lantic regim

Download Lantic Regim

Post on 10-Jul-2015

2.017 views

Category:

Education

4 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

  • LAntic Rgim

  • ConceptePodria definir-se

    Com el conjunt de trets poltics, jurdics, socials i econmics, que caracteritzaren a Europa i les seves colnies al llarg dels segles XVII i XVIII.

    El Terme

    Fou emprat per primera vegada pels revolucionaris francesos per tal de designar despectivament lestructura poltica i social de la Frana del moment, a les quals havia posat fi la R.F.

    Posteriorment, sutilitz per tal de designar aquella realitat poltica i institucional, estesa a altres pasos a ms de Frana.

  • CaracterstiquesUna demografia antigaUna economia agrria Una estructura social estamentalUna forma de govern absolutistaLa situaci ideolgica

  • Una demografia antigaEscs creixement vegetatiuPropiciat per elevades taxes de natalitat i fecunditat (35/40%o), contrarestades per alts ndex de mortalitat (30/40%o, especialment la infantil).

  • Inestable equilibri entre poblaci i recursos

    Els escassos rendiments agrcoles, acompanyats de la irregularitat de les collites, desencadena crisis de subsistncia que desemboquen en grans fams i propicien malalties epidmiques.

    El resultat sn grans mortaldats catastrfiques.

  • Que experimenta canvis en el segle XVIII

    En algunes zones (Anglaterra, Frana), augmenten els excedents alimentaris, i una millor nutrici condueix a la disminuci de fams i epidmies.

    Un altre factor que influ en la millora, encara que de manera menys determinants, fou el progrs de la medicina.

  • El resultat

    Un important creixement demogrfic, que no afect per igual a tot el continent. Aquest creixement contribu a lincrement de la demanda daliments i manufactures, aix com un augment de la disponibilitat de m dobra per al camps i la indstria, factors essencials en el fenomen de la revoluci agrcola i industrial.

  • Una economia de base agrriaEl conjunt de terres en mans dun noble o eclesistic eren la senyoria territorial (reserva senyorial i masos),I les terres on gaudien de jurisdicci eren la Senyoria jurisdiccional3/4 parts de la poblaci activa es concentren en lactivitat agrcola i ramadera.La principal font de riquesa s la terra. La major part de les terres eren vinculades.

  • Producci insuficient

    Agricultura de subsistncia

    PolicultiuAutoconsum (mercats locals i fires)Endarreriment tcnic2 tipus dexplotaci:Camps oberts (openfield) Terres comunalsEren freqents lesCrisis de subsistnciaEls grans propietaris rebien importants rendes de carcter feudal procedents duna ingent massa de camperols.

  • La indstria s de carcter artesanal

    Al segle XVIII trobem tres tipus dactivitat industrialGremis, a les ciutats (provenen de lEdat Mitjana)

    Indstria domstica (surt amb el desenvolupament del comer als s. XVI i XVII). Producci a les cases dels camperols.

    Manufactures (al s. XVIII, concentren treballadors en un lloc. Productes de luxe)

  • El comer predominant s el de llarga distnciaEls intercanvis interns sn escassos i complicats, degut a les deficincies en les comunicacions i a la inexistncia dun mercat intern unificat.

    Camins i carreteres. Mitjans lents.Navegaci martima i fluvial.

    Comer interior.Comer colonial.

  • El desenvolupament urb s escsEl poble s el centre dorganitzaci i producci. Les ciutats de ms de 50.000 habitants sn gaireb inexistents. A mitjans del segle XVIII en algunes zones (Anglaterra) es produeix una emigraci del camp a la ciutat.

    Aix repercutir en un desenvolupament sense precedents del fenomen urb.

  • Una estructura social estamentalArticulada en estaments Un estament es correspon amb un estrat o grup social, definit per un com estil de vida i anloga funci. s de carcter impermeable.

    Cada membre de la societat pertany a un estamentAquest li nega o li concedeix privilegis, s a dir, lexenci dobligacions o el dret a avantatges exclusives. A lestament privilegiat saccedeix (amb lexcepci del clergat) per naixement o per concessi especial del monarca.

    La rgida societat estamental entra en crisiArran dels canvis produts al llarg del segle XVIII (Revoluci Francesa), obrint pas a la societat capitalista.

  • Un govern absolutistaFonamentat ideolgicament en la frmula

    Monarquia de Dret Div.

    Bossuet afirma que el poder li es concedit al Rei per Du i, per tants, no t lmits terrenals. El Rei noms es responsable davant Du.

    Els instruments que utilitzen els reis absoluts sn:

    Els Consells de ministresLExrcitLa Burocrcia i la Diplomcia

  • Aquesta frmula de govern trob resistncia Essencialment, la que provenia dels defensors dels privilegis feudals detentats per la noblesa i el clergat, heretats dpoca medieval.

    Mitjanant el "Despotisme Illustrat els reis intentaran destruir aquesta oposici i guanyar-se a altres sectors socials.Paradigma de monarquia absoluta

    La francesa, encarnada en la figura del rei Llus XIV.

  • El seu moment culminant arribar

    Durant la 2 meitat del segle XVII i gran part del segle XVIII.

    La seva fi arribar desprs de la revoluci burgesa en Frana (1789) i els posteriors esclats revolucionaris del segle XIX.

  • Es donaren excepcions a aquesta forma de govern

    Les Provncies Unides (Holanda)

    La Repblica de Vencia

    Anglaterra

  • La situaci ideolgica.La IllustraciConcepte

    Moviment filosfic, literari i cientfic que es desenvolup en Europa i les seves colnies al llarg del segle XVIII (de les Llums).

    Supos una important modernitzaci cultural i lintent de transformar les estructures de lAntic Rgim. El pensament illustrat

    Antecedents Cal cercar-los en Anglaterra i Holanda durant el segle XVII. Destaca la figura de Newton.

  • Idees fonamentalsLa Ras lnic mitj per aconseguir la veritat i, juntament amb el progrs, constitueix el cam per assolir la felicitat.

    El ProgrsA ell sarriba grcies a la cincia; en combinaci amb la tcnica, permet laven de la humanitat de manera evolutiva i indefinida.

    La Naturalesas lorigen de tot all que s genu, vertader i autntic. La societat s la que falseja i corromp lhome, bo en estat natural.

    La Felicitats un b al que tot home t dret i constitueix un fi en ella mateixa.

  • La IllustraciVehicles de difusi

    Les societats cientfiques, literries o artstiques i les acadmies, recolzades pels poders pblics.

    Les societats damics del pas, establertes normalment en les principals ciutats.

    Els salons. Tertlies o reunions dillustrats. LEnciclopdia

  • J. L. Locke- L'Estat garantia de les llibertats individualsCal destacarVoltaire-Llibertat de pensament i tolerncia religiosaMontesquieu-Divisi de poders, Lesperit de les lleis, 1748.Crea les bases del liberalisme polticEl pensament poltic illustratRousseau-Contracte social Lhome s lliure en la natura i esclau en la societat (corrompre)

  • Es concreta en dos nous corrents: la fisiocrcia i el liberalisme, que entren en colisi amb la tendncia imperant del moment, el mercantilisme.

    Fisiocrcia Els fisicrates sostenen que la riquesa dun estat prov de la naturalesa, exactament de lagricultura. El seu principal teric s Quesnay.

    Liberalisme Per als seus defensors, la riquesa de lEstat no rau ni en lacumulaci de metalls preciosos (mercantilisme) ni exclusivament en lagricultura (fisiocrcia), sin en la llibertad. LEstat no ha dintervenir en lactivitat econmica. El seu principal teric s Adam Smith.El pensament econmic illustrat

  • Economia-Creixement lent de la poblaci-Agricultura tradicional-Dels tallers artesanals a les manufactures-Comer colonial-Sistema econmic mercantilistaEs caracteritzava perEl segle XVIII va aparixer laPer influncia de la Illustracies desenvolupa el Despotisme IllustratSocietatestamental-Privilegiats (noblesa, clergues)-No privilegiats -Tercer Estat- (burgesia, classes populars)Estat absolutista-Sobirania reial (llei divina)-Exrcit,burocrcia,diplomciaIllustraciLa ra, el segle de les llumsFelicitat, progrs, reformisme, tolerncia, NaturaLEnciclopdia (Diderot i dAlembert)Es caracteritza Dna lloc al Pensament poltic illustratLAntic Rgim (com a resum)