La Guerra dels Hitler.•  El naixement de Hitler al si d’una família

humil de la frontera austro-alemanya, va ser sempre en factor de menyspreu de part de la noblesa alemanya durant el Tercer Reich, especialment des de les branques de l’exèrcit alemany, on els càrrecs jeràrquics estaven majoritàriament ocupats per "von" de l’oligarquia germana, que anomenaven Hitler "el cap" en forma despectiva, i que fins a organitzar els atemptats contra la seva vida, desitjosos de col locar com a líder de la Nova Alemanya a un dels seus.

• Tanmateix, amb el passar del temps, un curiós i popular mite ha aparegut en el món. Es tracta de "l’avi jueu" de Hitler; suposat familiar (ningú sap com es diu) del qual descantaria directament el Führer i la seva influència va activar negativament la personalitat del cabdill germànic, generant prejudicis i odis contra els jueus en general, i culminant el el genocidi. Ja saben què segueix. El "avi jueu" de Hitler ja és llegenda generalitzada a Europa, i fins i tot apareix en alguns pretesos llibres d’història, on es acotat, en parlar del Führer, la presència d’aquest misteriós personatge del que tothom dóna per fet, però que poques vegades és definit i nominat.

Hitler i el seu avi 

Infància de Hitler• Adolf Hitler va néixer a Braunau am Inn, un petit

poble prop de Linz a la província de l'Alta Àustria, no gaire lluny de la frontera alemanya, en el que llavors era l'Imperi austrohongarès. Va ser el quart fill de sis. [2] El seu pare, Alois Hitler (1837-1903), va ser un agent de duanes. La seva mare, Klara Pölzl (1860-1907), fou la tercera esposa d'Alois. Ella era també la seva cosina, així que es va haver d'obtenir una dispensació papal per al matrimoni. Dels sis fills de Alois i Klara, només Adolf i la seva germana Paula van arribar a l'edat adulta. El pare de Hitler també va tenir un fill, Alois Jr, i una filla, Angela, amb la seva segona esposa.

Alois Hitler va néixer fora de matrimoni. Durant els primers 39 anys de la seva vida va dur el cognom de la seva mare, Schicklgruber. En 1876, va prendre el cognom del seu padrastre, Johann Georg Hiedler. Al segle XIX eren comuns a Àustria les variants del cognom Hüttler, Hiedler, Hittler i Hitler

Context históric• El nazisme és una ideologia que sorgeix a l'Alemanya dels anys 20 però que no

assoleix importància fins als anys 30 moment en què les dures condicions de pau imposades en el Tractat de Versalles (1919) s’ajunten amb la greu crisi mundial del Dijous Negre el 1929. A nivell mundial, les democràcies liberals queden fortament desacreditada. La situació mundial semblava donar raons a les reivindicacions obreres tradicionalment vinculades al marxisme i socialistes del segle XIX. L’acumulació de la producció va portar a la fallida de les empreses, acomiadaments massius de treballadors i la situació s’agreuja encara més. A Alemanya la situació és més greu encara, ja que als devastadors efectes econòmics es sumava l’obligació de pagar el tribut de la derrota a la Primera Guerra Mundial, i el descontentament popular davant la injusta situació que feia que els carrers s’ompliran de manifestacions extremistes de tota índole, tant d’esquerra com de dreta. 

El pare de Hitler.

• Alois Schicklgruber, pare d'Adolf Hitler, va néixer a Strona, Àustria al juny de 1837. Alois, va ser fill d'Anna Maria Schickelgruber, serventa i de pare desconegut. Anna Maria va néixer el 1795, en Waldviertel, Àustria, i va viatjar a Graz per treballar. Va tornar a la seva ciutat natal el 1837, soltera i embarassada. Anna Maria no va voler mai revelar el nom del pare del seu fill i per això el nen va ser inscrit com a il legítim en el registre civil d'Doellersheim, amb el nom de Alois Schicklgruber (sense la lletra "i" intermèdia).

• Durant aquests anys, Anna Maria va viure i treballar a la casa de Johann Nepomuk Hüttler, qui es va encarregar de la manutenció de Alois. Durant cinc anys, Anna Maria va tenir una relació amb Johann Georg Hiedler, amb qui es va casar el 1842, però Hiedler no va voler donar-li el seu cognom a Alois. Anna Maria va morir el 1847 i Hiedler es va anar de la vila, quedant Alois sota la cura de Johann Nepomuk Hüttler. Alois va deixar la casa als 13 anys per treballar com sabater remendón a Viena, però no li va agradar aquest treball i va decidir unir-se al Servei Imperial de Duanes. Quan Johann Georg Hiedler va morir el 1857, Alois decidir canviar el seu cognom per Hitler, que sembla ser un nom format pels cognoms Hüttler i Hiedler. S'especula, que degut a la devoció que Johann Nepomuk Hüttler demostrar per Alois, bé podria haver estat el seu pare natural. Una altra versió sobre el canvi del cognom diu que el 1876 per raons no molt clares, Johann Nepomuk li va demanar al rector de Doellersheim, que Alois fos declarat el fill legítim de Johann Georg Hiedler, però que al reinscribirlo amb la presència de testimonis que eren analfabets , el nom va quedar escrit com Alois Hitler.

Els Matrimonis del pare de hitler

• Primer matrimoni de Alois (Schicklgruber) Hitler amb Anna Glass-Hörer

El 1873 Alois es va casar amb Anna Glass-Hörer, d'origen txec, filla adoptiva d'un altre empleat de duanes. Anna gaudia de mala salut i no va poder tenir fills. Durant el seu matrimoni, la parella va prendre com filla putativa a Klara Pölzl, prima segona de Alois Hitler. Simultàniament, Alois va tenir una relació amorosa amb Franziska Matzelberger i va ser acusat d'adulteri, raó per la qual va ser condemnat i empresonat. El 1880, en sortir de la presó, Alois es va separar d'Anna.

Segon matrimoni de Alois (Schicklgruber) Hitler amb Franziska 

• Amb Franziska, Alois va tenir el seu primer fill, a qui va trucar també Alois i que va néixer el 13 de gener de 1882. El 6 d'abril d'aquest any va morir Anna i el 22 de maig, Alois es va casar amb Franziska. Dos mesos després, el 28 de juliol de 1883, va néixer la seva filla Angela. Alois fill, li va causar moltes decepcions als seus pares, en especial quan va acabar a la presó acusat per robatori. Essent Alois un pare molt estricte, li va donar al noi una ferotge golpiza i arran d'això, el jove Alois, va decidir marxar de la casa pairal. Franziska Matzelberger va morir el 10 d'agost de 1884. Klara Pölzl va viure a la casa de Alois fins a la data en què Alois i Ana es van separar, doncs en aquell moment va decidir marxar a Viena per treballar com a serventa. Durant els últims mesos de vida de Franziska, qui es trobava desnonament, Klara tornar a la casa per tenir cura d'ella i els seus dos fills, quedant fins després de la seva mort. 

Tercer matrimoni de Alois (Schicklgruber) Hitler amb Klara Pölzl 

• Quan mor Franziska, Alois es va casar amb Klara Pölzl, però per les raons de cosanguinidad va requerir d'una dispensa papal per casar. Alois i Klara van tenir 5 fills, però només Paula i Adolf sobreviure fins a adults. El seu primer fill va néixer el 17 de maig de 1885 i va morir el 1887. Possiblement hi va haver un altre fill nascut fora del matrimoni. El 1886 va néixer una altra filla que possiblement va morir el 1888, encara que algunes fonts diuen que va sobreviure la Segona Guerra Mundial, un tercer fill va néixer el 1894 i va morir el 1990. Klara Pölzl, va néixer a Spital, Àustria el 1860, filla de Joana Hüttler, néta de Johann Nepomuk Hiedler i neboda de Alois (Schicklgruber) Hitler, que raó per la qual li van exigir una dispensa papal per casar-se amb Alois. Contraure matrimoni el 1885, quan Klara tenia 23 anys. Alois (Schicklgruber) Hitler era 24 anys més gran que ella i pràcticament el seu pare adoptiu, abans de convertir-se en el seu marit. Per aquesta diferència d'edat, Alois no li prestava molta atenció a Klara i evidentment no es podia dir que era un romàntic matrimoni. Alois estava sempre més ocupat en les tavernes i departed amb els seus amics i veïns que fent companyia a la seva esposa. Klara perdre els seus dos primers fills i possiblement un tercer en el curs de tres o quatre anys, però era una dona molt treballadora i molt energètica que vivia per cuidar als seus fills.

Els primers anys de Adolf Hitler 

• Adolf va estudiar a una "escola del poble", on tres graus diferents estudiaven junts a la mateixa aula, tots dirigits per un sol professor. Alois Hitler es va mudar diverses vegades de localitat i Adolf va haver de canviar d'escola el mateix nombre de vegades. Tanmateix, se sap que era bon estudiant, encara que bastant preocupat per assumptes diferents a les matèries del curs. Quan tenia 8 anys estudiava al Monestir Benedictí de Lamback. Va quedar molt impressionat amb el monestir, al punt que tenia l'ambició de convertir-se en abat. Però va ser expulsat, quan les coses es van posar malament per ell, en ser sorprès fumant als jardins del monestir. El seu últim any d'estudis ho va passar en Leonding on va rebre molt bones qualificacions a excepció de cant, dibuix i exercicis físics. El 1900, quan Klara va perdre el seu fill Edmundo, Adolf va ingressar a la Realschule de Linz. Inexplicablement per a tothom, li va ser molt malament en els estudis i va haver de repetir l'any. En aquesta segona oportunitat, va millorar la seva aplicació, fins a dibuix i gimnàstica, però va destacar principalment en història. Durant la resta dels seus estudis va obtenir diverses "excel lències", però va seguir sent mediocre en idiomes i matemàtiques.

Mort d'Alois (Schicklgruber) Hitler 

Quan Adolf tenia 14 anys d'edat, el seu pare va morir sobtadament. Va deixar l'escola de Linz i va ser matriculat en Steyr. En aquesta escola no li va anar bé en els estudis però va millorar notablement en dibuix i gimnàstica. En el dotzè grau va ser gairebé expulsat degut al que va ser qualificat com "Sittlichkeitsvergehen" (atemptat al pudor); possiblement va ser sorprès en jocs sexuals amb una companya d'estudis o com diuen alguns, per haver fet un dibuix pornogràfic d'un professor. El 1905 va abandonar els estudis retornant a Leonding. 

Mort d'Klara Pölzl

Adolf va viure amb la seva mare i germana, però no va fer esforços per aconseguir un treball manual ja que només volia ser artista. Pintava quadres i es diu que donava discursos a les muntanyes utilitzant un enèrgic to de veu. El 1907 va anar a l'Acadèmia d'Art a Viena i va qualificar per a l'examen, però no va ser acceptat al fallar la prova. En aquests mesos la seva mare va ser operada de càncer al si i va morir el 21 de desembre de 1907. Adolf quedar completament desolat i va pintar un quadre de la seva mare en el seu llit de mort.

Germana de Hitler.• Paula Hitler va néixer el 21 de gener

de 1896, a Hafeld, una granja a 50 km de l'antiga capital provincial de Linz, a Àustria. Va ser la cinquena i menor filla de Alois i Klara Hitler. Paula Hitler o Hiedler és la germana de pare i mare d'Adolf i va ser 7 anys més jove que ell. Quan el seu pare va morir, Paula tenia 6 anys. Se sap molt poc de la seva vida després de la mort de la seva mare, quan va anar a viure a l'àtic llogat d'una casa a Viena i treballava escrivint les adreces en sobres per una companyia d'assegurances.

La Mort de Paula Hitler.•  Fins a les últimes setmanes de la guerra, Paula va viure a Viena, on va ser

entrevistada per oficials d'intel ligència dels EUA el maig de 1945. Com és natural, es va mostrar reticents a parlar sobre el seu germà. Va ser alliberada i va tornar a Viena per treballar en una botiga d'art i artesania. Va viure en un apartament de dues habitacions a prop a Berchtesgaden on es va traslladar el 01 de desembre de 1952. Posteriorment es va traslladar a Hamburg on va viure sense casar i va morir el 1960. Paula Hitler va ser enterrada Bergfriedhof, Berchtesgaden, essent l'únic membre de la família Hitler que porta el seu nom a la tomba.

Angela Hitler Angela, la mig germana d'Adolf, era la més equilibrada de tota la família i d'acord a tots els informes, era una persona treballadora i productiva. En morir la seva mare, la petita herència fou dividida entre els fills, però Adolf li va cedir la seva part a Angela i per la seva banda Alois la va cedir a la seva germana menor.

La Segona Guerra Mundial• Durant la Segona Guerra Mundial es van

construir molts camps de concentració, tant pels aliats com sobretot per l'Eix per tancar els presoners capturats. Tanmateix, en el cas de l'Alemanya nazi, es van crear més camps de treball forçat i camps d'extermini, que a vegades es confonen amb els primers, però l'objectiu era diferent. Els camps d'extermini nazis tenien com a fi exterminar els jueus, que eren assassinats a penes ingressaven en el camp, el que a partir de 1942 i fins el 1945 va donar lloc a l'Holocaust o shoá, i que va produir la mort d'aproximadament sis milions de jueus. En alguns casos, com en Birkenau (juntament a Auschwitz) o Majdanek, es va construir un camp de concentració a més d'un extermini. Camps de concentració i extermini nazis durant la II Guerra Mundial

Exemples de Camps de concentració i camps d'extermini de l'Alemanya nazi i territoris ocupats per la mateixa (1933-1945):

Camps de concentració.

• Els primers camps de concentració a Alemanya van ser creats poc després del nomenament de Hitler com a canceller el gener de 1933.

El camp de Dachau va ser l'únic camp de concentració creat el 1933 i va romandre en actiu fins el 1945. Per a 1939 ja havia sis grans camps de concentració. A més del camp de Dachau, es van crear Sachsenhausen (1936), Buchenwald (1937), Flossenbuerg (1938), Mauthausen (1938), i Ravensbrueck (1939).

Imatges de camp de concentració

Fi.Laura Garcia Torres 

Anna Maria Rodriguez Vera

4ºD E.S.O