LA SITUACIÓ DE LA DONAa la Grècia Antiga

ESPARTA

Per què les dones espartanes sou les úniques que domineu els homes?

Perquè també som les úniques que parim homes.

(la dona de Leònides a un foraster)

La dona espartana gaudia d’una vida amb més llibertats i possibilitats que la resta de dones gregues. Esparta, doncs, es coneix avui com una excepció. Molts es pregunten a què es deu aquesta excepcionalitat ...

Tot i que la seva història és, a dia d’avui, certament incerta, es creu que durant el s. VII a.C. el savi legislador Licurg escriví les lleis que van regir, durant anys, la societat espartana. La jerarquia i organització social, així com la sorprenent -i relativa- autonomia femenina es devia únicament al seu dictamen de lleis.

La seva Constitució posava atenció i especial èmfasi a l’educació i les condicions en què creixien les criatures de la regió. La quitxalla, independentment del seu sexe, havia de créixer forta i sana, capaç de servir, més tard, la seva pàtria. Per aquesta, havien de desenvolupar un sentiment d’estima més gran que el que creixia per la pròpia mare.

La seva educació era

pràcticament la mateixa: una estricta i rigorosa preparació física, on els formaven amb carreres, lluites, llançament de javelina, de disc...

INFÀNCIA

En aquella edat existia tal igualtat que, fins i tot, arribaven a competir entre ells. En el cas dels nois, per esdevenir poderosos soldats; en el cas de les noies, per realitzar-se com a mares formoses, i així, parir nens físicament mereixedors de ser espartans: forts i sans.

Les noies duien sempre el peple dori, un vestit amb una obertura a cada lateral, de manera que deixava entreveure gran part de la cama, permetent, però, gran mobilitat.

Així doncs, la diferenciació entre els dos sexes no

es feia tangible fins que la dona entrava en edat de casar-se (dels vint als vint-i-cinc anys) i ho feien amb homes d’edat molt superior. Crear una descendència fèrtil i gràcil era l’únic i gran objectiu de la dona; pel que havia estat estrictament preparada. El moment de perpetuar la raça espartana era totalment decisiu per a tots els seus ciutadans. A les dones, doncs, se les valorava, idolatrava i cuidava bàsicament per aquest fet: per engendrar, parir i ser les mares d’un petit i futur joiós espartà.

VIDA ADULTA

De fet, eren només algunes espartanes les que tenien l’honor de ser enterrades en una tomba amb el seu nom inscrit i les seves defuncions eren considerades igual d’heroïques: el soldats morts a peu de guerra, i les mares que morien durant el part.

Gaudien d’una vida pública, i es consideraven influents en la comunitat; les seves opinions eren respectades i es tenien en compte. Tot i així, no podien participar als òrgans de govern ni accedir a càrrecs públics, no podien parlar en l’assemblea pública, ni podien participar en reunions d’homes, ni a l’exèrcit, però no per això eren relegades a les tasques domèstiques. Moltes d’elles comptaven amb criades.

Les dones espartanes eren les úniques que podien tenir i heretar propietats, això va portar a moltes dones a acumular grans fortunes, fins i tot a rivalitzar amb alguns homes poderosos. Existeixen documents històrics que afirmen que un terç de tot el territori espartà era posseït per dones. Dirigien les seves riqueses com volien.

Les dones espartanes eren considerades dones admirables: cultes, que llegien i que parlaven amb soltesa- considerada gosadia per a la resta de regions-, eren directes i xerraires i d’extrema bellesa. Els adjectius que s’usaven per a elles anaven, sorprenentment, des de segures i independents, fins a riques i poderoses. Eren, sens dubte, dones amb caràcter. I si no, recordeu Helena d’Esparta ...

Sofía Menéndez-Arango

2n batxillerat – GREC II

Escola Vedruna Gràcia

EL VAIXELL D’ODISSEU