La llengua als segles XVI, XVII i XVIII

El procés de substitució lingüística

En el s.XV es produeixen dos fets que influïren en l’inici del procés de substitució lingüística (valencià castellà):

l’entronització de la dinastia castellana dels Trastàmara

el casament de Ferran II d’Aragó (el catòlic) amb Isabel de Castella

Castellà i valencià que compartien el nostre territori des del s.XVI, es convertiren en distintiu social:

Una minoria (lletraferits, intel·lectuals, aristòcrates) coneixien el castellà, mentre que el poble sols coneixia el valencià

SITUACIÓ DIGLÒSSICA: desigualtat social entre dues llengües

Durant el s. XVI la literatura culta decreix en quantitat, qualitat i originalitat al mateix temps que la literatura castellana apareix representant la modernitat i n’augmenta la producció i l’edició.

Aquesta decadència va afectar la literatura culta, però no la literatura de caràcter popular, molt vigorosa, ni a l’ús de la llengua, la qual va seguir sent oficial fins al s. XVIII.

CAUSES DE LA DECADÈNCIA

1410, Mort Martí I l’humà sense descendència. Al 1412 es celebra el Compromís de Casp. S’elegeix a Ferran d’Antequera com a rei, aquest rei pertany a la dinastia castellana dels Trastàmara.

1474, Unió de les cases reials de Castella i Aragó, amb el matrimoni d’Isabel i Ferran. Desapareix la cort reial pròpia de la Corona d’Aragó.

1492, Descobriment d’Amèrica: s’obre una important ruta comercial a l’Atlàntic de la qual queden exclosos els territoris catalans. (ruïna de la burgesia, patrocinadora de les nostres lletres al s.XV)

1556-1598: regnat de Felip II:regressió ideològica i tancament d’Espanya.

1618: inici de la guerra dels Trenta Anys

1640: revolta i independència de Portugal

Mapa de Europa en 1648 tras la Paz de Westfalia. La zona gris representa a los pequeños estados alemanes incluidos en el Sacro Imperio Romano Germánico.

1640-1652: guerra dels Segadors (revolta popular contra els terços de l’exèrcit reial)

1659: Tractat dels Pirineus, el Rosselló, el Conflent i una part de la Cerdanya passen a dependre de França.

1700-1714: Guerra de Successió, adveniment de la dinastia borbònica a la corona espanyola.

1707, 1715 i 1716: Decrets de Nova Planta al Regene de València, al Principat de Catalunya i a les Illes Balerars.

suposaren la pèrdua de la capacitat legislativa i del control econòmic, fiscal, judicial, duaner i monetari propi i la dependència dels aparells polítics castellans, a banda que s'imposà l'autoritat reial, per damunt de la legal.

Castellanització de l’aristocràcia dels antics territoris de la Corona d’Aragó.

Pèrdua del poder de la burgesia catalana, afeblida per les guerres i les crisis econòmiques.

Utilització del castellà en la literatura culta.

Pèrdua de la consciència d’unitat entre els diferents territoris de parla catalana.

Imitació dels grans autors castellans (Garcilaso, Góngora i Quevedo)

Influència de la figura d’Ausiàs March que es torna a posar de moda entre els nostres escriptors.

Presència de castellanismes i dialectalismes.

Imitació de formes mètriques pròpies de la poesia castellana.

Hi hagué autors que conrearen els dos tipus de literatura (Joan Timoneda) en les dues llengües, segons el públic a qui es destinava

De la literatura de la Decadència

SEGLE XVI: RENAIXEMENT SEGLE XVII: BARROC SEGLE XVIII: IL·LUSTRACIÓ

SEGLE XVI: RENAIXEMENT SEGLE XVII: BARROC SEGLE XVIII: IL·LUSTRACIÓ

És la generalització a tot Europa de l’esperit humanista dels segles XIV i XV.

Una visió més humanitzada (antropocèntrica) del món es reflecteix en la literatura amb l’equilibri i l’harmonia clàssics, el vitalisme i l’alegria de viure.

Els renaixentistes van valorar la inspiració popular i la van elevar a la categoria de literatura culta: estil senzill, planer, formes mètriques de tradició popular, temàtica festiva…

És la generalització a tot Europa de l’esperit humanista dels segles XIV i XV.

Una visió més humanitzada (antropocèntrica) del món es reflecteix en la literatura amb l’equilibri i l’harmonia clàssics, el vitalisme i l’alegria de viure.

Els renaixentistes van valorar la inspiració popular i la van elevar a la categoria de literatura culta: estil senzill, planer, formes mètriques de tradició popular, temàtica festiva…

Destaca: Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa de Cristòfor Despuig, on l’autor fa una defensa a ultrança de l’ús culte de la llengua catalana.

POETES: Joan PujolPere Serafí (Va suposar una certa renovació de la

poesia amb influència italiana) Joan Timoneda (Flor d’enamorats, és una obra de

compilació de poesia) DRAMATURGS:

Lluís Milà, escriu El cortesano (satiritza els costums de la cort)

Joan Ferrandis d’Herèdia, escriu La vesita

La severitat, l’exageració, el pessimisme i el tenebrisme substitueixen la vitalitat, l’harmonia, l’optimisme i lluminositat de l’època anterior.

Retorn al teocentrisme medieval. La vida terrenal no val res, l’important és preparar l’ànima per al moment del judici diví.

No hi ha més realitat que la mort, i la vida és una mentida, un somni.

La vida, entesa com a lloc de proves que cal superar.

La brevetat de la vida i l’obsessió pel pas del temps.

La vida entesa com una preparació per a la mort.

La visió distorsionada de les realitats, com si foren miratges o il·lusions.

Francesc Vicenç García, rector de Vallfogona. Imitador de l’autor castellà Francisco de Quevedo, va conrear els gèneres poètics dels autors castellans. També escriu poesia burlesca, obscena i procaç.

Francesc Fontanella, poeta que es va inspirar en Garcilaso de la Vega. Va escriure també dues obres de teatre, Amor, fermesa i porfia i Lo desengany.

Francesc Mulet, autor d’obres satíriques i burlesques. La més coneguda és Tractat del pet.

Francesc Vicenç García, rector de Vallfogona

A una hermosa dama de cabell negre que es pentinava en un terrat ab una pinta de marfil

Ab una pinta de marfil polia Sos cabells de finíssima atzabeja A qui los de or més fi tenen enveja, En un terrat, la bella Flora, un dia;

Entre ells la pura neu se descobria Del coll que, ab son contrari, més campeja I, com la mà com lo marfil blanqueja, Pinta i mà de una peça pareixia.

Jo, de lluny, tan atònit contemplava Lo dolç combat, que ab estremada gràcia Aquestos dos contraris mantenien,

Que lo cor, enamorat, se m'alterava I, temerós de alguna gran desgràcia, De prendre'ls tregües ganes venien.

Francesc Mulet

TRACTAT DEL PET (fragment)

D’açò de tirar-se pets i rotar per lo traser, un tractadet ne vullc fer per a ignorants i discrets. Assentats uns notadets, podré, en major claritat, indagar en puritat del pet d’essència i substància, perquè no hi haja ignorància d’esta important veritat.

Nota primer: que el petar-se no està prohibit per llei, i així al vassall com al rei los és llícit desventar-se. Ni crec jo que puga dar-se principi més evident, quan tots creuen firmement ser cosa molt natural, i el no haver-hi ningun mal en obrir-li porta al vent.

Dominen les idees racionalistes, avanç de les ciències i la idea del progrés de la humanitat, destinada a la felicitat.

Literatura didàctica i assagística, producte de l’afany científic i investigador.

Es publiquen tractats gramaticals i històrics, diccionaris, catàlegs literaris d’autors, apologies en defensa de la llengua, etc.

La prosa

Fou molt escassa per la prohibició a conseqüència dels decrets de Nova Planta.

Destaquen dos obres:

Rondalla de rondalles de Lluís Galiana (Ontinyent) on es ridiculitzen els usos col·loquials de la llengua.

Calaix de sastre de Rafael d’Amat i Cortada, baró de Maldà, és un dietari.

POESÍA (Sovint cantada i amb una gran varietat de gèneres)Goigs: poesía religiosaNadales: a l’entorn del naixement de CristRomanços: poemes narratiusCançons de bandolers i lladres de camí ral:

poemes narratius que narren el bandolerisme.Les corrandes i cançons de pandero:

composicions cantades per les majorales de les confraries de la Mare de Deu del Roser, per recaptar diners.

El misteri d’Elx La Festa o Misteri d'Elx és un obra teatral de

rails medievals, dividida en dos actes, que es posen en escena cada any durant els dies 14 i 15 d'agost a l'interior de la Basílica de Santa Maria d'Elx. En ella es representa la mort, assumpció i coronació de la Verge, i en conjunt presenta nombrosos aspectes artístics i històrics dignes de consideració. Si, a més a més, tenim en compte que es tracta de l'única obra del seu gènere que s'ha representat sense interrupció fins a l'actualitat, malgrat les prohibicions oficials derivades del Concili de Trent, hem de concloure que ens trobem davant una obra clau del teatre religiós europeu d'origen medieval.

El misteri d’Elx