La tesi d'Antònia Sabater caracteritza el llenguatge dels ...diari.uib.cat/digitalAssets/158/158211_reportatge_de_la_tesi.pdf ·…

Download La tesi d'Antònia Sabater caracteritza el llenguatge dels ...diari.uib.cat/digitalAssets/158/158211_reportatge_de_la_tesi.pdf ·…

Post on 22-Oct-2018

212 views

Category:

Documents

0 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

<ul><li><p>Divulgaci de la recercaGener de 2011</p><p>La tesi d'Antnia Sabater caracteritzael llenguatge dels senyors de Palma</p><p>La tesi d'Antnia Sabater caracteritzael llenguatge dels senyors de PalmaEl treball La parla d'una classe social: els senyors de Palma, defensat a la Universitat de les Illes Balears, estudia aquest estament aristocrtic a partir de la caracteritzaci del sociolecte que els identifica com a classe i que la investigadora defineix com una parla essencialment conservadora, correcta, acurada, amb una gran riquesa lxica i un gran nombre d'arcaismes i depurada de castellanismes</p><p>Palma. Gener de 2011La tesi doctoral dAntnia Sabater, defensada a la Universitat de les Illes Balears, estudia la classe social dels senyors mallorquins mitjanant la caracteritzaci de la seva parla. El treball La parla d'una classe social: els senyors de Palma, que ha estat dirigit pels doctors Joan Miralles i Monserrat i Sebasti Serra i Busquets, pretn aprofundir en el coneixement d'aquest estament antigament hegemnic a Mallorca que, per causa del seu carcter endogmic i tancat, constitueix una illa dins una illa i que ha experimentat una important prdua de privilegis durant els darrers dos segles. La recerca ha perms caracteritzar la parla dels aristcrates, que constitua un sociolecte i alhora un cronolecte essencialment conservador, correcte, acurat i caracteritzat per una gran riquesa lxica, amb un gran nombre darcaismes i depurat de castellanismes. Es tracta, en definitiva, d'un treball que avui ja no es podria fer, ats que els descendents dels entrevistats no han viscut en primera persona la realitat daquest grup social. </p><p>La tesi parteix de la premissa que les llenges varien en funci del temps i de lorigen geogrfic i social dels parlants i dels contextos en qu sutilitzen. Aix, el punt central daquest estudi s la variaci diastrtica o social, que, evidentment, est immersa dins la variaci diacrnica o temporal i la diatpica o geogrfica. Endems, s'ha de tenir en compte la variaci diafsica (el registre), ja que la situaci comunicativa condiciona ls dunes determinades formes lingstiques. La investigadora es refereix a la parla dels informadors com a dialecte o varietat dialectal que presenta un conjunt de caracterstiques lingstiques que la fan associable a un grup de parlants o usuaris. s en la seva varietat social, generacional i geogrfica, on l'estudi d'Antnia Sabater posa l'mfasi. </p><p>1</p><p>La investigadora Antnia Sabater, autora de la tesi. Foto: UIB</p></li><li><p>Divulgaci de la recercaGener de 2011</p><p>La tesi d'Antnia Sabater caracteritzael llenguatge dels senyors de Palma</p><p>Des del punt de vista de la investigadora, el sociolecte dels senyors s la punta de liceberg de tot un sistema social i cultural que ha perviscut aix s, transformant-se durant molts de segles de la histria de Mallorca. La classe social dels senyors de Palma s un grup que segueix unes normes molt rgides pel que fa a ls de la llengua, la qual cosa els permet conixer-se entre ells i diferenciar-se dels altres. Aquest estament ha conservat un conjunt de trets lingstics que els identifica com a classe. Aquest sociolecte s el resultat duna manera de viure que combina orgull de classe, tradicions i costums, cases a Palma i possessions a fora, amb el gran desplegament hum que aix implica: capellans, criats, amos i pagesos en tota la seva diversitat, propis duna Mallorca preindustrial.</p><p>La recerca ha perms destacar en la varietat lingstica dels senyors de Palma ls darcaismes, unes peculiars frmules de tractament i un lxic ampli que fa referncia a la casa, el servei, la locomoci, la gastronomia, i tamb a les joies i la indumentria. Tamb queda palesa la seva posici envers els altres subdialectes del catal i les altres llenges; la seva visi de les altres classes socials i, en general, duna Mallorca ja gaireb desapareguda.</p><p>Els llinatges L'estudi recull una breu histria dels llinatges de les persones entrevistades, a fi de fer pals el seu origen i aclarir que no tots vnen de la conquesta. Aix, dels que arribaren a Mallorca arran de la conquesta cal esmentar els Torrella, els Oleza, els Villalonga i els Montaner/Muntaner. Pel que fa a la resta de llinatges, n'hi ha que descendeixen d'antics ciutadans, com els Dameto, els Gual, els Moragues o els Morell; de cavallers, com els Dezcallar/Descallar; de mercaders, com els Saforteza i, fins i tot, de l'estament de m major propietaris de terres valorades en ms de 1.000 lliures, eren tamb denominats senyors pagesos o senyors de possessi, com els Truyols i els Ramis d'Ayreflor.</p><p>Els senyors que varen ser entrevistats en el marc d'aquest estudi tenien com a primera llengua la catalana, perqu la noblesa mallorquina, a diferncia de la daltres regions, no es va castellanitzar fins a una poca recent. s ms, el fet de parlar un sociolecte tan definit, els ajud a mantenir la seva identitat com a classe. La prdua de privilegis, el desprestigi social dels valors promoguts per la noblesa, la creixent homogenetzaci econmica i cultural de la societat mallorquina, producte del capitalisme i del procs contemporani de globalitzaci, sn algunes de les circumstncies que afavoriren la decadncia dels senyors. A ms, lhomogenetzaci, que es produ en tots els mbits, tamb accentu lafany de diferenciaci daquest grup respecte de la resta de la societat a travs de diversos factors, entre els quals destaca el llenguatge.</p><p>Els nobles pretenen mantenir una bona relaci amb la pagesia i tamb amb tot el personal al seu servei. Amb lestament eclesistic tenen una estreta relaci. Per altra banda, menyspreen els nous rics que han ascendit socialment, als quals denominen mossons de manera despectiva, que imiten el seu comportament i la seva manera de parlar. Hi havia un cert statu quo amb els xuetes dorella alta, que tenien un alt poder adquisitiu. Gaudien de poder econmic i sn conscients del pes social que tenien en el passat, en qu eren propietaris de grans possessions i finques als pobles, i tenien cases pairals a Palma, que representen el llinatge. </p><p>Metodologia: histria oralLa tesi recull les transcripcions de les entrevistes amb 24 persones pertanyents a la classe de senyors mallorquins, que en el moment de dur a terme les entrevistes entre els anys 1991 i 1995 eren ms grans de 65 anys. Actualment, d'aquestes persones nicament en sobreviuen dues. Les entrevistes transcrites sumen un total de 75 hores de conversa, a les quals s'han de </p><p>2</p></li><li><p>Divulgaci de la recercaGener de 2011</p><p>La tesi d'Antnia Sabater caracteritzael llenguatge dels senyors de Palma</p><p>sumar 28 hores ms pertanyents a 13 entrevistes no transcrites. De les transcrites, 15 corresponen a senyors i 9 a senyores. Les entrevistes transcrites han estat escollides per la representativitat dels llinatges dels informants i per la riquesa informativa que aporten. En definitiva, s un projecte basat en l'estudi del llenguatge a travs de la histria oral, que s una de les maneres que es tenen per conixer de ms a prop aquesta classe social i que pot aportar noves perspectives. </p><p>Les trobades enregistrades s'ofereixen en la tesi per temes o blocs de continguts, de manera que donen una visi rica i plena d'una poca ja a punt de desaparixer des d'una ptica privilegiada i, fins avui, prcticament desconeguda, la de la classe dominant tants de segles: els senyors. La histria de vida dels entrevistats s la histria de la societat i la cultura mallorquines del segle XX amb tots els canvis que s'hi han esdevingut, vista a travs d'una perspectiva poc usual. De fet, la gran novetat de la tesi d'Antnia Sabater s que, per primera vegada, siguin els mateixos senyors qui parlin directament i contin, a travs de la paraula i del silenci les seves vivncies i transmetin les seves opinions. Un estudi daquest tipus ens ajuda a valorar la riquesa de la nostra llengua i a donar una visi ms mplia i detallada daquesta classe social que tant ha influt en el decurs de la histria de Mallorca.</p><p>La investigadora s'ha servit tamb de moltes i diverses fonts documentals, com ara llibres de memries, dhistria documental i dhistria oral, manuals de llengua i obres de ficci, especialment les que fan referncia a lambient en qu vivien els senyors mallorquins, per completar l'estudi.</p><p>Una parla caractersticaLa recerca ha perms caracteritzar, a nivell formal, els trets caracterstics propis de la parla dels senyors. El seu sociolecte, sotms tamb a la variaci diacrnica i a la variaci diatpica, t una srie de caracterstiques definitries que afavoreixen la cohesi del grup i la diferenciaci de les altres classes socials. Per tant, la llengua s un factor que facilita la identificaci dels membres daquesta classe: els permet reconixer-se entre ells i distingir-se de la resta dindividus socials.</p><p>En l'mbit fontic, existeix en el llenguatge dels senyors la tendncia a pronunciar [u] la o tona, quan la vocal tnica s una i o una u (en mots com custum, mallurqu...). Tamb s important consignar que els senyors pronuncien els seus llinatges duna manera diferent de les altres classes socials. s el cas de pronunciar Aulesa en lloc dOleza; o Villaronga en lloc de Villalonga.</p><p>Pel que fa als aspectes morfosintctics, cal destacar l's abundant d'arcaismes per part dels senyors mallorquins, fet que pot tenir diverses explicacions: la conservaci de formes antigues s un element de resistncia en un moment de decadncia, i el contacte amb la pagesia afavoreix el manteniment de certes formes i expressions tpicament mallorquines. Un dels arcaismes ms freqents s ls de les formes del subjuntiu acabades en a o e en lloc de les finalitzades en i . Per exemple: ls de faa en lloc de faci i de vulga en lloc de vulgui. Segons Prez Saldanya, ls de la marca -i en el subjuntiu ha estat una innovaci que ha tingut molta difusi en catal i que avui dia t un carcter estndard.</p><p>En el cas de les frmules de tractament, cal destacar ls dantropnim seguit de substantiu. Per exemple, s el cas de Pep germ, Xim cos o Salvador cotxer. Per onclo Pep / tia Pepa. En aquest apartat s'han seleccionat altres frmules de tractament com [Famlia, mon pare i ma mare, onclo, parentela, senyor avi / senyora via, dona, ell / ella, vs, vossa merc / vostra merc, vost, botifarra, honor, mosson, sen, xueta]. Aquestes entrades ja comencen amb lestructura de </p><p>3</p></li><li><p>Divulgaci de la recercaGener de 2011</p><p>La tesi d'Antnia Sabater caracteritzael llenguatge dels senyors de Palma</p><p>transcripci fontica, interpretaci dels diccionaris i fragments transcrits, que ajuden a veure duna manera ms mplia aquest univers. Pel que fa als noms propis, l'autora apunta tamb la tendncia que es dna en aquesta classe social a castellanitzar alguns noms, com Pedro, Mercedes, Fernando, Dolores, Carlos. En canvi, daltres com Joan, Felip, Jordi, Xim, Pep, Toni o Aina... no es castellanitzen.</p><p>El lxic dels senyors Finalment, lapartat ms important de tot el treball el constitueix el lxic dels senyors. La tesi cont un recull d'aquelles paraules que constitueixen un lxic ric i propi que han servit de fil conductor per analitzar altres trets del carcter, de la posici social, de lestructura familiar, dels costums, de la gastronomia i de la indumentria d'aquest grup social. </p><p>La casaEl lxic es presenta dividits per temtiques. En primer lloc la casa, amb les seves accepcions: Can, casa, casa pairal i casal. No es tracta noms dun edifici sin de tota una instituci per la classe dels senyors. La casa inclou tant persones com objectes. Les parts de la casa que podem trobar dins una casa de senyors sn: alcova, arxiu, cambra, capella, celler, estrado, estudis, gabella de la sal, llibreria, lligador, menjador, passet, pati, quadra, quadreta, quarto, recibidero, sala... En aquest apartat s'han recollit tamb algunes de les paraules que es refereixen al mobiliari i ormejos de la casa que lestil de vida dels senyors requeria. Aquests mots sn els segents: aparadora, mananilla, aranya, banquillo, cadires de dida, canelobre, cornucpia, lampadari, salam, canterano de peu de cabra, dosser, espalmatries i mundo.</p><p>El grup de persones que ofereixen els seus serveis als senyors conformen tot un entramat que sustenta aquesta classe social i el seu gnere de vida. Aquest entramat el formen el servei als infants: dida, institutriu, mestra i teta. El servei de la casa: cambrer/a, cotxer, chauffeur/xofer, cuiner, lacai de llibrea, majordom, mecnic i rebostera. Amb relaci al servei extern podem anomenar els menestrals i els marxandos. Cada casa t uns colors propis reflectits a les cortines, als entapissats dels mobles i a les llibrees, que la distingeixen i permeten identificar-la. Daqu es deriva la frase De quin color van vestides les teves llibrees.</p><p>La locomociEn segon lloc, desprs de la casa l'estudi se centra en la locomoci. S'han seleccionat les paraules segents: carruatge, berlina, birlotxo, brec, carretet, carrossa, diligncia, galera, galereta, victria i tamb els moderns vehicles de locomoci com lautombil, especialment el Loryc. Els mitjans de transport eren, per als senyors, individuals o familiars, i sempre, tret de cavalcar, requerien un servent que mens. </p><p>4</p><p>L'alcova s un dormitori amb una sala d'estar, separada per un arc i unes cortines. Domicili particular.</p></li><li><p>Divulgaci de la recercaGener de 2011</p><p>La tesi d'Antnia Sabater caracteritzael llenguatge dels senyors de Palma</p><p>L'alimentaci dels senyorsLa gastronomia tamb ocupa un lloc molt rellevant dins la construcci de la seva identitat com a classe. Tot i que menjaven els mateixos productes i plats que les altres classes socials encara que alguns menjars sn rebutjats pels nobles (com el colom, el conill i la tomtiga), en consumien altres considerats de ms luxe, tant pels productes utilitzats, com perqu noms els sabien elaborar els seus cuiners. Tamb es nota una manca de peix en la seva dieta, en canvi s que utilitzaven i valoraven els productes i animals autctons que provenien de les seves terres (indiot negre, porc negre, carxofa blava). No els agrada la llet i la xocolata que no sigui negra. Hi ha una simbiosi entre la cuina nobiliria i la conventual i sn importants les plaguetes on guarden les receptes. Valoren molt la gastronomia francesa, fins i tot els seus cuiners eren enviats a Pars a aprendre cuina. Els pats constituen un vertader ritual de classe, eren molts a taula tant per dinar com per sopar, sovint es reunien fins a tres generacions.</p><p>La joieria i la indumentriaA travs de les entrevistes realitzades es pot veure com coneixen lantiga aliana mallorquina. Aquesta era un anell normal amb dos corets. Tamb coneixen laliana mallorquina ms moderna, que tenien tots els senyors, xapada en dues parts que no es podien desfer. Per documentar-ho, l'estudi inclou fotografies de diferents joiers de Palma, d...</p></li></ul>