l'agulla, número 094

PGINA 1

Butllet de reflexi i dilegPeriodicitat bimestral

C/e: [email protected]

Any XXI

Nm. 94gener 2016

SUMARI:

LAGULLA

Infants, adolescents i lestigma i desatenci de la Salut Mental. Maria Font ......................................................2

Comenar una nova responsabilitat sindical. Marta Tejedor ...............................................................................................3

Moments poltics excepcionals. Quim Cervera ...4

De Kyoto a Paris: qu ens ha passat? Laia Serra .5

Cristians per la independncia Jess Lanao ....6

La crisi dels refugiats: una interpellaci Lloren Oliv .......................................................................................................................7

Nom de dona. Dones invisibilitzades: Mafalda. M.Pau Trayner .............................................................................................8

Mirar el futur. Recessi econmica i canvi de signe poltic. Salvador Clars...................................................9

LEquip de Pastoral Obrera de Badalona: 20 anys. Emili Ferrando ......................................................................... 10

Valncia es vesteix de trobada europea de joves de Taiz. Maria Antnia Bognez .......................11

Ells i nosaltres.Josep Lligadas....................................12

A la cuina. Supremes de salm amb salsa de calots. Tere Jorge ..............................................................................13

Amorologia i amorificaci. Quim Cervera ...............14

Sociologia de les classes socials: la nova poltica. Salva Clars ........................................................................15

Dues barques. Ignasi Forcano Isern ..................................... 16

Qu haur dafrontar el bisbe de Barcelona i tots els bisbes de Catalunya? Quim Cervera .....17

A peu. Martorell: edificis emblemtics, torretes i mines. Jaume Roig ............................................... 18

Per airejar el cervell ................................................................. 20

El dibuix. Montserrat Cabo ......................................................... 22

Clica el dibuix!

Reconstruir EuropaLEuropa sorgida de les cendres de la II Guerra Mundial, amb una

trajectria reeixida de pau i de benestar, ha estat durant molts anys punt de referncia i anhel per a pasos que, com el nostre, han viscut dictadures de carcter divers, amb dficits democrtics i de-sigualtats de tota mena. El discurs democrtic, polticament cor-recte, la riquesa que han generat els fons europeus, la normativa protectora de determinades poltiques socials o mediambientals han conviscut amb un escs rigor a lhora de verificar que els nous i els vells pasos de la Uni Europea realment fossin democrtics, transparents econmicament i sallunyessin de males prctiques com la corrupci, la discriminaci o la desigualtat social. Per la maquinria administrativa europea sembla que sha empassat uns quants camells, potser perqu lobjectiu real era la creaci dun mercat com i liberal i potser tamb perqu molta gent a Europa hem abandonat drets i deures de ciutadania per passar-nos al con-sum compulsiu.

Els reptes que ara tenim davant exigeixen una reconstrucci dEuropa: la fractura de lEstat del Benestar, latur endmic, la pre-carietat laboral, la marginaci dels joves, larribada de la immigra-ci empesa per la fam (amb relaci o no amb els pasos que havien estat colnies europees), la convivncia entre diverses maneres dentendre la vida, el clam dels refugiats de les guerres encober-tes o no que assolen el mn, els atemptats terroristes en sl eu-ropeu... Probablement hi haurem dafegir la insostenibilitat del nostre estil de vida, tan depenent dels combustibles fssils, que, ms tard o ms dhora, passar factura.

La resposta dels pasos europeus fa por. Sense preguntar-se per les causes dels problemes, es prenen decisions involutives de caire militar o policial i sadvoca per poltiques de rebuig, de discrimina-ci, de retallada de drets i de llibertat dexpressi, destigmatitza-ci de lestranger, en una Europa que es descobreix atemorida, insolidria i molt poc cohesionada. La proposta danesa de confis-caci dels bns dels refugiats ns una mostra.

Cal treballar molt activament des de la poltica per construir la fraternitat real, dacord amb els tan lloats valors republicans (o cristians, posats a fer). Des de la complexitat i la petitesa, des del nostre entorn i amb projecci universal.

PGINA 2

Infants, adolescents i lestigma i desatenci de la Salut Mental

vagi al cardileg dit amb el mateix to despectiu?

Situem-nos en alguna realitat que es pot trobar a un hospital infanto-juvenil, en lrea de salut mental. La criatura A ingressada per anorxia, es veu incapa de menjar; la ment la ven; pateix molt, i ms quan sha hagut de sentir, duna amiga: Si ests ingressada s perqu ho vols, tu en tens la culpa. El noi B amb TDA H que ha tingut una crisi dan-sietat desprs de rebre, dia rere dia, els insults i les mofes dels companys dinsti-tut, que al final ha esclatat de rbia i ha tirat una cadira al cap dun company: els professors ara shan escandalitzat, per ning havia fet prou per frenar el bulling. La nena C, amb trastorn psictic, que ja no pot controlar lansietat i una nit, amb un ganivet, sha fet talls a les cames perqu la tranquillitza: la mare la tro-ba sagnant, no entn que all pugui es-tar passant, i ploren totes dues fins que arriba lambulncia, amb els professio-nals acompanyats dels Mossos perqu ho diu el protocol de Salut Mental. El noi D amb Sndrome dAsperger i que s superdotat, que es bloqueja fent els deures, crida i es colpeja amb el cap a la paret fins que perd el coneixement. O la

Com ms profunds sn els sentiments, ms costen de verbalitzar; per quan el dolor viscut comena a cicatritzar, pots comenar a parlar-ne. Veure un fill greu s el pitjor que podem viure uns pares. (B, evidentment pitjor s veurel mo-rir). Per veure un fill greu quan apareix un trastorn mental s doblement dolo-rs: la criatura no entn qu li passa, la resta de la famlia no ho entn, els met-ges no poden diagnosticar fcilment, els amics i lescola sespanten, es crea les-tigma, la solitud...

Les cllules poden fallar i generar un cncer, aix ho entn tothom, per el cervell tamb pot tenir o desenvolupar una disfunci i aix, en canvi, s incom-prs socialment. Tant, que la primera re-acci s buscar culpables: el nen s un malcriat, els pares sen desentenen, sn uns irresponsables... I s que som en la societat del judici: abans jutgem que pensar: qu li deu passar? (preocu-paci per laltre), com estan patint... (empatia). s ms fcil dir: quin boig, o etzibar amb menyspreu que vagi al psiquiatra... Per cert, coneixeu algu-na altra especialitat mdica que arros-segui, en el to, tant de menyspreu? Us imagineu: que vagi a loncleg o que

noia E amb agorafbia, que sha enclaustrat a casa per la por del mn exterior; s molt intelligent, per se sent tan observada que no pot ni fer una passa al carrer. Cinc casos dels quals, noms, en dono una pinzellada: tot s molt ms complex, us ho podeu imaginar.

La gran majoria, malgrat que sembli impossible, poden superar tot aix i fer vida normal si reben suport mdic adequat i del conjunt de professionals (importantssim el suport educatiu dels Equip dAssessorament Psicopedag-gic). Per, si no s un trastorn evident des de la primera infncia, caldr una constncia pica dels pares per aconse-guir, primer, latenci de la Sanitat Pbli-ca, ja que davant els primers smptomes, pocs els prendran seriosament. Quan la cosa es comenci a agreujar, el pediatra s que veur que no s pas comdia del nen o exageraci dels pares i vin-dr la derivaci al CESMIJ (Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil). Aquests centres, collapsats, amb pocs recursos i mancats alguns de psiquiatres, en molts casos greus no els atendran a temps, o ho faran dedicant-hi poc temps. Noms quan linfant es trobi ja en una situaci

ms greu (o que es temi per la seva vida, o un possible intent de sucidi) acabar a les urgncies dun gran hospital. All s, no patiu, que trobareu excellents met-ges i professionals que no els deixaran sols, ni a la criatura ni als pares.

Per atenci: us imagineu que en un cas de cncer, la Sanitat Pblica no ens atengus fins que estem amb risc de mo-rir? Doncs ja ho he dit tot de com est de desatesa la Salut Mental Infantil i Juvenil al nostre pas, no pas per culpa dels pro-fessionals sin per manca de recursos. I perqu els pares, per preservar lanoni-mat dels fills menors, no poden omplir de cartes els diaris per queixar-se. I si a aix hi afegim el continu estigma de la salut mental, en qu socialment es fa culpable al malalt, veurem que queda molt de cam a fer.

Maria Font

PGINA 3

La teva trajectria de vida tha portat fins aqu, Marta. Aquesta frase la recordo duna de les converses amb una bona amiga quan co-mentvem i reflexionvem sobre la responsabi-litat que acabava dassumir a Comissions Obre-res. I s que no podia ser duna altra manera.

Activista des de la meva adolescncia, sent present en les associacions del barri, en lesplai de la parrquia, en la JOC-JOBAC... juntament amb lexperincia personal, familiar i professi-onal han conformat una manera de ser i estar en el mn.

I aquesta manera dentendre i interactuar en el mn no s esttica i perenne, per s que es fonamenta en uns valors assumits i integrats com a persona. Valors que, sens dubte, han anat calant en la meva trajectria tant personal com professional.

La lluita obrera, la defensa dels ms desafa-vorits, la reivindicaci dun mn ms just per a tothom en definitiva, han marcat les decisions que he anat prenent al llarg de la vida. I la base daquestes conviccions sorgeixen duna forma-ci cristiana gestada a la parrquia dun barri obrer, amb una gent dEsglsia que entregava el seu temps per millorar les condicions de la gent que hi vivia.

Per aix, el que assumeixo ara al sindicat s un pas ms daquest cam. Com a professional de leducaci s que tinc la responsabilitat de fer ms just aquest mn. Perqu la lluita tam-b educa, perqu em bull la sang davant les injustcies que es donen en el mn laboral, perqu crec que s possible influir en les polti-ques educatives, perqu em sento classe obre-ra i perqu els valors de lEvangeli que em van transmetre aquella gent dEsglsia senzilla del meu barri fonamenten les meves decisions.

Com diu la can, noms puc donar gracias a la vida que me ha dado tanto... Mha posat al davant persones que han confiat en mi oferint-me possibilitats dacci diverses que mhan portat fins on estic ara. Vull agrair a tota aques-ta gent senzilla, obrera, gent de fe, gent com-promesa, haver cregut en mi. I acceptant les meves limitacions em poso al servei de CCOO, al servei de la gent, sent conscient don vinc i cap a on magradaria anar.

Mare, mestra, sindicalista de CCOO... i una enamorada de la vida rellegint el meu perfil de twitter observo que potser falta alguna cosa... dona de fe.

Marta Tejedor

Comenar una nova responsabilitat sindical

PGINA 4

Tant a Espanya com a Catalunya vi-vim una situaci poltica excepcional i sn temps de definici personal i col-lectiva.

Desprs de les darreres eleccions ens trobem tant a Espanya com a Ca-talunya, en unes aritmtiques diab-liques, que fan molt difcil la constitu-ci de governs estables.

A Catalunya, apurant el mxim, sha arribat a un acord imprevisible, fruit duna enginyeria poltica, entre Junts pel S i les CUP.

A Espanya a hores dara no sabem si arribaran a un acord entre PP i PSOE, recolzat per Ciutadans, o a un acord desquerres, entre PSOE, Podemos, i Izquierda Unida.

Per cercar les causes daquests fets ens fem unes preguntes a diferents ni-vells de profunditat.

1 Nivell psico-cultural: Per qu shan concentrat les negociaci-ons a lentorn de la persona dArtur Mas?. No ser que ha entrat tamb en els territoris de les esquerres lindivi-dualisme modern? O en les CUP s la valoraci anarquista de lindividu? En aquest cas de lanti-valor Mas. Les an-lisis socials desquerres haurien de ser sobre els moviments sociopoltics, i no sobre les persones.

Moments poltics excepcionals2 Nivell psicolgic-poltic: Darrere les personalitzacions, no hi ha la

qesti de qui lidera el sobiranisme? No pot haver-hi una enveja de les esquerres, per no haver-lo pogut lide-rar, o per no haver pogut liderar un moviment pro-federalista? No hi ha un cert complex dinferioritat de les es-querres, dhaver dacceptar el liderat-ge del centre-dreta?

3 En una anlisi scio-histrica, ens preguntem: Lemancipaci nacional i lemancipaci social no shan tornat a frenar mtuament com en al-tres moments de la nostra histria?

4 En una nlisi dels partits, no-tem com tots van passant els seus viacrucis i canvis. ERC ja lha passat desprs de moltes crisis. El PSC fa temps que lest passant. El PSOE va perdent vots. ICV, ha tingut posicions ambivalents i ha perdut visibilitat dins les diverses coalicions. CiU sha desfet. UDC sha dividit. CDC sest refundant. El PP ha perdut molts vots. Ciutadans ha guanyat vots i linteressa ms Espa-nya. Podemos encara est fent-se, i li falta base popular i experincia polti-ca. IU ha quedat molt reduda. Les CUP amb el resultat de les negociacions amb Junts pel S, ha iniciat el seu via-crucis.

5 Ara b, per qu els partits es-tan passant aquests calvaris? I per qu apareixen nous partits? Se-gurament, per les conseqncies pol-tiques de la crisi social. Els partits amb els seus programes i estructures tradi-cionals, els governs, tant de dreta, com de centre, o desquerra, no solucionen els dos temes fonamentals: laugment de la desigualtat i el desequilibri ecol-gic.

6 Nivell sociolgic: Quines sn les causes de les crisis i daquestes impotncies dels partits i dels governs? Els canvis tecnolgics, la globalitzaci, i els canvis en les classes socials, sn els factors determinants. Les diferents capes socials es van situant econmi-cament, poltica, cultural, ideolgica, tica i religiosa. Aix significa: aparici de noves capes socials i canvis a linte-rior de cada classe.

7 Nivell de conscincia poltica: Hi ha maduresa suficient per construir un Estat Catal? I hi ha cons-cincia social suficient per a un govern desquerres, que necessita una base popular majoritria i mobilitzada? Cal eixamplar la base independentista. Els vots duna bona part de la classe obre-ra en favor del PP i de Ciutadans, ens indica que cal fer crixer tant la cons-cincia social com la conscincia naci-

onal a linterior de les capes populars. I a Espanya: Hi ha maduresa per a un govern desquerres i per acceptar la plurinacionalitat? Cal molt treball pol-tic i caminar vers la democrcia parti-cipativa.

8 Anant ms a fons: Com es-tan jugant actualment en tots aquests processos les nimes cata-lanes: la cristiana, la republicana, lanarquista i tamb les musulma-na i jueva?

9 Nivell hum: Constatem com tothom est aprenent a dialo-gar, a tolerar-se, a posar-se en la pell de laltre, a comprendre... Tots hem aprs a fer uns dels exercicis ms humans: la poltica, i aix s bo. Hem avanat en conscincia nacional, en conscincia social i en desenvolupar la democrcia.

10 Des de la fe cristiana, podem afirmar que lEsperit Sant est en els conflictes i negociacions. En la generositat, en la humilitat, en el ser-vei al pas de fora poltics i partits, en el reconeixement autocrtic derrors, en el que hem aprs tots, en la paci-ncia, i esperana de molts, no hi ha aquesta capacitat destimar i dacollir lestimaci dels altres, que s fruit de lEsperit Sant, motor de la histria?

Quim Cervera

PGINA 5

Pars no s el primer acord que se celebra sobre el canvi climtic. Des de 1972, tenim tot un seguit de trobades internacionals en lmbit ambiental que han anat configurant mecanismes de governana per gestionar els problemes ambientals. Des de la creaci dorganismes cientfics com lIPCC, premi Nobel de la Pau el 2007 junt a Al Gore per la seva tasca de difusi sobre el canvi climtic, com un seguit de trobades in-ternacionals per afrontar aquest repte.

En el camp diplomtic destaca el protocol de Kyo-to de 1997. El Protocol establia una reducci del 5% de les emissions de CO2 per al perode 2008-2012 en base al que semetia el 1990, amb diferents responsa-bilitats segons la contribuci histrica dels diferents pasos al problema del canvi climtic. Incloa tamb mecanismes de mercat per poder complementar els esforos de reducci que els estats havien de fer.

El cas s que Kyoto, com a primer pas, rpidament es va quedar obsolet. Per la magnitud del problema, el 5% es veia lluny de les necessitats de reducci que es requerien (cal tenir en compte que el 1988 es par-lava del Toronto Target on es considerava que sha-vien de reduir un 20% les emissions per al 2005); per tamb perqu els principals emissors no contribuen a aquestes reduccions per diferents motius. Els EUA van signar per no van ratificar mai el Protocol, i per tant no es van comprometre mai a complir-lo. Xina, tot i haver ratificat el Protocol, estava dins del grup de pasos que no tenien la responsabilitat histrica dha-ver contribut al problema, i per tant durant el primer perode que establia Kyoto no tindria responsabilitat directa quantificada en reduccions demissions.

Aquest perode de temps que establia Kyoto s va

De Kyoto a Paris: qu ens ha passat?ms que sobrepassar. Hem vist com, malgrat les alarmes de lIPCC, no es revisaven els aspec-tes claus de Kyoto, sin-centivaven poltiques energtiques agres-sives tant ambiental-ment com socialment (fracking, bitumino-ses) i es realitzaven poltiques econmiques desincentivadores de transici energtica (de-nncies a lOMC denergies renovables o introducci de recursos naturals en sistemes financers especula-tius).

Les veus dalarma no han vingut noms de grups cientfics o del moviment ambientalista. Des de fa temps, els economistes tamb sestan alarmant dels impactes sobre el canvi climtic (incloent-hi el Banc Mundial i el Frum Econmic Mundial); des del 2006 en cercles econmics es parla de prdues dun 20% del PIB si no es fa res per combatre el canvi climtic i daugments de 4C amb conseqncies econmiques devastadores, especialment per als ms pobres, etc.

La qesti s que durant gaireb 20 anys hi ha ha-gut un immobilisme en intentar quantificar i com-prometres a la reducci demissions. Fins al 2015, que sha arribat a un nou acord a Pars. Un acord que estableix un objectiu genric de mantenir la tempe-ratura per sota dun augment de 2C, intentant que es limiti a 1.5C. El principal problema, per, s que

lacord no especifica qui ha de fer qu, sin que els estats van presentant quins sn els seus compromisos. Ser clau, doncs, veu-re que aquests compromisos que han aga-fat els estats es facin efectius i que en les revisions peridiques que cada cinc anys shan comproms a fer no es perdi de vista aquest objectiu general.

Per comenar no podem ser gaire opti-mistes, perqu a la prvia de lacord ja es reconeix que les propostes que han fet els estats fins aleshores sn clarament insufi-cients. Per ms enll daix, celebrar com un xit un augment de 2 o 1,5C s no ser

prou conscients de quines implicacions devastadores t aquest increment i de lesfor que requereix.

Un esfor considerable que no ens deixa opcions a ms dilacions i per aix se celebra que, com a mnim, hi hagi un acord. Segons lIPCC, per assolir aquest objectiu estem parlant duna reducci dentre el 40-70% de les emissions el 2050 i del 100% el 2100. No nhi haur prou amb solucions cientfico-tcniques sin que caldr replantejar models de desenvolupament. Qui abans comenci a plantejar-los, tindr avantatges competitius en un futur, per s que no plantejar-los s abocar a la major part de la humanitat a una manca de futur.

Aquest article s un resum del que sha publicat a: https://mbeleache.wordpress.com/2015/12/22/de-kyoto-a-paris-que-ens-ha-passat/

Laia Serra

PGINA 6

Personalment penso que els na-cionalismes tenen un origen bur-gs i que la reivindicaci de ptri-es i els seus smbols (banderes, himnes) provoquen, alhora, uns sentiments didentitat i dexclusi (noms cal repassar les lletres de les canons patritiques que, nor-malment, es refereixen a guerres guanyades o perdudes).

Tamb, en lmbit religis, quan es vincula un poble al seu du (o dus) la deriva lgica s una reli-gi excloent. El judaisme i lislam en sn una prova molt propera. Sobretot perqu, en vincular una creena a un ordenament social concret, apareix la religi nacio-nal com a model div, justifica-tiu dun maridatge entre el poder poltic i el religis, quan no una absorci de lun per part de laltre.

Daltra banda, els moviments de base (obrers, sindicalistes, cris-tians) sempre han defensat la in-ternacionalitat, per la necessitat de lluitar junts contra les forces econmiques i poltiques dels po-derosos i aconseguir un mn just i en pau.

Aquests pensaments mhan

vingut a tomb a propsit del mo-viment Cristians per la indepen-dncia (de Catalunya, s clar). Tot i que la qesti s complexa (necessitaria unes reflexions ms mplies i acurades), vull compartir alguns punts que em fan pensar.

A banda dels parallelismes que trobo entre els plantejaments daquest grup i el daltres grups de la piel de toro (per exemple, la Espaa catlica i la Catalu-nya cristiana) el que em sobta s que alguns clergues i fins i tot un bisbe shan posicionat clarament i pblica a favor duna independn-cia. I em pregunto:

Com es pot defensar aix i, al-hora, pertnyer a un collectiu jerrquic vertical, que demana obedincia del capell al bisbe i daquest al bisbe de Roma? Per qu no defensen els seus drets, per exemple, al celibat opcional? Defensen teri-cament i prctica la igualtat dhome i dona dins lEsglsia?

Creuen que lEsglsia s la co-munitat de creients horitzon-tal, en la qual aquests tenen el dret a decidir democrtic

sobre qestions que els afec-ten de tipus tic i administra-tives? Qu fan per defensar aquest dret?

Com conjuminar el posiciona-ment sobre els drets humans (dret dels pobles a la seva autodeterminaci) amb el de pertnyer a una instituci que t un estat (el Vatic) que no ha signat la famosa Declaraci Universal daquests drets?

Com s que invoquen la unitat (com a valor universal de lEsglsia) davant diver-gncies molt serioses (dhuc doctrinals) entre comunitats cristianes o entre els mateixos jerarques? Per qu no shan independitzat de la Confe-rncia Episcopal Espanyola?

Posats a ser coherents crec que shaurien de passar a alguna confessi de les esglsies refor-mades (luterana, episcopaliana, etc.) en qu aquests drets sn ms respectats i, en aquest sentit, ms en la lnia evanglica.

Jess Lanao

Cristians per la independncia

PGINA 7

Des de fa uns mesos les imatges als mitjans de comu-nicaci han posat sobre la taula una realitat que fins ara ignorvem, no volem conixer o havem oblidat.

La guerra a Sria que ha provocat el desplaament de milions de persones, ha posat la situaci dels refugiats en primer pla i ens ha fet tornar la conscincia. Noms a Turquia ms de dos milions de persones hi han bus-cat refugi. Al Lban, un pas de la mida com Catalunya i de cinc milions dhabitants ha rebut ms dun mili de refugiats. En canvi a Europa els hi posem tanques.

Ara Europa parla de reubicar 160.000 persones i sem-bla que a lEstat espanyol nhi arribaran prop de 15.000. Una realitat molt petita per a la magnitud de la trag-dia. Un pobre acolliment i enmig de fortes discussions entre els estats europeus.

El ferri rgim europeu contra la immigraci de resi-dncia administrativa irregular ha portat al tancament sistemtic de fronteres, els controls i el bloqueig a les persones que fugen per sollicitar asil comporta una greu vulneraci de les lleis dasil i dels tractats interna-cionals. Ja no s noms que es vulneri una norma de solidaritat i dtica dajut, s que sestan incomplint les lleis, pels mateixos estats que sempre defensen que shan de complir les lleis i la legalitat vigent.

Cal complir amb la Convenci de Ginebra sobre Re-fugiats i obrir i habilitar vies perqu qui fuig de la mort tingui un lloc on anar. Reconixer la situaci de refugi-at significa que es presenti una sollicitud, que es trami-ti, que es doni suport legal, assessorament, assistncia psicolgica, allotjament i menjar.

Diuen que sempre que hi ha una crisi tenim una opor-tunitat. El moment actual ens ha de portar diferents reflexions i actuacions:

La crisi dels refugiats: una interpellaci1. Ens ha de servir per reforar des de la societat civil

la capacitat de mobilitzaci i de pressi als qui tenen les responsabilitats de Govern per fer les actuacions necessries per tal dacollir a les persones que estan fugint duna situaci extrema.

2. Ens ha de servir tamb perqu els pasos del Nord complim amb la Convenci de Ginebra donant su-port als demandants dasil. I que a Europa es faci una nova poltica dasil, o com a mnim compleixi les obligacions que ja t contretes, davant del fracs ac-tual. Que hi hagi una poltica comuna dasil que tras-passi la frria decisi sobirana dels estats membres.

3. Els estats membres sn els nics competents en matria dasil. A lEstat espanyol ha de canviar la filo-sofia establerta des dels diferents governs que hi ha hagut de denegaci sistemtica de les peticions. Hi ha dhaver una gesti ms descentralitzada i cal que es doni suport i impuls a actuacions no obligatries com el Pla de Protecci Internacional que sha fet des del Govern de Catalunya.

4. Per des de la societat en general, cal que treballem des de la solidaritat per lacolliment a totes les per-sones. Que alg fugi dun conflicte violent o de la fam, poden ser situacions diferents, i segur que es necessita de suport psicolgic qui ha viscut els hor-rors de la guerra. Per hem de vigilar que en una so-cietat com la nostra que anem fent categories, no creem ciutadans de primera, de segona i de moltes ms classes. Temps enrere semblava que diferenci-vem entre immigrants regulars i immigrants irregu-lars, com si ms enll de la situaci jurdica regular, unes persones fossin ms bones que les altres. Cal vigilar que no ens facin caure al parany de diferen-

ciar entre refugiats i immigrants. Hem dacollir a les persones i construir entre tots el pas. A Catalunya van venir el 2014 prop de 118.000 persones. I ho hem fet en una situaci precria per ho hem sabut fer.

5. No perdre mai la memria histrica. A Srbia i a Cro-cia fa 25 anys estaven en guerra i moltes persones van fugir del conflicte. Ara posen tanques a tota la lnia fronterera dels seus pasos. Quan va acabar la guerra civil espanyola, moltes persones es van veu-re empeses a lexili.

6. Cal que ens preguntem sobre les responsabilitats compartides dels conflictes. La guerra que assota Sria i Irak o els pasos del Centre dfrica tenen una especial implicaci amb els nostres pasos tamb.

7. I entre moltes altres oportunitats cal tenir present el repte del dileg interreligis. A Catalunya hi vivim al voltant de 7 milions i mig de persones. Ms dun mili de nacionalitat estrangera. I hi convivim per-sones de moltes confessions religioses diferents. s un bon moment per reforar el coneixement i el di-leg per la pau.

En tancar larticle shan produt els atemptats de Pa-rs. Ha sortit la informaci que alguns dels assassins ha-vien entrat utilitzant la figura del refugiat. En un con-text com lactual cal reforar la seguretat, respectant lequilibri amb els drets individuals. Per mai haurem de permetre que es pugui utilitzar aquests fets exe-crables per voler empetitir encara ms el dret dasil, que a ms ens hem reconegut a la Declaraci Univer-sal de Drets Humans. Si ho permetssim ens haurien guanyat ells. Ens hauria guanyat la por i ens hauria guanyat les misries

Lloren Oliv

PGINA 8

nom de donaDones invisibilitzades: MafaldaDe dones, el nom de les quals es coneix i es valo-

ra, nhi ha moltes, per de dones invisibilitzades pel patriarcat de tots els temps, encara nhi ha moltes ms. Per aix avui voldrem recordar-ne alguna de la qual generalment no es recorda ni el nom.

Situem-nos en la nostra poca medieval, el nom de Mafalda crida latenci. A la nostra generaci, aquest nom ens suscita la creaci de Quino, que per cert la fa quedar sempre molt b, per una Mafalda de veritat, a casa nostra, don ve i qu en podem dir de la seva vida?

Mafalda1 va ser comtessa de Barcelona i vescom-tessa de Narbona. Va nixer cap el 1059 o 1060 a Siclia. Filla de la princesa Sikelgaita de Salern i el seu marit, el noble normand Robert Guiscard lHauteville, duc de Pulla i de Calbria.

Lany 1078, quan tenia uns divuit anys, amb la intervenci del papa, interessat a lligar matri-monialment els casals normands amb la noblesa mediterrnia, la casen amb Ramon Berenguer II de Barcelona. La famlia comtal catalana ja havia viscut, per motius dherncia, el trgic assassinat de la mare dels bessons, la comtessa Almodis, a mans del seu fillastre Pere Ramon, fill primognit del primer matrimoni del comte Ramn Beren-guer I. Quan mor aquest el 1076, el seu testament origin encara ms rivalitats i turbulncies perqu deixava indivisa lherncia comtal a tots dos bes-sons, els quals havien de governar el pas en rgim

1 Garriga, Sabater i Trayner, HI SOM. Aportaci de les dones creients a la societat i a lEsglsia catalanes, Rbrica, Barcelona 2015.

de condomini. El testament de Ramon Berenguer especificava que, en cas de mort dun dels dos germans, lhereu del mort no podia heretar fins a la mort de laltre germ.

Mafalda, doncs, pass a integrar-se en una fa-mlia on planava la tragdia, i molt aviat es trob amb la mort de prop. Lonze de novembre de 1082 don a llum a qui seria Ramon Berenguer III. Molt poc desprs, el 5 de desembre del mateix any, el seu marit fou assassinat a Gualba quan es dirigia a Girona, i el seu cos llanat al Gorg del Comte. Es trob isolada i sense recursos a causa de la sob-tada mort del comte. Ja aleshores la veu popular atribu lassassinat a ordres secretes del seu ger-m bess, que ha passat a la histria amb el mal-nom dEl Fratricida. Entre els anys 1085 i 1087 la ca-saren amb Aimeric I, vescomte de Narbona, amb qui tingu sis fills, els quals van tenir bona relaci amb el seu germanastre.

Cal remarcar que actu en tot moment amb la intenci de protegir el fill gran, sense desemparar els fills tinguts del segon matrimoni. Aconsegu que aquests recolzessin el germ gran i cre llaos molts forts entre ells, especialment amb Aimeric II hereu del comte de Narbona.

Lany 1096, Berenguer Ramon el Fratricida mar-x en peregrinaci a Terra Santa on mor vers lany 1097. Poc desprs Mafalda qued vdua per sego-na vegada. Llavors va tornar a Catalunya a lombra del fill gran i continu com ho havia fet des que es cas amb Ramn Berenguer II Cap dEstopa, per-

qu mai havia deixat de considerar-se comtessa de Barcelona. En les seves ltimes aparicions sig-nava com vdua, i mare de Ramon Berenguer III.

No descuid mai els drets del seu primer fill. Quan el 1097 Berenguer II mor, el primer fill de Ma-falda esdev als quinze anys comte de Barcelona i inicia un mandat remarcable que el far merixer el sobrenom dEl Gran. Mafalda retorn a Catalu-nya lany 1105, fund el monestir de Valldemaria, a Hostalric, prop don havia mort el seu primer ma-rit i es retir al cenobi de Sant Daniel de Girona, al qual havia dotat generosament.

Fou enterrada al costat de la porta principal de la catedral de Girona on estava sebollit el seu ma-rit Ramon Berenguer II. A finals del segle XIV els dos sepulcres es desferen i les restes es trasllada-ren a la part sud de lesglsia, a un sarcfag nou, obra de lartista Guillem Morei.

No per ser comtesses, les dones sestalvien la manipulaci de les seves vides segons els interes-sos dels poderosos.

M.Pau Trayner i Vilanova

PGINA 9

mirar el futurSalvador Clars

Un tsunami escombra el sud dEuro-pa... aix sexpressaria Marx a la vista dels darrers resultats electorals, 168 anys desprs del manifest del Partit Co-munista. Sembla que ens adrecem a un canvi. Laparici de nous actors, desa-fiant la governabilitat, est agitant lat-mosfera social i poltica del Continent. Lesglai sestn ms enll de la ribera mediterrnia, presagiant un canvi de signe poltic que va comenar amb la Sriza grega i avana pels pasos del sud amb gran inquietud dels defensors de lordre neoliberal. Els vents de can-vi bufen passada la turbulncia duna profunda recessi mai vista per les generacions actuals. Les injustes pol-tiques dausteritat no sn la causa del mal per s que expliquen la resposta de les urnes. La malaltia shavia anat incubant durant llargs decennis de pri-mavera expansionista, quan la bonan-a que arribava a mplies classes mit-janes silenciava el clam dels desiguals i donava per bona la barbrie de lexplo-taci desbocada dels recursos naturals, la insensatesa del consum sense lmits, lacumulaci com a llei de vida.

El neoliberalisme, que shavia anat installant a Europa des dels anys 70 del

Recessi econmica i canvi de signe poltic

segle passat, va arrelar amb fora a les-panya dAznar i, fins i tot abans, a la Ca-talunya de Jordi Pujol. Van ser anys de bombolles immobiliries, financeres, energtiques... anys de malbaratament i de negacionisme del canvi climtic. Anys dabstencionisme i de majories absolutes. Anys de llenar la casa per la finestra i de desgovern. La ideologia neoliberal va comenar a desregular, a deixar camp lliure als capitals financers, permetent lespeculaci i levasi fiscal. Es van privatitzar serveis bsics amb el pretext de fer-los ms eficients i barats. Es van construir infraestructures inne-cessries a benefici de comissionistes. Es va permetre a les elctriques amas-sar autntiques fortunes a compte dun deute de tarifa que paguen els ciu-tadans. Es van suprimir controls i auto-ritzacions de supervisi amb el pretext de simplificar i alleugerir la burocrcia estatal. El Banc dEspanya va deixar dexercir un control del sistema banca-ri, propiciant endeutaments irrespon-sables. Els ciutadans es van endeutar fins a les celles amb crdits hipotecaris. Els governs no van planificar, ni a Espa-nya ni a Catalunya, un futur industrial capa dassegurar locupaci, donant

per bona la deslocalitzaci dempreses industrials. La prdua de valor afegit brut industrial es compensava even-tualment amb economia financera i sobreproducci immobiliria. Tot, fins que el 2008 la banca Lehman Brothers va tombar la lletera, vessant per terra els somnis neoliberals. El compte de re-sultats daquella economia de casino fruit dun afebliment tic i desistiment de responsabilitats de lestat, est a la vista: desregulaci, privatitzaci, enri-quiment especulatiu i corrupci, alhora que sha anat ampliant la fractura soci-al.

Mentre Mariano Rajoy encara creia que el seu xit es devia a haver eliminat regles restrictives i a la seva perspic-cia, es comenava a articular una res-posta social contra lalt preu pagat per la fallida dels bancs i dels capitals amas-sats en quatre dies que el govern va de-cidir rescatar a compte de retallades de

drets socials i desnonaments a les clas-ses ms empobrides. Lenorme endeu-tament i la dura realitat de devastaci econmica i social, que perdura ms enll de la recessi, ha originat un can-vi de direcci del pndol poltic que es decanta ara cap a lesquerra. La rbia dels que han pagat el pitjor preu de la crisi: els aturats, empobrits, desnonats, desclassats, els exclosos... exerceix la pressi poltica necessria per retornar a un marc regulatori que situ lecono-mia real per sobre de lespeculativa i eviti novament el caos financer. s hora del retorn a unes poltiques de ms jus-tcia social, de fiscalitat equitativa, de regulaci dels capitals i dels mercats. Aquesta llei del pndol, que es ve veri-ficant histricament, s la que desprs de la llarga crisi dels anys 30 va portar unes poltiques keynesianes socialde-mcrates. El retorn a les poltiques so-cials i de progrs forma part de la lgica sistmica dels cicles del capitalisme.

s poden fer altres anlisis ms con-junturals de la situaci poltica, i predir altres escenaris possibles per, en la meva opini, aquest s el que t una major inrcia histrica i ms probabili-tat de succeir, donat el lligam sistmic entre poltica i economia. Pot semblar lluny per Europa es renovar pol-ticament en els propers decennis per lesquerra. De fet ja ha comenat.

PGINA 10

LEquip de Pastoral Obrera de Badalona i Sant Adri de Bess es va crear durant el curs 1995-1996 fruit dun comproms adoptat en el si del Consell Arxiprestal del Barcelons Nord que les persones promotores esten-gueren rpidament a tota la ciutat. LEPO ha estat el marc en qu membres de di-ferents moviments apostlics, parrquies, religiosos i religioses i capellans obrers hem treballat conjuntament per estendre el Regne de Du, intentant donar testimoni dunitat i de comple-mentarietat. No solament hem volgut fer de lEPO un espai de formaci sempre orientat al comproms evangelitzador i transformador, sin tamb un espai comunitari on compartir pensaments, compromisos, somnis i vida quotidiana, un espai de germanor, celebratiu i jois.

LEPO sha relacionat amb un grapat dentitats cul-turals, socials, sindicals, cviques, poltiques de la ciu-tat, sha connectat amb persones daltres religions i plataformes interreligioses, ha promogut itineraris i xerrades per conixer la histria obrera, ha participat i tamb encapalat accions pbliques compartides que han suposat un reconeixement de la dignitat dels treballadors i un record envers els obrers morts en el camp del treball i de la lluita obrera, ha realitzat cur-sets formatius de tipus social oberts a tothom i altres ms especficament cristians. Per altra part la nostra tasca lhem portada a terme en plena sintonia i comu-ni amb altres entitats eclesials: parrquies, Delegaci Diocesana de Pastoral Obrera, Moviments Apostlics

LEquip de Pastoral Obrera de Badalona: 20 anysObrers, Consells Pastorals Arxiprestals, congregacions de religiosos i religioses, comunitats cristianes, altres EPO. Tamb amb militants obrers que, tot i no ser cre-ients, tenen com a referents Jess de Natzaret i els va-lors evanglics i simpatitzen amb la Pastoral Obrera.

Aproximadament lEPO al llarg daquests 20 anys ha re-alitzat uns 200 actes culturals (xerrades, recessos, itineraris, cursos formatius, celebracions, etc.), tots ells gratuts, amb una mitjana dassistncia de 25-30 persones. Temes destacats: lacolliment dels nouvinguts i in-terculturalitat, els joves i la seva problemtica, temes laborals i de treball, de vida quotidiana,

de poltica (eleccions), de lluita per la justcia global, dhistria obrera i moviment obrer, de fe, desglsia, Hem difs igualment els nostres plantejaments a tra-vs de fulletons (vuit), dptics, dossiers, documents, cartells, fulls, cartes... Amb una metodologia de fons de Veure, Jutjar i Actuar.

La nostra petita i frgil histria lhem intentat di-fondre a partir de la publicaci que porta per ttol 20 anys de comproms obrer i espiritualitat cristina. Com-proms i espiritualitat sn dues paraules complemen-tries. En el nostre cas el comproms amb un mn obrer i una classe treballadora que continua explota-da, marginada i oprimida tot i ser la base de la socie-tat, la que crea riquesa i fa avanar el mn. I la nostra espiritualitat la qualifiquem de cristiana perqu la vo-lem assentar en el seguiment de Jess de Natzaret, el

Crist, perqu creiem en Ell i que Ell s una proposta de vida autntica i plena que nosaltres volem compartir i donar a conixer als nostres companys de treball i de barri. Per volem deixar clar que el nostre model evangelitzador no s de proselitisme i conquesta sin de compartir i contagiar-nos el que som, les nostres ar-rels, els nostres fonaments, els valors evanglics, que de vegades no es diferencien gaire de lespiritualitat i dels valors que tenen tamb molts companys lluita-dors nostres no creients, que sn -com ho va ser Jess de Natzaret, persones per als altres, persones ge-neroses, solidries. Jos A. Canillas: Jo no sc creient per els meus valors sn els de lEvangeli .

Diverses raons ens han emps a publicar la nostra memria histrica: Per mostrar que s possible una pastoral obrera unitria, que s necessari sortir de la capelleta particular en qu de vegades ens movem i intentar caminar junts tal com Jess desitjava. Per mostrar que lEsglsia i lEPO som Esglsia s sensi-ble i propera a la realitat obrera, a la seva situaci, als seus problemes, desitjos, utopies Volem crear ponts dentesa entre el mn obrer i lEsglsia, durant molt de temps trencats, tot reconeixent els valors evanglics ja presents en la lluita obrera per un mn ms just i fra-tern. Perqu el conjunt de cristians puguem crixer en conscincia social i poltica, en comproms perqu els valors del Regne de Du es visquin cada vegada ms i amb ms intensitat i es pugui construir una societat on totes les persones vegin reconeguda la seva dignitat.

Quedeu tots i totes convidats a la celebraci dels vint anys de lEquip de Pastoral Obrera de Badalona que tindr lloc el 12 de mar a lAteneu de Sant Roc de Badalona.

Emili Ferrando

PGINA 11

Una trobada europea de nou en el sud dEuropa... I a prop de casa nostra, en la vena Valncia. Una oportunitat per reviure experincies passades unes dcades desprs. I ara amb 50 anys, a casa dun amic conegut a Taiz, encarar la possibili-tat de passar uns dies amb les tres pregries comunes del dia. Engrescador!

I ho va ser! Anem a Valncia! Del 28 de desembre al dia 1 de gener la comunitat de Taiz convoca jovent europeu en una nova etapa de confiana a travs de la Terra. I 15.000 persones hi donen resposta. I autocars arribats fins i tot de les llunyanes repbliques bltiques, de la dividida Ucrana, havent passat dies per les carreteres del Vell Continent, es distribueixen disciplinadament per la ciutat. I els joves sn acollits per famlies i comunitats de la ciutat del Tria i les poblacions adjacents.

s cert que les xifres estan ben lluny de les que hi havia en trobades passades, per les esglsies i la societat europees han canviat molt. Per encara es veuen fora joves que van dun lloc a laltre, que sesforcen per entendres amb un an-gls sovint macarrnic ajudats pels utilssims signes, que fan cua per recollir els pats en un ordre absolut per relaxat, que riuen, canten... i que fan un silenci emocionant a les carpes, cadascuna de les quals acull 8.000 persones. Impressi-ona sempre!

I les persones grans a qui, en algun moment de la nostra vida, lexperincia a Taiz ens ha estat important, ens acostem a Valncia agrades, recordant... I ho vivim com un regal. Perqu a ms de refrescar records, sentiments, emocions, parar i pregar, retrobem cares amigues de fa tant de temps!

Dues notes especials a subratllar de la meva segurament darrera trobada eu-ropea: la msica i el CIE. Valncia sempre sha caracteritzat per tenir una nima musical. Les bandes dels diferents pobles hi tenen molt a veure. La pregria del mat a Alboraia, on jo residia, estava acompanyada per tota mena dinstruments, per cant a diferents veus, per un infant de veu blanca que feia amb tota naturali-tat alguns dels solos... S, cantar s pregar dues vegades... per si s bonic potser val per tres!!!

Un dels matins hi havia una convocatria per pregar davant del Centre dInter-nament dEstrangers. I all ens vam aplegar un centenar de persones. Les compa-nyes de lHOAC van fer cinc cntims del que suposava un CIE, de la situaci dels interns, del que es vivia darrere dels alts murs que lenvolten. I vam pregar amb els textos i cants proposats per a aquell moment, el mateix que es resava a les parrquies valencianes, posant simplement ms accent en la situaci dels refugi-ats, dels migrants, dels que pateixen violacions dels seus drets a la nostra Europa. Els cants repetitius, les paraules de lEvangeli, el silenci al bell mig duna avinguda valenciana, davant la mirada atenta (per tamb respectuosa) dels agents de la Policia Nacional, sompliren de sentit... Era potser una concreci del cam vers una nova solidaritat que proposa Taiz, un tastet de lany de la misericrdia que encetem. Pregar i clamar per un mn ms just.

I lany vinent els joves sencaminaran cap a Riga...

Maria Antnia Bognez Aguado

Valncia es vesteix de trobada europea de joves de Taiz

PGINA 12

Ara s lhora. No de la independncia, certament. Sin lhora de reconduir tota aquesta situaci cap a un projecte raonable i que pugui crear un futur millor per a tots. s difcil, perqu aix exigiria que els actors principals daquest embolic abandonessin una mica larrogncia i fessin lesfor de tocar de peus a terra i de veure la realitat tal com s, i no hi semblen gaire disposats. Per el canvi de president de la Generalitat i el canvi de govern a Espanya sigui quin sigui el que acabi havent-hi poden propiciar-ho. Noms caldria, em sembla, que tots plegats es posessin a pensar se-riosament en el b de tots els ciutadans i ciutadanes.

La situaci, realment, s molt imprevisible. I no val gaire la pena posar-se una vegada ms a recordar ac-tituds, plantejaments i actuacions de les dues bandes que no ajuden precisament a facilitar un futur ms humanitzat. Per aix, si mho permeteu, voldria en aquesta pgina fer noms una petita aportaci sobre per qu jo no crec que la sortida de lactual situaci hagi de ser la independncia de Catalunya.

Ms enll de debatre sobre si, valorant tots els ele-ments en joc, seria positiva o no per a Catalunya i per a les catalanes i els catalans la independncia, que jo crec que no, hi ha un motiu ms de fons. I aquest motiu s que jo no comparteixo en absolut la divisi entre ells i nosaltres que hi ha al darrere del plan-tejament independentista. Jo, pel fet de ser catal i sentir-me catal, i amb moltes ganes de treballar tant com pugui per la meva llengua i la meva cultura, no em sento separat dels que no sn catalans, i en espe-cial dels qui viuen a la resta dEspanya.

Ells i nosaltres

La histria podria haver estat duna altra manera: per exemple, lany 1640, la loteria de la geopoltica va fer que Portugal sindependitzs de la Corona espa-nyola mentre que Catalunya no. Hauria pogut ser al revs, per resulta que va ser aix, i ara nosaltres for-mem part daquesta unitat ms gran que es diu Espa-nya. La meva pertinena a Espanya s un fet que em ve donat. Jo no he triat. Per, tot i aix, tantssims anys de cam com mhan creat un conjunt de llaos de tot tipus, valuosos, estimats, que una ruptura deixaria molt tocats i molt fets malb, per molt que des de la banda independentista es vulgui defensar que no seria aix. I, com que el meu sentiment de pertinena a Catalunya no el visc com una frontera envers els qui no hi pertanyen, no veig el perqu de trencar aquest conjunt plurinacional del qual formem part. Jo tinc ganes que Catalunya funcioni b, i, alhora, tamb tinc ganes que Espanya funcioni b. O, dit duna altra ma-nera: Catalunya s meva, i Espanya tamb s meva.

Jo, com he dit, no comparteixo gens la divisi del mn entre ells i nosaltres. I no la comparteixo per unes profundes conviccions sobre la necessitat que siguem capaos de crear un mn on tothom pu-gui sentir-shi b, comenant pels ms vulnerables. I, com que vull ajudar a crear aquest mn, no li trobo cap sentit a voler trencar aquesta realitat ja existent.

Jo el que vull s construir el projecte duna millor Catalunya dins una millor Espanya. I aquest s el meu objectiu utpic, el meu objectiu illusionant. S que, per a molts catalans, la utopia i la illusi est posada en un pas nou, una Catalunya nova que trenqui amb

molts vicis acumulats. Doncs per a mi, aquesta utopia i aquesta illusi tamb hi s, per no a nivell noms catal, que tamb, sin a nivell espanyol. I, posats a dir, tamb a nivell europeu i tamb a nivell mundial.

Jo crec en la meva utopia, i crec que hi ha molta altra gent que tamb hi creu. De Catalunya i de tot Espanya. Hi ha molta feina, per, per a mi, val molt la pena. Cal que neixin flors a cada instant!

Josep Lligadas

PGINA 13

a la cuinaTere Jorge

Entrem en la temporada de calots i els que em coneixeu, sabeu que intento donar-vos al-ternatives culinries per als aliments de tempo-rada. En el cas daquesta ceba que s bonssima feta a la brasa a laire lliure i que per tant ens presenta ms problemes quan lhem de fer a casa, est ms que justificada, si s que cal al-guna mena de justificaci, la proposta que us faig avui.

Com quasi sempre s una recepta molt senzi-lla, que no ens tindr massa estona a la cuina i que torna a demostrar que s possible fer con-viure el mar i la muntanya i que no saltin espur-nes, al contrari que tot sumi i ens ofereixi un plat suau i amb molt de sabor.

Ingredients per a 4 persones:

4 peces de salm fresc tallades en suprema 16 calots cuits 50 cl. de crema de llet Pinyons Sal Llimona Farina

Preparaci:

Salem i enfarinem el salm per fregir-lo al gust de cocci. Si voleu tamb es pot fer a la planxa. En una altra paella saltegem els calots tallats en rodanxes de 2 cm. de gruix aproxima-dament; hi afegirem la crema de llet i unes go-tes de suc de llimona, i esperarem que redueixi una mica. En aquest punt heu de prendre una decisi. Es pot deixar la salsa tal qual est en aquest moment o passar-la per la batedora per obtenir una salsa ms tipus beixamel. Incorpo-rem els pinyons que prviament haurem torrat en una paella i salem al gust.

A lhora de presentar el plat, podem fer dues coses. Posar el salm al plat i cobrir-ho amb la crema que hem preparat, o b posem totes les supremes en una plata, cobrim amb la crema preparada i li donem uns minuts de grill per gra-tinar-ho lleugerament.

Finalment, el decorem amb unes fulles de cibulet o de coriandre o per donar-li un toc de color.

Supremes de salm amb salsa de calots

PGINA 14

Amorologia i amorificaciAmorologia

Du s amor (1 Joan 4, 8.16). Du s gape. Aquesta s la paraula escollida pels autors dels Evangelis quan parlen damor. No trien ni eros, ni filia, ni storg, diferents paraules que t el grec per identificar diferents formes damor.

Lestudi de Du (?) tradicionalment lhem anomenat Teologia, prenent la paraula grega de Theos (Zeus) per dir Du.

Per ens podrem preguntar que si Du s amor, per als cristians, la Teologia no hauria de ser Amorologia? O Agapologia? Daquesta manera aproparem ms aquest tipus de pensament i estudi a lArt dEstimar. El pen-sament sobre Du, no s tant un coneixement lluny de lexperincia humana, al contrari, la inclou plenament, ms encara, s la ms pregona, identificadora i essencial experincia humana. Tots som capaos destimar i de ser estimats. Tots naprenem al llarg de la vida, a travs de les nostres relacions, des de petits. s lArt dEstimar.

La paraula Teologia ens transporta massa a Zeus, a una imatge de Du llunyana, amb unes potencialitats totpo-deroses, extraordinries, quasi mgiques, i dun sser arbitrari, rbitre, premiador i castigador, lluny del Du-Mi-sericrdia i Fidelitat, manifestat per Jess.

Per aix proposo que a la Teologia nhi diguem Amorologia. La Teologia aix denotaria ms un tipus destudi vivencial, narratiu, ple dimatges i poesia i que directament ens orienta a estimar i a aprendren.

Amorificaci

En coherncia amb el Du-Amor, tamb haurem de reconvertir les nostres paraules referides a lacci de Du en nosaltres. El treball que Du-Amor fa en nosaltres al llarg de tota la nostra vida, a travs de les nos-tres relacions, esdeveniments, que tradicio-nalment sen diu salvaci, en podrem dir amorificaci. Ens va ensenyant a estimar, i de manera concreta, i personal, vers cada persona.

I totes els nostres accions adreades a la humanitzaci, dignificaci, alliberament nos-tre i dels altres sn obres amorificadores, que collaboren amb lamorificaci de Du en nosaltres.

Quim Cervera

PGINA 15

La histria ensenya que en determinats moments simposa un canvi perqu hi ha una necessitat que sapodera del conjunt de la societat. El que crea la convicci mpliament compartida no sol ser lapari-ci duna proposta alternativa sin la certesa general que el vell projecte sha esgotat. Aix va ser el final de la dictadura franquista, que don lloc a la transi-ci democrtica, amb nous actors poltics i renovades institucions. Ara hi ha una expectativa de canvi per lesgotament dun llarg cicle neoliberal que ha desen-cadenat una gran crisi econmica, deixant desigual-tat, injustcia i corrupci.

Laparici de nous actors poltics a les darreres cites electorals ha trencat el bipartidisme, a causa de la do-ble polaritzaci entre leix dreta-esquerra, duna ban-da, i leix nova-vella poltica, de laltra. Ha augmentat la complexitat amb noves alternatives, sobretot a Catalunya on shi afegeix el sobiranisme, conformant un espai tridimensional on es combinen els eixos de coordenades: dreta-esquerra, nova-vella poltica, i in-dependentisme-unionisme.

s molt significatiu el cas de Podemos, que ha posat pel davant lestigma del canvi, amb lapellatiu nou abans que el desquerra. Encara que la ideologia es fa explcita en el discurs, Pablo Iglesias sembla fins i tot diluir-la. La ra s que Podemos sadrea a elec-tors que no tenen conscincia de classe. A votants de classe mitjana a qui latur ha fet descendir en lescala social. A famlies vingudes a menys massacrades per les retallades, els desnonaments, i a joves desani-mats, sense feina. Collectius, en definitiva, que po-

drem definir com de classe treballadora si no fos que no sen senten.

Mentre que en lesquerra marxista la classe obrera s la base sociolgica i lespai conceptual on els ciu-tadans esdevenen subjectes de la transformaci so-cial, el canvi de paradigma poltic que opera avui no t classe social definida perqu no hi ha conscincia de classe. El recel de Pablo Iglesias cap a IU, partit del qual ell mateix prov (i semblantment podem dir del grup dAda Colau cap a ICV i els sindicats) busca distanciament amb la dogmtica de lesquerra tradi-cional per construir un nou eix (una altra dogmtica) que aglutini un espectre ms ampli, la majoria del del 99%. Hi ha una picada dull a les vctimes de les retallades amb una crtica a tot all que s instituci-onal (no ens representen), desacreditant les insti-tucions que sn part de la vella poltica (la casta). La figura que suplanta a la instituci s lassemblea, reafirmant que el poder resideix en la gent i no en els parlaments. Totes aquestes simplificacions (demag-gies?) estan al servei de construir un projecte com per a totes les classes subalternes. Ara b, pescar vots en el calador dels descontents sense conscin-cia de classe, li ha costat a Podemos deixar de sumar el mili, gaireb, de vots de IU, amb els quals hauria canviat radicalment lescenari postelectoral del 20D.

Larribada al poder poltic dels nous moviments so-cials s la prova del nou que demostra que el canvi est en marxa i s irreversible. El repte s fidelitzar la nova identitat de classe. I per aix cal doctrina (un manual de transformaci del sistema). Si no es corre

el risc de donar ales a aquells que simplement pro-jecten la seva impotncia amb un nihilisme autodes-tructiu revestit de radicalitat, que no t res de nova poltica sin ms aviat tot el contrari (pot ser el cas de la CUP?). Perqu el pas de lassemblea a la consti-tuci duna alternativa poltica de poder comporta un procs de desconstrucci de formes que han impreg-nat carcter al grup: 1) la necessitat duna organici-tat que fora a nomenar representants per dotar-los de poder delegat; 2) limperatiu de la negociaci que comporta pactes i renncies; 3) lacceptaci duna je-rarquia de grup... s a dir, cal convertir-se una mica en casta.

Salva Clars

Sociologia de les classes socials: la nova poltica

PGINA 16

Dues barquesUna s el regal del meu sant. Laltra, vaig veure-la en el taller del

qui les ha fetes, en Miquel, i que viu en el mateix carrer, ell unes portes ms avall.

La primera barca s de color verd i blanc. Plena dillusi. Mai no me lhauria pensat, un regal aix.

Aquestes barques, ara ens fan de pessebre, lun dalt en el menja-dor, laltre a baix a lentrada.

La barca del menjador hi duu com a navegants, Josep, Maria i lInfant, els acompanyen un ngel que toca lacordi i un parell ms que ajaguts als seus peus shan adormit. Al costat, un far encs els orienta.

La que hi ha a baix a lentrada s de color de la mateixa fusta. La vela plegada al car. Les figures es troben al seu costat, el bou, la mula, el naixement, els tres Reis i un aneguet, que sn un record de la bona traa den Llus Caritg i Santanach, bon amic meu. Les va fer amb fusta de boix.

Dues barques que ens conviden i que ens diuen: Vols pujar-hi?

Grcies, Miquel per les teves barques. Mhas fet pensar en el temps que essent pescador, has anat creant altres barques que et recorden les teves anades pel mar.

Tamb, mhas fet recordar que quan era vicari a Calella del Ma-resme, hi havia Mn. Josep Masllobet que, alguns, lanomenaven mossn Barco. Era un autntic artista i feia meravelles en el mn de les embarcacions.

A casa nostra, daquestes persones, en diem uns manetes.

Crear, imitar, reparar...

La persona s com un navegant pel mar de la vida.

Que tant de bo ho fssim tots, uns manetes.

Ignasi Forcano Isern

PGINA 17

Fa poc he sabut de diferents congregacions religioses que estan fent els seus plans es-tratgics, tenint en compte la disminuci i envelliment del seu personal.

Des de que tinc s de ra eclesial i pastoral (des de fa uns 40 anys), no he descobert el mateix en les nostres di-cesis catalanes, i en concret en la nostra arxidicesi de Bar-celona. En alguns casos shan fet estudis i alguns passos molt tmids per formar i capa-citar al lacat per a poder ani-mar i coordinar les parrquies. Normalment sha topat amb les inhabi-litats i manca de costum del clergat per tal que el lacat decideixi de deb. Cal tamb formar el clergat en el treball en equip, en la confiana completa amb el lacat, i sha fet poc de forma eficient.

El nombre de capellans va disminuint. Per sostenir les parrquies es va donant ms feina (ms parrquies) a capellans ja grans, amb poques capacitats per ti-rar endavant canvis. Sest reduint lac-tivitat pastoral als sagraments. Sest escurant al mxim capellans molt entre-gats que han donat ms del que poden. Els hi va la salut fsica i psquica. Qui cui-da dells?

Qu haur dafrontar el bisbe de Barcelona i tots els bisbes de Catalunya?

Els laics i lai-ques actius a les parrquies que les sos-tenen tamb sens han anat fent grans. Aquest lacat est ms ben preparat del que ell mateix pensa. Ja ha fet molts cursets de tot. Moltes de les associa-cions de laics i laiques que shan creat en

aquests darrers 20 anys desapareixeran al mateix temps, ja que estan formades per una mateixa generaci. Per es permet al lacat que participi en les deci-sions importants, en un treball en equip per coordinar i animar tota la pastoral parroquial? I si tenim en compte que en pocs anys moltes daquestes persones encara seran ms grans o ja hauran des-aparegut, ens podem preguntar: On es poden trobar noves persones de mitja-na edat i de joves que es vulguin formar de nou? Crec que ja sha arribat tard.

Laportaci dels religiosos i de les reli-gioses ha estat molt important en mol-

Du), el nou bisbe de Barcelona (i els nous que vinguin a les altres dicesis de Catalunya si els actuals no ho fan) t al davant una problemtica seriosa que si no safronta produir molt de patiment personal i comunitari:

La jubilaci, malaltia i mort de molts capellans, i per tant, la seva atenci personal i latenci a les parrquies que deixen.

La constituci dequips de pastoral amb pocs capellans i alguns laics i laiques, per atendre la pastoral par-roquial.

La realitzaci dun mapa pastoral. La dedicaci de molts dels edificis

eclesistics: si es tanquen, si sutilit-zen per a altres activitats pastorals no litrgiques, si poden esdevenir espais multiusos, si es venen o es lloguen per a fer-hi: vivendes per a joves, per a matrimonis que poden tenir cura cultural, social i pastoral de lentorn, auditoris, centres culturals, socials, botigues o restaurants...

Caldr estar molt atent als grups que vinculen la prpia vida quotidiana amb levangeli. Aquest grups sn ja el ger-men duna nova Esglsia que va naixent, de la qual els bisbes, i tothom, nhaurem daprendre molt.

Quim Cervera

tes parrquies populars, per tamb van disminuint i es fan vells.

Els moviments dacci catlica tenen lexperincia de ser dirigits per laics i lai-ques, per, sels ha demanat el parer, el compartir la seva experincia per ser aplicada a les parrquies? No gaire.

Tampoc observo que shagi treballat i consensuat un nou mapa pastoral per anar avanant vers una nova distribuci dels recursos personals, econmics i una reutilitzaci del patrimoni eclesis-tic.

Sabem que moltes dicesis franceses i belgues ho han fet, en un treball que ha durat 10 o 15 anys, per arribar a uni-ficar parrquies, o a dissoldre-les, o a recollocar activitats pastorals diverses en els diferents edificis diocesans. Alg coneix algun pla semblant en les nos-tres dicesis catalanes? En la barceloni-na? No crec que els bisbes anteriors ha-gin preparat el terreny en aquest sentit, per al bisbe nou de Barcelona i per als nous que vinguin en els altres bisbats catalans. No es podria prendre nota del que sha fet en el pas ve?

Per tant, independentment de consi-deracions de poltica civil i eclesistica (en les eleccions de bisbes sembla que hi interv tothom, menys el Poble de

PGINA 18

A peuJaume Roig

En aquesta ruta podrem conjuminar la mirada sobre edificis emblemtics i arqueolgics de Martorell, la vista des de llocs alts de lexpansi industrial i de limportant nus de comunicacions del Congost, i, si el dia s clar, podrem albi-rar magnfiques panormiques de care-nes llunyanes. Tamb, com no pot ser daltra manera, petjarem alguns turons de formes capricioses que envolten la vila.

s important considerar que la ruta s circular i el seu inici es pot assolir amb transport pblic (FGC). Es pot dur a ter-me a partir dunes tres hores.

Podem consultar les dades tcniques i litinerari ben especificat a Wikiloc. Les dades culturals es basen en un magnfic web que fa referncia a un itinerari simi-lar, per ms llarg (nosaltres el dividim en dues parts). La majoria denllaos shi dirigeixen. Des daqu agram al seu autor en Josep la fantstica ressenya que ens ha ofert.

* * *

Tot just comena a clarejar. La llum de primera hora encara refora ms el ver-mell de les pedres del pont del Diable. En la mitja llum sembla entreveures la

Martorell: edificis emblemtics, torretes i mines

dona de la llegenda deixant un gat per enganyar el diable... s un pont fet a mida humana, no com els de les carrete-res, autopistes i ferrocarrils que veiem al costat. El brunzit dels cotxes s aclapa-rador: s el soroll del passar de llarg, de no veure qu i qui tens al davant.

Continuem. En la quietud de la ma-tinada es pot contemplar el senzill en-cant de bells edificis: lantiga capella de lhospital de Martorell, de principis del segle XIII i molt reformada al llarg dels segles; moltes faanes amb esgrafiats; la casa Gausa, del segle XIV, la ms anti-ga de Martorell; la Torre de les Hores; la farmcia Bujons, inaugurada lany 1842 i que es va mantenir fins al 1957; la Casa de la Vila, edificada el segle XVI amb bo-nics esgrafiats de 1937; la Casa Llopart,

amb esgrafiats de temtica pagesa; les-glsia de Santa Maria, reconstruda des-prs de la guerra civil...

Aquests carrers, ara tan encalmats, estan plens de bullici els dimecres, dia de mercat. Si teniu ocasi de visitar-lo, us adonareu del caire multicultural de Martorell.

Passem per sota lautopista i, deixant la vila als nostres peus, remuntem ara la muntanya en forta pujada. Ben aviat, a m esquerra, veurem uns forats ex-cavats a la roca vermella: sn antigues mines daigua fetes pels pagesos.

A la crulla de ms amunt seguim a les-querra i, si ens hi fixem b, mig tapada per la vegetaci, veurem lemblemtica Roca Dreta; es tracta dun monlit de

conglomerat vermell caigut del cingle superior. Mentre anem guanyant alada suaument, des del cam gaudim de bo-nes vistes cap al nord. Si el dia s clar, a ms de Montserrat salbiren el Port del Compte, el tur de la Socarrada darrere dOlesa, Sant Lloren del Munt... A sota

El Pont del Diable Mines daigua Rellotge de sol

LEnrejolada

PGINA 19

nostre, als afores de Martorell, destaca lantic convent dels caputxins, actual-ment museu Vicen Ros.

Desprs duna torre elctrica, canviem bruscament de direcci i guanyem visi-bilitat vers lest i el sud. Tamb la remor dels cotxes disminueix: va i ve com si es tracts dun combat entre la natura i la nostra civilitzaci.

Al cap de poc arribem a una bifurca-ci; prenem el cam de la dreta, al costat duna bassa artificial, que tot carenejant, ens dur a dues antigues torres: la torre Griminella i la torreta del Clos. Ambdues formaven part del conjunt de defenses del Congost i del pas de la Via Augusta pel pont del Diable. Des daquests punts elevats tenim unes vistes magnfiques de Martorell i de limportant nus de co-municacions que lenvolta.

Ara baixem cap al torrent de Rosanes i podem contemplar unes fantasioses formacions rocoses de color roig. Tras-passem el torrent per sobre duna res-closa. Una vegada a laltre vessant en-llacem amb una pista que seguim cap a lesquerra, direcci sud, i en pujada. Al cap de poca estona arribem als Quatre Camins que en realitat sn molts ms.

Seguim lindicador de Serra de lAtaix. Al cap de poc arribem a una petita plan-ria: estem carenant la Serra. Al nord, en-cimbellat sobre unes penyes roges, en-cara que difcil de veure, hi ha el castell de Rosanes; vers el sud-oest, el tur de Montgoi ens impedeix la vista del castell de Sant Jaume, a loest hi hauria, tamb amagat, el castell de Rocafort. Deixem la visita a aquestes fortificacions per a una propera ruta i ens dirigim vers unes antigues mines de plom; daquestes s que entreveiem rodejats de boscries alguns edificis i una alta xemeneia cap al sud-est.

Poc desprs dels senyals dunes con-duccions dEnagas, trenquem sempre a lesquerra a les dues crulles segents molt properes luna de laltra, i iniciem la tornada, ara per sota les roques de la Serra i per un cam fora ms agra-ds. La propera crulla ens dur a les antigues mines de plom La Martore-llense. La seva explotaci sinicia en temps dels ibers i dels romans. Val la pena consultar lenlla, que ens aporta una informaci molt valuosa.

Refem el cam per retornar a la pis-

ta que havem deixat i que continuem a la dreta fins a arribar als Quatre Ca-mins que ja coneixem. Aquesta part de la Serra va patir lany 2005 un impor-tant incendi forestal que va destruir la major part del bosc; sendevina per la quantitat de pins joves i per les res-tes encara dalgun de cremat. Seguim lindicador Les Torretes, direcci nord-est fins que tornem a trobar la bassa artificial. Baixem per on havem pujat i, molt aviat, trobem un petit sender a m dreta que seguim direcci llevant. A la crulla segent canviem brusca-ment de direcci i iniciem la davallada vers lesquerra, direcci nord i enca-rats cap a Martorell.

Finalment, i desprs de superar el fort desnivell, arribem als peus de lau-topista A-2 que travessem per sota. Tot seguit, girem a la dreta i de segui-da travessem lantiga carretera N-II per anar a buscar el passeig del riu. El seguim aiges amunt en direcci al pont del Diable. Ben aviat veiem a m esquerra del passeig de la font de les Malaltes de la qual sen tenen notci-es des del segle XVI. No se sap si les seves aiges curaven malalties de la vista o damors: els poetes en donen versions de cada. Una mica ms enll ens espera una altra font en una zona enjardinada, la font de lEud, on hi ha representada la llegenda del pont del Diable.

Tan sols resta accedir a lestaci a tra-vs del pont.

Si litinerari us ha plagut, es pot com-pletar amb un altre per visitar els cas-tells de la zona.

Jaume Roig

Casa de la Vila

Torre del Clos

Roca Dreta

Font de lEud

PGINA 20

per airejar el cervell

Un llibre ms sobre santa Te-resa de Jess? Doncs s, un ms en aquest recentment aca-bat seu cinqu centenari. En aquests darrers mesos moltes obres omplien els prestatges de les llibreries religioses...

Per aquest que avui us pro-poso no s un llibre de teo-logia, tampoc un tractat sobre la literatura de la santa castellana. s un exercici narratiu duna escriptora jove, segurament fascinada per lempenta, la valentia, les obres de Teresa. Es tracta de Cristina Morales.

Es posa en la pell de Teresa de Jess quan ella espera que la fundaci del seu convent prosperi. I ho fa en un castell antic, cuidat, que sona bonic. Teresa ha rebut lencrrec descriure sobre la seva joventut i ella va expli-cant-ho, veient com dir la veritat, mentre alhora intenta plaure els seus superiors i defensar-se dels seus detrac-tors. Amb el temps ser el seu Llibre de la Vida.

Aquesta publicaci s un text suggeridor que ens pre-senta una dona rebel, amb personalitat, amb una rela-ci intensa amb Du, capa de com diuen les darreres paraules del text descubrir ah una vez ms, como en todas las cosas que me salvan y me condenan a Dios, a Dios, a Dios.

Maria Antnia Bognez Aguado

Malas palabras. Cristina Morales.Editorail Lumen

Vaig sortir de lespectacle pen-sant que seria desitjable que tot lepiscopat mun-dial, papa incls, lanessin a veure i es fixessin b en largument, que ha estat pat per milions de perso-nes arreu del mn sense cap proble-ma, sin ms avi-at al contrari: amb molta alegria i una gran identificaci amb els personatges. I no, que ning no hi busqui al dar-rere cap m negra amb voluntat de liquidar els valors cristians... No, simplement s que la vida va per camins molt diferents dels que havia anat fins fa no gaires anys.

Dit aix, permeteu-me que no us expliqui quin s aquest argument ni faci un elenc dels nous valors i crite-ris que hi apareixen sobre temes com el sexe, el matri-moni i la famlia, que daix va la cosa. Els podeu analit-zar vosaltres mateixos anant a veure lobra, que a mi em va agradar molt i que est molt ben feta, que transmet entusiasme i que convida, fonamentalment, a passar una bona estona. Que no s poca cosa, certament.

Josep Lligadas

Mamma mia. Musical basat en canons del grup suec Abba. Al teatre Tivoli de Barcelona, fins al 27 de setembre.

Merc Torrents, lany 1968, va posar msica a una quarantena de poemes del Llibre di Sinera. Aix sinici una llarga col-laboraci amb Salvador Espriu. Alguns fragments de loratori van ser interpre-tats i gravats per Nria Feliu, per lobra no es va estrenar sencera fins a lany 1981. Als anys noranta es va fer una nova ins-trumentaci i el 2013, aprofitant la cele-braci de lany Espriu, sen va fer aquesta gravaci, dirigida per Concepci Rami i que compta amb les veus de Nria Can-dela, Joan Valent i Nria Feliu (recitant els poemes); Nvoa, Lloll Bertran, Marta Valero i Joan Valent (cantant), el pianista Joan Miquel Hernndez, el cor de cambra Dyapason, i lorquestra Terres de Narca. Una interpretaci excellent i una bona manera daproximar-se al Llibre de Sinera.

Merc Sol

Oratori del Llibre de Sinera. Salvador Espriu - Merc Torrents. Columna Msica SL 2014. Doble CD

PGINA 21

per airejar el cervell

He descobert Svetlana Aleksivitx, fa poc. No s cap mrit meu, s perqu li han donat el premi Nobel de li-teratura 2015. En tot cas la meva nica aportaci al des-cobriment s que fa una temporada vaig resoldre una seqncia maligna: no tinc temps de llegir/doncs llegir cosetes lleugeres/no momple el que llegeixo/doncs dei-xo de llegir aix que em vaig imposar tornar als clssics o a autors contrastats, i he topat amb aquesta crnica excellent de la societat russa post sovitica. A ms, sen-se conixer un borrall de rus com s fcil dimaginar, puc afirmar que la traducci de Marta Rebn s magnfica --quin dia farem justcia als bons traductors?

Extret de lepleg del llibre: Els russos han passat dels grans ideals de Dostoievski o Tolstoi al dilema de tenir o no tenir. En aquest espai de temps sha vist nixer dos homes nous, lHomo sovieticus i lhome que conei-xem ara, el qual, en gran part, s com el primer, per sense les bastides morals sovitiques, aclaparat per una llibertat que no shavia atrevit ni a somiar.

No s periodisme, no sn memries, no s anlisi poltica..., per s tot aix. s un recull de records i testimonis, petites crniques individuals escrites en primera persona, intimistes fins i tot, retalls de vida que, cosits entre ells, ajuden a fer-nos un esbs antropolgic daquesta societat que ha tingut una evoluci tan diferent de la nostra i que ens resulta tan desconeguda.

Per tamb ens parla en genric de les expectatives no acomplertes, de les desillusions individuals i collectives, dels grans canvis poltics que ho han darre-glar tot i que al final noms ho arreglen per a uns quants... Ai!, estic parlant de Rssia?...

Albert Farriol i Vinyes

Temps de segona m. La fi de lhome roig. Svetlana Aleksivitx. www.raigvereditorial.cat Salt Lake Vocal Artists i Kings Singers videos, un parell de canals ben interessants al youtubeLamento no saber ben b ni com

se citen els canals del youtube. Per aquests dos que us recomano sn f-cils de trobar.

El Salt Lake Vocal Artists s un cor duna qualitat extraordinria, especi-alitzat en msica religiosa contempo-rnia. No gaire fcil descoltar si no hi esteu acostumats, per s una bona introducci a msiques desconegudes. Aqu teniu una mostra dun fragment del rquiem de Bernat Vivancos, la gra-vaci del qual no fa gaire sha editat a Catalunya (Neu Records) amb uns al-tres intrprets.

Laltre grup, els King Singers, s molt conegut. Es tracta dun sextet de veus masculines, que inclou contratenors, tenors i bartons-baixos. Canten de tot i ms: msica lleugera, msica antiga, msica contempornia, profana i reli-giosa, amb un gran sentit de lhumor. Tots els registres possibles. Us deixo amb una pardia de la gran msica, que no t prdua.

Els seus canals al Youtube permeten gaudir de tastets de les seves creaci-ons.

Merc Sol

PGINA 22

el dibuixMontserrat Cabo

PGINA 23

Any XXI. Nmero 94. Segona poca

gener 2016

Periodicitat:6 nmeros lany.

Grup promotor:M. Antnia BognezJoaquim M. Cervera

Salva Clars Quitria Guirao

Albert FarriolMaria-Josep Hernndez

Tere JorgeJosep LligadasJosep Pascual

Merc Sol

Coordinaci: Josep Lligadas

Maquetaci i tramesa: Merc Sol

Gesti del bloc:M. Antnia Bognez

Gesti del Facebook:Maria-Josep Hernndez

Gesti del Twitter:Quitria Guirao

Dibuixos: Montserrat Cabo

Capalera: Merc Gallifa

Adrea:Gran Via de les Corts Catalanes, 942, 5-1

08018 Barcelona

Correu electrnic:[email protected]

Telfon: 649 56 44 50 (Josep Pascual)

Bloc:https://elpunxo.wordpress.com/

Arxiu:Trobareu els darrers nmeros de

la revista a:http://issuu.com/punxo/docs

LAgulla es distribueix gratutament i sense publicitat per correu electrnic i

per les xarxes socials.

No us abstingueu de fer-la crrer, ni de citar els seus continguts, esmentant-ne

la procedncia.

Si no la voleu rebre, noms ens ho heu de dir.

i si voleu que lenviem a alg, ens feu arribar la seva adrea.

LAgullaButllet de reflexi i dileg

Els vostres escrits seran benvinguts. Com a mxim han de tenir 600-700 paraules.

Tanquem LAGULLA el 15 de setembre, el 15 de novembre, el 15 de gener, el 15 de mar , el 15 de maig, i el 15 de juliol.

_GoBack_GoBack_GoBack_GoBack_GoBack_GoBack_GoBack_GoBack_GoBackInfants, adolescents i lestigma i desatenci de la Salut MentalMaria Font

Comenar una nova responsabilitat sindicalMarta Tejedor

Moments poltics excepcionalsQuim Cervera

De Kyoto a Paris: qu ens ha passat?Laia Serra

Cristians per la independnciaJess Lanao

La crisi dels refugiats: una interpellaciLloren Oliv

Dones invisibilitzades: MafaldaM.Pau Trayner i Vilanova

Recessi econmica i canvi de signe polticSalvador Clars

LEquip de Pastoral Obrera de Badalona: 20 anysEmili Ferrando

Valncia es vesteix de trobada europea de joves de TaizMaria Antnia Bognez Aguado

Ells i nosaltresJosep Lligadas

Supremes de salm amb salsa de calotsTere Jorge

Amorologia i amorificaciQuim Cervera

Sociologia de les classes socials: la nova polticaSalva Clars

Dues barques Ignasi Forcano Isern

Qu haur dafrontar el bisbe de Barcelona i tots els bisbes de Catalunya?Quim Cervera

Martorell: edificis emblemtics, torretes i minesJaume Roig

Botn 8: Pgina 1: Pgina 21: Pgina 32: Pgina 43: Pgina 54: Pgina 65: Pgina 76: Pgina 87: Pgina 98: Pgina 109: Pgina 1110: Pgina 1211: Pgina 1312: Pgina 1413: Pgina 1514: Pgina 1615: Pgina 1716: Pgina 1817: Pgina 1918: Pgina 2019: Pgina 2120: Pgina 2221: Pgina 2322:







Inici: Pgina 1: Pgina 21: Pgina 32: Pgina 43: Pgina 54: Pgina 65: Pgina 76: Pgina 87: Pgina 98: Pgina 109: Pgina 1110: Pgina 1211: Pgina 1312: Pgina 1413: Pgina 1514: Pgina 1615: Pgina 1716: Pgina 1817: Pgina 1918: Pgina 2019: Pgina 2120: Pgina 2221: Pgina 2322:

Botn 33: Pgina 1:

Botn 34: Pgina 1:

Botn 35: Pgina 1:

Botn 36: Pgina 1:

Botn 37: Pgina 1:

Botn 38: Pgina 1:

Botn 39: Pgina 1:

Inici 3: Pgina 1:

Botn 44: Botn 12: Pgina 3:

Botn 13: Pgina 3:

Botn 14: Pgina 3:

Botn 15: Pgina 3:

Botn 16: Pgina 3:

Botn 17: Pgina 3:

Botn 18: Pgina 3:

Inici 1: Pgina 3:

Botn 19: Pgina 9: Pgina 111: Pgina 132: Pgina 183: Pgina 194: Pgina 205: Pgina 216:







Inici 2: Pgina 9: Pgina 111: Pgina 132: Pgina 183: Pgina 194: Pgina 205: Pgina 216:

l'agulla, número 094

Documents