LA REVISTA DELA COMARCA DE PONENTAny II n°17 novembre 1987

Apd. 79 07150 Andratx

RADIO-TAXIANDRAITX

c^)

672398

' D E P O R T E S

3? m nTel: 67 30 16

Juan Payés, IO A ANORAITX (Mallorca)

RESTAURANTE

PIZZERIA LA PIAZZETAEspecialidad en

PIZZASPASTAS

y CARNES

PTO. ANDRAITX — TEL. 67 27 00

PANADERÍA - PASTELERIA

CAFETERIA • HELADERÍA

AVDA. MATEO BOSCH, 19 TEU. 671604

E L E C T R O D O M É S T I C O S

R E P A R A C I Ó N Y V E N T A

D E T E L E V I S O R E S

e^aßlief (pujo? ¿Balcefó

..̂ .rCif̂ -̂iíõlJi-W\\ riiiilrii

G. A. T. 725

Calle 31 Diciemb-e. 12

Telfi I 70 4A °° ' 50 4b °7

' ' 20 45 03 20 43 62Telex 69131OJOIH-PUI i l» DE MULORt t

fi s vost resit,yijt, es

Matías Plexos, 3 - Tel 671641 ANDRAITX

LA REVISTA DE LA COMARCA DE PONENT

Apartat de correus 79."07150 ANDRATX

Rd i ten:Coordinadora Parroqu i aide Joves d'AndratxCentre Cultural deS'Arracó

Director: Santiago Cur-tes i Forteza

Redactor en cap: GasparPujol i flexas

REDACCIÓJoana Alemany i Mir,Antoni Ensenyat i FerràBiel Ensenyat i Pujol,Francesc Femení es i Ca-lafat, Pere Flexas iFlexas, Margalida Ferrài Ensenyat, Gabriel Jo-fre i Mir, Miquel Tur iEnseñat.

GERENTVicenç Plexas i Alemany

FOTOSMichel's, Tosafu.

Imprès i ó : Ta !]ers de"Apòstol y Civilizador"de Petra.

D. 'L. P . M . 295/.1986

EDITORIAL

Amb la arribada de la tardor han vingutles plujes. Al llevant peninsular d'unaforma desmesurada, a les nostres contradesamb clara mancança d'aquest fenomen. Quana tota Mallorca a plogut més o manco peraquí ho ha fet però no tal com tots voldriemper omplir les nostres cisternes, per assao-nar els nostres camps, per fer córrer elsnostres torrens i per que els pous tornassinal seu bon nivell.

Pel llevant peninsular es queixende que la planificació d'autopista, decanals i altres obres ha estat tan malfeta que ha propiciat les trombes d'aigua.Aqui els entesos ens di ven que la cremadels pinars, tallar arbres de forma desmesu-rada. . . ha propiciat el descens de la quan-tat de plujes. Tot això ens fa pensar quemanca no ja un respecte per la. natura sino una lluita encesa en defesa i proteccióde la terra, del camp, dels arbres, delsanimals (no em d'oblidar que enguany elscaçadors es queixen fort, com mai ho havienfet, no hi ha caça).

La defensa de la natura, en contradel que molts pensen, no és tracte de nopoder fer res, es tracte de fer les cosesd'una forma racional mirant que la pessetano vagi davant el be de tots.

Creim que manca una asignatura ques'hauria d'estudiar des de el primer cursd'E.G.B. fins al darrer de qualsevol carrerai . és tracte de la "Estimació, defensa ipromoció de la Natura"

Des d'aquí ens aderim a la campanyaen favor del Parc Natural de Cabrera icontra les maniobres militars siguin onsiguin.

N'ALÍ

,0£> x ra ± ó«

COMUNICACIONS VIÀRIES

/Andratx avui en dia depènmajoritàriament de Ciutat ques'ha convertit en el eix de lacentralització de la burocràciai del comerç de l'illa de cadavegada més. A part d'això tambéen depenem en tota mesura a 1'horaque els nostres al.lots estudienl'ensenyança mitja i superiori ja no en parlem a l'hora detraslladar-mos per remeis de malal-tia en casos d'especialitzacions.Tot això mos hauria de fer recapa-citar damunt les nostres comunica-cions i transports públics.

Es veritat que en carretereshem millorat molt de fa uns anysençà quan l'aïllament era extrem,emperò és real que l'escull d'en-trar a Peguera és insalvable illargarut, de vegades dura dequatre a cinc minuts l'aturada"obligatòria" dins aquest nucli,i que la rotonda que s'ha modificata Santa Ponça davant el vell molímos fa tremolar a tots els automó-vil istes quan hi arribam per porde que els altres no tenguin elmateix esment de frenar encaraque noitros "si" ho facem. Pensamque si a altres llocs reivindiquenhospitals o ambulatoris molt com-plets, la dependència nostra enaquest aspecte de Ciutat,fa sol·li-citem una carretera ben apuntper aquestes situacions.

El cas del transport públictambé és susceptible • de millora.Andratx teòricament no pot queixar-se dels horaris per anar a Ciutat,encara que el trajecte que abarcatambé les parades pertinents queallarguen moltissimi els trajectessobretot a segons quines horesque molts de turistes embarquenen altres aturades cap a Ciutat.

Quedem que els andritxols "noes poden queixar", pero si hopoden fer els del Camp de Mar,

parada està a més de cincde camí, o els del Port.O els de S'Arracó queagafar l'autobús a les set

arribar prop de lesi un a les 16,45.viatge de Ciutat amatins n'hi ha un

i l'horabaixa un aque no solventa si

T R A 1ST S ï5 OR T S

on laminuts

han ddel matí pernou a PalmaEn quant alS'Arracó elsa les 9,25les 15,25,hi ha gent que tengui feines el

capvespre a Ciutat i entre aquestagent hi contam els estudiantsarraconers que ja han hagut defer una forta matinejada i queno tenen amb que tornar quanacaben les clases. Els Santelmersen quant a manca de recursessón els que s'en duen la palmaja que en tot l'hivern sols podenanar a Ciutat o els ciutadansvenir a Sant Elm els diumengescar en tota la setmana no hive cap cotxe.

I referent als estudiantsdel terme que viatgen en aqueststransports, a diferència d'altresmunicipis, no tenen cap castade rebaixa, i això que són placessegures i previstes per tot elcurs. Pensam que aquest aspectepodria ésser tingut en - compteper la companyia adjudicatàriadel transport públic.

En resumides comptes que lagent, apart de voler-mos-hi avesardegut a la nostra indiosincràciatan independent, no tenim massaalicients per enbarcar-mos enl'aventura de viatjar en transportpúblic.

m. f. e.

MATEO ALEMANY BOVER

2^ Tenientö c3.es Aleatici^

ciel Ayu.:n taim± eri to dö Andrai t >c

-¿Qué problemas tiene actualmenteS'Arracó?-El problema principal son lasaguas sucias de S'Arracó i SantElm. Se necesita una depuradora,este es un grave problema.-I el cementerio ¿no está abandona-do?-No, abandonado no está lo quepasa es que resulta pequeño. Entodo pasa igual, teníamos un localgrande para el Centro Culturalpero con el tiempo resulta pequeñopues además del Centro culturalhay la consulta del médico y ahoraquizás se ponga una pescadería.Lo que en un principio parecesuficiente luego se torna pequeño.-¿Tiene Ud. muchos proyectos?-Si, son muchos proyectos y traba-jamos un grupo de personas parahacerlos posible y hacer el puebloque deseamos para el futuro.-¿Cómo está el asunto en cuantoa los médicos?-Tenemos un gran dispensario quedepende del Govern Balear y ahoravienen dos médicos a pasar consultacada día viene el Dr.Domíngueza las 12 y otro viene tres vecespor semana. De médicos no nospodemos quejar, lo único que nosfalta es que uno viva aquí.-Pero cubren todas las necesidades?-Si las cubren.-¿Qué pasa con las ambulancias?-Que son un problema, porque siem-pre se retrasan o no hay chofery el enfermo urgente no puedeesperar. Si tuviéramos una aquísería mucho mejor pero no hayconductores dispuestos y es unproblema grave que se tiene quesolucionar.-¿Tiene algún proyecto para lajuventud?-Si, quere4mos hacer un campodeportivo. Se empezarán las insta-laciones una vez comprado el terre-no. El pueblo en cuanto a estonos va a ayudar a hacerlo y tambiénpediremos ayuda al ayuntamiento.-¿No seria posible subvencionarel servicio de Ferry bus entreel Puerto y Sant Elm?-Primero tendría que hacerse un

estudio y luego obrar en conse-cuencia.-Pero ¿interesa?-Si, todo lo respecta al turismoes interesante.

-¿Qué opina de las urbanizacionesde Sant Elm?-Que la urbanización es la base.-Si ahora fuese el alcade deAndratx y tuviera bastante dinero¿Qué haría?-Lo principal sería poner unbuen servicio de aguas limpiasy sucias o sea una depuradora.Sería lo ideal.-¿Qué opina de las fiestas deS'Arracó?-Son unas fiestas muy completasy particulares; se hacen muchosespectáculos, la gente es laque se encarga de organizaríasy son bastante buenas.-¿Tiene muchos parados S'Arracó?-No, mayoritariamente son losque trabajan en hoteles que eninvierno cierran.Muchas gracias. MICHEL'S

Cra.Camp de Mar,5 PUERTO DE ANDRAITX

Tel. 671650

SNACK - BAR

ΣJK?K?K?F?F

E S P E C I A L I D A D

E N M A R I S C O S

Y PULPO A LA GALLEGA

GALICIA CABPINTEBIA. •(•¿••.«r »:•.•-.+:•.•».-.:» tí. uervantes

T A P A S V A R I A D A S

Isaac Peral, 37Til. 67 27 05

Puerto do Andraitx(Mallorca)

Muebles y Decoración

TISCHLERE!

CARPENTRYMENU1SSERÌE

C/. España, 4Teléfono 67 11 62PTO. ANDRAITX

zi/teutauianfó QwU\

/ici/ aandi/iitx

&vCa/t0ir-ft

ïamai

¿</¿. 67 J&J7

SERVICIO OFICIAL

Francisco Cañellas MascaróSERVICIO Y VENTAS

Corretero Puerto, 55Teléfono 07 23 89

SERVICIO RENT A CARPuerto d« Andraitx

«=>

C

TODO PARA LA CASA, S. A.

C/. Galicia, 27 - Teléfonos 671303 - 67281307150 A N D R A I T X

materiales construcción

.

SES NOSTRES COSES

GOM QUE IMO HI HA CACA. . .

FACEM CONFITURA

Els amants de l'espai lliure,és a dir: caçadors, cercadorsd'esclatassangs...no estan gairecontents car enguany per la mancade pluges no en veuen molts d'es-clatassang, ni tan sols bolets!i degut també a la sequedat ambien-tal, la mixomatosis s'ha exacerbatmés f més llarg amb els pobresconills; fins i tot a aquestesaltures els casolans també lapateixen. I les perdius tampoces deixen sentir molt poc. Va jaquina temporada més passada peraigua i tot bé per lo contrari !.

El que si hi ha hagut son olivesi ere im que amb les receptes quevos donàrem tindreu olives bonestot l'any. També hi ha hagut fruitai bona !

Coincidint am l'esplet de frui-tes tardorenques, que vos volemprevenir: son una mica astringents,tais: les atzeroles, les serves,les nesples, les arboces, elscaquis,eIs codonys,les magranes...,i que son tan apreciades avuien dia per lo rares que són decada vegada més, sobre tot lesprimeres.

El codony ja té molta tradiciód'aprofitar-se al codonyat, emperòles serves, nesples, arboces iatzeroles no solen ésser tan abun-doses com per fer-ne confitura,emperò per la seva raresa sónmolt estimades. La magrana esconserva be durant molt de temps,emperò el caqui ve tot de copi normalment no el podem esvairsols menjant-nos-los, idò . vosdonarem una recepta de confiturad'aquí que ja veureu si vos nellepareu els morros.

CONFITURA DE CAQUIS1 quilo de caquis1 quilo de sucretroços de canyella

dovei la de llimonaPosau els caquis al foc després

de rentar-los bé amb la pell,no poseu gents d'aigua dins lagreixonera, i quan ja s'haginreblanits i amollat suc, afegiu-hiel sucre a poc a poc, feis-hobullir sense bimbolles fortesdevers vint minuts i després dei-"xau-ho refredar. Feis-ho bullir

una vegada més afegint-hi a lafi els troços de canyella i lesclovelles de llimona ben rentadaabans; empotau-ho en ésser tebadins pots de vidre curant de posar-hi un paper de barba blanc adamunt mullat amb anis sec odolç, sols per l'esperit queté l'anís.

També von ne donan una demagrana que igualment és moltsaborosa.

CONFITURA DE MAGRANA

1 kg. de magrana (els grans)3/4 kg de sucre ,1 llimona sucadaCapolau amb la màquina elètrica

o amb el passapurés, els gransde magrana que ja tendreu desgra-na t s i cu i dan t que no hi quedigens de pe 11 ero f a que és agrenca;posau-ho al foc dins una greixone-ra amb el suc de llimona i feis-hobullir uns vint minute ts. Sila feis bullir en ésser fredao al sen demà, molt millor, abansla gent la feia bullir a la confi-tura fins a tres vegades i divenque és lo indicat. En ésser jaquasi freda, empotau-la i pensau-hi a posar també el papere t redóembegut d'un licor fort, comel conyac o l'anisat.

I d'un receptari antic mallor-quí de cuina també vos volemdonar una recepta que per loestranya val la pena. Aquestano l'hem feta ni tan sols provadaemperò en tenim ganes fortes.Transcrivim:

CONFITURA D'ATZEROLES BLANQUES

"Han d'estar ses etzerolesen remuy fins- que se puguen pelar;pelades, se pesaran, posant igualpes de sucre y se posarà a courea foch lento fins que tenga puntde canya"

LO COC DE S'ARRACÓ

Les activitatsrealitzades sonnombrqsíssimes ambun abundós volumed'ajudes i subvencionsa entitats i

associacions de caràcter cultural,educatiu i esportiu.Aquests són alguns exemples:• Pla d'Adequació de Cises de Cultura(210) milions de pies. a 26 municipis).• Xarxi de Biblioteques (43 enfuncionament).• Publicacions: "Miró i Mallorca","Biblioteca Bàsica de Mallorca","Història de Campane!", H. dePuigpunyent", Places i Carrers" de SaPobla i Sineu, "H. del Pensament aMallorca", "Obispos de Mallorca","Les Mallorquines d'Avui" i "FloraMediterrània Occidental"entre altres.• Exposició«: "Crónicas dejuventud", "Esmalts d'Ahir i Avui","L'Art Naïf a Mallorca", "El Còmic aMallorca" Cèsar Manrique, BenJakober i un Cicle d'Exposicions ambdiversos artistes.• Folklore: Ajudes a 68 agrupacions deball. Trobades i Festes Patronals o deBarri ("Coleada de la Beata", etc.)

CULTURA

• Música, amb actuacions de:Orquestra "Ciutat de Palma" a ISpoblesRecitals Lírics (25 concerts)Corals (a Palma i 25 pobles)Cor del Teatre Principal (a 12 pobles)Música a les escolesFestivals de Deià i PollençaTrobades de Bandes de Música (5trobades)

• Biblioteca Artesana(18.188 volums i 3.920 usuaris de 1986)• Arxiu General del Consell (2.1 km.de documentació amb 17.000 unitatsdocumentals).

Tealre PrincipalA part de la programació habituald'obres teatrals, òpera i cine-club,

destaquen les activitats següents:Concurs de Textos Teatrals únic dinsl'illa (març de 1987).Concurs d'Art Pictòric relacionat ambel tema teatral (març de 1987).Concurs de Tealre Infantil i Juvenil(març de 1987).

Concurs de Pintura Infantil relacionatamb el teatre de fi d'interessar-hi totala ininyoria (març de 1987).Mostres de Pintura i Escultura per a laTercera Edat, del qual s'han fet dues

' mostres.Cicles de Conferències referides aPersonatges que han fet la Història deMallorca i d'altres.Mostra teatral, actualment enpreparació, que es durà a terme lapròxima tardor.Premi de Cine Amateur del qual es varebent pel·lícules i que es durà a termea final de maig.Creació i actuacions d'un Cor per aactuacions escèniques.

ESPORTCal destacar el Campionat del món dela classe "FINN" de vela i l'inici de lavolta Ciclista a Espanya, l'any 86. Lacreació de les escoles esportives que hanmobilitzat a més de 13.000 persones i

del Trofeu Consell Insular - Illa deMallorca, ja atorgat a moltesdisciplines esportives:• Trofeu Illa de Mallorca de CaçaSubmarina.• Torneig Futbol d'Empresa.• Pujada Automobilística al PuigMajor• Rallye Pla de Mallorcad'Automobilisme• Volta a Mallorca - relleus, atletisme• Pujada al Puig Major de Motos• Gran Premi Pla de Mallorca deCiclisme• Proves d'AutocrossLa cultura i l'esport han estat sempreuns dels objectius més importants pelConsell Insular de Mallorca. Avuipodem veure els resultats d'una bonagestió. D'un bon Consell.

BON CONSULTONS RESULTATS

CONSELL 1P1SULAR DE MALLORCA

ESTAMFES DE LA FESTA PAGESA

Oferim als nostres lectorsunes instantànies de la FestaPagesa que celebràrem el passat12 d'octubre.

Quasi mil böses es varen repar-tir de franc aquesta vetlada,tothom volgué sopar (1); El Conse-ller de Cultura del Consell Insularcom un més del públic, també volguésopar amb nosaltres(2); Els revet-lers del Puig d'Inca, amb lesseves bones arts animaren la vetla-

da, la gent nostra també volguéballar (3 i 4); Aquest vespres'aprofità per retre homenatgea Fernando Fernandez Andrés,aquest home que ha passat i passatantes hores al nostre campanarper arreglar i automatitzar elsistema de les nostres campanes.(5).Aquest vespre n'hi haguémolts que anaren vestits a l'ampleo de pagès, que pel cas és elmateix i tots reberen el seuobsequi(6).

J. o:raotic:±ös.

PRIMERA SETMANA

DEL. LLIBRE CÁTALA

Entre el 29 d'octubre i el4 de novenbre tingué lloc a lallotja de Palma la "Primera Setmanadel llibre català". Fou aquestala primera vegada que a Mallorcael públic interessat per la nostracultura pogué trobar reunida lapràctica totalitat del llibreescrits en llengua catalana idisponibles en el mercat. L'exposi-ció, organitzada pel Gremi deLlibreters de Mallorca amb elsuport del Consell Insular, espresentà com una gran llibreria,on els llibres estaven distribuïtsen set gran àrees temàtiques perpoder facilitar-ne la visió deconjunt. També va ésser una bonaocasió per poder trobar títolsque dificílment es poden teniren stock a una llibreria normal,i de comprovar com la culturaimpresa en català comença a ésserja una esplèndida realitat. Final-ment, el gran èxit de públic assis-tent demostrà el creixent interèsdels mallorquins capa tot allòque configura en definitiva lesnostres senyes d'identitat.

ZYI AN I F E S TAO I Ó EN

FAVOR PE OABRERA

Unes cinc mil persones es varenreunir a Ciutat el dijous 5 denovembre per exigir del poderpúblic la declaració • de Cabreracom a parc nacional. La manifesta-ció, convocada pel G.O.B. i ala que s'hi adheriren nombrosesentitats i partits polítics, vasuposar tot un èxit de participaciói conscienciació popular davantun fet inadmisible, com és lamilitarització de l'illa i laseva utilització com a zona demaniobres. No és aquest el destíque han de tenir les petites illesi illots i molt menyys en el nostrearxipèlag on la destrucció ecològi-ca ha estat senzillament bestialAndratx n'és també un bon exemple.

EL JARDINET PE SA

TEULERA

Hem vist que el jardinet de

devora la teulera ha estat netet-jat i entrecavat, la qual cosaagrairan tant les plantes comla gent que en passa, sobre totels automovilistes quan s'entornen cap a Palma i que devienpensar que no tenim massa sensibi-litat jardinera al nostre poble.

ACTIVITATS CULTU-

RALS A S'ARRAPO

S'Arracó està bullint d'activi-tats culturals aquesta temporadade tardor-hivern. Coincidintamb l'acabament del treballslaborals a 1'hostelería hi haen perspectiva: un torneig d'es-cats organitzat per el CentreCultural. Uns cursets d'idiomesi mecanografia que començaranaquest mes. També el proper diatretze hi haurà una xerrada damuntdietètica i el 27 de novembreuna altra sobre el càncer, detec-ció i diagnòstic precoç. Aquestdarrer acte promogut per la JuntaLocal del Càncer i els esmentatsabans per les mestreses de casa,que es reuniran el diumenge dia8 a l'església de S'Arracó perassistir a missa i tot seguithi haurà un aperitiu per a lesassociades.

També hem de dir que la direc-tora del col·legi públic de S'A-rracó ha fet passes per tal deaconseguir unes conferènciesimpartides per un equip mèdicdependent del Consell Insularsobre "nutrició escolar" i "salutdental". També n'hi haurà unatercera més endavant oferidáper un sicòleg del Ministerid'Educació i Ciència.

EL CEMENTIRI DE

S * ARRACÕ EN MÉS

BON ESTATEls arraconers que -anaren

massivament a retre sentida visitaals seus morts pogueren apreciarque la brigada municipal haviareferit i emblanquinat la façana,cosa ja ben necessària, i a mésn'hi va haver molts que guaitarena la part de darrera per fer-seuna petita idèa del que seràl'ampliació del fossar després

Ill(Ve de la plana anterior)

de l'acquisició de devers tresmil metres quadrats de terreny.Sabem que del quasi centenar denoves tombes que es pensen adjudi-car, n'hi ha més del setanta percent de solars sol·licitats iés que també era ben necessàriai desitjada per tots la dita eixam-ple.

fETAISTCA

Ha acabat la primera voltade la- I FASE DEL TORNEIG DE LLIGADE PETANCA,en la que han participata les dues categories de Preferent

i segona el C.P.S'Arracó. A Prefe-rent, 4 derrotes i una victòriaés el balanç d'aquesta primeravolta, no obstant,si es conseguei-xen els sis punts que restenper jugar a casa es pot aspirara una zona intermitja.A Segona, derrota per partit.Difí-cil papereta, ja que tres derrotesa dins ca-seva, no auguren unbon final.

El principal motiu d'aquestamala actuació és el fet de queel campionat de lliga començaa principis d'octubre quan encarahi ha feina a hostelería.

TALLER RAyZYIA

SERVICIO OFICIAL CITROEN

C/ VIA ROMA, 5

ANDRAITXt

Tel. 673253

ALÍCIA QUIROGADE SOLERA

Aragón, 7 - T.I. 67 21 67 ANDRAITX

AUTOS MOR AGUES

RENT A CARC/. España, 7Tuli. 672009

PIO. ANDRAITX ¡MALLORCA)

CAFETERIA

SNACK - BAR/ /

eCAMP DE MAR - MALLORCA

12

LAS INTOX I G AG I OINT JE S ÍPOR SETAS

La intoxicación por ingestiónaccidental de setas venenosases un hecho por desgracia lobastante frecuente como paraque merezca ser considerado congran .atención, especialmenteen nuestra comarca de Andratxdonde existe una extendida costum-bre a salir al campo para recolec-tar setas y, naturalmente,ingerir-las con posterioridad.La importancia de la prevención

del micetismo (intoxicacionespor hongos) se explica por elhecho de que de las 3.000 especiesde setas conocidas, más de 70son tóxicas para el hombre.Asimis-mo por el hecho comprobado deuna alta mortalidad, inclusodel 30-50%, de las intoxicacionespor hongos venenosos. Personajesfamosos como Claudio el Emperadormurieron por esta causa. ClementeVII, el rey Carlos VI, la viudadel zar Alejo, la princesa Conti,etc...Está claro que buena parte

de la tarea de la prevenciónde la intoxicación por setasdebe recaer sobre organismosoficiales o paraoficiales (Con-sells, ayuntamientos, etc.) coope-rando en la organización de con-ferencias y exposiciones abiertas.Invitaria a los buenos aficionadosde Andratx para que crearan unasociedad micològica para quecon el asesoramiento y ayudade otras divulgaran unos mínimosconocimientos sobre micologia.Precisamente porque creo que

los médicos deben cooperar enesta tarea educacional y de pre-vención suscribo este artículo.De la bibliografía que he consul-tado quisiera facilitaros lassiguientes normas:

1. Existensetas venenosas, incluso mortales.Pocas, pero existen.

2. No existeninguna norma general válidapara diferenciar entre setasbuenas y malas. Son falsos todoslos antiguos consejos y dichospopulares (del ajo, de la cuchari-ta de plata, del cambio de color,etc...). Sólo conocer e identifi-car una especie es garantía dela misma.

3. Los hongoscomestibles pueden transformarseen tóxicos. Ello ocurre cuandolos ejemplares se consumen enmal estado o se utilizan al cabode cierto tiempo antes o despuésde su preparación. Es necesarioeliminar los ejemplares en defi-ciente estado de conservación,a pesar de ser comestibles.

4. Si apesar detoda la labor preventiva, seproducen síntomas de intoxicaciónpor setas (vértigo e incoordina-ción motora, euforia, alteracionesvisuales, delirio o "borrachera",náuseas, vómitos, dolor abdominal,alucinaciones, desorientacióntempero-espacial, sudoración,salivación, lacrimeo, oleadasde calor, debilidad generalizada,etc. etc...), se debe acudiral médico y si es posible recogerrestos de las setas consumidas,para su posterior identificación.

Como buen presagio, en elmomento de redactar este trabajo,llueve. No dudo que los amantesde las setas verán cumplidascon creces sus expectativas derecoger en abundancia tan delicio-so manjar. Si consigo con elloayudar a evitar alguna intoxica-ción, por inculcar la prudenciaa través de estas líneas, conside-raré realizado el objetivo deeste artículo.

Dr. Joaquín Domínguez Sánchez

Addenda. Este artículo hasido escrito para su publicaciónen la revista "Es Port". Dadala actualidad e importancia deltema el autor lo ha cedido amable-mente para su publicación en"N'ALÍ"

13

SA TRAF» A

Un ^C^XÍÍJDO Cie fXitfool er* S '

Tomando una copas con don Barto-lomé Vieh Alemany vimos una fotocolgada de una pared del bar quenos llamó la atención, era unafoto de un equipo de fútbol.

El equipo "Sa Trapa" se fundóen el año 1967 y duró hasta elaño 70, fueron cuatro temporadasen que el equipo jugó dos en juve-niles y dos en regional. El equipose desplazaba en coches particula-res y fueron a todos los pueblosde Mallorca no fantando nuncaa ningún compromiso.

La foto nos muestra una delas plantillas formada por:n- l. portero, Pascual; 2,Serrano;3, Gabriel; 4, Pepín; 5, Pujol;6, Hormeneche; 7, Palmer; 8,Mayans;9, vich; 10, Alemany; 11, Sonera;y los suplentes: 12, Ramon; 13,Esteva.

Bartolomé,fundador y presidente,cuenta como en una ocasión fuedetenido durante una hora porla guardia civil, fue en un encuen-tro en Marratxí, le había dichoal àrbitro "te mataré" pero luegofue puesto en libertad sin cargosy todo se solucionó con un apretón

de manos.El presidente era el que corría

con los gastos y mientras contócon el apoyo de algunas personasmantuvo el equipo, pero todollega a cansar y un buen díael equipo desapareció.

Tomeu es un "brusqué" delfútbol, fue vicepresidente delAndratx en 1974-76 con Juan Font.

MICHEL'S

IL-. -Ätte2^-s&iJf^ít tz.rsàsaèA?

• £r^:/ns& :

»«MusSBifc-..r ?\—^"v ' fi~ ~^\ - ÏT '

•felÍMiP1 r

/ticjson 1,00 «öeraniojsAvenida Motto Boxcfi, 4 - Tt/. _..

Puerto de Andrài*x

14Cl 0 p> O IT t S.

EL C . P . AIMPRAITX: EN ZONA PE FELIGRO

A medida que va transcurriendoel campeonato una triste realidadse hace más palpable y es nadamás y nada menos lo difícil quele va a resultar el poder salirairoso, al club, de la actualcompetición.

Se viene ocupando uno de loslugares bajos de la clasificacióny todo ello merced a una plantillaque- en su momento se supervaloró,pero que ahora los resultadoslos han puesto en su sitio. HabráqueL olvidarse de la III División,dicho de otra Torma, la categoriale viene grande a nuestro pueblo,muy a pesar, de que la aficióncrea lo contrario y que ésta creaque si el puesto está en dichacategoría, los que trabajan pory para el club se están cansandoya que mantener la categoría esuna sangonera que poco a pocova a debilitarnos a todos. Hayque ser realistas y ver las cosascomo son. Hoy por hoy en Calviàsobra dinero y pueden mantenera tres equipos en dicha categoríay quizás en dos años sean cuatro,pero en Andratx no podemos ponernosa su altura y por ello hay queclaudicar y volver a poner lospies en el suelo.

Según noticias la economíalocal no es muy boyante y muchosdudan de que dentro de unos mesespuedan hacer frente a numerososcompromisos.Ayudas que se prometie-ron no han llegado, la aficióncon una cuota barata/ la más bajade la comarca y con todo no hanaumentado el número de sociosexistentes, de ahí que las cosasse vean en un tono bastante grisy tememos que nos lleven a unadesembocadura que luego lamentare-mos.

Quizás se nos tilde de pesimis-tas, pero la realidad es una yésta demuestra que muchos aficiona-dos han dado la espalda a la enti-dad. La Directiva debe tomar cartasy dar la voz de alarma para versi entre todos: Directivos, jugado-res, entrenador, aficionados etc.podemos luchar para que lo queahora es una triste realidad setrueque en un mal sueño y veamoslo que todos querríamos: vernosbien clasificados en esta terceradivisión.

X U uNo es para nadie un secreto

que la solución para los grandesequipos son las canteras, losequipos bases.

Como sigan así los equiposbase del C.D. Andraitx van a batirtodos los records en cuanto aexpulsiones y es que salen avarias por partido. La directivatendría que poner remedio alasunto ya que la función de todojugador espracticar el fútbolno la mala educación en mediodel campo, ya que de esta manerase deteriora muy mucho la imagendel club y no se cumple la funciónque estos equipos tienen.

*****Uno de los motivos de ese

desaguisado es que los jugadoresno son conscientes de su trabajoy por eso no se cuidan como debie-ran. Dense una vuelta por Pegueralos sábados muy entrada la madru-gada y verán la razón de porquéel domingo tienen que arreglarlotodo a guantazo limpio.

*****

Ya se ha puesto remedio ala penumbra que invadia el campode fútbol de Sa Plana, los focoshan sido arreglados y tambiénbien dirigidos por eso, aunqueno sea una iluminación perfecta,ahora ya se puede entrenar atope.

*****

Los desplazamientos a lasIslas hermanas han sido dignosde película de suspense y porlo tanto no resulta extraño queantes de la ida a Sant Antonide Portmany mucha gente se pregun-tara qué sorpresa nos aguarda.Quizás • la sorpresa sea que nohaya sorpresa o sea que todovaya bien.

*****

Al querido presidente delC.D.Andràitx parece que se leatragantaron algunos goles yha tenido que pasar por el quiró-fano para que se los extrajeran.Amigo Gabriel, ahora en serio,te deseamos todo el equipo quehace N'ALÍ, un pronto y totalrestablecimiento. JOFRE

ts15

BÀSQUET AJMPR ITXOL

El Club Baloncesto Andraitxen la presente temporada 1987-88 comienza su tercera andadura,incrementando el número de equiposa cuatro (Sénior, infantiles,pré-infantiles y minibasquet),además de contar con una seriede jugadores premini, que debidoa su edad o condición no juegancompetición federada.

Todo ello ha sido y es posiblegracias a la colaboración de unoscentenares de socios, de unosmonitores-entrenadores y de otraspersonas que desarrollan un silen-cioso pero admirable trabajo,y que están ya muy allegados alClub Baloncesto Andraitx.

El equipo Sénior ascendió latemporada pasada al grupo A delprovincial, por lo que se codeacon los mejores equipos de lare4gional mallorquina, realizandohasta la fecha una muy buena campa-ña. Juegan los domingos al mediodía

En cuanto al equipo infantil,es la gran esperanza del Cluben cuanto a conjunto se refiere,pues forman un bloque muy unidoy con la experiencia de unos años,hace que puedan luchar por lospuestos de cabeza en su categoría,y más teniendo a dos entrenadorescomo Félix Oliver y Gabriel Riera.Juegan los sábados por la tarde.

El equipo preinfanti 1 es unpoco la cenicienta del Club enel sentido que son pocos los juga-dores nacidos el 1975, año quecorresponde a su categoría, yse ha de rellenar el equipo conjugadores que no han jugado nuncaal baloncesto; de todas maneras,esto se suple con las ganas dejugar que tienen todos.Son entrena-dos por Paco Valdés, Miguel Covasy ayudados por Xisco Femenías,los tres jugadores del equiposénior.Juegan los sábados porla mañana.

El equipo Minibasquet, o preminien nuestro caso, tienen un esperan-zador futuro ya que a la mayoríade sus integrantes les queda otroaño de Minibasquet, y será esteaño cuando den que hablar. Esteprimer año debe ser de aprendizaje,y para ello están dirigidos porJosete Sielva.

Además de estos equipos hayuna veintena de niños que sonentrenados por Vicente Miñanay Antonio Sureda para que enpróximas temporadas puedan inte-grar los diferentes equipos delClub Baloncesto Andraitx.

Todos los partidos se celebranen la pista cubierta del ColegioNacional Mixto de Son Perro.

G.C.

Nota de la Redacción: Comolo prometido es deuda hemos empe-zado la sección de bàsquet, undeporte que ya no se puede decirminoritario en nuestro puebloy que deseamos y esperamos vayaa más. Procuraremos que estasección no falte nunca para mante-nerles bien informados de cuantoacontezca en el mundillo delbàsquet andritxol. De momentobueno será que demos los resulta-de esta temporada y así ya sepodrán ir haciendo cargo de larealidad de nuestro Bàsquet,así como también queremos recomen-dar la asistencia a los partidospara animar a nuestros colores.

Los resultados de los primerospartidos han sido los siguientes;C.B.Molinar 48 C.B.Andraitx 64C.B.Andraitx 72 C.B.Llucmajor 70C.B.Espanyol 81 C.B.Andraitx 73C.B.Im.Bahia 78 C.B.Andraitx 58C.B.Andraitx 92 C.B.Santa Maria 60

Como se ve se han ganado losde casa y se han perdido losde fuera aunque se ganó en elhistórico feudo de 1 "Molinar".

Si se cuenta con la colabora-ción y la animación de todosnuestro club puede y debe ira más. Quizás les sobre le hablary los malos modos en algunosmomentos y les falte serenidaden medio de la pista, serenidadtan necesaria sobre todo parajugar en campo ajeno en dondefalta el calor de los seguidorespropios.

NmíLA REVISTA DÉLA COMARCA DE PONENT

RE G Ô 3RD S E) T AtUR

Dues föt-os prou interessants . sesque presen'tarn avui, una d'elles " pertanya la col·lecció de fotos que "hi -ha delnostre port, tan bell altre temps" iavui quasi espenyat del tot; i !•'altraés una foto d'un dia de festa, 'seriael dia de Sant Pere? És la plaça . deSant Pere ben animada i amb cares que,ben segur, algú reconeixerà la sevaja que sols té una antiguitat d.'uriscinquanta anys.

H*Wk*f̂ r»