la malaltia d'alzheimer [1,06 mb ]

38
La malaltia d'Alzheimer llibre 1* 13/5/04 14:00 Página 1

Upload: lenhu

Post on 08-Feb-2017

229 views

Category:

Documents


2 download

TRANSCRIPT

Page 1: La malaltia d'Alzheimer [1,06 MB ]

La malaltiad'Alzheimer

llibre 1* 13/5/04 14:00 Página 1

Page 2: La malaltia d'Alzheimer [1,06 MB ]

Núm. 1Data edició març 2004Tiratge 6.000 exemplars

EdicióUnitat de Valoració de la Memòria i les DemènciesHospital Santa Caterina, Girona

© del contingut: Unitat de Valoració de la Memòria i les Demències© de l’edició: Unitat de Valoració de la Memòria i les Demències © de la distribució: Pfizer, S.A. i Eisai Farmacéutica, S.A.

RedaccióUnitat de Valoració de la Memòria i les Demències

Disseny,maquetació i fotomecànicaEstudi gràfic David Coll, Girona

ImpressióImpremta Monserrat,Amer

Dipòsit legalGi–198–2004

llibre 1* 13/5/04 14:00 Página 2

Page 3: La malaltia d'Alzheimer [1,06 MB ]

Índex

Pròleg . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .3Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .5La malaltia d’Alzheimer . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .7

Què és la malaltia d’Alzheimer . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .9Quins són els símptomes de la malaltia d’Alzheimer? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .9Que causa la malaltia d’Alzheimer? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .11A qui pot afectar la malaltia d’Alzheimer? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .11Quins poden ser els factors de risc per patir aquesta malaltia? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .12A quantes persones afecta la malaltia d’Alzheimer en el nostre país? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .13És hereditària? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .13Com s’arriba al diagnòstic? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .13Quina és l’evolució de la malaltia? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .14Quina és l’esperança de vida d’un malalt d’Alzheimer? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .15Es pot curar la malaltia d’Alzheimer? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .15Quins tractaments farmacològics hi ha? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .16Quins efectes secundaris pot patir un malalts tractat amb inhibidors de l’acetilcolinesterasa? . . . . . . .16Es poden tractar els trastorns psicològics i del comportament que poden presentar els malalts d’Alzheimer? . . . . . .16Quin són els tractaments no farmacològics dirigits als malalts d’Alzheimer? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .17Què cal tenir en compte per afrontar millor els problemes de la cura diària d’un malalt d’Alzheimer? . . . . . .18

El curador del pacient amb malaltia d’Alzheimer . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .21Què s’entén per curador principal? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .23Quin sol ser el perfil del curador principal? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .23Què s’entén per curador formal? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .23S’ha de tractar el curador principal? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .23S’ha d’incapacitar un malalt d’Alzheimer? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .24És millor que el malalt resti a casa durant tota la malaltia? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .25

Recursos assistencials per als malalts d’Alzheimer . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .27Quins recursos assistencials existeixen per als malalts d’Alzheimer? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .29

Servei d’atenció domiciliària . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .29Servei de teleassistència domiciliària . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .29Ajuts econòmics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .30Reducció quota telefònica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .30Assistència diürna continuada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .31Ingrés en centres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .32Altres ajudes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .33Certificat de reconeixement de disminució . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .33Incapacitació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .34

La Unitat de Valoració de la Memòria i les Demències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .37Com funciona la Unitat de Valoració de la Memòria i les Demències de l’Hospital Santa Caterina? . . .39

Llibres i guies i recursos d’internet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .41Llibres i guies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .43Recursos d’internet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .45

Membres i col·laboradors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .47

llibre 1* 13/5/04 14:00 Página 1

Page 4: La malaltia d'Alzheimer [1,06 MB ]

3

Pròleg“Ramon y Cajal no es va equivocar.

En termes generals, la seva teoria continua essent vàlida, ja que és cert que les neurones no es poden regenerar.

Però no va tenir en compte que, en circumstàncies especials, quan s’actua sobre l’ambient que envolta les neurones, aquestes es poden reproduir”

Dra. Paola Timira (1999)

En els propers anys els problemes de salut relacionats amb l’envelliment es convertiranen els principals reptes que s’hauran d’abordar per part dels sistemes sanitaris i socials delsgoverns europeus.Per tant,adaptar i coordinar de forma eficient els recursos,serà una prio-ritat per donar resposta a les necessitats de les persones que es trobin en aquesta etapade la vida.

Si ens situem en una perspectiva demogràfica, i extrapolant dades de l’evolució que tin-drem en els propers anys quan a nombre absolut de població, a Catalunya, les personesmajors de 65 anys l’any 2005 seran 1.226.000, aproximadament, i representaran el 18,3 %;l’any 2010 s’arribarà al 19 % de la població amb una xifra que s’acostarà al 1.300.000; i, siho traslladem al 2020, el percentatge arribarà al 21,1 % de la població catalana.

Les demències, com a problema altament prevalent, afecta a més del 10% de la pobla-ció major de 65 anys, tal i com recull aquest guia, i amb les dades exposades anteriormentpodem deduir que afectaran a un volum molt important de la ciutadania. De forma direc-ta, l’impacte que aquestes malalties, entre la qual es troba la malaltia d’Alzheimer, tindran enla societat, en general, i en les famílies, en particular, és fàcilment deduïble.

Disposar d’informació sobre la malaltia i dels recursos dels quals disposem,és essencialper oferir suport al curador principal.Aquesta guia és una de les eines que pot esdevenirclau per a les família de pacients amb malaltia d’Alzheimer, ja que en salut, poder disposard’informació que ajudi a millorar els coneixements en qualsevol problema salut és bàsic ise sap que en millorar el control, l’evolució i el pronòstic. L’educació sanitària significa sem-pre una millora en l’estat de salut de la malaltia en qüestió.

Entenem que l’ajuda, en tots els àmbits, que puguem donar al curador principal delpacient que pateixi qualsevol tipus de demència és fonamental, ja que són aquestes perso-nes l’eix sobre el qual recau tot el pes d’aquest problema de salut. A totes aquestes per-sones, va el nostre reconeixement i suport .

Dr. Ferran Cordón GranadosDelegat territorial de Girona

Departament de Sanitat i Seguretat SocialGirona, 4 de març de 2004

llibre 1* 13/5/04 14:00 Página 3

Page 5: La malaltia d'Alzheimer [1,06 MB ]

5

Introducció

La problemàtica específica de les demències i la psicogeriatria confirmen el concep-te general que l’evolució de la societat marca clarament el perfil de salut i malaltia de lapoblació, les necessitats i la demanda de serveis sanitaris.

En coherència, les organitzacions sanitàries també es veuen afectades i s’han d’adap-tar a les noves realitats, tant dels problemes de salut com de les demandes socials als ser-veis sanitaris.

En aquest sentit, l’Institut d’Assistència Sanitària, després d’uns anys d’evolució en elfuncionament dels seus serveis, d’ampliació de la cartera de serveis i, més recentment,d’unes fortes inversions en infrastructures, està afrontant actualment un procés de canvibasat en valors bàsics (ètica, professionalisme) i instrumentats amb l’evolució cap a la ges-tió clínica, basada en l’expertesa i el coneixement i orientada als professionals, als usua-ris i als resultats efectius sobre la salut de la població.

Això implica l’aprofitament i potenciació de l’expertesa adquirida i el treball trans-versal entre dispositius per millorar la resposta a les necessitats i demandes determina-des.

En aquest sentit, d’una banda, partim de l’àmplia experiència de la UFISS de demèn-cies i la Unitat de Valoració de la Memòria i les Demències de l’Hospital Santa Caterina.D’altra banda, la reconversió psiquiàtrica i l’evolució de la xarxa de salut mental han fetsorgir l’atenció de llarga estada psicogeriàtrica i l’atenció psiquiàtrica a la gent gran.

En aquests moments estem unint aquests dos àmbits d’expertesa per crear una líniaassistencial de psicogeriatria que aporti millores importants en la resposta sanitària aaquest problema de salut.

Aquesta visió especialitzada però integradora implica una forta cooperació entre elsactuals dispositius, amb d’altres hospitals i, especialment, amb l’atenció primària de salut.

També es pot beneficiar clarament de la disponibilitat de guies com aquesta perorientar la tasca tant del professionals sanitaris com d’una de les peces claus en el pro-cés d’atenció: els curadors.

Per aquestes raons voldríem reconèixer i agrair la tasca feta fins ara, aquesta guia, il’esforç de cooperació i millora de tots els implicats que ens han de permetre millorar laqualitat de vida de la població.

Dr. Lluís Franch ViñasConseller delegat de l’Institut d’Assistència Sanitària

Girona, 4 de març de 2004

llibre 1* 13/5/04 14:00 Página 5

Page 6: La malaltia d'Alzheimer [1,06 MB ]

La malaltia d'Alzheimer

llibre 1* 13/5/04 14:00 Página 7

Page 7: La malaltia d'Alzheimer [1,06 MB ]

9

La malaltia d'Alzheimer

Actualment, aproximadament un 10% de les persones de més de 65anys pateixen una demència, la meitat de les quals es tracta d’una demèn-cia tipus Alzheimer. Aquesta malaltia no afecta exclusivament el pacient

que la pateix sinó que també repercuteix de forma directa en tots els mem-bres de la seva família i, en sobrtot, en el curador principal. Una vegadas’ha donat el diagnòstic cal informar la família sobre la naturalesa, l’evo-lució i les complicacions del procés de la malaltia, així com ensenyar al

curador a tenir cura del pacient i d'ell mateix.

És una malaltia progressiva i degenerativa de les cèl·lules cerebralsque provoca un deteriorament de la memòria, el pensament i la con-ducta de la persona.

La malaltia d'Alzheimer produeix una disminució de les funcionsintel·lectuals, dificulta l’aprenentatge de nous conceptes i interfereix enla capacitat de la persona per realitzar activitats de la vida diària.

Durant l’envelliment normal apareixen els oblits, la pèrdua de la con-centració, els problemes motrius i de llenguatge amb les dificultats perparlar i caminar i, per aquest motiu, les primeres manifestacions de lamalaltia es poden confondre amb els signes naturals de l'envelliment.

Tot i que hi ha similituds en totes les persones que pateixen la malaltiad’Alzheimer, existeixen diferències individuals: no totes les persones experi-menten els mateixos símptomes en el mateix ordre de progressió.

Quins són els símptomes de la malaltia d'Alzheimer?

Què és la malaltia d'Alzheimer?

llibre 1* 13/5/04 14:00 Página 9

Page 8: La malaltia d'Alzheimer [1,06 MB ]

10

Les alteracions més importants que apareixen són:

MemòriaGeneralment, el pacient inicia la malaltia amb una alteració de la

memòria immediata (records de fets recents). El malalt presenta oblitsfreqüents i dificultats per retenir la informació (on ha deixat la cartera,l'hora que havia d'anar a buscar els néts, etc.).

OrientacióLa confusió de llocs i dates és molt característica en aquest tipus de

demència. L'orientació temporal s'altera des de l’inici i és un indicadorincipient de deteriorament.

Llenguatge (afàsia) El malalt comença a perdre vocabulari. Sovint no troba la paraula

adient per definir el que vol o canvia el nom dels objectes que anome-na. Presenta dificultats per construir una frase, fet que provoca que elmalalt eviti converses llargues. Les frases són més curtes i, en ocasions,barreja idees i paraules sense sentit. Per tant, la capacitat per expressar-se adequadament i la comprensió del llenguatge queden afectades.

PraxisEl malalt presenta dificultats per manejar objectes d’ús habitual, per

vestir-se adequadament, per fer gestos amb les mans o el rostre, escriu-re o dibuixar.

GnosisEl malalt presenta dificultats per reconèixer la informació que li arri-

ba a través dels sentits (vista, oïda…). Té problemes per identificarobjectes comuns, persones conegudes, colors, sons o olors, etc.Tambéqueda alterat el sentit de la percepció i el malalt confon la dreta ambl'esquerra, així com les parts del cos i la situació en l'espai.

llibre 1* 13/5/04 14:00 Página 10

Page 9: La malaltia d'Alzheimer [1,06 MB ]

11

ComportamentÉs probable que el malalt canviï de caràcter. D’aquesta manera, el

malalt pot mostrar al llarg de la malaltia diferents símptomes no cogni-tius com agitació, inquietud o nerviosisme, depressió, irritabilitat i agres-sió, idees paranoiques o sospites de tothom, al·lucinacions (veure cosesque no són o escoltar sorolls que no existeixen)...

Altres manifestacions de la malaltiaRepetir constantment la mateixa pregunta o acció; perdre les coses

o deixar-les o amagar-les en llocs poc usuals; voler marxar de casa argu-mentant que aquesta no és casa seva; perdre's o extraviar-se, fins i toten el seu propi barri o casa; no reconèixer familiars propers: cònjuge,fills…

Actualment, la causa de la malaltia d'Alzheimer és desconeguda.Les darreres investigacions evidencien, cada vegada més, que es trac-

ta d'una malaltia en què poden intervenir diversos factors genètics,agents tòxics o ambientals, malalties mentals, respostes inflamatòries otraumatismes cranials amb pèrdua de coneixement, que podrien afavo-rir, de forma conjunta o aïllada, el desenvolupament de la malaltia.

La malaltia d'Alzheimer afecta, en general, totes les persones perigual, sense discriminar entre nacionalitat, raça, grup ètnic o grup social,tot i que hi ha més dones que no pas homes, que la pateixen.

Què causa la malaltia d'Alzheimer?

A qui pot afectar la malaltia d'Alzheimer?

La malaltia d'Alzheimer

llibre 1* 13/5/04 14:00 Página 11

Page 10: La malaltia d'Alzheimer [1,06 MB ]

12

Actualment, els investigadors suggereixen que hi ha diversos factorsde risc que cal tenir en compte:

Edat: A major edat, més risc de patir la malaltia.

Sexe: La majoria d'estudis han observat un major nombre de dones,tot i que aquesta tendència es podria explicar pel fet que hi ha mésdones que homes i que, a més, l’esperança de vida de les dones és mésalta.

Factors genètics o hereditaris: Es coneixen anormalitats genèti-ques en els cromosomes 1, 10, 14, 19 i 21 i, per tant, l’existència d'unfactor genètic significa que la persona hereta una tendència a ser méssusceptible de patir la malaltia, però no necessàriament de desenvolupar-la.

Síndrome de Down: S'ha descobert que les alteracions genèti-ques de les formes hereditàries estan lligades a les alteracions del cro-mosoma 21. La síndrome de Down és causada per una anomalia enaquest cromosoma. Molts dels nens amb síndrome de Down que arri-bin a l'edat adulta desenvoluparan la malaltia d'Alzheimer encara quepoden no presentar tots els símptomes.

Traumatisme cranial: Hi ha evidències que fan pensar que unapersona que hagi patit un traumatisme cranial pot tenir més probabili-tats de desenvolupar la malaltia d'Alzheimer. El risc augmenta si en elmoment de patir la lesió la persona té més de 50 anys, si té un genespecífic (Apoe4) i si, immediatament després de l'accident, ha perdutel coneixement.

Altres factors a tenir en compteTambé són factors de risc el fet de tenir familiars amb malaltia de

Parkinson i que l’edat materna sigui superior als 40 anys en el momentdel naixement.

Quins poden ser els factors de risc per patir aquesta malaltia?

La malaltia d'Alzheimer

llibre 1* 13/5/04 14:00 Página 12

Page 11: La malaltia d'Alzheimer [1,06 MB ]

13

A més, darrerament, s’ha vist que la hipertensió, la diabetis i la disli-pidèmia també poden contribuir al desenvolupament de la malaltia.

En canvi, el nivell educatiu alt sembla actuar com a factor de pro-tecció. Els individus amb un nivell educatiu alt i que desenvolupen tas-ques intel·lectuals poden retardar l’aparició dels primers símptomes dela malaltia.

S'estima que la xifra arriba als 600.000 pacients a Espanya i, als60.000 al nostre país.

És molt difícil assegurar que la malaltia d'Alzheimer “ve de família".Tot i així, existeixen algunes famílies que pateixen una forma heredità-ria de la malaltia d'Alzheimer amb una aparició incipient poc comuna.La immensa majoria (98%), però, no semblen ser formes hereditàries.

Es pot arribar al diagnòstic de la malaltia amb una avaluació queinclogui aquests aspectes:

Una bona història clínicaUn examen físic i neurològicUna bona exploració neuropsicològica que contempli els aspectescognitius, conductuals i funcionals de la persona

A quantes persones afecta l’Alzheimer en el nostre país?

És hereditària?

Com s'arriba al diagnòstic?

···

llibre 1* 13/5/04 14:00 Página 13

Page 12: La malaltia d'Alzheimer [1,06 MB ]

14

Unes proves complementàries que incloguin una analítica i una provad’imatge (escàner cerebral, ressonància magnètica cerebral oSPECT)

En qualsevol cas, el diagnòstic definitiu només es pot fer mitjançantl’estudi microscòpic del cervell.

La malaltia d’Alzheimer s’instaura de forma insidiosa, generalment apartir dels 65 anys, i evoluciona de forma progressiva.

S’han diferenciat tres fases en el curs evolutiu de la malaltia:

Fase inicialA l’inici, el pacient i/o els familiars refereixen oblits freqüents,

irritabilitat i cert grau de depressió. El procés evoluciona lentamentamb pèrdua de memòria, manca de percepció dels dèficits i, en per-sones més joves, es poden observar dificultats en les seves activi-tats laborals.

Fase moderadaEn aquesta fase, als dèficits de memòria s’hi afegeixen d’altres

alteracions cognitives com desorientació temporoespacial i dificul-tats en la comprensió i expressió verbal. L’anòmia (dificultat pertrobar els noms de les coses) també és constant i apareixen pro-blemes per seguir el fil d’una conversa. S’altera la capacitat per ges-ticular i mantenir certes habilitats (apràxia) com el dibuixar i el ves-tir-se, i la capacitat de reconeixement dels estímuls (agnòsia), fona-mentalment visuals i auditius. Es perd la capacitat de lectura, escrip-tura i càlcul. Poden aparèixer deliris, al·lucinacions, símptomesdepressius, trastorns del son i fugues.

Quina és l’evolució de la malaltia?

·

llibre 1* 13/5/04 14:00 Página 14

Page 13: La malaltia d'Alzheimer [1,06 MB ]

15

Fase avançadaEn aquesta fase, el deteriorament cognitiu és greu i el pacient és

totalment depenent en la seva cura personal (alimentació, higiene i ves-tir), presenta incontinència urinària i fecal i pot arribar a no reconèixeralguns dels seus familiars més propers. Perdrà la capacitat per parlar,entendre, caminar i, de forma progressiva, pot presentar rigidesa gene-ralitzada fins a adoptar una posició fetal. També són freqüents lesmioclònies i d’altres crisis epilèptiques.

La mort sol ser deguda a l’enllitament per infeccions respiratòries,embolismes pulmonars o sepsis urinàries.

La durada de la malaltia varia d'una persona a una altra. En personesjoves la malaltia avança amb més rapidesa. L’esperança de vida, depenentde l'edat que tingui la persona i de la gravetat de la malaltia en elmoment del diagnòstic, pot variar d'entre 3/5 anys a 8/10 anys. S'handonat casos, però, de persones que han conviscut amb la malaltia fins a20 anys.

Actualment, tot i que s'està investigant i avançant, no existeix capmedicació que pugui combatre o detenir la malaltia. Malgrat tot, elstractaments farmacològics (els inhibidors de l'acetilcolinesterasa), i nofarmacològics existents disminueixen la velocitat de progressió de lamalaltia.

Quina és l’esperança de vida d'un malalt d'Alzheimer?

Es pot curar la malaltia d'Alzheimer?

La malaltia d'Alzheimer

llibre 1* 13/5/04 14:00 Página 15

Page 14: La malaltia d'Alzheimer [1,06 MB ]

16

La malaltia d'Alzheimer

Per a fases inicials i intermitges, els fàrmacs autoritzats al nostrepaís són el donepezil, la rivastigmina i la galantamina. Aquests fàr-macs faciliten la comunicació neuronal equilibrant la quantitat d’unneurotransmissor anomenat “acetilcolina”, que disminueix en lamalaltia d'Alzheimer.

Per a fases avançades, la memantina actua millorant la transmis-sió dels senyals nerviosos i de la memòria, alentint el progrés de lamalaltia.

Els principals efectes secundaris que produeixen els inhibidors del’acetilcolinesterasa són a nivell gastrointestinal: nàusees, vòmits i diarrees.

Més rarament es poden produir quadres confusionals, agitació, malde cap, rampes, insomni...

Els símptomes més tractables són la depressió, l'ansietat, la hiperac-tivitat, l'agitació física, els símptomes psicòtics, l'insomni…

Es començarà sempre amb dosis baixes de medicació i, lentament,s'anirà incrementant. És preferible evitar la polimedicació d'entrada, iprovar els fàrmacs d’un en un. L'elecció del medicament dependrà delproblema a tractar. S'ha de tenir paciència, ja que els efectes beneficio-sos d'una determinada medicació poden trigar dies o setmanes aaparèixer.

Quins tractaments farmacològics hi ha?

Es poden tractar els transtorns psicològics i del comportament que poden presentar els malats d’Alzheimer?

Quins efectes secundaris pot patir un malalt tractat amb inhibidors de l’acetilcolinesterasa?

llibre 1* 13/5/04 14:00 Página 16

Page 15: La malaltia d'Alzheimer [1,06 MB ]

17

No hem d'oblidar que aquests tractaments es poden combinar ambtractaments no farmacològics.

Els fàrmacs utilitzats amb més freqüència són:

Antipsicòtics (risperidona, ziprasidona, olanzapina, etc.)S'usen per tractar l'agitació, les al·lucinacions, els deliris, la falta de

cooperació i l'ansietat. Els efectes secundaris més freqüents són el par-kinsonisme (rigidesa, tremolor, trastorn de l’equilibri) i els efectes anti-colinèrgics (hipotensió ortostàtica, restrenyiment, retenció d'orina, con-fusió i problemes cardíacs).

Benzodiazepines (alprazolam, diazepam, clorazepan, clonazepan,gabapentina, etc.)

S'aconsellen, en ocasions, quan l'ansietat és el símptoma més evident,incloent l'agitació i la intranquil·litat. Els efectes secundaris inclouen lasedació, la confusió, la marxa inestable i la desinhibició.

Antidepressius (fluoxetina, paroxetina, sertralina, doxepina, trazodona,etc.)

S’utilitzen per tractar els símptomes depressius. Els efectes d'aquestsfàrmacs s'observen al cap de dues a quatre setmanes d'haver iniciat eltractament. Els efectes secundaris més comuns són la sedació, la hipo-tensió i els trastorns gastrointestinals.

L'objectiu dels tractaments no farmacològics és estimular les fun-cions intel·lectuals del malalt a través de diferents mètodes.

Altres objectius que es poden aconseguir són: afavorir les relacionssocials i la connexió amb l'entorn sociofamiliar; augmentar el grau d'in-dependència; augmentar el nivell d'autoestima; ajudar el pacient i la

Quins són els tractaments no farmacològics dirigits als malalts d’Alzheimer?

llibre 1* 13/5/04 14:00 Página 17

Page 16: La malaltia d'Alzheimer [1,06 MB ]

família a acceptar i assumir la malaltia. En definitiva, es pretén optimit-zar la qualitat de vida del malalt i de la seva família.

Els tractaments no farmacològics més utilitzats són la reminiscència,els programes d’estimulació i activitat cognitiva, les teràpies cognitivesespecífiques, els programes de rehabilitació cognitiva, la teràpia ocupa-cional, les tècniques de comunicació, les tècniques de validació, la psi-comotricitat, el tractament dels trastorns psicològics i del comporta-ment, la modificació de conducta, els programes de manteniment fun-cional i les psicoteràpies.

Intentar, sempre que sigui possible, no alterar la rutina.Comprovar si el malalt pren correctament la medicació.Respectar els gustos i els costums del pacient.Assegurar una correcta il·luminació dels espais diürns i nocturnsd’on viu.Tranquil·litzar el pacient mitjançant el contacte físic, sempre i quanno l'interpreti com un gest dominant.

Evitar enfrontaments.Distreure el pacient perquè centri l'atenció en temes reals.Mantenir la calma i serenitat i ajudar a no posar nerviós el pacient.Adequar el nivell del llenguatge a les noves i constants limitacionsque la malaltia imposa.Intentar ser receptiu davant els intents de comunicació del pacient.

18

Què cal tenir en compte per afrontar millor els problemes de la cura diària d’un malalt d’Alzheimer?

····

·

····

·

La malaltia d'Alzheimer

llibre 1* 13/5/04 14:00 Página 18

Page 17: La malaltia d'Alzheimer [1,06 MB ]

19

No combatre l’al·lucinació ni el deliri. No convertir-los en temesde discussió.Realitzar una consulta mèdica per intentar reduir, a través de lamedicació, les idees delirants i les al·lucinacions, si persisteixeno són molt greus.Realitzar revisions de la capacitat visual i auditiva.

No oblidar tenir cura d’un mateix.

Davant de qualsevol canvi o malestar del malalt és important teniren compte que la febre, la deshidratació, el restrenyiment, les infeccions(urinàries o respiratòries) o els efectes secundaris dels medicaments enpoden ser la causa.

·

·

·

llibre 1* 13/5/04 14:00 Página 19

Page 18: La malaltia d'Alzheimer [1,06 MB ]

El curador del pacient amb

malaltia d’Alzheimer

llibre 1* 13/5/04 14:00 Página 21

Page 19: La malaltia d'Alzheimer [1,06 MB ]

23

S'entén per curador principal aquell membre de la família en quirecau la responsabilitat, la cura o l’atenció de la persona que pateixla malaltia.

Sol ser el d’una dona d’entre 45 i 65 anys, mestressa de casa,filla, jove o muller del pacient i que, generalment, conviu amb ell.

El curador formal és el professional que atén les necessitats quepresenta el malalt i sol ajudar i/o suplir al curador principal quan aaquest no li és possible assumir totes les tasques. El curador for-mal juga un paper fonamental ja que permet reduir la sobrecàrre-ga del familiar i, per tant, millorar la seva qualitat de vida.

El curador principal pot patir el que s’anomena la síndrome delcurador. Aquesta patologia es caracteritza per la presència dedepressió, ansietat, insomni, frustració, sentiments de culpa, altera-cions conductuals i/o alteracions psicosomàtiques, entre d’altres.

Els curadors, sovint, presenten una taxa alta d’automedicació,

Què s’entén per curador principal?

Què s’entén per curador formal?

S’ha de tractar el curador principal?

Quin sol ser el perfil del curador principal?

La malaltia d'Alzheimer

llibre 1* 13/5/04 14:00 Página 23

Page 20: La malaltia d'Alzheimer [1,06 MB ]

especialment de diversos tipus de psicofàrmacs i analgèsics.Així mateix,els problemes més freqüents derivats de la cura d’un malalt ambdemència són els conflictes familiars, els problemes laborals, les dificul-tats econòmiques i la disminució de les activitats socials i d’oci. Per totaixò, és important una bona intervenció dirigida al curador principalque englobarà diferents aspectes:

Informació sobre la malaltia, les seves característiques, evolució,símptomes i pronòstic.Ensenyar al curador a tenir cura del malalt, ensenyar-li a desen-volupar habilitats pel maneig diari del malalt.Informar dels recursos sociosanitaris de què pot beneficiar-se.Oferir una comunicació permanent i garantir l’ajuda dels profes-sionals sociosanitaris.Afavorir l’autoestima del curador.Ajudar a planificar el futur.Comentar aspectes legals i assessorar sobre qualsevol tema dedifícil decisió.Ensenyar al curador a tenir cura d'ell mateix.

Els diferents recursos per realitzar aquest treball amb el curadorprincipal són les associacions de familiars, els grups d’ajuda mútua, lesintervencions educatives, els grups psicoeducatius, la intervenció fami-liar, els programes de respir i els programes multimodals.

El codi civil estableix en l’article 200 que “són causa d’incapacitataquelles malalties o deficiències físiques o psíquiques que impedeixin auna persona governar-se per si mateixa”.

·

·

··

···

·

S’ha d’incapacitar un malalt d’Alzheimer?

La malaltia d'Alzheimer

llibre 1* 13/5/04 14:01 Página 24

Page 21: La malaltia d'Alzheimer [1,06 MB ]

25

Les demències són causa d’incapacitat.

La declaració d’incapacitat només correspon al jutge mitjançant unasentència, on indicarà el grau i el règim tutelar o de guarda al qual hade ser sotmès el malalt.

Dependrà de cada situació. Hi ha famílies que s’organitzen les res-ponsabilitats i les tasques de la cura del malalt entre els diferents cura-dors principals, evitant així la sobrecàrrega del curador i la institucio-nalització del malalt.

No sempre serà necessari recórrer a una residència, ja que el malaltd'Alzheimer pot restar a casa seva fins al final.

Les situacions que podrien portar a la família a institucionalitzar-losón:

Quan la persona que en té cura se sent sobrecarregada i no téforces per continuar afrontant la responsabilitat.Quan cap membre de la família ajuda al curador principal i exis-teix molta tensió familiar.Quan sorgeixen complicacions de la malaltia que dificulten nota-blement la cura i són necessàries cures mèdiques específiques.Quan el pacient presenta moltes alteracions conductuals i ésmolt pertorbador per a la família.

·

·

·

·

És millor que el malalt resti a casa durant tota la malaltia?

llibre 1* 13/5/04 14:01 Página 25

Page 22: La malaltia d'Alzheimer [1,06 MB ]

Recursos assistencialsper als malalts

d’Alzheimer

llibre 1* 13/5/04 14:01 Página 27

Page 23: La malaltia d'Alzheimer [1,06 MB ]

29

SERVEI D’ATENCIÓ DOMICILIÀRIA

Tipus de prestacióTé com a objectiu oferir un conjunt de serveis i activitats organitza-

des i coordinades perquè el malalt amb demència i la seva família puguinrebre el suport suficient per tal de mantenir l’usuari en el seu medi enles millors condicions de vida i durant el major temps possible. Inclou:atenció diürna directa al malalt (higiene i vestir, alimentació i mobilitza-ció), atenció domèstica del medi (roba, aliments, compres, neteja), men-jar a domicili, servei de teleassistència, suport tecnològic de la llar i delseu manteniment, rehabilitació o adaptació de l’habitatge, ajudes econò-miques i gestions socials.

Qui ofereix la prestacióCal adreçar-se als serveis socials d’atenció primària

SERVEI DE TELEASSISTÈNCIA DOMICILIÀRIA

Tipus de prestació Telèfon directe i permanent d’ajuda urgent amb la Creu Roja

Documentació necessàriaDades familiars Dades del metge de la Seguretat social o de la mútua (telèfon iadreça)Informe mèdic amb medicacióLínia de telèfonNúmero de compte bancariNúmero de la Seguretat socialPersones que visquin pròximes al domicili

Qui ofereix la prestacióCreu Roja

La malaltia d'Alzheimer

··

·····

·

·

Quins recursos assistencials existeixen per als malalts d’Alzheimer?

llibre 1* 13/5/04 14:01 Página 29

Page 24: La malaltia d'Alzheimer [1,06 MB ]

30

AJUTS ECONÒMICS

Tipus de prestacióAjuda de 240,40€ mensuals

RequisitsEls Ajuts econòmics estan destinats a aquelles persones de 65anys o més amb un cert grau de dependència permanent perrealitzar les activitats bàsiques de la vida diària, segons els baremsde valoració.A persones menors de 65 anys amb un mínim del75% de disminució i a persones amb malaltia mental amb unadisminució del 65%.Els ingressos bruts de la unitat familiar no poden superar els36.060,73€ anuals.

Documentació necessàriaImprès que trobarem a les oficines de la Delegació Territorial deGirona del Departament de Benestar i Família amb la resta dedocumentació que s’especifica.

Qui ofereix la prestacióPrograma “Viure en Família” de la Delegació Territorial de Gironadel Departament de Benestar i Família.

REDUCCIÓ QUOTA TELEFÒNICA

Tipus de prestacióBonificació del 70% en la quota d’alta inicial i del 95% en la quota d’a-

bonament mensual en la línia telefònica.

RequisitsCal tenir 64 anys fets o bé tenir la incapacitat absoluta per exer-cir qualsevol mena de professió o ofici.Els ingressos bruts de la unitat familiar no poden superar l’importde la pensió mínima de jubilació amb cònjuge a càrrec (451,20€).

·

·

·

La malaltia d'Alzheimer

·

llibre 1* 13/5/04 14:01 Página 30

Page 25: La malaltia d'Alzheimer [1,06 MB ]

31

Què hem de ferCal dirigir-se a l’oficina de telefònica que correspongui i lliurar la

documentació següent:Certificat de residència i de convivència (es pot aconseguir a laseu del districte que correspongui per residència).Acreditació dels ingressos (declaració d’hisenda, certificat depensionista…).Fotocòpia del DNI.

ObservacionsPer a més informació cal trucar al telèfon 1004 (gratuït).

Qui ofereix la prestacióLa companyia Telefónica Nacional de España.

ASSISTÈNCIA DIÜRNA CONTINUADA

1. Hospital de dia

Tipus de prestacióServei sociosanitari on el malalt assisteix durant el dia per rebre

tractament i/o rehabilitació física o cognitiva durant unes hores.

Què hem de fer Demanar visita amb la traballadora social del centre d’atencióprimària (CAP) o de l’hospital d’aguts.

Qui ofereix la prestacióDelegació Territorial de Girona del Departament de Benestar iFamília

2. Centre de dia

Tipus de prestacióÉs un servei on el malalt assisteix durant el dia, amb teràpia ocupa-

cional. Disposen de transport per accedir-hi.

·

·

·

·

·

·

llibre 1* 13/5/04 14:01 Página 31

Page 26: La malaltia d'Alzheimer [1,06 MB ]

32

Què hem de fer Cal adreçar-se als serveis socials d’atenció primària.

Qui ofereix la prestacióDelegació Territorial de Girona del Departament de Benestar iFamília

INGRÉS EN CENTRES

Tipus de prestacióIngrés en un centre sanitari quan l’estat de la persona ho requereixi.

Criteris per a la sol·licitudQuan necessiti supervisió i ajuda en les activitats de la vida dià-riaQuan el nivell de dependència és total o requereixen de curesespecífiques (mèdiques/d’infermeria)

Què hem de ferS’ha de demanar visitar amb la treballadora social de l’equip deprimària, la qual gestionarà el tràmit i informarà de la documen-tació que cal adjuntar.La família hauria de contribuir econòmicament segons el nivelleconòmic dels membres que es valoren. Es pot denegar a aque-lles famílies que superen el límit econòmic establert.La petició la farà la treballadora social del servei sanitari on esti-gui ubicada la persona amb demència.

Qui ofereix la prestacióResidència assistida: Delegació Territorial de Girona delDepartament de Benestar i FamíliaCentre sociosanitari: Servei Català de la Salut

·

·

·

·

·

·

·

·

·

llibre 1* 13/5/04 14:01 Página 32

Page 27: La malaltia d'Alzheimer [1,06 MB ]

33

ALTRES AJUDES

1. Grups d’ajuda mútuaGrups de persones que donen suport al malalt i a la família, que fan

contenció emocional i que comparteixen informació sobre el procésclínic.

Qui ofereix la prestacióAssociacions de familiars de persones amb demència (FADE-SIA)Creu Roja (poden facilitar una persona per fer companyia a lapersona malalta mentre el curador està al grup)

2.VoluntariatSón persones que destinen part del seu temps lliure a fer un servei

social, com ara companyia a persones malaltes.Com que es tracta d’un recurs escàs, només arriba a persones sense

família o amb greus mancances socials.

3. Programa sociosanitari d’atenció domiciliària (PADES)És un servei especialitzat en geriatria i cures pal·liatives que es des-

plaça al domicili per atendre persones amb pluripatologia, malaltia crò-nica amb dependència o malaltia terminal, i dóna suport als equips d’a-tenció primària de salut.

CERTIFICAT DE RECONEIXEMENT DE DISMINUCIÓ

Tipus de prestacióDocument acreditatiu de la condició de disminuït. Es determina a

partir d’un barem establert en què la disminució és d’un grau igual osuperior al 33%.

·

·

La malaltia d'Alzheimer

llibre 1* 13/5/04 14:01 Página 33

Page 28: La malaltia d'Alzheimer [1,06 MB ]

Què es necessita per obtenir-loOmplir la sol·licitud que es pot trobar a les oficines de laDelegació Territorial de Girona del Departament de Benestar iFamíliaFotocòpia del DNIDocumentació mèdica que justifiqui la disminució

Què ens permetFer deduccions en la declaració de l’IRPFSol·licitar a l’Ajuntament la targeta de permissibilitat d’aparca-mentSuprimir les barreres arquitectòniques i adaptació de la llarAccedir a recursos específics per a les persones amb disminució(ajudes per serveis de rehabilitació del llenguatge i fisioteràpia,assistència personal i/o domiciliària, ingrés en residència o centrede dia, ajudes per mobilitat i transport, per a l’autonomia perso-nal i la comunicació, pensió no contributiva per invalidesa o jubi-lació, reducció de l’IVA en la compra d’un cotxe, exempció del’impost de matriculació…)

Qui ofereix la prestacióDelegació Territorial de Girona del Departament de Benestar iFamília (existeixen uns requisits específics per a cada tipus d’aju-des)

INCAPACITACIÓ

Tipus de procésÉs el procés legal, amb sentència judicial, destinat a protegir els drets

de les persones que no tenen capacitat jurídica per autogovernar-se. Laincapacitat pot ser total o parcial.

34

·

··

··

··

·

llibre 1* 13/5/04 14:01 Página 34

Page 29: La malaltia d'Alzheimer [1,06 MB ]

35

·····

··

La malaltia d'Alzheimer

TràmitsLa família pot presentar la demanda mitjançant un advocat o un fis-

cal o pot exposar la situació de la persona afectada a fiscalia. Els docu-ments que cal presentar són:Certificat literal de la partida de naixementInforme mèdicInforme socialCertificat d’empadronamentFotocòpia del llibre de família

ObservacionsAquest procés és previ a l’assignació d’un tutor (tutela)La família pot demanar assessorament, o bé la intervenció d’una funda-ció tutelar

Delegació Territorial de Girona del Departament de Benestar i Família

C/ Emili Grahit, 217002 Girona

Telèfon 972 48 60 60A/e [email protected]

Creu RojaBonastruc de porta s/n

17001 GironaTelèfon 972 20 04 15

A/e [email protected]

llibre 1* 13/5/04 14:01 Página 35

Page 30: La malaltia d'Alzheimer [1,06 MB ]

Unitat de Valoració de la Memòria i les Demències

llibre 1* 13/5/04 14:01 Página 37

Page 31: La malaltia d'Alzheimer [1,06 MB ]

39

La família o la persona interessada en el servei sol·licita una visitamèdica a través del seu metge de família, que farà la petició del serveimèdic.

En la primera entrevista es realitza una visita mèdica i neuropsicolò-gica en què es demanen els exàmens neurològics i neuropsicològicsnecessaris per a cada malalt, i es parla amb el malalt i la família.

Després, en una sessió clínica interdisciplinària, -reunió setmanal detots els membres de la unitat-, s’analitza el cas i s’emet una orientaciódiagnòstica i unes recomanacions terapèutiques.

A la segona visita, s’informa al malalt i a la família del resultat de lesproves i del consens a què s’ha arribat durant la sessió clínica, així comdel tractament i del seguiment que haurà de seguir el pacient.

L’equip pot decidir, durant la sessió clínica, derivar el malalt i/o fami-liar als diferents serveis de la UVaMiD (valoració psiquiàtrica, ajuda alcurador, treballador social...), segons les necessitats de cada cas.

Com funciona la Unitat de Valoració de la Memòria i les Demències de l’Hospital Santa Caterina (UVaMiD)?

La malaltia d'Alzheimer

llibre 1* 13/5/04 14:01 Página 39

Page 32: La malaltia d'Alzheimer [1,06 MB ]

Llibres i guies i recursos d’internet

llibre 1* 13/5/04 14:01 Página 41

Page 33: La malaltia d'Alzheimer [1,06 MB ]

43

LLIBRES I GUIES:

AGÜERA ORTIZ LF, MARTÍN CARRASCO M, DURANTEMOLINA P. y LLORENTE P. Enfermedad de Alzheimer. 100 pregun-tas más frecuentes. Editores Médicos, S.A. EDIMSA. Madrid, 2000.

ALBERCA R. Tratamiento de las alteraciones conductuales en laenfermedad de Alzheimer y en otros procesos neurológicos. EditorialMédica Panamericana. Madrid, 2002.

ALBERCA R., LÓPEZ-POUSA S. Enfermedad de Alzheimer yotras demencias. Editorial Médica Panamericana. Madrid, 2002.

ARNAL R.,ARROYO-ANLLÓ E.M., BERMEJO F. y OTROS.La enfermedad de Alzheimer en la familia. Laboratorios Pfizer, 2000.

BERNARD KRIEF. Libro blanco sobre el deterioro cognitivo en elenvejecimiento y demencia en España. Gabinete de EstudiosSociológicos, 1997.

CASABELLA ABRIL B., ESPINÀS BOQUET J.Recomendaciones sobre demencias. Sociedad Española de Medicina deFamilia y Comunitaria. Barcelona, 1999.

CASQUERO RUIZ R y SELMES J. Cómo entender, actuar yresolver los trastornos de conducta de su familiar. Madrid: Ed. Meditor,2003.

DÍAZ M. y otros. En casa tenemos un enfermo de Alzheimer.Bilbao:AFAB Bizcaya, 1995.

FERNÁNDEZ DE TROCÓNIZ MI., MONTORIOCERRATO I. y DÍAZ VEIGA P. Cuando las Personas MayoresNecesitan Ayuda. Guía para cuidadores y familiares. Instituto deMigraciones y Servicios Sociales (IMSERSO). Madrid, 2002.

La malaltia d'Alzheimer

llibre 1* 13/5/04 14:01 Página 43

Page 34: La malaltia d'Alzheimer [1,06 MB ]

44

FISH S. Enfermos de Alzheimer: cómo cuidarlos / cómo cuidarse.Bilbao: Ed. Mensajero, 1990.

FRUTMAYR-SCHUH A. La enfermedad de Alzheimer. Barcelona:Ed. Herder, 2002. Colección Resorters.

GONZÁLEZ MALDONADO R. El extraño caso del Dr.Alzheimer (del olvido a la demencia). Grupo Editorial Universitario.Granada, 2000.

LÓPEZ-POUSA, S.,VILALTA FRANCH, J., LLINÀSREGLÀ, J. Manual de demencias. Prous Science, Barcelona 2001.

MACE NANCY L., RABINS PETER V., M.D. 36 horas al día.Guía para los familiares de los pacientes de ALZHEIMER. EditorialANCORA SA., Barcelona, 1991.

PASCUAL BARLÉS G. Guía para el cuidador de pacientes condemencia tipo Alzheimer. Zaragoza: Ed. Certeza, 1999.

PEÑA-CASANOVA J. Activem la ment. Fundació “La Caixa”.Barcelona, 1999.

SELMES J. y ANTOLINE M. Guía de actividades diarias o cómoocupar el tiempo de un enfermo de Alzheimer. Madrid: Ed. Meditor, 2003.

SELMES J. y ANTOLINE M. Vivir con la enfermedad de Alzheimer(u otras demencias). Madrid: Ed. Meditor, 2003.

VILA MIRAVENT J. Guía práctica para entender los comporta-mientos de los enfermos de ALZHEIMER. Editorial EUMO-OCTAEDRO.Barcelona, 1999.

La malaltia d'Alzheimer

llibre 1* 13/5/04 14:01 Página 44

Page 35: La malaltia d'Alzheimer [1,06 MB ]

45

RECURSOS D’INTERNET:Portal dedicat a la gerontologia:

http://www.uniges.comPortal dedicat a la malaltia d’Alzheimer:

http://www.alzheimer-online.orgFundació Alzheimer España:

http://alzheimer.rediris.esAssociació Alzheimer Europa:

www.alzheimer-europe.org Associació de Familiars d’Alzheimer de Barcelona:

www.afab-bcn.orgAssociació de Familiars d’Alzheimer de Girona:

http://www.gencat.es/entitats/fadesia.htmPàgina del Departament de Sanitat i Seguretat Social dela Generalitat de Catalunya:

http://www.gencat.es/sanitat/portal/cat/alz01.htmPàgina de la Fundació “la Caixa” sobre la malaltiad’Alzheimer:http://www1.lacaixa.es:8090/webflc/wpr0pres.nsf/wurl/alzhei-merp_cat?OpenDocumentAssociació Alzheimer del Regne Unit:

http://www.alzheimers.org.ukAssociació Alzheimer Internacional:

http://www.alz.co.ukPàgina depenent del National Institute on Aging d’EstatsUnits:

http://www.alzheimers.orgAssociació Alzheimer del Canadà:

http://www.alzheimer.ca

·

·

·

·

·

·

·

·

·

·

·

·

llibre 1* 13/5/04 14:01 Página 45

Page 36: La malaltia d'Alzheimer [1,06 MB ]

llibre 1* 13/5/04 14:01 Página 46

Page 37: La malaltia d'Alzheimer [1,06 MB ]

47

Els membres i col·laboradors de l’equip de la Unitat de Valoració de laMemòria i les Demències són:

Gemma Camps RoviraMaria del Mar Cruz ReinaMontse García PuigJosep Garre OlmoMarta Hernàndez FerrándizAnna Isern VilardellMontse Juanola GiraltSecundí López-PousaManoli Lozano Gallego Jordi Llinàs Reglà

Unitat de Valoració de la Memòria i les Demències (UVaMiD)Hospital Santa Caterina

Plaça Hospital, 517002 GIRONA

Tel. 00 34 972 18 25 95Fax 00 34 972 18 26 05A/e [email protected]

Carme Mariscot BasSílvia Monserrat VilaVerònica Morante MuñozSílvia Pla VilàImma Pericot Nierga Paloma Sánchez Gavilán Antoni Turon EstradaJoan Vilalta FranchGlòria Vilar Farrerós

La malaltia d'Alzheimer

llibre 1* 13/5/04 14:01 Página 47

Page 38: La malaltia d'Alzheimer [1,06 MB ]

Pfizer, S.A.Avda. de Europa, 20-B

Parque Empresarial La Moraleja28108 Alcobendas (Madrid)

Eisai Farmacéutica, S.A.Avda. Partenón 4

28042 Madrid

llibre 1* 13/5/04 14:01 Página 48