RdR1

1 d’abril de 2009

> Opinió

Informació dels successos, l’economia, els esports i la cultura de la Jonquera i contrada

Xanquers de l’Albera“Volem que internet sigui el nostre mitjà

de comunicació intern i extern”

> Entitats

Francesc Ventura“Deurien veure que

era bona persona i em van enviar cap a casa

sense aval”

> Història

Jordi CabezasPropostes per la

Jonquera i el Portús per fer front a la crisi

2 - Núm. 90 - 1 d’abril de 2009Revista mensual i diari digital

La Jonquera...Massa fronts oberts?

2

1 d’abril de 2009

Gaudeix del nostre buffet o si ho prefereixes servei de restaurant a la cartaEurocenter - Polígon Mas Morató - C/ Galicia, 2 - 17700 LA JONQUERATel. 972 555 878 - Fax: 972 555 872www.granbuffetlibre.com

�

1 d’abril de 2009

RESUM

Infojonquera.cat Diari digital de la JonqueraL’Esquerda de la BastidaRevista mensualApartat de correus 15117700 LA JONQUERA(00.�4) 972 554 105

Contactar.correu@infojonquera.catesquerda@impremta.info

Edita. Ivan Sanz

Cap de redacció. Gemma Arché

Consell directiu. Judith Na-dal, Gemma Arché i Ivan Sanz

Secció d’opinions. F.A. Picas, Francesc Martínez, Ramon Boix i Vicenç Fiol

Secció història. Miquel Serra-no i Lluís Serrano

Secció de natura. Albert Campsolinas, Joan Budó i Josep Ribas

Secció d’esports. Coke del Campo i Xavi Boix

Fotografia. Josep Ribas (Foto Falgués), Eduardo Romo (Zep-pelinfotos) i Esquerda

Col·laboradors. Jordi Llosa, Josep Ma. Najes, Marta Puigsegur, Xavi Guri, Carol Ma-gallón, James Townsend, Rafa Gallego i Sergi Cabrera

Fonts d’informació. Vilaweb El Punt, Diari de Girona, Hora Nova, Setmanari Empordà, Ajuntaments i entitats

CTP. Roger - Figueres

Imprimeix. www.impremta.info

Contractació publicitat: 972 55 41 05

Correccions. Gemma Arché

Disseny gràfic. www.impre-mta.info

Dipòsit legal. GI-1574-9�

Núm. exemplars. 1.000

Portada: Composició de 16 imatges que reflecteixen 16 fronts.

Amb el suport de:

Editorial

Agermanats amb Revista Massana L’Albera - Argelers de la Marenda i Revista de RosesL’Esquerda de la Bastida és un mitjà col·laborador de la Fundació la Jonquera en acció des de març de 2007

La Jonquera en el seu conjunt passa per una període complexe originat per una llarga llista de fronts extraordinàriament variats i oberts. Alguns d’aquests fronts s’han reflexat gràficament a la portada d’aquesta revista, uns són exclusius de la nostra vila però d’altres són comuns a la resta del país.Ja fa dies que en moltes converses entre els jonquerencs s’hi pot constatar un estat d’ànim resignat, a vegades en converses formals i altres en les més banals, però amb freqüència el rerefons és el mateix. A més, als temes de debat actuals se n’hi han afegit alguns originats ja fa força anys i tot apunta que just ara arribaran a la conclusió final: els parcs eòlics, com a clar exemple. A banda de la omnipresent crisi econòmica i financera, d’àmbit global i afectació local, o de les taxes municipals en determi-nats serveis, aquestes últimes setmanes s’ha creat un especial malestar per la polèmica originada pel ara ja famós estudi de Càritas Interparroquial, entitat amb seu a Figueres i presidida pel també president de Comerç Figueres Jordi Rotllan. La sensació generada és que sembla que hi hagi orquestrada una mena de “campanya-complot” a nivell comercial incentivada per determinades persones, i en ocasions mitjans de comuni-cació, cap a la Jonquera i el seu potencial econòmic. Val la pena recordar ara que el 28 de febrer de 2007 es va publicar l’article La Jonquera mon amour, també petjoratiu en essència i casual-ment publicat pel mateix mitjà

> La Jonquera: massa fronts oberts i poques solucions a curt termini

de comunicació que ara s’ha fet ressó de l’estudi de Càritas. I la casualitat ha volgut que en plena polèmica, un altre mitjà de comunicació hagi ofert una tribuna d’opinió al president de Càritas, ara però opinant sobre temes comercials i com a president de Comerç Figueres. Potser sí que només són casualitats però per a un nombre important de jonque-rencs no ho son.De fet, el que ha fet mal no és el que diu l’estudi en sí mateix, que en part molts subscriuen i ratifi-quen. Un estudi que tot sigui dit és incomplet i oblida altres problemes relacionats amb les suposades motivacions que curiosament havien justificat la necessitat d’aquest estudi. Indirectament hauran creat un flac favor als autors d’aquest polèmic treball.El que ha fet mal han estat les formes amb què s’ha fet públic, amb qui ho ha publicitat i amb el fet que sembla que s’adjudiqui en exclusiva a la Jonquera uns problemes que són comuns a tants altres pobles i ciutats de Catalunya. Així doncs, perquè el cas de la Jonquera s’ha de fer públic i el dels altres municipis no? Han de venir de fora a dir-nos quins problemes tenim? Potser només ens volien “ajudar” a veure’ls desinteressadament?A la Jonquera tothom sap des de fa força anys quins són els fronts oberts, el problema real és que ens hi hem acostumat i ja gairebé els hi hem adjudicat inconscientment el tractament de “problema autòcton habitual” i en conseqüència ja no requereixen una solució urgent.Complementant aquesta editorial i en la pàgna següent els lectors

> L’actual crisi econòmica incrementa uns problemes que ja feia temps que anaven arrelant> Les solucions a alguns dels problemes plantejats depenen de la Jonquera però altres necessiten complicitats externes

trobaran una relació identifica-tiva dels fronts que té oberts la Jonquera i que convindrà tancar més aviat que tard. Un llistat que vol demostrar que els jonquerencs coneixem i identifiquem perfecta-ment no només els tres problemes que ens han volgut ensenyar des de fora, sinó una llarga relació que sovint ve interconnectada tot i que aparentment no ho semblaria.Cal admetre que la portada i la relació dels fronts oberts pot resultar poc agradable, però en qualsevol cas és un reflex de la realitat que no pretén ofendre ningú, només busca reproduir en paper uns problemes que ja fa temps que són al carrer.Que serveixi doncs per intentar relacionar uns fronts que veiem oberts però que per tancar-los es necessiten complicitats dins i fora de la vila. La Jonquera forma part d’un món globalitzat i per tant part de les solucions a alguns problemes escapen de les nostres possibi-litats però no per aquest motiu podem arraconar-los en la nostra consciència, això no ens evitarà part de la nostra responsabilitat. Per això insistim, cal recordar a les autoritats locals aquests problemes quan siguin de la seva competència i quan no, cal fer-los arribar a través seu, com a autoritats més properes, als cada vegada més aliens a la realitat del territori diputats de Barcelona, Madrid i Bruseles. Assumint que tenim un problema serà el primer pas per solucionar-lo i el repte, tot i siguent difícil no ens ha de frenar.

1 d’abril e 2009

4

1 d’abril de 2009Tema editorial

> Un resum gràfic i sintetitzat que identifica els fronts que té oberts el municipi en l’actual període. El llistat s’ha confeccionat tinguent en compte criteris econòmics, socials i d’incidència en el present i futur del muni-cipi. També es concreta si són casos comuns a la resta del país o si ho són en exclusiva.

> La Jonquera, una relació dels fronts oberts

EL DEBAT EÒLICEn breu es podria co-mençar a construir el parc eòlic de la muntanya de Sant Julià. Hi ha un debat molt viu i contrari a la seva ubicació. És un cas singular perquè la zona va ser declarada de protecció a nivell local però té l’aval de la Generalitat.

TURISME FISCALFrança vol evitar el “turisme fiscal” en tabac i alcohol dels nordcatalans al Portús i la Jonquera. Ho va anunciar el Ministre del Pressupost francés aquest mes de març. És un cas singular que s’afegeix a la competència comercial d’altres zones.

CULTURA DE FOGONETEls camioners han deixat de ser un dels principals clients en els restaurants locals. La tendència s’ha incrementat en els dos darrers anys i ara el client francés és el motor del sector. És un cas singular i exclusiu de la Jonquera i de difícil solució.

IMATGE DEFICIENTDes de la carretera i l’Ap7 la imatge que genera la Jonquera no és agrada-ble però empitjora quan s’entra en els polígons. Ningú en fa el manteni-ment. És un cas singular i que només correspon a la Jonquera capgirar la situació.

LA PEDRERAUna empresa té la intenció d’explotar una pedrera a la zona de Mas Brugat. Té tots els permisos en regla però la paradoxa és que incumpleix el POUM ratificat l’any 2004. Part de la població s’hi ha mostrat molt combativa.

PROSTITUCIÓ La prostitució al carrer no ha parat de créixer en noies i punts d’exposició. Competeixen entre elles i generen problemes de seguretat, sanitaris i d’imatge. És un problema comú a tot el país.

VENDA AMBULANTLa “venda ambulant” s’ha tornat agressiva i massiva, agredint agents de la policia i clients. Compe-teixen amb el comerç local però sense haver de pagar impostos ni lloguers. Altres poblacions de la costa que tenen un problema similar tampoc ho han pogut resoldre. Va a més.

DROGALa Jonquera és un punt d’intervenció de droga i d’uns anys cap aquí també és un punt de venda important. La batuda de fa uns dies va acabar amb 6 veïns de la Jonquera detinguts i ha paliat la sen-sació de que no s’estava actuant. És un problema comú a tot el país.

ROBATORISLa crisi econòmica ha disparat el nombre de petits robatoris, en oca-sions als vehicles però també en propietats. La sensació de molts veïns és d’inseguretat i la presència de pidolaires al poble ha incrementat el problema. És un cas comú a tot el país i que anirà a més.

POLICIAL’Ajuntament reclama una comissaria de Mossos. El volum de delictes i inci-dències avalen la petició de l’Ajuntament que de moment ha de paliar la situació incrementant la plantilla de policia local. La hisenda municipal se’n ressenteix. És un cas singular.

5

1 d’abril de 2009 Tendències i senyals

> LES CARES DE LES NOTÍCIES

> MagdaBartomeu

La periodista esportiva que millor ha seguit la història del CP Jonquerenc ja és a punt de publicar el seu primer llibre: 25 anys d’hoquei a la Jonquera. I a més ho fa en un moment molt especial de la seva vida: aviat serà mare.

> Mercè Crespo

La bibliotecària de la Jonquera ha iniciat una campanya de promoció i difussió de noves activi-tats a la biblioteca Carles Bosch de la Trinxeria. A més ho fa adreçant-se a tots els segments i edats de la població.

> CARTES AL DIRECTOR

Srs. de L’EsquerdaVoldria fer referència a l’escrit de la revista núm. 89 referent a la “Nova junta directiva al Casal de la gent gran” de la Jonquera.La reunió no venia motivada per la dimissió del sr. Roqué, sinó perquè era la reunió general de socis corresponent a l’any 2009.El sr. Roqué no es diu Jordi, sinó Josep i el sr. Roqué no era el president, sinó el secretari.Per tant, el qui va dimitir per raons de de salut va ser el secretari sr. Josep Roqué i Lliuret, doncs el president és el sr. Jaume Mach Planas.

I per últim la exposició dels ac-tes realitzats van ser els de l’any 2008 i no pas els del 2009.

Atentament,

Maria Dolors DalfauMarç de 2009Secretària del Casal de l’Avi

> Puntualitzar una informació de l’Esquerda 89

• Reunió general de socis del Casal de l’Avi, celebrada el divendres 20 de febrer als porxos de Can Laporta (Foto: www.falgues.com)

Es tracta d’una obra modèlica a nivell medioambiental. La nova de-puradora de la Jonquera, les obres de la qual es van inciar el passat 1 de novembre, són un referent en la construcció d’infraestructures mediombientals i sanitàries i en son prova el tractament i reciclatge dels residus generats pel movi-ment de terres en aquesta fase de la construcció.L’obra es troba en una fase molt avançada i segons els respon-

sables la part estructural ja està acabada en un 90%. Aviat es començarà la construcció dels edificis de serveis que han de complementar tot el complexe. Està previst que les obres finalitzin el proper mes d’octubre.El sistema de sanejament de les aigües residuals serà realitzat amb els sistemes més moderns i eficients a nivell medioambiental. L’obra es fa pensant en un hipotè-tic creixement de la Jonquera que podria arribar als 25.000 usuaris.

> La nova depuradora es fa pensant en una població de 25.000 habitants

> EduardPascual

Divendres 27 de març va presentar el seu llibre “Codex” a Can Laporta. Va aixecar molta expectació per la seva vinculació i treball a la zona de la Jonquera i l’Alt Empordà.

• Estat actual de les obres (Foto Esquerda)

6

1 d’abril de 2009Informació

> Els bombers volen càmeres de seguretat al Túnel del Portús

Bombers francesos i catalans han presentat un document únic als Estats espanyol i francés per aconseguir que es col·loquin cà-meres de videogilància al túnel del tren d’alta velocitat (TAV) al Portús abans que hi comencin a circular trens. Consideren que és totalment necessari saber què passa el túnel, sobretot perquè no disposa d’accessos intermitjos, sinó que únicament hi ha els d’entrada i sortida per les boques nord i sud. Els cossos d’emergència dels dos països s’han coordinat per

presentar aquesta petició, que ja s’ha entregat al Ministeri de Foment, al Govern francès i a la concessionària del TAV Figueres-Perpinyà, TPFerro. Segons els bombers és molt important que un túnel tingui accessos alternatius a part de les boques d’entrada, i que tingui pous de ventilació o pous d’emergència fàcilment accessi-bles, casos que ara no es dónen al Túnel del Portús. Els bombers estan elaborant el pla d’actuació en aquesta infraestructura en cas d’emergència, i es troben pen-

> La manca d’accessos intermitjos ha posat d’acord a bom-bers d’ambdós costats a fer la petició conjuntament

dents de saber de quines mesures disposaran. Per poder comptar amb tots aquests elements de seguretat, cal que Foment i l’Estat francès habilitin una partida pres-supostària extra al cost del túnel. La concessionària remarca en el projecte que la seguretat al túnel és bàsica i ja s’hi tenen en compte nombroses mesures, com una via en placa de formigó per accedir a l’interior o altres complements, com ara l’espai ja adequat per un heliport pon actuar en cas d’emergència.

• Una imatge del túnel realitzada el gener de 2008 (Foto: www.falgues.com)

> El 2008 van pas-sar 5.000 perso-nes per l’OIAGairebé 5.000 persones perso-nes van passar el 2008 per l’OIA (Oficina d’Informació de l’Albera), al carrer Major de la Jonquera. La xifra gairebé doble l’estadística del 2007, quan hi van passar 2.748 persones. La majoria dels visitants són catalans (65%) seguits en segon lloc pels francesos (20%). Les demandes que fan les per-sones que entren a l’oficina no són necessàriament referents a la serra de l’Albera ja que moltes de les consultes tenen a veure amb informació general de la Jonquera (restaurants, farmàcia, policia, cul-tura en general, ...). La posada en funcionament del Museu Memorial de l’Exili, així com la fi de les obres del carrer Major, han tingut a veure amb aquest fet. L’horari d’atenció al públic de l’Oficina és de dilluns a dijous de 8 a 15h; divendres de 8 a 19h; dissabtes de 9 a 1�h i de 15 a 19h; diumenges i festius de 9 a 1�h.

• La proximitat del MUME és un dels motius que l’oficina d’informació de l’Albera hagi incrementat les visites (Foto Esquerda)

7

1 d’abril de 2009 Informació

• Els Mossos d’Esquadra van detenir dilluns 2 de març tres persones originàries de Bòs-nia i Hercegovina i Eslovàquia acusades de ser presumptes autors de com a mínim quatre robatoris en vehicles.

• La Jonquera entra dins la Campanya Teatral de l’Alt Empordà. La campanya Tot Alt, una iniciativa del Consell Comarcal i del col·lectiu La Troca programa espectacles teatrals de qualitat, adreçada a públics de totes les edats. A l’igual que a les anteriors edi-cions, la campanya inclou des d’espectacles al carrer fins a sessions per infants o les re-presentacions convencionals per a un públic més adult.

• Un grup d’empresaris del Bergueda, el Bages i l’Ariege (França) amb el suport del govern andorrà estan fent pressió per desdoblar l’eix del LLobregat fins a Tolosa com a alternativa al pas de la Jonquera i així unir el sud de França i Barcelona amb una autovia de quatre carrils gratuïta i alternativa a l’Ap7.

• El Ple de l’Ajuntament va aprovar el conveni d’una “mini” central eòlica a serra Cuma-nera. Una empresa vol ubicar la mini central eòlica a prop el polígon de Mas Morató, al sud de la Jonquera.

• Segona sessió del Consell d’Inafnts. Va ser el 9 de març a la sala de plens de l’Ajuntament de la Jonquera. Els 12 representants van venir acompanyats d’una profes-sora del CEIP, la Marta Guri, i la sessió va ser conduïda per la regidora de Cultura, Sònia Martínez i la regidora d’Educació, Raquel Fiol.

> BREUS

• La promotora de la iniciativa Mercè Crespo i el primer grup de conversa a la biblioteca Carles Bosch de la Trinxeria (Foto: www.falgues.com)

> La biblioteca Carles Bosch ja ha activat els “grups de conversa”

L’oferta d’activitats de dinamització cultural de la biblioteca de la Jon-quera s’ha anat incrementant amb els anys. Majoritàriament, sempre ha anat adreçada al públic infantil però aquest 2009 els seus respon-sables s’han proposat d’engrescar els adults, en el projecte “Grups de conversa”, que tant en català com en castellà, han començat ja a fun-cionar el mes de març. El nou pro-jecte va adreçat a totes aquelles persones interessades en millorar els seus coneixements lingüístics i la idea ha sorgit després d’atendre moltes consultes dels usuaris, en referència a cursos d’idiomes. Al comprobar que sempre hi havia

persones interessades en poder practicar allò que havien après i d’altres, nouvinguts, amb neces-sitats urgents de fer-se entendre i trobar feina, es va plantejar contribuir al perfeccionament dels dos idiomes més sol·licitats, català i castellà. L’objectiu és doncs crear grups de conversa dinàmics, que facilitin la integració laboral i social i tot i que no es tracta d’un curs, estrictament, tot i disposar de material didàctic, alló que es busca és més aviat escenificar si-tuacions quotidianes, treballar amb materials audiovisuals, i proposar temes de debat i lectures en grup. Els responsables de la Bibliote-

> La biblioteca també incrementarà la difussió dels actes que s’organitzen al llarg de l’any

ca Carles Bosch de la Trinxeria creuen que l’experiència serà molt valuosa i que obrirà, o de fet ja està obrint, les portes a moltes altres propostes. En aquesta ma-teixa línia, totes les tardes, de 17 a 18 h, es fa el taller Fem els deures adreçat als alumnes de Primària i també adreçat al mateix col·lectiu la direcció del centre també té previst organitzar jornades de portes obertes a l’inici del curs escolar. També s’ha anunciat que es farà una major difusió de les activitats anuals que organitzen i com a innovació, s’editarà la guia mensual de novetats a La Nostra Vila i a L’Esquerda de la Bastida.

8

1 d’abril de 2009

> La Diputada Dolors Rovirola s’interessa per les sancions a l’Ajuntament> La Diputada de CIU creu que a l’Agència Catalana de l’Aigua li ha faltat sentit comú per aplicar les sancions imposades

• Estat actual de les obres de la nova depuradora de la Jonquera (Foto Esquerda)

Fàtima, 1 • Hanníbal, � • Catalunya, 2517709 EL PORTÚS

Nacional II, 56 • Nacional II, 5817700 LA JONQUERA

Juan Garrido (M) 659 956 650José Antonio Moreno (M) 686 7�1 654

17700 LA JONQUERA

> L’impost d’escombraries es doblarà el 2012El Consell Comarcal ha anun-ciat als municipis que l’impost d’escombraries es podria doblar a partir de 2012. L’aplicació de la recollida selectiva a tots els mu-nicipis i les obres d’adequació de l’abocador comarcal, que suposen una inversió de �6 milions d’euros, provocaran que els rebuts de la taxa d’escombraries es dupliquin, segons ha calculat el Consell Comarcal, que és l’organisme que gestiona l’abocador.

Informació

> Detingut un ma-fiós italià al PortúsUn tribunal de Perpinyà va con-demnar a sis mesos de presó el mafiós que va ser enxampat al Portús. Salvatore Adelfio ingres-sarà en una presó francesa i es començaran els tràmits per extra-dir-lo a Itàlia. L’home va ser detin-gut per la policia francesa després que la Policía Nacional el detectés intentant entrar a l’Estat espanyol i el retornés cap a França perquè portava una documentació falsa.

La diputada de CiU Dolors Rovirola ha entrat dues preguntes al Parlament de Catalunya sobre les sancions interposades per l’Agència Catalana

de l’Aigua als municipis de la Jonquera i Sant Pere Pescador, que, segons que ha denunciat, “tenen projectes encallats per la pròpia Agència”. La diputada demana que el Govern respon-

gui per escrit. L’Ajuntament de la Jonquera va rebre el novembre passat una notificació d’una sanció de l’Agència Catalana de l’Aigua d’uns 6.000 euros pel suposat abocament d’aigua de la depura-dora actual al riu Llobregat sense que hagués estat prou tractada. La depuradora de la Jonquera segons la diputada, “no dóna l’abast per depurar les aigües brutes del municipi”. Per aquesta raó s’està fent una depuradora nova. Per això la diputada Rovirola demana que el Govern expliqui “per què l’ACA imposa multes a munici-pis per abocar aigües residuals quan és la pròpia ACA qui té les

competències per executar les obres de construcció de noves depuradores”. Per la diputada de CiU és una “vergonya” que l’ACA imposi multes a munici-pis” per abocar aigües residuals quan és la pròpia Agència “qui té competències per executar les obres de construcció de noves depuradores”. Segons que de-nuncia Rovirola, és important que l’ACA “s’adoni d’aquesta falta de sentit comú i descoordinació per tal que aquest fet no es torni a produir i hi hagi solucions i no sancions per als municipis que es troben en aquesta situació”.

> Primer “Vocabu-lari Jonquerenc”L’any 1996 un grup de jonquerencs de naixement, Jaume Sabiol, Joan Budó, LLuis Vila, Ramon Boix i Valentí Cullell, van començar la recollida de paraules del “parlar” de la Jonquera que no surten al Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, o bé que tenen un sig-nificat diferent. El recull, per dife-rents raons, va quedar en suspens en diferents etapes i per llargues temporades però finalment el 2009 s’ha pogut enllestir (Més informa-ció a la pàgina 25).

9

1 d’abril de 2009

Transitari de duanesImport - Export

JAUME PAGÈS GUMBAU • ECONOMISTAJAUME MUXACH MARUNY • ECONOMISTADOLORS GARCÍA CADARSO • DIPLOMADA

CIÈNCIES EMPRESARIALS

> França vol evitar el turisme fiscal dels nordacatalans a la Jonquera i el Portús

Dijous 12 de març el Portús va rebre la visita del ministre francès de Pressupost i Comptes Públics, Eric Woerth, que va anunciar un reforç dels controls duaners per eradicar el que ell anomena «el turisme fiscal», o d’altra forma, els viatges que realitzen molts nordcatalans a la Jonquera per adquirir tabac en quantitats superiors a la que permet la llei, que després venen a l’Estat francès. Si un cartró d’una marca determinada a la Jonquera costa �1 euros, a Perpinyà en costa 52 i aquesta diferència demostra que val la pena el viatge transfronterer. El ministre Woerth va recordar que

la venda del tabac a França està organitzada a través del monopoli de la xarxa dels 29.000 estan-quers francesos i que la compra de grans quantitats de cigarrets a països veïns està prohibida. Tot i reconèixer la lliure circulació de les mercaderies entre els països de la Unió Europea, el ministre va recor-dar que el límit autoritzat per la llei francesa és d’un a cinc cartrons de cigarret per vehicle. «No són cinc cartrons per passatgers sinó cinc cartrons per vehicle», va insistir el ministre. Més enllà de deu cartrons per cotxe està prohibit i qui ho faci s’enfronta a la confiscació del tabac i una multa

> El 24% dels estancs nord-catalans han tancat per la compe-tència de preus del Principat

de 750 euros i penes de sis mesos de presó. El ministre va presentar els resultats de l’operació Tabac legal, que s’ha fet entre el � i el 10 de març. El pla ha intentat evitar «les compres transfrontereres fraudulentes i el turisme fiscal» i ha suposat el control per part dels duaners a 6.800 vehicles i 2.100 paquets postals. De moment les conseqüències del “turisme fiscal” és que el 24% dels estancs nord-catalans han tancat per la compe-tència de preus de la Jonquera i el Portús. Al departament del 66, Pirineu Oriental, es calcula que els punts de venda de tabac s’han reduït de 229 a 174 en sis anys.

• El Portús continua oferint productes amb molta menys càrrega fiscal que a França i això inquieta les autoritats franceses (F. Arxiu Esquerda)

Informació

> Inversió de l’1% cultural per al Castell deRequesensLa Generalitat finançarà un total de 180 actuacions de rehabilita-ció i millora del patrimoni cultural per un import de 25, �8 milions d’euros, procedent de l’anomenat 1% cultural, un acord pel qual es destina aquest percentatge de les inversions en obres públiques a millores del patrimoni. Aquesta aportació, complementada amb la que fan els municipis, suposarà una inversió de global de més de 46 milions d’euros en els pròxims tres anys. Entre aquestes inversio-ns, hi ha el Castell de Requesens i l’anunci arriba 9 anys després que l’Ajuntament de la Jonquera va aprovar una moció (aprovada per unanimitat l’any 2000) on es reclamava l’atenció per la necessitat de realitzar reparacions de manteniment i consolidació del Castell. La mateixa moció va ser aprovada per un nombre important d’Ajuntaments de l’Alt Empordà i va tenir ressó mediàtic. Just aquest 2009 es cumpleixen 110 anys de la reconstrucció del Castell de Requesens (Veure Esquerda 89).

• Imatge d’arxiu del Castell de Requesens (Foto Infojonquera)

10

1 d’abril de 2009

> MÉS SOBRE ELS PARCS

• Simulació orientativa de la central eòlica de Sant Julià (Fotomuntatge d’Infojonquera.cat)

> ERC veu rebutjada la Moció dels Parcs eòlics en el Ple municipal

La moció presen-tada per ERC va ser defensada per Ramon Boix i argumentada en el debat per Jaume Domène-

ch. En resum el text de la moció presentada en el Ple rebutjava la instal·lació de Parcs eòlics en els sectors de Sant Julià i Salt del Fitó, per tractar-se de zones declarades per l’Ajuntament de la Jonquera com “Espai Natural d’Interès Local”. També s’hi instava a reprendre els treballs entre els diferents grups municipals per tal

de re-elaborar el Pla Especial per definir els llocs per a la instal·lació de generadors eòlics en el terme municipal, i que aquest Pla tingués el màxim consens. Finalment com a tercer punt s’instava als Serveis Jurídics de l’Ajuntament per tal que recorrin per la via jurídica qualsevol intent d’autorització de parcs o generadors eòlics en llocs no previstos pel Pla Especial d’implantació d’aerogeneradors. Després d’un llarg debat entre el grup convergent, que en resum va considerar que la moció feia un seguit d’apreciacions que no eren del tot certes, i el grup republicà

que defensava el text, la moció es va posar a votació. Un dels punts calents del debat es va pro-duir entre Domè-

nech i Cabezas quan l’alcalde va demanar al grup municipal d’ERC

que no imputés tota la responsa-bilitat de si hi ha o no parcs eòlics a la Jonquera a l’alcalde o al G-8 (els 8 municipis més importants

de la comarca, que majoritària-ment estan a favor de la implanta-ció). Va reiterar que ell no estava a favor dels esmentats parcs però que si n’hi acaba havent, tan a la Jonquera com a l’Alt Empor-dà, seria “perquè el govern de Catalunya, del que en forma part Esquerra republicana, així ho vol”. Va contestar Jaume Domè-nech que els membres del grup municipal d’ERC son primer mem-bres d’Esquerra Republicana de la Jonquera i com a tals defensen primer els interessos del municipi, deixant clar que ERC Jonquera no és “el govern de la Generalitat ni tripartit ni res d’això”. Textual-ment va dir que l’alcalde “sempre tira pilotes fora en aquest sentit” i que ERC Jonquera defensa els seus votants i prou. La moció però només va rebre el suport dels 4 vots dels regidors d’ERC. Hi van votar en contra els 5 regidors del grup municipal de CiU i l’únic representant socialista. El regidor popular no va assistir a la sessió. Veure comunicat del grup ERC a la pàgina �1 d’aquesta mateixa revista.

Informació

> CIU i PSC van considerar que la instal·lació o no dels parcs eòlics només depén ja de la Generalitat

> Xerrada sobre els parcsEl JAC (Joventut de l’Albera Canyera) i alguns propietaris de la muntanya de Sant Julià van organitzar el 20 de març una conferència a Can Lapor-ta. El ponent i naturalista Joan Budó va explicar l’estat i evo-lució de l’energia eòlica en els darrers 12 anys i quin és l’estat actual dels projectes de la Jo-nquera. Budó va argumentar el perquè de l’oposició que han fet moltes entitats, com ara el CEJ. En l’acte també hi va in-tervenir com a ponent Eduard De Ribot, advocat que porta el recurs que ha fet la IAEDEN al Tribunal Contenciós Adminis-tratiu de la central de Sant Ju-lià. Segons els conferenciants i els arguments tècnics i jurídics plantejats, la última paraula en el cas de la central eòlica de Sant Julià eòlic continua siguent de l’Ajuntament de La Jonquera, tot un contrast a les paraules de l’alcalde, qui afir-ma i argumenta el contrari. A la xerrada hi van assistir unes 50 persones tot i que gairebé no es va fer publicitat de l’acte.

• Públic assistent a la xerrada dels parcs eòlics organitzada pel JAC divendres 20 de març (Foto: www.falgues.com)

11

1 d’abril de 2009

> Nomenen el Consell Escolar MunicipalEl Consell Escolar Municipal és un òrgan de participació, consulta i assessorament de la comunitat educativa de la Jonquera (llar d’infants, escola i institut) en temes d’ensenyament i educació.El passat mes de febrer es va constituir el nou Consell Escolar Municipal amb la renovació dels nous membres. Els actuals repre-sentants del CEM són: president Jordi Cabezas, corporació Raquel Fiol, Sònia Martínez (secretària) i Marta Collell. Alumnes: Eudald Bota, Míriam Mendoza, Jesús Mach i Jaume Ricart. Pares d’alumnes: Maribel Sánchez, Eduard Cardona, Montse Martínez i Mercè Ricart. Per part del professorat: Albert Aparicio, Elena Monjó, Cristina Ferrarons i Jordi del Campo. PAS: Núria Carreras i Jordi Gorris. Directors: Teresa Sáez i Pere Bahí. En la primera sessió es va acordar de fer una reunió cada trimestre, amb la possibilitat de convocar-ne una d’extraordinària, en cas d’haver-hi algun tema concret a tractar.

C/ Major, 69 17700 LA JONQUERATel. 972 55 44 02

> El llibre del CP Jonquerenc ja s’està imprimint i serà al carrer per Sant Jordi

En els darrers dies del mes de març es va presentar a les oficines d’Infojonquera.cat i de l’Esquerda de la Bastida un dels responsa-bles i organitzadors dels actes de commemoració de la creació ara fa 25 anys del Club Patí Jonque-renc, Coke Del Campo, i ho va fer amb una exclusiva “sota el braç”. Es tractava del primer exemplar imprés de la portada del futur llibre del 25 aniversari del CP Jonque-renc. Els colors predominants són el verd i el negre, colors que tradicionalment han identificat els equips esportius de la Jonquera. L’altre element clau que persona-litza al llibre és la fotografia que il·lustra i sintetitza perfectament els origens del Club: els primers

patins usats per aprendre a patinar per part dels futurs jugadors quan ara fa un quart de segle amb prou feina s’aguantaven drets en una de les voreres “aptes” de la Jonque-ra. “La foto s’ha fet ben bé a la mateixa vorera de Can Falgués, la mateixa que fa 25 anys”, ens explicava Coke als responsables d’Infojonquera i l’Esquerda. L’autor de la imatge, Josep Ribas va ser un dels jugadors fundadors de l’equip de hoquei de l’Albera. El llibre que en es posarà a la venda per a commemorar els seus 25 anys d’història ja està en part im-prés i, de fet, la portada és una de les parts importants ja enllestides i que a partir de la primera setmana d’abril ja es podrà d’enquadernar

amb la part restant del llibre, el que en argot impressor s’anomena “tripa”. El llibre, obra de la periodis-ta esportiva Magda Bartomeu, es començarà a vendre el proper 2� d’abril, diada de Sant Jordi.El llibre consta d’una presen-tació sorpresa i està distribuït en diversos episodis i períodes històrics decissius en el club, així com tota la relació de jugadors que han passat pel pavelló i la pista descoberta de la Jonquera. El llibre compta també amb un extens assortit de fotografies a co-lor que inclouen des dels origens modestos de l’equip fins a l’ascens a la divisió d’honor o els actes ce-lebrats l’any passat que van servir per commemorar els 25 anys.

> El llibre té 190 pàgines impreses a color i servirà per tancar la commemoració dels 25 anys d’història del CPJ

Informació

• Magda Bartomeu, autora del llibre, Coke del Campo, coordinador del mateix i Jordi Faig president del CPJ. Al centre un borrador del llibre amb la imatge de la portada (Foto Falgues)

> Els veterans de la UE la Jonquera viatgen a DonostiEls veterans de la U.E. La Jonque-ra, organitzats com a equip, ja fa més de 6 anys que estan jugant de forma regular partits amistosos contra adiferents equips de les co-marques gironines o fins i tot par-ticipant en trofeigs internacionals o rebent la visita dels equips del Barça i Espanyol la festa Major de l’any passat. Fa pocs dies, el 7 de març, es van desplaçar a la capital donostiarra per jugar contra l’equip de veterans de la Reial Societat. (Veure crònica a la pàgina �2 i comentaris a Infojonquera.cat).

12

1 d’abril de 2009Informació

> Agullana i Cantallops opten als ajuts LeaderAgullana i Cantallops opten als ajuts per a iniciatives econòmi-ques en l’àmbit rural de programa Leader. Per gestionar els recursos econòmics que rebi d’aquest programa Leader es va crear fa uns mesos l’Associació per al Desenvolupament Rural de la Zona Nord-Oriental de Catalunya (ADRI-NOC). La Generalitat ha previst destinar 8,5 milions d’euros al conjunt del pla. Aquest dotació econòmica millora les perspectives inicials del programa i, per tant, permetrà incrementar les ajudes i subvencions per a la dinamit-zació econòmica de tota aquesta zona. Entre els municipis que es podran beneficiar d’aquest nou programa de desenvolupament hi ha Agullana, Cantallops i la Vajol. La convocatòria està oberta a petites i mitjanes empreses de l’àmbit rural que optin per millorar la transformació i comercialització dels productes alimentaris i per fomentar l’activitat turística per crear o desenvolupar microem-preses i les entitats municipals que apostin per algun projecte de millora del patrimoni natural.

> La MAT passarà per la Jonquera en un túnel paral·lel al TGV

La MAT passarà per la Jonquera soterrada i adaptada al traçat marcat per l’Estat francés. El delegat de Red Eléctrica de España (REE), Lluís Pinós, va presentar dijous 26 de març als alcaldes afectats pel tram Santa Llogaia d’Àlguema fins a la frontera francesa la proposta de traçat que ha d’aprovar el Ministeri de Medi Ambient es panyol. La línia de Molt Alta Tensió (MAT) se soterrarà a partir de Santa Llogaia i anirà seguint el corredor del Tren d’Alta Velocitat fins a Llers. A partir d’aquí, la infraestructura creuarà l’autopista AP-7 i la seguirà fins a la Jonquera. Al costat de la boca sud del túnel per on passa la Na-cional i l’autopista es perforarà un segon túnel per la MAT que anirà en paral·lel fins a connectar-se amb la línia elèctrica que arribarà des de França.

> TÚNEL A PARTIR DEL FORN DEL VIDRE

La proposta de REE va lligada a la francesa i segueix les recomana-cions que va redactar el mediador europeu, Mario Monti. RTE, la companyia elèctrica francesa, va apostar en la seva proposta fer passar la interconnexió per un túnel de 7,� metres de longitud i de 4,5 metres d’amplada en paral·lel al recorregut del TGV. Se-ria una rasa soterrada que aniria a desembocar fins a l’àrea del Forn de Vidre, al terme municipal de la Jonquera. Just al mateix lloc on REE ha proposat fer un nou túnel per connectar la xarxa elèctrica. El traçat fins a arribar a la frontera segueix els corredors de les infraestructures existents, tal com havia proposat en el seu informe Mario Monti. El representant de

l’empresa present a la reunió va explicar que ambdues elèctriques estan dins la societat mixta Inelfe (Interconnexió elèctrica França i Espanya).

> UNA FRANJA HIPOTECADA

El delegat de l’elèctrica a Cata-lunya va incidir en la idea que els onze metres d’amplada que ocupara la línia soterrada hauran de ser visibles durant els �0 kms que van des de Santa Llogaia fins a la Jonquera. No s’hi podrà fer res a sobre. Per concloure tot aquest procés hauran de passar un mínim de dos anys. Les obres costaran 225 milions, que sortiran del pressupost de la Unió Europea. Aquest era el pro-jecte que tenia el support de tots els alcaldes dels pobles afectats i dels representants de la Cataluna Nord. El Consell General i fins i tot de la plataforma nord-catalana ‘Non a la THT’ que tot i ser contra-

ri a la construcció de la línia van considerar aquesta solució com la menys impactant visualment i pel mediambient. A la reunió hi va ser present com a observador, el president de la Plataforma No a la MAT, Xavier Llorente, es va desmarcar de la proposta de traçat feta per l’empresa elèctri-ca francesa, dient que el menor impacte mediambiental possible hauria estat de no fer aquesta línia. Tot i això, va voler recalcar el procés de debat que hi ha hagut a la Catalunya del Nord que va permetre a ‘la ciutadania i els alcaldes qüestionar propostes’ i expressar la seva ‘vergonya’ per com s’ha portat a terme la tra-mitació del projecte a Catalunya. “Hi ha supeditació a la decisió francesa i ara s’ha sabut que Red Electrica va presentar el document del traçat al Ministeri de Foment quan ja s’havia près la decisió a França’ va lamentar Llorente.

> El president de la MAT Xavier llorente es desmarca de la decissió marcada per França i Red Eléctrica la fa seva

• Plaça de l ‘Església a Agullana (Foto Arxiu) • A l’esquerra el traçat del TGV i les boques sud del tunel del Portús, per on passarà en paral·lel la MAT soterrada (Foto Zeppelinfoto.com) i a la dreta Xavier Llorente (Foto: Infojonquera.cat)

1�

1 d’abril de 2009

Carrer Major 124 - 17700 LA JONQUERATel./Fax: 972 55 50 60

Informació

> Quatre jonquerencs a la Marató de Barcelona

Va ser el diumenge 1 de març. El kenià Johnstone ChebIi, de �9 anys, va ser el guanyador del Marató de Barcelona amb un temps de 2 hores i 14 minuts. La nota negra la va posar la mort en carrera-cursa de l’atleta irlan-dès Collin Dunne. El marató de Barcelona, en la seva �1a edició, va comptar 8.280 atletes, un increment molt notable respecte als 7.709 arribats de l’any passat. La majoria van elogiar els canvis realitzats al recorregut --que el converteixen en una mica més

ràpid-- i van agrair la baixa tempe-ratura, per sota dels 10 graus, en contraposició amb la calor que van sofrir l’any passat. Els jonquerencs que hi van participar i els resultats aconseguits són els següents: Jose Antonio Moreno Salazar, amb dorsal 428 va quedar en la posició 209 i un temps de 2 hores, 54 minuts, José Manuel Garrote Arjona, dorsal 2.��0 posició 555 i un temps de � hores i dos minuts, Carlos Plana Olivet, dorsal 429, posició 651 amb un temps de tres hores i quatre minuts i finalment

Josep Penalva Solà amb dorsal 2.291, posició 1.�72 i un temps de tres hores i divuit minuts. I finalment, a la duatló de Sant Joan de les Abadesses, suspesa el mes de gener per la neu, es va disputar diumenge 8 de març amb un clar domini dels corredors locals locals però el primer lloc a la cursa va ser per a Didac Cuadros amb un temps de 1 h 27’ �8’’. Els seus companys d’equip, Xavier Llamas i Pere Amado, van acon-seguir la tercera i quarta posició respectivament.

> I el també jonquerenc Dídac Cuadros va quedar primer a la Duatló de Sant Joan de les Abadesses

• D’esquerra a dreta: Josep Penalva, José Manuel Garrote, Carlos Plana i Jose Antonio Moreno (Foto: Centre Excursionista Jonquerenc)

> Sis detinguts per tràfic de droguesLa Guàrdia Civil de Girona va detenir dimecres 25 de març a sis persones de la Jonquera, a les quals se’ls va registrar dos domicilis. Els agents van iniciar la investigació el gener passat centrant-se en un grup de persones que podrien dedicar-se al tràfic de drogues des de la Jonquera, i la van culminar registrant dos domicilis del carrer Pau Casals i detenint els seus ocupants. En un dels pisos es van trobar 120 grams de cocaïna, 109 d’heroïna, 250 de haixix, una balança de precisió, tres telèfons mòbils, un ordinador portàtil i 7.800 euros. Els dos ocupants de l’immoble A. E. A., de 24 anys i H. L., de �1 anys, tots dos de nacionalitat marroquina, van ser detinguts. En el segon pis es van requisar 82 grams de haixix tallat per a vendre i 6.200 euros. Els agents van detenir M. H. De 24 anys, i E. A., de 25 anys, també de nacionalitat marroquí. La Guàrdia Civil va detenir en les proximitats dels domicilis dos persones més, M. B., i T. Z., tots dos de 24 anys i també de nacionalitat marroquí. Aquesta actuació ha estat desen-volupada per agents de la Guàrdia Civil de Girona i Barcelona, que han tingut el suport de la Policia Local de la Jonquera. Els detinguts van passar a disposició del Jutjat de Guàrdia de Figueres.

> CONDEMNA PER UN ALTRE CAS

La secció tercera de l’Audiència ha condemnat a 5 anys i 11 mesos de presó Juan Carlos Concepción Di-lone per haver intentat passar dos quilos de cocaïna per la Jonquera amb destí a Itàlia. El vehicle amb què circulaven l’acusat va ser in-terceptat per la Guàrdia Civil el 18 de novembre del 2007 i els agents van trobar la droga amagada a l’interior.

14

1 d’abril de 2009Esports

En el mes d’abril la terra catala-na s’omple de flors i de cançons. El dia 2� celebrem la festa de Sant Jordi, patró de Catalunya, símbol de llibertat i de justícia, i el dia 27 el calendari ens invita a aixecar la vista vers la muntan-ya emblemàtica de Montserrat i elevar un cant a la Moreneta, patrona també de Catalunya. Montserrat, ha originat un joiell de cançons, de literatura i de símbols. Milers de catalans li han cantat “Rosa d’abril, more-na de la Serra”, i han besat la imatge que presideix la merave-llosa Basílica on recull l’ànima i la Fe de Catalunya. La llunyania geogràfica de Montserrat no ens permet a la Jonquera tenir el goig de veure la magnífica serralada montserratina, si bé tenim la satisfacció de contemplar de prop la bellesa del Canigó, blanc a l’hivern i gris a l’estiu. Des dels seus cims, el fundador de la dinastia catalana, Guifre el Pelós, el segle X, va estendre la saba de la catalanitat per tot el Principat, foragitant els invasors vinguts del sud, fins a posar per centre de la dinastia Ripoll , Vic i Montserrat. La llegenda ens explica que el Comte Guifre ens va oferir el símbol de la bandera catalana, la senyera que representa els nostres ideals. Ferit el Com-te, posà els dits sangonosos sobre el seu escut de metall i hi quedaren gravades les quatre barres catalanes. Blasó que els reis que el succeïren varen estendre per València, Aragó,

> OPINIÓ

Mallorca, Cerdanya, i també per terres d’Itàlia i fins a Grècia. Roger de Llúria proclamava que tots els peixos de la Mediterrà-nia portaven al dors la nostra ensenya. La tomba de Guifre el Pelós, el fundador de Catalun-ya, es troba a la Basílica de Ripoll. Uns catalans sinistres. el 19�6, la profanaren junt amb les imatges de la Basílica, i també destruïren una senyera dissenyada per Puig i Cadafalch president de la Mancomunitat catalana. En la pau, el 1940, foren reconstruïts.

Dintre de la historia de Cata-lunya no podem oblidar que La Jonquera és terra d’immigració. Per aquestes terres, en l’antigor, entraren races i ètnies d’Europa buscant bon clima i alimentació. Especialment volem destacar la vinguda de l’Imperi Romà, al qual li devem la nostra cultura i els fonaments de la llengua catalana. Per damunt de les influències polítiques dels veïns i les immigratòries de gent ac-tualment vingudes del sud i del nord, hem de procurar de no perdre la personalitat lingüística, ja que desitgem que la llengua catalana sigui la majoritària en el carrer i a dintre de cada llar.

Felicitem les autoritats muni-cipals per l’esforç en treballar amb fermesa en defensa de la llengua catalana. Felicitem les escoles que són el puntal de la nostra cultura, ensenyant la llengua catalana i en català als fills de pares nascuts a altres regions i estats. Felicitem l’organització de Can Laporta per la divulgació de la cultura, arts, oficis, diversions, cants, i teatre, tot en llengua catalana. Felicitem l’Orfeó Jonquerenc que recorda els nostres tresors musicals a la generacions actuals.

Gaudim, doncs, de les festes del mes d’abril sota el patro-natge de Sant Jordi i de Santa Maria de Montserrat, i sota la bandera heretada del Comte Guifre aixequem un clam a favor de la terra.

F.A. PicasMarç de 2009info@pivesa.com

> Abril, un pomell de roses per Catalunya

El CP Jonquerenc i el Centre Excursionista Jonquerenc són les dues primeres entitats que informaran regularment dels resultats obtinguts el cap de setmana per mitjà d’Infojonquera.cat. Així els dilluns i els dimarts els responsables d’aquestes dues entitats publicaran la crònica dels resultats obtinguts en les diferents competicions aconseguits durant el cap de setmana. De fet, els equips d’hoquei de la Jonquera ja ho han fet els dies 24 i �1 de

març, mentre el CEJ ho va fer per publicar els resultats obtinguts a la Marató de Barcelona a principis de març. També els veterans de la UE laJonquera han publicat la crònica del partit jugat a la capital donos-tiarra, un fet que aixecat nombro-sos comentaris humorístics entre els jugadors a l’apartat interactiu de la notícia a Infojonquera. Una notícia que confrma l’èxit d’acollida que està tinguent el primer portal de notícies de la Jonquera.

> El CEJ i el CPJ primeres entitats en informar setmanalment al portal de notícies Infojonquera.cat

• Crònica dels resultats del hoquei publicada el �0 de març. El CP Jonquerenc ja és actualment una de les entitats més actives a l’Infojonquera.

> El fiscal acusa un expolicia de la Jonquera d’amenaçar prostitutes per obtenir sexe gratis

El fiscal demana un any i mig de presó i l’acusació particular dos anys per a l’inspector de la Policía Nacional Fermín Mar-tí Rodríguez, acusat d’amenaçar prostitutes del club Dallas d’Agullana per obtenir sexe gratis. Aquests fets, segons les acusacions, van passar entre els mesos de juny i agost del 2004. (Veure Esquerda de la Bastida

núm. 62, pàg. 1�). Martí, que havia estat sotscap de la comissaria de la Jonquera, està apartat del cos per un altre afer també de prostitució que

es continua investigant. Per aquest cas va ser detingut l’any 2006 i l’acusen d’haver ajudat a passar per la frontera noies estrangeres per destinar-les a fer de prostitutes en un local de Capmany.

• Foto del Sant Jordi 2008 a la Jonquera (Foto: www.falgues.com)

15

1 d’abril de 2009

• Presentació oficial del Centre Islàmic de la Jonquera, el juliol passat

Esports

Gominoles - BombonsLlaminadures - Pipes - Begudes

Especialitats llatinesEncàrrecs per festes

C/ Major, 7�17700 LA JONQUERA

Totes les fotografies de la vida social a la Jonquera

C/ Major, 1�6 - 17700 LA JONQUERA

> El CP Jonquerenc inicia una campanya per fer créixer el hoquei a l’Empordà

Aquest 2009 está sent molt enriquidor pel futur del CP Jonquerenc, doncs sembla que la llavor de l’hoquei podria tornar a arrelar a l’Empordà. La feina promocional que fa més de tres anys, està fent el club comença a donar resultats. La primera alegria ha arribat de Figueres, amb la iniciativa del CEIP Carme Guasch d’apostar per l’hoquei patins com a esport propi, amb l’intenció de constituir-se inicialment com a filial del Jonque-renc, per anar-se’n deslligant, en un plaç de dos anys, i constituir-se

com a club. En una primera fase el material serà cedit pel Jonquerenc i l’escola será assessorada per en Coke del Campo, que ha estat anomenat per la Junta per dirigir aquesta aventura. La primera gestió ha estat que les entrena-dores de l’escola del club, Eulàlia Arché i Sílvia Baserba, passaran a dirigir l’escola de patinatge del Carme Guasch, que començarà aquest abril.Per altra banda ja s’està portant a terme la iniciativa de Roger Ripoll, mestre d’educació física de la ZER Requesens, que engloba les

escoles de Darnius, Sant Climent Sescebes i Espolla, tot treballant l’hoquei patins, també amb la col·laboració del club alberenc. La novetat és que no ho fa com a activitat extraescolar, sino escolar, enmarcada dins dels continguts que es desenvolupen a les hores d’educació física, la qual cosa per-metrà a tots els alumnes tenir la possibilitat d’accedir a l’esport de l’hoquei o, com a mínim, aprendre a patinar. Una notícia de gran tras-cendència que evitarà l’aïllament del hoquei de l’Empordà a una sola població.

> L’escola Carme Guasch de Figueres i la zona escolar rural Requesens han adoptat el hoquei com a esport propi

• L’escola de Sant Climent aposta pel hoquei patins com a activitat esportiva (Foto: CP Jonquerenc - Escola de Sant Climent S.)

> La UE la Jonquera guanya el Figueres en un partit històric La UE la Jonquera va guanyar per 1-4 al Figueres el diumenge 22 de març i ha estat el primer equip en derrotar-lo. Els jonquerencs van escombrar el líder, totalment des-conegut, del terreny de joc, amb tres gols d’Eladio i un de Quintana. Just quan es compleix un any i mig després de la seva refundació, el Figueres va encaixar el dia 22 a l’estadi de Vilatenim la primera derrota de tot aquest llarg període. La Jonquera passarà a la història del club unionista per ser el primer equip que, 18 mesos després del seu renaixement, ha estat capaç de pispar els tres punts als de Marcel·lí Coto (1-4). Tarda per oblidar de l’equip figuerenc que no va estar a l’alçada en cap moment, i els jonquerencs se’n van aprofitar per aconseguir una victòria sor-prenent i inesperada. La Jonquera va fer el 0-1 molt aviat (5’), i el gol va fer anar a contracorrent els unionistes, que van veure com el rival tornava a colpejar quan es complia el primer terç de partit (28’). La Jonquera va fer pujar els colors amb dos gols més en sis minuts (64’ i 70’). A poc per al final, el Figueres de penal va marcar l’1-4 definitiu.

• Un jugador de la UE la Jonquera i dos de la UE Figueres en el partit (Fototeca Internet)

16

1 d’abril de 2009Informació

Convergència i el PSC a la Jonquera ens tenen acostumats aquesta legislatura a governar fent valdre sempre la seva majoria absoluta. La suma de regidors i regidores que tenen després del pacte que van fer arran les eleccions, els hi ho permet. Però aquesta actitud, perfec-tament legítima com a opció, crec que hauria de tenir un límit: el d’aquelles decisions que tindran una forta repercussió sobre el futur de la nostra vila, que ultrapassen els límits d’una legislatura i que poden hipote-car les actuacions dels que ens governaran els propers anys. Aquestes decisions, perquè no tenen marxa enrere, s’han de prendre per consens.A l’ últim Ple municipal del mes de març n’hem viscut un exem-ple. Es va votar la signatura d’un conveni amb una empresa que vol posar un mini parc eòlic en la zona sud de la Jonquera, al sector del costat del polígon del Mas Morató i zona de Cuma-nera.Aquest conveni obliga a l’Ajuntament a “tramitar amb la major diligència possible, totes aquelles llicències, permisos, autoritzacions, etc. que fossin necessàries per portar a terme la construcció, posada en funcionament i explotació dels parcs eòlics i les infraestructures per a l’evacuació i gestió de l’energia” i a “donar suport a la construcció i posada en funcionament del mini parc eòlic, així com agilitzar la rea-lització de les corresponents infrastructures d’evacuació, en la mesura del possible”. Tot això a canvi d’una compensació econòmica del �% de la factura-ció de l’electricitat produïda pel

> OPINIÓ

mini parc.Si s’han de posar molins, nosaltres estem a favor del Pla Especial per instal·lar un mini parc eòlic en aquesta zona, ja que només són 5 molins i no té un impacte ambiental tant destacable, però vam dema-nar que la signatura d’aquest conveni es deixés sobre la taula i no es votés per quatre motius principals.El primer és que encara no està garantida la voluntat del POUM i del posterior pla especial de parcs eòlic, perquè el que està projectat a Sant Julià continua el seu curs (ha començat el tràmit de les expropiacions), i que el de l’Auleda encara no està garantit si es farà o no. No hauríem de donar suport a aquest Mini parc de la zona del Mas Morató fins que es tingui la certesa que els altres dos no es faran. Perquè si no és així ens podem trobar amb parcs eòlics per tot arreu.En segon lloc aquest Pla Espe-cial del Mas Morató encara està pendent de l’aprovació definitiva. Hi ha posat pegues el Depar-tament de Medi Ambient, que voldria que s’ampliés la zona destinada a posar-hi aerogene-radors.En tercer lloc, tots els regidors vàrem triar aquesta zona com la més idònia per posar-n’hi si aquest és el cas, però manca-rien encara estudis d’impacte que avaluïn la repercussió que podria haver-hi (p.e. impacte del soroll a la zona del polígon).I per últim, creiem que abans d’aprovar definitivament aquest Pla Especial o de signar qualse-vol conveni, s’hauria d’intentar copsar quina és l’opinió de la gent que viu a la Jonquera mitjançant el posicionament de les entitats civils de la vila, algunes de les quals ja s’han manifestat obertament en contra dels Parcs eòlics de Sant Julià i de l’Auleda. En un tema com aquest, crec que el màxim consens és im-prescindible.

Jaume DomènechMarç de 2009asclepi@gmail.com

> Consens

• Presentació del llibre CODEX el divendres 27 de març. Foto inferior: a l’esquerra Eduard Pas-cual, Jordi Cabezas al centre i l’editora Blanca Rosa a la dreta.

• Acte d’inauguració de l’exposició de Francina Verdaguer

> No hauríem de donar suport al

Mini parc de Mas Morató si no tenim la certesa que els altres dos no es

faran <

Els porxos de Can Laporta gairebé van quedar petits per acollir les prop de 100 persones que van assistir a la presentació del llibre “Codex”. Divendres 27 de març, l’alcalde de la Jonquera, Jordi Cabezas va fer la presentació de la novetat editorial al costat de l’escriptor Eduard Pascual qui va esbossar alguns detalls del llibre.

També hi va assistir la directora de l’editorial del llibre, Rocaeditorial, Blanca Rosa Roca, i l’inspector dels Mossos, Ferran Gómez, per parlar del llibre Codex 10, inspirat en casos reals propers a l’autor, Eduard Pascual, durant la seva etapa d’agent a l’Alt Empordà i la zona de la Jonquera. Amics, familiars, companys de feina i molts jonquerencs van assistir

a aquest acte que va aixecar molta curiositat. L’acte va ser organitzat conjuntament entre la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de la Jonquera i l’empresa editorial que s’ha fet càrrec de la publicació. L’acte va estar patrocinat per l’empresa L’Arc en Ciel, del nucli comer-cial del Portús.

> Exposició de Francina Verdaguer Al llarg de gairebé tot el mes de març, als baixos de Can laporta, es va oferir l’exposició d’aquarel·les de Francina Verda-guer. L’exposició era organitzada per la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de la Jonquera.

> Ple gairebé total als baixos de Can Laporta en la presentació del llibre CODEX

17

1 d’abril de 2009

I el teu logotip? Ens hi faltes tu! Membres patrons de la Fundació:

Més informació: Can Laporta - C/ Major, 2 - 17700 LA JONQUERA - Tel. 972 555 71� - Fax: 972 555 740info@lajonqueraenaccio.org www.lajonqueraenaccio.org

La Fundació la Jonquera en Acció, és una entitat sense ànim de lucre constituïda amb la voluntat de facilitar el desenvolupament sostenible, equilibrat i coherent amb el medi ambient de la nostra vila, així com promoure i impulsar l’expansió comercial, econòmica i social de la Jonquera i el seu entorn. Treballem per oferir una bona imatge externa del municipi, cerquem iniciatives per a tenir cura del mediambient que ens envolta, proporcionem serveis a empreses locals i col·laborem amb entitats de la vila. Particulars i empreses col·laboren desinteressadament amb la fundació, a fi de que pugui dur a terme els seus projectes. çA tots ells moltes gràcies, per a col·laborar en fer una Jonquera millor.

Polígon Mas Morató • Avda. Euskadi, 4 • 17700 LA JONQUERATel. (00.�4) 972 55 6� 50 • Fax: 972 55 55 18 • www.buffetelmirador.com

Preu tot inclós: 14,50 euros - Nens: 10 - Festius: 16,50 euros

18

1 d’abril de 2009

Carrer Nord, 22Tel. (00.�4) 972 55 44 �617700 LA JONQUERAwww.aduanerallorente.com

Àlbum fotogràfic

> Equips en competició de la Jonquera Temporada 2008/2009

> Arriba el final de la temporada per la majoria dels equips esportius de la nostra vila. Aquests són els equips que competeixen en diferents modalitats esportives i edats.

Per Josep RibasMarç de 2009

fotografia@falgues.com

Equip de Curses Centre Excursionista Jonquerenc

19

1 d’abril de 2009

Pol. Ind. El Pla, C/ Ripollès, 18 - 17486 Castelló d’Empúries • Tel. 902 001 126 - Fax: 902 001 128 • http://www.idse.es • info@idse.es

HARDWARE • SOFTWARE • XARXES • MANTENIMENT • PROGRAMACIÓ

Oficina 0191Av. Miquel Mateu i Plà, 617700 LA JONQUERATel.: 972 55 70 00 - Fax: 972 55 59 19

Àlbum fotogràfic

Cada dia, les notícies de la Jonquera al diari digital

20

1 d’abril de 2009

IMPRESSIÓ - PUBLICITAT - DISSENY GRÀFIC I WEBEDICIÓ - SERVEI DE PREMSA

Polígon Mas Morató - Avda. Euskadi, 10 nau 6 - 17700 LA JONQUERA Tel. / Fax: 972 554 105 - www.impremta.info

Àlbum fotogràfic

21

1 d’abril de 2009

El castell de Rocabertí és un castell en runes situat a la zona del Mas Brugat, a uns � km de la vila. Està acinglerat sobre una es-carpada penya granítica de forma cònica i es pot veure amb facilitat des del poble, que queda als seus peus. S’hi pot arribar còmodament amb vehicle fins al Mas Brugat tot i que hi ha una tanca i per tant l’accés és privat. A partir del Mas hi ha un sender marcat i força costerut.

> HISTÒRIA

S’esmenta per primer cop el 948, però tot fa pensar que és bastant anterior. Va pertànyer al llinatge dels Rocabertí, el qual, fins que obtingué Peralada a mitjan segle XIII, en féu el centre del vescomtat de Rocabertí.La posició estratègica de la fortalesa, dominant els passos del Portús i de Panissars, en va fer sempre l’objectiu de diferents interessos. Així, en el decurs d’un greu enfrontament amb Ramon Berenguer IV, el comte Ponç Hug I d’Empúries se’n va apoderar, però el de Barcelona aconseguí recuperar-lo i forçar el d’Empúries a renovar el vassallatge amb un acord de pau (11�8) segons el qual el primer s’obligava a ende-rrocar aquest castell i l’últim el de Quermançó.Segons el cronista Ramon Mun-taner, el rei Jaume I fou convidat a sojornar-hi per Dalmau V de Rocabertí.El castell va tenir un paper impor-tant a la batalla del coll de Panis-sars (1285). El 1288 fou fugaç-ment ocupat per un exèrcit francès al servei de Jaume II de Mallorca que envaí l’Empordà. L’any 1462, davant el perill d’una nova invasió francesa, encara fou fortificat i es bastiren dues torres als flancs de la muralla. Però aleshores ja estava en molt males condicions i és possible que hagués perdut la seva importància, que tampoc no va recuperar amb l’establiment de la frontera a la carena de l’Albera arran del Tractat dels Pirineus el 1659. El 1869 s’hi féu una troballa de monedes dels comtes de Be-salú i de Rosselló.

> ESTRUCTURA

Era un castell de reduïdes dimen-sions, adaptat a les condicions irregulars del terreny i al poc espai disponible al cim del turó. Entre les

> Castell de Rocabertíruïnes actuals es distingeixen el portal d’entrada, de carreus petits i poc treballats, potser del segle XI, tres estances amb vestigis de les seves voltes, la cisterna (excavada a la roca), restes ben conservades i de certa altura d’una torre triangular, construïda amb bona carreuada, i la capella, a l’extrem nord-oest, que estava dedicada a sant Romà. D’aquesta capella, datable possiblement en el segle XII, resten només el mur meridional i la meitat sud del seu absis semicircular, construïts amb carreus grossos i ben escairats, tot de poca alçada. Els diferents aparells que es poden reconèixer en el conjunt demostrarien diver-ses etapes constructives. L’accés a la fortalesa estava situat a l’est, la part amb menys desnivell, mitjançant una escala tallada en la roca.

> LLEGENDARI

En una llegenda que beu en les fonts d’Isop, el castell de Rocaber-tí hauria estat habitat per simiots, éssers fantàstics, mig persones i mig animals, amb grans pilositats que els cobrien tot el cos, llevat dels ulls i les dents. Un cert dia molt fred els simiots acolliren al castell un viatger, el qual es bufà els dits per escalfar-los davant la sorpresa d’aquells éssers, que desconeixien la utilitat d’aquesta pràctica. El seu rei ordenà que li fos servit un brou ben calent, i els simiots tornaren a sorprendre’s quan el viatger bufà el líquid, ara per refredar-lo. La doble desco-berta, aparentment contradictòria, convencé els simiots que el viatger havia de ser un bruixot i l’expulsaren del castell.En una altra llegenda, el castell és habitat per goges, éssers mítics femenins amb atribucions màgiques positives o negatives, també anomenades dones d’aigua o fades. Les de Rocabertí eren bones filadores, que afavorien els mortals oferint-los un fus màgic que sempre tenia fil, a condició que no diguessin mai mal del seu fil. Un cert dia una noia de la Jon-quera en va trobar una fusada (en una altra versió l’heretà dels seus avantpassats) i s’enriquí venent el fil màgic, però la seva néta proferí un “voto aquest fil!” un dia que se li embolicà la troca i la fusada, i el fil i fins les peces que hi havien estat cosides van fondre’s i desapa-rèixer.

> Patrimoni natural i cultural de la Jonquera • Espai mensual de difussió del patrimoni

A Rocabertí vagaria l’ànima en pena d’una senyora del castell, la mala mare, que hi matà els seus dos fills perquè no s’interposessin en la passió amorosa que li havia despertat un cert jove.

> PROTECCIÓ

El castell de Rocabertí està afectat per les disposicions espanyoles de protecció del patrimoni històric de 1949 i 1988, i com tots els castells de Catalunya, catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional als efectes de la llei del Patrimo-ni Cultural català de 199�.d’Interès Nacional 1.

> A SABER

Prop del castell s’hi troba la for-tificació visigoda de L’Esquerda de la Bastida. Les vistes sobre la Jonquera són gairebé aèries. Hi ha vies d’escalada no equi-pades. És al límit del PEIN.

> BIBLIOGRAFIA

• Pere Català i Roca, Miquel Oliva i Prat, Miquel Brasó i Vaqués i Armand de Fluvià i Escorsa, “Castell de Rocaber-tí”, dins Els castells catalans, 7 vols., Barcelona, Rafael Dalmau, 1967-1979, vol. 2, pp. 4�5-447.• Pere Català i Roca, Legendes de castells catalans, Barcelona, Rafael Dalmau, 198�.• Joan Badia i Homs, L’arquitectura medieval a l’Empordà, 2a ed., 2 vols., Girona, Diputació Provincial de Girona, 1985, vol. II-A, pp. 206-207.• Catalunya romànica, 27 vols., Barcelo-na, Enciclopèdia Catalana, 1984-1998, vol. 9.• Ferran del Campo i Jordà, Castells medievals: 88 guaites dels castlans de l’Alt Empordà, Figueres, Carles Vallès, 1991, pp. 77-79.• Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya: Castell de Rocabertí• Festa.cat. Històries i llegendes: Castell de Rocabertí• Revista Esquerda de la Bastida núm. 6, 7 i 15• Wikipèdia 2009• http://www.iajonquera.info/castellroca-berti.html

Patrimoni

• Membres del CEJ a la porta principal d’accés (Foto d’arxiu cedida per www.falgues.com).

22

1 d’abril de 2009Entitats

Des de quan formeu part de la colla dels xanquers?Carla: La colla dels xanquers de l’Albera ja fa més de deu anys que existeix. Nosaltres som a la junta des de fa un parell d’anys però ja en feia 10 que vaig entrar a la colla i en Diego en fa 8. Ell ara n’és el president i jo en sóc la secretària.

Quans membres sou actual-ment a la colla?Diego: En total som dotze membres però ara han entrat uns quans nois més joves i que aviat també faran sortides.

Què us va motivar a entrar a la colla en el seu moment?Carla: Veure l’alçada a la que es movien els xanquers i veure com s’ho passaven de bé a les festes... a la colla hem fet amics i ens ho passem molt bé.

A quines festes actueu o us contracten? Quina és la sortida més llunyana?Diego: Hem actuat al Poble Espanyol de Barcelona, i també a Riells (L’Escala), Banyoles, Sant Hilari, Agullana o recentment a Capmany amb motiu de la Marató

“Hem creat un nou web pels Xanquers per comunicar-nos i fer-nos conéixer”

> Els Xanquers de l’Albera és una de les entitats que forma part del grup Gràfic (Grup d’Animació de de Festes i Correfocs de la Jonquera). L’entitat té més de 10 anys d’existència i actualment passa per un moment estable. Fa pocs dies van anunciar l’actualització d’un nou web (www.xanquersdelalbera.net) per a fer-se conéixer i comunicar-se entre els seus 12 components i el món de la cultura popular.

de TV�. I ben aviat actuarem en una sortida a Mataró amb els Gegants de la ciutat. Però on més sortides fem és a la Jonquera com ara la Festa Major, la Festa petita, l’home dels nassos, reis, el carnaval...

Així també feu sortides conjuntes amb altres grups de festa, com ara els gegants?Carla: Sí, i tant. A la Jonquera podem actuar sols o amb els diables i ara a més s’ha recuperat la colla dels tambors i farem alguna sortida conjunta amb ells.

Com són les xanques? Costa molt anar-hi?Diego: Inicialment eren de fusta. Quan comences són xanques de 50 cms i a mesura que en vas aprenent ja pots calçar-te’n de més altes fins que finalment i depenent de l’alçada que facis seran d’entre 90 cms i un metre 10, metre quinze... No és difícil d’anar-hi, només cal ensajar i tenir clar que sempre s’ha de caure amb els genolls, mai amb les mans, doncs es corre els risc de trencar-te els canells. Carla: Cal portar genolleres, com ara les d’hoquei que són les millors. Però ara el que es porta

són les xanques d’alumini, que són més cares sobretot pel tema de la soldadura. Una de fusta et surt per uns 20 euros i en canvi una d’alumini amb “amortiguadors”, per botar i saltar no baixa dels �00 euros.

Has dit amb “suspensions”?Carla: Sí, ha, ha, per no carregar-te tant els ronyons o l’esquena! Diego: A més, les xanques van a mida en funció del pes i l’alçada, cada persona ha de tenir les seves pròpies xanques. I també s’ha de tenir en compte el tema dels precintes adhesius que són molt necessaris per fixar la cama amb l’alumini tot i que

estem buscant altres sistemes.

• Diego i Carla, a la sortida de l’entrevista a les instal·lacions de L’Esquerda i Infojonquera.cat

> A més, les xanques van a mida en funció del pes i l’alçada, cada persona

ha de tenir les seves pròpies xanques <

> Xanquers de l’Albera • Carla Hernández (secretària) i Diego Ruiz (President)

Quan de temps es tarda en aprendre’n?Carla: Doncs dependrà de la persona. Ara mateix tenim un nen que en dues tardes ja s’ho feia tot sol però el normal és que en un parell d’hores ja t’aguantis i si no en dues o tres tardes ja te’n pots sortir força bé. Després, anar alternant i caminant endavant i

endarrera ja costa una mica més i pujar i baixar escales ja vol dir força més hores d’ensaig.Poc a poc es va aprenent a passar per passos baixos i estrets o entrar en locals públics o fins i tot quan t’has d’ajupir i penses que no ho podràs fer però acabes aprenent.

• Ensajant a la sala de la societat

2�

1 d’abril de 2009 Entitats

> CARLA HERNÁNDEZ (24 anys)“Ara he acabat un cicle formatiu de grau superior en química ambiental, un grau mig de laboratori i un de superior en fabricació de productes farma-cèutics i afins” “Però estic buscant feina...”“Can Laporta ens ajuda amb la coordinació amb la resta de colles, els recorreguts i les parades que caldrà fer”> DIEGO RUIZ (26 anys) “Ara he fet dos cicles informàtics, un d’administració de sistemes i un de programació i desemvolupament d’aplicacions i ja tenia fet un grau mig d’electrònica” “Però també estic buscant feina...” “Amb la crisis la Jonquera sembla molt afectada, fins i tot ens han anunciat que retallaran el pressupost de festes per aquest any”

> EL PERFIL

> Joves, preparats i sense feina en una Jonquera que nota la crisi

Quins són els majors riscos d’anar amb xanques?Diego: El pitjor és quan en alguna cercavila alguns participants no sempre amb bones intencions se’t posen entre les xanques o potser intenten fer-te caure o algú que xoca amb tu volent o no...

Porta molta feina organitzar les sortides?Carla: El més enfeinat és quan et poses la cinta que et colla a la xanca però el pitjor és quan arriba l’hora de recollir, o sigui, quan s’acaba la festa!

Teniu relació amb altres colles?Diego: Amb els xanquers de Llançà i Borrassà sí, i ara a més estem entrenant la colla de Port de la Selva i ben aviat en serem els seus padrins.

Quantes sortides esteu fent al cap de l’any?Carla: A la Jonquera fem sis sortides al llarg de l’any i unes sis sortides més a fora. Diego: El que passa que sovint s’acumulen en el mateix període!

I quanta estona duren, què costen i com funcionen?Diego: Una sortida pot sortir per uns �00 euros per una durada d’entre 1 o 2 hores en les quals tires confetti, caramels, fem animació i conviem a la gent a ballar, saltar... fem un recorregut pactat amb qui ens hagi cons-tractat i ja està. I això sí, quan ja acabem les actuacions fem la “carxofa” que consisteix en sentar-nos a terra fent una mena de sardana i amb les xanques

> ELS MEMBRES DE LA COLLA

> www.xanquersdelalbera.net • Un nou web per l’entitat

• Els Xanquers de l’Albera a la sortida de l’any passat a Riells (L’Escala)

aixecades cap al centre.

Tinc entés que heu estrenat un web dels xanquers (www.xanquersdelalbera.net?Diego: Sí, per què jo sóc programador i a partir d’un web autoinstal·lable he fet el nou web dels xanquers. Encara ens falta posar-hi les imatges i volem que sigui una eina de comu-

nicació interna i externa, dels membres de la colla però també una manera de fer-nos conéixer i aconseguir més sortides. Hi volem posar el calendaris de sortides, les noves incorpora-cions, etc. Fins i tot hem creat un face-book comú amb els gegants de Mataró per així estar sempre en contacte. Carla: Tot i així estaria bé fer un web de Gràfic que aglutinés totes les colles: trabucaires, diables, la nova colla de tambors...

Ja per anar acabant, què dirieu als lectors de la revista per animar-los a entrar a la colla dels xanquers? Carla: Doncs que és molt divertit fer una cercavila i obrir les cames i veure que la gent passi per sota teu, saltar, ballar... o veure que

estàs a la mateixa alçada que la gent que t’està veient des d’un balcó. Això els diverteix molt. Diego: O també quan arribes al poble on t’han contractat, se n’enteren que som els xanquers i et conviden a fer un mos o beure alguna cosa... Des d’allà a dalt tot es veu diferent i veus com la gent s’ho passa bé amb tú i com fas nous amics.Carla: Ah! I podem dir una cosa?

Sí és clar...Carla: Doncs qui estigui interessat en ser xanquer ens trobarà tots els dissabtes a partir de les 8 del vespre a la sala de la societat...Diego: Que s’animin a formar part d’aquesta colla: s’ho passaran bé i quants més serem molt millor per a tots!.

• Alba Bleisa Carbó• Adrián García Cardoso• Diego Ruiz Serrano• Carla Hernández Farré• Lidia Caballero García• Andreu Ávalos Ayats• Alícia Ávalos Ayats• Alvar Farré Valbuena• Alberto Mateos Ramírez

• Ruben Mateos Ramírez• Jorge Luque• Lorena Fernandes Peitibí• Aitor Caballero

Tota la informació dels Xanquers de l’Albera a:

www.xanquersdelalbera.net

24

1 d’abril de 2009

> Real Sociedad 6 - UE La Jonquera 0

El passat 7 de març l’equip de veterans de futbol de la U.E. la Jonquera es va desplaçar fins a San Sebastián (Donosti) per jugar un partit amistós contra l’equip de la Real Sociedad. L’expedició jonquerenca, compo-sada per 22 jugadors i 15 acom-panyants, va viatjar en autocar fins a la ciutat basca per disputar el partit a les instal·lacions de Zubieta.El partit que va començar a 2/4 de 6 de la tarda, ja es preveia molt difícil pels jonquerencs, a causa de la diferència de categoria (16 jugadors de la Real havien jugat a 1ª divisió i 2 havien sigut interna-cionals) i també per l’estat de la gespa, molt enfangada degut a les pluges dels dies anteriors.El partit va començar amb en Ricard López a la porteria i una defensa formada per Josep Mª Na-jer, Joan Vilarrasa, Kiko Honrado i

Manel Melgar; un mig camp amb quatre homes, Bruno Ribera, Lluis Ferrarons, Pep Biurrun i Jordi Ferrarons i dues puntes, Tomás Márquez i Ernest Padern. Els primers deu minuts van ser de prudència d’ambdós equips, però poc a poc la superioritat local es va anar traduint amb un domini intens. En Ricard, a la porteria va tenir lluïdes intervencions, mentre que la defensa començava anar de bòlit amb les entrades per la banda de Uria i la potència del davanter centre Loinaz. Mentres-tant al mig camp es feien un fart de treballar per intentar contrares-tar el joc de Víctor Alkiza i el turc Tayfún. Alguns contraatacs dels puntes jonquerencs van inquietar en algun moment la porteria local i fruit d’això van tenir algunes oportunitats que van acabar amb dos còrners. Mentrestant, però, la insistència local va donar els seus

fruits amb dos gols abans de la mitja part.A la segona part el conjunt donostiarra dirigit per Gajate va introduir pocs canvis, mentre que pels jonquerencs es va formar un nou onze integrat per en Ricard López a la porteria, la defensa de quatre amb en David Casado, Noni Salellas, Pep Birrun i Eugenio Yeste, el mig camp amb en Koke del Campo, Joan Budó, Chema i Vicens Roca i dos puntes amb en Quim Viarnés i en “Titi” del Campo. Les expectatives en l’atac eren dipositades sobre en Quim, màxim golejador de la història de la U.E. La Jonquera, però una petita estrebada muscular el van obligar a deixar el camp al cap de pocs minuts (veure comentaris al respecte a Infojonquera.cat . Es poden consultar a l’hemeroteca). Va ser substituït per en Miquel Mitjavila.Entrada la segona part, també va deixar el terreny de joc en Pep Biurrun per en Jordi Iglèsias. El segon període no va diferir del primer, molta possessió de pilota pels locals i una pressió insistent. Alkiza i Tayfun continua-ven manant al mig del camp tot i l’esforç per retenir la pilota els centrecampistes jonquerencs. Els

contratacs van continuar essent l’única possibilitat ofensiva i que ràpidament eren neutralitzats pels defenses de la Real, capitanejats per Fuentes i Gòrriz.El golejador Loinaz va tornar a fer de les seves amb dos gols i tot se-guit, mentre la defensa jonqueren-ca, fruit d’un rebot, es marcava un gol en pròpia porteria, Orbegozo marcava el sisè i definitiu gol.Fins al darrer minut del partit els jugadors bascos, no satisfets pel resultat, presionaven totes les sortides de pilota des de l’àrea dels jonquerencs.En definitiva, es va veure un partit molt entretingut, marcat per l’esportivitat i pel bon joc dels dos equips. Tenint en compte que l’equip de veterans de la Real juga en aquests moment el torneig del Ca-nal plus contra els altres equips de veterans que han guanyat la lliga espanyola (Barça, Madrid, Depor, Ath.Bilbao, Atl. Madrid, Sevilla, Be-tis i València), que tenen un ritme d’entrenament de dos dies per setmana i que la qualitat dels seus integrants és de primer nivell, cal destacar el resultat del tot “decent” que van poder treure els veterans de la U.E. La Jonquera.

> Crònica d’un partit de futbol entre la Reial Societat de Donosti i l’equip de la UE la Jonquera. Fa esment a la òbvia diferència de nivell entre els dos equips i que malgrat tot va acabar amb un resultat “decent”.

> Crònica del partit de futbol de veterans • Joan Budó

Crònica

> l’equip de veterans de la Real juga en aquests moment el torneig del Canal plus

contra els altres equips de veterans que han guanyat la lliga espanyola <

• Fotografia de grup dels dos equips al finalitzar el partit (Foto Nino Lozano)

25

1 d’abril de 2009 Articles

L’any 1996 un grup de jonquerencs de naixement, en Jaume Sabiol i Canela, Joan Budó i Bagués, LLuis Vila i Bretxa, Ramon Boix i Viarnès, i Valentí Cullell i Andreu, començarem la recollida de parau-les que es diuen en el parlar de la Jonquera que no surten al Diccio-nari de l’Institut d’Estudis Catalans (amb unes poques excepcions), o bé que tenen un significat diferent. El recull per diferents raons va quedar en suspens en diferents etapes i per llargues temporades.El 200�, aprofitant que va aparèixer el Vocabulari de les comarques gironines de Fèlix Casellas i David Casellas, i amb el Vocabulari Rossellonès de Renat

Botet i El parlar de Pau (Alt Em-pordà a la dècada 1960-70 (II) de Josep Comes i Caussa, publicat en els Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos de l’Any 1998, se li va donar una empenta, ja que ens va simplificar molt la feina a l’hora de definir les paraules que havíem aplegat.No és un recull exhaustiu, ja que hi ha – creguem – moltes man-cances, pel fet d’haver començat la feina en època tardana, quan la nostra parla ja estava molt “conta-minada” del català normatiu. A la Jonquera, actualment, no hi ha pastors ni cabrers, tampoc pagesos ni agricultors, ni picape-drers, ni carboners, ni tapers. Els

aprofitaments forestals són relictuals. De vinyes només en queden dues, a Costa Roja, i els olivars no són cap activi-tat econòmica. Tot ha sofert molts canvis, cap ofici utilitza les eines de trenta o quaranta anys endarrera i molts dels que hi treballen – aquelles eines manuals - no els han fet servir mai i, els noms s’obliden.La Jonquera no ha estat mai un poble tancat, és molt d’anades i vingudes, per tant, la nostra parla, s’haurà enriquit molt amb paraules i expressions de pobles veïns i d’altres llocs, en-cara que majoritàriament podem generalitzar dient que, el nostre català és el de les comarques de Girona, i concretament el propi de l’Empordà amb les aportacions del Vallespir i Rosselló.En aquest recull, no hi han caste-llanismes que no estiguin recollits en la bibliografia abans esmen-tada, tampoc hem utilitzat el Dic-cionari de renecs i paraulotes de Pere Verdaguer, publicat el 1999. Tampoc hi consten les paraules rosselloneses que coneixem, però,

> Neix el primer vocabulari autòcton de la Jonquera

> Un article per donar a conéixer la publicació del primer vocabulari jonquerenc on s’hi especifica les motiva-cions i la metodologia aplicada per a la seva confecció. El primer exemplar ja és a la biblioteca municipal.

Per Ramon BoixMarç de 2009

rbviarnes@hotmail.com

> Article de justificació del vocabulari jonquerenc • Coordinador del vovabulari

que no utilitzem habitualment.

Cada paraula del vocabulari és estructurada de la forma següent: • Definició del significat de la paraula o frase feta que poden ser varies.• Citació de l’obra on s’ha docu-mentat o confirmat l’ús d’aquell mot• 1.- Vocabulari de les comarques gironines.• 2.- Vocabulari Rossellonès.• �.- El parlar de Pau (Alt Empordà a la dècada 1960-70, II).• La Jonquera (en negreta) del Diccionari Català Valencià, Balear, recollida a La Jonquera per Mn. Antoni Mª Alcover.• DIEC.- Paraules que surten en el Diccionari de l’Institut d’EstudisCatalans, com llipota i tomata, però que generalment es fa servir, cirera d’arboç i tomàquet.• Sense referència, les definicions trobades en el DCVB o de collita pròpia.

Aquest recull de paraules no té cap altre pretensió que deixar-ne constància. Hem de reconèixer les aportacions fetes per altres jonquerencs – no els mencionem per no deixar-nos-en cap - que han enriquit aquest treball. Agrairem que se’ns facin arribar paraules o frases fetes que no constin en aquest recull.

• D’esquerra a dreta: Valentí Cullell, Ramon Boix, Lluis Vila i Joan Budo (Foto www.falgues.com)

• Un exemplars del vocabulari (Foto www.falgues.com)

> ...el recull de paraules no té cap altre pretensió que deixar-ne constància.

Hem de reconèixer les aportacions fetes per altres jonquerencs...

<

26

1 d’abril de 2009

> Un article per conéixer com va viure Francesc Ventura la Guerra Civil. Va ser a primera línia de front però tot i que la seva Brigada no va entrar en combat, ell personalment va poder evitar uns quants trets adreçats a ell.

En Francesc Ventura i Cots va néixer a Argelaguer (la Garrotxa) l’11 d’agost de 1917. Era el tercer de 8 germans. La família vivia al mas la Mata, un lloc dur i fred, a l’hivern estaven tres mesos sense veure el sol, això era un problema a l’hora de assecar la roba de la bugada. El mas era a uns 15 minuts del poble, però, a l’altra banda del Fluvià. Quan baixava una riuada, estaven 15 dies sense poder anar a escola o bé, el pare els passava a l’altra riba a coll, de dos en dos.Començà a anar a escola als set anys, fins als dotze. A partir dels deu anys ho compaginava anant a pasturar les ovelles. Amb el seu germà es tornaven, un al matí i l’altre a la tarda. Als onze anys ja llaurava amb un parell de vaques i quan arribava al cap de rega, el pare girava els animals i l’arada, doncs, a la seva edat, encara no tenia prou força per una feina tant dura. Anà a conferència als vespres.Era una època que no es parla-va de crisis ja que aquesta era endèmica. Si volies menjar havies de treballar, i de valent. A les terres del mas hi plantaven blat, civada, ordi i a l’estiu, blat de moro, tenien un hort i gallines per anar tirant. “Per comprar roba, en teníem sort de les gallines”.Als setze anys anà de mosso a un mas veí i, les feines pesades i de mal fer eren pel mosso, com està manat.“L’entrada de la república ja es veia venir. Ho vam viure com sempre. Estàvem llaurant quan sentírem fressa de camions que portaven banderes, i el pare va dir, mira, ja la tenim aquí, la República!”.El van mobilitzar el setembre de 19�7 i fou enviat al sud peninsular.

Baixaren a l’estació de Cabeza del Buey (Badajoz). Allí va veure els únics morts en tota la guerra, ossos sense enterrar, de com-bats passats. De ferits, només un company al que se li escapà un tret al peu.A Cabeza del Buey els portaren a un alzinar on hi passaren 8 o 10 dies fins que va ploure, després els traslladaren a Villanueva del Duque (Córdoba) on hi passaren uns 15 dies i seguidament a Villanueva de Córdoba on va jurar bandera, la tricolor.L’enviaren al front el dia reis de 19�8, a Pozoblanco (Córdoba) amb la 86 Brigada mixta, els coman-daments eren estrangers. Nou mesos a primera línia, no hi hagué cap combat. La última ofensiva en aquell sector havia estat el març del �7 a l’anomenada “batalla de Pozoblanco”, els nacionals, ini-cialment, havien conquerit terreny però s’hagueren de retirar i no ho tornaren a intentar. Una batalla de la que se n’ha escrit molt poc. Mentre a Pozoblanco prenien el sol, les ofensives dels uns i dels al-tres batalles es lliuraven al Nord i a l’Aragó, per concentrar-se a l’Ebre i al front de Lleida.“Les trinxeres dels contraris eren a l’altra banda del barranc, força lluny, però s’havia d’anar amb molt de compte quan anàvem a buscar el dinar, hi anàvem a peu amb una llauna per tal de portar el ranxo de tots. Un dia que em va tocar, el sol, segurament es reflectiria a la llauna i, em van engegar un tret que va trencar una branca d’olivera per sobre del meu cap. Vaig tapar la llauna amb la gue-rrera i vaig sortir corrents.En el lloc on estàvem, hi havia una barraca on n’hi cabien quatre o cinc persones, hi fèiem

la migdiada, el teulat estava malament i si plovia... ens decidi-rem a arreglar-lo anant a buscar teules a una casa enderrocada. Els de l’altre bàndol ho devien veure amb prismàtics i es van

entretenir a disparar contra el teulat. Portava un teula i una bala la va trencar. Vam escampar d’allí, no fos que algú prengués mal.En una altra ocasió estava de

> “Era una època que no es parlava de crisis ja que aquesta era endèmica. Si volies menjar

havies de treballar, i de valent” <

• Francesc Ventura Cots , el març de 2009 (Foto R.Boix)

> Memòria de la història Francesc Ventura i Cots

Per Ramon BoixMarç de 2009

rbviarnes@hotmail.com

> Francesc Ventura i Cots • Història local

Història

> ...a Cabeza del Buey (Badajoz) va veure els únics morts en tota la guerra, ossos sense

enterrar, de combats passats... <

27

1 d’abril de 2009 Història

servei al costat d’una olivera, i els de l’altre costat m’insultaven a crits, se’n recordaven de la meva família, cansat de que em diguessin de tot menys “guapo”, els hi vaig engegar un tret al temps que cridava ¡ toma mante-quilla rusa! – l’armament era rus -, ràpidament vaig canviar de lloc. L’olivera quedà cosida a trets.Un del Far d’Empordà, tenia la dèria d’arengar a l’enemic, a crits per fer-se sentir. Els altres responien disparant. El del Far, era tant murri, que els hi comu-nicava que havien fallat els trets per la dreta o per l’esquerra i a més a més els hi deia la veritat. L’havíem de treure d’allà on era o l’haguessin mort.”Després de nou mesos prenent el sol a primera línia ens enviaren a reraguarda a descansar, a fer trinxeres, a pic i pala.Com que ja no eren a Pozoblanco, es van estalviar de viure la ofensiva

de la victoria, els dies 26 i 27 de març de 19�9, abans de l’últim parte de guerra.Al matí del dia 1 d’abril els hi van comunicar que la guerra s’havia acabat. Què havien de fer?. Anar cap a casa. Amb altres companys, a peu i camps a través, marxaren direcció a Jaén. El primer poble que trobaren fou Linares, allí, una senyora els indicà on era l’estació de Baeza, quedava a uns quilò-metres i s’afanyaren per agafar un tren. Hi van trobar un bon tren.L’estació era plena de gent i els posaren entre filferrades. Hi esti-gueren cinc dies, sense menjar i vi-gilats per soldats que anaven amb bastó i mosquetó. El que provocava problemes ja havia begut oli.Els posaren en un tren de càrrega fins a València. En Francesc i cinc companys van menjar un plat d’arròs en una fonda, on els hi cobraren amb els diners que por-taven de la república. Els soldats

> Al matí del dia 1 d’abril els hi van comunicar que la guerra s’havia acabat. Què havien de

fer? Anar cap a casa<

cobraven regularment la paga i no tenien on gastar els diners.Els hi digueren que l’Ebre era tancat i no els deixarien passar. Deambulant pels carrers de Valèn-cia, s’afegiren a una columna de soldats que anaven marxant. De València a Castelló i d’allí a un po-ble del costat on hi havia el camp de concentració, un pedregar voltat de filferrades.Cada dia al matí i en formació anaven a l’estació, escoltats per soldats amb bastó i mosquetó, com un ramat de xais, a l’estació, mitja volta i tornada al camp. A l’arribada repartien el menjar, un chusco i dos talls de xocolata, per tot el dia. Tots volien anar dels últims ja que a la tornada eren els primers i també els primers d’agafar el menjar del dia, hi havia la possibilitat de que els últims se’n quedessin sense. Al cap de 16 dies, “deurien veure que era una bona persona i em van enviar cap casa, sense

> Francesc Ventura i Cots • Història local

• Una de les poques imatges que es tenen de la batalla de Pozoblanco (Córdova) a la Guerra Civil. (Fototeca Internet)

necessitat de cap aval, amb tren i sense pagar”, diu en Francesc.Arribat a casa... a treballar la terra.La normalitat no durà gaire, doncs el cridaren per anar a fer el servei militar - com si no n’hagués tingut prou - de l’abril del �9 fins el setembre de 1941, 16 mesos a Galícia i la resta a Lorca (Múrcia). A causa de les greus inundacions d’octubre de 1940 – n’hi hagué de Perpinyà fins Girona -, el Fluvià feu estralls a les terres de la Mata – sempre plou sobre mullat - i la família Ventura marxà d’Argelaguer per anar a viure al mas Querafumat de Capmany.En Francesc es va casar amb la Palmira Cufí - del mas de Santa Llúcia – l’any 1946. Tingueren tres fills, en Joan, en Josep i en Narcís.La família deixà el Querafumat per anar a viure al mas dels Estanys, l’any 1962.

• Imatge parcial dels Mas del Estanys, on Francesc Ventura va anar a viure a partir de l’any 1962 (Fotografia Concurs Fotogràfic de l’Albera)

>“deurien veure que era una bona persona i

em van enviar cap casa, sense necessitat de cap aval, amb tren i sense pagar”

<

28

1 d’abril de 2009Opinió

> La Jonquera / El Portús: propostes per fer front a la crisi

Per Jordi CabezasMarç de 2009jcabezas@lajonquera.cat

> Una proposta per al futur econòmic de la Jonquera • Alcalde de la Jonquera

> L’alcalde de la Jonquera fa una síntesis d’alguns dels problemes que té avui el municipi en l’àmbit econòmic i un cop analitzats i identificats els problemes proposa diverses solucions per superar l’actual crisi econòmica.

La Jonquera és un municipi amb unes característiques especials, diferent de tots els altres de la comarca i possiblement de Cata-lunya. Compleix diferents funcions i respon a diverses realitats. Com a municipi de la comarca de l’Alt Empordà, segons el Pla Terri-torial de l’Empordà, s’estableix que la Jonquera és l’Àrea Bàsica Territorial per la qual una sèrie de municipis en depenen, a nivell d’equipaments. Aquests municipis són Agullana, Capmany, Cantallops, Darnius, Maçanet de Cabrenys i La Vajol. Però la Jonquera també és, grà-cies a la seva condició de municipi

fronterer, amb grans infraestructu-res viàries, un enclavament de pas de vehicles pesats i de viatgers i especialment de turistes que es desplacen cap a les zones turís-tiques de la península així com per persones del nord d’Àfrica que marxen de vacances als seus països d’origen. I a la vegada la Jonquera i el Portús, també som un gran centre d’atracció comercial que exerceix la seva influència comercial sobre una important àrea de ciutats i municipis francesos, i també exerceix la seva influència sobre una important població turística ubicada a les zones turístiques de

la Costa Brava i en especial de la costa Vermella i per extensió de la costa mediterrània francesa. Una part molt important dels nos-tres compradors són francesos, i es desplacen expressament a la Jonquera i al Portús per comprar. La nostra àrea d’influència són aquells municipis francesos que estan situats a menys de dues hores de cotxe. Parlem de més de 1.500.000 persones. El vi, licors, tabac, alimentació, restauració i benzina, roba i perfumeria, són els productes que cerquen majoritàriament els compradors de l’altra banda dels Pirineus. I la motivació fonamental de compra a la nostra població, és el preu. D’aquestes dades en som conscients, penso, els represen-tants polítics i el sector comercial. Una altra part molt important dels compradors i usuaris són els camioners, amb un promig de 6.000 a 8.000 camions diaris, que passen i utilitzen la majoria els nostres serveis. És per això que la Jonquera és un municipi especial. Molt especial. Tenim una densitat comercial 4 ve-gades superior a la de Catalunya. Tenim una superfície d’establiments comercials més de � vegades superior a la de Catalunya. Tenim una densitat de restaurants i hotels 5 vegades superior a la de Catalunya. Tenim una densitat de places hoteleres 6 vegades superior a la de Catalunya. La Jonquera rep més de 6 milions de visites anuals, dels quals 2 milions són camioners. El sector comercial i de serveis del

nostre municipi genera més de 1.500 milions d’euros d’ingressos. Havia de donar aquestes dades, per arribar allà on pretenc amb aquest article. Emetre un seguit de propostes per fer front a la crisis i consolidar i ampliar si cal, el client potencial de La Jonquera. > PUNT DE SORTIDA: ON SOM

La Jonquera transmet en general una imatge descuidada. Urbanis-me deteriorat, majoritàriament del mal ús que en fan els camioners. Zones privades i públiques sense cura de la jardineria ni de la ne-teja. I únicament amb els mitjans municipals no podrem resoldre el problema. El comerç de l’interior de la població sobreviu amb el client local i amb l’atracció comercial que generen els dos estancs del carrer major. El Portús, a part d’alguns esta-bliments que han apostat per la qualitat (perfumeries, estancs, supermercats, joieries, fotografia i audio, etc.), majoritàriament trans-met una imatge desfasada i poc actualitzada, amb aspecte de “mercadillo” amb poc atractiu i amb un tipus de client de baix nivell adquisitiu, que moltes vega-des es decanta per comprar als venedors ambulants, que ofereixen productes d’aproximada qualitat dels exposats a les botigues. Ni a nivell municipal ni empresa-rial tenim una política de comu-nicació ni de marketing per tal de promoure la “nostra marca” a les zones d’influència. Especialment al sud de França. La seguretat en els establiments comercials i en les àmplies zones d’aparcament, especialment de

> El Portús (...) transmet una imatge desfasada

i poc actualitzada, amb aspecte de “mercadillo” amb poc atractiu...

<• Clients carregats amb bosses al nucli comercial del Portús. L’alcalde de la Jonquera creu que caldria ampliar l’oferta de productes de qualitat que ja ofereixen alguns establiments i intentar elevar el nivell adquisitiu de la tipologia dels clients actuals (Foto Arxiu Esquerda)

29

1 d’abril de 2009 Opinió

camions, necessita millorar subs-tancialment. Molts transportistes no deixen parar els seus xofers a la Jonquera per aquesta manca de seguretat. La venda ambulant i la prostitució al carrer, incrementa aquesta mala imatge del comerç i dels ser-veis de la Jonquera i del Portús. Una vegada analitzats algun dels més importants punts flacs de la Jonquera, penso que per tothom coneguts, hem de cercar les solucions al problema de la crisis global i que pot repercutir molt negativament en el conjunt de la societat jonquerenca, si no s’apliquen les solucions que proposaré a continuació, amb la inversió d’una petita part dels beneficis que comporten al sector comercial de la Jonquera els més de 1500 milions d’euros d’ingressos.

> LES PROPOSTES Millora de la imatge de la Jonquera i del barri del Portús. Millora urbana, especial-ment dels polígons. Millora de l’enjardinament i de les rotondes de les carreteres. Millora de la senyalització comercial. Promoure l’activitat comercial del carrer Major. Millora de la seguretat dels apar-caments privats i públics , amb l’aplicació de les mesures de vigi-lància i control que corresponguin. Endegament d’una gran campan-ya publicitària i de marketing a la zona del sud de França, compre-sa entre El Portús, Montpeller, Beziers, Narbona, Tolosa, concre-tament a les regions de Llengua-doc- Rosselló i Midi-Pirinees. Creació d’una Federació d’associacions de comerciants, que englobi les associacions del Portús, de la zona de la Duana, de la Jonquera i la Fundació la Jonquera en Acció, per endegar totes aquestes accions que he proposat.

> CONCLUSIONS La Jonquera i el Portús som un centre comercial i de serveis amb una activitat econòmica amb una

> El comerç de l’interior de la població sobreviu amb el client local, i amb l’atracció comercial que generen els dos estancs del carrer major.

<

> Una proposta per al futur econòmic de la Jonquera • Alcalde de la Jonquera

alta facturació i un elevat nivell de rendibilitat. Tenim una exten-sa àrea d’influència de més de 1.500.000 de persones. Tenim un alt nivell de fidelització entre els compradors francesos, els viatgers de pas i molt especialment els camioners. Ens manca una visió comercial i de futur més professional, unida i menys individualista. Amb una Federació d’associacions de comerciants, professionalment ben gestionada i amb l’assessorament extern que calgués, estic convençut que consolidaríem i ampliaríem el negoci del sector comercial de la Jonquera i del Portús, i ens aju-daria positivament en cercar solu-cions per sortir de la crisi, o millor dit, aconseguiriem entre tots, a no entrar en un futur proper, en una crisis profunda que podria repercutir mol negativament en tot

el sector comercial i de serveis de la nostra població. No cal dir que des de l’Ajuntament posarem tots els mitjans al nostre abast per ajudar al manteniment de l’activitat comercial i de serveis de la Jonquera. Ajudarem evident-ment a tot el que decideixin els

• Segons el criteri de l’alcalde a la Jonquera li falta millorar la imatge que genera, la seguretat, unir les diverses associacions comercials que operen per separat i finalment invertir en publicitat al sud de França (Foto Arxiu zeppelinclick.com)

emprenedors jonquerencs que ens portin a la superació dels punts flacs que he exposat en l’article i que cal sintetitzar en: un Associa-cionisme unit i potent, una millora de la imatge i de la seguretat i una inversió en publicitat i marketing.

• El carrer Major de la Jonquera va ser fins a mitjans dels anys 90 un important eix comercial. L’alcalde proposa reactivar-lo promocionant-lo amb noves fòrmules (Foto Arxiu Esquerda)

�0

1 d’abril de 2009

> En resposta a Càritas InterparroquialPer Amada RubioMarç de 2009

En resposta a la direcció de Càri-tas, que deia més o menys així: “la Jonquera és un enclavament de venda i consum de droga” “a la Jonquera hi ha més de tres-centes putes”...

La droga. Doncs per a la seva informació li faig saber que a causa del lloc que som d’entrada i sortida del país per ser veïns de França i com a pas entre Europa i Àfrica li he de dir que per aquí s’hi filtra tot. Som com un colador sí, però no tenim més droga que a qualsevol altre lloc. El nostre jovent consumeix el mateix que els altres joves. El que passa és que els joves d’avui tenen poques preocupacions, manca d’estímuls nets, no tenen herois per imitar i la televisió ofereix uns prototips com els dels jocs informàtics: violents. És clar que n’hi haurà que es droguen, encara que jo no ho sé pas, ho dic pel que diuen. És tant cert que la droga passa per la Jonquera com per altres llocs i també és cert que hi haurà persones enganxades que venen a la Jonquera a comprar-la com

podrien anar a Figueres. Com a tants altres llocs. Aquí no som ni millors ni pitjors que a Barcelona, Girona o Reus.

Immigració. Diuen vostés que els immigrants no troben pisos per llogar? Però si aquí a la Jonquera n’estem farcits i vénen de tot arreu. No serà que potser ja no queden pisos? Ja saben que som un poble petit? Aquí, per la nostra condició de frontera som gent oberta per a tot i per a tothom. No discriminem a ningú.

Els” puticlubs”. L´únic “puticlub” que hi ha a la Jonquera és massa petit per encabir-hi les �00 “putes”. això sí, n’estem envoltats de “putis” i en pocs quilòmetres, però pertanyen a Agullana i a Capmany. Del que vostés no informen perquè es veu que no els han sabut infor-mar és que aquest és un problema que tenim a tot Catalunya. Les “putes” de la carretera fa molt de temps que ho denuncio però ningú dels qui ho hauria de fer s’hi mulla. Aniria bé que vostés que se’n cuiden del benestar de les famílies

demanessin mesures perquè aquestes “putes” descontrolades fossin erradicades de l’Estat. Són extrangeres que tenen “mansos”, que les exploten i peguen perquè sinó no els hi donarien diners. Són màfies extrangeres que roben a gent honesta, venen droga a tot l’Estat, són bandes organitzades que vénen de l’est d’Europa, i es fan rics i això s’ha de denunciar. Fins i tot aquestes dones venen droga per fer contents el seus xulos, infecten malalties a uns ho-mes que després l’escamparan a les seves famílies, ja sigui la dona o els fills que han de venir. Qui ho controla tot això? A on van parar els diners? Quin control mèdic tenen? Doncs cap ni un. Paguen a Hisenda? No.Potser no tenen present que si algú vol vendre pebrots en una parada del mercat cal que també paguis, però aquests no paguen a ningú.Ara fa uns dies un xofer va frenar el camió de cop quan va veure una de les noies a la carretera. Ja em veia saltant pel vidre però sortosa-ment anàvem a poc a poc.Tot i que a la Jonquera no volem cap més “puti” com a mínim sé que el que tenim paga els impos-tos, està regulat i hi fan controls mèdics.

A saber: A la Jonquera ho patim tot: tramuntana forta, manca d’aigua, ara manca de feina...Els camions i els cotxes també deixen brutícia a part de diners, tenim carreteres deficients i mai ens queixem, però no oblidin que és un poble treballador i emprene-dor. A la Jonquera dels “putis” no en viu ningú i de la droga en viu la gent de fora. Perquè no proven de fer alguna cosa perquè el jovent no s’enganxi a la droga quan volen saber què és l’“èxtasis”?Ah, que consti que jo he proposat fer cursos d’autoajuda, de creixe-ment personal, de coneixement propi i que faig algunes coses a Can Laporta gratuïtament per veure si puc ajudar a algú.A l’Ajuntament no paren d’organitzar cursets per a tothom. No serà per manca d’estímuls que el jovent es trobi buit, serà per manca d’ideals, ho tenen tot mas-sa aviat i no dónen sentit a la vida.

Estic segura que vostés, amb tants mitjans com deuen tenir per fer aquests estudis posaran el fil a l’agulla i enfilaran propostes per al jovent de la Jonquera que diuen viure en un camp de compra-ven-da de droga. Pel bé de tothom així ho espero, jo i possiblement tots els jonquerencs.

El que li cal a la Jonquera és una mica de respecte i consideració. No els hi sembla?Perquè no parlen del funciona-ment de les escoles. O de l’IES. Del bon servei mèdic que tenim. O perquè no parlen dels bons àpats que es poden fer a la Jonquera als diferents bars i restaurants que te-nim. Resulta que els francesos ens tenen molt ben considerats, com un lloc on menjar bé, d’àpats ben farcits i suculents. O dels Buffets, llocs on menjar bé i a bon preu. O que tenim la millor pastisseria de la comarca? De la fama de les perruqueries, de la joieria més ben assortida de la comarca, amb bons preus i joies de qualitat... O del MUME, que hi ha anat gent de tot arreu a veure les exposicions i l’edifici?Perquè ignoren els aparcaments, les gasolineres, les àrees de servei que donen servei a tothom que s’ha de guanyar la vida a la carretera?Dels estancs amb cava pròpia? I dels supermercats?

Per cert, a la Jonquera també te-nim fonts d’aigua molt recomana-bles per a determinades qüestions relacionades amb la salut... en fí, que la Jonquera és això i moltes més coses de les que vostés denuncien. Haurien de venir a conéixer el punt d’informació de l’Albera, el castell de Canadal amb restaurant i vistes magnífiques... Ja coneixen Requesens? També forma part de la Jonquera. Coneixen els diables de la Jonquera? Doncs són joves a qui agrada la festa i fer gresca... Abans de denunciar, els convido a que s’informin bé, vinguin un dia amb ganes de menjar bé i de fer un tomb pels voltants.... i podran veure tot el que no puc explicar en aquest article. Moltes gràcies.

Opinió

> L’autora d’aquest article vol respondre l’estudi publicat per Càritas Interparroquial i ho fa contraposant els temes denunciats amb la realitat de la Jonquera. Com a jonquerenca, l’estudi la va deixar indignada.

• L’oficina d’informació de l’Albera, un espai que ben segur que Amada Rubio voldria que els responsables de Càritas visitessin per així saber més coses de la Jonquera (Foto Esquerda)

�1

1 d’abril de 2009 Opinió

El passat mes de gener vam presentar al Ple Municipal de La Jonquera la moció que reproduïm a continuació:

“Atès les informacions facilitades per l’alcalde sobre les centrals eòliques i les noticies publica-des a la premsa, de que el G-8 empordanès és favorable a la seva implantació.Atès que el P.O.U.M. del municipi de la Jonquera, vigent, qualifica en el Capítol Quart. Zona de Connec-tor Ecològic. espai de lligam entre Espais de P.E.I.N. (clau 11) els sectors de la Muntanya de Sant Julià i la zona del Salt del Fitó, amb l’objecte de “salvaguardar l’estat actual i evitar actuacions urbanístiques o industrials o d’altre tipus a les dues zones”.Atès que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha

> Cal defensar la muntanya de Sant Julià

> El Grup municipal d’ERC exposa la moció que es va presentar en el Ple municipal del mes de gener i que va ser rebutjada per l’equip de govern i argumenta el perquè s’ha d’evitar la seva instal·lació.

> Un article del Grup Municipal d’ERC • Grup Municipal ERC Jonquera

decretat que dos parcs eòlics de les Garrigues i l’Urgell i la Conca de Barberà no s’haurien d’haver construït sobre sòl rústic en considerar-los un “verita-ble, efectiu i innegable sistema general urbanístic”, tal com es determina en l’article �4 de la llei d’urbanisme de Catalunya, que defineix com “un terreny que el planejament urbanístic reserva per a les comunicacions, els equipa-ments comunitaris i els espais lliures públics, si és que el seu nivell de servei és d’abastament municipal o superior”. El tribunal ha denegat l’autorització admi-nistrativa atorgada per la direcció general d’Energia i Mines perquè la tramitació prevista per la Gene-ralitat en l’energia eòlica obvia la llei urbanística i permet construir els aerogeneradors en terrenys en què no hi ha planejament.

Es proposa al Ple de l’Ajuntament de La Jonquera l’adopció dels següents acords:1. El Ple de l’Ajuntament de La Jonquera refusa la instal·lació de Parcs eòlics en els sectors de la muntanya de Sant Julià i la zona del Salt del Fito, zones declarades per l’Ajuntament de La Jonquera com “Espai Natural d’Interès Lo-cal” i Zona de Connector Ecològic, i per tant, zones a protegir2. El Ple insta a reprendre els tre-balls entre els diferents grups mu-nicipals per tal de reelaborar el Pla Especial per definir els llocs per a la instal·lació de generadors eòlics en el seu terme, I que aquest Pla tingui el màxim consens.�. Instar als Serveis Jurídics d’aquest Ajuntament per tal que, en base a aquesta sentencia i a d’altres consideracions que estimin oportunes , recorrin per la via jurídica qualsevol intent d’autorització de parcs o genera-dors eòlics en llocs no previstos pel Pla Especial d’implantació d’aerogeneradors”

Aquesta moció només va tenir a favor els vots dels quatre regidors d’Esquerra. Van votar en contra els regidors de CIU i del PSC, l’actual equip de govern de l’Ajuntament de la Jonquera, i per tant no ha tirat endavant. El regidor del PP no hi era.L’Ajuntament té la responsabilitat primera de que aquest parc eòlic tirés endavant. Era tant fàcil com dir no d’entrada. Si l’any 1997 s’hagués dit no, no estaríem on estem ara. Els parcs eòlics que han tirat endavant , ho han fet perquè els respectius ajuntaments

varen dir sí en el seu moment.El missatge que està donant l’alcalde Jordi Cabezas és del tot contradictori, ara el vull i ara no el vull. I tira pilotes fora dient que els responsables que vagi endavant el Parc eòlic de Sant Julià són tots els altres que no siguin els del seu color. Propietaris de la zona de Sant Julià han començat a rebre notificacions d’expropiacions per a construir una línia elèctrica i camins del parc eòlic de Sant Julià. Comença així el compte enrere per la destrossa d’aquest paratge natural. La situació és prou greu perquè si de veritat es vol aturar aquest projecte, des de l’Ajuntament es faci tot el que esti-gui al seu abast per impedir-lo.Si de veritat no vol aquest parc, que posi tots els mitjans legals per aturar aquest procés. No ens val l’excusa fàcil d’unes hipotètiques indemnitzacions, si les coses es fan per la via legal. En tot cas ja es veurà en el seu moment si de veritat arriba, que ho dubtem.Recordem el que diu l’article 20� del nostre POUM. “A fi de conser-var la qualitat dels paisatges del sòl no urbanitzable del municipi, l’Ajuntament vetllarà perquè les in-versions que si facin no desvirtuïn ni incideixin negativament en la bellesa i l’harmonia del paisatge forestal i rural actual”.

Jaume Domènech, Jaume Ri-cart, Ramon Boix, Marta CollellGrup Municipal d’Esquerra Repu-blicana de CatalunyaLa Jonquera

�0 de març de 2009• La Jonquera a primer terme i muntanya de Sant Julià al fons (Foto arxiu Esquerda)

�2

1 d’abril de 2009

> Ball i festes• Tots els diumenges

Tots els diumenges al migdia, BALL i MÚSICA EN DIRECTE al Bufet el Mirador amb en Rafa de Roses.

> Política• Darrer dijous del mes

PLE MUNICIPAL a l’Ajuntament Hora: 20.�0h.Lloc: Sala de Plens de l’Ajuntament

> Cultura i lleure• 31 de març, 1, 2 i 3 d’abril

SETMANA CULTURAL CEIP JOSEP PEÑUELAS DEL RÍOOrganitza: CEIP J. Peñuelas del RíoCol·labora: AMPA i Reg. Educació • Dimecres 1 d’abril

TALLER DE RELAXACIÓ a càrrec d’Amada Rubio - Lloc: Can LaportaHora: de 20 a 21 h - Preu: Gratuït • Dijous 2 d’abril

Inici del CURS DE SEVILLANESCurs de repàs i perfeccionament.Horari: els dijous de 19 a 20.�0 h Preu: 20 euros / mesProfessora: Felisa Cabas Organitza: Àrea d’EsportsCol·labora: Centre Benèfic Arriateny • Divendres 3 d’abril

Campionat de TENNIS TAULA (per a joves majors de 12 anys) - Lloc: Parc d’en Llo-veras Hora: de 16 a 19 hPreu: GratuïtOrganitza: Regidories Joventut i Esports Presentació de l’associació COR-FI i xerrada a càrrec del Dr. Paz, cardiòleg de la Fundació Salut Empordà.Lloc: Porxos de Can LaportaHora: 19.�0 h - Organitza: Regidoria de Benestar i Família - Col·laboren: CAP Dr. Subirós/Casal de l’Avi CURS DE RADIOTRANSMISSIONSHora: de 20 a 22 hores.Organitza: Associació de Voluntaris de Protecció Civil de la Jonquera • Dissabte 4 d’abril

PINTEM SAMARRETES(per a joves ma-jors de 12 anys)Lloc: Punt Jove de Can LaportaHora: 10 h (Cal portar una samarreta)

AGENDA D’ACTIVITATS D’INTERÉS PER ALS LECTORS CORRESPONENT AL MES D’ABRIL

Preu: GratuïtOrganitza: Punt Jove – Regidoria de Joventut TROBADA AMB JOVES DE PERALADA I PONT DE MOLINS (per a joves majors de 12 anys) • Dilluns 6 d’abril

17 h Jocs de coneixença i campionats esportius20 h Dutxa i preparació el sopar21 h Sopar i jocs de nit. Es dorm als Por-xos de Can Laporta • Dimarts 7 d’abril

9 h Esmorzar 10 h Sortida a Santa Llúcia. Jocs i dinar17 h Tornada a la JonqueraCal inscriure’s al Punt Jove de Can Lapor-ta fins al dia 2 d’abrilPreu: 5 (inclou esmorzar i dinar del dia 7) Organitza: Punt Jove – Reg. Joventut • Dimarts 7 d’abril

TALLER DE CUINA INFANTILLloc: Porxos de Can LaportaHora: 17 h (per a nens/s menors de 12 anys) - Gratuït (inscripcions a Can Lapor-ta fins al � abril)Organitza: Consell dels Infants / Reg. Educació • Dimecres 8 d’abril

MATINAL ESPORTIVA (per a nens i joves)Lloc: Punt Jove de Can LaportaHora: 12 h Preu: GratuïtOrganitza: Consell Infants / Àread’Esports TALLER DE BATUCADALloc: Punt Jove de Can LaportaHora: 16 hPreu: GratuïtOrganitza: Tambors Albera i Punt Jove • Dissabte 11 d’abril

PAINTBALL (majors de 20 anys)Lloc: Paintball de CanadalHora: d’11 a 1� h. Trobada a les 10.�0 h a la Casa de colònies Casal de l’Albera.Preu: 18 - Inclou: roba, armilla protectora, màscara, marcadora, 100 boles i assegu-rança R.C.Inscripcions a Can Laporta fins al 6 d’abrilOrganitza: Àrea d’Esports • Divendres 10 d’abril

PAINTBALL ( joves de 14 a 20 anys)Lloc: Paintball de CanadalHora: d’11 a 1� h. Trobada a les 10.�0 h a la Casa de colònies Casal de l’Albera.Preu: 18 - Inclou: roba, armilla protectora, màscara, marcadora, 100 boles i assegu-rança R.C. - Inscripcions a Can Laporta fins al 6 d’abril.Organitza: Àrea d’Esports

• Diumenge 12 d’abril

1a marxa popular BTT LA JONQUERAObert a tothom a partir de 10 anys.Organitza: Àrea d’Esports i Sappysport • Dies 14 i 15 d’abril

Inici CURS INFORMÀTICA NIVELL 1 i 2Dimarts o dimecres de 20 a 21.�0h Professor: Jeroni SalellasPreu: �5 o 45 (10 sessions) • Dimecres 15 d’abril

Excursió per a la gent gran a: COVES GRANS CANALETTES Preu socis: 40 € - Preu no socis: 45 €Més informació a Can Laporta.Organitza: Casal de l’AviCol·labora: Can Laporta SERVEI D’ORIENTACIÓ FAMILIARLloc: Can Laporta - Hora: 19 hOrg.: Regidoria de Benestar i Familia • Divendres 17 d’abril

TALLER DE MAQUILLATGEPer a noies majors de 14 anys.Lloc: Punt Jove de Can LaportaHora: 16 h - Preu: Gratuït (Cal que cadas-cú porti les seves pintures)Organitza: Punt Jove – Regidoria de Joventut • Dissabte 18 d’abril

TALLER D’SKATELloc: Pista d’skate - Zona esportiva Hora: 16 h - Gratuït (inscripcions Can La-porta fins al 16 abril) - Organitza: Consell dels Infants / Reg. Educació • Diumenge 19 d’abril

Sortida en bus a LA PASSIÓ D’ESPARREGUERAPreu adults 48 € / Preu nens 42 €Més informació a Can Laporta.Organitza: Parròquia de Santa Maria de la Jonquera i Ajuntament de la Jonquera • Dilluns 20 d’abril

Inici Taller COSTURA DE SUPERVIVÈNCIAVols aprendre els coneixements bàsic de costura per poder solucionar imprevistos i fer-te tu mateix arranjaments fàcils? Professora: Marita GómezDilluns 20 i 27 d’abril, 4 i 11 de maig de 19 a 20 h Preu: 5 - Organitza: Casal de l’Avi

EXPOSICIÓ DE PINTURES I ESCULTU-RES DE JORDI GISPERTLloc: Porxos de Can LaportaHorari de visita: de dilluns a divendres de 16 a 21 h, per l’entrada de Can Laporta al c. Major, 2Organitza: Regidoria de Cultura

Agenda

��

1 d’abril de 2009

• Dimarts 21 d’abril

Monogràfic bàsic de primers auxilis I (RCP: Respiració Cardiopulmonar, tècni-ques de reanimació)Hora: de 20 a 22 hores.Organitza: Associació de Voluntaris de Protecció Civil de la Jonquera • Dijous 23 d’abril - Sant Jordi PARADES DE LLIBRES I ROSES de les entitats i associacions del poble durant tot el dia, al carrer Major davant la Societat 11 h SESSIÓ DE CONTES DE SANT JORDI a càrrec de la Minúscula. A partir de les 17 h CANÇONS RELA-CIONADES AMB LA DIADA a càrrec de l’Orfeó Jonquerenc. Cap a les 18 h ACTUACIÓ DELS ALUM-NES I ELS PROFESSORS DE L’ESCOLA DE MÚSICA • Dissabte 25 d’abril

�0 ANIVERSARI DE LA RECUPERACIÓ DE LES ELECCIONS MUNICIPALS DE-MOCRÀTIQUES18 h Sala de sessions de l’Ajuntament 19 h Sala Societat Unió JonquerencaTot seguit, l’Orfeó Jonquerenc ens oferirà unes peces del seu repertori. Organitza: Ajuntament de la Jonquera • Diumenge 26 d’abril

VISITA GUIADA GRATUÏTA AL MUSEU MEMORIAL DE L’EXILI MUMECal confirmar la vostra assistència amb uns dies d’antelació al telèfon 9725565�� o al correu electrònic info@museuexili.catHora: 11 h - Organitza: MUME BALL DE TARDA i berenar amb el músic RAMON MORENO Lloc: Sala Societat Unió JonquerencaHora: 17 h - Preu: 5 € (Obert a tots els públics) - Organitza: Ajuntament de la Jonquera - Col·labora: Casal de l’Avi • Dimarts 28 d’abril

JORNADA SOBRE ASSEGURANCES ESPORTIVES oferta per la Corredoria d’Assegurances de la Unió de Federacio-ns Esportives de CatalunyaLloc: Can Laporta - Hora: 20 h • Dimarts 28 d’abril

Monogràfic bàsic de primers auxilis II (ac-tuació davant ferides, cremades, etc) Hora: de 20 a 22 hores.Organitza: Associació de Voluntaris de Protecció Civil de la Jonquera • Dimecres 29 d’abril

JUGUEM A CARTES I BERENEM

AGENDA CORRESPONENT AL MES D’ABRIL

Serveis al lector

> Carta de Jordi Cabezas a Jordi RotllanSR. JORDI ROTLLAN FIGUERES.

La Jonquera, 17 de març de 2009.

JORDI CABEZAS LLOBET, Alcalde de La Jonquera, en relació al requeriment de rectificació pública de les meves declara-cions sobre la manera que s’ha presentat l’estudi sobre la pobresa i marginació social de la comarca de l’Alt Empordà, Manifesto:

1. Que no rectificaré públicament les meves apreciacions i declaracions a la premsa, fins que el Sr. Jordi Rotllan no desmenteixi públicament que l’estudi diu que a La Jonquera hi ha 15 o 20 locals que donen feina a unes �00 prostitutes, quan en realitat l’estudi diu que “A la Vila, la presència de prostitutes és molt limitada. Algunes, poques, hi resideixen, i només hi ha un club dins del terme estricte de La Jonquera: el Desirée. Hi ha hagut l’intent d’obrir un macroclub, però l’Ajuntament no els ha atorgat la llicència corresponent: l’asumpte es ara al jutjat. Ara, de clubs i hotels de prostitució n’hi ha uns quants a l’entorn de la N-II, molt a prop de La Jonquera i associats d’alguna manera a la vila fronterera, uns 15 o 20 locals, que donen feina a unes �00 prostitutes: tot plegat un nombre molt important d’ocupació en aquest sector. A Agullana (el Dallas) (El Lady’s)... La prostitució més escandalosa és la que es dóna o bé a la carretera, on ja hi ha alguns llocs fixos i perfectament delimitats i coneguts, o bé als polígons, als aparcaments dels transpor-tistes, sobretot les nits, on es calcula que hi paren unes 12 noies de forma habitual”.

2. El Sr. Rotllan ha de reconèixer que l’expressió: La Jonquera es un “centre comercial on es compra i ven droga, legal i no legal” es desafortunada i inexacta, i perjudica molt greument al sector comercial de La Jonquera.

3. El Sr. Rotllan ha de reconèixer el malestar de l’Alcalde de La Jonquera, que ha conegut els resultats de l’estudi per la premsa, doncs en el dia d’avui 17 de març 2009, 20 dies desprès de la seva publi-cació en els diferents mitjans de comuni-cació de les comarques gironines, encara no ha rebut l’estudi per part de Càritas. La meva responsabilitat com Alcalde de La Jonquera, actuant en aquests moments en defensa del bon nom del sector comercial de La Jonquera, fa que mantingui les meves declaracions i apreciacions negatives en vers la seva persona, fins que no es produeixi la rectificació indicada en els punts 1, 2, i � d’aquest manifest. Salutacions cordials.

Jordi Cabezas. Alcalde de La Jonquera.

> EXCLUSIVA D’INFOJONQUERA

Lloc: Punt Jove de Can LaportaHora: 16 h - Preu: GratuïtOrganitza: Punt Jove – Regidoria de Joventut SERVEI D’ORIENTACIÓ FAMILIARLloc: Can Laporta - Hora: 19 h - Organit-za: Regidoria de Benestar i Família • Del 4 al 8 de maig

Excursió a la VALL D’ARANMés informació a Can Laporta Organitza: Casal de l’AviCol:labora: Can Laporta

> Esports• FUTBOL

Segona Categoria Territorial CatalanaDiumenge 19 d’abril a les 17 hLA JONQUERA UE “A”– PORTBOUDiumenge 3 de maig a les 17.15 hLA JONQUERA UE “A”– ESPLAIS

Tercera Categoria Territorial CatalanaDissabte 4 d’abril a les 16 h LA JONQUERA UE “B”– EMPURIABRAVADissabte 25 d’abril a les 16 h LA JONQUERA UE “B”– VILAFANT

Tercera Divisió InfantilDiumenge 5 d’abril a les 11 h JONQUERA UE “A” – VILAMALLA F.C. “A”Diumenge 26 d’abril a les 11 h LA JONQUERA UE “A” – FUNDACIÓ ES-PORTIVA VILAJUIGA (RET-1Av) “A”Diumenge 3 de maig a les 11 h LA JONQUERA UE “A” – BASE L’EMPORDANET, CF “A”

• HOQUEI

PrebenjaminsDissabte 4 d’abril a les 17 hCP JONQUERENC – SHUM M.Dissabte 25 d’abril a les 17 hCP JONQUERENC – LLORET “C”BenjaminsDissabte 4 d’abril a les 18 hCP JONQUERENC – SHUM M. “A”Dissabte 25 d’abril a les 18 hCP JONQUERENC – LLORET “A”FèminesDissabte 4 d’abril a les 19 hCP JONQUERENC – SHUM M.Dissabte 25 d’abril a les 19 hCP JONQUERENC – SANT FELIU CODI.SèniorsDissabte 4 d’abril a les 20 hCP JONQUERENC – OLOT “A”Dissabte 25 d’abril a les 20 hCP JONQUERENC – RIBES

• BÀSQUET

Diumenge 5 d’abril a les 18 hACEJ LA JONQUERA – CB ESCOLÀPIES FIGUERESDiumenge 3 de maig a les 18 hACEJ JONQUERA – CE ST EUGENIA B

�4

1 d’abril de 2009

Si no em vols guardar, recicla’m, i envia’m a un contenidor blau. Imprés en paper lliure de clor. Tornem a sortir el proper 1 de maig de 2009.

TELÉFONS D’INTERÉS

Mossos d’Esquadra 088Bombers 112Generalitat de Catalunya 012Electricitat (Avaries) 900 770 077Policia Local 972 554 975Policia Nacional 972 554 826Guàrdia Civil 972 554 029Ajuntament de la Jonquera 972 554 005Creu Roja Jonquera 972 554 �8�CAP Dr. Subirós 972 554 566Centre d’Informació de l’Albera 972 555 258Can Laporta 972 555 71�CEIP Josep Peñuelas del Rio 972 554 620IES la Jonquera 972 554 440Llar d’Infants 972 554 704Biblioteca Municipal 972 554 ��8Casal de l’Avi 972 554 9�2Sorea Servei d’Aigua 972 555 285Correus 972 554 �10Farmàcia 972 554 014Clínica Dental 972 554 485Deixalleria 625 658 182Pavelló 626 050 24�Serveis socials 972 555 668

> ClimaDades Març 2009

Temperatura màxima absoluta: Temperatura mínima absoluta: Mitjana del mes: Cop de vent màxim en km/h:Pluja recollida en litres: www.cannirus.net - F. Puigsegur

> ClimaDades Febrer 2009

Temperatura màxima absoluta: 22,2 ºC (27/02)Temperatura mínima absoluta: -2,9 ºC (16/02)Mitjana del mes: 8,7 ºCCop de vent màxim en km/h: 87,� (08/02)Pluja recollida en litres: 56,90 (� tongades)

Classificats 100% gratuïts

> FEINA

S’ofereixContable per a petita i mitjana em-presa. Servei personalitzat. Zona de la Jonquera, Agullana, El Portús o Cantallops. Tel. 610 048 270

> IMMOBILIÀRIA

La Jonquera: Es lloga nau industrial situada al polígon, té una superfície de 450 m2 en una sola planta. Preu: a con-sultar - 972 554 664

La Jonquera: Pis de nova cons-trucció de 80 m2. Cuina, menjador, tres hab., bany complet i lavabo. Calefacció, balcó, pàrquing i as-censor. 179.000 €- 972 554 664

La Jonquera: Pis molt cèntric i re-format a una planta baixa, consta de � habitacions, dues individuals i

una doble, cuina equipada, menja-dor, bany complet i terrassa. Fuste-ria exterior d’alumini. Preu: 160.000 972 554 664

Nova promoció de 6 pisos, dos d’ells dúplex, amb opció de compra de plaça de parquing.Els dúplex tenen cuina equipada-menjador de �1 m2, 2 habitacions dobles i una suite de �0 m2 amb lavabo y safareig. Tancaments d’alumini, calefacció gas ciutat i al-tres acabats de gran qualitat.La resta dels pisos cuina equipada i menjador, 2 habitacions dobles, 2 banys complets. Tancaments d’alumini, calefacció gas ciutat i al-tres acabats de gran qualitat.Preu: a partir de 171.000

Edició final

> REGISTRE CIVIL

Naixements• MAMOUNI EDDAGUIG, Mo-hamed Aminen (01/0�/09)• KHAJOU KHTIRA, Yasin (05/0�/09)• ESSEDIK MOATAZ, Ra-yan(14/0�/09)• SÁNCHEZ RINCÓN, Arantxa (27/0�/09)

Matrimonis• TOVAR PALMA, Edwin Marcelo i SÁNCHEZ PÉREZ, Yolanda (16/0�/09)

Defuncions• DE LUCAS JIMÉNEZ, Maria Carmen (12/0�/09)Enterraments de defuncions fora de la vila• ARJONA RUIZ, José (0�/0�/09 - 04/0�/09)• SALELLAS FIOL, Alfonso (15/0�/09-17/0�/09)• COSTA BARNADAS, Josefa (15/0�/09-17/0�/09)

> CARTES DELS LECTORS

Ja porto cinc mesos aquí tancat i només he vist el carrer per anar a judici. Aquí del que es tracta és de tenir el màxim possible del temps ocupat amb les activitats del centre.Jo ja m’he montat la meva rutina diària, pel matí treballo pintant i netejant els lavabos.Per la tarda i després de la be-caina vaig al gimnàs i després a l’escola, a la qual per cert hi he tret molt bones notes als exà-mens. Volia treure’m el graduat escolar però em van dir que en nou mesos és poc temps. Ara alguns companys m’anomenen, com al servei militar, “rambo” perquè ara faig gimnàs de

pesos i m’estic posant fort, per lluir l’uniforme de vigilant.Tinc ganes de tornar al meu esti-mat poble i que aquest assumpte que mai hauria d’haver passat passi quan abans millor. Per culpa d’una mala dona sóc aquí tancat, sense que jo hagi fet res. Només demano a Déu que castigui aquesta mala dona pel que m’ha fet a mí i a la meva germana. Ha fastidiat la meva vida, però no no-més a mí, també molta altra gent. Des d’aquí aprofito per demanar al senyor Alcalde que l’expulsi del poble, doncs “gentussa” com aquesta sobra a la Jonquera.També tinc moltes ganes de recuperar el meu treball de vigilant

> Cartes d’un jonquerenc a la presó II

i vull donar les gràcies a la sen-yora Amada Rubio i tants altres jonquerencs solidaris que ens han donat el seu suport i ens han ajudat. Un reconeixement al Centre Benèfic Arriateny, que les passades festes nadalenques va ajudar a la meva germana.No hi ha cosa més bonica que la llibertat i poder passejar per les muntanyes de la Jonquera i és que per a mí la Jonquera és una cosa especial, és on m’he criat. És el poble més bonic de l’Empordà.Salutacions a tots els jonque-rencs solidaris.Francisco José Pérez CondeMarç de 2009

�5

1 d’abril de 2009

PREUS DE PROMOCIÓESPECIAL PRIMAVERA

•VINE A VEURE LA NOSTRA EXPOSICIÓ!

“DE PROFESSIONAL A PARTICULAR”

Moble-conjunt de bany

MOTRIL 800 F/R

Només

335,24 eurosIVA inclós

“CelosíaCorazón Nº 1”

Blanca 25x25x5,5

Només

00,99 eurosIVA inclós

Pavimentexterior

(Antilliscant, anticalòric i antigel)

Model Altea 50x50

Només

12,57 eurosIVA inclós

AlteaColor Salmón

AlteaColor Tosca

Coronació per piscines

Model MarsellaNomés

07,97 eurosIVA inclós

Biblioteca Carles Bosch dela TrinxeriaNovetats editorialsADULTS

EN CATALÀ• Àngel Burgas. L’habitació d’en Beckwitt. Ed. Empúries.•Paolo Giordano. La solitud dels nombres primers. Edicions 62.• Siri Hustvedt. Allò que vaig estimar. Angle Editorial.• Esteban Martín. El pintor d’ombres. Ed. ROSAdelsVENTS.• Elle Newmark. El cuiner del Dux. Alisis.• Richard Yates. Les germanes Grimes. Proa.

EN CASTELLÀ• P.C. Cast y Kristin Cast. Marcada. Pandora.• Chitra Banerjee Divakaruni. El palacio de las ilusiones. Ed. SUMA de letras.• Frédéric Lenoir. El oráculo de la luna. Grijalbo.• Itsaso Lozano Madariaga. La vida privada de los Seymour. Plaza & Janés.• Eduard Pascual. Códex 10. Rocaeditorial.• Susanna Tamaro. Luisito. Seix Barral.

INFANTILS

CATALÀ• Robert Crowtheu. Llibre desplegable. La casa dels invents. Molino.• Kate Petty. Tresors de la terra.Beascoa.• Geronimo Stilton. Viatge en el temps. Destino.• Tina superbruixa i l’aventura espacial. Bruño.

CASTELLÀ• Kika superbruja y sus bromas mágicas. Bruño.• Koala, eres muy especial!. Timunmas.• Emma Thomson. El secreto de Gertru. Beascoa.

�6

1 d’abril de 2009