EGIPTE

EGIPTE

PIRÀMIDES

QUÈ SÓN LES PIRÀMIDES I PER A QUÈ SERVIEN?

Les piràmides són els monuments més antics i més impressionants d’Egipte . Són tombes gegants que servien per enterrar als faraons i a les seves esposes.

La funció principal era contenir l’essència del rei per tota a l’eternitat. Els egipcis consideraven que el faraó ressuscitava i pujava al cel per viure eternament entre els déus, transfigurat en una estrella.

Els faraons de l’antic Egipte supervisaven la construcció d’una piràmide durant tota la vida, perquè estigués a punt quan morissin. Cada piràmide era diferent i reflectia els gustos i la riquesa de cada faraó.

COM ES VAN CONSTRUIR LES PIRÀMIDES? Per a construir una piràmide es necessitaven quasi

25.000 homes que treballaven tot el dia sense aturar. Aquests homes (la majoria eren esclaus) es repartien les tasques:Uns 4.000 homes treballaven amb la pedra: tallant-la, arrossegant-la i encaixant els blocs. Era la feina més feixuga de totes.

Una gran quantitat d’esclaus i pagesos s’encarregaven de construir i de mantenir les rampes per on es pujaven els grans blocs de pedra.A més a més necessitaven fusters, ferrers, escribes, topògrafs, picapedrers, escultors, forners, cuiners, carnissers, metges, infermers...

La construcció d’una piràmide podia durar quasi 30 anys.

Els egipcis no tenien grues, i per a pujar pedres que pesaven fins a vint tones no bastava la força de centenars d’homes reunits. Per aquest motiu, van haver de construir rampes en espiral al voltant de cada piràmide, que permetia arrossegar els blocs de pedra calcària fins dalt de tot de la piràmide.

INTERIOR D’UNA PIRÀMIDE EGÍPCIA

• Dins les piràmides, un laberint de galeries secretes condueixen a l’habitació on reposa el sarcòfag i la mòmia del faraó.

• Les habitacions que hi ha al voltant estan plenes de mobles, vaixelles i objectes preciosos: són els TRESORS DEL FARAÓ.

• L’entrada a la piràmide és quasi impossible. La part d’accés principal està molt amagada i les galeries que condueixen a l’habitació reial estan obstruïdes per a impedir el pas dels lladres.

LA HISTÒRIA DE LES PIRÀMIDES

1. LA PIRÀMIDE ESGLAONADA DE SAQQARA La primera piràmide va ser construïda per al

faraó Djoser. Fou dissenyada per ell i per un brillant arquitecte anomenat Imhotep. Es va començar a construir a l’any 2.630 aC i es va acabar a l’any 2.611 aC. Va durar 19 anys.

La va edificar en sis plantes i, per aquest motiu s’anomena piràmide esglaonada. Es suposa que representava una gegant escala per a què el rei pugés a reunir-se amb el déu-sol al cel.

2. LA PIRÀMIDE DE MEIDUM

L’any 2.575 aC, el faraó Snefru va fer construir una piràmide. De fet, en va construir tres per tal d’aconseguir una piràmide autèntica de costats inclinats.

La primera que va construir, a Meidum era originàriament esglaonada com la d’Imhotep.

3. LA PIRÀMIDE INCLINADA DE DASHUR

Snefru va iniciar-ne una a Dashur, amb tombes a l’interior, però l’estructura es va començar a esfondrar abans que l’acabessin. Per impedir que caigués del tot, van fer la cúspide amb un angle diferent del de la base i van aconseguir la Piràmide Inclinada.

4. LA PIRÀMIDE ROJA

Snefru, insatisfet amb la imperfecció de la piràmide inclinada, va encarregar que es construís una altra piràmide. Amb una inclinació més suau ja prevista des de l’inici, la Piràmide Roja es completà amb èxit.

5. LA GRAN PIRÀMIDE DE GUIZA

Durant el regnat del faraó Keops es va construir a l’any 2.528 aC la impressionant piràmide de Guiza, la piràmide més grossa que s’ha construit mai. Està composta per més de 2.300.000 blocs de pedra calcària. La construcció total de la piràmide va tardar uns 20 anys. Al costat d’aquesta gran piràmide, es van construir tres piràmides més petites on es van enterrar les tres dones del faraó.

temples, Esfinxs i sarcòfags

templES

Els egipcis consideraven que els temples eren la casa dels déus, i per aquest motiu, només els sacerdots, que s’encarregaven del culte diari, i els faraons podien accedir-hi. El públic tenia prohibit entrar-hi.

Els sacerdots s’encarregaven de custodiar l’estàtua dels déus i d’administrar les enormes riqueses constituïdes pels grans tresors dels temples.Els temples egipcis eren molt semblants als palaus reials. Dintre d’ells hi havia rampes, avingudes amb obeliscs, patis interiors, columnes, grans sales... Les parets estaven decorades amb relleus i pintures.

QUÈ SÓN ELS TEMPLES I PER A QUÈ SERVIEN?

• Per construir els temples, els egipcis feien servir sobretot pedra calcària, gres i granit. Esculpien la roca amb l’ajut d’escarpres de metall i maces de fusta o pedra.

• De vegades, davant dels temples, els faraons feien construir obeliscos o esculpir immenses estàtues amb la seva imatge.

En els obeliscos, els egipcis hi gravaven els títols dels seus faraons i dedicatòries als déus

PARTS D’UN TEMPLE

Consta d’una avinguda flanquejada d’esfinxs, una entrada monumental amb obeliscs, un pati, una sala amb grans columnes (sala hipòstila), una capella per a la barca que porta el déu en processó i, finalment, el santuari.

Depenent de la funció a què estaven destinats els temples, n’hi havia de tres tipus:

• TEMPLES RITUALS: era el lloc on es feien els rituals als déus. Aquests temples estaven presidits pels sacerdots.

• TEMPLES MORTUORIS: eren sagrats al faraó. Ens aquests temples s’hi efectuaven tots els rituals funeraris del rei, des de la seva mort fins al moment de l’enterrament a la piràmide.

• TEMPLES CENOTAFIS: eren com els temples mortuoris però tenien un caràcter secundari.

TIPUS DE TEMPLES

TEMPLO KARNAK TEMPLO RAMSES II

TEMPLO FUNERARIO HATSHEPSUT

TEMPLO DE ISIS

ESFINXS

QUÈ SÓN LES ESFINXS I PER A QUÈ SERVIEN?

• L’esfinx és el nom d’un ser fabulós que es sol representar, generalment, com un lleó ajagut amb rostre humà, que representava habitualment al faraó.

• Les esfinxs eren símbols de la reialesa. Té el cos de lleó, representant la força física, el poder i la vida després de la mort (motiu pel qual apareixen en moltes tombes en forma de relleu) i el cap d’un home simbolitzant la consciència i la intel·ligència.

• Les esfinxs eren considerades el ca guardià dels temples, piràmides o necròpolis.

• L’esfinx més famosa és la gran esfinx de GIZEH, una magnífica estàtua esculpida amb roques naturals. Es pensen que el seu cap és del faraó Kafra.

• Mesura 73 metres de llargària i 27 metres d’alçada.• Té 4.500 anys d’antiguitat.

sarcòfags

QUÈ SÓN ELS SARCÒFAGS I PER A QUÈ SERVIEN?

Els sarcòfags són uns recipients, generalment de pedra, destinats a conservar el cos d’un difunt. Aquests solen ser rectangulars i sovint tenen pintures o escultures decoratives. A l’antic Egipte, els sarcòfags dels faraons, eren, generalment, de fusta i a dins es custodiava a la mòmia del difunt, que prèviament havia estat sotmès a un procés d’embassament.

mòmies

Una mòmia és el cadàver d’un ser humà o d’un animal, què per mitjà d’un procés d’embalsament s’ha mantingut en perfecte estat de conservació molt de temps després de la seva mort.

QUÈ ÉS UNA MÒMIA?

Els egipcis creien que els morts revivien i que anaven a parar al MÉS ENLLÀ. Per a poder arribar al MÉS ENLLÀ, era important que el cos arribés en bon estat. Per això havien de conservar eternament els cossos dels difunts.

Per a poder conservar els cossos eternament i que aquests no es podrissin i no es descomponguessin, els momificaven o els embalsamaven. Aquest procés d’embalsament era molt car i els egipcis no s’ho podien pagar. Els únics que s’ho podien permetre eren els faraons. Tots els egipcis estaven d’acord en què el seu rei completés amb èxit el viatge fins al MÉS ENLLÀ.

PER QUÈ ELS EGIPCIS MOMIFICAVEN ALS MORTS?

PROCÉS D’EMBALSAMENT/ MOMIFICACIÓ

Els egipcis conservaven els morts per mitjà d’un procés anomenat “MOMIFICACIÓ”, el qual, segons creien, permetia viure eternament després de la mort.Aquest procés de momificació durava 70 dies i es duia a terme dins els temples mortuoris.

Primer pas:Els sacerdots obrien el cos del faraó. Amb un ganxo de ferro extreien, amb molta cura, l’estómac, els intestins, el fetge i els pulmons. El cor era l’únic òrgan que no extreien. Després rentaven els òrgans , els eixugaven, els embenaven i els ficaven en uns recipients especials anomenats vasos canopis. Les tapadores representaven caps dels déus.

Segon pas:Els sacerdots posaven el cos damunt d’una taula especial i el cobrien d’una sal anomenada natró. Aquesta sal, que es trobava en el desert, servia per a dessecar el cos i deixaven reposar el cadàver durant 40 dies.Passats aquests 40 dies, ficaven dintre del cos plantes, natró fresc i draps perfumats amb olis aromàtics per a conservar el cos.

Tercer pas:Els sacerdots embolicaven el cos amb capes de benes de lli mullades amb resina per a què quedessin rígides. Entre les capes de benes posaven joies i amulets, que tenien la finalitat de protegir el faraó en el Més Enllà. L’embenatge era un ritual religiós que durava 15 dies.

Quart pas:Els sacerdots ficaven la mòmia del faraó dins un “ataud” de fusta. Després se l’emportaven fins a una habitació, situada davall la piràmide i el col·locaven dins el sarcòfag.

Cinquè pas:Tanquen el sarcòfag i els sacerdots manen dur el tresor del faraó: joies i objectes que podrien servir-li en el regne dels morts: aliments, vestits, sandàlies, cadires un llit, carros... Després tanquen per a sempre l’entrada de la piràmide amb un mur.

NEFERTARI RAMSÉS III