Lap a r a n o i

a

Història• El terme paranoia va ser usat per Emil Kraepelin per descriure una

malaltia mental en la qual una creença delirant és la única o més destacada característica. En el seu intent original de classificar diferents formes de malalties mentals, Kraepelin va utilitzar el terme paranoia pura per descriure una condició on el deliri era present, però sense cap deteriorament aparent de les habilitats intel·lectuals i sense cap altra característica de la demència precoç, aquesta condició més tard reanomenada esquizofrènia. És notable que, en la seva definició, la creença no ha de ser persecutòria per a ser classificada de paranoide, o sigui que qualsevol creença delirant es podia classificar de paranoia. Per exemple, una persona que té l'única creença delirant de ser una important figura religiosa seria classificada per Kraepelin com a malalt de 'pura paranoia'.

• El psiquiatra espanyol Enrique González Dur, en el seu llibre La paranoia (1991), afirma que els factors desencadenants d'aquesta malaltia es troben molt actius en individus que presenten un acusat narcisisme i que s'han vist exposats a serioses frustracions, trobant-se conseqüentment dotats d'una baixa autoestima. Això provoca que es dispari en els mateixos el mecanisme natural de Projecció, molt estudiat per la psicologia, en virtut del com tendim a atribuir a uns altres aquells impulsos, fantasies, frustracions i tensions que ens resulten inexplicables, inacceptables i insuportables en nosaltres mateixos. "El pensament paranoide, que el segueix González Dur, és rígid i incorregible: no té en compte les raons contràries, només recull dades o signes que li confirmin el prejudici, per a convertir-lo en convicció."

Què és la paranoia?

• La paranoia és un procés distorsionat del pensament caracteritzat per una ansietat, sovint fins al punt de la irracionalitat i el deliri. El pensament paranoic sol incloure creences persecutòries corresponents a un complot.

Símptomes de la paranoia• “El manual de diagnóstico y estadístico de desórdenes

mentales”, 4a edició, el manual dels E.E.U.U. del professional de salut mental enumera els símptomes següents:

• preocupat amb dubtes sense suport sobre amics o associats

• sospitós; suspicàcies infundades; creu que uns altres estan traçant contra ell/ella

• percep els atacs contra la seva reputació que no estan clars a uns altres, i és ràpid contraatacar

• manté suspicàcies infundades pel que fa a la fidelitat d'un espòs o d'altre significatiu

• llegeix significats negatius en observacions inofensives

• Renuncia en confiar en uns altres a causa de una por que la informació es pot utilitzar contra ell/ella

Classes de paranoia • 1. Paranoia de Persecutory - aquest és el tipus més freqüent de

paranoia, el pacient creu que tota la gent que l’envolta són enemics seus, obligats a fer-li mal o matar-lo. En aquest delusió la gent d'un temperament agressiu dóna tornada sovint a assassins perillosos.

• 2. Il·lusió d’esplendor - aquest pacient es creu un gran individu, i segons Bleuler, aquest il·lusió de grandesa acompanya un il·lusió de persecutory.

• 3. Paranoia religiosa - aquí els pacients sofreixen d'una il·lusió permanent d'una naturalesa sobretot religiosa. Ell per exemple creu que ell és el missatger de déu que s'ha enviat al món per a la propagació d’una certa religió.

• 4. Paranoia del reformatori - en això el pacient dóna tornada a considerar-se un gran reformador. Ell mira, per tant, sobretot el que passa al voltant d'ell. Com sofrint de malaltia perillosa, i creu que ell és el seu reformador i guardià.

• 5. Paranoia eròtica - aquí el pacient tendeix sovint per a creure que alguns membres de la família del sexe oposat, pertanyent a una família il·lustre, desitgen casar-lo. Tal gent fins i tot escriu lletres d'amor.

• 6. Paranoia de Hypochondrical - en aquesta classe els pacients creuen que està sofrint tota classe de malalties ridícules, i també que ha de culpar alguna altra gent pel seu sofriment.

Ús en psiquiatria

Més recentment, l'ús clínic del terme s'ha emprat per a descriure deliris on la persona afectada creu que l'estan perseguint. Específicament, s'ha definit per contenir dos elements centrals:

• L'individu creu que està sofrint, o sofrirà, algun dany.• L'individu creu que el perseguidor el vol danyar.• La paranoia sol estar associada amb l’esquizofrènica, tot i que

elements atenuats es poden presentar en altres diagnòstics no centrats en la psicosi, com ara trastorn paranoic de la personalitat. La paranoia també pot ser un efecte secundari de medicaments i drogues com la marihuana i especialment d'estimulants com la metamfetamina.

• En l'ús menys restrictiu del terme, els deliris paranoides poden incloure la creença que un mateix està essent perseguit, enverinat o estimat a distància .

• Altres deliris paranoides comuns inclouen la creença que un mateix té una malaltia o infecció parasitaria imaginàries; que un mateix té una missió especial o ha estat escollida per Déu; que a un mateix li han inserit o extirpat pensaments de la consciència; o que les seves accions estan controlades per una força externa.

• Per tant, en l'ús comú, el terme paranoia es refereix a tot un ventall d'estats mentals, que s'assumeix, per l'ús del terme, que són d'origen psiquiàtric, en els quals el subjecte es veu generalitzant o projectant pors i ansietats en el món exterior, particularment en la forma d'una organització centrada en ell. El síndrome s'aplica de la mateixa manera a gent poderosa, com executius o polítics convençuts de què hi ha complots contra seu, i a gent insignificant que creu, per exemple, que agencies secretes operen contra seu.

Causa de la Paranoia

• 1) Fixació homosexual: Segons Freud, el pacient que sofria de la malaltia ha reprimit la seva tendència a l'amor homosexual fins a tal punt que ell desenvolupa una fixació referent a la homosexualitat. L'opinió de Freud s'ha trobat correcta en molts casos, però no explica cada cas de la malaltia.

• 2) Sensacions de la inferioritat: Aquí els psicòlegs han trobat que la causa principal de la paranoia és un sentit de la inferioritat que es pot causar per una varietat de condició tal com falta, repugnància, sentit de la culpabilitat.

• 3) Complex emocional: Cert psicòleg precisa complexos emocionals, i també creu que estan vistos per a estar presents en altres malalties mentals com també en individus normals.

• 4) Tipus de personalitat: Cameron creu cert tipus per a ser més susceptible a aquesta malaltia, una personalitat que tingui sentimentally, gelosia, suspicàcia, ambició, els pacients de l'egoisme i de la timidesa etc. de la paranoia exhibeixen aquestes particularitats de la personalitat però sobre aquesta base no poden ser dits per a pertànyer a la personalitat definida.

• 5) Herència: Segons l'opinió de pescador la responsabilitat principal de les mentides de la paranoia bastant i en angle recte sobre herència, encara que ell no nega la importància de la repressió i dels complexos emocionals. Les causes de la paranoia no són físiques perquè cap pacient exhibeix qualsevol mostra de la deformitat física i entre les causes hi ha molts " importants, tals com defectes de la personalitat, sentit de la inferioritat, la repressió etc.

Pronòstic de la paranoia • Predir el pronòstic d'un sofriment individual

de la paranoia és absolutament difícil. La paranoia es converteix en generalment una vida sencera o una condició per a tota la vida si existeix algun desordre mental subjacent, tal com esquizofrènia o desordre paranoic de la personalitat. Certament i aconsegueix de vegades millor amb certs tractaments o remissió o amb els canvis lleus en la medicació. La gent que té símptomes de la paranoia com part d'altra condició mèdica pot també tenir encerar i un curs mental de disminució. És de vegades el cas que la paranoia és causada per l'ús d'una droga o d'una medicació particular. En aquest cas, és possible que continuant que la substància pot invertir totalment els símptomes de la paranoia.

Tractament i curació de la paranoia

• Una curació de la paranoia és molt difícil i és essencial que el tractament s'ha de començar immediatament la malaltia quan se sap. Una vegada que creixi en una persona no hi ha com curar-ho. El principal mètode de curar-lo és el següent:

• * Mètode psicoanalític - comparat a altres malalties mentals, aquesta malaltia no respon immediatament al tractament psicoanalític perquè, sent sospitós, el pacient no coopera amb el doctor. Fins i tot llavors, amb la precaució deguda, certs resultats poden ser arribats emprant aquest mètode.

• * La injecció de la insulina alguns pacients també respon a aquest tractament però aquesta no pot ser dita de tots.

• Bernat Pujol i Èric Sánchez