la informació al dia a la informació al dia a 291 10 de febrer de 2017 issn - 1695-4793 4i5 ple...

La informació al dia a <independentbarbera.cat>

291

10 d

e fe

brer

de

201

7ISSN - 1695-4793

4i5 PLE MUNICIPAL Fins i tot la unanimitat provoca enfrontaments

10 ENTREVISTARaúl; La traumàtica experiència personal el fan escriptor

15 CIUTATBarberà a les primeres jornades de la Xarxa de Municipis LGTBI

24 CULTURAUna nova exposició sorprenent de Ramón Cerezo

l’independentde Barberà

10 de febrer de 2017

2 .

editorialAdreceu les vostres cArtes, Amb un màxim de 15 línies, indicAnt el vostre nom, AdreçA, telèfon i dni A: L’Independent Av. GenerAlitAt,

53 àtic 2ª 08210 bArberà del vAllès o [email protected]

cartes al director

la vinyetaJudit González

l’Independent 291 sortirà al carrer el 10 de març de 2017

Ens hem de fer a l’idea que l’enfrontament entre el passat i el present ja no és entre la dictadura i la democràcia. Molts dels que varen entrar en aquesta democràcia des de primària o les llars d’in-fants ara són consellers, regidors o alcaldes i alcaldesses i per tant ells parlen i analitzen el seu passat i no el passat dels seus pares.Es pot fer aquesta reflexió pel tema de les residencies de Gent Gran que s’ha aprovat al Ple per unanimitat i en canvi ha provo-cat tot un seguit de retrets entre uns i altres. Dels portaveus que varen intervenir en el Ple és paradoxal veure com un d’ells no era encara major d’edat, un altre no vivia a Barberà, i la resta, excepte el ponen de la moció, no es dedicaven a res públic ni segurament tenien pensat fer-ho quan es va aprovar aquella cessió la la finca la Pedragosa per convertir-la en residència d’avis. Recordem perfecta-ment com en aquell moment i sobretot comptant amb el suport i la iniciativa del portaveu i soci de govern Celestino Sánchez, d’EUiA, aquella decisió es va entendre com la més progressista que es podia fer en aquelles circumstàncies. Segurament si avui Celestino Sánchez tingués els anys dels portaveus municipals també es posa-ria al costat d’aquests manifestant que aquella va ser una proposta poc progressista. En tot aquest tema potser el que ha faltat és un anàlisi objectiu dels fets a l’any 2003 i no analitzar-ho des de la lectura del 2017 amb tot el que ha plogut fins ara. Tot i així i amb el dret d’uns i altres a expressar la seva opinió i narració dels fets, amb respecte, tal com s’està fent, i que jutgin els ciutadans i ciuta-danes. Per cert i per aclarir possibles males interpretacions. Parlem de Celestino Sánchez amb l’enyorança vers un dels millors polítics i persona que em conegut i per tant sempre la nostra admiració total. Avui hem guardat aquestes línies per parlar una mica de nosaltres doncs pensem que hem d’aclarir alguns temes. Des de l’Indepen-dent de Barberà volem manifestar que som conscients que ens podem equivocar, de fet crec que ho fem cada dia i no ens costa gens demanar perdó, podem analitzar fets amb duresa però mai, insistim mai farem res que afecti a la dignitat de cap persona, sigui aquesta qui sigui. Per tant si aquí o la pàgina web hem dit alguna cosa que afecta la dignitat i l’imatge personal d’algú demanem dis-culpes i ens autoimposem la obligació de ser encara més prudents del que som. La majoria de vegades fem públic un 20% del que sabem i així ho seguirem fent. Gràcies als 32.000 visitants de la web durant l’any 2016.

El passat d’uns i altres no és igual

No cr

eem

ala

rma

socia

l

de càncer. Si us plau, cal relaxar la relació de les persones amb la seva salut, cal pacificar l’atenció sani-tària. Per a una bona salut demo-cràtica i política, seria aconsellable separar progressivament la salut i la sanitat del Mercat. Els que creen la crispació no són els que denun-cien la manipulació comercial de la informació (mitjançant Tècniques d’Informació i Comunicació) són els que impulsen les diferents formes de consumisme sanitari. Consumisme forma part de l’ADN de les empre-ses privades els departaments de promoció i venda (màrqueting) no fan distinció entre el dret a la salut i el desig de comprar l’últim article de consum. L’imperatiu empresarial està creant una fallida social i medi-ambiental inesperat.

Roger Bernat LandoniMetge. Membre ACDSP i

FADSP

El passat 30 de gener, vaig ser convidat a explicar el meu ofici (metge) en una clas-se de primària. Una trentena de nenes i nens de 7 anys. Va ser una hora de mútua atenció i intercanvi . Per a mi va tenir especial interès un grup de preguntes que van fer entorn de la malaltia i la mort per càncer. Després d’explicar-los que les principals causes de malaltia i mort al món era la pobresa, les infeccions i altres

malalties no canceroses, van seguir en el tema amb anècdotes de famili-ars amb càncer. Durant la resta de la setmana em va cridar l’atenció la quantitat de notícies en televisió, ràdio, premsa anuncis relacionades amb càncer: noves vies d’investiga-ció, de prevenció i tractament. Paral.

lelament a la premsa mèdica infor-mativa també notícies en aquesta línia i, el que em sembla important, el gran interès les empreses el niu de beneficis econòmics que representa la inversió de recursos R + D Càncer. Parlaven de milers de milions de dòlars a mig termini.Tenen 7 anys i ja tenen por de morir



3.

Informe Síndic

La vulnerabilitat social i els subministraments bàsics, preocupacions del Síndic

Des de Barberà del Vallès es varen presentar 54 queixes i 41 consultes durant l’any 2016

REDACCIÓ

En l’Informe al Parlament presentat pel Síndic el passat 1 de febrer, més enllà de les xifres, que enguany es concreten en 38.261 persones ate-ses, més de 18.000 queixes tramita-des i 281 actuacions d’ofici, aquest informe conté una mostra qualita-tiva dels problemes i de les situaci-ons concretes que requereixen una especial atenció per part de l’Admi-nistració. Algunes dades destacables respecte a l’eficiència de la institució són la reducció del temps de resolu-ció de les queixes, que s’ha situat en 123,4 dies, davant dels 132,6 dies de l’any 2015. El grau d’acceptació de les resolucions emeses ha superat per primer cop el 99%.

Visites a les ciutats

També és destacable la tasca que fa l’oficina itinerant del Síndic, que el

2016 ha celebrat els 20 anys des que es va fer la primera sortida. En tot l’any ha fet 113 desplaçaments, que s’han traduït en 1.620 visites. Així, més d’un 33% de les queixes i actu-acions d’ofici iniciades pel Síndic al llarg de 2016 es corresponen a temes propis de les polítiques socials. És un percentatge superior al de l’any ante-rior i segueix la dinàmica dels darrers exercicis, en què els drets socials han estat els principals protagonistes de les actuacions del Síndic. En aquest sentit, el Síndic ha detectat que, malgrat que en termes macro econò-mics sembla que Catalunya està sor-tint de la crisi econòmica dels dar-rers anys, moltes famílies continuen trobant-se en situacions vulnerables, fet que requereix el compromís per part de les autoritats de prioritzar les polítiques socials que afecten els ser-veis socials, la salut i l’educació pú-bliques o l’accés a l’habitatge, entre d’altres. L’Informe 2016 també posa

en evidència com la manca de certes regulacions i normatives i l’excessiva exigència de tràmits impedeixen el complet exercici de drets en la ma-joria de matèries. El Síndic ha reco-manat, per exemple, que se simpli-fiquin els processos d’accés als ajuts per pobresa energètica, a la renda mínima d’inserció i als ajuts de la llei de dependència. Les dificultats i el desconeixement sobre procedi-ment administratiu també afecten el compliment de drets en temes de participació ciutadana sobre projec-tes públics o a l’hora d’accedir a un habitatge social.

L’informe

En l’informe el Síndic manifesta que cal disposar dels instruments legals que garanteixin el dret real a una se-gona oportunitat i una resposta ade-quada a les situacions d’emergència social. Cal reconsiderar la necessitat

de disposar d’un compte bancari per cobrar la prestació de la renda míni-ma d’inserció. Cal garantir el dret al descans. L’excés de purins compor-ta una degradació del medi ambi-ent pel que fa a l’estat dels aqüífers i de les fonts. És urgent la creació del marc jurídic adequat perquè els ajuntaments regularitzin les urbanit-zacions que encara no han estat re-cepcionades. L’Administració ha de garantir la transparència en els pro-cessos de planejament urbanístic. Cal revisar la legislació per protegir espais naturals. Cal donar prioritat a la rehabilitació dels barris més vul-nerables. Proposta d’actuacions per garantir els subministraments a les persones vulnerables. Bo social per al gas butà. Reducció de l’IVA dels serveis funeraris. Reunions interad-ministratives sobre el fenomen del “top manta”. I el tema de les expres-sions democràtiques visulas que hi ha als carrers de les poblacions.



4 .

Ple Municipal

Molts retrets i desqualificacions en la moció del PSC sobre les residencies d’avis que s’aprova per unanimitat

REDACCIÓ

Després d’aquest manifest de suport a l’Alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, va començar el Ple municipal. En primer lloc i per unanimitat sense cap correcció es va aprovar l’acta de la darrera sessió i ja es va entrar en els temes previstos en l’ordre del dia.En primer lloc es va aprovar per unanimitat el nou horari de les Jun-tes de Govern Local que ara seran tots els dimecres amb dues catego-ries les deliberatives i les resolutives,

Amb els cinc minuts habi-tuals de retard, l’Alcaldes-sa, Silvia Fuster, va obrir la sessió amb una Declaració Institutcional de suport a l’Alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, al que han insultat a través d’un anònim i de les xarxes. En l’anònim on l’insulten i li diuen uns quants cops “maricón” es fa referència a l’ intenció de remunicipalitzar la com-panyia d’aigües de Terras-sa. La primera autoritat municipal ho ha denunciat des de les xarxes socials, concretament des de Twit-ter i Facebook, i ha deixat molt clar que en pensa d’aquests tipus d’amena-ces: “Per molts anònims i campanyes de difamació,no deixaré de treballar perquè l’aigua sigui per a la ciuta-dania de Terrassa i no un negoci privat. PROU!”

en unes serà obligatòria la presència del secretari i en les altres només hi assistirà a demanda de l’Alcaldessa. Tot i la unanimitat un comentari del senyor Báez va provocar l’ interven-ció del senyor Fabià Díaz i una mica de confrontació entre ell i, com ja és habitual, un intercanvi irònic de manifestacions entre ell i el senyor Báez.

Mocions

A continuació es va entrar en el tema de les mocions. Primer les previstes i després les d’urgència. Les previstes, presentades pel PSC les dues es van aprovar per unanimitat de tots els grups, tot i això, el debat va ser prou intens i interessant en les dues, so-bretot en la primera que parlava de les places residencials de Gent Gran. Els portaveus varen manifestar el seu suport i en el torn dels tres del go-vern, Pubill, Clarà i Ferreté, es va fer referència a la decisió que va prendre el PSC, iniciada l’any 1999 i aprova-da en Ple l’any 2003, amb José An-tonio Robles com a Alcalde i Celes-tino Sánchez d’EUiA com a primer Tinent d’Alcalde doncs el govern en aquell moment estava format per PSC i ICV-EUiA. També CIU i PP varen donar suport a l’acord de construcció i posterior gestió de la residència. Segons s’explica, el PSC ha presentat aquesta moció per in-quirir a la Generalitat el retorn a les condicions que varen fer possible que l’acord per la gestió de la resi-dència fos positiu per Barberà. En el Ple les referències a aquella decisió

del govern d’esquerres municipal varen planar durant tota la sessió i posteriorment, a través de les xarxes socials, tant la PCPB com Podemos han insistit en qualificar d’hipòcri-ta l’actitud del PSC respecte el que demana l’any 2017 i el que varen fer l’any 2000. La segona moció del PSC i de l’ordre del dia, requereix a la Generalitat suport i recursos pel Servei d’Ocupació Català. En aquest punt poques discrepàncies i unani-mitat total en l’aprovació.

Urgències

En l’apartat d’urgències dues mo-

cions més presentades per Junts per Barberà. En la primera es fa referència a la conducta dels bancs envers els desnonaments de perso-nes amb hipoteques que han estat transferides a fons de titulitzaci-ons. La moció requereix a la Co-misión Nacional del Mercado de Valores que funcioni al més aviat possible com un veritable registre públic, organitzant els fulls, escrip-tures i annexos d’actius titulitzats a fi de poder oferir a les famílies afectades de forma clara i accessi-ble la informació i certificació de si la seva hipoteca ha estat titulitzada i en quin fons. Així mateix demana



5.

Ple Municipal

Molts retrets i desqualificacions en la moció del PSC sobre les residencies d’avis que s’aprova per unanimitat

a les entitats financeres que pu-bliquin al seu web, al costat del full i l’escriptura de constitució del fons, la relació d’actius que componen aquest fons de titulit-zació. També demana Comunicar aquests acords al Jutjat degà de Cerdanyola del Vallès per a que, analitzat cada cas, pugui acordar la suspensió dels procediments d’execució fins que cada entitat financera remeti certificació de si el préstec a executar ha estat titulit-zat o no. I finalment enviar còpia d’aquesta moció a les oficines cen-trals de les entitats financeres amb sucursals a la nostra ciutat, Par-lament de Catalunya, formacions polítiques, sindicats, associacions veïnals i plataformes contra els desnonaments i per la defen-sa del dret a l’habitatge digne.” Aprovada amb el vota favorable de tots els grups excepte l’abstenció del PP. Va ser el portaveu, senyor David Clarà, qui va presentar la última moció i que també fa refe-rència a les hipoteques i en aquest cas a les clàusules sol. Sobretot s’insta al “Banco de España” i per tant al govern de l’Estat que garan-teixi un procés de devolució dels diners recaptats de més per culpa de la clàusula que siguin retornats

a la major brevetat i amb totes les garanties pels que les han patit. Al mateix temps es demana a tots els organismes municipals , nacionals i estatals que poden intervenir, ho facin i tutelin tot el procés de re-torn dels diners. De nou no es va poder aconseguir la unanimitat doncs el PP es va abstenir de nou.

Precs i preguntes

En l’apartat de precs i preguntes no va quedar res pendent de resposta i tan sols les que anaven dirigides a la tinent d’Alcalde Carmina Pérez, absent de la sessió no es varen fer. Per aquest motiu es va estrenar com a portaveu de la PCPB el se-nyor Manel Ferreté Ferrer i així ho va explicar la senyora Alcaldessa va justificar l’absència de la regidora Pérez, per motius personals. Com que no es va donar cap tipus d’ex-plicació més, ni el dia del Ple, ni en altres esdeveniments on la presencia de la senyora Carmina Pérez ha es-tat habitual durant el que portem de legislatura, i aquí podem llegir, tan les Juntes de Govern Local com les entrevistes a Ràdio Barberà, com les Juntes de Portaveus i en cada cas els motius justificatius no han estat unànimes, en una ciutat com Barberà, s’enceten tot tipus d’es-peculacions i nosaltres, tot i tenir informació de persones molt prope-res a la regidora, ens les reservarem però tenim tot el dret de demanar a la senyora Alcaldessa que informi a la ciutadania. Sense donar res per fet, donem la benvinguda al senyor Ferreté en la feina de portaveu i li desitgem molts èxits, tant en aques-ta tasca com en les que ens consta s’anunciaran ben aviat. I també vo-lem deixar molt clar que desitgem el retorn de la senyora Carmina Pérez, al desenvolupament de la seva fei-na habitual el més aviat possible i tots els “assumptes personals” que l’impedeixen fer-ho ara estiguin so-lucionats. Varen fer preguntes el se-nyor Rivera de Recuperem Barberà i Mònica Maya, Xavi Garcés, Anto-nio Báez i Ana del Frago del PSC. Varen donar resposta els diferents regidors i sobretot l’Alcaldessa, Sil-via Fuster.

Junta de Govern Local nº1 del 17 de gener de 2017

Aprovats els Circuits Naturals i el cost dels viatges per a Gent Gran

La primera Junta de Govern Local de l’any 2017 va aprovar tot un se-guit de mesures relacionades amb les subvencions atorgades per la Di-putació de Barcelona per desenvo-lupar programes i actuacions en el municipi. Destaquem la quantitat de 107.268,26 euros de subvenció per a desenvolupar 5 programes de un cost total de 200.128,51 eu-ros. També s’aprova un conveni de col·laboració amb els Ajuntaments de Montcada i Reixac, Ripollet i Cerdanyola del Vallès en l’actuació “ESStem TREBALLANT” i que implica una aportació de Barberà del Vallès de 3.000 euros. I final-ment un conveni de col·laboració amb Badia del Vallès pel “Labora-tori d’idees per la millora d’ocu-pació als dos municipis” que su-posa per Barberà un subvenció de 5.773,40 euros. Aquesta Junta de Govern també va aprovar els viatges culturals per a Gent Gran d’aquest any i el cost que s’aplicarà als usuaris. D’aques-

ta manera es pot dir que, a través de Viatges CEMO es realitzaran circuits naturals a la comunitat de Valencia i Asturies i que el cost per persona aprovat es de 320 euros. Aquesta JGL també va acordar obrir la convocatòria d’ajuts eco-nòmics i infraestructurals adreçats a les associacions de mares i pares d’alumnat i associacions de famílies d’alumnat dels centres educatius sufragats amb fons públics del mu-nicipi de Barberà del Vallès. Aques-ta convocatòria té un tope màxim de despesa de 48.860,00 euros per a les d’activitats extraescolars, l’ac-tivitat de biblioteca oberta, el servei de neteja assumit per les AMPA/AFA, i el suport auxiliar al moni-toratge per a necessitats educatives específiques, 3.000,00 euros per al pagament del servei de neteja assu-mit directament per l’Ajuntament, i 4.500,00 euros per al pagament de l’assessorament normatiu i pe-dagògic per al desenvolupament dels casals de vacances d’estiu.



6 .

Farmàcies de guàrdia

Telèfons d’interès

ull de dona

Ajuntament93 729 71 71CAP Barberà 93 719 25 40

CAP Rosa dels Vents93 719 42 81

CAP Badia del Vallès93 719 26 01

Ambulàncies 24 hores904 106 106

Creu Roja93 726 66 66

Bombers93 726 00 80Ràdio Barberà93 729 44 71

Fundació Barberà Promoció93 719 28 37

Esports93 729 19 27

Tanatori93 719 27 78 - 93 580 97 10

AA.VV. Can Gorgs93 718 03 31

AA.VV. Can Gorcs II93 719 28 37 ext. 1204

AA.VV. Eixample-Can Llobet93 729 37 39

AA.VV. la Romànica93 729 17 39

AA.VV. Parc Central633 906 230

Federació AA.VV. Barberà93 719 28 37

Radio Taxi Barberà 93 729 07 07Policia Local93 719 00 90Guardia Civil93 719 36 10

Policia Nacional93 724 75 00

Mossos d’Esquadra112 - 93 734 61 00

Oficina Treball Generalitat93 718 85 11

Aigua - SABEMSA93 729 46 02- 93 729 55 00 (avaries)

Gas Natural900 100 251Fecsa-Endesa800 750 333Jutjat de Pau93 729 20 35

Correus93 718 52 79

BCU (Ass. Comerciants)93 729 08 91

Parc Taulí93 723 10 10

Recollida estris vells93 279 35 35

Oficina Municipal Habitatge93 719 41 20

NODUS Barberà93 729 72 72

Serveis

Blanca - Suades -Av. Tibidabo, dia 10 de febrerPalomeras -Via Sant Oleguer, 2 dia 11 de febrer

Budallés -Av. Burgos, 42 BADIA dia 12 de febrerA. Galceran- Pg. Dr. Moragas, 184 dia 13 de febrer

Ferrer - Av. Burgos, 4 BADIA dia 14 de febrerPagés - Av Generalitat, 92 dia 15 de febrer

Sisquella-Roig - Av. Costa Brava, 19 BADIA dia 16 de febrerGranero -Algarve, 2 BADIA dia 17 de febrer

López - Del Boscc, 105 dia 18 de febrerPalomeras -Via Sant Oleguer, 2 dia 19 de febrer

Losa- Av. Mediterrani, 26 BADIA dia 20 de febrerPalomeras -Via Sant Oleguer, 2 dia 21 de febrerRuzafa - Doctor Moragas, 249 dia 22 de febrerFerrer - Av. Burgos, 4 BADIA dia 23 de febrer

Perello - Anselm Clavé, 8 dia 24 de febrerPalomeras -Via Sant Oleguer, 2 dia 25 de febrerPalomeras -Via Sant Oleguer, 2 dia 26 de febrerBlanca - Suades -Av. Tibidabo, dia 27 de febrer

Pagés - Av Generalitat, 92 dia 28 de febrer

Sisquella-Roig - Av. Costa Brava, 19 BADIA dia 1 de marçGranero -Algarve, 2 BADIA dia 2 de març

Losa- Av. Mediterrani, 26 BADIA dia 3 de marçBertran - CC Baricentro porta 5 local 151 dia 4 de març

Losa- Av. Mediterrani, 26 BADIA dia 5 de marçPalomeras -Via Sant Oleguer, 2 dia 6 de marçRuzafa - Doctor Moragas, 249 dia 7 de marçBlanca - Suades -Av. Tibidabo, dia 8 de març

Perello - Anselm Clavé, 8 dia 9 de marçBudallés -Av. Burgos, 42 BADIA dia 10 de marçPalomeras -Via Sant Oleguer, 2 dia 11 de marçFerrer - Av. Burgos, 4 BADIA dia 12 de març

Pagés - Av Generalitat, 92 dia 13 de marçSisquella-Roig - Av. Costa Brava, 19 BADIA dia 14 de març

Granero -Algarve, 2 BADIA dia 15 de marçLópez - Del Boscc, 105 dia 16 de març

Bertran - CC Baricentro porta 5 local 151 dia 17 de marçPalomeras -Via Sant Oleguer, 2 dia 18 de marçPalomeras - Via Sant Oleguer, 2 dia 19 de març

Núria RiuPer fíLa notícia no deixa de ser sorpre-nent pel que té d’excepcional: algú s’ha posat les piles i ha activat uns protocols respecte de l’abús que les firmes de moda han fet i fan dels cossos femenins majoritària-ment, però també en alguns casos dels cossos masculins. Podríem dir, doncs, que la notícia és doble. D’una banda els mitjans s’han fet ressò d’una bona notícia relativa a l’impuls d’accions positives contra el sexisme i, de l’altra, han recollit àmpliament la iniciativa promogu-da per les escoles de disseny. És cert que de més en més els mitjans omplen planes amb denúncies sobre situacions que tenen a veure amb la discriminació de les dones. Però, més que voler canviar la situació, semblen voler pacificar i assossegar consciències i consolar una indignació “popular” que cada cop s’expressa amb menys inhi-bicions: ja n’hi ha prou d’imatges impossibles dels cossos femenins! Només a partir d’aquesta doble mo-ral es pot entendre que segueixin publicant imatges denigrants de cossos femenins i tractant amb po-quíssima cura el que fa referència a aquests mateixos cossos. Aquest cop sembla que sí que hi ha notícia i està bé que es difongui: “(…) Dues de les més prestigioses escoles de disseny de Barcelona han regla-mentat el patronatge que utilitzen els seus estudiants” per tal d’ade-quar-lo als quadres de talles de les persones reals. La sorpresa que s’hagi fet irrompre la “realitat” com-plexa als aprenentatges destinats a les noves dissenyadores i dissenya-dors de moda ens anima a esperar canvis en les noves temporades. Entretant, encoratgem els mitjans sensibilitzats amb la problemàtica que el tema de les talles encobreix i denuncia alhora (diguem-ho clar: problemes d’anorèxia i bulímia) a no “comprar” tampoc imatges de maniquins de passarel-la clarament inspirades i inspiradores d’una estètica malaltissa.



7.

Amb el suport de:

núm. 291

Edicions Ceres SCPJ66273954

Doctor Moragas, 232 SA1ª08210 Barberà del Vallès

Tel.- 651 831 282editor: Francina ricart

Consell direCtiu: Manoly arriaga, Francina ricart, EFrEM UtrEra, rosina BErtran, carlEs ortizdireCtorA: mAnoly ArriAGA

redACtors: frAncinA ricArt,dAvid mArtín, Judith González, efrem

utrerA mAquetACió: mAriA vilArnAu

FotogrAFiA: dAvid mArtín, imAnol ortíz

publiCitAt: mAnoly ArriAGA

651 831 282imprimeix: bibi diGitAl

dipòsit legAl: b-52445-04

Opiniótribuna

La recepta del cubalibre es fa generalment amb un got llarg on es posen glaçons, llima, rom blanc, s’omple de refresc de cola i unes gotes de llimona, i va ser introduït pels soldats americans que van anar a Cuba a donar suport militar als cubans en la seva guerra d’in-dependència a finals del segle XIX.L’origen mític del naixement del cubalibre se circumscriu a un bar anomenat “The American Bar” al carrer Neptuno, entre Consulado i Prado, a l’Havana, que era un lloc exclusiu pels soldats i civils ameri-cans. Segons va revelar Fausto Rodriguez (adjunt cubà del general americà Leonard Wood, que era el braç dret de Theodore Roosevelt durant la guerra), un dia d’agost del 1990 un capità, anomenat Russell, va demanar una beguda de rom Bacardí amb un refresc de cola. Aquesta original combinació va desvetllar la curiositat dels assistents i els altres soldats van demanar una ronda per a tots. A l’hora del brindis, un soldat va proposar la frase que feien servir els soldats cubans a la guerra de la independència del Regne d’Espanya: “Por Cuba Libre”. Des d’aleshores, aquella beguda va ser

coneguda arreu amb aquest nom –cubalibre-, amb algunes excepcions com el nom de “Mentiritas” que fan servir els cubans anticastristes de Miami. Aquesta consciència iden-titària, que reflecteix el cubalibre, també la trobareu en el llibre de l’historiador Lluís Costa presentat aquesta setmana: ‘Les Construccions Nacionals: entre l’imaginari i la rea-litat. La formació de la consciència nacional cubana després del 1989. Anàlisi comparativa amb els casos de les identitats espanyola, catalana i porto-riquenya’ (Llibres de l’Índex. Neopàtria, Barcelona, 2016).Es tracta d’un estudi molt original i exhaustiu sobre la construcció de les identitats nacionals després del 1898 a partir, sobretot, de la rein-terpretació de la història, la narració

interessada de les guerres, la creació dels mites nacionals, les cançons i la seva difusió en l’àmbit de l’educació, els llibres i els diaris. El llibre inclou una lúcida presentació d’en Jaume Sobrequés que considera l’obra com a molt oportuna: “Ja que arriba en un moment decisiu de la nostra història (…) que posa de manifest que l’obra ben feta és encara més erudita (…) si serveix al que és avui el gran ideal del poble català”.El llibre també inclou un pròleg molt suggeridor del professor Bruno Ferrer i Higueras de la Universitat de Puerto Rico que demostra un gran coneixement de la nostra realitat: “Catalunya també té el seu nacionalisme banal (…) és la Catalunya del “Mediterràni-ament” i als anuncis de la Damm, d’un orgull publicitari que recrea

El cubalibre i la consciència nacionalJosep Vicens - Girona

i reprodueix una simplificació de ‘Les formes de la vida catalana’ de Ferrater Mora (…). També ens avisa que, si arribem a la independència, “segur que hi haurà aquest tipus de nacionalisme oficial i aproblemàtic (…) i caldrà lluitar contra aquesta simplificació, en la línia de l’adagi de Lluís Maria Xirinacs: “Lluitarem contra el fort mentre siguem febles, i contra nosaltres mateixos quan si-guem forts””. El llibre del professor Costa de la Universitat de Girona convé llegir-lo amb calma. Assabo-rint-lo com si fos un cubalibre en una nit d’estiu en alguna de les po-blacions de la costa catalana com, per exemple, Begur, d’on milers d’exiliats econòmics catalans van marxar de la misèria per buscar un nou futur a les Amèriques. Alguns s’hi van quedar per sempre, alguns van retornar pobres com les rates i d’altres com a indians rics, però tots es van enyorar, com diu la cançó nostàlgica de L’Emigrant, amb lletra de Verdaguer i música d’Amadeu Vi-ves, estrenada el 1894. L’enyorança que és també un dels mites de Ca-talunya, Cuba i Puerto Rico (només cal recordar la cançó Amèrica de West Side Story) i que ha configurat la nostra forma de ser.

L’Independent no es fa responsabLe nI té per què compartIr Les opInIons expressades a La seccIó d’opInIó d'aquesta pubLIcacIó

Manel Larrosa - arquitecte

Resulta que l’“operació Catalunya” del govern espanyol ara es proposa millorar la seva imatge fent alguna inversió en Rodalies. Hem de fer no-tar, però, que les Rodalies de Madrid s’han construït durant la democràcia, amb més de 65 quilòmetres de noves vies i un munt d’estacions, fent una metròpoli de cinc milions d’habitants. A Barcelona, en canvi, només es van construir, fa trenta anys, els 17 quilòmetres de la línia Mollet-Papiol, concebuda per a mercaderies. Amb tot, la gran concentració d’inversió a Madrid no ha aconseguit distanci-ar-se en resultats de Barcelona. Entre ambdues ciutats hi ha una permanent relació del doble d’usuaris a Madrid respecte a Barcelona, però a còpia de grans inversions allà, i sense aquí. Els trens de Rodalies, a Barcelona, han perdut pes respecte a Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) i fins i tot respecte

al bus interurbà, perquè ha abandonat la seva responsabilitat regional. Per si no fos prou, però, a Madrid la inversió s’ha vist acompanyada de l’Alta Veloci-tat. El nombre de viatges ha augmen-tat en llarga distància, consolidant la marginació de la mitjana distancia (MD). Sabem que les línies de MD a Tortosa, Riba-roja, Puigcerdà, Lleida,… estan absolutament desateses. Doncs resulta que, en termes de MD, Barcelo-na és la capital del regne amb el 39% del total de viatgers (i fa una dècada havia superat aquesta proporció). La MD explica la galàxia de ciutats cata-lanes, i el seu abandonament és un atac al país. Madrid ha gaudit durant la democràcia d’inversions ferroviàries enormement més altes que Barcelona. Durant molts anys de 4 a 8 vegades més (amb un màxim de 13 cops el 1990). Una concentració que havia arribat a engolir la meitat de la inversió

de tot l’Estat i que només ha disminuït a mesura que l’AV s’ha allargat fora de Madrid, conservant sempre el node central. Una concentració d’inversió bestial, suficient perquè Madrid atra-pés Barcelona en la suma de viatges en mitjana i llarga distància, que només ara està assolint, quan al llarg de la his-tòria la primera metròpoli ferroviària ha estat sempre Barcelona. Només en una dècada (del 2004 al 2013) Madrid ha passat dels dos terços de viatges respecte a Barcelona a l’empat. En aquesta situació el govern espanyol pretén fer-nos un simulacre d’accions que ens facin oblidar un maltracta-ment històric de fons. Les inversions ferroviàries són un servei a la gent i un combat de capitalitat en el qual s’ha volgut sotmetre Catalunya. La duresa de les xifres no permet albirar l’equitat en el tracte, perquè és massa gran la diferència a reequilibrar.

Diàleg a tot trengol sud



8 .

Entretenimentsla recepta

microrelatsFernando Martínez http://espiralesdetinta.blogspot.com

Al abrir el contenedor, se dio cuenta de que estaba empezando a olvidar el nombre de las cosas. Las palabras flotaban erráti-cas en su cabeza despegándose de unas imágenes incoloras. Algunas chocaban entre sí y se desintegraban en esquirlas sin sentido, otras se fundían y mantenían el mismo rumbo un tiem-po, como camión y lluvia, cosidas un instante para abalanzarse sobre él. Decenas de personas oyeron el frenazo y el impacto antes de levantar sus ojos de la pantalla. Millones lo vieron en la red segundos más tarde, extendido en el suelo, inerte sobre un charco de palabras quebradas.

Palabras



9.

Salut

Barberà aposta per la Mediació CiutadanaEl 21 de gener se celebra el Dia Europeu de la Media-ció. Aquesta data ens dona l’oportunitat per mirar el camí recorregut i reflexio-nar sobre el futur de la me-diació a l’àmbit municipal.

REDACCIÓ

Fa quasi 20 anys que es va comen-çar a parlar tímidament de mediació. N’hem hagut d’aprendre, identificar els possibles àmbits on aplicar-la, treballar perquè les administracions públiques la integréssim com un ele-ment afavoridor de la convivència en les polítiques públiques i, per últim, donar-la a conèixer a la ciutadania. L’experiència d’uns primers ajunta-ments pioners en la incorporació de la mediació en l’abordatge de con-flictes de convivència va mostrar-ne la seva gran utilitat i va motivar que des de la Diputació de Barcelona s’apostés com una eina important per oferir-la de forma gratuïta i accessible als ciutadans i ciutadanes de la de-marcació de Barcelona. D’això ja fa més de 10 anys i l’objectiu de donar cobertura a tot el territori mitjançant els serveis de mediació municipals o el servei de mediació itinerant ha es-tat assolit amb èxit.

La Diputació

L’any 2006 la Diputació de Barce-lona va crear el Programa de Me-diació Ciutadana per donar suport econòmic i tècnic als ens locals per a la creació i manteniment de serveis de mediació. L’any 2014 va crear el servei itinerant de mediació. La cor-poració aposta per aquest sistema alternatiu de resolució de conflictes,

que fomenta la cultura del diàleg i el compromís de les persones. A dia d’avui, 42 ajuntaments i 3 consells comarcals tenen serveis de mediació, emparats pel programa de la Diputa-ció, que compta amb un pressupost d’1,2 MEUR anuals.

El Programa

El Programa de Mediació Ciuta-dana de la Diputació de Barcelona s’estructura en dues línies: una línia de suport econòmic i tècnic als ajun-taments que vulguin crear o tinguin un servei de mediació ciutadana; una segona línia en què s’ofereix un ser-vei de mediació itinerant per als ens locals que no tinguin servei de me-diació propi. Aquest servei compta amb un equip de mediadors que es desplaça al territori per atendre els conflictes de convivència i dur a ter-me accions de sensibilització. Alhora, a nivell tècnic, la Diputació genera

espais de reflexió ,coneixement i in-terrelació entre els Serveis de Media-ció, així com materials i publicacions sobre temes d’interès compartit, i organitza accions formatives. Cons-tantment hi ha comunicació amb els Serveis de Mediació, la qual cosa ens permet conèixer en tot moment quines són les seves necessitats i idear accions que els puguin ser d’utilitat. En el conjunt de serveis de mediació ciutadana de la província treballen un centener de mediadors. El darrer any, s’han atès 5.198 sol·licituds de medi-ació. D’aquestes, s’han tancat 4.822, i 1.508 ho han fet amb acord.

Barberà del Vallès

Barberà del Vallès és una de les 37 ciutats de Catalunya que aposten per tenir un Servei Municipal de Mediació. Es va endegar l’any 2009 amb l’objectiu d’ajudar, prevenir, gestionar i resoldre aquells conflic-tes de convivència, que sorgeixen en el nostre municipi. Des del principi l’Ajuntament de Barberà del Vallès ha estat un dels primers consistoris que “ha apostat per oferir aquesta eina a la ciutadania. Ha apostat per enfor-tir els vincles entre les persones que hi viuen a la seva ciutat”, i on des de fa molts anys “totes aquelles persones que tenen problemes de veïnat i d’al-tres tipus, tenen un espai on poder gestionar de forma acurada les seves disputes amb solucions possibles i realistes”.

Mediació i Salut

Darrerament s’està parlant molt de la

mediació. Dels seus beneficis i avan-tatges en relació a evitar un procés judicial, generar convivència, fomen-tar el diàleg, etc. Del que no es parla tan habitualment són dels beneficis per a la salut que suposa la participa-ció de les persones en un procés de mediació. Quan una persona s’adre-ça al Servei de Mediació, ve perquè està vivint una situació problemàtica, d’angoixa i patiment. Sovint, quan s’ha fet la primera entrevista d’aco-llida i informació del servei, la per-sona sol·licitant en surt alleugerida. La mateixa persona així ho expressa. Diu alguna cosa, com ara: “Ufff, ara em sento millor. M’ha anat molt bé poder explicar el que em passa, des-fogar-me i prendre’n consciència!”. La persona acostuma a sortir amb un esbós de somriure, menys pes a les es-patlles i més lleugeresa de moviment. S’ha tret un pes de sobre, ha deixat anar tensions retingudes i ja no està sola ni desemparada davant la situa-ció de conflicte que està vivint. Està acompanyada per un o una professi-onal, la persona mediadora, que l’es-colta i l’ajuda a pensar i projectar un camí de sortida a aquest problema. Per tant, d’alguna manera, aquesta experiència viscuda a l’espai de medi-ació ha esdevingut una millora en el seu estat de salut. A més, en aquesta primera trobada, la persona mediado-ra ha provat d’enfortir les capacitats de la persona participant, ajudant-la a adonar-se que pot donar resposta a aquest problema que viu, mitjançant les seves pròpies habilitats i recur-sos. És molt important que la per-sona cregui i confiï en si mateixa per abordar i resoldre el conflicte.



10 .

Entrevista

REDACCIÓ

¿Quién es Raúl Úbeda López?Soy un joven que llegó a Barberà del Vallès en el año 1990, que es-tudió en el instituto de la Roma-nica y hace un par de años decidí ponerme a escribir mis vivencias y el tema cogió forma de libro en El secreto de mi infancia, luego seguí trabajando y dando conferencias y ahora he puesto en la calle un se-gundo libro Corazones de Papel.

¿Porqué te pones a escribir?La verdad es que siempre se me ha dado bien y pensé que la mala ex-periencia que sufrí en mi infancia si la contaba a los demás podría ayudar a más gente.

Tu biografía además de decir dónde naciste y dónde te hisciste mayor cuenta que lo pasaste muy mal durante una época de tu vi-da de infancia. ¿Pasarlo mal es lo que te impulsa a escribir?Yo doy conferencias a nivel naci-onal sobre violencia domestica y maltrato infantil y lo que intento aportar es una visión desde otro ángulo. Mi aportación no es ni

técnica ni académica, es personal, me ha pasado a mi y intento por todos los medios que el mensaje sea claro y no dejemos sitio ni a las interpretaciones ni a las especulaci-ones. Además de todo eso no pue-do negar que ha sido totalmente terapéutico para mi. En el Secreto de mi Infancia, ex-plicas tu propia vida. ¿Cómo lo haces, de una manera muy des-criptiva realista, redacción del colegio, o con un relato muy li-terario y en el fondo edulcorado?El de la única manera que se puede explicar, tal y como fue sin utilizar falsas palabras y por tanto con la dureza que conlleva. ¿Fuiste consciente que cuando decidiste contarlo lo que iba a pasar es que acabarías viviendo la situación dos veces?Todo se ha superado por lo que he contado. Siempre tuve claro que merecía la pena pues poniéndome a escribir mis vivencia ayudaría a los demás. Lo intenté de muchas maneras, incluso quise opositar a policía con el afán de poder ayudar a los demás y ahora creo que ésta,

escribir, es la manera que tengo de hacerlo. ¿Crees que contándolo consigues que lo que te ha pasado a tí no le suceda a nadie más?No lo sé, pero es evidente que lo que pasé yo no lo debería pasar na-die ni adulto ni pequeño.

¿Cuál es la parte más dura de la historia? Lo más duro, es todo. Yo narro mis vivencias des del principio entre los 8 y 18 años. Soy el tercer hijo de cu-atro y todos lo hemos pasado mal. Incluso cuento historias del entor-no familiar. De todas pensándolo un poco lo más duro es un capitulo en el que narro la pérdida de un ser querido. Si sin dua eso es lo más duro. ¿Por tanto en el libro no hay solo sufriemiento físico, también nos cuentas la parte de sufrimiento emocional?Si, si sin duda. Para explicarlo bien hay que hacerlo así. Explicar una bofetada es muy corto pero explicar el daño físico y emocional que pro-duce esa bofetada con los miedos

que luego provoca es tremendo. No me podía dejar nada. Cuando oía el tintineo de las llaves en la puerta, me escondía debajo la cama de mi hermano.

¿Una vez publicado y cuando ya la gente de tu entorno y los que te conocen venían y te comentaban y te preguntaban. ¿Qué sentiste? ¿Rabia, rencor, alivio?Evidentemente hay una carga emocional tremenda pero cuando

Raúl Úbeda López escritor y conferenciante nacido en Jaén Raúl Úbeda López nació en Jaén en el año 1978. Con doce años, en 1990, la familia se trasladó a Barberà del Vallès y en nuestra ciudad ha desarrollado el resto de su vida. Estudió en el instituto de la Romànica, luego hizo un módulo de sonido profesional que le permitió ejercer como tal en el mundo de la música. Optó por opositar a vigilante de seguridad, sector en el que trabajó durante un tiempo hasta que puso sobre el papel toda la rabia y pena contenidas que llevaba dentro transformándolo en su primera obra literaria: “El secreto de mi Infancia”. En cuanto “El secreto” dejó de serlo para transformarse un la pequeña historia autobiográfica de Raúl entre los 8 y 18 años, algo nuevo se generó en su interior y todo pasó a segundo plano excepto la pasión por intentar de alguna manera que esa experiencia personal ya no la viviese nadie mas y a partir de ese momento una confe-rencia tras de otra y la distribución de su libro allá por donde va, lo han convertido en autor del segundo libro en el mercado: “Corazones de Papel”.



11.

Entrevista

el libro llegó a la calle yo ya había pasado mi momento. El momento crucial fue cuando el corrector y el editorial me dieron el OK, el ap-to. En ese momento se produjo el subidón de adrenalina y me puse a llorar como un niño. Allí me quité muchas cosas de encima. Sobretodo miedos, miedo al fracaso, miedo al pasado, miedo a todas esas cosas in-explicables a las que tenemos miedo los seres humanos faltos de cariño. Me liberé de casi todo. En los procesos de violencia, en muchas ocasiones, afortunada-mente cada vez menos, las vícti-mas justifican la actitud del agre-sor. ¿Ha habido de eso en tu caso?No en ningún momento. Si que es cierto que hay un punto en el que quieres perdonar, el agresor es mi padre, pero nunca lo entiendes, al menos yo, i por tanto nunca lo jus-tifiqué ni lo justificaré y por tanto nunca aceptaré esas conductas.

Ha quedado muy claro que el pri-mer libro es tu vida, una parte de tu historia. Hablemos del segun-do que acaba de salir. Ahí ya na-da tiene que ver contigo. En este segundo aparece el Raúl escritor.Es cierto y fue la Carol del Desván del Lector la que me dijo: Ya eres escritor, y ante mi duda me insistió: Raúl una editorial te ha publicado un libro. A partir de ahí me tomé las cosas con otro ánimo y por eso en este segundo queda muy claro que hay un inmenso trabajo de in-vestigación y búsqueda para poder escribirlo. En el Secreto de mi Infancia apa-rece el Raúl narrador. En Cora-zones de Papel eres ya el escri-tor. ¿Cuándo decides hacer este segundo libro? Además de lo que me dijo la Carol, luego los alumnos de colegios, institutos y universida-des en los que he dado conferencias sobre el tema y explicarles como se puede superar una situación como esa, han sido los que me han anima-do a seguir contando cosas.Este segundo libro tiene 8 historias reales con las que yo he pasado el tiempo suficiente y me han contado suficientes cosas para luego expli-carlas en el libro. Mucho trabajo de campo y de investigación y compro-bación.

Son historias como la tuya o dife-rentes. ¿Hay violencia?Lo que hay son muchas lágrimas de Raúl, pero si hay una historia de vi-olencia de género y el resto son co-sas muy diferentes con un aspecto común. El afán de superación de todos los protagonistas y la forma

de conseguirlo. Yo he dejado muc-has cosas en cada historia, pero ellos me han aportado mucho más de lo que he dado.

¿Cómo está tu situación perso-nal?¿Lo tienes todo superado?No soy un experto en psicología pe-ro yo diría que si. De hecho soy pa-dre de un niño de 2 años y lo estoy gozando. Además ahora hago lo que quiero hacer. Este segundo libro me hace sentir totalmente realizado. Yo tuve una revelación en mi puesto de trabajo y lo consulté con amigos y conocidos, entre ellos la escritora Mónica Barrio que me orientó y me animó a seguir adelante. El primer libro tarde un año en hacerlo.

¿Eres consciente quela gente que compre tus libros ya sabe de ante-mano que va a sufrir?Emocionarse si, pero sufrir total-mente no. Tengo un amigo que se ha leído los dos y me ha dicho que la primera por descontado, pero las ocho historias del segundo, todas, le han revuelto las tripas. Y eso si es lo que perseguía.

¿A quienes te diriges o pretendes hacerlo?

Tanto los libros como las confe-rencias tienen un mismo objetivo: Ayudar. No sólo me dirijo a las víc-timas, me dirijo a aquellos que están en disposición de poder ayudar a los demás desde su hábitat habitual. Ellos si pueden hacer mucha labor en este sentido. Aquí incluyo a ma-estros, monitores, sanitarios, etc.

¿Tienes proyectos de futuro?La verdad es que si. Tengo 3 proyec-tos en la cabeza. Un tercer libro con 8 ó 9 historias más, la segunda par-te del primer libro: Los secretos de mi infancia i luego hacer una serie de televisión con las historias de Corazones de Papel. También otro proyecto en forma de escuchar a la gente en plan Raúl escucha, pero eso ya lo iré explicando.

¿Cual es la vida actual de Raúil Ubeda?Ahora vivo de las conferencias que doy y de los, libros que puedo ven-der. Cómo hacen los músicos cu-ando doy una conferencia me llevo unos cuantos libros y la verdad la gente es muy amable y los compra. Si alguien quiere comprar alguna, en Barberà del Vallès, en Desván del Lectos de Av. Generalitat..



12 .

La residència Ballesol, una decisió de l’any 2001 que enfronta govern i oposició l’any 2017

En el darrer Ple, del passat 25 de gener, es va debatre i aprovar per unanimitat una moció, presentada pel PSC, en la que s’instava a la Generalitat a que tornes a situar les places residencials i de centre de dia per a Gent Gran en les xifres d’abans de la crisi.

Tot i el vot favorable, els grups del govern han volgut demostrar que no hi ha coherència entre el que el PSC va fer llavors i el que ara ha presentat i ens hem assabentat que la PCPB, va portar el tema als tribunals. Per tal d’aclarir el tema i després de llegir l’informació que la PCPB va exposar a la

En el último pleno el PSC pre-sentó una moción para recuperar las plazas residenciales para la “Gent Gran” así como los centros de día, para los municipios. Así es, resumiéndolo mucho, la idea es, mediante esa moción ha-cer llegar a la Generalitat nuestra queja por los problemas que genera en nuestra ciudad y en cataluña la aplicación de la Ley de la Depen-dencia, y también hacer hincapié en la recuperación de las plazas públicas en las residencias, o las prestaciones vinculadas a estas, que el Govern de la Generalitat recortó en el 2014.

Aún así, y todo y que obtuvo el soporte de todos los grupos, más bien pareció una pelea entre us-tedes y el gobierno, que no una moción en la que todos ustedes estuviesen de acuerdo.Es cierto, y no es la primera vez que el grupo de gobierno acaba dando soporte a una moción del PSC porque no tiene más remedio ante un hecho tan claro y evidente, pero es tanta la irritación que eso les supone que acaban ejerciendo de oposición de la oposición. Lo cual obviamente no deja de ser inaudito, y por supuesto un gasto de energía innecesario que muy bi-en podían destinar a otros temas de

ciudad. Abreviando, todo y dándo-nos la razón sus criticas se centra-ban en decir que porqué nosotros, cuando habíamos gobernado, no habíamos construido una Residen-cia Municipal.

Hubiese sido eso posible?De ser posible, obviamente tengo que decirle que hubiese sido po-sible, por lo menos en cuanto a construcción se refiere. De hecho, ahora también es posible, pero también le tengo que decir que a la vez que posible también es inviable económicamente, especialmente en cuanto a su explotación.

Me lo explica? .- ¿Porquè no cons-truyó el ayuntamenitno y se hizo una gestión pública y directa?Como no? Mire, una residencia co-mo la que tenemos en Barberá y que el actual grupo de gobierno decía que podía ser municipal, con unas 160 plazas, y 5.740 m2, supuso una inversión total de 7.000.000 € (edificio más instalaciones técnicas y mobiliario), y trabajan más de 80 profesionales. Usted cree que una ciudad como Barberà se puede per-mitir eso? Sabe cual sería el impacto anual en el presupuesto municipal entre personal y suministros, algo más de 5.000.000 €. Se imagina lo que sería financiar ese centro con los recursos municipales, y como repercutiría eso en la ciudadanía? Que hubiese pasado cuando la Ge-neralitat empezó primero a reducir el importe de las subvenciones, y después, directamente, a suprimir e incumplir los pagos? Que deuda hubiésemos acumulado si sin tener ese servicio, llegó a deber a Barbe-rà 6.000.000€? Se imagina? Y solo hablo de explotación, eh

Así pues, ¿Cuando y como se ini-cia el proceso para transformar la finca La Pedragosa en Residencia

Tercera Edad?La finca que ocupa el solar de la Residencia Ballesol, o La Pedragosa la obtiene el ayuntamiento por la vía del aprovechamiento urbanísti-co al urbanizar toda la zona com-prendida entre las calles Abad Oli-va, Joan Alcover, Ctra. Barcelona y Joan de Austria. Es decir y para que nos entendamos, llega al patrimo-nio municipal a través de la cesión del propietario de solar como con-secuencia del cambio de uso. Así pues y al margen de los plenos en relación al planeamiento urba-nístico, y entrando ya en materia relacionada con la construcción y habilitación como Residencia para Gent Gran de la finca Pedrago-sa, se produce un primer acuerdo de pleno en fecha 21 de enero de 2001, cuyos puntos principales erán aprobar destinar la finca a Residencia para personas mayores, Centro de día y Casal, y como no,

a la rehabilitación y construcción de edificios necesarios para ese co-metido, así como a iniciar y convo-car la licitación abierta tanto para las obras como para su posterior explotación. Resultado: aproba-do por unanimidad, es decir por el PSC, IU, PP, CIU y ICV. En el que todos los grupos sin excepción manifestaron la conveniencia de dotar al municipio de dicho equi-pamiento residencial. El siguiente pleno municipal que también hace referencia a esta cuestión, se cele-bró el 30 de mayo de 2001, en ese caso, fue para dejar constancia que no habiéndose presentado ninguna empresa, y por falta de licitador, el concurso quedaba desierto, por lo que se iniciaba un nuevo proceso de selección por procedimiento negociado. En este caso, de nue-vo, todos los grupos municipales, volvieron a manifestar su voto po-sitivo y de nuevo fue aprobado por

Politica Municipal



13.

La residència Ballesol, una decisió de l’any 2001 que enfronta govern i oposició l’any 2017

Tot i el vot favorable, els grups del govern han volgut demostrar que no hi ha coherència entre el que el PSC va fer llavors i el que ara ha presentat i ens hem assabentat que la PCPB, va portar el tema als tribunals. Per tal d’aclarir el tema i després de llegir l’informació que la PCPB va exposar a la

seva plana de facebook hem volgut saber l’opinió del propi PSC i hem parlat amb el seu portaveu, Antonio Báez, que justament en aquell moment no era regidor. Aquesta és l’entrevista.

unanimidad de todos los asistentes. Mencionar a estos efectos, que por entonces, tanto en un acuerdo de pleno como en el otro, Dña. Mar-garita Albert Gracia, hoy Secretaria General de la PCPB, se encontraba presente en calidad de Regidora y efectivamente, al igual que el res-to de miembros del pleno también votó a favor. Y posteriormente el tema concluyó, por mandato del Pleno en la Junta de Gobierno, aprobando también por unanimi-dad de todos sus miembros, la ad-judicación el 4 de marzo de 2003 de la concesión para la construc-ción y explotación del complejo residencial 3ª edad Can Pedragosa a la sociedad Intercentros Barberá SL (Ballesol). Finalmente la Resi-dencia se inauguró en octubre de 2005 en régimen de concesión administrativa por un plazo de 50 años y un canon de 300.000 € por toda la concesión pagaderos de for-

ma anual.

¿Como se ha beneficiado Barberà de tener esta residencia?En primer lugar, hemos tenido una serie de plazas adjudicadas y disponibles para vecinos de Bar-berà en dos bloques, Un primer

bloque comprendido de 34 plazas que podíamos considerar nuestras y cuyo criterio de valoración era plenamente municipal a través de los propios trabajadores sociales del ayuntamiento. Y un segundo bloque de 48 plazas, en el que, igualmente subvencionadas, y a través de un contrato entre Ayun-tamiento, Generalitat y Ballesol, era la Generalitat quien junto con el Ayuntamiento gestionaba y re-servaba a personas con grado de dependencia tramitado y recono-cido y residentes en Barberá. El resto de plazas, 78 eran de libre disposición de Intercentros Bar-berá SL.

¿Es cierto que la PCPB lo de-nunció en el juzgado? ¿Cómo acabó el tema?Si, es cierto. La PCPB, interpuso varias demandas contra ese acuer-do que adjudicaba a Intercentros Barberá la concesión de la Resi-dencia de la Pedragosa, la primera ante el Tribunal Contencioso Ad-ministrtivo, en la que el magis-trado falló en contra de la PCPB. Posteriormente presentó recurso ante el Tribunal Superior de Jus-ticia de Catalunya, que.. le hablo de memoria, creo que ni tan siqui-

era llego a pronunciarse, ya que el Recurso no fue admitido a trámite porqué al contrario que el anterior tribunal que si entró en fondo del asunto fallando a favor del Ayun-tamiento, éste, el TSJ no les reco-noció la legitimación necesaria a la PCPB por lo que no entró en el fondo del asunto. Posteriormente y pasado 4 años de la inadmisión del recurso ante el TSJ de Catalu-nya, en el año 2010 la PCPB se dirigió a la fiscalía denunciando de nuevo el proyecto de construcción y explotación. Tras las prácticas de las diligencias pertinentes para la comprobación de los hechos y res-ponsabilidad de los participes, de-cretó el archivo de las actuaciones al no revestir ningún tipo de delito.

¿Qué pasará cuando finalicen los 50 años?Pues lo que pasa con todas las con-cesiones, que revierten a su fina-lización al Ayuntamiento, ósea al municipio, lo cual no es garantía de que no se vuelva a adjudicar por lo que ya le he referido antes en cuanto al costo de explotación y desde el punto de vista de que el Ayuntamiento no es una entidad de lucro, de ahí su inviabilidad, por lo que nunca sería capaz ni siquiera de cubrir los costos. De hecho, y en ese momento, al estar construida y equipada, y por supuesto mante-nida en perfectas condiciones de funcionamiento por Intercentros Barberá (Ballesol), condición in-dispensable para prestar el servicio, sería el momento ideal, como de-cía, de volver a adjudicar, obvia-mente entonces si, por un importe mucho mayor, o incluso a cambio de unas contraprestaciones muy ventajosas para los ciudadanos de Barberá, que bien podrían tradu-cirse, entonces sí, en un número mayor de plazas de libre disposi-ción municipal.

Politica Municipal



14 .

Ciutat

El programa de detecció precoç del càncer de còlon arriba a BarberàSílvia Fuster Alay es reu-neix amb el Director del Servei Català de la Salut sector Vallès Occidental Est i Oest i sector Baix Llobre-gat Nord, Joan Parellada Sabaté, la Coordinadora de l’Oficina Tècnica de Cribatge de Càncer de la Corporació Sanitària Parc Taulí, Marisa Baré Mañas, i la Directora Executiva de l’Hospital de Sabadell, Cris-tina Carod Pérez per conèi-xer el programa de detecció precoç de càncer de còlon i recte.El Programa de detecció precoç de càncer de còlon i recte s’està realit-zant a diferents municipis de Cata-lunya. Està adreçat a homes i dones de 50 a 69 anys, període d’edat de més risc i en què la detecció precoç s’ha demostrat beneficiosa. En el cas de Barberà del Vallès la població diana, és a dir, els homes i dones de

50 a 69 anys, és de 7.638 persones. En els propers mesos, les persones en aquesta franja d’edat rebran una car-ta on se’ls explicarà el funcionament de la prova. El Programa ofereix la possibilitat de realitzar, cada dos anys i de manera gratuïta, un test immu-nològic per detectar sang oculta en femta no apreciable a simple vista. La ciutadania que pot acollir-se al programa rebrà una carta informa-tiva de l’oficina tècnica de cribratge de la Corporació Sanitària Parc Tau-lí. Per participar-hi, cal anar amb la

carta a una de les farmàcies adheri-des a la campanya on facilitaran tot el necessari per fer la prova. Un cop realitzat el test, s’ha de portar a la far-màcia tan aviat com sigui possible. El resultat es comunicarà per carta pas-sats uns dies. En el cas que la prova surti positiva (és a dir, que es detecti sang en la mostra de femta), s’oferirà la possibilitat de fer una colonoscò-pia per descartar cap lesió en el cò-lon o recte, que es faria al Hospital Parc Taulí. D’acord amb la persona pacient també es programaria el se-

S’ha presentat el Pla Local de Joventut

L’Espai Gran - Centre, del Casal de Cultura, va acollir la presentació del Pla local de joventut. L’acte va servir com a cloenda del procés participa-tiu dut a terme per a confeccionar el nou Pla Local de Joventut; així com per a donar el tret de sortida per a la seva implementació. La presentació es va iniciar amb una introducció sobre aquest Pla per part de Mireia Sánchez Pi, regidora de programes per a col·lectius socials. A continu-ació es van posar en comú, entre les diferents agents, tant aspectes del procés seguit per a l’elaboració del pla com dels diferents eixos d’actu-ació resultants. Finalment, es va de-senvolupar una dinàmica de debat entre les presents, on es va tractar la temporització i priorització de les diferents línies de treball contem-plades al nou pla local de joventut. En aquesta dinàmica, es va posar de manifest per les presents la impor-tància de les polítiques d’ocupació i participació. D’aquesta manera, el Pla Local de Joventut 2017-2020,

lluny de ser un document estàtic, preveu continuar fent partícips a les agents implicades durant el seu desplegament, tant per via de la implicació en l’execució directa de les actuacions previstes, com a tra-vés de les sessions periòdiques de les comissions de seguiment. El Pla Local de Joventut, seguint el marc traçat al Pla Nacional de Joventut de Catalunya 2010-2020 s’organit-za en set eixos: ocupació; educació; convivència i participació; salut; relacions afectives i de gènere; oci i cultura; i «viure a Barberà», que tracta les àrees d’habitatge i mobi-litat.

guiment i el tractament del cas, si fos necessari.

El càncer de còlon i recte

El càncer de còlon i recte és una ma-laltia freqüent a partir dels 50 anys. És el segon càncer més freqüent en-tre les dones i el tercer entre els ho-mes, i s’estima que es diagnostiquen 5.000 casos nous a Catalunya cada any. És la segona causa de mort per càncer al nostre país (2.100 anuals), i la immensa majoria es produeixen en persones de més de 54 anys. La majoria de càncers colorectals es de-senvolupen a partir d’unes lesions anomenades pòlips adenomatosos, lesions precanceroses. Tant els pòlips com els càncers sagnen de manera intermitent i és aquesta sang la que es pot detectar a través de la prova que ofereix el Programa de detecció precoç. Si es detecta en una fase ini-cial és més fàcil de tractar i més fàcil que es pugui curar, ja que un dels problemes d’aquest tumor és que pot desenvolupar-se durant mesos sense produir cap molèstia. Aquest és, pro-bablement, un dels millors exemples de com la detecció precoç millora el pronòstic de la malaltia i redueix l’agressivitat dels tractaments.



15.

Ciutat

Barberà participa en les 1es Jornades de la Xarxa de Municipis LGTBI de Catalunya

La trobada, a la que va assistir l’Al-caldessa de Barberà del Vallès, Sílvia Fuster Alay, i la regidora dels Progra-mes per a Col·lectius Socials, Mireia Sánchez Pi, va reunir prop de 200 persones de diferents àmbits per a la defensa dels drets de les persones i la lliure expressió de la seva diversitat afectiva, sexual i identitària.

La jornada

La jornada es va iniciar amb els par-laments de benvinguda de la Direc-tora General d’Igualtat de la Gene-ralitat de Catalunya, Mireia Mata i Solsona i del Diputat d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Bar-celona, Antoni Garcia Acero, que van felicitar a la xarxa per construir una societat més justa i igualitària. Tot seguit, la regidora de Drets Ci-vils i Ciutadania de l’Ajuntament de Sabadell, Miríam Ferràndiz Saus, va nomenar els 17 municipis que for-men la Xarxa i algunes de les seves integrants van llegir un manifest en el qual es van oferir diverses dades com ara que la Xarxa inclou al 36% de la població del país i que espera créixer encara més en el futur.

Les ponencies

La primera ponència, a càrrec de membres de la mateixa Xarxa, va portar el títol de Les polítiques

LGTBI i els drets de la ciutadania, articulacions i aliances. Per la seva banda, Gerard Coll-Planas, doctor en sociologia i professor de la Uni-versitat de Vic i Director del Centre d’Estudis Interdisciplinars de Gè-nere va oferir la ponència Reptes i amenaces de les polítiques LGTBI al món local. Va explicar que actu-alment es critica que les polítiques LGTBI són una moda passatgera, i efectivament hi ha un interès crei-xent i aquest impuls s’ha d’aprofitar perquè amb el temps baixarà, i cal crear estructures i pensaments que perdurin més enllà de l’efervescèn-cia actual. Va destacar que hi ha molts reptes com ara intervenir en l’esport i la gent gran. Seguidament, Miquel Missé, sociòleg i membre del Centre d’Estudis Interdicipli-nars de Gènere, a més d’activista trans, va centrar la seva comunica-ció sobre les Persones trans i drets de la ciutadania per a una nova agenda local. Considera que per pensar una agenda local cal analitzar l’agenda de les polítiques públiques trans. L’agenda trans en les polítiques pú-bliques s’ha centrat en els canvis de la documentació oficial – canvi de nom de la persona trans - i la mo-dificació corporal, així com els dis-cursos de la despatologització i s’hi ha sumat tota la qüestió dels menors trans. Concretament s’ha incidit en la política del cos equivocat i s’han portat a terme pràctiques per alleu-gerir el seu dolor d’haver nascut en cossos que no els hi pertoquen. La tercera intervenció del matí va anar a càrrec de la presidenta de l’asso-ciació LGTB de Terrassa, Verònica Lafont, que va explicar per què va sorgir el LGTB de Terrassa: “Per

Sabadell va acollir les primeres jornades de La Xarxa de Municipis LGT-BIQ de Catalunya amb el títol Les polítiques LGTBI al món local, articulacions i aliances, al Casal Pere Quart. La Xarxa de Munici-pis LGTBIQ actualment està constituïda per 17 munici-pis de diferent grandària i de totes les demarcacions de Catalunya. El seu naixe-ment té com objectiu prin-cipal sumar actuacions per erradicar les desigualtats existents i lluitar contra lgtbifòbia des del món lo-cal, tot facilitant incidir en la visibilitat de la pluralitat en l’orientació sexual i la identitat de gènere.

l’elevat nombre d’habitants, l’ano-nimat, la visibilització d’espais con-crets, el sorgiment de la regidoria de polítiques de gènere a l’any 1991, el servei d’atenció a dones lesbianes al 1997 i la Regidoria d’acció cívica al 2000”. També va destacar que “un motor d’aquestes polítiques són les associacions, institucions i entitats que tenen propostes d’actuació en aquest àmbit”.Per la seva banda,

Òscar Guasch, Doctor en Antropo-logia Social i professor titular de la Universitat de Barcelona va expli-car el projecte Divercity: prevenir i combatre la LGTBIfòbia a les ciu-tats petites i mitjanes europees. En la seva intervenció va explicar que el projecte Divercity està conformat per diferents universitats, entitats socials i governs locals. L’última in-tervenció del matí va venir de la mà d’Eugeni Rodríguez, president de l’Observatori contra l’homofòbia.

Cloenda

La Xarxa de Municipis LGTBI és un projecte innovador a tot l’Es-tat Espanyol, que es va constituir al juny de 2016 per tot un seguit d’Ajuntaments i institucions amb la finalitat de coordinar les seves polí-tiques en aquesta matèria i fer efec-tiu el compliment de la llei del 2014 que garanteix els drets del col·lectiu. Actualment l’integren un total de 18 ciutats de diverses demarcacions de Catalunya, i de diferents tipo-logies i nombre d’habitants. Mu-nicipis que apleguen el 37% de la població de Catalunya; unes dades reveladores, si considerem que no fa ni un any del seu naixement.



16 .

Comarca

Barberà, Montcada, Ripollet i Cerdanyola posen en marxa “ESStem TREBALLANT”REDACCIÓ

Els ajuntaments de Cerdanyola, Montcada i Reixac, Ripollet i Bar-berà del Vallès treballaran de forma conjunta per impulsar l’economia so-cial i solidària i han donat un primer pas amb la signatura del conveni per tirar endavant el projecte ‘Estem Tre-ballant’. Els alcaldes i alcaldesses de Cerdanyola, Carles Escolà; Montcada i Reixac, Laura Campos; Ripollet, José Maria Osuna; i Barberà, Sílvia Fuster, han signat l’acord a l’Ajuntament de Montcada i Reixac. Els quatre muni-cipis s’han acollit a una línia d’ajut pro-moguda per la Diputació de Barcelo-na, que en l’exercici 2016 els ha atorgat una subvenció de 18.000 euros, que es destinaran a elaborar una diagnosi del territori, per tal d’analitzar les oportu-nitats i possibilitats d’impulsar projec-tes de caràcter social i fomentar la ini-ciativa emprenedora i cooperativa. El projecte integral i mancomunat tracta

d’impulsar una economia social i so-lidària, promoure un canvi de cultura per començar a desenvolupar accions de difusió, comunicació i sensibilitza-ció en el territori sobre l’economia so-cial. La diagnosi prèvia que començarà ara pretén conèixer el teixit cooperatiu els municipis, saber quines empreses,

cooperatives, fundacions i associacions desenvolupen aquest sistema, detectar les necessitats d’ocupació, consum i habitatge de la població i saber quins espais i equipaments, tant públics com privats, hi ha en desús i estudiar la via-bilitat de cedir-los per a aquelles inicia-tives amb finalitat social.

Nova eina de gestió del padróUn total de139 municipis ja han completat la migració a la nova eina de padró que ha impulsat la Diputació de Barcelona. En aques-ta primera fase també s’han format 200 gestors de padró en les deu edicions de formació que s’han realitzat. A més, la implantació d’aquest nou sistema ha suposat la migració de les dades històriques (des de 1996) de més de 420.000 habitants de la demarcació. Actu-alment s’està treballant en la sego-na fase que es completarà durant el mes de juny amb la migració total de les dades d’1.011.132 habitants. La nova eina de padró augmenta l’autonomia dels gestors de padró en algunes funcionalitats com ara els llistats o les plantilles de documents. També ofereix més oportunitats d’integració amb sis-temes d’informació externs i in-corpora noves funcionalitats, com el volant de padró al mòbil.

La demanada del servei de BiciBox creix un 44% Durant l’any 2016, el servei Bici-box ha guanyat 2.200 nous usuaris. La demanda anual ha augmentat un 44% respecte del 2015 i el ser-vei se segueix expandint i ja arri-ba a 19 municipis metropolitans. L’AMB està en procés de fabricar 40 nous mòduls Bicibox, que su-posaran més de 500 noves places, i està treballant també en la creació d’aparcaments de gran capacitat en

intercanviadors i estacions de tren. L’ús del servei Bicibox segueix crei-xent amb força, segons constata el balanç anual de l’any 2016 rea-litzat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), titular i gestora d’aquest servei d’aparcament segur de bicicletes privades. Durant l’any 2016 s’han incorporat al servei Bici-box 6 nous municipis: Molins de Rei, Montcada i Reixac, Begues, Castell-

bisbal, Ripollet i el Papiol. Aquest fet avala l’expansió d’aquest servei me-

tropolità que garanteix una mobilitat més sostenible i més neta.



17.

Comarca

La comarca surt al carrer per reclamar solucions al TaulíREDACCIÓ

Prop d’un miler de persones de tota la comarca, van sortir dijous 2 de febrer al carrer a Sabadell per reclamar “mi-llores urgents” a les “col·lapsades” ur-gències de l’hospital Parc Taulí i una sanitat pública de qualitat. “Tenint en compte que atenem una població de 500.000 habitants, l’hospital ha quedat petit”, afirmava la infermera d’urgències Maria Expósito abans de reclamar solucions urgents perquè “calen més llits, més bona gestió, més professionals i més material”. La pro-testa, que venia marcada per uns po-lèmics cartells d’Endavant –en què es veia com el conseller de Salut, Antoni Comín, rebia una bufetada i un cop de puny–, es va desenvolupar sense cap incident i sense rastre de les imat-ges que un dia abans havien aixecat fortes crítiques del govern català, de partits polítics i de col·lectius profes-sionals. En la protesta, convocada per la Plataforma Assembleària de Treba-lladors del Taulí, amb el suport d’as-

sociacions de veïns, sindicats, partits i diversos col·lectius, hi eren presents, el regidor de Junts per Barberà, Fabi Díaz, les diputades de la CUP Eulàlia Reguant i Anna Gabriel i els regidors del govern local de Sabadell, Joan Berlanga i Ramon Vidal, d’Unitat pel Canvi a Sabadell, i Míriam Ferràndiz i Glòria Rubio, de la Crida. També hi era l’alcalde de Cerdanyola, Carles Escolà. Durant el recorregut s’hi van anar sumant manifestants –cosa que fa pensar que la marxa superava el mi-ler de persones– que donaven suport a les reclamacions dels empleats expres-sades en un manifest llegit per tancar l’acte. Van denunciar “una sobresa-turació constant” i van reclamar a la Generalitat i l’hospital que solucionin la complexa situació. L’ajuntament de Sabadell ha aportat quatre milions d’euros a la Corporació Sanitària Parc Taulí per millorar les urgències, amb dues noves plantes. Tot i així, fins el 2019 no es preveu que les millores entrin en servei. Les obres encara no han començat.

Molta preocupació per l’ocupació irregular

El president del Consell Comarcal demana un pacte de país i canvis legislatius per fer front a l’ocupació irregular. Més d’un 30% dels habi-tatges buits de grans tenidors estan ocupats irregularment al Vallès Oc-cidental. Els municipis es senten desemparats davant aquest conflicte que afecta ciutats grans i pobles de totes mides i per aquest motiu el Vallès Occidental està redactant un protocol comarcal d’actuació muni-cipal per afrontar el fenomen de les ocupacions irregulars. Prop de 150 representants municipals de tot Ca-talunya han assistit a una jornada per abordar aquest fenomen. La sessió ha despertat una gran expectació entre electes i tècnics municipals. Els darrers anys els ajuntaments de la comarca han detectat l’existència de casos o d’un volum significatiu d’habitatges ocupats de manera ir-regular a causa del creixement del parc d’habitatges desocupats i de les dificultats d’accés a l’habitatge, entre d’altres factors. Durant la jornada s’han fet públiques unes primeres dades del cens d’habitatges buits que està elaborant el Consell Comarcal, en base a dades dels municipis i de l’Agència d’Habitatge de Catalunya. Les dades apunten que a la comarca hi ha actualment 7.601 habitatges de grans tenidors que estan buits. D’aquests, segons els càlculs comar-cals, més d’un 30% estarien ocupats. A aquestes dades cal sumar els pisos de petits propietaris que també estan ocupats. L’ocupació ha esdevingut una situació que està present als mu-nicipis i una preocupació pels ajun-taments en relació amb l’orientació

que cal donar a l’acció pública en aquest àmbit. En aquest sentit, els ens locals es situen en un escenari complex en què intervenen diferents aspectes: la prohibició legal de l’ocu-pació, les dificultats per garantir el dret a l’habitatge, la convivència que se’n deriva a determinats barris o co-munitats de veïns, etc. El president del Consell Comarcal, Ignasi Gimé-nez, i el diputat delegat d’Urbanis-me i Habitatge de la Diputació de Barcelona, Josep Ramon Mut, han fet la presentació de la sessió. Al llarg del matí intervenen representants de diferents ajuntaments, del De-partament de Governació de la Ge-neralitat, la Direcció General de la Policia o el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i la PAH, en-tre d’altres entitats. El president del Consell Comarcal, Ignasi Giménez, ha demanat “un acord de país i can-vis legislatius per afrontar les ocu-pacions irregulars”. “Als municipis ens sentim desemparats”, ha afegit. També ha explicat que “les proble-màtiques que s’acaben produint són moltes i diverses i diríem que hi ha tants tipus ocupació com ocupacions hi ha. I per tant, et pots trobar amb ocupacions de famílies amb una si-tuació de vulnerabilitat evident, que se’ls hi ha de donar resposta perquè és la nostra obligació com a adminis-tració local, però és evident també que algunes d’aquestes ocupacions creen malestar en els veïnats, acaben generant problemes de convivència i és veritat també, que hi han màfies que estan operant en el territori i s’estan aprofitant de la situació de vulnerabilitat de moltes famílies”.



18 .

Esports

Els de David Lizano van tornar de les vacances de Nadal amb una treballada victòria davant el Sitges, un dels cuers de la categoria, per 78 a 69. Tot seguit els barberencs es van desplaçar a Pal-ma de Mallorca on en un partit amb

dues parts ben diferenciades el Team Values va perdre per la mínima, 64 a 63, tot i que al descans guanyava per ¡¡21 punts de diferència!! (17 a 38). Però una segona meitat molt desen-certada va permetre al filial del Palma

El Barberà Team Values manté al 2017 la dinàmica positiva

Dues victòries i una ajus-tadíssima derrota han marcat els primers partits del 2017 pel Barberà Team Values a la lliga nacional EBA.

anar recuperant terreny i aconseguir la cistella de la victòria al darrer ins-tant. Tot i aquest daltabaix (anímic, sobretot) els barberencs es van recu-perar per tornar a guanyar una setma-na després, en aquest cas a El Masnou per 56 a 64. Aquest partit era el pri-mer de la segona volta de la lliga regu-lar i, per tant, l’inici de la part decisiva de la temporada on cada equip s’anirà col·locant allà on el pertoqui. De mo-ment els de Davi Lizano es mantenen en la cinquena posició del grup C-B amb 9 victòries en 14 jornades dispu-tades. Es troben a només dues victòri-es de la segona posició (que compar-teixen Mollet i Pardinyes de Lleida), una plaça que permet disputar les eliminatòries pel títol i per l’ascens de categoria. Castelldefels i Mollet, a Can Serra, i Muro de Mallorca i Valls, com a visitant, seran els partits del Barberà Tema Values durant un mes de febrer cabdal per calibrar les opci-ons dels barberencs. Per la seva banda, el filial del Barberà Team Values, tot i començar el 2017 amb dues sorpre-nents derrotes davant dos dels cuers dels seu grup de Segona Catalana, va redreçar la situació amb un triomf a la pista de l’Aula de Barcelona i es con-solida en la part alta de la classificació. El filail barberenc és tercer amb deu victòries, a dues del líder, i amb clares opcions de lluitar per entrar en la fase pel títol i l’ascens de categoria.

El Club d’Escacs comença amb força a la Divisió d’HonorBon inici de temporada pel Club d’Escacs Barberà a la Divisió d’Ho-nor (la màxima categoria) de la Lliga Catalana de Clubs. Els barbe-rencs han guanyat les dues primeres rondes disputades. En el debut es van desfer, amb certa dificultat, del Terrassa per 6 a 4. I millor va ser el resultat de la segona ronda on, tot i l’ajustat marcador final de 4’5 a 5’5, es van aconseguir desfer de l’Esco-la Escacs Barcelona, un dels ferms candidats al títol de lliga. El fet que el sistema de competi-ció, com cada any, marqui només

set jornades en la primera fase (8 equips en cada un dels dos grups a una única volta) fa que el marge a l’errada sigui mínim. Així doncs, amb aquest bon inici s’obren les portes d’aconseguir el primer pas que és classificar-se entre els quatre primers per accedir a la fase decisiva del títol de lliga. Cerdanyola, Ba-nyoles, Sant Josep, Colón Sabadell i Foment són els altres rivals d’un primer equip del Club Escacs Bar-berà que en els dies previs a l’inicia de la lliga de Divisió d’Honor va aconseguir el triomf en la fase final

de la Copa Territorial de Barcelona i es va assegurar la seva presència a la final de la Copa Catalana de Divisió d’Honor. Per la seva banda, l’equip filial, que disputa la lliga del grup 3 de la Segona Divisió (la tercera ca-

tegoria) ha començat la temporada amb una victòria i un empat que ara mateix el situen, momentàniament, a la segona posició de la classifica-ció i, per tant, en zona de promoció d’ascens.



19.

Esports

El Volei Barberà masculí: primer patir; després il·lusionar-se

Sense cap tipus de dubte podem ca-talogar com a agradable sorpresa la temporada que està realitzant el pri-mer equip masculí del Club Voleibol Barberà. Acabar la primera volta, en la històrica primera participació en la 1ª Nacional, en la sisena posició és per treure’s el barret. El nou any els barberencs el van iniciar amb un triomf clar a Lleida (0-3) que certifi-cava el bon moment de forma. Però una setmana després es va perdre pel mateix marcador davant un dels cuers, el Club Natació Sabadell que sembla haver-se reforçat per lluitar per la permanència. Davant els sa-badellencs s’iniciava la segona volta

de la lliga regular on el CV Barbe-rà tindrà unes primeres jornades de patiment ja que haurà de jugar amb els primers equips classificats. El primer obstacle va ser l’intracta-ble líder, un Manacor que arribava a l’Elisa Badia amb un ple de victòries contundents. I va demostrar aques-ta superioritat amb un triomf, això sí, deixant-se un set (1-3) que dóna als barberencs l’honorable mèrit de ser el segon equip que és capaç d’es-garrapar-li un set als balears. El CV Barberà haurà de saber patir durant el mes de febrer (Cornellà, Prat, Aula i Olot seran els rivals) per des-prés arribar al darrer tram de la lliga amb la il·lusió de poder lluitar per una permanència que ara mateix té al seu abast. Pel que fa als equips territorials del CV Barberà, un cop finalitzades les lligues regulars es co-mençaran a disputar durant el mes de febrer les seves diverses opcions.

Ratxes oposades per l’Escola de Futbol i La Romànica

El primer equip de l’Escola de Fut-bol Barberà Andalucia acumula una molt bona ratxa de set jornades sen-se perdre i només una derrota en els últims onze partits jugats.

Escola

El 2017 ha començat amb dues vic-tòries per la mínima (1 a 0 davant el Tibidabo Torre Romeu i 1 a 2 al camp de La Planada) i un empat sen-se gols al Serra i Pujol davant el Can Deu. Els dos bons resultats al Serra i Pujol davant equips de la zona alta confirmen el bon moment de forma dels barberencs que els permet situ-ar-se en la 12ª posició del grup 6 de Tercera Catalana amb 23 punts i un

relatiu còmode avantatge respecte les places de descens. Això sí, tot plegat amb un partit pendent ja que en el darrer cap de setmana de gener no es va poder jugar al camp de l’Avià ‘B’ per culpa de la neu caiguda a la comarca del Berguedà els dies previs a la celebració del partit i que van fer impracticable el terreny de joc.

La Romànica

En canvi La Romànica porta una di-nàmica radicalment oposada. Són ja set jornades seguides sense guanyar amb un pobre bagatge de 2 empats i 5 derrotes. Aquests números deixen en una situació molt delicada a La Romànica que es troba en 14ª posi-

ció amb 16 punts i només dos punts per sobre de la teòrica tercera plaça de descens. En les quatre primeres jornades de l’any els barberencs van perdre per la mínima (1 a 2) davant un rival directe com el Pajaril de Ri-pollet, van caure clarament al camp del Sant Andreu de la Barca ‘B’ (4-1) i en la visita a Torre Romeu (3-0) i van esgarrapar un punt amb La Planada (2-2) havent de remuntar un 0-2 en contra en els darrers mi-

nuts. El mes de febrer s’inicia amb un derby barberenc que es disputarà a l’Antoni Serra i Pujol. Per la seva banda el filial de l’Escola de Futbol Barberà Andalucia, dins del grup 9 de Tercera Catalana, tampoc porta una bona trajectòria. En els últims vuit partits només suma un empat (el darrer disputat contra el San-ta Perpètua), una única victòria al camp del Lourdes de Mollet, i acu-mula fins a sis derrotes. Es queda en una situació molt semblant a La Romànica, és a dir, molt a prop de les places de descens.



20 .

Esports

Cara i creu per Barberà Rookies en les Lligues Nacionals

REDACCIÓ

L’equip femení de Barberà ha comen-çat la lliga nacional amb una clara intenció: mantenir la seva hegemo-nia. I els dos primers partits li donen, de moment, la raó. En el debut van apallissar per 76 a 0 a Badalona Dracs mentre que a la segona jornada van tornar a aconseguir mantenir a les ri-vals molt lluny de la zona d’anotació i les de Roberto Torrecillas van gua-nyar per 0-26 a les Barcelona Búfals, finalistes de la passada edició. La no presència a la lliga nacional d’enguany

de les Black Demons de Las Rozas (Madrid) deixa aquesta competició amb només cincs equips (tots cata-lans) i sense un dels equips que posa-va més problemes a les barberenques tot i que l’any passat van aparèixer les Búfals com a equip revelació. Això sí, amb la reducció d’equips participants s’ha pogut confeccionar un calendari

Barberà Rookies ha co-mençat amb resultat ben diversos les dues lligues nacionals. Mentre l’equip femení està fent bons els pronòstics, amb dues clares victòries, el masculí no ha pogut sumar encara cap victòria.

de dues voltes de competició fet que permetrà a tots els equips disputar vuit partit, sens dubte una gran ajuda per continuar treballant en l’evolució d’aquest esport.

L’equip masculí

Per la seva banda, l’equip masculí

de Rookies no ha començat amb tant bon peu la seva participació a la Sèrie A de la lliga nacional. L’exigent debut de la temporada va ser contra els actuals campions, els Dracs de Badalona que es van endur el triomf de Can Llobet (14-35), això sí després de remuntar un partit que Rookies va començar amb força: 14-0 al primer quart. La major experiència dels Dracs els va permetre capgirar el marcador però les sensacions dels de Tony Monza (nou entrenador de Rookies per aquesta temporada i que acumula una gran trajectòria com a jugador i com a entrenador, sobretot a Itàlia) van ser molt positives. Unes sensacions que no es van poder reafirmar a la segona jorna-da que els barberencs van jugar al camp dels Cobras de Múrcia, equip nou a la categoria, i perdre per un clar 37 a 6. Els dos equips de Valèn-cia (Giants i Firebats) i els Imperials de Reus completen la Sèrie A de la lliga nacional que després de les deu jornades de la lliga regular donarà quatre places per semifinals, una per la promoció de permanència i una altra (la última) pel descens di-recte a la Sèrie B.

L’Handbol Barberà s’aferra a les primeres posicions

Finalitzada la primera volta de la lliga regular del grup B de la Se-gona Catalana, l’Handbol Barberà es manté en posicions de poder disputar les eliminatòries d’ascens. Fins i tot no té gaire lluny la opció de lluitar per la primera posició que dóna l’ascens directe a la Primera Catalana. El 2017 ha començat amb dues victòries i una derrota de signe ben dife-rent. Una de molt clara per 21 a 31 a la pista del Vilama-jor ‘B’ (penúltim de la classificació) i una altra de molt ajustada (28-27) con-tra el Sant Fost, segon classificat en el moment de disputar-se el partit. Abans i després d’aquestes dues vic-tòries hi va haver l’enfrontament amb el Cerdanyola. Diem abans i després perquè el partit es va sus-pendre el dia 14 de gener a manca de 3 minuts i 20 segons per una picabaralla verbal entre un jugador del Barberà (desqualificat amb ver-

mella directa per una acció dura de joc) i l’entrenador del Cerdanyola que va portar als àrbitres a decidir la suspensió del partit “per motius ètics”. En el moment de la suspen-sió el marcador era favorable al Cerdanyola per 26 a 28. El Comi-tè de Competició, amb un criteri lògic, va fer seguir el partit el di-mecres 1 de febrer. Tot i la superio-

ritat numèrica amb què va reanudar el partit l’H Barberà, els locals no van po-der capgirar el partit i van acabar perdent

per 28 a 30. Malgrat això els bar-berencs es mantenen en la cinque-na posició de la classificació del grup a només quatre punts del líder, l’Aula de Barcelona, que ara mateix seria qui pujaria de mane-ra directa a Primera Catalana. Els equips classificats en segona, ter-cera, quarta i cinquena posició de cadascun dels dos grups disputaran unes eliminatòries d’ascens.

Ara es cinquè i podrà disputar la fase

d’ascens



21.

Cultura

“Ser entre dos” de José Luis Terraza ha llenado de arte el centro Espronceda

El libro Ser entre dos se basa en la historia de dos personas, un hombre y una mujer, que después de una re-lación, se sucede un largo tiempo de ausencia de sí mismos en el que la historia de uno y otra han sido bien diferentes. Se reencuentran por in-ternet y se reinicia una relación en la que todo lo que viven no tiene nada que ver con lo que habían apren-dido que era el amor. Partiendo de una selección de poesías que repre-

sentan el hilo argumental del libro, hemos desarrollado de forma elásti-ca y maleable una pieza que ilustra la misma historia teniendo presente la filosofía que subyace en Ser entre dos. No hablamos sólo de la histo-ria de este hombre y esta mujer en concreto, sino también de muchos

hombres y mujeres, de muchas per-sonas que desafían los límites de lo conocido. Experimentan y sienten como nunca antes lo habían hecho, debido a que asistimos a una prime-ra vez, lo nuevo, lo que desapren-den y lo que escriben en una hoja en blanco. Una historia que nos

sirve de pretexto para indagar en las distintas dimensiones del verbo amar, y así, en la pieza, se suceden fragmentos narrativos con proyecci-ones emocionales y ambientales que emanan de la poesía de Terraza.

Espronceda

El Centre for Art & Culture Es-pronceda es un hogar para el arte, la cultura, creatividad y educación que ofrece diversas actividades. A la vez que acoge artistas permanen-tes, Espronceda proporciona una plataforma para el dialogo sobre el arte contemporáneo en un contexto internacional. La puesta en escena corrió a cargo del grupo NOS(o-tros) un grupo de danza que nace a raíz del deseo de llevar Ser entre dos al lenguaje corporal. Son un colec-tivo de amantes del arte, artistas y personas interesadas en explorar las múltiples posibilidades de la crea-ción artística, con inquietud teórica y conceptual, y la voluntad de enri-quecernos mutuamente y beber de la conexión de distintas disciplinas artísticas. Nuevamente la globalidad artítica de José Luis complace a los que lo han visto y despierta el inte-rés de los que no.

No és la primera vez que el artista de Barberà, José Luis Terraza, consigue combinar la poesia, la mú-sica, la danza y incluso la escultura en un solo mo-mento. Terraza no se con-forma nunca con obtener lo obvió de cada proyecto que se propone, la búsqueda de las otras creaciones son siempre un acicate en todo lo que nos propone.

Cultura

L’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya, declarada entitat

d’interès culturalEl passat 31 de gener, el Govern de la Generalitat de Catalunya va acordar declarar la federació Agru-pació de Colles de Geganters de Catalunya com a associació d’inte-rès cultural. Amb seu social a Sant Feliu de Llobregat, la Federació és una entitat sense ànim de lucre constituïda l’any 1984 a partir de la unió de 27 colles geganteres. En l’actualitat, l’entitat té 400 colles federades amb un total aproximat de 12.000 persones associades. És una de les 32 federacions nacio-nals integrants del Consell de l‘As-sociacionisme Cultural, màxim òrgan consultiu del Departament de Cultura en matèria de cultura popular i associacionisme cultu-ral. Va rebre el Premi Nacional de Cultura Popular de la Generalitat de Catalunya l’any 2000. La Fede-ració publica, des de l’any 1986, la revista trimestral Gegants, úni-ca en el món especialitzada sobre aquest tema, i organitza els certà-

mens anuals següents: La Ciutat Gegantera de Catalunya, a Fira del Món Geganter, La Trobada Naci-onal de Capgrossos. A més, con-serva el seu arxiu administratiu, amb informació sobre les entitats geganteres, i històric, que conté valuosos fons documentals sobre imatgeria.



22 .

Economia i Comerç

REDACCIÓ

L’objectiu de la iniciativa ha estat promoure nous models de negoci en l’entorn dels polígons que, mitjan-çant la cooperació i la unió de sinèr-gies entre les empreses implantades, es beneficien de millores en l’eficièn-cia i l’ús dels recursos tant materials com d’aigua i energia. La jornada s’emmarca dins del conveni entre el Departament d’Empresa i Coneixe-ment de la Generalitat de Catalunya i les Cambres de comerç catalanes per divulgar i promoure la simbiosi

industrial. Recordem que els ajun-taments de Sant Quirze, Sabadell i Barberà han acordat col·laborar en el desenvolupament de diferents acti-vitats en el marc del programa “Ter-ritoris en simbiosi: Polígons d’acti-vitat econòmica”. Aquest va ser un

L’experiència de Simbiosi industrial de Sant Quirze i Barberà exemple a Terrassa

dels projectes que precisament ahir es van explicar durant la jornada. El conveni estableix que, a partir d’un pla de treball i una subvenció de la Diputació de Barcelona per més de 50.000 euros, els ens sol·licitants treballaran diferents accions. D’una banda, faran prospeccions empresa-

rials per seguir cercant oportunitats de simbiosi industrial entre les em-preses, així com tasques centrades en l’assessorament tècnic especialit-zat en aquelles empreses amb poten-cial de desenvolupar aquestes acci-ons. També es programaran tallers, trobades entre empreses del territori i altres agents perquè es coneguin i puguin casar oferta i demanda. En la mateixa línia, s’aprofitaran les eines i els recursos existents per de-senvolupar i dinamitzar les dades i accions de les empreses detectades i es faran accions formatives orga-nitzades pel Consell Comarcal del Vallès Occidental. A Sant Quirze, sis empreses han estat valorades per detectar aquestes sinèrgies: Huayi Compressor Barcelona, Moldiplast, Carinsa, Avery Dennison, ACS Recycling i Europochette. Una comissió de seguiment vetlla pel compliment del conveni, integrada de manera paritària per membres dels tres ajuntaments. La sessió va comptar amb altres ponències di-vulgatives i d’anàlisi de gestió de recursos, com la política industrial a Catalunya, reptes i oportunitats, estratègies d’impuls o presentació d’experiències..

Sant Quirze va participar el passat 26 de gener en la jornada “La Simbiosi Indus-trial per facilitar l’estalvi de recursos i l’eficiència energètica als polígons d’activitat econòmica”, celebrada a la Cambra de Comerç de Terrassa.

L’Ajuntament treballa per potenciar el Mercadet La regidoria de Comerç apos-ta per consolidar les parades dels marxants amb l’objectiu de mi-llorar l’oferta, enfortir la qualitat dels seus productes i treballar per unir sinergies amb la resta de sec-tors comercials del municipi. El Mercat de venda no sedentari de Barberà del Vallès, conegut com el Mercadet setmanal, ja té més de 50 anys d’història. Actualment es troba ubicat en un recinte al cos-tat de l’Escola Can Llobet i cada dilluns ofereix un gran ventall d’articles a preus competitius i interessants. Els barberencs i bar-berenques de més edat segur que recorden els inicis del Mercadet, en un primer moment ubicat en una de les artèries principals de la ciutat, el passeig Doctor Moragas, entre els carrers Pintor Fortuny i Pintor Murillo. L’any 1999, per tal de reformar i millorar l’avinguda es va decidir traslladar-lo a les por-tes de les Instal·lacions Esportives Can Llobet, i anys més tard, es va ubicar a un recinte tancat on actu-

alment es troba, fet que va conso-lidar encara més la compra i les vi-sites per part del veïnat. Per aquest motiu, la regidoria de Comerç i Mercats de l’Ajuntament de Bar-berà del Vallès està treballant per consolidar les parades dels mar-xants amb la finalitat de millorar l’oferta, enfortir-ne la qualitat dels seus productes i treballar per unir sinergies amb la resta de sectors comercials del municipi, per gene-rar així una oferta atractiva per a la ciutadania barberenca. Un dels objectius de cara l’any 2017 és ubi-car el Mercadet en un espai en el qual es consolidi la seva ubicació i recuperi la presència i l’atractiu de l’oferta comercial per a la ciutat.



23.

Economia i Comerç

Pimec valora positivament les dades de l’atur de generREDACCIÓ

Tenint en compte les dades relatives l’atur registrat i l’afiliació mitjana publicades pel Servei Públic d’Ocu-pació Estatal, i l’Enquesta de Pobla-ció Activa publicada per l’Institut Nacional d’Estadística, PIMEC valora positivament que malgrat el repunt tradicional dels nivells d’atur al mes de gener, la tendèn-cia interanual de millora es manté a bon ritme, i l’experimenten tots els sectors d’activitat. L’entitat des-taca que la reducció interanual en el nombre de persones desocupades respon a un increment de l’afiliació.La patronal destaca que Catalu-nya pràcticament no experimenta increment del nombre d’aturats al mes de gener (variació intermensu-al). L’entitat adverteix que la pobla-ció activa (persones ocupades + atu-rades) continua reduint-se des de l’any 2011 i està als nivells de l’any 2007. No obstant això, PIMEC destaca el fet que la taxa d’activitat

femenina segueixi la seva tendència de millora, i amb un 53,4% estigui a prop dels seus nivells màxims. La patronal creu necessari fer una aposta decidida per reduir els ter-minis de pagament de les grans em-preses, per tal que les pimes puguin seguir invertint i creant ocupació. PIMEC considera imprescindible dur a terme reformes estructurals al sector elèctric que permetin abara-tir significativament els costos ener-gètics, els quals estan perjudicant greument la productivitat de les empreses.

Les dades

El mes de gener del 2017 tanca amb 330.2761 demandants d’ocupació considerats desocupats inscrits a les oficines del Servei Públic d’Ocupa-ció a la demarcació de Barcelona. Aquesta xifra és un 0,1% inferior (-449) a la de demandants del mes anterior, i 12,9% inferior (-48.876) a la de demandants del mateix mes

de l’any anterior. L’atur no augmenta en un mes de gener per primera vega-da en els darrers anys. En el descens mensual destaquen els homes (-800), els majors de 25 anys (-1.493), i el

sector de la construcció (-1.042). Per comarques, Garraf, Vallès Oriental, Vallès Occidental, i Anoia obtenen les baixades percentuals de l’atur mensual més importants.



24 .

Ramón Cerezo, barberenc i co-merciant local dels de tota la vida, va començar el seu llarg viatge, en els anys vuitanta, quan es va inici-ar al món de la joieria a través del seu pare joier de professió. En poc temps va adquirir una gran destresa tècnica i va decidir experimentar amb el disseny de noves peces d’or-febreria. Uns anys més tard la seva pulsió artística va seguir in crescen-do, i va començar a practicar noves tècniques artístiques com la pintura i escultura. Al començament dels anys noranta va realitzar les seves primeres exposicions de pintura i a partir de 1996 va decidir dedicar-se plenament a l’escultura. A més de visitar la seva joieria i que us mos-trin les petites meravelles dissenya-des pel Ramón, també podeu visitar les dues escultures de les escoles de Can Serra i Can Llobet que també son obra del mestre.

El recorregut

La primera vegada que Cerezo ens va impressionar va ser els anys 2011-2013 amb el seu treball “Ar-quitecturas del Espiritu” un viatge escultòric amb l’obra més titànica que ha realitzat fins avui. La sèrie construïda en fusta policromada, està composta per vuit escultures i tretze performances, que remeten a diferents construccions, amb espe-cial significat funerari, místic, religi-ós, etc. Les dimensions de les obres, d’acord amb les construccions ar-quitectòniques font d’inspiració de l’artista, són monumentals i mereix destacar-se la interacció entre escul-tura i pintura. Aquesta hibridació

sorprèn pel seu plantejament cro-màtic, que utilitza colors vius per definir formes geomètriques irregu-lars, que de manera rítmica s’exte-nen abastant tota la superfície de les obres. L’efecte és com una espècie d’artifici o trompe l´oeil, que des-materializa l’obra i al mateix temps intensifica el seu dinamisme i pro-funditat de camp..

Almagro

Per al seu nou viatge que té com a destinació l’Hospital de Sant Joan de Déu, actual Espai d’Art Contem-poráneo d’Almagro, Ramón Cerezo ha preparat una nova maleta carre-gada de Buits (sorpreses). Ens ofe-reix pintura, escultura i dues obres de video art, que comparteixen un mateix espai expositiu i el mateix origen conceptual, però al mateix temps respectant l’autonomia pròpia de cadascuna de les arts. Les pintures reprodueixen un programa icono-gràfic molt senzill, cercles i quadrats pintats amb molts matisos de color, sobre una superfície de arpillera for-mada per diferents retalls. Els trossos de arpillera estan cosits i es defineix la seva superfície per un sol color, sobre els quals reposen cercles o quadrats. Els videos porten per títol Mart i Orígens, el primer especula amb el buit com a artefacte invasor en territoris inhòspits i el segon té un caràcter més metafòric i juga amb l’origen de la vida i de la creació. I les escultures formen part de la sè-rie Buits, construccions regulars en forma de galleda quadrada o rectan-gular, que edifiquen o fiten un buit interior, que interactua amb l’espai exterior, a través de les obertures o finestres obertes en la superfície. De nou el Ramón han situat la seva creativitat en el concepte d’espai i en aquesta ocasió ha jugat amb els dos espais conjuntament. L’espai buit com a ubicació dels interiors dels seus quadrats estan acompa-nyats per les pintures evocadores de l’espai exterior on els colors són la mostra acollidora dels espais interi-ors de les figures geomètriques per-fectes amb el que sembla que ja no queda res buit i tot ho és al mateix temps.

Ramón Cerezo porta l’exposició de la seva obra “Origenes” a Almagro

Cultura

Almagro entra en la his-tòria al llarg del segle XIII gràcies a l’Ordre Militar de Calatrava, que la va fer la capital administrativa dels seus amplis dominis i la residència dels Maestres.Els segles XIX i XX són de decadència, fins a la desco-berta del Corral de Comè-dies, al voltant del qual Almagro es revitalitza, sobretot des del punt de vista cultural i turístic.

la informació al dia a la informació al dia a 291 10 de febrer de 2017 issn - 1695-4793 4i5 ple...

Documents