1

NORMES ORTOGRFIQUES LACCENTUACI

Segons la posici de la sllaba tnica, podem classificar les paraules en:

Agudes. La sllaba tnica s lltima: all, Pars, cargol. Planes. La sllaba tnica s la penltima: llibre, fcil, xit. Esdrixoles. La sllaba tnica s lantepenltima: lgebra, tnica, mquina.

A lhora daccentuar haurem de tenir en compte una srie de circumstncies: La a s, com ja sabem, la vocal ms oberta, saccentua sempre amb laccent obert: pgina, semfor, dem. La i i la u, com que sn les vocals ms tancades saccentuen sempre amb laccent tancat: bstia, pasts, ning, cadasc. La o i la e poden portar accent obert o tancat, segons la pronncia del so: esglsia, molstia, tmbola, per.

Accentuaci de les agudes

Accentuarem totes les paraules agudes acabades en: a, e, i, o, u, as, es, is, os, us, en, in. Excepci: no accentuarem les paraules agudes que acaben en diftong decreixent: avui, compreu, teniu.

Accentuaci de les paraules planes

Accentuarem les paraules planes que no acaben en: a, e, i, o, u, as, es, is, os, us, en, in: toms, crrec, cstig, semfor, carcter. S que accentuarem les paraules planes que acaben en diftong decreixent: cantveu, dormssiu, sereu, tingussiu, voldreu.

Accentuaci de les paraules esdrixoles

Les paraules esdrixoles saccentuen totes: fbrica, elctrica, vctima, rbitre,

2

pennsula. Cal tenir en compte el hiat, ja que les paraules amb el grup i + vocal no formen diftong: rdio, justcia, histria, prdua, conscincia.

ELS DIFTONGS

Quan en una sllaba trobem dues vocals juntes que es pronuncien en el mateix cop de veu es produeix el diftong.

Aix la paraula remei t dues sllabes; re-mei, perqu les vocals ei sajunten en una mateixa sllaba.

Per tal de formar diftong cal trobar una vocal forta (a, e, o) i una vocal feble (i, u) en una mateixa sllaba. Ex. ai-re, qua-li-tat. En el primer cas, apareix primer la vocal forta a i desprs la feble i; en canvi en el segon cas trobem primer la feble u i desprs la forta a. Aix doncs, podem dir que segons lordre en qu trobem les vocals dun diftong hi haur dos tipus de diftongs:

Diftongs decreixents Exemples: a, e, i, o, u + u au, eu, ou, iu, uu, dau, neu, riu, ou, duu

a, e, o, u + i ai, ei, oi, ui, mai, rei, noi, buit

Diftongs creixents

g + u + vocal gua, ge, gi, guo llengua, aiges, lingista, quatre,

q + u + vocal qua, qe, qi, quo qesti, hiena, feia, cauen

i o u intervocliques*

3

* Tingues present que en aquest cas la i i la u, estan ocupant el lloc que correspondria a una consonant. Aix pot passar a principi de mot o quan sn enmig de dues vocals:

A principi de mot: io-de, io-gurt, iot. Entre vocals: no-ia, jo-ia, ri-uen.

EL HIAT (O HIATUS)

El hiat s el procediment contrari al diftong. Es produeix quan hi ha dues vocals juntes que pertanyen a sllabes diferents.

En les paraules: piano, usuari, diable, viatge, les dues vocals que apareixen juntes no formen diftong. Fem la separaci sillbica: pi-a-no, di-a-ble i vi-a-tge tenen tres sllabes i u-sua-ri en t quatre. Per influncia del castell sovint articulem aquests grups voclics en un sol cop de veu (diem pia-no).

L'ACCENT DIACRTIC

S'anomenen accents diacrtics els accents que distingeixen unes paraules d'unes altres que s'escriuen igual; per que gaireb sempre es pronuncien diferent.

Amb accent Sense accent b, bns (riquesa; adverbi) bta, btes (recipient) Cll (poblaci de la Ribagora) cm, cms (menjadora dels animals) Du (divinitat), adu, semidu... dna, dnes (del verb donar)

s (verb sser o ser) fu (va fer); refu, desfu, contrafu, satisfu... fra (del verb sser) jc, jcs (lloc on dorm l'aviram) m (part del cos) ms (quantitatiu)

mu, mus (crit del gat) mlt, mlta, mlts, mltes (verb

be, bens (xai; nom de lletra) bota, botes (calat; verb botar) coll (part del cos) com (conjunci; adverbi) deu, deus (nmero; font; verb deure) dona, dones (persona del sexe femen)

es (pronom) feu (verb fer, present, imperatiu); feu (domini, senyoria) fora (adverbi de lloc) joc, jocs (de jugar) ma (possessiu) mes (perode de l'any, conjunci, possessiu)

meu, meus (possessiu) molt, molta, molts, moltes (quantitatiu)

4

moldre), remlta... mn (univers), rodamn mra, mres (fruit) Mra (nom de diverses poblacions) nt, nta, nts, ntes, rent, besnt... (parentiu) s, ssa, ssos, sses (animal) pl, pls (vellositat); repl, contrapl... qu (interrogatiu i relatiu precedit de preposici) rs (pregria) s (verb saber) sc scs (plec del vestit) su, sus (greix) s, ss (afirmaci) sc (del verb sser) sl, sls (el terra); subsl

sn (verb sser)

t (verb tenir)

tt, tts (broc gros d'un cntir) s (acci d'usar) vns, vnen (verb venir), revns, revnen vs (verb anar) vu (vei) vs (tractament)

mon (possessiu) mora, mores (natural del Magrib)

net, neta, nets, netes; renet... (adjectiu)

os, ossos (de l'esquelet) pel, pels (contracci) que (relatiu ton)

res (cap cosa) se (pronom reflexiu) sec secs (adj.; verb seure) seu, seus (verb seure; possessiu) si (conjunci) soc (soca; esclop...) sol, sols (astre; adjectiu; verb soler; adverbi, nota musical) son (el fet o les ganes de dormir; possessiu)

te (infusi; nom de la t; pronom feble)

tot, tots (adjectiu; adverbi) us (pronom feble) vens, venen (verb vendre), revens, revenen ves (verb veure) veu (humana) -vos (pronom feble)

LAPSTROF

Larticle mascul o femen (el i la) singular sapostrofa davant de paraules comenades per vocal o hac: lesglsia, lamic, larbre.

Excepcions: Els mots femenins comenats per i, u, hi, hu tones: la universitat, la Irene, la histria, la imatge. Paraules que comencen amb una i consonntica: el iogurt, la iaia. El nom de les lletres: la essa, la ela. Els mots que comencen amb el prefix -a i tenen un valor negatiu: la asimetria. La una quan es refereix a lhora: la una del migdia.

5

Mots que es presten a confusi: la ira (estat dindignaci), perqu, en cas que lapostrofssim, costaria saber de qu parlem i es confondria amb la moneda italiana o linstrument musical.

LA CONTRACCI

Els articles el i els es contrauen quan van darrere de les preposicions a, de, per i per a:

a + el al a + els als de + el del de + els dels

per + el pel per + els pels Per a + el per al per a +els per als

Quan el mot segent comena per vocal, larticle no fa la contracci, i, per tant, cal seguir les regles de lapostrofaci. Ex.: Vaig a lescola, vinc de lexcursi, s per a lAnna.

LA DIRESI

La diresi s un signe grfic que, de vegades, hem descriure damunt de la i o la u. Les seves funcions sn:

Indicar que es pronuncia la u dels grups qe, qi, ge, gi que sn diftongs creixents: conseqncia, llenges, ping. Indicar que una i enmig de dues vocals no fa la funci de consonant: produa, agraen, plaa. Desfer un possible diftong: vena, dirn, pec. Els verbs que tenen linfinitiu acabat en -iar i en -uar; canviar, triar, estudiar ...; suar, tatuar ...; porten diresi sobre la 1a, 2a, 3a persona del singular i 3a del plural del present de subjuntiu: canvi, canvis, canvi, canviem, canvieu, canvin.

6

Fixat que en el present de subjuntiu dels verbs abans esmentats, la sllaba tnica s la de la primera i. Tri, estudi, o la de la u: su, tatu, i en canvi, la diresi es posa sobre la segona vocal, perqu s la que podria formar el diftong.

Excepcions

Hi ha una srie de casos en els quals ens podem estalviar la diresi:

La i dels sufixos -isme, -ista: egoisme, altruista. La i de linfinitiu, gerundi, condicional i futur dels verbs amb linfinitiu acabat en -ir: traduir, traduint, traduiria, traduir. La i o u darrera dels prefixos co-, auto-, contra-: coincidir, reiterar, autoinducci, contraindicat. La u de les terminacions llatines -us i -um: Sirius, aqurium.

LA ESSA SORDA I LA ESSA SONORA

EL SO DESSA SONORA

Sescriu amb Z a principi de paraula

Dins de paraula

Sescriu amb S Entre vocals

7

LORTOGRAFIA DE B/V

Sescriu b: Davant de r o l: broma, bram, arbre, blau, bloc, amable. Darrere de m: embenar, ambici, amb. Alternant amb p: saber sap, caber cap, llobat llop.

Sescriu v: Darrere de n: canvi, minvar, enviar, invitar, env, enveja, invent. Alternant amb u: escriviu escriure, nevar neu, meva meu, bevia beu. Els imperfets dindicatiu dels verbs de la 1a conjugaci (cantar) acaben en v: cantava, menjaves, rentava, cuinvem, arribveu, marxaven. LA M I LA N

La m i la n sn dos sons nasals (laire surt, a ms de per la boca, pel nas) que, a vegades, es poden confondre davant dalgunes consonants. En paraules com

EL SO DESSA SORDA

Sescriu amb S A principi de paraula

Entre vocal i consonant

Entre consonant i vocal

Sescriu amb SS Entre vocals

Sescriu amb C A principi de paraula

Dins de paraula davant E,

I.

Sescriu amb Davant A,O,U

A final de paraula

8

camperol, embrutar, canviar, enfilar, etc., el so de m i n s molt semblant. Per saber quan sha descriure m o n, conv recordar la regla segent:

Escriurem m: Davant de b, p, m, f: ombra, rambla, tamb, embolicar, acompanyar, campi, pmpol, omplir, empenta, amputar, immens, immoral, emmalaltir, commutar, gamma, amfiteatre, amfibi, mfora, cmfora, mfasi, nimfa, samfaina, simfonia, xamfr.

Excepcions: enmig, tanmateix, benparlat, granment.

Escriurem n: Davant les consonants que no siguin b, p, m o davant de f quan porta els prefixos con en in: canvi, convenient, invent, enveja, confegir, confessar, enfilar, desenfilar, infinit, inflor, desinflar.

Excepcions: tramvia, circumstncia, premsa, impremta, somriure, circumvallaci.

En el grup mp, la p no es pronuncia: comptar, comptable, exempci, redemptor, smptoma, assumpte, temptaci, atemptar, presumpci, prompte.

Atenci, perqu aix pot donar peu a importants errades dinterpretaci: comte, conte, compte, que cal evitar. Fixat en les diferncies:

Conte: narraci curta. Contar un conte Comte: ttol nobiliari. El femen s Comtessa. Compte: acci de comptar, s a dir, de determinar el nombre dalguna cosa.

9

LES CONSONANTS R / RR

La pronunciaci de la erra no presenta cap mena de dificultat. Noms cal tenir en compte els casos en qu no es pronuncia, es pronuncia de forma simple (suau), o es fa mltiple (forta). La r pot sonar suau en paraules com cara, i forta en mots com carro. Fixat que el so de la r soposa en mots com:

mira/mirra pare/parra cera/serra

a) Escrivim una sola erra, per pronunciem erra mltiple :

A principi de paraula: roure, remor, riure, roca, romntic... Desprs de consonant: enrabiar, enregistrar, Enric... Desprs de vocals, en mots compostos: artmia, contrarevoluci, antiretric...

b) Escrivim i pronunciarem erra mltiple:

Entre vocals: parra, sorra, carrer...

c) La erra a final de mot s muda en el casos segents:

Els infinitius: sortir, casar, passar, vncer... En mots monosillbics: clar, dur, por... En paraules derivades que tenen sufix -ar: olivar, arrossar, canyissar...

-er: fuster, camioner, carrer... -or: impressor, abundor, claror ...

ORTOGRAFIA DE B/P

A comenament de mot la p i la b es diferencien perfectament:

10

boda/poda, bell/pell, bleda/plena, bes/pes.

A final de mot, en canvi, els sons es confonen i per aix moltes vegades no sabem com sescriuen. Recorda els casos segents:

Escriurem p desprs de vocal tnica o diftong tnic: cap, escup, llop, sap, concep, (malgrat que linfinitiu daquests verbs sescriu amb p: saber, concebre).

Les excepcions a aquestes normes sn bsicament cultismes i estrangerismes com: tub, cub, adob, esnob, club.

Escriurem la mateixa consonant del derivat desprs de vocal tona o de consonant:p: plip (polips), talp (talpera), esquerp (esquerpa),

b: bulb (bulbs), corb (corbera), rab (Arbia)

A linterior dun mot:

Escriurem amb b els mots comenats en ab-, ob-, sub-: abscissa, abdicar, abdomen, absent, abstracte..., obstacle, obts, objecci, obtenir, submar, subjacent, subtil, substantiu...

Excepcions: apte, optar, ptic, ptim i derivats.

Escriurem amb p els mots que comencen per cap-: capgrs, captiu, capficar, capteniment, capms... Excepcions: cabdal, cabdell, cabdill i derivats.

En els altres casos escriurem sempre p: baptisme, repte, ceptre, erupci, corrupci, exempci, lapsus, eclipsi, capsa, hipnosi...

Excepcions: dissabte, sobte, dubte. Els grups consonntics pn- i ps- en els cultismes dorigen grec: pneumtic, pneumnia, ptolomeic, psicologia, psicosi, psicoterpia.

11

ORTOGRAFIA DE T /D

A comenament de mot

Com totes les oclusives, la distinci entre d i t no presenta cap problema quan les troben a comenament de mot: dit/tip, dos/tos, deure/treure.

A final de mot

Ja saps que a final de mot el so de t i d es confonen i per aix moltes vegades no sabem quina s la grafia que hem descriure. Recorda els casos segents:

Escriurem t, desprs de vocal tnica o diftong tnic: extremitat, salut, bandit, nebot, buit.

Les excepcions a aquesta norma sn bsicament cultismes i estrangerismes com: fred, fluid, sud..., i els acabats en -etud, -itud: altitud, quietud.

Escriurem la mateixa consonant del derivat desprs de vocal tona o de consonant: T: atnit (atnita), art (artes), cort (cortes).

D: bord (borda), sord (sordesa), acord (acordar).

Recorda que tots els gerundis i els participis acaben en -t: cantant, tement, dormint, cantat, temut, dormit. La forma femenina dels participis es fa amb -d: cantada, temuda, dormida.

A linterior duna paraula:

Escriurem amb d la majoria de mots comenats per -ad: addici, adduir, adjunt, admirar, adverbi, advocat.

Excepcions: atles, atlntic, atleta, atmosfera, atzavara, atzar.

12

Escriurem amb t tots els altres casos: aritmtica, ritme, cotna, tnia.

Excepcions: tsar, tsarina.

ORTOGRAFIA DE C / G

A comenament de mot

No hi ha cap problema a lhora descriure c o g a comenament de paraula, cadascuna representa un so: cas/gas, cos/gos, cala/gala.

A final de mot

A final de mot c i g representen el mateix so, per aix es confonen. Cal recordar els casos segents:

Escriurem c, desprs de vocal tnica o diftong tnic: escac, atac, retoc, poruc.

Excepcions: els mots acabats en -gog: pedagog, demagog... i els mots mag, buldog, Hug..,

Per saber si hem descriure c o g a final de mot haurem de buscar un mot derivat en qu es vegi clarament si va amb c o amb g.

Per exemple:

C: mar_ ? Com sescriu? Busquem un derivat: emmarcar. Sescriu amb c, per tant, ja ho tenim: marc

clssi_? Com sescriu? Busquem un derivat: clssica. Sescriu amb c, per tant, ja ho tenim: clssic

13

G: csti_? Com sescriu? Busquem un derivat: castigar. Sescriu amb g, per tant, ja ho tenim: cstig

Excepcions: la primera persona del present dindicatiu sescriu amb c: aprenc, tinc, venc... encara que aparegui gen els derivats. Hi ha tamb uns mots que acaben amb /c/: fstic, esprrec, nec, crrec, mnec, ferstec, prssec, arbic...

A linterior duna paraula:

Escriurem amb g els grups -gd-, -gg-, -gm-, -gn-: magdalena, maragda, suggerir, augmentar, fragment, cognom, digne, regnar. Excepcions: acne, ancdota, arcnid, tcnic.

En els altres casos escriurem c: acci, accent, adjectiu, delicte, objecte.

ORTOGRAFIA DE LA G/J

Escriurem j davant de les vocals a, o, u: menjar, rajol, ajuda. Escriurem g davant de les vocals e, i.: segell, gil.

Excepcions:

Sescriu j davant de e: En els mots que continguin els grups -jecc- o -ject-: injecci, projecte. En el mots dorigen bblic: Jess, Jeremies, Jeroni, Jerusalem. En tots els temps del verb jeure. En els mots: jersei, jerarquia, jeroglfic, majestat.

ORTOGRAFIA DE TJ, TG, DJ I DG:

Aquests grups segueixen les mateixes regles que la g i la j: platja/platges, adjunt. I les mateixes excepcions: adjectiu.

14

Cal subratllar que en una mateixa famlia de mots, alternen la grafia -ig a final de mot amb j/g o tj/tg: roig/roja, roges; lleig/lletjor/lletgesa.

ORTOGRAFIA X / IX, -IG / -TX

La lletra x pot representar els sons segents: el de xeix [S] (Ex: eixam, guix), el de ics /ks/ (Ex: taxi) o el de /gz/ (Ex: examen).

Escriurem ix sempre que trobem el so [S] darrere duna vocal que no sigui u en un diftong: peixeter, caixa, moixaina, dibuix. Per: rauxa, disbauxa, xauxa.

Escriurem x en altres casos: a principi de mot i darrere de consonant: Xina, xuclar, xarxa, manxa.

A final de mot el so [tS] pot ser representat de dues maneres, segons els mots derivats de la mateixa famlia: -ig, si altres mots de la mateixa famlia tenen g/j o tg/tj: boig, boja, bojos, boges, bogeria. -tx, si en els altres mots derivats hi ha tamb tx: despatx, despatxar, esquitx, esquitxos.

I ara fixat en els que representen els sons de /ks/: mixt, fix, luxe, taxi, text, complex, reflex. I de /gz/: examen, exemple, exercici, exili, exigir, existncia, xit, xode.

Recorda que sescriuen amb s i no amb x com passa en castell els mots: estendre, estrany, estranger.

Procura de veure les diferncies entre aquestes parelles de mots, ja que fonticament es pronuncien prcticament igual: excedir/accedir, excepci/accepci, excs/accs.

15

ORTOGRAFIA DE LA L/LL

Dins duna mateixa famlia alternen ll i ll: metall, metallrgica, cristall, cristall.

Alguns adjectius que signifiquen el contrari daltres comenats amb l sescriuen amb ll: lgic, illgic; lcit, illicit.

Hi ha molts mots (per no tots) acabats en -ella: aquarella, bagatella, caravella, cella, damisella, franella, fumarella, mortadella, novella, ombrella, parcella, pastorella, tarantella, varicella.

Els cultismes que comencen per al-, col-, il-: allegar, allegoria, alleluia, allicient, alliteraci, allocuci, allucinar, alludir, allusi; collaborar, collapse, collateral, collecci, collega, collegi, collegir, collisi, collocar, colloqui; illuminar, ills, illusi.

Altres cultismes: ampulls, apellaci, bllic, calligrafia, capillar, cllula, circumvallaci, constellaci, destillar, ellipse, estellar, excellent, falla, fallera, fallible, flagellar, gllic, hellnic, idllic, imbecillitat, installar, intellecte, intelligncia, interpellar, malleable, medulla, millenari, millsim, miscellnia, mollusc, nulla, nullitat, oscillar, pllid, papilla, parallel, pellcula, pupilla, putxinelli, rebelli, satllit, sollcit, tellric, tranquillitat, vacillar, violoncellista.

ORTOGRAFIA DE LA H

La hac s una lletra muda. Aix vol dir que no representa cap so, excepte alguns casos de paraules provinents de langls. Dentrada, hem de dir que no existeix cap regla ortogrfica fixa sobre com utilitzar-la, de manera que ens haurem de guiar per latenci i la memria.

Mots bsics: ahir, habitar, hbil, ham, haver, hereu, herba, histria, hivern, home, honor, hora, horror, hort, hospital, humanitat, humil, humor, vehicle...

16

En canvi, en castell no tots aquests mots sescriuen amb hac: ayer, anzuelo, invierno.

Mots cultes en catal: adherir, anihilar, cohesi, exhalar, exhumar, filharmnic, inherent, harmonia, hecatombe, hellnic, hemicicle, hemorrgia, hendecasllab, hrnia, higiene, hissar, honest, menhir, nihilisme, subtrahend, subhasta, transhumant, vehemncia...

Mots cultes en castell: adherir, cohesin, exhalar, exhumar, inherente, hecatombe, hegemona, helnico, hernia, higiene, hiptesis, homicida, honesto, menhir, nihilismo, trashumante, vehemencia... 129 Sescriuen amb hac (tant en castell com en catal) les paraules que comencen pels prefixos hiper-, hecto-, hepta-, hexa-, hetero-, hemi-, hidr-, hipohomo-: hectmetre, heptasllab, hemisferi, homnim...

Tamb hi ha paraules que en castell porten hac i en catal no: Mots comuns: hoy, cacahuete, cohete, hurfano, horchata, huevo... Mots comuns: avui, cacauet, coet, orfe, orxata, ous...

Fixat tamb que hi ha moltes paraules que en catal sescriuen amb f inicial, en castell sescriuen amb h. farina harina fill hijo fondo hondo fer hacer fillastre hijastro falc halcn fil hilo fel hiel figa higo fill hijo

ELS SIGNES DE PUNTUACI

Els missatges, les frases, poden tenir significats diferents segons lentonaci i les pauses que hi fem. Els signes de puntuaci en sn la representaci grfica. Per fer ms clara lexpressi dels missatges escrits, cal saber com utilitzar-los.

17

18

19

20

21

22