laNeu deLaMaquinista

3

Aquest conte ha estat escrit i il·lustratespecialment per la classe de

La Neu de l’escola La Maquinista.Tant la història com els dibuixos que conté

són únics i especials.

Barcelona, maig 2016

Hi havia una vegada uns nens que jugaven en un petit parc rodejat de porxos que es deia “La Maquinista”.Alguns nens estaven allí corrents, saltant o gronxant-se i uns altres feien muntanyes al sorral del parc: agafaven la pala, la ficaven a terra i treien la sorra amb la qual anaven fent una muntanyeta; eren molts nens traient i posant sorra tants com el Biel, l’Hodei, la Nausica, la Irene i l’Asier i tanta sorra van treure que al final van fer una gran muntanya on abans hi havia el parc.

Quan van veure aquella muntanya els nens es van posar una mica tristos per què ja no tenien ni gronxadors, ni balancins ni res de res per jugar, només un gran turó de sorra.

Aleshores un nen va dir:–i perquè no plantem unes floretes en aquesta muntanya? A la meva mare li agraden molt les floretes.

La Neu de La Maquinista

4 5

I l’Àlex, la Loly, la Maria, la Samara i la Júlia van anar ràpidament a demanar unes llavors als pares que van enterrar en un foradet dalt de la muntanya.

–però les plantes per créixer necessiten aigua i avui no plou –va dir una nena del grup.

L’Àlex, la Loly, la Maria, la Samara i la Júlia

El Biel, l’Hodei, la Nausica, la Irene i l’Asieral peu de la muntanya de sorra.

6 7

Així de seguida la Marina, la Lucia, en Linus, la Miranda i en Pep van anar a posar aigua a les seves regadores i van regar la terra on hi havien les llavors enterrades.

–Quan creixeran les floretes mama? –li preguntà un nen a la seva mare.–Doncs encara tardaran uns dies –li contestà. I els nens es van quedar una mica tristos per què no veurien de seguida aquelles flors tan maques.

La Marina,en Pep, en Linus,

la Mirandai la Lucia

Aleshores un altre nen va dir:–i perquè no plantem un arbre en aquesta muntanya? Al meu germà li agrada molt escalar els arbres.

l’Eric, L’Ariadna,

l’Elsa,l’Àssua

i la Valeria

I l’Eric, L’Ariadna, l’Elsa, l’Àssua i la Valeria van anar ràpidament a demanar unes llavors als pares i les van enterrar a dalt de la muntanya just al costat d’on estaven amagades sota terra les llavors de les flors.

8 9

l’Oriol,la Maria, l’Alex

i la Carla

–però les plantes per créixer necessiten aigua i avui no plou –va tornar a dir la mateixa nena del grup.

Així de seguida l’Oriol, la Maria, la Carla i l’Alex van anar a buscar aigua per poder regar la llavor de l’arbre.

–Quan creixerà aquest arbre pare? –preguntà un dels nens.–Doncs encara tardarà uns dies –li contestà. I els nens es van quedar una mica tristos perquè no veurien de seguida l’arbre sobre la muntanya.

Va arribar l’hora de marxar a casa perquè s’havia fet una mica tard. Els pares i les mares van cridar a tots els nens, tot i que ells no volien marxar fins a veure com havien crescut les flors i l’arbre.

–Anem nens, encara tardaran uns dies a créixer les flors i els arbres –els hi deien els pares. Però els nens no volien marxar.

De sobte van sentir un soroll molt fort: Kraka-bouuuuum! I van veure com al cel dos núvols xocaven provocant un gran tro. D’aquells núvols van començar a caure unes gotes de pluja molt finetes, que es van anar fent grans fins a convertir-se en perfectes flocs de neu rodons, blancs i molt i molt freds.

–Correu nens, veniu! –cridaven els pares des dels porxos del parc– aixoplugueu-vos aquí sota o us mullareu!

Els nens tot sorpresos i emocionats per veure nevar, corrien cap als porxos sense saber ben bé que estava passant, quan un dels pares va cridar:

10 11

–Mireu a dalt de la muntanya i veureu que ha passat!

I els nens al mirar capa a dalt del turonet de sorra, que ara estava tot nevat, van veure com havien crescut un gran arbre i unes boniques floretes de color groc. Van anar tots corrents cap a dalt de la muntanya mentre els pares penjaven un gronxador de la branca més forta. També van veure com un ocellet començava a fer un niu i piulava content: piu, piu, piu.

Tot i que havia deixat de nevar, finalment els nens van haver de marxar a casa perquè era l’hora de sopar, però a partir d’aquell dia van tenir una muntanya on divertir-se plegats gaudint de la natura a la qual van posar el nom de la Neu de La Maquinista en record d’aquella màgica nevada.

I conte contat aquest conte s’ha acabat.

www.lafadadelscontes.ca

t

Projecte editorial de Olga S. AlcarazProjecte gràfic, text i il·lustracions de Olga S. Alcaraz

www.lafadadelscontes.cat© 2016, Olga S. Alcaraz

Primera edició: maig 2016