“La història no es llegeix en els llibres solament; esllegeix també en les pedres, i com no! Es llegeix enels carrers. No en tots, però sí en molts d’ells.Hi ha carrers que per si sols són el compendi de lahistòria d’un poble”.

Amb aquestes paraules tan encertades del Dr. Joan Tornéi Balagué comencem el nostre treball. Esperem que usagradi.

Carrer i Carreró del Convent

Si passem pel carrer del Convent, recentment obert al trànsitpeatonal, venin del Carreró i creuan el carrer Arsenal fins a laplaça del Mercat, trobarem unes parets recuperades, un reclau,una raconada acollidora amb seients i vegetació, una f ont il’antiga espadanya que ocupaba una campaneta de l’església delConvent o Monestir de Santa Maria.A la paret descoberta hi ha estat col· locada una làpida: ” l’edificique amb la Torre o Castell constituí el nucli de la Ràpita mora,benedictina, santjoanista”És una via carregada d’història. Sense dubte la més trepitjadaper les generacions del poble. Al costat del Monestir estaba laf ortalesa de la Ràpita i també el f ortí o bateria per a la def ensade l’entrada del port i Canal de Navegació. Ara només queda laparet que es veu amb l’espadanya després del segles d’abandó,ocupacions i necessitats dels pr imers habitants de la Ràpita.

La plaça del Cóc es diu així perquè, tal i comens contava Baptista Castellà, un dia què anavade festa amb els seus amics un d’ells va dir:”això sembla un coc!”.Des de llavors s’anomena així, plaça del Cóc. Ies què l’Ajuntament, per millorar la Plaça Major,va disposar de la col· locació del “bordillo” pertot el seu perímetre.El senyor Manuel Castellà sempre deia(1960) queell sempre l’havia conegut amb el nom de PlaçaMajor, on es celebrava el mercat diari isetmanal dels dimecres. Per festes majors esconvertia en “la plaça dels bous”.

CARRER D’EN GORRIA

Carrer dedicat a Ermenegild Gorria i Royan. En un començament es deia deCadis. Ermenegild Gorria i Royan va ser un dels homes que més va treballar per fergran la ciutat. Home estudiós havia obtingut diferents titulacions: ingenier decamins, agrònom, industrial doctor en ciències, farmacèutic que el van portara ser professor de la facultat de ciències de Barcelona, director de l’escolaagrícola de Barcelona i de la de Madrid, membre de la real acadèmia deciències i arts de Barcelona, autor de nombroses publicacions científiques, imemòries tècniques, etc .etc.Va ser l’autor, i accionista, del projecte del ferrocarril de Val de Zafán a SantCarles de la Ràpita.

Com a anècdota es conta que era amic de don Antonio Castro, tambéfarmacèutic, de Saragossa. Castro va dir-li un dia, quan els dos eren joves, queli havien ofert una farmàcia a la Ràpita, però que dubtava en acceptar perquèestava molt lluny de Saragossa. Gorria el va convèncer que vingués perquè elferrocarril que ell proyectava estaria llest aviat i podria fer viatges a veure laseva família amb facilitat.

CARRER DEL COMPTE DE FLORIDABLANCA

Pocs homes han fet tant per la Ràpita com va fer el ministre don José Moñino yRedondo, Comte de Floridablanca, en l’època de la fundació de la “Nueva y RealPoblación de San Carlos”.Ell va impulsar les obres del Canal de Navegació per comunicar el riu Ebre amb elmar; també va impulsar les obres i planificació de la ciutat que hauria de portar elnom de “San Carlos”.Per a la defensa de la ciutat i de l’entrada al Canal es va construir una bateria (llocactualment ocupat pel Mercat).

CARRER DE JAUME I, EL CONQUERIDOR

La personalitat de Jaume i és tan destacada que la podem considerar com de lesque més en la nostra història.Segons la tradició, la Confraria de Pescadors “Sant Pere”, que al llarg dels seglesfou grmi i societa, deu l’origen de la concessió de pesca a les basses del Delta del’Ebre a una gràcia de Jaume I, amb motiu dels seu agraïment als pescadors perl’ajuts prestat en produir-se uns naugragis a les costes del Dalta de vaixells queformaven part dels estols expedicionaris en la conquesta de Mallorca..Abans de la Guerra es deia Segona Paral·lela, després es va dir General Mola, pertornar als seus orígens.Al carrer hi ha una capelleta amb la imatge del Sant i que les dones guarneixen eldia 25 de juliol.

LA PLAÇA VELLA

La Plaça Vella és un dels llocs més antics del poble, al costat del Monestir deSanta Maria de la Ràpita (l’antic convent del qual ara només queda un tros dereixat i empedrat).Es creu que hi va estar ubicada la primera duana del poble.En un principi era el lloc on es feia el mercat on els pagesos anaven a vendre,juntament amb els carnissers, pescadors i altres botiguers. Enfront hi havia unhostal.Com era una plaça descoberta, els venedors i compradors patien el fred i el caloren la mateixa mesura, van decidir fer-hi un sostre i unes vidrieres.Quan l’any 1971 es va innagurar el Mercat actual, es va desmontar l’estructuraconstruïda i es va urbanitzar tot i s’hi va prohibir el pas de vehicles.Per les seves condicions acústiques i de recolliment, la Plaça Vella és un lloc idoniper a fer manifestacions artístiques, concerts, teatre,...Ara actualment, s’ha tornat a remodelar i s’ha actualitzat amb una nova i modernaestètica.

CARRER DE CONSTÀNCI A

El nom d’aquest carrer inicialment devia ser de Santa Constància.Abans aquest carrer es va dir carrer dels Cementeris. El camí mésdirecte des de l’esglèsia fi ns el cementeri era el carrer quecomentem. Recordem que aleshores el cementir i era on ara hi hal’edifi ci històr ic de les escoles (escola Carles I I I )En els anys trenta la darrera casa construïda era la que f acantonada amb el carrer Marquès de Valterra. D’allí, carrer amunt,era un camí de carro entre els garrof ers de la Devesa (prat naturalno la pastisseria).On començava la Devesa s’acabava el poble. I al final del carrer esconstruí el grup escolar.Durant anys va ser el carrer d’accés a les escoles.Una vella plantació de moreres f eia el camí més agradable on elsnens i nenes -que ara són els nostres pares i mares- que anavan aescola agafaven les f ulles de moreres per alimentar els cucs deseda.

Carrer del Pou de lesFigueretes

És una de les primitives vies del poble. A Garbí tenia la murada de labateria construïda per a la defensa de l'entrada al Alfacs amb motiu delprojecte del Canal de Navegació i començava per l'entorn de la Torrede la Ràpita, l'anomenat castell,que amb les torres de Codonyol i SantJoan d'Alfacs protegien el Port.

El pou tenia una aigua molt bona i fresca i la gent de tot el pobleacudia a buscar-ne. I quan al poble es va posar l'aigua corrent (1935)el pou va ser tapat amb formigó.

El carrer del Pou de les Figueretes és avui un carrer comercial i degran moviment.

L’ESGLESIA NOVA

És un antic edifici que data de l’època en què la Ràpita havia de ser una gran ciutat i que mai va arribar a acabar-se.La seva construcció recorda les esglésies Renacentistes italianes. No hi ha cap constància del seu projecte de construcció ni tampoc del seu arquitecte.Avui dia està dintre del nucli urbà