la guerra de successió al baix llobregat

Download La guerra de successió al Baix Llobregat

Post on 28-Jan-2017

216 views

Category:

Documents

3 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

  • 1

    La guerra de successi al Baix Llobregat Josep Campmany, Centre dEstudis de Gav El 1700, la comarca (lHospitalet i Castellbisbal inlosos) tenia entre 16.000 i 24.000 habitants.1 Els principals nuclis de poblaci eren Esparreguera, Olesa, Sant Boi i Martorell. El territori no formava un tot homogeni, sin que estava dividit en les jurisdiccions prpies de lantic rgim (vegeu figura), en mans de nobles, eclesistics o ciutadans. Noms la part de ms a prop de Barcelona era de reialenc. En aquesta comarca, el conflicte es pot descriure considerant dues etapes ben diferenciades.2

    L'poca de disputes elitistes (1700 - agost 1713). En una primera etapa, el plet successori noms involucr determinades persones, el que anomenem elit polititzada, s a dir, els titulars de les senyories i algun clergue. No hi ha referncia a protagonistes populars, pagesos o menestrals, llevat dels sometents. I, encara, aquests, noms saixecaren amb crides repetides i lamenaa de fortes penes. Cal doncs interpretar la contesa, aquests anys, com una guerra purament de successi a la corona, una guerra civil entre les elits i llurs projectes, que cristalitzaren respectivament en les Corts de 1702 i 1706. Un conflicte que no qestionava ni el rgim senyorial, ni les institucions locals, ni nacionals. En aquest context, clergues i ciutadans eren favorables als austriacistes, mentre que entre la noblesa hi hagu diversitat. Vegem-ho. Dentre els nobles, els dAbrera (Josep dAmat de Planella i Despalau, senyor de Castellbell),3 els dErampruny (Francesc de Bournonville, marqus de Rupit, i Francesc de Copons, i el seu nebot i hereu, Agust de Copons),4 i els de Molins de Rei i baronia de Martorell (marquesa de los Vlez), foren filipistes de primera hora. Aix, el bar consort de la marquesa de los Vlez, Ferran dArag i Moncada, duc de Montalto, que residia a la cort de Madrid, fou un dels Consellers dEstat confirmats per Felip V noms arribar al poder. que, tot i ser un focus austriacista, congregava el bo i millor de la noblesa catalana. Per contra, el bar de Pallej i Torrelles, Pere de Torrelles i de Sentmenat fou austriacista de primera hora, i va arribar a ser membre de la Junta d'Estat de lArxiduc.5 Ignasi de Bria, senyor de Benviure, tamb era austriacista i per aix fou desinsaculat el desembre de 1704 per Felip V.6 Ms destacat fou el marqus de Villasor, 1 Dades del Vezindario de 1718, publicat per Pierre Vilar, Catalunya dins lEspanya moderna, Edicions 62, Barcelona 1966, vol 3, p. 141-142, amb les correccions de Joaquim Recao, Consideracions entorn del creixement demogrfic del Baix Llobregat al segle XVIII (1718-1787), dins La Sentiu, revista del Museu de Gav, nm. 11, agost-desembre 1986, p. 21-27. 2 El precedent daquest treball s larticle de Josep Campmany, La guerra de successi a Gav i Erampruny (1700-1720), Materials del Baix Llobregat, nm. 4 (1999), p. 88-100. 3 Eduard Mart, La classe dirigent catalana. Els membres de la Conferncia dels tres comuns i del Bra Militar (1697-1714), Fundaci Noguera, Barcelona, 2009, esbossa els seus bns i relacions a la p. 378. 4 Esbs de bns i relacions a: Eduard Mart, op. cit., p. 423-424. 5 Esbs de bns i relacions a: Eduard Mart, op. cit., p. 558-559. 6 ACA, Dietari de la Diputaci del General, N-102, fol. 116/4r, citat per Eduard Mart, op. cit., p. 33. La seva fitxa, p. 402. Durant el Setge de Barcelona era capit de la companyia de manyans de la Coronela.

    Jurisdicci reial Vicen Duran i Mra Josep de Mora i Solanell Francesc Argemir Abat de Montserrat Bisbe de Barcelona Marqus de Castellbell Marqus de Sentmenat Ignasi de Bria Josep dAmigant Marquesa de los Vlez Bar de Sant Vicen Barons dErampruny

    Jurisdiccions senyorials al Baix Llobregat a inicis del segle XVIII

  • 2

    senyor de lAlou de Sant Boi, que segu Carles III a Viena i form part del Consell dEspanya a lexili.7 Altres nobles, com el bar de Sant Vicen,8 o Josep dAmigant, senyor del Fonollar,9 van retre fidelitat a lArxiduc, per no se significaren. Tamb alguns ciutadans eren austriacistes: Vicen de Duran i Mora, senyor del Llor, va morir durant el setge de Barcelona el 16 dagost de 1714,10 i Francesc Argemir, senyor del Papiol, form part, com a membre de la Junta de Guerra, del darrer govern catal format el 27 de febrer de 1714.11 Josep de Mra i Solanell, senyor de Corbera, va exercir crrecs poltics sota el govern de lArxiduc, tot i que, el 1713, en decidir-se la resistncia a ultrana de Barcelona, va canviar de bndol.12 De fet, bona part del domini til de la terra, i les principals masies, estava en mans de burgesos barcelonins, fenomen que lligava estretament la histria de la comarca a la de la ciutat, com evidencia, per exemple, la relaci entre el conseller en cap lany 1714, Rafael Casanova, i Sant Boi.13 Quant als clergues, foren austriacistes tant el bisbe de Barcelona, Benet de Sala, senyor de Vallirana, com els diferents abats de Montserrat fins al 1713. Entre els austriacistes destacats ja a primera hora hi trobem comproms. A ms dells, trobem tamb un clergue secular: el rector de Gav i Sant Climent de Llobregat, Josep Mar, que lany 1701 protagonitz el complot de Gav. Aquest episodi succe just desprs de la destituci i expulsi de Catalunya del virrei austriacista Jordi de Hessen-Darmstadt. Cam de l'exili per via martima, va haver de refugiar-se d'una tempesta a Gav,14 on fou rebut per Josep Mar.15 Ell mateix avis destacats austriacistes barcelonins, que vingueren a Gav i conspiraren preparant el futur desembarcament de l'Arxiduc.16 La divisi entre filipistes i austriacistes fou notria en les Corts que Felip V tingu a Barcelona lany 1702, amb protagonisme per a alguns dels nobles de la comarca: Pere de Torrelles, com a protector del Bra Militar, present un dissentiment general demanant que la corona deixs de controlar les insaculacions, i retallant el donatiu exigit pel rei. Se li oposaren, entre daltres, Francescde Copons, senyor dErampruny, i Josep dAmat, senyor dAbrera.17 En cloure's aquelles Corts, el 14 de gener del 1702, Felip V premi els lleials amb ttols: Josep dAmat reb el marquesat de Castellbell,18 i Agust de Copons el marquesat de la Torre de Moja.19 A ms, aquest darrer i Francesc de Bournonville, bar consort dErampruny per la seva esposa Manuela dErill, foren nomenats gentilhmens de boca del rei o de clau honorria. Laustriacista Pere de Torrelles, en canvi, pel seu crrec, va ser agraciat amb un ttol de marqus, per el rebutj. Amb les Corts acabades, el 8 d'abril de 1702, Felip V sort cap a Itlia, on hi hagueren els primers enfrontaments de la guerra. L'nic noble catal d'importncia que l'acompanyava era Agust de Copons.

    7 F. Castellvi, op. Cit., p. 517, 518, 521 i 593. 8 Guillem Raimon dIvorra mor el 1707, i el succe el fill Ramon Flix dIvorra. N. Llonch, M. Pujol i J. Santacana, Un noble catal a la guerra de Successi. Exhumaci de la tomba del bar de Cervell, Llibres de matrcula, Calafell, 2009. 9 Esbs de bns i relacions a: Eduard Mart i Fraga, op. Cit., p. 379-380. 10 Vicen Duran, confiter de Barcelona, era capit tinent de la companyia dels confiters de la Coronela. F. de Castellv, vol. III, p. 696, vol IV, p. 359. 11 F. de Castellvi, vol. IV, p. 330. 12 F. de Castellv, vol. III, p. 708. Esbs de bns i relacions a: Eduard Mart i Fraga, op. Cit., p. 496-497. 13 C. Serret, Rafael Casanova i Comes. Conseller en cap, Sant Boi, 1996. 14 Corroborat per F. Castellv, Narraciones Histricas..., ms B.C. 421, tom II (1700-1701), f. 285r 15 Homilia de pare Baltasar Oliver durant el serm funerari en honor de Jordi de Hessen-Darmstadt a Sant Pere de Gav l'any 1706. J. Mar, Amantes lgrimas en flamante pyra..., BC, F. Bonsoms, 567, p. 10 i 12. 16 F. Castellv, op. cit., tom VII, f. 125r. Tamb a N. Feliu de la Pea, op. cit., vol II, p. 521. 17 N. Feliu de la Pea, op. cit., vol. II, p. 492-493. F. Castellv, op. cit., ff. 16r-31v i 91v-92r. 18 Fco. Jos Morales Roca, Prceres habilitados en las Cortes del Principado de Catalua, siglo XVII (1599-1713), Madrid, Hidalgia, 1983, vol. 1, p. 136. 19 F. Castellv, op. cit., tom III (1702-1705), ff. 48r , 92v - 94r.

  • 3

    Tot i la divisi de les elits, entre 1700 i 1705 el poder poltic catal fou fidel als Borbons. Malgrat tot, a Vic, petites partides guerrilleres salaren en armes. Entre els oficials filipistes que el virrei envi per reprimir-los hi havia Francesc de Bournonville. A la comarca, no tenim notcia de cap moviment popular en favor de l'Arxiduc, tot i que, de forma preventiva, el virrei empreson alguns austriacistes significats, com Josep Mar.20 Mentre, a la costa es materialitzava, sense oposici, un dispositiu de vigilncia contra un eventual desembarcament austriacista: Divendres proppassat entre onze y dotze de la nit pass en esta Vila un curreu de sa Exa, que V. M.s tenen ben ohida, ab la qual nos ordena posem talayas, per si acs se descubrs la armada enemiga, fent los fochs y fums acostumats,21 cosa que afect la torre de la Gurdia de Castelldefels. La situaci canvi lagost de 1705, amb larribada lexrcit austriacista. Tot i aix, la indiferncia local queda palesa quan, en ple desembarcament aliat, el Consell de Cent suggeria al virrei borbnic que, si el setge dels austriacistes era llarg, podia comptar daprovisionar-se de vi a Sant Boi, Viladecans, Gav i Castelldefels,22 en el mateix moment que el castell de Castelldefels era la primera fortalesa a caure en mans austriacistes, i servia de base d'operacions dAnton de Peguera, general de les milcies catalanes, i des dall senviava una circular als pobles sollicitant ajuda en forma de sometents i bagatges, i fidelitat. Tenim el testimoni d'una d'aquestes missives, arribada a Sitges: Vuy, dia pnt., per propi havem rebuda una orde per a Batllia y Jurats, peraqu luego y sens tardansa alguna anem a Castelldefels, a prestar obediencia a la Mag.t Cathlica de Carles Tercer (que Du g.de). I que tan