La vicaria

La vicaria Marià Fortuny

Oli sobre fusta 60 x 94 cm

Marià Fortuny (1838-1874)

Monument de Reus

1867-1870 Estil: Realisme

MNAC. Barcelona

Anàlisi formalDescripció

arte.observatorio.info

Elements plàstics

Pinzellada lliure Gran riquesa de colorsPreciosisme Colors freds

Colors càlids (primer terme i part més gran)Llum: repartida uniformement

Composició

Disposició asimètrica dels personatges, molt més concentrats a la dreta.Acció principal (signatura del nuvi), lleugerament desplaçada a l’esquerra

Grup dels convidats,Molt il·luminat

Paret límitcostat dret

Caplímitcostatesquerra

No sesabendimen-sions

Hi trobem també una gran perspectiva, el punt de fuga de la qual seria la firma dels papers pel nuvi

Predominen les línies verticals per sobre les horitzontals

Diagonals que marquen la profunditatGran espai buit part inferior

Perspectivalinial

Reflexos dels metalls

Fusta dels banc

gastada per l’ús

Catifa vella i desarrelada Paper oblidat

Reixa de

separació

Llum

Quadre pot ser el martiri d’un Sant

Biblioteca

llibres

Espai arquitectònic fictici on Fortuny reuneix elements de diferents llocs. Sensació d’amplitud: fons darrere reixa i part esquerra sense tancar.

Pintura preciosistaGran interès pel detall

Detall de l’escena central

Dinamisme per l’actitud de diàleg i la gestualitat dels personatges. Quadre format per diverses escenes (grups) interrelacionades.

Nuvis i el seguici vestits a la moda del segle XVIII

Poble baix torero i “manola”, o maja, esperen el torn

Penitent que demana almoina per les ànimes del purgatoriConjunt de dues figures

en plena conversa

Mobiliari com a nexe d’unióCatifa groguenca com a separació dels 2 grups

El centre d’atenció és l’acte de la firma

Descripció dels grups

Increïble virtuosisme tècnic. Tècnica de treball de miniaturista que aquí es fa evident en el vestit del torero.

És important fer-nos una idea de les petites

dimensions del quadre, per valorar les quantitats

de detalls.

Cal observar els rostres de les figures, els seus

vestits i els objectes amb deteniment.

El juny de 1868 i instal·lat a Roma pinta la versió definitiva.

Interpretació i estil (Models i influències)

La Vicaria representa la incorporació de la pintura espanyola als corrents francesos i europeus de moda durant el II Imperi. La pintura realista que buscava escenes relacionades amb la vida real, i que tenia a la burgesia com a principal client i protagonista de les obres, ja que li interessa reflectir-hi els seus actes, cerimònies i festes. Les preferències en l’elecció dels temes i vestits s'inclinen cap al segle XVIII. La crítica social estarà lluny de les obres de Fortuny, considerat també membre destacat de la pintura preciosista.

En La Vicaria es veu clara la influència de Goya, el qual copià, junt amb altres pintors com El Greco, Veázquez, Ribera... quan va visitar el Prado l’any 1866. De Goya va aprendre la seva sensibilitat pel color, la passió per la llum i la tècnica de la taca aïllada. També va rebre grans influències dels clàssics renaixentistes i barrocs, sobre tot des de la seva estada a Roma.

Posteriorment molts artistes s’inspiraren en ell, són els anomenats fortunyistes.

Al començament dels anys 70 Marià Fortuny fou un dels pintors més famosos del moment, tenint un èxit aclaparador sobre tot a França. La presentació d’aquesta obra fou l’esdeveniment de l’any i els crítics i artistes l’ompliren d’elogis.

Apunt per a la primera versió de “La vicaria” 1867

La vicaria es va inicia l’hivern de 1867 quan Fortuny va haver de visitar un diverses ocasions la sagristia de l’església madrilenya de Sant Sebastià amb motiu del seu casament amb Cecília de Madrazo.

Gènere costumista. La pintura de l’època s’allunyava de la grandiloqüència neoclàssica i romàntica i de l’abús dels grans formats. Es preferien els quadres de reduïdes dimensions i la tècnica detallista i pacient. El màxim representant d’això fou Meissonier, que imposà els “tableautins” (pintures petites).

El nou client dels artistes, la burgesia, preferia per les seves cases quadres petits i de gènere.

Jean-Louis Ernest Meissonier

Lagartijo en la capella (aquarel·la) 1867 Fortuny va utilitzar aquesta figura per a la realització de “La vicaria”

Primera versió de “La vicaria” 1867

Aquerel·la “La vicaria” 1867-1868

S’exposà a la galeria del seu marxant, Adolphe Goupil a París. La gent feia cua al carrer per poder-lo contemplar i els principals diaris van comentar llargament el fet. A tall anecdòtic, hem de dir que Goupil va vendre el quadre per 70.000 francs.

Isabel (la núvia) la cunyada del pintor

Raimon (el nuvi) el germà d’Isabel

Nicolina (la "maja") la model romana

Arlequino (el torero) model habitual de Fortuny

Meissonier (el militar) pintor realista francès, aleshores molt cèlebre, de qui és sabut com s'enorgullia d'haver posat per a aquesta obra

Cecília esposa del pintor

Els models

Marià Fortuny

Autoretrat 1858

Retrat de Fortuny fet per Federico de Madrazo 1867

Neix a Reus el 1838 i mor a Roma el 1874Orfe de petit, el crià el seu avi, que afavorí la seva formació artística. Treballà amb un plater i miniaturista de reus, cosa que influirà en la seva posterior minuciositat pictòrica.

El 1852 es traslladà a Barcelona amb l’avi.

Estudi per a una crucifixió 1860

Ramon Berenguer III a la torre del castell de Fòs 1856-1857

Aconsegueix la plaça de pensionat de Pintura a Roma, creada per la Diputació de Barcelona, el 1858.

Pensionat per la Diputació de Barcelona, el 12 de febrer de 1860, quan esclata la guerra amb el Marroc, Fortuny arriba a Tetuan. El motiu d’aquest viatge a Àfrica és la realització d’una sèrie d’obres on es reculli les gestes del general Prim en aquesta guerra.

La batalla de Tetuan. Oli sobre llenç 300 x 972 cm. 1862-1864

Cronista gràfic de la guerra hispano-marroquina

L’odalisca 1861

Té com a compromís lliurar a la Diputació diverses composicions: diversos dibuixos acadèmics, còpia d’un quadre d’autor clàssic i un oli sobre un assumpte de la història general de Catalunya. Àfrica fou un descobriment per a ell, els paisatges, les llums, els habitants...

Paisatges marroquí, estudis per a La batalla de Tetuan 1860

Gràcies a aquests estudis va obtenir una pensió de la Diputació per poder viatjar a tota Europa i poder estudiar els quadres més importants de temàtica de batalles.

A Roma es casà amb Cecília Madrazo, filla del pintor, Federico Madrazo. Poc després pintà La Vicaria.

Com “La vicaria” pertanyen a l'anomenada pintura de casaques “casacón”.

L’elecció de la model 1873-1874

El col·leccionista d’estampes 1863-1865

El col·leccionista d’estampes 1866

Escenes de gènere

Vista de Granad

1870-72

Pati en l’Alhambra 1870-72

Jardí de la casa Fortuny 1870-72

Etapa granadina 1870-1872 S’hi instal·là des de 1868Un gran canvi - llum i color andalús -

Escenes orientalistes

Músic àrabs 1872

El venedor de tapissos (aquarel·la) 1870

El marroquí (aquarel·la) 1869

Platja de Portici

1874

Nu a la platja de Portici

1874

Senyora Agrasot

1874

Portici 1874 Impressionisme i japonessisme

Els fills del pintor en el saló japonès

1874

El 21 de novembre de 1874 tornà a Roma, on morí el 21 del mateix mes, amb només 36 anys. Malgrat morir tan jove se’l considera un autèntic geni que marcà tota una generació de pintors.

1871, Pati de l’Alhambra1873, El jardí