LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).

1. CAUSES I INICI DE LA GUERRA.

2. ELS BÀNDOLS ENFRONTATS.

3. INTERNACIONALITZACIÓ DE LA GUERRA.

4. EVOLUCIÓ DEL CONFLICTE.

5. CONSEQÜÈNCIES.

1. CAUSES I INICI DE LA GUERRA.

CAUSES DEL FRACÀS DEL COP D’ESTAT DEL 17 I 18 DE JULIOL DE 1936:-Els insurrectes no triomfen a llocs clau com Madrid, Barcelona, València, País Basc o les conques mineres del nord.-Les masses de població prenen les armes per a defensar la República.-L’enfrontament es va internacionalitzar ràpidament.-Les autoritats republicanes van estar indecises a l’inici a l’hora de donar armes als obrers.

2. ELS BÀNDOLS ENFRONTATS.

BÀNDOL INSURRECTE:•Exèrcit: Va ser l’element bàsic del cop, encara que no tot el recolzà. A l’inici no hi havia uniformitat ideològica dels militars.•La Falange: Partit minoritari feixista (ben vist per Alemanya i Itàlia) que es converteix en partit de masses. El seu líder José Antonio seria considerat un màrtir.•Els carlins: Amb força a Navarra (requetès).•L’església: La major part de la jerarquia recolzà als insurrectes, ja que veien a la República com un perill per a la seua influència.•Les oligarquies tradicionals, procedents de l'època del caciquisme també recolzaren la insurrecció.

PROTAGONISTES BÀNDOL SUBLEVAT

General MolaJosé Antonio

Calvo Sotelo

Queipo de LlanoCardenal Gomà

Franco

BÀNDOL REPUBLICÀ:Republicans burgesos: els partits que havien governat (Izquierda Republicana, Unión Republicana,…).Partits Nacionalistes (ERC, ORGA, PNV,…)Les forces obreres. Bàsiques per a la defensa de la República, però molt dividides i enfrontades entre elles:

• PSOE (el partit amb més diputats en Corts).• PCE (minoritari en la República, però amb gran

importància durant la guerra per la seua organització i eficàcia militar).

• POUM (dissidents del PCE i enfrontats a ells).• PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya).• CNT (sindicat anarquista, amb molta força a Catalunya i

Aragó).• UGT (sindicat socialista, amb més d’un milió d’afiliats).

PROTAGONISTES BÀNDOL REPUBLICÀ

Manuel AzañaJuan Negrín

General Miaja General Rojo

Largo Caballero Buenaventura DurrutiDolores Ibárruri. “La Pasionaria”

CARTELLS BÀNDOL SUBLEVAT

CARTELLS BÀNDOL REPUBLICÀ

Miguel de Unamuno

Millán Astray

3. INTERNACIONALITZACIÓ DEL CONFLICTE.

BRIGADES INTERNACIONALS

4. EVOLUCIÓ DEL CONFLICTE.

Guernika i Belchite

«Agustín era un xic sense inquietuds polítiques. El que estava passant a Espanya no era de la seua incumbència. A ell només li interessava la seua lluita diària amb la terra. Eixa vesprada tornava de l'horta amb l'aixadella al muscle, disposat a passar-ho bé en la Taverna. En la carretera es va trobar amb Miguel, un xic de les Joventuts Socialistes; també Miguel tornava del treball en l'horta, i junts van caminar cap al poble. Sense saber-ho, anaven a la trobada d'una d'eixes aventures que només es viuen una vegada. En el camí es van encreuar amb un requetè navarrès que passejava amb un dels nous regidors.El regidor va pronunciar unes paraules que, en si mateixes, eren inofensives:-Mira, ací tens a un dels més rojos del poble.El requetè no podia sentir açò sense entrar en santa indignació. Es va acomiadar del seu acompanyant i va seguir els xics.-Vinga, vingueu amb mi.-A on?-A l'Ajuntament.-Si nosaltres no hem fet res!-Això ja ho veurem allí.I ningú es va preocupar d'esbrinar-ho. Van entrar en la cel·la on hi havia ja altres tres persones. L'únic que no tenia molta por era Agustín, segur que podria aclarir les coses abans de la nit.Ja enfosquit, a l'acabar la seua partida de dòmino, els requetès van eixir de la Taverna i es van enfrontar amb l'excitant nit estiuenca. Algú va preguntar:-Hi ha algun roig en l'Ajuntament?-Segur que hi ha algun.-Perquè anem a per ells. I així va ser com els cinc homes van ser conduïts a les tàpies del cementeri i la nit es va omplir de tirs.»

Juliol de 1936, Racó de Soto (Rioja), poble ocupat pels rebels.

LA DICTADURA FRANQUISTA (1939-1975).

1. TOTALITARISME, AÏLLAMENT I AUTARQUIA.2. L’OBERTURA DEL RÈGIM.3. EL DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC.4. LA CRISI DEL FRANQUISME.

1. TOTALITARISME, AÏLLAMENT I AUTARQUIA.

2. L’OBERTURA DEL RÈGIM.

3. EL DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC.

INVERSIONS ESTRANGERES A ESPANYA

4. LA CRISI DEL FRANQUISME.