La pau omple l’esperit

Encarni Aguilar

Us vull fer una recomanació per aquest cap de setmana.

Primerament, haureu d’agafar el cotxe fins al poble de Sort. Aquest és un bon lloc per esmorzar. Continuarem el camí on primer passareu pel poble d’Isil i, a pocs quilòmetres, arribareu al vostre destí, Alós d’Isil.

Als afores d’aquest poble és on podeu trobar la ruta que vull recomanar-vos. Us trobareu amb un camí a mà esquerra, agafeu-lo. Quan comenceu a pujar entre les muntanyes, veureu les pedres de colors vermells, grisos... Sentireu el soroll de l’aigua quan cau des de dalt, els sons dels animals que anireu veient pel camí, el cel blau com mai l’heu vist, l’aire pur que fa mal al nas i la pau que omple l’esperit.

Si aconseguiu arribar a dalt tindreu una visió com si estiguéssiu en dos móns diferents, “un estany que s’ajunta amb el cel”, del quan no voldreu baixar mai.

Cambrils: paisatge i gastronomia

Cristina Alcalá

Situat a la Costa Daurada, Cambrils és un lloc per visitar tant a l’estiu com a l’hivern, on podreu trobar fantàstiques platges o gaudir de les seves muntanyes, ja que és envoltada per la serralada de la Llaveria d’Argentera i de la Mussara.

Cambrils és conegut per la seva cuina i hi podreu trobar infinitat de restaurants amb el millor peix de la costa. Si voleu, però, menjar un bon arròs, podeu anar a Ca la Montserrat, on trobareu arròs negre, arròs caldós o els peixos frescos de les seves platges.

No oblideu fer un volt pels seus carrers i gaudir d’un gelat artesà en qualsevol de les seves gelateries, i deixar-vos temptar per la infinitat de botigues que podreu trobar-hi.

Gaudir en família

Cristina Alcaraz

Si vols fer un viatge en el temps i gaudir en família d’un fantàstic entorn a una mica més d’una hora de Barcelona i mitja de Montserrat, has de visitar Cardona i el seu imponent castell.

Aquesta població pertany a la comarca del Bages amb fàcil accés per carretera, a través de la C-55 i la C-16 direcció Manresa-Solsona.

El Castell de Cardona, ara Parador Nacional, és la fortalesa medieval més important de Catalunya. Va ser construït a l’any 886, és d’estil romànic i gòtic. Des del S. XI fins al S. XV va ser ocupat pel Senyor de Cardona. Les magnífiques vistes des de les terres ens donen una idea del gran domini que va tenir, tota la vall salina.

També és imprescindible visitar la Muntanya de Sal al parc cultural dins de les antigues instal·lacions de la Mina, el Centre Històric i un munt de llocs més.

Cardona no et deixarà indiferent!

Poble fantasma

Gloria Arias

Us parlaré de la visita que vaig fer fa uns mesos a un poble situat a Llavorsí, al terme municipal de Pallars Sobirà i que es diu Sant Romà de Tavèrnoles.

Per als amants de l’ocultisme i el paranormal us en recomanaria la visita. Recórrer els seus carrers ara silenciosos i en ruïnes té un encant especial.

És un poble de difícil accés al qual hem d’arribar a través d’un camí elevat i ple de grans pedres fruit de les caigudes de les mateixes ruïnes. No apte per a caminants poc avançats. Encara conserva part de l’Església Parroquial i de la escola. Aquest poble estava habitat per famílies dedicades a l’agricultura i els animals. Rialp era el poble més proper a través del qual podien fer les compres de bestiar, aliments, acudir a les fires i anar a les seves festes patronals. Hi faltaven serveis bàsics com l’aigua i la llum i fins i tot es va projectar la construcció d’una carretera que mai no es va dur a terme.

Aquest fet va fer que els veïns comencessin a marxar a altres pobles propers per poder seguir vivint, però tot i així ens van explicar que fins a l’any 1995 van quedar tres habitants al poble, un dels quals no en va voler marxar mai, fins al dia de la seva mort, i els dos habitants que quedaven en van marxar.

Així és com el poble va quedar desert. Amb el temps, va ser catalogat com a “poble fantasma”.

Natura i diversió

Raquel Arroyo

Per a mi el lloc més maco de Catalunya és el Congost de Mont-Rebei, ja que conté unes vistes impressionants.

Hi ha tres punts des d’on podeu deixar aparcat el cotxe i començar l’excursió. La passejada des de Corçà fins al congost és de tres hores, i una hora més fins al pont tibetà, però teniu la possibilitat d’agafar, en el mateix poble, unes barcasses que us porten fins allà. El preu de la barcassa és alt, ja que per trajecte són 20 euros per persona, però si fa calor val la pena navegar pel llac sense fer esforços. Si preferiu anar-hi a peu, ho podeu fer aparcant el cotxe, també, al Pont de Muntanyà, ja que la passejada fins al congost és només de dues hores.

Si voleu gaudir d’un dia de natura i diversió, i si us agrada caminar, no dubteu a visitar aquest racó tan espectacular de la província de Lleida, perquè val la pena.

Coves prehistòriques

Andrea Contreras

Avui us proposo una sortida a les Coves del Toll, a Moià, unes coves prehistòriques on s’hi han trobat abundants restes d’animals i de presència humana de l’època del paleolític.

La visita, guiada per arqueòlegs, us donarà una idea molt acurada de com, fa més de quaranta mil anys, l’home Neandertal era present a la comarca del Moianès.

A més, amb la mateixa entrada es pot visitar el Museu d’Arqueologia del Moianès, situat a la casa natal de Rafael Casanovas, heroi de la defensa de Barcelona davant de les tropes borbòniques el 1714.

I res millor per acabar aquesta capbussada en la nostra història que un bon dinar a les voltes de Sant Sebastià un restaurant al bell mig de Moià aprofitant el que eren les corts del bestiar d’una casa centenària del poble.

Gaudiu de la visita!

Descobrint Tavascan

Laura Cussó

Uns anys enrere, els Reis em van portar una caixa regal d’aquelles en què pots triar on anar a passar una nit.

Totalment a l’atzar, vam escollir Tavascan, un poblet petit situat al Pallars Sobirà, a la província de Lleida. Va ser arribar i enamorar-nos-en.

Tavascan està situat al capdamunt de la Vall de Cardós. Amb només cent i poc habitants, manté les seves cases tradicionals de pedra i un esvelt pont medieval.

Ens va encisar la seva església, l’església parroquial de Sant Bartomeu, que data del 1704 amb un estil barroc rústic tan típic dels Pirineus.

Seguint per una carretera, vam arribar a l’estació d’esquí: Tavascan Pleta del Prat, una estació petita que fa les delícies dels nens i les nenes que poden tirar-se amb el seu trineu per unes baixades no gaire empinades però ideals per garantir molta diversió.

I el menjar? Mare meva, el menjar!

L’hostal on van dormir es caracteritza per la seva cuina típica d’alta muntanya catalana i per la seva generositat en les racions.

Vam passar-hi dos dies meravellosos, respirant un aire pur que reconforta, descansant molt i gaudint d’uns àpats excel·lents.

I tu, t’hi animes?

Caminant es fa el camí

Patricia Doncel

Un dels primers llocs que vaig visitar en venir a viure a Catalunya va ser Rupit. Un poble petit amb un encant medieval que omple els seus carrers de precioses cases de pedra, totes acuradament plenes de bonics detalls.

Un dels seus atractius i segells del poble és el pont penjant que et fa entrar a la vila creuant el riu. Una divertida experiència, tant per als nens com per als grans.

Una vegada dins del poble, es pot gaudir de l’ambient dels carrers i dels seus comerços de sorprenents souvenirs o d’alimentació; dels meus preferits, les fleques que omplen, amb les seves dolces aromes, aquest bonic passeig.

Sens dubte passejar pels carrers es converteix en una preciosa excursió, però el que m’agrada a mi és endinsar-me en els seus entorns naturals, per això, des d’allí es pot seguir un camí molt ben senyalitzat i gaudir d’una sendera que segueix la riera, gaudint de pintorescs paisatges i diferents salts d’aigua o zones on endinsar-te en el riu.

El millor d’aquest circuit és el final, on trobem un preciós i majestuós salt d’aigua (el Salt de Sallent) que captiva les mirades dels caminants. I malgrat les seves impressionants i vertiginoses vistes, un no pot deixar d’admirar com cau l’aigua des de tan alt, creant una cascada màgica plena d’arcs de Sant Martí, efecte de la llum i l’aigua en retrobar-se al final del camí d’aquest salt. Una experiència que fa que mereixi la pena el cansament generat pel camí.

Ribera de Cardós

Carme G. Fernández

Sou amants dels paisatges d’alta muntanya, poblets tradicionals pirinencs i molta natura? Doncs un lloc que reuneix aquests elements i molt recomanable és Ribera de Cardós.

És una vila cap del terme municipal de la Vall de Cardós, a la comarca del Pallars Sobirà, Lleida.

Ribera de Cardós presenta una infraestructura turística desenvolupada, bons serveis, amb petits hotels, dos càmpings i cases de turisme rural, així com empreses d’esports d’aventura.

Punt d’interès cultural és visitar l’església Santa Maria de Ribera d’estil romànic i els ponts medievals de Lladrós i Cassibrós.

A poc més de mitja hora tenim una de les meravelles del territori, ideal per a senderisme: el parc Nacional d’Aigüestortes i el Llac de Sant Maurici.

A l’hivern els esports de neu es poden practicar a les estacions d’esquí: Espot, Port-Ainé i Tavascan. I si voleu emocions intenses a l’estiu i us agrada l’aigua en moviment, el riu Noguera Pallaresa ofereix la pràctica de ràfting, piragüisme, hidrospeed, descens de barrancs...

Així dons, us convido a conèixer aquest indret del Pirineu.

Besalú, una vila de cavallers i donzelles

M. Carme Martínez

Si em preguntéssiu per un poble bonic on anar a passar un cap de setmana, jo us recomanaria el poble, al meu parer, amb més encant de Catalunya, fins i tot diria de tota la península: Besalú.

Besalú es troba a la província de Girona i pertany a la comarca de La Garrotxa; aquest poble està situat entre dos rius, el Fluvià i el Capellades, cosa que el situa en una posició estratègica per construir-hi una fortalesa medieval, a la qual s’accedeix per un majestuós pont romànic.

Besalú té molts llocs encantadors per visitar però, si no tens gaire temps, només recorrent els seus carrers empedrats et veuràs transportat segles enrere quan cavallers, donzelles i trobadors els habitaven.

Encant d’encants

Sabrina Fernández

Us vull recomanar que visiteu Vilamur, un petit poble de poc més de 50 habitants ubicat tan sols 10 minuts de Sort. Aquest indret encantador, situat a 1.264 metres d’altitud, domina la ribera de Sort i és capital del municipi de Soriguera.

El seu inconfusible estil medieval us enamorarà, amb totes les cases i carrers de pedres de tons vermellosos. Passejant pel nucli urbà podreu observar que les seves 39 cases, siguin antigues o modernes, conserven el seu nom original fins a la actualitat.

Amés de gaudir d’uns dies de pau i tranquil·litat en plena natura, a la zona es poden fer diferents excursions o tan sols gaudir pujant i baixant pels carrers engalanats amb flors multicolors als balcons.

Exemple de poble mediterrani

Mercedes Pablos

Sant Pol de Mar és un exemple de poble mediterrani situat al Maresme, amb els carrers estrets i les seves cases blanques i esglaonades i amb la costa retallada per les platges de sorra neta i granulada que recorden els seus orígens mariners.

Què hi podem visitar? L’església de Sant Jaume d’estil gòtic del segle XVI. L’ermita de Sant Pau del segle XI que va formar part del monestir de Sant Pol del Maresme. Des de l’ermita hi ha unes visites espectaculars de tot el poble, la costa del Maresme i, fins i tot, de Barcelona si fa un bon dia de sol.

Can Planiol és una casa modernista de color blau al costat del mar.

La oferta gastronòmica d’aquest poble és molt bona, ja que en un dels carrers estrets ens trobem el Restaurant Sant Pau de la Carme Ruscalleda amb molt de prestigi i qualitat. També hi ha l’Escola d’Hostaleria Gran Sol, que tenen menús elaborats pels estudiants, molt bons i a preus raonables.

Finalment, el Passeig Marítim, ple de palmeres i cales petites d’un blau intens per poder passejar i fer molts “selfies” de postes de sol de diferents colors...

Pau absoluta

Marcel Parera

Hi ha un poble molt bonic a la Costa Brava que em té robat el cor: si aneu en direcció a l’Escala no deixeu de visitar Sant Pere Pescador.

És un petit poble situat al bell mig del golf de Roses i té una de les platges més maques de l’Alt Empordà. Per aquest poble passa el riu Fluvià, que desemboca a uns tres quilòmetres del nucli urbà, deixant al seu pas un dels parcs naturals més importants de flora i fauna de Catalunya, anomenat els Aiguamolls de l’Empordà.

Us recomano, especialment, que feu un volt per la gola del riu... S’hi troba una pau absoluta!

Contes i llegendes

Mati Pérez

Minairons, cantaires i enamorats són els millors personatges per descobrir un dels millors indrets del món, la Vall de Boí al Pirineu Lleidatà.

Començaré per la història dels enamorats que ens explica com i de quina manera es van construir les torres romàniques de Taüll, Eüll i Boí i de com el triangle amorós entre Clement, Eulàlia i Joan acaba en una tragèdia amb un final dolç i feliç.

Després, en aquest espai rural existeixen centenars de ponts amb pedres a l’aire fabricats pels minairons, petites bestioles que viuen en canuts i els encanta treballar i, quan ho fan, les conseqüències poden ser mortals per als amos.

I per últim, les cantaires (fades lleidatanes) que viuen en coves al costat dels rius i vesteixen una roba tan blanca com la lluna. Només se les pot veure de nit i són les responsables de guarir les plantes màgiques. Tot i que fa mig segle que hi ha carreteres asfaltades, és una de les poques valls que millor conserva el seu medi i les seves històries i, quan passem per allà, no ens hem d’oblidar de preguntar-li a qualsevol resident la història de les falles de Sant Joan.

Paisatges únics

Silvia Rodríguez

El Port de la Selva és sens dubte un lloc del qual un s’enamora només posar-hi els peus. Poble de pescadors, es troba al nord del Parc Natural de Cap de Creus a la comarca de l’Alt Empordà i província de Girona.

Indret inclòs a la Costa Brava on el mar es barreja amb la muntanya donant lloc a uns paisatges d’una bellesa sobrenatural. Les seves aigües turqueses són una joia per al visitant a peu o bé per als que s’hi endinsen amb veler.

Cala Taballera és la més famosa, oberta al Nord i molt profunda, permet el fondeig de tota mena d’embarcacions.

Direcció Cadaqués trobem Cala Culip on es varen localitzar vaixells romans i grecs enfonsats; donada la seva posició, quan gira el vent i s’hi incorpora la tramuntana, això provoca el xoc de les embarcacions amb les roques.

Les seves cales són idíl·liques, rocoses, tranquil·les, conviden a practicar la meditació, és un lloc ideal per relaxar-s’hi.

La vila compta amb un conjunt medieval de la Serra de Rodes que inclou el monestir de Sant Pere de Rodes, el castell de Sant Salvador (S. XIII), l’església de Santa Helena que representen l’arquitectura catalana de transició del segle X i conserven restes d’elements mossàrabs i romànics.

Molt recomanable és el camí de ronda que uneix el Port de la Selva amb Llançà en un itinerari de set quilòmetres, durant el que es gaudirà de vistes úniques i espectaculars, a més de visitar el Far de Punta S’Arenella, classificat com a bé d’interès cultural.

No podem deixar de visitar tampoc la platja més bonica com és Cala Tamariua, entre dues muntanyes, aïllada de qualsevol construcció i verge, temps enrere nudista. Una meravella per als nostres sentits!

Cal destacar també que les seves platges sense sorra fan que el peix de roca sigui molt present i cuinat a la majoria de serveis de restauració. Puc recomanar-vos Ca l’Herminda al centre del poble, així com el restaurant L’Escata on us serviran el millor peix de la zona i a la planxa... L’escórpora és...!

Per acabar, la badia del Port de la Selva amb una mar que habitualment es mostra tranquil·la. Els esports nàutics són un veritable atractiu del seu port. El seu centre d’immersió és d’un alt equipament i té gran atractiu per als amants del submarinisme del món sencer.

De veritat, no ho dubtis, el Port de la Selva et captivarà!

Cala Tamariua

Espectaculars vistes

Lucía Ruiz

Si us agrada caminar i fer excursions per la muntanya us vull recomanar un lloc on gaudireu d’unes espectaculars vistes: el Congost de Mont-Rebei·.

Està situat entre les províncies de Lleida i Osca, a unes tres hores en cotxe de Barcelona. El camí fins arribar a dalt es fa una mica llarg ja que travessareu la serra del Montsec. Una vegada arribeu a dalt trobareu el pàrking “La Masieta” on podeu deixar el cotxe i, si voleu, podeu fer un bon esmorzar a l’aire lliure o al restaurant que hi ha al costat de l’aparcament i així agafar forces per començar la excursió.

Si no esteu gaire acostumats a fer caminades llargues, podeu fer la ruta del pàrking de la masieta. És la més curta, d’uns 3,5 quilòmetres i el camí és bastant senzill. Al final, trobareu les famoses escales de fusta que estan construïdes en la paret de la muntanya; si no teniu vertigen i us animeu a fer el recorregut, arribareu a l’alberg Montfalcó.

Una altra opció és agafar la ruta més llarga i una mica més difícil, la Mare de Déu de la Pertusa, d’uns 9 quilòmetres i que també acaba arribant a les passarel·les penjades a la muntanya situades a l’altre costat del camí, des d’on tindreu una visió privilegiada del riu Noguera Ribagorçana i de tot l’entorn màgic que contemplareu. És un lloc perfecte per observar la bellesa natural i connectar-vos amb la natura que us omplirà de bones sensacions.