T-16 LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA 1936-1939

• 1.1 L’Alzamiento nacional.18 juliol del 36

• 1.2 La internacionalització del conflicte

• 1.3 Evolució i fases de la guerra• 1.4 Guerra a la zona franquista• 1.5 Guerra a la zona

republicana - Guerra i revolució! - Guerra o revolució? • 1.6 Conseqüències de la

Guerra Civil

1.1 L’Alzamiento nacional.18 juliol del 36

La dreta (eco. i soc.)Vol aconseguir ambles armes el que no

ha aconseguit a les urnes

MILITARSGenerals Mola, Sanjurjo,

Goded, Cabanellas,Queipo del Llano....

Franco.

ECONOMIAJoan March

Editorial Catòlica

CIVILSCarlins

Falange Española

• Cap de govern 18 de juliol: CASARES QUIROGA – no actua ràpid i no dóna les armes a les organitzacions obreres

• Cap de govern 19 de juliol: Dr. GIRAL – dona armes als sindicats i Front Popular = milicies+resistència+ guàrdia civil,mossos d’esquadra+guàrdia d’assalt= traven el cop d’estat. Controvèrsia actual.

EL MOMENT DE LA INSURRECCIÓ A CATALUNYA ( matí del 19 de juliol):

- Dirigida pel general Goded des de Mallorca- Es troba molta resistència ( no com el 1934, Fets d’Octubre)- Companys fa llegir a Goded una proclama de rendició per ràdio

(neutralitza els insurrectes de Figueres, Girona, La Seu i Lleida.- Goded fou empresonat a l’ Uruguay

Bàndols diferenciats i repartiment d’efectius

NACIONALS/INSURRECTES

• El cop d’estat triomfa a l’Espanya interior que vota la CEDA.

• L’Espanya agrícola

Exèrcit d’Àfrica ( regulars “moros”, legió...) els més ben preparats

Com travessar l’estret de Gibraltar? Demanen ajuda a Mussolini i Hitler

REPUBLICANS

• El cop d’estat fracassa a l’Espanya perifèrica que vota el front popular

• L’Espanya industrialitzada i minera

L’aviació, l’armada, zona minera i industrial. Fàbriques d’armament. Falten comandaments

No va ser una guerra entre dos exèrcits sinó entre un exèrcit regular i un grup de milicians

1.2 la internacionalització del conflicte

• França i Gran Bretanya: PACTE DE NO INTERVENCIÓ (por)

• URSS: recomana al PCE que col·labori amb republicans i socialistes. Proporciona Armes. Promou BRIGADISTES INTERNACIONALS (60 països)

• Alemanya: Legió Còndor (17000 soldats)

• Itàlia: Mussolini finança la Falange des de 1935. Instal·la base aeronaval a Palma de Mallorca (100000 soldats)

• Portugal• EUA : neutrals però vendran

petroli i camions a Franco durant tota la guerra

Sense ajuda feixista i permissivitat democràtica el cop d’estat no s’hauria convertit en una llarga guerra

La Guerra Civil espanyola té fort ressò internacional: és el primer escenari de lluita entre la DEMOCRÂCIA i el FEIXISME

1.3 Evolució i fases de la guerra

5 fases

1) D’ Andalusia al “miracle de Madrid” (juliol-novembre 36)

2) LA Batalla de Madrid. La caiguda del Front Nord (gener-març 37)

3) La caiguda del FrontNord ( març-octubre 37)

4) De Terol al mar Mediterrani (38)

5) Caiguda de Catalunya (reraguarda republicana) i fi de la guerra (desembre 38-abril 39)

1. D’ Andalusia al “miracle de Madrid” (juliol/novembre 36)- La legió i els regulars sota el comandament de Yagüe ocupen Andalusia

occidental i Badajoz (forta repressió)- El General Varela es desvia del seu principal objectiu que era Madrid per

alliberar els assetjats a l’alcàsser de Toledo (Moscardó)- L’1 d’octubre a Burgos, el general Franco és desinat cap d’Estat

“Generalísimo del ejército español”- Novembre – l’ofensiva nacional s’acosta a Madrid, però Madrid resisteix i

esdevé símbol de lluita antifeixista. Moment de l’arribada dels Brigadistes Internacionals

- El govern es trasllada de Madrid a València. Desembre s’acosta la ofensiva a Madrid

2. Batalla de Madrid (gener/febrer/març 37)- Fracassen els tres intents d’ocupació de Madrid

1) Gener: els nacionals arriben a les portes de Madrid. Fortificació del Front.

2) Febrer. Batalla del Jarama: intent nacional de tallar la carretera València-Madrid--------fracàs nacional. Mentre cau Màlaga.

3) Març: Batalla de Guadalajara: Moscardó intenta ocupar la ciutat amb l’objectiu d’encerclar Madrid. Pes ofensiva forces italianes----fracàs ja que els republicans ataquen amb suport dels russos i l’ajut dels B.I

3. Caiguda del Front Nord (març/octubre del 37)- Franco deixa de banda la ocupació de Madrid i va cap al Nord.- Els nacionals ataquen Astúries i el País Basc (ajudats pels carlins navarresos, els

italians i la legió còndor)- La novetat van ser els bombardejos aeris. Guernika: primera ciutat

repetidament bombardejada per l’aviació de la història. Legió Còndor.- GB i F deixaran sense aliments ni armes la zona nord- Bilbao caurà el 19 de juny de 37, poc després Astúries i l’octubre cau Gijón

Operació de distracció republicana per evitar la caiguda del Front Nord l’estiu del 37

Batalla de Brunete

- Al front de Madrid (20 dies)- Fracàs republicà

Batalla de Belchite- Al Front d’ Aragó- Triomf republicà (el govern aprofita per

acabar amb l’experiència del comunisme llibertari dirigida pel Consell de l’Aragó, que serpa dissolt)

4. De Terol al Mar Mediterrani (38)

- El desembre del 37 la República llença una ofensiva sobre Terol, el gener la ciutat cau a mans republicanes però Franco no ho accepta i al Febrer ela nacional recuperen la ciutat

- Març 38 – ofensiva franquista cap a l’est; Lleida cau el 4 d’abril, Vinaròs el 15 d’

Quan sembla que València està a punt de caure en mans nacionals hi ha una reacció republicana:

LA BATALLA DE L’EBRE - 4 mesos (juliol-novembre 38) - Planejada pel general republicà Rojo per tallar l’atac franquista a

València - Les tropes republicanes atravessaren el riu Ebre per Mequinensa i Flix

però el contraatac nacional amb clara superioritat armamentística convertí la batalla de l’Ebre en una sagnant batalla de desgast.

- Novembre del 38 – retirada republicana. Tornen a passar l’Ebre.

• Setembre 1938 – PACTE DE MUNIC- F i GB tornen a cedir davant les pressions alemanyes. Accepten l’expansionisme de Hitler. Txecosl/Sudets

• Els Brigadistes Internacionals són acomiadats a Barcelona d’acord amb les decisions del Comitè de No- Intervenció. Hitler i Mussolini decideixen reforçar les seves tropes a Espanya. Es trenquen les línies republicanes.

BRIGADES INTERNACIONALS

5. La caiguda de Catalunya i la fi de la guerra (desembre 38 – abril 39)- Mentre al gener del 39 Franco rep armes alemanyes, França retè a la

frontera armes i avions enviats per Stalin a la República.- El desequilibri armamentístic i el desgast de la població i del govern propicia

la caiguda de Catalunya en 40 dies. 26 gener cau BCN

- CASTELL DE SANT FERRAN. Figueres, 5 de març del 39 - Negrín reuneix les darreres Corts republicanes - Condicions de pau:

1) Exclusió de la presència estrangera 2) Referèndum sobre el règim 3) Renúncia a les represàliesTot plegat, evidentment, innegociable

http://arqueologiadelpuntdevista.blogspot.com/• http://www.figueres2009.cat/cat/activitat.php?id=74&mes=2&dia=6

Els 13 punts de NegrínELS “13 PUNTS”Els cèlebres “Tretze Punts” aprovats pel Consell de Ministres del dia 30 d’abril de 1938 i fets públics a Barcelona l’1 de maig eren:1 La independència d’Espanya2 Alliberar-la de militars i estrangers invasors3 República democràtica amb un govern de plena autoritat4 Plebiscit per determinar l’estructuració jurídica i social de la República Espanyola5 Llibertats regionals sense menyspreu de la unitat espanyola 6 Consciència ciutadana garantidaper l’Estat7 Garantia de la propietat legítima i protecció de l’element productor8 Democràcia camperola i liquidació de la propietat semifeudal9 Legislació social que garanteixi els drets del treballador10 Millora cultural, física i moral de la raça.11 Exèrcit al servei de la Nació, lliure de tendències i partits12 Renúncia a la guerra com a instrument de política nacional 13 Àmplia amnistia per als espanyols que vulguin reconstruir i engrandir Espanya

Aquests punts es van reduir només a tres en la darrera sessió de les Corts republicanes, celebrada al Castell de Figueres l’1 de febrer de 1939: 1 Independència d’Espanya respecte a qualsevol de les potències que intervenien en el conflicte 2 Adopció d’un règim consensuat 3 Absència de represàlies posteriors

1.4 La guerra en zona franquista - Franco: de General a “Generalisimo”. Causes:

- Manca d’unitat ideològica de les forces colpistes - Manca de pla predissenyat ( qui ho havia de dirigir, qui estaria al capdavant quan

tot s’acabés...)- El fracàs del cop d’Estat i l’allargament de la guerra

- Mort accidental de Sanjurjo (juliol 36) - Creació de la Junta de Defensa Nacional: Govern de Burgos on “manava” Mola. Tenia com a missió de governar la zona ocupada però no dirigir les operacions militars. - Acumulació progressiva de poders militars a mans de Franco. Hi ha qui diu que va allargar la guerra expressament. Alhora va ser reconegut per Hitler i Mussolini com a únic interlocutor. - Octubre del 36 – Franco és nomenat Cap d’Estat i Generalísimio de los ejércitos españoles.Alhora dissol la Junta de Defensa i es substitueix per una Junta Tècnica (Burgos i Salamanca)

- Afusellament de José Antonio Primo de Rivera ( nov-36) – ja no hi haurà discussió (moral com a mínim) de qui portarà la direcció de l’Espanya Nacional.

- Creació de Partit Únic: Falange Tradicionalista y de la JONS (37), emmirallat en el model nazi-feixista.

- Formació del Govern de Burgos: Suspensió de la Junta Tècnica. Franco és nomenat Caudillo, a l’estil Führer i el Duce.

A partir d’aquí, amb el poder consolidat i amb la victòria a l’abast es comencen a pendre mesures típiques d’un estat d’estil feixista: Fuero del Trabajo, sindicat vertical, nacionalcatolicisme...) i assegurar-se, sobretot, l’aliança de l’església i de les classes benestants.

• Junt amb l’avenç militar s’articulava una repressió contundent i sanguinària, encarada a eliminar l’enemic per construir un Estado Nuevo, on no tingues cabuda la hidra roja..

• La repressió va continuar durant la postguerra. Van morir més persones en la postguerra que en la guerra.

• A Catalunya, la guerra també fou civil. Hi va haver Catalans de Franco (no entusiastes, però sí franquistes). Uns 60.000 van fugir a la zona nacional (perseguits). Malgrat això, sempre van ser malvistos pel règim.

• ZONA REVOLTADA:- Reforçament de jerarquies tradicionals- Manteniment estructura economicosocial- Concentració poder en una sola persona- Contrarevolució per mitjà del terror: afusellaments. purgues

contrarevolucionàries ( 1 capellà + 1 guàrdia civil + 1propietari rural important). Odi als intel.lectuals (metges, mestres). Federico Garcia Lorca.

• http://www.youtube.com/watch?v=eCwqZjku16A. Subtitulat anglès• http://www.youtube.com/watch?v=7q4-pIgG28U. Sub anglès. Imatges , testi• http://www.youtube.com/watch?v=O1kRat_f4gE. Mur• Muerte en Granada- Andy Garcia

1.6 Guerra i revolució! Guerra o revolució?

• La revolta va ser incontrolada. Anava contra tots els que eren vistos com agents de l’ordre etern (església, militars,burgesos...,).Al sud s’afusellaven capellans i guàrdies civils, al país basc no...Hi ha qui troba l’oportunitat d’alliberar els odis reprimits, cremats registres, esglésies, actes judicials...Descrèdit de la república a ulls internacionals. Tribunals.

• Set 36 Cap de Govern – F.Largo Caballero, socialista revolucionari que farà entrar al govern ministres anarquistes (Federica Montseny, primera dona ministra del govern d’Espanya)

• L’espontaneïtat inicial es va anar reordenant a través de comitès locals (substituïen als ajuntaments).Els seus protagonistes eren els partits i sindicats d’esquerres

• A Catalunya, la CNT-FAI va impulsar el Comitè de Milícies Antifeixistes.

ELS NACIONALS AB AVEN GUANYANT TERRITORI= NECESSITAT DE REORGANITZAR-SE = DIVISIÓ ZONA REPUBLICANA

Divisió zona republicana

ERC, PSUC, UGT, PSOE I PCE CNT-FAI I POUMCal prioritzar la victòria de la guerra Cal prioritzar la revolucióÉs urgent crear un exèrcit eficaç donant poder i benestarLa revolució vindrà després al poble la gent s’entusiasmarà

amb la república i es guanyarà la guerra contra el feixisme.

• En aquesta línia el govern de Largo Caballero a Madrid i el Govern d’unitat presidit per Tarradellas (amb presència de tots els partits i de la CNT) intenta posar ordre:

- Es dissol el Comitè de Milícies Antifeixistes- Es dissolen els Comitè locals (tornen els ajuntaments)

- La Generalitat vol començar a intervenir en l’economia (col·lectivitzacions)

AIXÒ CREA MAL ESTAR ENTRE ELS ANARQUISTES JA QUE D’AQUESTA MANERA ES DONA MÉS PODER A LA UGT COM A

SINDICAT I AL PSUC COM A PARTIT

• Obra de govern:

- Decret de col·lectivitzacions: es ratificava el procés que havia començat espontàniament. Quedaven automàticament col·lectivitzades totes les empreses de més de 100 treballadors.

- Reorientació de la indústria a fins bèl.lics.- Col·lectivitzacions agràries- Mesures per intentar millorar les condicions de vida- Mesures culturals,propaganda, escola, sanitat pública...

PUNT D’INFLEXIÓ“Fets de maig del 37”

Enfrontament al centre de BCN entre anarquistes (CNT, POUM) i “socialistes” que donaven suport a la Generalitat (PSUC, ERC,UGT). Els anarquistes tenien ocupat l’edifici de Telefònica. La lluita va durar una setmana i es va estendre per tota la ciutat

Els fets de Maig van ser l’excusa perfecte perquè el govern intervingués a Catalunya. Va enviar 5000 guàrdies d’assalt per posar fi a la crisi. Indignació general.

Amb l’excusa el govern es traslladà de València a Bcn (nov.37)

• El conflicte va acabar amb 200 morts, i amb importants conseqüències:

- El govern de la República va suspendre les competències d’ordre públic a la Generalitat

- Declivi polític i social de la CNT-FAI- Dissolució del POUM i repressió contra els seus militants

(assassinat d’Andreu Nin a mans dels serveis secrets d’Stalin)- Increment del protagonisme del PSUC (PCE)- Canvis estratègies militars (columnes per tropes regulars,...)- Dimiteix Largo Caballero i puja Juan Negrín (més autoritat, més

dirigisme...)- Cancis al govern de la Generalitat (Companys canvia l’aliança

d’ERC amb la CNT per l’aliança amb el PSUC.

Frederica Montseny• Federica Montseny i Mañé (Madrid, 12 de febrer de 1905 - Tolosa de Llenguadoc, 14 de gener

de 1994) va ser una líder anarquista, va ser ministra durant la II República Espanyola i la primera dona ministra de l'Europa Occidental.

• Biografia• Filla dels també anarquistes Joan Montseny (Federico Urales) i Teresa Mañé (Soledad Gustavo),

dos coneguts mestres llibertaris propulsors de l'escola racionalista de Francesc Ferrer i Guàrdia i editors de La Revista Blanca, una publicació destacada dins el pensament llibertari espanyol durant el primer terç del segle XX. La seva educació va ésser impartida per la seva mare i la va completar d'una manera autodidacta llegint literatura o teatre, tant fossin clàssics com obres contemporànies. Va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona.

• Amb 18 anys ja defensava clarament l'anarquisme, edat a la qual va publicar el seu primer article a Solidaridad Obrera. D'aleshores ençà no va parar d'escriure col·laborant freqüentment amb La Revista Blanca i en les seves col·lacions de narrativa La Novel·la Ideal i Voluntad. Durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera va escriure tres novel·les centrades en l'emancipació femenina, La Victoria, El hijo de Clara i La indomable. Ja llavors defensava la igualtat entre sexes dins d'una societat sense Estat ni capital. Es desmarcava de les feministes de la seva època que solament pretenien un reconeixement polític de la dona dins la societat capitalista.

• Entre els mesos de novembre de 1936 i maig de 1937, Federica es va fer càrrec del Ministeri de Sanitat i Assistència Social en el govern del socialista Francisco Largo Caballero. La seva tasca en el govern es va veure limitada per la curta durada del seu mandat. No obstant això, en pocs mesos planejà llocs d'acollida per a la infància, menjadors per a embarassades, una llista de professions exercides per persones discapacitades i el primer projecte de llei de l'avortament a Espanya. Pràcticament cap dels seus projectes va arribar a executar-se. El seu projecte de llei de l'avortament va rebre l'oposició d'altres ministres del govern i va deixar-se de banda quan Federica va sortir del govern a causa dels Fets de maig del 1937. El dret a l'avortament no seria reconegut a Espanya fins cinquanta anys després.

• El 1938, després de la caiguda del govern de Largo Caballero, presidí el 1er comitè d'enllaç CNT-UGT i fou la responsable del Departament de Sanitat de la Comissió de Batallons de Voluntaris . Va defensar el POUM de les acusacions de traïció fetes per part dels dirigents del PSUC i el PCE. També va intercedir entre les disputes armades entre el PSUC i militants de CNT pel control de l'edifici de Telefònica a Barcelona.

• Va exiliar-se a França, en finalitzar la Guerra Civil Espanyola, continuant amb el seu treball sindical a la CNT. El 1977 va retornar a l'Estat Espanyol per a la reconstrucció del sindicat ara en territori espanyol. Ni l'exili ni els seus problemes de visió van impossibilitar-la en la propaganda i difusió dels ideals llibertaris que defensava. Va morir el 1994 a la ciutat dTolosa de Llenguadoc.

Andreu Nin• Andreu Nin i Pérez va ser un dels personatges més importants del marxisme

revolucionari a Catalunya.• Andreu Nin nasqué a El Vendrell (Baix Penedès) el 4 de febrer de l'any 1892, fill

d'un sabater i una pagesa. Tot i els seus orígens modestos, va estudiar magisteri a Tarragona i va exercir de mestre d'escola. Posteriorment, es va traslladar a Barcelona per a estudiar magisteri superior poc abans de la Primera Guerra Mundial. Tot i que exercí durant un temps, en una escola laica i lliberal, aviat es dedicà al periodisme i a la política.

• L'any 1917 fou clau per a la seva vida. Successos com la vaga general de l'agost, la Revolució Russa o les lluites entre la patronal barcelonina i els sindicats, sobre tot la CNT, del que va formar part, el van marcar profundament. Si be s'integrà primer a les files de la Federació del Partit Socialista Obrer Espanyol a Catalunya, aviat va abraçar la causa del sindicalisme revolucionari. Nin va arribar a ser un dels personatges claus de la Internacional comunista i la Internacional Sindical Roja i visqué des del 1921 a Moscou, on va conèixer i col·laborà amb personatges com Lenin o Trotski, tot i que hagué de marxar el 1930 a causa de la repressió de Stalin[1].

• Després dels Fets d'Octubre del 1934, prengué part en la fundació del POUM (Partit Obrer d'Unificació Marxista), d'inspiració trotskista, fruit de la fusió entre Esquerra Comunista i el Bloc Obrer i Camperol (BOC), que tingué lloc el 29 de setembre de 1935, i del que, al començament de la Guerra Civil Espanyola, n'esdevingué secretari polític.

• Després dels Fets de maig del 1937, en el que s'enfrontaren violentament membres de la CNT-FAI i el POUM per una banda i del partits del govern de la Generalitat (UGT, PSUC i ERC) per l'altre, s'inicià una persecució del POUM que portà a la detenció de gran nombre de membres del partit i a la seva il.legalització. Dins d'aquest context, Andreu Nin va ser detingut el dia 16 de juny de 1937 davant de la seu del seu partit a la Rambla de Barcelona[2]. Nin va desaparèixer durant el seu trasllat a València i fou conduït a la presó d'Alcalà d'Henares. Allí, sense registrar-ne la seva entrada, va ser torturat i assassinat per agents de la policia soviètica, a les ordres del Cònsol General de la URSS a Barcelona i enllaç del NKVD amb el Ministeri de l'Interior, el General Alexander Orlov[3], en l'anomenada operació Nikolai. Les circumstàncies exactes de la seva mort no han estat mai aclarides.

• Més enllà de la seva trajectòria política, se li reconeix el fet d'haver estat un excel·lent traductor directe al català de les grans obres de la literatura russa (Fiódor Dostoievski, Lev Nikolàievitx Tolstoi...)

1.6 Conseqüències de la Guerra Civil

• Econòmiques: Pèrdues materials incalculables. Aproximadament 180.000.000 d’euros (30.000 milions de pessetes de l’any 1935. Avui serien uns 25.000 milions d’euros. (1/3 dels caps de bestiar,1/3 de la marina mercant, 50% del material ferroviari, 500.000 vivendes destruïdes.

• Demogràfiques: Sobre el nombre de morts i ferits encara avui dia hi ha discrepàncies. Arribarien aproximadament cap a les 800.000 persones ( 400.000 del 36 al 39, 3000.000 al camp de batalla, 150.000 represaliats o executats del 39 al 42 i de la misèria de la postguerra deguda a la fam i la manca de medicaments unes 350.000. Tenim un total d’entre 700.000 i 800.000 morts per culpa de la guerra.

A més cal afegir la xifra d’exiliats que es calcula que va ser d’uns 300.000 persones que van fugir( per no tornar), en primer lloc a França i posteriorment van anar a l’Amèrica Llatina ( especialment a Mèxic)

• Polítiques: Es va instaurar un règim dictatorial centralista, repressor de les nacionalitats

històriques (“separatismos”) i de les llibertats democràtiques.• Culturals: La implantació del “nacionalcatolicisme” va significar l’exili per la majoria

dels intel·lectuals (científics, escriptors, historiadors, etc.) i el conseqüent empobriment de les activitats científiques i culturals, especialment la universitària.

El franquisme va realitzar una implacable repressió de les llengües i cultures no castellanes (basca, gallega i catalana) i també de la castellana quan no responia a la seva ideologia.

La duresa de la repressió franquista va mantenir oberta la ferida de la guerra. Alguns supervivents de la guerra es van negar sistemàticament a recordar, explicar o parlar d’ella ( després de més de mig segle després d’haver-se acabat)