lantic regim
TRANSCRIPT
L’Antic RègimL’Antic Règim
ConcepteConceptePodria definir-se Podria definir-se
Com el conjunt de trets polítics, jurídics, socials i econòmics, Com el conjunt de trets polítics, jurídics, socials i econòmics, que caracteritzaren a Europa i les seves colònies al llarg dels que caracteritzaren a Europa i les seves colònies al llarg dels segles XVII i XVIII.segles XVII i XVIII.
El TermeEl Terme
Fou emprat per primera vegada pels revolucionaris Fou emprat per primera vegada pels revolucionaris francesos per tal de designar despectivament l’estructura francesos per tal de designar despectivament l’estructura política i social de la França del moment, a les quals havia política i social de la França del moment, a les quals havia posat fi la R.F.posat fi la R.F.
Posteriorment, s’utilitzà per tal de designar aquella realitat Posteriorment, s’utilitzà per tal de designar aquella realitat política i institucional, estesa a altres països a més de política i institucional, estesa a altres països a més de França. França.
CaracterístiquesCaracterístiques
Una demografia antigaUna demografia antiga
Una economia agrària Una economia agrària
Una estructura social estamentalUna estructura social estamental
Una forma de govern absolutistaUna forma de govern absolutista
La situació ideològicaLa situació ideològica
Una demografia antigaUna demografia antiga
Escàs creixement vegetatiuEscàs creixement vegetatiu
Propiciat per elevades taxes de natalitat i fecunditat (35/40%Propiciat per elevades taxes de natalitat i fecunditat (35/40%oo), ),
contrarestades per alts índex de mortalitat (30/40%contrarestades per alts índex de mortalitat (30/40%oo,,
especialment la infantil).especialment la infantil).
Inestable equilibri entre població i recursosInestable equilibri entre població i recursos
Els escassos rendiments agrícoles, acompanyats de la Els escassos rendiments agrícoles, acompanyats de la irregularitat de les collites, desencadena crisis de irregularitat de les collites, desencadena crisis de subsistència que desemboquen en grans fams i subsistència que desemboquen en grans fams i propicien malalties epidèmiques.propicien malalties epidèmiques.
El resultat són grans El resultat són grans mortaldats catastròfiquesmortaldats catastròfiques..
Que experimenta canvis en el segle XVIIIQue experimenta canvis en el segle XVIII
En algunes zones (Anglaterra, França), augmenten els En algunes zones (Anglaterra, França), augmenten els excedents alimentaris, i una millor nutrició condueix a la excedents alimentaris, i una millor nutrició condueix a la disminució de fams i epidèmies.disminució de fams i epidèmies.
Un altre factor que influí en la millora, encara que de manera Un altre factor que influí en la millora, encara que de manera menys determinants, fou el progrés de la medicinamenys determinants, fou el progrés de la medicina..
El resultatEl resultat
Un important creixement demogràfic, que no afectà Un important creixement demogràfic, que no afectà per igual a tot el continent.per igual a tot el continent.
Aquest creixement contribuí a l’increment de la Aquest creixement contribuí a l’increment de la
demanda d’aliments i manufactures, així com un demanda d’aliments i manufactures, així com un augment de la disponibilitat de mà d’obra per al augment de la disponibilitat de mà d’obra per al camps i la indústria, factors essencials en el camps i la indústria, factors essencials en el fenomen de la revolució agrícola i industrial. fenomen de la revolució agrícola i industrial.
Una Una economiaeconomia de base agrària de base agrària
El conjunt de terres en mans d’un El conjunt de terres en mans d’un noble o eclesiàstic eren lanoble o eclesiàstic eren la senyoria territorial senyoria territorial (reserva (reserva senyorial i masos),senyorial i masos),I les terres on gaudien de I les terres on gaudien de jurisdicció eren la jurisdicció eren la Senyoria jurisdiccionalSenyoria jurisdiccional
3/4 parts de la població activa 3/4 parts de la població activa es concentren en l’activitat es concentren en l’activitat agrícola i ramadera.agrícola i ramadera.La principal font de riquesa La principal font de riquesa és la terraés la terra. . La major part de les La major part de les terres eren vinculades.terres eren vinculades.
Producció insuficientProducció insuficient
-Agricultura de subsistènciaAgricultura de subsistència
-PolicultiuPolicultiu-Autoconsum (mercats locals i fires)Autoconsum (mercats locals i fires)-Endarreriment tècnicEndarreriment tècnic-2 tipus d’explotació:2 tipus d’explotació:
Camps oberts (openfield) Camps oberts (openfield) Terres comunalsTerres comunals
Eren freqüents lesEren freqüents lesCrisis de subsistènciaCrisis de subsistència
Els grans propietaris rebien Els grans propietaris rebien importants rendes de caràcter importants rendes de caràcter feudal procedents d’una ingent feudal procedents d’una ingent massa de camperols. massa de camperols.
La indústria és de caràcter La indústria és de caràcter artesanalartesanal
Al segle XVIII trobem tres tipus Al segle XVIII trobem tres tipus d’activitat industriald’activitat industrial
GremisGremis, a les ciutats (provenen de , a les ciutats (provenen de l’Edat Mitjana)l’Edat Mitjana)
Indústria domèsticaIndústria domèstica (surt amb el (surt amb el desenvolupament del comerç als s. XVI desenvolupament del comerç als s. XVI i XVII). Producció a les cases dels i XVII). Producció a les cases dels camperols.camperols.
Manufactures Manufactures (al s. XVIII, concentren (al s. XVIII, concentren treballadors en un lloc. Productes de treballadors en un lloc. Productes de luxe)luxe)
El comerç predominant és el de llarga El comerç predominant és el de llarga distànciadistància
Els intercanvis interns són escassos i Els intercanvis interns són escassos i complicats, degut a les deficiències en complicats, degut a les deficiències en les comunicacions i a la inexistència les comunicacions i a la inexistència d’un mercat intern unificat.d’un mercat intern unificat.
-Camins i carreteres. Mitjans lents.Camins i carreteres. Mitjans lents.-Navegació marítima i fluvial.Navegació marítima i fluvial.
-Comerç interior.Comerç interior.-Comerç colonial.Comerç colonial.
El desenvolupament urbà és El desenvolupament urbà és escàsescàs El poble és el centre El poble és el centre
d’organització i producció. Les d’organització i producció. Les ciutats de més de 50.000 ciutats de més de 50.000 habitants són gairebé inexistents. habitants són gairebé inexistents. A mitjans del segle XVIII en A mitjans del segle XVIII en algunes zones (Anglaterra) es algunes zones (Anglaterra) es produeix una emigració del camp produeix una emigració del camp a la ciutat.a la ciutat.
Això repercutirà en un Això repercutirà en un desenvolupament sense desenvolupament sense precedents del fenomen urbàprecedents del fenomen urbà. .
Una estructura social Una estructura social estamentalestamental
Articulada en Articulada en estamentsestaments Un estament es correspon amb un estrat o grup social, definit per un Un estament es correspon amb un estrat o grup social, definit per un comú estil de vida i anàloga funció. És de caràcter impermeable.comú estil de vida i anàloga funció. És de caràcter impermeable.
Cada membre de la societat pertany a un estamentCada membre de la societat pertany a un estamentAquest li nega o li concedeix privilegis, és a dir, l’exenció Aquest li nega o li concedeix privilegis, és a dir, l’exenció d’obligacions o el dret a avantatges exclusives. A l’estament d’obligacions o el dret a avantatges exclusives. A l’estament privilegiat s’accedeix (amb l’excepció del clergat) per naixement o per privilegiat s’accedeix (amb l’excepció del clergat) per naixement o per concessió especial del monarca.concessió especial del monarca.
La rígida societat estamental entra en crisiLa rígida societat estamental entra en crisiArran dels canvis produïts al llarg del segle XVIII (Revolució Arran dels canvis produïts al llarg del segle XVIII (Revolució Francesa), obrint pas a la societat capitalista.Francesa), obrint pas a la societat capitalista.
Un govern absolutistaUn govern absolutistaFonamentat ideològicament en la fórmulaFonamentat ideològicament en la fórmula
““Monarquia de Dret Diví”.Monarquia de Dret Diví”.
Bossuet afirma que el poder li es concedit al Rei Bossuet afirma que el poder li es concedit al Rei per Déu i, per tants, no té límits terrenals. El Rei per Déu i, per tants, no té límits terrenals. El Rei només es responsable davant Déu.només es responsable davant Déu.
Els instruments que utilitzen els reis absoluts són:
Els Consells de ministres L’Exèrcit La Burocràcia i la Diplomàcia
Aquesta fórmula de govern trobà resistènciaAquesta fórmula de govern trobà resistència Essencialment, la que provenia dels Essencialment, la que provenia dels
defensors dels privilegis feudals defensors dels privilegis feudals detentats per la noblesa i el clergat, detentats per la noblesa i el clergat, heretats d’època medieval. heretats d’època medieval.
Mitjançant el Mitjançant el "Despotisme Il·lustrat“"Despotisme Il·lustrat“ els els reis intentaran destruir aquesta oposició i reis intentaran destruir aquesta oposició i guanyar-se a altres sectors socials.guanyar-se a altres sectors socials.
Paradigma de monarquia absoluta
La francesa, encarnada en la figura del rei Lluís XIV.
El seu moment culminant arribaràEl seu moment culminant arribarà
Durant la 2ª meitat del segle XVII i gran part del segle Durant la 2ª meitat del segle XVII i gran part del segle XVIII.XVIII.
La seva fi arribarà després de la revolució burgesa en La seva fi arribarà després de la revolució burgesa en França (1789) i els posteriors esclats revolucionaris França (1789) i els posteriors esclats revolucionaris del segle XIX.del segle XIX.
Es donaren excepcions a aquesta forma de governEs donaren excepcions a aquesta forma de govern
Les Províncies Unides (Holanda)Les Províncies Unides (Holanda)
La República de VenèciaLa República de Venècia
AnglaterraAnglaterra
La situació ideològica.La situació ideològica.La Il·lustracióLa Il·lustració
ConcepteConcepte
Moviment filosòfic, literari i científic que es Moviment filosòfic, literari i científic que es desenvolupà en Europa i les seves colònies al llarg del desenvolupà en Europa i les seves colònies al llarg del segle XVIII (“de les Llums”).segle XVIII (“de les Llums”).
Suposà una important modernització cultural i l’intent Suposà una important modernització cultural i l’intent de transformar les estructures de l’Antic Règim. de transformar les estructures de l’Antic Règim.
El pensament il·lustrat
Antecedents
Cal cercar-los en Anglaterra i Holanda durant el segle XVII. Destaca la figura de Newton.
Idees fonamentalsIdees fonamentals La RaóLa Raó
És l’únic mitjà per aconseguir la veritat i, juntament amb el progrés, És l’únic mitjà per aconseguir la veritat i, juntament amb el progrés, constitueix el camí per assolir la felicitat.constitueix el camí per assolir la felicitat.
El ProgrésEl Progrés
A ell s’arriba gràcies a la ciència; en combinació amb la tècnica, A ell s’arriba gràcies a la ciència; en combinació amb la tècnica, permet l’avenç de la humanitat de manera evolutiva i indefinida. permet l’avenç de la humanitat de manera evolutiva i indefinida.
La NaturalesaLa Naturalesa
És l’origen de tot allò que és genuí, vertader i autèntic. La societat és És l’origen de tot allò que és genuí, vertader i autèntic. La societat és la que falseja i corromp l’home, bo en estat natural. la que falseja i corromp l’home, bo en estat natural.
La FelicitatLa Felicitat
És un bé al que tot home té dret i constitueix un fi en ella mateixa. És un bé al que tot home té dret i constitueix un fi en ella mateixa.
La Il·lustracióLa Il·lustració
Vehicles de difusióVehicles de difusió
Les societats científiques, literàries o Les societats científiques, literàries o artístiques i les acadèmies, recolzades pels artístiques i les acadèmies, recolzades pels poders públics. poders públics.
Les societats d’amics del país, establertes Les societats d’amics del país, establertes normalment en les principals ciutats. normalment en les principals ciutats.
Els salons. Tertúlies o reunions d’il·lustrats. Els salons. Tertúlies o reunions d’il·lustrats.
L’EnciclopèdiaL’Enciclopèdia
J. L. Locke - L'Estat garantia de les llibertats individuals
Cal destacar
Voltaire -Llibertat de pensament i tolerància religiosa
Montesquieu -Divisió de poders, “L’esperit de les lleis”, 1748.
Crea les bases del liberalisme polític
El pensament polític il·lustrat
Rousseau-”Contracte social” L’home és lliure en la natura i esclau en la societat (corrompre)
Montesquieu VoltaireRousseau
Es concreta en dos nous corrents: la fisiocràcia i el liberalisme, que entren en colisió amb la tendència imperant del moment, el mercantilisme.
• Fisiocràcia Els fisiòcrates sostenen que la riquesa d’un estat prové de la naturalesa, exactament de l’agricultura. El seu principal teòric és Quesnay.
• Liberalisme Per als seus defensors, la riquesa de l’Estat no rau ni en l’acumulació de metalls preciosos (mercantilisme) ni exclusivament en l’agricultura (fisiocràcia), sinó en la llibertad. L’Estat no ha d’intervenir en l’activitat econòmica. El seu principal teòric és Adam Smith.
El pensament econòmic il·lustrat
Economia
-Creixement lent de la població-Agricultura tradicional-Dels tallers artesanals a les manufactures-Comerç colonial-Sistema econòmic mercantilista
Es caracteritzava per
El segle XVIII va aparèixer la Per influència de la Il·lustració
es desenvolupa el Despotisme Il·lustrat
Societatestamental
-Privilegiats (noblesa, clergues)-No privilegiats -Tercer Estat- (burgesia, classes populars)
Estat absolutista
-Sobirania reial (llei divina)-Exèrcit,burocràcia,diplomàcia
Il·lustració
La raó, el “segle de les llums”Felicitat, progrés, reformisme, tolerància, NaturaL’Enciclopèdia (Diderot i d’Alembert)
Es caracteritza
Dóna lloc al
Pensament polític il·lustrat
L’Antic Règim (com a resum)