1

La justícia juvenil a Catalunya

Direcció General d’Execució Penal a la Comunitat i de Justícia JuvenilMaig 2011

2

Configuració territorial a Espanya

505.089 km2

50 províncies

17 comunitats autònomes

2 ciutats autònomes

3

Extensió: 32.106 Km² Habitants: 7.134.697 aprox.Divisió territorial: 41 comarques4 províncies: Barcelona, Girona, Lleida i TarragonaMunicipis: 946

Organització territorial de Catalunya

4

Catalunya exerceix les competències en matèria de justícia juvenil des de l’any 1981

El marc legal bàsic en què es recolza:

Llei orgànica 5/2000, reguladora de la responsabilitat penal dels menors.

Llei 27/2001 de justícia juvenil de Catalunya.

Reglament de la Llei orgànica 5/2000.

Segons la llei, les competències s’han concretat en les quatre següents:

Assesorar sobre les circumstàcies personals, psicològiques i socials del menor a fiscalia i jutjats de menors.

Gestionar els processos de mediació entre el menor i la víctima, quan ho autoritzi la fiscalia.

Executar les mesures de medi obert.

Executar les mesures d’internament.

5

La responsabilitat dels menors

Edat Responsabilitat penal Conseqüències jurídiques

0 a 13 anys

NO

Possible aplicació de les mesures de protecció previstes en la legislació civil, per les entitats públiques de proteccióde menors, si hi ha una situació de desemparament o de risc que ho justifiqui (art. 3 LO 5/2000)

Possible responsabilitat civil per danys.

14 a 17 anys

SÍ

Responsabilitat penal conforme a la Llei orgànica 5/2000(art. 1 LO 5/00 i 19 CP 1995)

18 anys

SÍ

Responsables conforme al Codi penal de 1995.

6

• Encomana al ministeri fiscal la iniciativa processal i li concedeix àmplies facultats per acordar l’acabament del procés.

• Orientades cap a l’efectiva reinserció i el superior interès del menor, de natura formalment penal, però materialment sancionadora-educativa del procediment i de les mesures aplicables.

• Reconeixement exprés de totes les garanties que es deriven del respecte dels drets constitucionals.

• Han de primar les especials exigències de l’interès del menor i la diferenciació de diversos trams a efectes processals i sancionadors.

• Flexibilitat en l’adopció i execució de les mesures aconsellades per les circumstàncies del cas concret. Competència de les entitats autonòmiques relacionades amb la reforma i protecció de menors per a l’execució de les mesures imposades en la sentència, i control judicial d’aquesta execució.

Principis inspiradors de la llei de responsabilitat del menor

7

1. Amonestació

2. Prestacions en benefici de la comunitat

3. Internament tancat, semiobert i obert

4. Internament terapèutic

5. Assistència a un centre de dia

6. Llibertat vigilada

7. Realització de tasques socioeducatives

8. Tractament ambulatori

9. Permanència de cap de setmana

10. Convivència amb una persona, família o grup educatiu

11. Privació del permís de conduir ciclomotors o vehicles

Mesures autoritzades

8

El model de justícia juvenil

El model defineix la seva intervenció, dins del context judicial, com a educativa i responsabilitzadora del jove infractor en relació amb les seves actuacions i de la societat en relació amb el jove.

El model articula un conjunt de respostes en aquest camp que té com a eix central les persones, els conflictes i l’entorn social on es produeixen.

El model és un sistema obert i integrat a la xarxa de serveis comunitaris que centra les seves intervencions en el jove infractor, en la víctima i en la comunitat.

El model busca restablir la convivència social entre les persones.

9

EL JOVE INFRACTOREl model pretén confrontar el jove amb les seves accions i conseqüències i, per això, ofereix respostes adequades a les seves característiques i circumstàncies personals, de manera que el fa participar de forma activa en els canvis.

El model també vol facilitar al jove els recursos necessaris perquè es faci responsable de les seves accions.

LA VÍCTIMAEl modelo té en consideració la víctima perquè li ofereix l’oportunitat de participar activament en la resolució del conflicte: sent escoltada, sent compensada pels danys patits i sent considerada durant tot el procés.

LA COMUNITATEl model cerca formes més àgils i participatives per a la resolució dels conflictes i promou la participació social en les intervencions. Aquestes, bàsicament i sempre que sigui possible, es desenvoluparan en el propi entorn.

El model d’intervenció de la justícia juvenil

10

3. Conclusions7.400 menors aproximadament entren en contacte, cada any, amb la justícia juvenil.

2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 1 sem 10 2 sem 10

Població anual acumulada 6.412 6.419 7.036 7.363 7.654 7.405 7.220 7.094 5.322 4.804Població últim dia de l'any 1.705 1.814 2.159 2.184 2.141 2.226 2.237 2.293 2.308 2.293

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

9.000

11

Canvis en el perfil de la població

Dispersió d’edat en la intervenció amb els joves/menors infractors

Més consolidació de la carrera delictiva

Immigració

Problemàtica de salut mental més severa

Més incidència en el consum de drogues

Patologia dual, trastorns de comportament

Delictes (i conductes) més violentes y sense una explicació funcional clara

Joves amb fracassos més consolidats en els circuits assistencials

12

• 83 % són homes.• Edat: 17 anys.• 75 % són de la província de Barcelona.• 85 % no tenen expedients previs,• 15 % són reincidents, • Edat mitjana primer expedient és de 16 anys

en els homes i 15,5 en les dones, • Espanyols un 69 % i estrangers el 31 %.• Dels menors ingressats a centres, gairebé el

50 % són estrangers, casos en què sovint arriben amb greus mancances afectives, socials, educatives i sanitàries.

• En un 50 % el delicte és contra la propietat i en un 23% són lesions.

El perfil del jove infractor

13

3. ConclusionsEl 83% són homes i el 17% són dones

2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 1 sem 10 2 sem 10

Homes (pob. anual acumulada) 5.545 5.497 5.955 6.091 6.280 6.138 6.003 5.882 4.454 4.063Dones (pob. anual acumulada) 867 922 1.081 1.272 1.374 1.267 1.217 1.212 868 741% Homes (pob. anual acumulada) 86,48 85,64 84,64 82,72 82,05 82,89 83,14 82,92 83,69 84,58% Dones (pob. anual acumulada) 13,52 14,36 15,36 17,28 17,95 17,11 16,86 17,08 16,31 15,42

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

14

3. ConclusionsEl 69% són nacionals i el 31% estrangers

2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 1 sem 10 2 sem 10

Pob. estrangera (anual acumulada) 1.235 1.380 1.652 1.766 2.069 2.329 2.447 2.672 2.019 1.888Pob. espanyola (anual acumulada) 5.177 5.039 5.384 5.597 5.585 5.076 4.773 4.422 3.303 2.916% Pob. estrangera 19,26 21,50 23,48 23,98 27,03 31,45 33,89 37,67 37,94 39,30% Pob. espanyola 80,74 78,50 76,52 76,02 72,97 68,55 66,11 62,33 62,06 60,70

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

15

3. ConclusionsProgrames aplicats: mediació, medi obert i internament en centre educatiu

2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010Nombre de programes de mediació 1.931 1.824 2.285 2.487 2.795 2.643 2.560 2.373Mesures de medi obert fermes 3.070 3.840 4.011 4.128 3.889 3.598 3.546 3.675Mesures d'internament fermes 561 608 660 698 668 625 629 644% Mediació 34,72 29,08 32,85 34,01 38,02 38,49 38,01 35,46% Medi obert 55,20 61,22 57,66 56,45 52,90 52,40 52,65 54,92% Internament 10,09 9,69 9,49 9,54 9,09 9,10 9,34 9,62

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

4.000

4.500

55% Medi obert

35% Mediació

10% Internament

16

Els beneficis de la mediació

• Integra la resposta penal en un tractament multidisciplinari i, a més, enforteix el principi d’intervenció mínima de manera que evita que el dret penal entri on el conflicte es pugui resoldre d’una altra manera.

• Facilita espais de comunicació, tant per a la víctima com per a l’infractor i contribueix a aconseguir una justícia penal més humana, més comprensible i més propera. I tot això beneficia tots els implicats en el conflicte penal.

• Contraresta el procés de victimització secundària i afavoreix un rescabalament del dany patit.

• L’acostament a la víctima i al seu patiment possibilita la presa de consciència del dany causat com a primer pas per a la reinserció.

• La descongestió de l’Administració de justícia i dels seus òrgans auxiliars, amb l’estalvi de costos que implica.

17

• D’altra banda, la mediació assegura una efectiva protecció a la víctima mitjançant la reparació o disminució del dany causat pel delicte.

• Responsabilitza l’infractor sobre les conseqüències de l’il·lícit, al mateix temps que disminueix la possibilitat de retreure-li penalment i li procura mitjans per normalitzar la seva vida.

• Retorna el protagonisme a la societat civil i pren en consideració les causes reals del conflicte i les conseqüències.

• Impulsar la mediació és una necessitat derivada dels nostres compromisos europeus (Decisió Marc del Consell de la UnióEuropea)

• A través dels criteris anteriors, es millora la percepció ciutadana de la justícia.

18

CE BARCELONA

Equipaments justícia juvenil

CE ELS TIL.LERSCE L’ALZINACE ORIOL BADIA

CE FOLCH I TORRES

EMO BCN 4

EMO BCN 3

EMO BCN 2

EMO BCN 1

EMO BCN 5EMO BCN 6EMO BCN 7

EAT BCN 1EAT BCN 2EAT BCN 3

PIS BCN 1PIS BCN 2

CE MONTILIVI

PIS GIRONA

EMO GIRONA

EMO GIRONA 2

EAT GIRONA

CE EL SEGRE

EMO LLEIDA

EAT LLEIDAPIS LLEIDA

CE TARRAGONAEMO TARRAGONA 2

EMO TARRAGONAEAT TARRAGONA

PIS TARRAGONA

Equipaments actualsEquipaments nous

EATEMOCE

Equip d’Assessorament TècnicEquip de Medi ObertCentre Educatiu

La justícia juvenil, competència del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, téuna plantilla de més de 500 professionals.

Aquesta dotació es distribueix:326 professionals en centres educatius. 77 al Servei de Mediació i Assessorament Tècnic. 85 al Servei de Medi Obert.22 als serveis centrals.

19

CE Can Llupià: 60 places

CE L’Alzina: 60 places

CE Til·lers: 60 places

CE Montilivi: 30 places

CE Folch i Torres: 12 placesCE Oriol Badia: 14 places

CE El Segre: 30 places

20

3. ConclusionsTipus de programa a centres Descripció

Programes d’actuació educativa

Programa de formació reglada Els menors i joves internats als centres poden continuar l’educació secundària obligatòria, preparar-se per accedir a la formació postobligatòria (CFGM, batxiller), seguir cursos d’alfabetització i reforçar els aprenentatges instrumentals bàsics. Cada aula està dotada del corresponent equipament informàtic.

Programa de formacióocupacional i inserció laboral

Els centres disposen d’aules de formació ocupacional equipades segons les especialitats que s’hi imparteixin: jardineria, hostaleria (restauració i cuina) i manteniment. Els menors i els joves poden rebre la certificació oficial del Departament de Treball en acabar les hores reglamentàries per a cada curs. També hi ha tallers productius que donen cobertura al dret al treball dels joves en edat laboral.

Programa de competències psicosocials

Tots els menors i joves reben una intervenció bàsica, impartida per els educadors dels centres, per millorar la competència psicosocial en aspectes relacionats amb: habilitats socials, promoció del pensament, control i autocontrol conductual i emocional, desenvolupament de valors prosocials, desenvolupament de la capacitat empàtica i resolució de problemes interpersonals

Programa d’hàbits bàsics i habilitats domèstiques

Aquest programa treballa habilitats de vida bàsiques per al desenvolupament de l’autonomia i la incorporaciódel jove a la vida adulta. Es desenvolupen continguts relacionats amb els hàbits d’ordre, planificació del temps, economia domèstica, etc.

Programa d’educació per a la salut

Els equips educatius dels centres duen a terme accions transversals dirigides a la millora de la salut dels menors i els joves internats i es consideren dues perspectives: la preventiva i la de promoció de la salut. En aquest sentit, els continguts bàsics d’aquest programa són: promoure hàbits i un estil de vida saludables (higiene personal, l’activitat física, el descans, l’alimentació, etc.); prevenir el consum de substàncies tòxiques, prevenir els trastorns alimentaris, educar en l’àmbit afectiu i sexual, prevenir malalties infeccioses, prevenir accidents i educar en primers auxilis.

Programa de tutoria Cada un dels menors i joves internats té un educador-tutor. Els menors i/o joves reben tutories setmanals per al seguiment del projecte educatiu individual (PEI).

Programa d’educació física i esport

Professors d’educació física del Departament d’Ensenyament imparteixen diàriament l’educació física conjuntament amb els educadors del centre. L’esport és una eina més del procés educatiu i reinseridor del jove.

Programa de mediació cultural i per a la diversitat

Justícia juvenil disposa de mediadors culturals que donen suport i orientació als menors/joves que ho requereixen sobre els processos d’inserció sociocultural.Fan assessorament als professionals dels centres sobre les qüestions de la realitat intercultural i desplega estratègies de promoció i foment de la comunicació, la comprensió mútua i la resolució de conflictes per millorar la convivència.Els educadors imparteixen una activitat grupal, cada setmana, per treballar amb els joves els valors de la tolerància, la solidaritat i el respecte mutu a la diversitat cultural.

Programa de cultura, temps lliure i oci

Les activitats culturals, de temps lliure i oci estan impartides pels educadors dels centres i algunes per monitors d’entitats especialitzades en aquest tipus d’activitats (música, teatre...).

21

3. ConclusionsProgrames d’actuació especialitzada

Programa de tractament de problemàtiques de salut mental i programa de tractament de drogodependències i altres addiccions

Es disposa d’una atenció especialitzada en salut mental i drogodependències per part de psiquiatres i psicòlegs de l’equip del servei de salut mental i addiccions de Sant Joan de Déu (entitat que téun conveni amb el Departament de Sanitat per prestar aquest servei). L’actuació d’aquests professionals es complementa amb l’actuació dels psicòlegs i equips multidisciplinaris dels centres.

Programa de tractament de delictes violents

Els psicòlegs dels centres duen a terme una actuació especialitzada amb els menors i joves que han comès delictes de violència contra les persones per evitar-ne la reincidència. Aquesta actuació preveu una metodologia individual, amb un tractament específic per a cada menor o jove i una metodologia grupal.

Programa de gestió del risc, impulsat pel Centre d’Estudis Jurídics i FormacióEspecialitzada i la DG d’ExecucióPenal a la Comunitat i Justícia Juvenil

Aquest programa consisteix en l’aplicació individual d’un instrument de detecció (SAVRY), validat prèviament, dels factors de risc i protecció del subjecte, amb l’objectiu de poder estructurar un programa d’intervencióadreçat a minimitzar el risc de reincidència.

22

Gràcies per la vostra atencióquimclavaguera@gencat.cat