L’APARELL RESPIRATORI

L’aparell respiratori:

1.- Capta l’O2 de l’aire que respirem i expulsa el CO2 residu de l’activitat cel·lular.

2.- Transporta l’O2 captat fins el torrent sanguini.

1. ANATOMIA• Format per dos grups d’òrgans:

1.- PULMONS: dos òrgans esponjosos protegits per les costelles a l’interior dels quals es realitza l’intercanvi de gasos. Protegits per la pleura (membrana) i el líquid plerural, que permet l’adaptació d’aquests a l’inspiració i expiració. El dret és lleugerament més gran que l’esquerre i té 3 lòbuls, mentre que l’altre només en té dos.

2.- VIES RESPIRATÒRIES: són els conductes i les cavitats per les que passa l’aire de l’exterior fins els pulmons i a l’inrevés. Formades per: fosses nasals, faringe, laringe, tràquea, bronquis i bronquíols.

Els òrgans de l’aparell respiratori

Vies respiratòries

PULMONSAlvèols pulmonars

• Fosses nasals

• Faringe

• Laringe

• Tràquea

• Bronquis

• Bronquíols

Les funcions de l’aparell respiratori: l’intercanvi de gasos

L’O2 és un gas necessari per nosaltres per que les cèl·lules puguin obtenir Energia a partir dels nutrients:

Del resultat d’aquestes reaccions s’obté com a residu el CO2, que el propi aparell respiratori s’encarrega d’eliminar.

NUTRIENTS(Lípids, proteïnes, glúcids

, H2O, sals minerals)

Reaccions químiques

en presència d’O2

E

CO2

1.- Foses Nasals: l’aire entra, s’escalfa i humiteja i es neteja mitjançant els pèls que tapi-se'n el vestíbul nasal i el mucus que secreten les vies respiratòries. En definitiva, es prepara l’aire per ésser conduït al seu destí.

2.- L’aire circula per la faringe, l’epiglotis s’obre i el deixa passar a la laringe. D’aquí passa a la tràquea, bronquis i bronquíols i finalment arriba als alvèols.

3.- Als alvèols (hi ha milions a cada pulmó) es duu a terme l’intercanvi de gasos per difusió, és a dir del lloc on hi ha més quantitat de gas a on hi ha menys: L’aire arriba als alvèols carregat d’O2 i aquest es difon als capil·lars que hi ha en contacte amb les fines parets dels alvèols. Una vegada a la sang, és el sistema circulatori qui s’encarrega de transportar-lo a totes les cèl·lules del cos. Com a residu de les reaccions cel·lulars, el CO2 segueix el camí invers a l’O2 i torna als alvèols per ser expulsat.

Foses

Nasals

Faringe

Laringe

Tràquea

Bronquis

Bronquíols

Pulmons

(Alvèols)

O2

CO2

VENTILACIÓ PULMONAR• Procés mecànic pel qual l’aire entra als pulmons i retorna d’aquests a

l’atmosfera.

• Provocada per dos grups de músculs:

1.- Diafragma: moviment ascendent i descendent fa variar la capacitat de la caixa toràcica. Separa el tòrax de l’abdòmen.

2.- Intercostals: són els músculs que hi ha entre costelles. Moviment lateral també contribueixen a la variació de la capacitat de la caixa toràcica.

INSPIRACIÓ

1.- Contracció de diafragma

i intercostals.

2.- Augment del V de la

caixa toràcica.

3.- Els pulmons s’inflen i es

carreguen d’aire ric en O2.

EXPIRACIÓ

1.- Ascens de diafragma i

depressió dels intercostals.

2.- Disminució del V de la

caixa toràcica.

3.- Els pulmons es

contreuen i expulsen l’aire

ric en CO2.

MALALTIES

La majoria són de tipus infecciós (virus o bacteri)

• Bronquitis: inflamació dels bronquis per un bacteri. Dificultats per respirar, tos i mucus. Es pot fer crònica pel tabac.

• Asma: estrenyiment temporal dels conductes respiratoris. Causes al·lèrgiques, infeccioses o exercici físic intens. Tos i manca d’aire

• Tuberculosi: bacteri (Mycobacterium tuberculosi) que destrueix el teixit pulmonar. Contagiós per via aèria.

• Refredat i grip: infeccions virals molt contagioses de les vies respiratòries.