L'Antic Egipte

Download L'Antic Egipte

Post on 22-Jun-2015

2.706 views

Category:

Documents

2 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

<ul><li> 1. EGIPTE EGIPTE</li></ul> <p> 2. PIRMIDES 3. QU SN LES PIRMIDES I PER A QUSERVIEN? Les pirmides sn els monuments ms antics i ms impressionants dEgipte . Sn tombes gegants que servien per enterrar als faraons i a les seves esposes. La funci principal era contenir lessncia del rei per tota a leternitat. Els egipcis consideraven que el fara ressuscitava i pujava al cel per viure eternament entre els dus, transfigurat en una estrella. Els faraons de lantic Egipte supervisaven la construcci duna pirmide durant tota la vida, perqu estigus a punt quan morissin. Cada pirmide era diferent i reflectia els gustos i la riquesa de cada fara. 4. COM ES VAN CONSTRUIR LES PIRMIDES? Per a construir una pirmide es necessitaven quasi 25.000 homes que treballaven tot el dia sense aturar. Aquests homes (la majoria eren esclaus) es repartien les tasques: Uns 4.000 homes treballaven amb la pedra: tallant-la, arrossegant-la i encaixant els blocs. Era la feina ms feixuga de totes. Una gran quantitat desclaus i pagesos sencarregaven de construir i de mantenir les rampes per on es pujaven els grans blocs de pedra. A ms a ms necessitaven fusters, ferrers, escribes, topgrafs, picapedrers, escultors, forners, cuiners, carnissers, metges, infermers...La construcci duna pirmide podia durar quasi 30 anys. 5. Els egipcis no tenien grues, i per a pujar pedres quepesaven fins a vint tones no bastava la fora decentenars dhomes reunits. Per aquest motiu, vanhaver de construir rampes en espiral al voltant de cadapirmide, que permetia arrossegar els blocs de pedracalcria fins dalt de tot de la pirmide. 6. INTERIOR DUNA PIRMIDE EGPCIA 7. Dins les pirmides, un laberint de galeriessecretes condueixen a lhabitaci on reposa elsarcfag i la mmia del fara. Les habitacions que hi ha al voltant estanplenes de mobles, vaixelles i objectespreciosos: sn els TRESORS DEL FARA. Lentrada a la pirmide s quasi impossible. Lapart daccs principal est molt amagada i lesgaleries que condueixen a lhabitaci reialestan obstrudes per a impedir el pas delslladres. 8. LA HISTRIA DE LES PIRMIDES1. LA PIRMIDE ESGLAONADA DE SAQQARA La primera pirmide va ser construda per al fara Djoser. Fou dissenyada per ell i per un brillant arquitecte anomenat Imhotep. Es va comenar a construir a lany 2.630 aC i es va acabar a lany 2.611 aC. Va durar 19 anys. La va edificar en sis plantes i, per aquest motiu sanomena pirmide esglaonada. Es suposa que representava una gegant escala per a qu el rei pugs a reunir-se amb el du-sol al cel. 9. 2. LA PIRMIDE DE MEIDUM Lany 2.575 aC, el fara Snefru va ferconstruir una pirmide. De fet, en vaconstruir tres per tal daconseguir unapirmide autntica de costats inclinats. La primera que va construir, a Meidumera originriament esglaonada com ladImhotep. 10. 3. LA PIRMIDE INCLINADA DE DASHUR Snefru va iniciar-ne una a Dashur, amb tombes a linterior, per lestructura es va comenar a esfondrar abans que lacabessin. Per impedir que caigus del tot, van fer la cspide amb un angle diferent del de la base i van aconseguir la Pirmide Inclinada. 11. 4. LA PIRMIDE ROJA Snefru, insatisfet amb la imperfecci de la pirmide inclinada, va encarregar que es construs una altra pirmide. Amb una inclinaci ms suau ja prevista des de linici, la Pirmide Roja es complet amb xit. 12. 5. LA GRAN PIRMIDE DE GUIZA Durant el regnat del fara Keops es va construir a lany 2.528 aC la impressionant pirmide de Guiza, la pirmide ms grossa que sha construit mai. Est composta per ms de 2.300.000 blocs de pedra calcria. La construcci total de la pirmide va tardar uns 20 anys. Al costat daquesta gran pirmide, es van construir tres pirmides ms petites on es van enterrar les tres dones del fara. 13. TEMPlES, ESfInxS I SaRcfaGS 14. TEMPlES 15. QU SN ELS TEMPLES I PER A QU SERVIEN?Els egipcis consideraven que els temples eren la casadels dus, i per aquest motiu, noms els sacerdots,que sencarregaven del culte diari, i els faraonspodien accedir-hi. El pblic tenia prohibit entrar-hi. Els sacerdots sencarregaven de custodiar lesttuadels dus i dadministrar les enormes riquesesconstitudes pels grans tresors dels temples.Els temples egipcis eren molt semblants als palausreials. Dintre dells hi havia rampes, avingudes ambobeliscs, patis interiors, columnes, grans sales... Lesparets estaven decorades amb relleus i pintures. 16. Per construir els temples, els egipcis feienservir sobretot pedra calcria, gres i granit.Esculpien la roca amb lajut descarpres demetall i maces de fusta o pedra. De vegades, davant dels temples, elsfaraons feien construir obeliscos o esculpirimmenses esttues amb la seva imatge. 17. En els obeliscos, elsegipcis hi gravavenels ttols dels seusfaraons idedicatries als dus 18. PARTS DUN TEMPLEConsta duna avinguda flanquejada desfinxs, una entradamonumental amb obeliscs, un pati, una sala amb granscolumnes (sala hipstila), una capella per a la barca queporta el du en process i, finalment, el santuari. 19. TIPUS DE TEMPLESDepenent de la funci a qu estaven destinats elstemples, nhi havia de tres tipus: TEMPLES RITUALS: era el lloc on es feien els ritualsals dus. Aquests temples estaven presidits pelssacerdots. TEMPLES MORTUORIS: eren sagrats al fara. Ensaquests temples shi efectuaven tots els ritualsfuneraris del rei, des de la seva mort fins al momentde lenterrament a la pirmide. TEMPLES CENOTAFIS: eren com els templesmortuoris per tenien un carcter secundari. 20. TEMPLO KARNAKTEMPLO RAMSES IITEMPLO FUNERARIOTEMPLO DE ISIS HATSHEPSUT 21. ESfInxS 22. QU SN LES ESFINXS I PER A QUSERVIEN? Lesfinx s el nom dun ser fabuls que es solrepresentar, generalment, com un lle ajagut ambrostre hum, que representava habitualment alfara. Les esfinxs eren smbols de la reialesa. T el cos delle, representant la fora fsica, el poder i la vidadesprs de la mort (motiu pel qual apareixen enmoltes tombes en forma de relleu) i el cap dunhome simbolitzant la conscincia i la intelligncia. Les esfinxs eren considerades el ca guardi delstemples, pirmides o necrpolis. 23. Lesfinx ms famosa s la gran esfinx de GIZEH, unamagnfica esttua esculpida amb roques naturals. Espensen que el seu cap s del fara Kafra. Mesura 73 metres de llargria i 27 metres dalada. T 4.500 anys dantiguitat. 24. SaRcfaGS 25. QU SN ELS SARCFAGS I PER A QU SERVIEN?Els sarcfags sn uns recipients, generalmentde pedra, destinats a conservar el cos dundifunt. Aquests solen ser rectangulars i sovinttenen pintures o escultures decoratives.A lantic Egipte, els sarcfags dels faraons,eren, generalment, de fusta i a dins escustodiava a la mmia del difunt, queprviament havia estat sotms a un procsdembassament. 26. MMIES 27. QU S UNA MMIA?Una mmia s el cadver dun ser hum odun animal, qu per mitj dun procsdembalsament sha mantingut en perfecteestat de conservaci molt de temps desprsde la seva mort. 28. PER QU ELS EGIPCIS MOMIFICAVENALS MORTS?Els egipcis creien que els morts revivien i que anaven aparar al MS ENLL. Per a poder arribar al MS ENLL,era important que el cos arribs en bon estat. Per aixhavien de conservar eternament els cossos delsdifunts.Per a poder conservar els cossos eternament i queaquests no es podrissin i no es descomponguessin, elsmomificaven o els embalsamaven.Aquest procs dembalsament era molt car i els egipcisno sho podien pagar. Els nics que sho podienpermetre eren els faraons. Tots els egipcis estavendacord en qu el seu rei complets amb xit el viatgefins al MS ENLL. 29. PROCS DEMBALSAMENT/ MOMIFICACIEls egipcis conservaven elsmorts per mitj dunprocs anomenatMOMIFICACI, el qual,segons creien, permetiaviure eternament desprsde la mort.Aquest procs demomificaci durava 70dies i es duia a terme dinsels temples mortuoris. 30. Primer pas:Els sacerdots obrien el cos del fara. Amb un ganxo deferro extreien, amb molta cura, lestmac, els intestins,el fetge i els pulmons. El cor era lnic rgan que noextreien. Desprs rentaven els rgans , els eixugaven,els embenaven i els ficaven en uns recipients especialsanomenats vasos canopis. Les tapadores representavencaps dels dus. 31. Segon pas:Els sacerdots posaven el cos damunt duna taulaespecial i el cobrien duna sal anomenada natr.Aquesta sal, que es trobava en el desert, servia per adessecar el cos i deixaven reposar el cadver durant 40dies.Passats aquests 40 dies, ficaven dintre del cos plantes,natr fresc i draps perfumats amb olis aromtics per aconservar el cos. 32. Tercer pas:Els sacerdots embolicaven el cos amb capes de benesde lli mullades amb resina per a qu quedessin rgides.Entre les capes de benes posaven joies i amulets, quetenien la finalitat de protegir el fara en el Ms Enll.Lembenatge era un ritual religis que durava 15 dies. 33. Quart pas:Els sacerdots ficaven la mmia del fara dins unataud de fusta. Desprs se lemportaven fins a unahabitaci, situada davall la pirmide i el collocaven dinsel sarcfag. 34. Cinqu pas:Tanquen el sarcfag i els sacerdots manen dur el tresordel fara: joies i objectes que podrien servir-li en elregne dels morts: aliments, vestits, sandlies, cadiresun llit, carros... Desprs tanquen per a sempre lentradade la pirmide amb un mur. 35. NEFERTARI RAMSS III</p>