La llegenda de Meritxell

Un dia de Reis, enmig d’una gran nevada, els habitants del poble

de Meritxell anaven a Canillo, com cada dia festiu, per assistir a

missa. En un punt del camí molt proper al poble, van veure una

gavernera florida. El fet els estranyà, perquè no és propi que les

gaverneres floreixin al pic de l’hivern. En acostar-s’hi van veure

que, sota la gavernera, ben protegida de la neu, hi havia una bella

imatge de la Verge.

Corrents, van avisar al rector de Canillo.

Entre tots portaren la imatge a l’església parroquial, on la

dipositaren sobre l’altar major.

L’endemà, però, la imatge havia desaparegut. Els de Canillo

van pensar que l’havien robada, i van començar a buscar

pertot arreu.

Finalment, la van trobar: tornava a estar sota la gavernera

florida.

Deduint que era la mateixa Verge la qui havia tornat a aquell

lloc i pensant que el que volia era estar a Encamp, van cridar

la gent d’aquesta parròquia i la van portar a l’església

d’Encamp.

Però, igualment, l’endemà la imatge tornava a estar sota la

gavernera.

Llavors van comprendre quina era la voluntat de la Verge. I així,

per satisfer el seu desig, van aixecar un santuari just en aquell lloc.

Des de llavors fins avui mateix el poble andorrà es congrega

multitudinàriament al santuari de la Mare de Déu de

Meritxell cada 8 de setembre per venerar la seva santa

patrona.