la plaza del diamante - teatre de salt 2015

17
DOSSIER DE L’ESPECTACLE LA PLAZA DEL DIAMANTE

Upload: teatre-de-salt

Post on 07-Apr-2016

217 views

Category:

Documents


1 download

DESCRIPTION

La gran Lolita Flores interpreta "La Plaça del Diamant" de Mercè Rodoreda. Divendres 27 de febrer a les 21 h Dissabte 28 de febrer a les 21 h Diumenge 1 de març a les 18 h

TRANSCRIPT

DOSSIER DE L’ESPECTACLELA PLAZA DEL DIAMANTE

2

Autora: Mercè Rodoreda

Direcció: Joan Ollé

Adaptació: Carles Guillén i Joan Ollé

Traducció al castellà: Celina Alegre i Pere Rovira

Intèrpret: Lolita Flores

Vestuari: Ana López

Il·luminació: Lionel Spycher

Música original: Pascal Comelade

Ajudant de direcció: Irma Correa

Producció: Teatro Español

Distribució: Bitò Produccions

FITXA ARTÍSTICA

3

DADES

DIVENDRES 27 DE FEBRER — 21 hDISSABTE 28 DE FEBRER — 21 h (NOVA FUNCIÓ)PREU 28 / 18 €DURADA 1 h 15 minEspectacle en castellà

PRESENTACIÓ

La gran Lolita Flores interpreta l’adaptació de Guillén i Ollé de La Plaça del Diamant. Un xoc de cultures explosiu amb una gran força escènica. Des de l’estrena de la peça amb Renom, Carulla i Pons, grans noms s’han convertit en La Colometa, des de la lectura dramatitzada d’Ana Belén fins a la versió anglesa interpretada per Jessica Lang. Ara és el torn de Lolita Flores, la diva espanyola que interpreta (amb esperit flamenc) aquest mo-nòleg interior, costumista i colpidor. Una crònica de la vida d’una dona a la Barcelona de postguerra. El gran clàssic de Rodoreda, una de les veus més influents de la literatura catalana del segle XX.

Tot passa a la seva cara, als seus ulls, a la seva veu. Podria ser la germana d’Ovidi Montllor (...). Psseeix, com ell, un do inusual: la rotunda capacitat de commoure amb

sobrietat.—

Marcos OrdóñezEl País (Babelia)

Lolita Flores és una Colometa de cap a peus, cordial i colpidora, capaç de transmetre proximitat i veritat; una

actriu que converteix el dolor en matèria viva expressiva.—

Juan Ignacio García CarzónABC

4

SINOPSI

Amb el rerefons de l’arribada de la República i de la Guerra civil, La plaça del Diamant narra la història de la Natàlia, una jove com d’altres de la seva època, que accepta tot allò que la vida, i el seu marit Quimet, li imposa. Ar-riba a acceptar, fins i tot, que li canviïn el nom pel de Colometa.

Aquesta resignació, però, acaba amb l’arribada de la guerra. La Natàlia es rebel·la per fi contra tot allò que considera injust.

Una crònica fidel de la Barcelona de postguerra i de com va marcar aquest període històric la vida dels seus habitants.

5

SOBRE L’AUTORA...

Mercè Rodoreda i Gurguí (Barcelona, 10 d’octubre de 1908 - Girona, 13 d’abril de 1983) fou una escriptora catalana que va rebre, entre altres guar-dons, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes de 1980. Es considera l’escriptora de llengua catalana contemporània més influent, tal com ho testifiquen les referències d’altres autors a la seva obra i la repercussió in-ternacional, amb traduccions a trenta llengües diferents. La seva producció comprèn tots els gèneres literaris: Rodoreda conreà tant la poesia com el teatre o el conte, tot i que destaca especialment en la novel·la.

Novel·la1932 Sóc una dona honrada? 1934 Del que hom no pot fugir 1934 Un dia de la vida d’un home 1936 Crim 1938 Aloma 1958 Vint-i-dos contes 1962 La plaça del Diamant 1966 El carrer de les Camèlies 1967 Jardí vora el mar 1967 La meva Cristina i altres contes 1974 Mirall trencat 1978 Semblava de seda i altres contes 1979 Tots els contes 1980 Viatges i flors 1980 Quanta, quanta guerra... 1986 La mort i la primavera 1991 Isabel i Maria

Teatre1959 Un dia 1976 El parc de les magnòlies 1993 El torrent de les flors 1953 La Senyora Florentina i el seu amor 1979 El maniquí 1973 L’hostal de les tres Camèlies

6

CURRÍCULUMS

JOAN OLLÉ. DIRECTOR

Des que el 1974 va fundar Dagoll-Dagom, ha portat a escena, entre al-tres, els textos: À la ville de... Barcelona, de Joan Ollé; Hélade per la inauguració del Festival de Mèrida 2012; Esperant Godot, de Samuel Beckett; Joan Maragall, la Llei d’Amor, sobre textos de Joan Maragall; Nô, sobre textos de Yukio Mishima; El Cafè, de Carlo Goldoni; El jar-dí dels cinc arbres, sobre textos de Salvador Espriu; El quadern gris, sobre textos de Josep Pla; The Time of the Doves, de Mercè Rodore-da (amb Jessica Lange); El ángel exterminador, de Luis Buñuel; Las mil noches y una noche, de Mario Vargas Llosa; Yvonne, princesa de Borgonya, de Witold Gombrowitz; Coral Romput, de Vicent Andrés Es-tellés; Soldados de Salamina, de Javier Cercas; La isla del tesoro, de Joan Barril i Joan Ollé; La cantant calba, d’Èugene Ionesco; La cantant calba al Mc Donald’s, de Lluïsa Cunillé; Odiseo y Penélope, de Mario Vargas Llosa; El malentès, d’Albert Camus; La verdad de las mentiras, de Mario Vargas Llosa; Oncle Vània, d’Anton Txèkhov; La plaça del di-amant, de Mercè Rodoreda; Fedra, de Jean Racine; Sis personatges en busca d’autor, de Luigi Pirandello; L’hora en què res no sabíem els uns dels altres, de Peter Handke; Víctor o els nens al poder, de Roger Vitrac; Mass, de Leonard Bernstein; Apocalipsi, de Lluïsa Cunillé; Así que pasen cinco años, de Federico García Lorca; De poble en poble, de Peter Handke; Accident, de Lluïsa Cunillé; L’hora dels adéus, de Narcís Comadira; Actions-Spéctacle, sobre textos de Joan Brossa; Rossiniana, de Giacchino Rossini, Franco Di Francescantonio i Joan Ollé; Vador (Dalí de Gala), de Josep Maria Muñoz Pujol; Trio en mi bemol, d’Éric Rohmer; Set i mig, de Joan Ollé; El contrabaix, de Patrick Süskind; Quartet, de Heiner Müller; Antígona, de Salvador Espriu; Crímenes y locuras del traidor Lope de Aguirre, de José Sanchis Sinisterra; Romeo i Julieta, de William Shakespeare; Baal, de Bertold Brecht; Descripció d’un paisatge, de Josep Maria Benet i Jornet; Quan la ràdio parlava de Franco, de Josep Maria Benet i Jornet i Terenci Moix. Woyzeck, de Georg Büchner; Plany en la mort d’Enric Ribera, de Rodolf Sirera; No hablaré en clase, de Josep Parramon i Joan Ollé; Nocturn per acordió, sobre textos de Joan Salvat-Papasseit; Yo era un tonto y lo que he visto me ha hecho dos tontos, sobre textos de Rafael Alberti; La Chunga, de Mario Vargas Llosa; Doña Rosita la soltera o el lenguaje de las flores, de Federico García Lorca.

7

LOLITA FLORES. ACTRIU

Filla de grans artistes, Lolita Flores porta el talent als gens. Ha gravat més d’una vintena de discos i ha desenvolupat una important carrera com a ac-triu des que l’any 1964, amb 6 anys, va debutar al cinema amb la pel·lícula La gitana y el charro. El 2002 va guanyar el Premi Goya a la Millor Actriu Revelació amb la pel·lícula Rencor, de Miguel Albadalejo.

Ha participat en conegudes sèries de televisió, com Los ladrones van a la oficina (1993), Hostal Royal Manzanares (1996 - 1998), El botones Saca-rino (2001), Academia de baile Gloria (2001), 7 Vidas (2003), Hospital Central (2004), La sopa boba (2004), El Comisario (2005), El internado (2007), El Síndrome de Ulises (2008) i Vida Loca (2011).

El 2010 va recollir les seves memòries en un volum titulat Lolita, Flores y alguna espina.

La seva experiència teatral compta amb títols com Ana en el trópico, que va estar representant per tot l’Estat espanyol durant els anys 2005 i 2006. El 2012 i 2013, Lolita se submergeix en un altre èxit: Sofocos y Más Sofocos.

8

ANA LÓPEZ. VESTUARI

Llicenciada en Psicologia per la UCM i en Traducció i Interpretació per la UAM, comença a aplicar els seus coneixements sobre la psique humana i el llenguatge a la creació del personatge a través del vestuari escènic. Per això, realitza la seva formació a la Central Saint Martins de Londres, a l’Escola de Cine de Madrid (ECAM) i a l’escola de moda Felicidad Duce de Barcelona. Durant anys, es dedica al cinema, la televisió i la publicitt col·laborant amb directors com Borja cobeaga, Helena Taberna i Fernando Colomo.

Com a figurinista teatral, els seus treballs més recents són Misántropo, Un Enemic del Poble, Deseo, De ratones y hombres y Veraneantes, totes elles dirigides per Miguel del Arco, essent nominada com a millor figurinista per les dues darrers als premis Max 2013 i 2012, respectivament.

Produccions independents: La Llamada de Javier Calvo i Javier Ambrossi, premi millor figurinista en els Broadwayworld awards Spain 2013; Confesi-ones a Alá d’Arturo Turón i Cenizas de Chevi Muraday i David Picazo.

Altres treballs recents són Grooming de Paco Bezerra, dirigida per José Luis Gómez; La Fiebre amb Israel Elejalde dirigida per Carlos Aladro; Cuerdas,Wild, wild, Wilde! i El amor enamorado, de Fefa Noia, dissenyats junta-ment amb Alejandro Andújar; Los Cuerpos Perdidos i La Melancolía de King Kong de José Manuel Mora, dirigits per Carlota Ferrer.

9

IRMA CORREA. AYUDANTE DE DIRECCIÓN

Dramaturga i actriu, llicenciada en Dret, Periodisme, Dramatúrgia i Inter-pretació.

Com a dramaturga, destaquen les seves obres Desde lo invisible (Premi Max a l’espectacle revelació 2008); Los mares habitados (Premi Réplica 2009 al millor espectacle); Friday (Premi Sgae de Teatre 2010); El Tiempo de Bernardo P. (Festival La Alternativa 2008, Madrid); o Sanedrín 54 (Fes-tival Escena Contemporánea 2003, Madrid).

Els seus últims textos són Un burro volando, inspirat en Platero y yo de Juan Ramón Jiménez; i Mariana, escrita durant el II Taller d’Escriptura Dramàtica de la SGAE, dirigit per Alfredo Sanzol.

A Colòmbia treballa com a guionista de televisió, on guanya, amb la sèire La Promesa, el Premio Shift a la millor sèrie 2013 i el Premio Adicto Golden Awards 2012 a la millor sèrie de caràcter social.

Ha impartit tallers d’escriptura dramàtica i ha sigut docent d’Història de l’Art Dramàtic a l’Escola Casa Ensamble de Bogotà, Colòmbia.

Ha col·laborat amb revistes especialitzades com Primer Acto o Acotaciones, entre les publicacions de la qual, destaca la seva ressenya del llibre Robert Wilson, Arte Escénico Planetario.

10

SOBRE L’OBRA LA CRÍTICA N’HA DIT...

Tot passa a la seva cara, als seus ulls, a la seva veu. Podria ser la germana d’Ovidi Montllor (...). Posseeix, com ell, un do inusual: la rotunda capacitat de commoure amb

sobrietat.—

Marcos OrdoñezEl País (Babelia)

Lolita Flores és una Colometa de cap a peus, cordial i colpidora, capaç de transmetre proximitat i veritat; una

actriu que converteix el dolor en matèria viva expressiva.—

Juan Ignacio García GarzónABC

Lolita ha sabut posar-se -i suposo que no, sense dificultat- en la figura encongida, submissa, continguda i amb aquesta veu profunda que li surt de les mateixes entranyes, d’una Colometa de la qual puc dir: “millor,

impossible”—

José-Miguel VilaOcio crítico

11

15/1/2015 Árbol / Tala | Babelia | EL PAÍS

file:///Z:/Teatres/Teatre%20de%20Salt%20­%20TS/TS15/TS15%20MATERIAL%20ESPECTACLES/La%20plaza%20del%20diamante/premsa/babelia.html 1/3

MARCOS ORDÓÑEZ 14 NOV 2014 - 13:59 CET

Ahora Colometa es gitanaporque lo es Lolita Flores,porque hay mucho poder

y mucho viento en ese rostro

PURO TEATRO »

Árbol / TalaDos funciones memorables: 'La plaza del diamante', de Mercè Rodoreda, con Lolita Flores a las órdenes de JoanOllé; y 'Tala', de Thomas Bernhard, lo último de Krystian Lupa

Archivado en: Crítica teatral Thomas Bernhard Lolita Flores Crítica Teatro Artes escénicas Cultura

1. Árbol. Algunos ciegos, escribí hace años,quisieron convertir a Mercè Rodoreda en elemblema de lo que entendían por "literaturafemenina": algo sencillito, nostálgico,introspectivo; una variante del ganchillo o laconfitura. No podían tragarla. No querían ver lasgarras, el pico feroz. La dama, escribí, era unasalvaje, un corazón desolado de la estirpe deJean Rhys y la Duras. Las raíces de ese árbolmagnífico están atravesadas por una venapalpitante de locura negra. La copa no puedeaullar más claro, y las hojas se agitan movidaspor la mejor poesía, la que no lo parece, la que nose adorna con clarines. Joan Ollé, que tantasveces ha montado La plaça del Diamant, encatalán y en inglés y en castellano, lo ha sabidosiempre. Ahora Colometa es gitana porque lo esLolita Flores, porque hay mucho poder y mucho

viento en ese rostro, y porque su padre, el gran Antonio González, nació a cuatro pasos de la plaza del Diamante, en elbarrio barcelonés de Gràcia.

Ha vuelto, pues, Lolita Flores, a la que no veía desde Rencor, de Miguel Albadalejo, templando y mandando. Estásentada, inmóvil, en un banco ruinoso, las manos caídas en el regazo. Entre sus pies, una guirnalda de luces de verbena,como una serpiente muerta y revivida. Todo pasa en su cara, sus ojos, su voz. Podría ser una hermana de Ovidi Montllor.La sonrisa triste, golpeada, humilde pero nunca humillada; el incendio en los ojos; la cadencia sabia y antigua. Posee,como él, un don inusual: la rotunda capacidad de conmover sobriamente, sin énfasis, y de hacerte ver su historia anterioren un espejo desazogado.

Veo a Ovidi y veo a mi abuela, mirando las muñecas en el escaparate de los hules, todas las abuelas que perdieron laguerra. Ollé nos cuenta la guerra con una sutilísima y letal estocada, cuando comienzan a caer los seres queridos y élhace que vuelva a encenderse la guirnalda de la verbena perdida, y que vuelva a sonar Ramona, como un ecoinatrapable. Momentos salvajes: la alucinación de las burbujas de sangre desbordándose en la iglesia, y ahí resuena en lavoz de Lolita la oscura campana de Lorca, y cuando Colometa (habría que devolverle su nombre de mujer: Natalia)sacude los huevos de las palomas para que los monstruitos se rompan la cabeza contra la cáscara, y cuando besa a suhijo antes de que naufrague en un mar de testas rapadas e indistintas, y cuando camina lenta bajo el sol de agosto paracomprar un embudo y un litro de salfumán. My dear, these things are life, como decía Meredith en la cita que abría elportón de la novela. Tragaos esa confitura, ciegos. Y ustedes, todos los de ojos y oídos atentos, vayan al Español aaplaudir a Rodoreda, a Ollé, a Lolita. ¡Cuántas lágrimas vivas, cuánto dolor transmutado en arte!

2. Tala. Quince días después de su estreno en Polonia llegó Tala, de Thomas Bernhard,en versión de Krystian Lupa, para hacer dos funciones en Temporada Alta. Cuatro horasy media: podíamos haber pasado con una menos, pero siempre es un regalo asistir a unapuesta de Lupa y contemplar a sus hipnóticos actores. Tala (Holzfällen) es para mí unBernhard imprevisto: acaba de un modo distinto a como empieza, y eso es mucho.Thomas (el enorme Piotr Skiba) vuelve a su país tras 20 años de ausencia para asistir al

Lolita Flores en la función de 'La plaza del Diamante'. / SERGIO PARRA

12

02/10/14ABC (EDICION NACIONAL)

MADRID

Prensa: Diaria

Tirada: 198.347 Ejemplares

Difusión: 140.049 Ejemplares

Página: 53

Sección: CULTURA Valor: 8.696,00 € Área (cm2): 162,4 Ocupación: 22,23 % Documento: 1/1 Autor: JUAN IGNACIO GARCÍA GARZÓN Núm. Lectores: 534000

d: 8

59

18

91

0

13

12/1/2015 La inmensa fuerza dramática de Lolita se impone en 'La plaza del Diamante' ­ Diariocrítico.com

http://www.diariocritico.com/ocio/teatro/critica­teatral/lolita/465232 1/3

Diariocrítico.com Turismo Música Televisión Moda Cine Sexualidad Videojuegos Horóscopos Vivienda

00Teatro

Teatro español

Quizás le interese ...

Lolita se confiesa

El lado salvaje y oscuro de la vida en "Desde Berlín(tributo a Lou Reed)", recreado por Andrés Lima en unespectáculo total

'Burundanga', una obra llena de intriga, ironía y sentidodel humor que sigue arrasando en el Lara

'El juego del amor y del azar', de Marivaux, unadelicatessen teatral presentada por Flotats en el MaríaGuerrero

'Enfrentados', la obra de Arturo Fernández, todo un éxitoen el Teatro Amaya

La inmensa fuerza dramática deLolita se impone en "La plaza delDiamante"José‐Miguel Vila 28/10/2014

Si me dicen hace unos meses queLolita, la mayor de los Flores, iba aencarnar un personaje comoColometa en "La plaza delDiamante", el personaje central de

la novela que Mercè Rodoreda publicó en 1962,que ahora ha adaptado Joan Ollé y que desde haceunas semanas se representa en la sala pequeña delTeatro Español, me habría echado las manos a lacabeza.

Hoy, después de asistir a esos 75 minutos mágicosque duran los aproximadamente 20 folios a los queha reducido Ollé la novela original de su paisana, notengo ningún rubor en admitir que mi prejuicio mehabría llevado al error.

Lolita ha sabido meterse ­y supongo, que no sindificultad­ en la figura encogida, sumisa, contenida ycon esa voz profunda que le sale de las mismasentrañas, de una Colometa de la que puedo decirque "mejor, imposible". La mayor de los Flores hademostrado ­viene haciéndolo desde finales deseptiembre y hasta el 23 de noviembre­ que cuandohay genio, no hace falta academizarlo. Vamos, queella no ha pasado por ninguna Escuela de ArteDramático, ni falta que le hace. Lleva una actriz dentro como la copa de un pino. No menor deltamaño de Anna Magnani, la musa del neorrealismo italiano, o de Lola Herrera, que es a las dosactrices a quienes me recordó Lolita. La primera, por su fuerza racial latina, muy similar a la de laFlores. La segunda, porque, tras su genial interpretación de "Cinco horas con Mario", no había vueltoa ver una actriz con la fuerza interior, la continencia (impresionante ese grito sordo y desgarrado que emite Lolita en la función...), la sumisión, pero al mismo tiempo la fe y la esperanza de unamujer dispuesta a vivir a pesar de todo.

Repito: Lolita ha demostrado ser una actriz de los pies a la cabeza que, de aquí en adelante, nodeberían desaprovechar directores y escritores de teatro españoles. Si ha estado ahí, en segundo otercer plano, en la primera mitad de su vida (quizás, con la única excepción de su papel en lapelícula "Rencor", de Miguel Albaladejo, con el cubano Jorge Perugorría como partenaire), estoyseguro de que la segunda va a seguir proporcionándonos momentos tan intensos, deliciosos, einolvidables como los que Lolita da a Colometa en esta función dirigida por el experimentado directorcatalán.

En 1982, se estrenó en el cine la estupenda adaptación a la pantalla de Francesc Betriú de la novela

CLAVES DEL DÍA2015 Alemania

ataque a periódico francés Charlie HebdoCastilla­La Mancha César LuenaCharlie Hebdo Ciudad RealCristóbal Montoro Dolores de CospedaleleccionesElecciones Castilla­La Mancha 2015Emiliano García Page

lucha contra el terrorismomanifestación en París Mariano RajoyMilagros Tolón opinion Partido PopularPedro Sánchez Rally Dakar 2015terrorismo Francia ToledoAcerca de esta noticia en la Red

Lunes, 12 de Enero de 2015

Buscar...

Andalucía Canarias C. y León C. La Mancha Madrid Valencia · Argentina R. Dominicana Ecuador Miami México Venezuela

Entrar

14

TOTA LA PROGRAMACIÓ

15

VENDA D’ENTRADES I PAQUETS

VENDA ANTICIPADA

WEB a partir del 12 de desembre a les 12 h a www.teatredesalt.net

LLIBRERIA 22 a partir del 12 de desembre a les 12 h. Carrer Hortes, 22 (Girona). De dilluns a divendres de 9 h a 14 h i de 16 h a 20 h. Dissabtes de 9 h a 13.30 h i de 17 h a 20 h.

PER TELÈFON a partir del 12 de desembre a les 12 h. 972 402 004 (Teatre de Salt). De dilluns a divendres (laborables), de 10 h a 14 h. Els dies 29, 30 i 31 de desembre i 2 i 5 de gener, tancat.

VENDA EL MATEIX DIA DE LA FUNCIÓ

A la taquilla del Teatre de Salt: una hora abans de la funció, si queden entrades disponibles. Consulta al web la disponibilitat d’en-trades uns dies abans de la funció. És molt probable que quedin entrades!

AVANTATGES I DESCOMPTES

16

17

INFORMACIÓ D’INTERÈS

Adreça:Plaça Sant Jaume, 6 - 8 SaltTelèfon: 972 402 004

Web: www.teatredesalt.nete-mail: [email protected]

Facebook: teatredeSaltTwitter: @teatredeSaltInstagram: teatredeSalt

Comunicació i premsa: Albert Olivas972 40 20 04 / 626 24 89 [email protected]@bitoproduccions.com