la mirada 2008

JUNY 2008 ANY IV. NÚMERO 6

Pàg. 21 L’Escola de Pares i Mares

Pàg. 25 Extraescolars

Pàg. 28 Esports

Pàg. 3 L’Escola

MIRADA6.qxd 13/6/08 10:45 Página 1

EDITORIAL

2

Un any més entre tots i toteshem fet possible que tin-

guem entre les mans un nounúmero de La Mirada del Collse-rola, una finestra a l’activitat dutaa terme per tot el col·lectiu queformem part de l’escola.

Segur que molts de nosaltreshem dit en alguna ocasió queens agradaria poder veure per unforadet què fan els nostres fills ifilles a l’escola des de que els dei-xem al matí fins que surten a latarda i La Mirada del Collserolaens ofereix de nou l’oportunitatde veure un petit fragment deldia a dia de la nostra escola.

En el número d’enguany veuremcom els més petits fan construc-cions i treballen les poesies.També podrem compartir ambells la sortida que es va fer a laFundació Miró i gaudirem ambels dibuixos dels que l’any vinentcomencen un altre cicle.

Els alumnes de primària ens pre-sentaran algunes de les feines quehan fet, també de música, d’anglèsa més d’una representació del queva ser la seva participació en elprograma de TV3 Play i recorda-rem la celebració del comiat delsde sisè.

Aquest any també ha estat moltactiu per a l’Escola de Pares, queen aquest número ens fan unreportatge sobre la sortida a SantMedir i l’exitosa conferència de laM. Jesús Comellas.

A més trobarem un article moltinteressant sobre l’adopció inter-nacional, un tema molt proper aSant Cugat i molt especialment ala nostra escola.

També podrem fer un tastet deles diferents activitats extraesco-lars, inclosa la nostra magníficaCoral que un any més ha demos-trat tenir un gran nivell fruit sensdubte de la bona feina feta.

En l’apartat d’esports ens posa-rem en forma amb els equipsd’handbol i bàsquet, així comamb la participació d’alumnesdel Collserola en la 50a marxainfantil.

Aquest any, també podem comp-tar amb una altra noveta que ensacosta l’escola a tots i totes i quepermet un major coneixementdel què es fa i és la nostra recent-ment activada pàgina web quedes d’aquí us animem a consul-tar i compartir (www.xtec.cat/ceipcollserola). Una nova forma

de comunicació que ens fa mésmoderns i àgils. No hem d’oblidartampoc el nou tríptic de l’AMPAamb informació dels objectius detotes les comissions i en el ques’anima a tothom a participar enla mesura de les seves possibili-tats en fer aquesta escola encaramés activa.

Així, agraïm des d'aquí la partici-pació de totes les mares i paresque han col·laborat en les dife-rents activitats que s'han dut aterme durant el curs. És impor-tant recordar que educar és cosade tots i totes i que nens i nenes,pares i mares, professors i profes-sores, equip de menjador, equipd’extraescolars, voluntaris, dele-gats i delegades... tothom feml’escola.

Seguim fent-la créixer i enriquint-la amb les aportacions de tots.

I ara, a gaudir de la nostra revista!

Bona festa de final de curs per atothom.

Molt bones vacances i fins elcurs vinent!

Benvolgudes famílies,

ja som aquí!��MIRADA6.qxd 13/6/08 10:45 Página 2

L’ESCOLA INFORMA

3

Els menors adoptats

Sabem que la realitat socialactual no afavoreix que les famí-lies disposin de temps però ente-nem que, en funció del que prio-ritzem, cercarem recursos per afa-vorir les bases de la integraciófamiliar. Cal que les famíliesentenguin que l’evolució del seufill serà molt més positiva i sana sipot establir uns lligams afectiussòlids i estables i que els apre-nentatges posteriors depenentambé dels aprenentatges mésprimaris. Per tant, és molt impor-tant que puguin disposar detemps per “fer vincle” amb al seufill abans de que vagi a l’escola.Quan s’inicia l’escolaritat moltaviat, pot ser que el nen no mos-tri inicialment “incomoditat” oaparents dificultats al trobar-se al’escola, però els efectes de l’es-très que li suposen tantes nove-tats, difícils de pair, poden sortir ala llum més endavant, a través deconductes disruptives o amb difi-cultats d’aprenentatge.

La presència dels orígens (tretsètnics, forma de vinculació a lafamília, experiències del passat,etc.): és important treballar l’a-dopció com una altra forma defiliació i atendre les diferències,sense magnificar-les ni tampocobviar-les. En la nostra experièn-cia amb famílies adoptives obser-vem les següents qüestions des-tacables en relació a la integració:

A nivell social, som encara en unmoment en què ens costa mane-

jar-nos amb naturalitat en el trac-te dels diferents models familiars.Certament, a totes les escoles hiconviuen:· Fills de famílies tipus estàndardpare-mare

· Fills de famílies monoparentals imonomarentals

· Fills de parelles divorciades· Fills de parelles homosexuals· Fills biològics i adoptats, etc.

Però quan un nen arriba a casaparlant d’un amic, si no és que ellmateix pertany a un “nou” modelde família, tendim a pensar enuna família clàssica i a fer pressu-posicions.

Els adults –pares i mestres- d’avuien dia vam ser nens i nenes d’unasocietat molt més uniforme, en laque el model pare-mare-fillsimperava. Per tant, no tenimincorporats els referents del querepresenta aquesta gran diversi-tat, que ens permetin tractar eltema “família” de forma mésàmplia. Sense voler, estem trans-metent les nostres preconcep-

cions. Per això és especialmentinteressant proposar a l’aulamaneres d’incorporar els diversosaspectes que comporta la diver-sitat familiar i procurar desmar-car-se d’estereotips.

L’arribada a la família per una viadiferent i el fet d’haver nascutd’uns progenitors que no són elspares, no constitueixen un temafàcil a tractar a les famílies iqueda, usualment, obviat i pocexplícit. Es per això que cal,també des de l’escola, ajudar,amb tacte però amb certesa, peraclarir la realitat de les diferentsformes de filiació, fent evidentque les diferències ètniquescorresponen a la descendènciabiològica.

Els fills adoptius integren millor laseva condició en la mesura quehi ha uns adults que “escolten”tots els sentiments, els més fàcilsde contenir i els més dolorosos.És important que els mestrescontemplin la necessitat d’abor-dar les diferents formes de filiacióamb normalitat, perquè elsinfants tinguin preguntes a fer.

Tots, famílies i professionals de lainfància, hauríem de tractar lafiliació adoptiva amb normalitat,transmetent als infants queaquest és un tema “parlable”sobre el que ells poden pregun-tar.Tot plegat ajuda a que les pre-guntes i les reflexions dels infantssorgeixin també amb naturalitat.

Aquesta conferència estava inclosa en el Pla de Formació de Zona (PFZ), organitzada pels Serveis Educatius de Sant

Cugat del Vallès i adreçada a tots els professionals de l’ensenyament de la població.


L’ESCOLA INFORMA

Des de finals del curs 2005-2006 el nostre centre formapart del Pla Educatiu d’Entorn(PEE) de Sant Francesc.

El Departament d’Educació vainiciar els PEE com una propostainnovadora amb la finalitat d’unirels recursos d’àmbit municipalpel que fa a la Llengua, la Intercul-turalitat i la Cohesió Social per talde donar resposta a les diferentsnecessitats de la nostra societat.La idea de Cohesió Social és laque està al capdavant de totauna sèrie d’actuacions queactualment duem a terme al nos-tre barri i, extensivament al terri-tori municipal conjuntamentamb el PEE de la Floresta. El PEEde Sant Cugat s’ha dividit endues zones d’actuació quesegueixen una línia comuna ambels trets específics que resultende la diagnosi de les necessitatsde cada un d’aquests barris.

Les actuacions que engega elPEE s’adrecen a tot l’alumnat i atota la comunitat educativa, peròamb una especial sensibilitatenvers els sectors socials mésdesafavorits. Són instruments perdonar una resposta integrada i

comunitària a les necessitatseducatives dels membres mésjoves de la nostra societat, coordi-nant i dinamitzant l’acció educa-tiva en els diferents àmbits de lavida dels infants i joves.

L’educació de ciutadans i ciuta-danes per a un món complex idivers hauria de ser:

· Integral: per abastar tots elsaspectes de la persona. Nonomés ha d’instruir i ensinistraren unes habilitats intel·lectualsdeterminades sinó que ha defacilitar també competènciessocials i proporcionar capacitatsper adaptar-se i conviure en unasocietat canviant.

· Contínua: per comprendre totl’espai-temps vital. El temps deformació ja no es pot entendreavui parcel·lat, unes hores al dia(escola) i una època de la vida(infància i joventut), sinó que had’abastar tota la vida.

· Arrelada: per tenir uns refe-rents compartits. La incertesaque caracteritza els nostrestemps fa que esdevinguin indis-pensables uns referents identi-taris compartits que vinculin lespersones a projectes de futur i

que donin un sentit al treball i ala convivència.

· Cohesionadora: per promourela integració social. L’arribada denous ciutadans i ciutadanes alnostre país planteja nous reptesque requereixen una sèrie d’ac-cions innovadores per promou-re la cohesió social mitjançantl’educació intercultural i l’ús nor-malitzat de la llengua catalanaen un marc multilingüe.

· Inclusiva: per incloure atothom. Per fer-ho possible hade garantir la igualtat d’oportu-nitats i evitar qualsevol tipus demarginació i exclusió.

· En xarxa: per ser-ne tots cores-ponsables. És necessari teixirentre tots una xarxa educativamolt ben cohesionada i aixòrequereix un treball ben articu-lat, coordinat i coherent de totsels organismes que treballen enl’atenció i l’educació dels mem-bres més joves de la societatcatalana.

La xarxa educativa del PEE deSant Francesc la formem repre-sentants del Departament d’edu-cació amb la inspecció educativa,els serveis educatius(assessorsLIC, CRP, EAP), i els Centres Educa-tius (CEIP Collserola, CEIP Mara-gall, IES Pla Farreras, IES AngeletaFerrer, IES Leonardo, Escola d’a-dults i la Llar d’Infants parroquialNostra Senyora de Montserrat) irepresentants de la Regiduria d’E-ducació de l’Ajuntament de SantCugat i altres serveis vinculats al’Ajuntament (Serveis Socials, Plade Ciutadania, OMET), les AMPESdels centres educatius i Entitatsdel municipi (Club Muntanyenc,Ateneu, Servei de Normalitzaciólingüística).

Pla Educatiu d’Entorn

4


L’ESCOLA INFORMA

5

A nivell organitzatiu i funcional estreballa des d’una Comissió Ope-rativa per cada un dels PEE delmunicipi. Periòdicament –doscops durant el curs escolar–, estrasllada la informació a lesComissions Representatives queengloben tots els organismes ientitats abans esmentats.

Aquest curs 2007-2008 el PEE ha

revertit en la nostra escola amb

actuacions adreçades als/a les alum-

nes i a les famílies:

· Activitats extraescolars esportives.

· Activitats extraescolars artístiques.

· Estudi assistit en horari extraescolar.

· Mòduls de Formació per a Moni-

tors de Plans Educatius

d’Entorn.

· Curs de Formació de Mares i Pares

Dinamitzadors de Famílies.

· Taller de Català per a Mares i Pares

(espai de trobada i convivència).

· Sessió informativa sobre cultura

escolar en llengua d’origen

(famílies pakistaneses).

· Sortida Club Muntanyenc amb

les famílies.

· Casal d’Acollida a finals de Maig

a l’Ateneu

· Participació en les activitats d’es-

tiu que promou el centre i/o l’a-

juntament

Amb la col·laboració del Consell

Català de l’Esport:

· Creació de la Secció Esportiva de

l’AMPA.

· Jornada d’Alumnes Dinamitzadors

de l’Esport a l’escola.

ActivitatsActivitats

Montse Pujol

Coordinadora LIC

El Departament d’Educació felicita la direcció de l’escola pelseu Pla Estratègic i la contribució que fa a la millora de lacohesió.

Enhorabona!

�


�L’ESCOLA INFORMA

6

El comiat de la Núria

Hi ha la dita “ningú és impres-cindible”, és cert, però hi hapersones que deixen em-premta. És el que pensem dela Núria, la nostra companya iconserge de l’escola. Ha fet unpas endavant professional-ment, se li han obert novesportes, nous reptes i els haaprofitat.

A finals d’octubre 2007, desprésde 23 anys treballant al CEIP Coll-serola, vam saber que la nostraNúria marxava de l’escola. La pri-mera reacció va ser de tristor per-què perdíem una companya i,alhora, amiga. Al mateix temps,tots els que l’estimem vam reac-cionar i vam comprendre que seli obrien nous horitzons i els haviad’aprofitar.

Tots els que formem part d’unacomunitat educativa coneixemcom és d’important el treball enequip i la seva qualitat humana.És per això que tots els queconeixem la Núria erem cons-cients de la seva vàlua i de queaviat no gaudiríem laboralmentde la seva companyia.

Davant d’aquest fet, ens vamposar en marxa. Després de laseva llarga trajectòria a l’escola lihavíem de fer un acomiadamentcom es mereixia. No sabíem quanmarxaria però si que volíem quequan marxés, s’endugués el nos-tre agraïment per tots aquestsanys de servei a la comunitateducativa i, molt especialment, atots els nostres alumnes queestan i han estat a l’escola.

Pensant com ho podíem fer, es vadecidir oferir-li dos tipus decomiat: Un seria el que li farien els

nens i nenes de l’escola, l’altre elque prepararíem tota la comuni-tat educativa: pares, mares, mes-tres, monitors, personal de neteja,Sr. Andrés... en definitiva, tothom.

El comiat dels nens va ser moltentranyable. Els nostres alumnesdavant la proposta es van mos-trar molt participatius, van prepa-rar uns murals plens de dibuixosde mans. Mans plenes d’estima-ció, de caliu, de color... on el mis-satge era clar “Núria, t’estimemmolt”. Aquests murals es van pen-jar a les finestres de l’escola.

A més, un altre dia els nens i lesnenes de l’escola van tenir l’opor-tunitat d’acomiadar-se directa-ment de la Núria. Va ser quan ellava passar classe per classe iells/elles s’hi van poder adreçarpersonalment i li van desitjarmolta sort, inclosos molts petons.L’altre comiat va ser quan la resta


de la comunitat educativa vampreparar una festa d’allò mésgrossa on no hi va faltar ningú.Tothom hi va estar representat:els seus companys i companyes,mestres, monitors, personal deneteja, conserge, pares i maresde l’AMPA. També hi van assistirmestres, pares i mares que ja noestan a l’escola però quetambé li volien demos-trar la seva estimació i elseu agraïment per totsaquests anys de servei al’escola Collserola.

La festa va ser molt emo-tiva. Va haver-hi sopar,projecció amb PowerPoint i ball amenitzat ambmúsica en directe a càrrecdel Ramon (un artista queés també mestre de l’es-cola). Ens van acompan-yar els nostres gegants, elTallerin i la Collserolina.Aquests gegants vanestar fets per un grup depares i per la pròpia Núriaja fa molts anys. Moltsregals, molts petons imolta gresca.

Va haver-hi moltes inter-vencions de companys,de representació del’AMPA i també de total’escola. Es va llegir untext, del qual us recollimunes paraules, que expressen elsentiment de tota l’escola vers lagran amiga i bona professionalque ha estat per a tots nosaltresla Núria:� Marxa una companya i amiga

irrepetible. Una persona res-ponsable, positiva , lleial, discre-ta...

� Ens ha agradat compartir ambtu, tots aquests anys, les cosesbones i les no tan bones. Tu

sempre has estat al peu delcanó.

� Treballar a la nostra escola iespecialment en els seus inicisno ha estat fàcil però tu ens hasfet molt més planer aquestcamí.

� Sempre ens has resolt proble-mes.

� Avançaves les solucions.� Ens recordaves què havíem de

fer.� T’has preocupat de tots els

detalls, papers, cortines, prestat-geries, armaris, etc.

� Ens has creat un bon ambient.� Ets la “number one” de les

màquines.� En totes les situacions difícils, la

Núria ha estat allà, la primera,portant el timó del vaixell.

La Núria ha estat un pilar moltimportant a l’escola. Qui no sapque:� On no arribava la brigada arri-

bava la Núria.� Quan no trobàvem alguna cosa

ho trobava la Núria� Ets una “todo terreno” això ho

sabem tots.� Saps fer de tot.� Ens has cuidat les plan-

tes� T’has preocupat de

cosir cortines.� Has mantingut els

gegants de l’escola tal icom els vau fer, ja fatants anys, amb ungrup de pares i maresde l’escola.

� Ens has cuidat l’escola il’has millorat. Te la feiesteva

Però el més important haestat el seu caràcter, laseva discreció, el fer-seestimar amb tota la natu-ralitat. Et desitgem elmillor del món i és peraixò que estem contentsdel nou repte que ja hascomençat fora de l’escolaCollserola.

Tots: mestres, pares,monitors, treballadors del’escola, en definitiva totala comunitat educativa

d’abans i ara que hem tingut elprivilegi de treballar amb tu etvolem agrair el fet que hagiscompartit gran part de la tevavida laboral amb nosaltres. Haestat un regal tenir-te com acompanya i molts de nosaltrescontinuarem mantenint aquestsllaços afectius que hem creatamb tu.

Gràcies, gràcies, gràcies!

L’ESCOLA INFORMA

7


L’ESCOLA INFORMA

8

“La millor experiència és laconvivència amb els nens”

Des de fa uns mesos la Núria, queha estat l’encarregada de la con-sergeria de l’escola durant moltsanys, ja no hi és.Segurament mol-tes famílies que aquest any hanvingut noves no s’han adonat,però els que portem més anys al’escola, malgrat que estem moltcontents amb l’Anna, que és quiha vingut a ocupar el seu lloc, latrobem a faltar. Així que hempensat anar-la a buscar al seunou lloc de treball. A veure quèens pot explicar de la seva expe-riència.

En primer lloc, ens pots fercinc cèntims de quina és lateva feina ara?He d’atendre la gent i concertarvisites per a les assistentes socials.He d’obrir al matí i donar avís si hiha avaries.

Quants anys vas treballar alCollserola?24 anys.

En què consisteix principal-ment la feina d’un conserge?Obrir i tancar l’escola, revisar quetot estigui en condicions, contes-tar el telèfon, fer petites coses demanteniment i moltes més coses.

Els primers anys, el Collserolaera una escola petita. Recor-des alguna anècdota d’aquelltemps?Era una escola molt familiar,coneixiem tots els nens. Unavegada ningú podia substituiruna mestra malalta i jo la vaigsubstituir.

Amb l’obertura de la segonalínia (fa 8 anys), quins van serels principals problemes ambque et vas trobar?No vam trobar molts problemesperquè va ser gradual i ho vamanar assumint a poc a poc, ja quecada any entrava una segonalínia. Els nanos de 7è i 8è porta-ven més problemes, amb l’ado-lescència eren més moguts ideterioraven coses. Vaig trobarmillora de convivència quan 7è i8è ja no hi eren.

Què és el millor que t’hasemportat de la teva experièn-cia al Collserola?La millor experiència és la convi-vència amb els nens. L’afecte delsnens ha estat increïble. Estic moltorgullosa d’haver treballat a l’es-

cola i no oblidaré mai l’estima dela gent, dels nens, dels pares i delsmestres.

I el pitjor? (segur que no voldrà dir

res...., però és pregunta obligada)

Res.

Canviem de tema. Ens hasd’explicar quin és el teu trucper mantenir les plantes del’entrada de l’escola tanmaques com les has deixat.Pensa que l’Anna ha de saber-ho.Sóc molt dolenta per les plantes.La Carme, (la dona de fer feines)té molta traça i em donava moltstrucs de com cuidar-les. Ella m’haajudat molt, no només amb lesplantes. És una dona que sapmoltes coses.

Ens pots parlar una mica de lateva família? Som una familia molt tímida.Tincdos fills, un de 30 anys que ésenginyer electrònic i l’altre de 21anys està estudiant enginyeriainformàtica.Tots dos viuen a casa.Amb el meu horari puc gaudirmés de la meva família, visitaramics i fer coses que abans nopodia fer.

Per acabar, vols dir algunacosa a la gent del Collserola?Els tindré sempre al meu cor iestaré eternament agraïda a totala gent i als mestres, ja que m’hanfet sentir com a casa meva.

Moltes gràcies i fins aviat.

Entrevista amb la Núria, l’encarregada de la Consergeria durant 24 anys


CICLE INFANTIL · P3

9

Construccions a l’aulaP3

A l’edat de tres anys és moltimportant poder estimular elllenguatge dels infants a travésde temes quotidians i que siguinpropers a ells/es. Per això, vamdecidir treballar l’expressió oral il’adquisició de nou vocabulari apartir d’un joc espontani a classe,com és construir amb el lego.

Vam dedicar algunes sessions ajugar a fer construccions i fèiemuna foto quan el nen o la nena jahavia decidit que la seva produc-ció estava acabada. Després vamdedicar altres sessions perquèens poguessin explicar, de mane-ra individual, què havien cons-truit.

Ha estat un treball molt divertitpels nens i, les mestres, hem gau-dit i hem rigut molt amb les his-tòries dels vostres fills i filles.

He fet una torre. Ésmolt alta, com unamuntanya. A dins hivivien els cervols. Ésde color blau, vermell,verd i groc.No m'ha costat fer-laperque la feia apoquet a poquet.Estic contenta a lafoto perque m'agradala torre.Clara

He fet una construccio.És un teatre i passa-ven els titelles. Ésdivertit perque elstitelles feien ganyotes.M ’ho passo molt beperque m’agrada anaral teatre. Aquestaconstruccio es molt“guapa”. És una micapetita pero estava moltcontenta perque m’hanfet una foto quan jal’havia acabat.cristina



10

Bon profit!P4La Rosa Fité ha vingut a l'escolaper fer-nos viure la màgia de lapoesia a través dels fantàsticspoemes que sobre alguns ali-ments va escriure en MiquelMartí i Pol.

Ens ha parlat dels jocs quepodem fer amb les paraules ihem après a fer petits poemes,intentant buscar paraules quetinguin sons semblants per tro-bar-li la rima.

Entre tots vam crear aquest petitpoema:

al mussol li dolque s'amagui el solquan va a casa del cargolque viu sota d'una col.



11

La primaveraP5


CICLE INICIAL · PRIMER

12

periodistes1ra fem de

Sant Jordi amb poesia

F

Els alumnes de 1r han realitzat elseu treball de Sant Jordi al voltantde la poesia. L’escola va escollir elpoeta que volien treballar, enPere Quart (El Bestiari), i va convi-dar la Rosa Fité per tal que elsapropés amb més intensitat a lapoesia d’aquest autor. Va venir

carregada de bosses on sortienanimalons petits i grans. Així, ana-ven sorgint descripcions d’ani-mals que havien d’endevinar i,finalment, anaven entrant en lespoesies del Bestiari. Aquest any,els nens i nenes de primer conti-nuen fent i aprenent poesies. De

moment s’ho passen molt béinventant molts rodolins.

Una mostra d’aquest treball estàpenjada a internet a l’espai “la pres-tatgeria digital”del web educatiude la xtec.

http://phobos.xtec.cat/llibres/llibre.php?fisbn=a8041234_509


CICLE INICIAL · SEGON

13

Treball literari 2nL’activitat literària del Cicle Inicialexposada a la Diada de SantJordi, és el resultat d’un treball al’aula lligat a fomentar la lecturade contes i a iniciar-los en la pro-ducció de textos literaris: poesiesi contes.

Al llarg del curs, els alumnes de2n, han participat en l’activitatdel “En Bufalletres” i els de 1r en“La poesia a l’escola”, oferides perl’Ajuntament en el seu Pla deDinamització.

“En Bufalletres” és un programaque duu a terme el rondallaireCesc Serrat, i que pretén ser unaproposta que va més enllà de lasimple explicació d'un conte. Deles seves caixes hi sorgien histò-ries la mar de divertides...

Una pro-posta queva sorgir vaser la crea-ció d’El mu-seu dels con-tes. Cada nen inena va crearuna mena de“diorama” ambun conte inventatper ell/es matei-xos. Van decoraruna capsa amb l’es-cenari del seu conteinventat i a dins vandesenvolupar la sevacreativitat i fantasia. Aquesta acti-vitat va estar realitzada amb lacol·laboració de pares i mares itots plegats la van gaudir molt.

A partir d’aquesta inicia-tiva van iniciar el treball de SantJordi, que girava al voltant de lalectura i la creació de contes i vanpassar la seva idea a paper. S’haniniciat en el word i han escrit eltext del seu conte a l’ordinador.

Sant Jordi

El Museu del conte Rebel·lió a la cuina

Mostra de contes i diorames Cantata a l’auditori de Sant Cugat


CICLE MITJÀ · TERCER

14

Els alumnes de 3r. han iniciat untaller de Ciències Naturals enanglès. L’anomenem “ScienceWorkshop” i estudien el tema del’aigua.

Per a què serveix estudiar Natu-rals en anglès?

Les tendències més innovadoresen l’aprenentatge de llenguaanglesa ens indiquen que l’estudid’uns determinats temes enaquesta llengua fa que els alum-nes millorin el seu nivell de com-prensió i expressió, tant oral comescrita. És important veure lamotivació, l’entusiasme i l’esforçque han posat aquests alumnesdavant el nou repte.

Des d’aquí, els felicitem a tots!!!

3r llengües

PER A FER PASSAR EL TEMPSEl dibui-xant hacomès seterrades al’hora dedibuixar...Saps tro-bar-les?

La pobraàvia esquedaràsense gatsi l’ama-ble guàr-dia noaconse-gueixsalvar-lo.Per quinacordas’ha d’en-filar?

aprenem


CICLE MITJÀ · QUART

15

Els nens i nenes de 4t hem participat un cop més alconcurs que any rere any, i ja en fa 24, organitza laONCE i la seva Fundació. En aquest cas es tractavade fer una postal animada en tres vinyetes quereflectís la tasca de la ONCE i la seva Fundació i quefes publicitat, al mateix temps, de l’aniversari de lesdues empreses (70 anys l’ONCE i 20 la FundacióONCE).

En primer lloc vam veure un DVD, on un conegutpresentador de televisió ens explicava els objectiusdel concurs i ens posava exemples de com podíemfer el nostre treball. Després, fent grups de quatre ocinc nens (barrejats els de 4t A i 4t B) vam començara pensar i dibuixar en un paper com podia ser la his-tòria que explicaríem a les vinyetes i sobre quina dis-capacitat tractaria.

Un cop vam tenir la idea pensada, ens vam posar atreballar, la majoria amb el programa Kid Pix, perposar-la a la pràctica. Alguns però, van preferir ferells mateixos els dibuixos per escanejar-los després.

Quan vàrem tenir les imatges fetes tocava posar-hiel text. Es tractava de pensar tres lemes que expli-quessin la tasca de l’ONCE i la seva Fundació, elsseus respectius aniversaris i la nostra preocupaciópels discapacitats. Aquesta part ens va costar bas-

tant perquè era com si féssim un anunci per a latelevisió però, poc a poc, ens en vam sortir.

Un cop afegit el text i col·locats a les imatges elslogos de les empreses ja tocava la part més interes-sant, imprimir-les i enganxar-les als pergamins quel’ONCE ens havia donat. Així ho vam fer i vam expli-car també el què passava a la història, al costat decada vinyeta.

Per Sant Jordi es van poder veure els nostres treballsal passadís de les nostres classes.

Hem estat molt contents d’aquest treball i d’haverpogut pensar i conèixer els problemes que tenenalgunes persones discapacitades i el què es pot ferper solucionar-los.

4t 24è concurs ONCE depostals animades


CICLE SUPERIOR · CINQUÈ

16

Els alumnes de 5è participenaquest curs en un “INTERCANVIEPISTOLAR” amb els alumnes de5è del CEIP Ferran i Clua de Vall-doreix. Dit d’aquesta manera, potsemblar que fem alguna cosamolt trascendental però, senzilla-ment, mantenim un contacte percarta. Tot va començar escrivintuna postal adreçada a ells, de laqual, aviat vam tenir resposta.

La il·lusió dels alumnes, en rebrela correspondència va traduir-seen les ganes de tornar a escriureperò, aquest cop, no una senzillapostal sinó una carta. Engrescatscom estaven, el treball va resultarmolt més motivador. El contacteper carta segueix, però hem fetun pas més i, el passat dia 8 d’a-bril, els nostres amics del Ferran iClua van venir a visitar-nos a l’es-

cola, aprofitant que venien a CollFavà. La trobada va resultar unèxit!!! Vam xerrar, vam fer l’aperi-tiu, vam visitar l’escola, vam dinartots plegats a les pistes de SantFrancesc i, per acabar, un partidetde futbol!! Ara, possiblement, els hi tornemla visita anant a la seva escola.Mentrestant les cartes,... l’inter-canvi epistolar... segueix.

5èIntercanvi amb el

CEIP Ferran i Clua

bbb


CICLE SUPERIOR · SISÈ

17

Un grup de 25 nois i noies de6è ha participat en el progra-ma de TV3 “Play”.

L’experiència ha estat molt positi-va per a tots. El programa es vagravar al febrer i es va emetre al’abril. Els nois i noies havien decantar diverses cançons enanglès i contestar les preguntesque els feien en aquesta llengua.Aquest ha estat un esdeveni-ment molt motivador per ells iuna manera d’adonar-se de laimportància de l’anglès en a-questa societat.

Els alumnes de cicle superior de l’escola treballem diferentsesport al llarg del curs. Darrerament hem estat treballant elrugbi ja que és un esport desconegut amb el que es podentreballar molts continguts i molts valors diferents com el res-pecte als altres, respecte a les normes... Així doncs des de l’e-quip de rugbi de Sant Cugat cada any preparen activitats dediferents tipus per les escoles i nosaltres les hem dut a termea 5è i a 6è.A cinquè han vingut monitors per tal d’introduir als nens elsdiferents aspectes de l’esport, així com també alguns ele-ments tàctics. Ha estat una experiència molt enriquidora perals nens i els va agradar molt. A sisè es vam dirigir al camp derugbi i allà vam poder demostrar de valent tot el que havíemaprès, en unes instal·lacions professionals. A més, al final es vafer “el tercer temps”que és un pica-pica on es parla del partit,dels elements que es poden millorar i d’allò que més ens haagradat.

Seguint la mateixa línia els nois inoies de 5è han preparat un pro-grama de TV en anglès on hi técabuda, des d’un noticiari fins a

un concurs. Ha estat tot realitzatper ells i es va poder veure perSant Jordi .

and English projectsPlay

rugbi a l’escola

6è

Practiquem el


DEPARTAMENT DE MÚSICA

18

Ara escoltarem, avui escolta-rem, escolteu aquesta cançó.A veure què us sembla aques-ta música?.Què us imagineuque volia dir el compositoramb aquesta música? Què usrecorda aquesta música?, Quèus heu imaginat quan heuescoltat Mozart? Què heu sen-tit quan escoltàveu? Us haagradat?

A l’aula de música cada dia ensfem aquestes preguntes, sempreescoltem música: cançons enre-gistrades, cançons que els can-tem les mestres, cançons quecanten els nens, peces quetoquen amb la flauta o altres ins-truments i música enregistrada.També escoltem música endirecte quan anem a escoltar unconcert.

La música ens conmou, ens faaflorar sentiments, ens acarona,ens transporta a un bany de sonsi de colors, ens estremeig, ensembolcalla, ens arrossega a ballar,ens fa riure o plorar.

La música ens arriba a cadascúd’una manera i amb una intensi-tat personal i intransferible. Perpoder aprofundir-hi hem d’a-prendre a escoltar-ne i aprendrea fer-ne: hem de deixar-la entrardins nostre, hem d’aprendre anotar quina música ens convé a

cada moment segons quin siguiel nostre estat corporal i anímic ihem d’aprendre a notar comdiferents músiques o tipus desons ressonen en diferents partsdel nostre cos.

L’escolta activa de música ajuda-rà als nens i a les nenes a classifi-car, comparar, conceptuar i donaruna resposta emocional a tot allòque els hi arriba de l’exterior enforma de sons.

A l’aula de música hem pogutviure moments màgics, que nopoden quedar enregistrats decap manera. Només es veuen i esperceben en les mirades, en elsulls de les criatures, en el movi-ment suau del cos, en l’expressióde les mans, en l’abraçada alcompany, en l’esclat de riure, enel plor emocionat, en la cara d’a-

quell infant que ha sentit un sodeterminat d’un instrument queels proposava de buscar o l’ex-pressió del rostre quan dins seusenten una profunda emoció. Hiha molts nens i nenes que sovinttanquen els ulls per percebreamb més intensitat els sons en elseu interior. D’altres necessitenmantenir-los oberts i observar elsseus companys i companyes.Tots aquests moments quedenenregistrats dins nostre, nosaltresdiem en el cor i dins el cap. Elspodem verbalitzar, compartiramb els companys i companyesde la classe, podem haver tingutaquell sentiment o no però persobre de tot hi ha la coneixença iel compartir que la música ensconmou, ens transforma, ens can-via, ens fa créixer emocionalmenti intel·lectualment durant un curtespai en el temps.

Escoltem

música


DEPARTAMENT DE MÚSICA

19

Durant el curs tots els nens inenes de l’escola assitim a unconcert en viu on vivim amb mésintensitat l’escolta i la posada enescena d’una obra musical.

Els nens i nenes de 3 i 5 anys hananat al Liceu a escoltar “Els músicsde Bremen”. Va ser sorprenentcom els nens i les nenes van estartota l'estona bocabadatas veient iescoltant la interpretació. Tambévan anar al Liceu els nens i nenesde 4 i 5 anys a escoltar “Somiantel Carnaval dels animals”unaadaptació del Carnaval dels ani-mals de Camille Saint-Saëns ambuna espectacular posada enescena.

Els alumnes de 1r i 4t de primàriavan escoltar la Banda municipalde Barcelona amb l’espectacle “laBanda de la granja” i “Escoltem laBanda “on vam poder gaudir delso dels instruments de vent.

“La petita flauta màgica” unaadaptació per a infants de la Flau-ta màgica de W.A. Mozart va serl’espectacle operístic que vangaudir els nens i nenes de 2n. Elsva fascinar la Reina de la nit ambla seva veu tant aguda i pene-trant, el divertit papageno i laseva estimada papagena, el mal-vat Monostatos i Sarastro,Taminoi la dolça Pamina De ben segurque es recordaran de la primera

vegada que van escoltar unaòpera.

També van anar al Liceu els alum-nes de 3r a escoltar “Hansel i Gre-tel”, una òpera infantil de Engel-bert Humperdinck. Hi vam poderescoltar fragments de moltaingenuitat i delicadesa, melodiesrelaxants, melodies amb moltaduresa i crueltat i d’altres d’unadelicada bellesa. En aquestaòpera feta per a infants no hipodien faltar melodies populars

d’Alemanya que prèviament vampoder treballar a la classe. Laposada en escena era a càrrec delCentre de titelles de LLeida, unestitelles de tamany quasi natural imolt espectaculars.

Els nois i els noies del Cicle Supe-rior van escoltar a l’Auditori deBarcelona “Metàl·lics”. El QuintetSpanish Brass Luur Metalls vainterpretar un repertori variat, desde Bach fins a Lutoslawski. Vanpoder conèixer els instrumentsde metall, tant sonorament comvisualment, amb coreografiesdivertides.

Aquest és doncs el repertori quehem anat a escoltar, que hemgaudit i hem conegut la Banda

Municipal de Barcelona , el Liceu iel món de la òpera i l’Auditori deBarcelona. Creiem que és moltimportant pels nostres infantspoder assistir a un concert en viua més a més d’escoltar músicaenregistrada a l’escola.


CASTANYADA

20

castanyada


ESCOLA DE PARES I MARES

21

El passat 3 de març moltes famí-lies de l’escola vàrem participar al’Aplec de Sant Medir d’enguany.Va ser una jornada fantàstica on,tant grans com petits vàrem gau-dir moltíssim. No hi va faltar deres: gegants, sardanes, castells i,per suposat, un gran dinar popu-lar a l’esplanada de l’ermita...Molts vàrem fer tot el recorreguta peu des de la Pl. Rotari i d’altreses van incorporar més endavantdes de Can Borrell o bé des del’Arrabassada.

Realment és una tradició moltbonica que paga la pena conser-var i que, per tant, segueixi pas-sant de pares a fills com s’ha fetfins ara, des de fa molts i moltsanys...

Sabeu que se celebra per SantMedir? Doncs, segons diu la lle-genda, Sant Medir era un pagèsque vivia en una masia a SantCugat, a la vora del vell camí queanava des de Barcelona al Vallès.Durant la persecució dels cris-tians decretada per l’emperadorde Roma (303-310), el bisbe Sever(de Barcelona) va fugir, juntamentamb un grup de cristians, endirecció a Sant Cugat. En passardavant de la masia d’en Medir, elvan veure com sembrava faves iel van saludar. Dacià va enviar elsseus homes a perseguir el bisbe.En passar per davant de la masiad’en Medir van preguntar-li si

havia vist passar el bisbe. EnMedir va contestar que sí, quehavien passat pel camí mentresembrava les faves que aleshorescollia. Els esbirros van creure queaquell pagès es burlava d’ells obé que era cristià i que Déu haviaobrat en ell el miracle de fer floriri granar les faves en una curtaestona.

I, tant per si era d’una manera oaltra, el van matar. Pel seu martiri,Sant Medir esdevingué el patró

de la pagesia catalana. A SantCugat els esbirros de Dacià vantrobar el bisbe Sever i els seusseguidors, i també els van matar.

La popularització de la llegendade Sant Medir va convertir l’ermi-ta en destí de peregrins. A l’any1802 es va celebrar la primeraRomeria de Sant Medir i a partirde 1846 es van afegir els pere-grins de la vil·la de Gràcia.

Natàlia Giménez Teixidó

Sant

Medir



22

El passat dijous 10 d’abril va tenirlloc al gimnàs de l’escola unaxerrada a càrrec de Ma JesúsComellas sobre la tendència delspares a sobreprotegir als infants ila necessitat d’imposar límits.

Després d’una breu presentació acàrrec del President de l’AMPA,l’Ernest Ferran, tots als assistentsvam poder gaudir d’una xerradamolt amena, interessant i instruc-tiva sobre aquests temes que,com a pares, ens interessen i pre-ocupen.Tot plegat amb un to dis-tès i molt proper, i amb la intro-ducció de molts exemples que

ajuden sens dubte a clarificar elsconceptes. Aquest seria, a granstrets, el contingut de la xerrada:

No és cert que actualment elsnens siguin diferents als d’abans iper això sigui més difícil educar-los. Els nens són els mateixos araque abans. Els que som diferentssom els pares. Tenim tant excésd’informació que ens atabalem…Ens preguntem constantment siho estem fent bé o no… No somcapaços d’imposar unes normes iuns límits clars. Per tant, els infantsno en són els causants sinó les víc-times. Els nens ho saben i se n’a-

profiten… Saben que a força d’in-sistir en les seves demandes ensacabaran doblegant i aconsegui-ran allò que volen... Es convertei-xen en tirans. Un NO no pot tenirmatisos. Un NO és un NO i s’haacabat. Cal explicar les raons d’a-quest no però no pas repetir-ho nidonar massa explicacions.Hem deser capaços de transmetre a l’in-fant (des de ben petits) que somnosaltres els qui manem a casa, ino pas ells...Hem de poder mante-nir-nos i ser constants en els límitsimposats. No podem baixar laguàrdia. No calen ni càstigs, nicrits, ni premis. Només una gran

Els estimem més si els sobreprotegim?



23

dosi de serenitat, de tranquil·litat...Hem de ser capaços de resistirmés que ells... Només així aconse-guirem que es cansin ells abansque nosaltres i, sobretot, sensenecessitat d’enfadar-nos...Amb unsomriure... Els nens insisteixenmolt perquè saben que tard od’hora se surten amb la seva. En elmoment en que això no passa,deixen d’insistir...

Així doncs, la constància delsadults és el factor clau de l’educa-ció. Quant més constants siguemels adults més seguretat adquiri-ran els nostres fills. A més dubtes,més inseguretat. Com volem quecreixin amb seguretat i serenitatsi no els acompanyem de formaclara?.

El nen necessita que el NO d’avuisigui el NO de demà. Això no voldir que no es pugui fer un extra,però aleshores els ha de quedarmolt clar que es tracta d’unasituació excepcional. Els nens quetenen normes molt clares a casainterioritzen el fet que els paresels cuiden.No per això el nen per-cebrà que l’estimem menys sinótot el contrari.

No podem confondre les neces-sitat de l’infant amb els seus des-itjos. Els desitjos sempre sónsuperiors a les necessitats. Pertant, la clau està no en donar-lis elque volen sinó el que necessiten.La capacitat de frustració és unaprenentatge de vida.No frustrar-los, contràriament al que puguisemblar, els traumatitza.La vida, eldia a dia, està ple de petites frus-tracions i els nostres infants hand’aprendre a conviure amb elles,a patir-les, a superar-les... Si no, enun futur esdevindran adolescents

i joves immadurs, absolutamentdependents i incapaços d’en-frontar-se al món real, allunyatsde la realitat. Aquest és un pro-blema que ja estan tenint elsadolescents i joves d’avui en dia.

Els adults hem d’informar (ambcriteri), orientar, aconsellar i edu-car als nostres fills. No cal tornar ainformar si ja ho saben. L’educa-ció només arriba si és lògica.

Com és que sent els nostresinfants tan eixerits els sobrepro-tegim tant?. No els hi estem fentcap favor. La sobreprotecciónomés porta a la inseguretat i labaixa autoestima. És una mostrade desconfiança i els fa vulnera-bles. Amb les nostres pors iangoixes els ofeguem i no els aju-dem a créixer, a aprendre, amadurar… Cal que vegin que acasa confiem en ells.

A títol d’exemple, un nen amb 6-8 anys ha de ser capaç de fer-se elllit, fer-se i desfer-se la bossa cadadia, anar a comprar el pa, parartaula i, fins i tot, planxar i tallarpatates. Els adults no els deixemfer moltes d’aquestes coses per-què pensem que encara són

massa petits, perquè tenim porque es cremin, que es tallin... Peròels nens poden fer moltes méscoses de les que ens pensem.Només cal que els hi ensenyem...S’han d’espavilar i entendre, entred’altres coses, que a casa la feinas’ha de repartir... Que no pot serque alguns vagin ofegats i d’al-tres no facin res. Han de tenirdrets però també deures, igualque els adults. Han d’anar assu-mint responsabilitats. Només aixípodran arribar a l’etapa adultaessent responsables, madurs,autosuficients, segurs de si matei-xos...

Des d’aquí volem agrair nova-ment a la Ma Jesús la seva valuo-sa aportació. Estem molt satisfetsde l’acollida que va tenir aquestasessió (entre 60 i 70 persones tantdel nostre centre com de fora)alhora que ho valorem molt posi-tivament. És per això que l’AMPAtenim la intenció de continuarprogramant aquest tipus d’activi-tats, en el convenciment quecom a pares també necessitemun cop de mà en l’apassionant isovint difícil tasca d’educar elsnostres fills.

Conferència a càrre

de Ma Jesús Comellas.

Profesora titular de Didáctica i Organit-

zació Escolar del Departament de Peda-

gogía Aplicada de la UAB. Coordinado-

ra de l’Observatori per la Violencia a les

Escoles. Coordinadora del Grup de

Recerca, Orientació i Desenvolupament

Educatiu (GRODE) i del Postgrau d’O-

rientació i Estratègies del debat educa-

tiu en el context familiar.

Participa en el programa Escola de

Pares dels Matins de Catalunya Ràdio.

Natàlia Giménez Teixidó



24

Un curs més. Com passa eltemps! I un any més, començael remolí dels preparatius pelfinal de curs...que si les cançons,que si els balls, que si el assajos,que si els vestits i decorats...(això per part de l’escola) Que siles cadires ,que si les taules , quesi el catering, que si la música ,fer càlculs i reunions...(això perpart dels pares voluntaris delÁmpa) i tot perque les més de500 famílies que composen elCeip Collserola tinguin la festaque es mereixen....No es fàcil,però lésforç val la pena. Així hodemostren els 5 anys d’històriaque ens precedeixen. Són unsdies de bogeria que es conver-teixen en un èxit. El festival sem-pre es magnífic i el sopar resul-ta ser una gran festa de germa-nor i dálegria per tots. Volemdes de lÁmpa donar les gràciesper la vostra confiança i la vos-tra col·laboració, perquè sensel’ajut de tots fora impossible: alsmestres i a léscola pel granesforç a l´hora de realitzar elfestival; als alumnes per la quali-tat dels espectacles, als parescol·laboradors i sobretot perl’entusiasme general. Any reraany intentem millorar. Per aixòés important que ens doneu elvostre parer i ens feu els vostressuggeriments. Estem oberts atot el que ens vulgueu dir , per-què ja sabeu: «quan méssiguem més riurem»... Us espe-rem a TOTS i TOTES... I ara Viscala festa!!!!

Pilar Gefaell

Què és?

PetitBCN és un butlletí setmanalgratuït d'informació sobre activi-tats per a realitzar amb nensd'entre 0 i 14 anys a Barcelona iles seves localitats pròximes.Cada dimecres en la teva bústiade correu electrònic rebràs lesmillors propostes del cap de set-mana. Cinema, teatre, música,excursions, museus, sortides…

Com funciona?

Tan sols has de subscriure't deforma totalment gratuïta a travésd'aquest web i gaudir cada dime-cres de la millor selecció d'activi-tats infantils i juvenils. AmbPetitBCN ja no hi ha caps de set-mana avorrits. Les activitats lespots enviar a tants amics comvulguis. També pots recomanar-nos propostes que considerisinteressants. Subscriu-te nomésamb un click.

Per a què serveix?

Per a gaudir al màxim del cap desetmana amb els teus fills, nebotso néts. Per a descobrir llocs i acti-vitats amb les quals els nens s’hopassaran en gran. Perquè lesteves sortides amb els petits de lacasa siguin més fàcils i divertides.A PetitBCN volem oferir-te activi-tats veritablement entretingudes.La distracció del dissabte i el diu-menge està garantida.

Visca lafesta! Gaudeix

www.petitbcn.com�


EXTRAESCOLARS

25

Per a nosaltres, les educadores del’equip, són uns nens i nenes moltespecials. Alguns estan ambnosaltres des que van entrar a P3i ara començaran la seva novaetapa a l’institut. D’altres, de bonmatí i amb els ulls a mig obrir, esdesempalleguen de la son men-tre esmorzen. I per la tarda, sónmolts els que per necessitat horà-

ria dels pares i mares o per gaudiramb una activitat diferent, ballen,cuinen, dibuixen, aprenen anglès...... o fan de tot una mica. Tots ellsformen part d’aquesta família tanespecial.Aquest curs hem iniciat duesactivitats noves pels nens i nenesde primària, un grup de CUINA idos de BATUKA

Els nens i nenes d’extraescolars, una família

molt entranyable!

La gran acollida d’aquestaactivitat ens va agafar persorpresa i vam haver d’obrirun segon grup. Tot i pre-sentar la dificultat de serdos grups poc homogenis,pel que fa a la diversitatd’edats (de 1er a 6è), l’Ade-la ha sabut trobar l’equilibriper engrescar a tothom.

Tant amb aquestes activi-tats com amb tota la restade les que es duen a terme,creiem que hem aconse-guit almenys el nostre pri-mer objectiu: que vinguincontents i gaudeixin ambl’activitat. Per a nosaltres ésel més gratificant!!!

batuka

Què és la batuka?És una innovadora forma de fer exercici.

Combina la gimnàstica i l’exercici aeròbic ambla música. Emprant diferents ritmes i coreogra-

fies, s’aconsegueix que una sessió de gimnàsticasigui diferent i divertida per a totes les edats. També,al final de cada classe, es fan exercicis d’estiraments ide relaxació acompanyats amb una música relaxant. Ambuna sessió de Batuka els nens i nenes fan exercici diver-tint-se, ballen, estiren el seu cos i es relaxen.

Adela Campos, Tallerista de Batuka


EXTRAESCOLARS

26

L’Anna Bertran ens estàpreparant uns xefs de pri-mera....Que tremoli elFerran Adrià !!!

Dins d’aquesta activitathem fet una sortida al res-taurant Mon Gourmet onels nens i nenes han vistuna nova dimensió decuina, diferent a la de casa ia la de l’escola. Han pogutfer preguntes i, fins i tot,han preparat una tarja d’a-graïment per al restaurantperquè tinguin un recordnostre.

cuina

La valoració que en fem és moltbona i hem pres nota del queencara podem millorar de cara alcurs vinent. Agraïm la bona acolli-da que les activitats han tingutper part de les famílies i no caldir-ho, per part dels nens i nenesque s’ho han agafat amb tantesganes.

Mei Giménez Feliu,

Coordinadora d’extraescolars

JMIRADA6.qxd 13/6/08 10:46 Página 26

EXTRAESCOLARS

27

matí

dibuix

esplai teatre

anglès

biblioteca


ESPORTS

28

Nens d’aquesta escola, de 2on ide 3er, han estat entrenant devalent i aquest any hem aconse-guit un gran equip d’hanbol sotales ordres del seu entrenador, enFrancesc, i el segon entrenador,l’Oliver. L’Albert, l’Enric, el Miquel il’Adrià de segon i el Guillem, elPol, el Dylan, l’Eric, el Xavier, elDaniel i el William de tercer sónels nostres campions. Els heu deveure entrenar cada dilluns idimecres de 16.45 a les 18.00 h ales pistes de Sant Francesc!. Hanparticipat als Jocs Escolars Muni-cipals, jugant partits amb altresescoles de Sant Cugat, Terrassa iRubí, els dissabtes al matí. Com atotes les lligues, han guanyat iperdut partits però mai han dei-

Hem aconseguit un gran equip d’hanbol

iopasdfg


ESPORTS

29

xat de lluitar. Per això setmanarera setmana d’entrenaments ipartits hem vist el seu esforç peraprendre més i jugar cada vega-da millor. El divendres 23 de maigels hi van donar a tots una meda-lla de la mà del regidor d’esportsde l’Ajuntament de Sant Cugat iel President de l’Handbol SantCugat.

Per a tots nosaltres són els millorsi l’any vinent encara ho seranmés.

Si el curs vinent volguéssiu afe-gir-vos a aquest magnífic equip,no ho dubteu, hi sereu benvin-guts!

Ara, després de finalitzar les com-peticions escolars, encara els hiqueda un fantàstic torneig: “LESJORNADES D’HANDBOL” al pave-llò Can Llobet de La Floresta. El 15de juny podrem veure el “GreenTeam d’Handbol del Collserola”competir amb un munt d’altresequips al llarg de tot el dia. Tin-dran l’ocasió de jugar, no tant solsamb els equips de Sant Cugat,sino també amb equips d’altrescomarques i, tots plegats, gaudird’una festa d’handbol que estemsegurs els animarà a seguir ju-gant aquest extraordinari esport.

BON ESTIU A TOTS!!

Juliet Ochoa i Davide Bonaccini

El passat dia 30 de març els cantaires de la Coral del CEIPCollserola van participar a la cantada inaugural de la cançócommemorativa de la 50ena Marxa infantil de Sant Cugat.L'acta va tenir lloc a les instal·lacions del Club Muntanyenc,un cop finalitzat el dinar de germanor de les 30 parelles par-ticipants en la primera edició, l'any 1959.

Xavier Baulies, l'autor de la música, va dirigir l'himne de la Marxa enpresència de l'autor de la lletra, Gerald Fannon.

La primera interpretació va ser una versió musical, que va donar pasa una segona versió acompanyada de les veus de la coral del Coll-serola, la del Pins i Fusió. Finalment, es va fer una darrera versió ambla participació de tot el públic assistents; participants, autoritats,pares i mares, etc.

50ena marxa infantilde Sant Cugat


ESPORTS

30

L'equip del Collserola de bàsquet,que enguany ha participat als"Jocs Escolars" de Sant Cugat enla categoria d'alevins, ha aconse-guit acabar en el tercer lloc de laseva categoria.

Aquí els veiem en el moment derecollir el premi en el marc de lajornada de clausura dels Jocs,organitzada per l'OMET a la Plaçadel Monestir.

L’equip de bàsquet guanyael bronze als Jocs Escolars

iopasdfg


FI D’ETAPA

31

El passat 6 de juny vam celebrarla festa de comiat dels alumnesde sisè. Deixen l’escola desprésde 9 anys (des de 1999 fins al2008) per iniciar, al setembre, laseva nova etapa a l’Institut.

Va ser una festa alegre, plena desorpreses i molt emocionant. Ellssón conscients que tanquen unaetapa i alguns prendran caminsdiferents… Va ser molt emotiuveure alguns d’ells acomiadant-se amb abraçades i llàgrimesincloses.

Ens vàrem reunir al menjador del’escola (el mal temps ens va fertémer el pitjor i vam voler ser pre-vinguts), on els pares teníem totorganitzat per poder sopar ple-gats: familiars, alumnes, mestres ialgun ex profe que no va voler

perdre’s el moment. Gràcies a totsper venir!!!.

Em primer lloc vam assistir a unpetit espectacle organitzattambé pels pares, i en el que totshi van participar. Una de les granssorpreses preparades pels paresva ser un gran mural, penjat a laparet del gimnàs, que els va entu-siasmar.

A més, se’ls va lliurar un obsequi acada un, record del seu pas perl’escola i varem veure un muntat-ge fotogràfic amb alguns delsmillors moments viscuts per ellsdes de la seva més tendra infan-tesa (excursions, colònies, festes,activitats, etc). Realment vamriure molt recordant tots aquellsmoments...

Tot seguit vam gaudir d’un soparfantàstic. Després d’una estona dediversió, amb música al gimnàs, vaarribar l’última sorpresa de la nit!. Iés que els pares van sorprendreels xavals tot muntant un grup derap i cantant (amb coreografiainclosa) un tema dedicat i compo-sat expressament per a ells.

Es tractava, simplement, dedonar-los un moment de glòria.Un dia inoblidable, ple de bonicsrecords, per als que ara són els“més grans”.

Núria Macias

Emotiu comiat delsalumnes de 6è


C E I P

Collserola

Pl. Abat Donadeu, s/n

08172 St. Cugat del Vallès

Comissió de la Revista:

Mònica Feixas

Assumpció Forné

Asun Sánchez

Col·laboradors/es:

Equip directiu

Coordinadores de cicle

Coordinadora LIC

Departament d’anglès

Departament de música

Equip de serveis d’Esplai

Anna i Andrés, Conserges

Pares i mares:

Juliet Ochoa

Natàlia Giménez

Davide Bonaccini

Pilar Gefaell

Elena Angulo

Ernest Ferran

Rocio Villegas

Lurdes Marimon

Mariàngela Mestre

Núria Macias

Agraïments especials:

Tots els mestres, nens i nenes

que ens han ajudat.

Aquest any, “va de contes” JUNY 2008 ANY IV. NÚMERO 6

Pàg. 21 L’Escola de Pares i Mares

Pàg. 25 Extraescolars

Pàg. 28 Esports

Pàg. 3 L’Escola

plantes, animals, teatre, etc.), elsexperts diuen que el millor és elconte.

Els contes són grans motivadors del’aprenentatge i desperten graninterès en els nens ja que els per-met:- comprendre fets, sentiments d’al-tres- convertir el que és fantàstic en real- identificar-se amb els personatges- donar curs a la seva fantasia, ima-ginació, creativitat...- suavitzar tensions i resoldre estatsconflictius.

Us animem a llegir contes a casa, ainventar-ne de nous, a que ensexpliquin el conte que han repre-sentat a la festa... segur que podemcrear històries molt divertides iriure una bona estona!!!!

Els contes tenen un gran valoreducatiu. D’entre tots els mate-rials que podem utilitzar com abase per ajudar al desenvolupa-ment del llenguatge (joguines,dibuixos, fotografies, murals, flors,

Escriu a la graella els noms dels dibuixos. Segur que no tindràs capproblema per fer-ho! Aprofita les pistes!

Maquetació: EPA Disseny SL


la mirada 2008

Documents