Jose Codoñer

Alex Ramón

Josep Peris

Raul Solano

Adri Nicolas

2on Batxiller A

Florida

Els dos textos a analitzar son fonts primàries degut a que provenen

de l’època que tracten. En aquest cas el primer text és una cridada

per part del general Franco a l’exercit i a les ordres públiques. Pel que

fa al segón, tracta del discurs que va fer Franco un més després de la

fi de la Guerra Civil on es proclama la Dictadura.

Respecte a la tipologia textual, el primer text es polític-social perque

es una cridada del general Franco per tal de incitar a la població i a

les ordres públiques per recolçar la guerra. El segón text es polític

degut a que es un discurs del cap d’ Estat Franco quan finalitzà la guerra en el “Desfile de La Victoria”.

En amdos casos, l’autor es individual i es Francisco Franco. El primer

discurs es va transmetre mitjançant la radio i el segón ho va fer en

públic en el “Desfile de La Victoria”.

Francisco Franco (1892-1975) va ser militar i polític espanyol, cap de

l’Estat (1936-1975) responsable del régim autoritari que es va iniciar

durant la Guerra Civil /1936-39) i que va concloure amb la mort d’ell

mateix (franquisme).

El proposit de Franco, quan va fer el primer discurs, va ser concienciar als militars i a la gent del poble de fer la guerra

mitjançant un medi de comunicació com és la radio. Per altra banda,

la finalitat del segón era fer públic la proclamació de la seua dictadura

en el “Desfile de la Victoria”.

El destinatari de ambdos textos va ser la població espanyola i també,

en el primer, les ordres públiques.

Les idees principals dels textos son la cridada que fa el general

Franco al poble i a les ordres públiques per tal de fer la guerra i

donar-li revelancia a la victoria dels franquistes front als republicans,

respectivament.

Les idees secundaries del primer text son que la situació de vagues i grans disputes polítiques entre els diversos partits servixen, a Franco,

per tal de fer la guerra i també altra idea secundaria d’aquest text és

que Franco es recolça en l’exercit principalment i això el favoreix en

quant a la guerra.

Del segón text les ides secundaries seríen que Franco vol prendre

mesures per tal de “millorar” el païs i que demana ajuda per part de

tota la població per tal de fer aquestes mesures.

Els textos es contextualizen en el període de “La Guerra Civil

Espanyola” (1936-1939). Més concretament, el primer en l’inici de la

guerra amb la sublevació militar que començà el 17 de Juliol a Ceuta i

Melilla dirigida pel general Franco. El segón fa referencia a la fi de la

guerra, en el “Desfile de la Victoria”, on Franco va fer un discurs en el

qual li donà importancia a la victoria dels franquistes.

Les dos definicions que anem a explicar son:

Junta de defensa nacional de Burgos: Va ser un organisme creat el 24

de juliol de 1936 a Burgos amb Miguel Cabenallas Ferrer com a

president del mateix, pels militars sublevats del colp d’estat fallit que

va donar lloc a la Guerra Civil Espanyola, i que va assumir durant un

plaç i de forma colegiada tots els poders de l’Estat en el territori

controlat pels colpistes, i conegut durant un temps com la Zona nacional o Zona sublevada. La principal funció a realitzar que es va

encomanar a la Junta de Defensa va ser l’asesorament de les tropes

militars fornt al atacs.

Milicies antifranquistes: Les milicies antifranquistes, son cosos armats

no pertanyents al exércit, que varen combatre al costat dels

republicans durant la Guerra Civil Española (1936-39). Es varen

formar al voltant de partits polítics i sindicats obrers, per defensar els

partits locals contra les agresions de grups violents fascistes com la

Falange. Varen estar compostes per militants de la Juventudes

Socialistas Unificadas i de filiació majoritariament comunista.

Inici i desarroll de la guerra i la evolució política dels bandos durant

l’enfrentament.

La guerra civil estallà amb el colp d’estat el 18 de Juliol de 1936

contra el gobiern del “Frente Popular”, aquest colp d’estat sóls

contava amb el suport de la mitat del poble i del ejercit: “En todas las

regiones, el Ejército, la Marina y las fuerzas del orden público se

lanzan a defender la patria”.Açò provocà la divisió del país en dos

bandols distints que inmediatament iniciaren La guerra civil Española.

Este colp d’estat es dona per el rebuig a les mesures que el gobiern

de la República estava prenent en quant a problemes polítics,

económics i socio-culturals. En quant als económics, no estaven conformes amb la reforma agraria i amb la reforma laboral. Els

nacionalistes no volien una economía lliure i per aixó Franco va dir al

“Desfile de la Victoria” que “La Victoria se malograría si... dejásemos

en libertad de acción a los defensores de una economía liberal que

facilitaba la explotación de los débiles por los mejor dotados”. La

situació social del moment, en quant a vagues i alçaments contra els

empresaris per part dels treballadors també va ser motiu pel qual

Franco s’alçà: “La situación de España es cada día que pasa más

crítica; la anarquía reina en la mayoría de sus campos y pueblos.

Huelgas revolucionarias de todo orden paralizan la vida de la nación.”

Per altra part, el bàndol nacionalista no estava d’acord en quant a la separació de la Esglesia y el Estat i tampoc estava a favor de la

reforma educativa que estava prenent parte el gobiern. Estes causes

desencadenaren en la guerra civil gracies al suport exterior de Italia i

Alemania als sublevats, junt amb els asesinats del teniente José

Castillo i del líder monárquic Calvo Sotelo.

La insurrecció militar es va iniciar en Melilla el 17 de juliol de 1936 i

es va extendir al protectorat de Marroc. El 18 y 19 de julio, el colp es

va extendir a la península i als arxipèlag. El colp triunfà en les

comunitats ón la dreta era forta: Castilla, Lleó, Galicia, Balears o

Navarra. També en Aragó, Sevilla, Oviedo, Toledo, Granada i Córdoba, aprofitant de la sorpresa i de la lenta resposta de les forçes

leals al Gobern. A pesar d’aixo, la República va conseguir mantindre

la porción més important del territori espanyol i la fidelitat de bona

parte de la Guardia Civil i d’Exércit, sobre tota la Armada i la Aviació.

L’area arrebatada al gobern republican era inferior a les previsions

dels conspiradors, pero no tan insignificant como per a fer que aquest

abandonaren els seus plans. En les semanes posteriors al 18 de juliol

es va estabilizar el front de ambdues arees, fent comprender als

contendients la necesitat de preparar-se per a un llarg enfrontament.

Mentre que l'àrea nacionalista tenia reserves de gra, el bestiar i les mines de carbó de Castella i de Galícia i especialment tenia un exèrcit

molt més preparat que la zona republicà amb regions industrials de

La Manxa i l'hort d'Orient, així com l'or es reserva del Banc

d'Espanya. L'exèrcit republicà es queda desarticulat perquè la majoria

dels oficials es varen sublevar i el govern va disoldre l'exèrcit que

considerava de dubtós lleialtat. Pel que fa a milions d'habitants, la

República contava amb superioritat "14 milions" en comparació amb

11 milions d'els sublevats.

Els dos costats defensaven dues posicions oposades, per als

sublevats, la "Glorioso Alzamiento Nacional", s'ha fet per "salvar

d'Espanya de l'anarquia i restaurar l'ordre, a través d'una"creuada

d'alliberament"contra anarquistes, comunistes, socialistes, separatistes i maçons." Mentre que l'Espanya

republicana aguantaren el govern de la República, lluitaren per

mantenir els "èxits" de la República i aturar l'avanç del feixisme que

s'estenia per tot Europa.

La guerra finalment va esclatar el 18 de juliol de 1936 i va durar

fins març de 1937, el desenvolupament de la guerra va tenir tres

fases principalment, la primera fase durar 8 mesos, va començar amb

l'entrada de l'exèrcit en la peniusula i va acabar amb l'últim intent del

exercit sublevat de controlar Madrid a la batalla de Guadalajara.

En la primera fase la República va desmantellar l'exèrcit per a

posteriorment reorganitzar-lo en patrulles de voluntaris i sense un

comandament unificat, mentre que les tropes franquistes, entrenades

a l'Àfrica, penetraven a través de l'estret de Gibraltar. La segona part

de la primera fase comprèn un conjunt de batalles per a

control Madrid i va acabar després d'una ofensiva rebutjada per la

ciutat de Madrid el 7 de novembre pels insurgents

La segona etapa dura fins la batalla del riu Ebre quan la República va

ser gairebé derrotat, mentre que al principi les dues forces estaven nivellades, la primera derrota Republicana important era la conquesta

de la cornisa cantàbrica per Franco (abril-octubre 1937). Uns mesos

més tard va començar la batalla de Terol, ón inicialment els

Republicans van tenir ventaja, encara que un trimestre després,

Franco la reconquista i en abril s'obre cami cap al Mediterrània per el

nord de l'Ebre, començant i aïllar el territori republicà. Finalment la

batalla de l'Ebre (26 de juliol - 15 de novembre de 1938) en el qual hi

eren ferotges les batalles i on el bàndol republicà finalment va patir

una gran derrota.

La part final de la guerra és la més curta i en el qual hi ha menys guerrera activitat (15 de novembre de 1938 – 28 de març de 1939),

acaba amb la descomposiciò política interna de la República i conclou

amb el colp d'estat dle coronel Casado a Madrid, contra el govern de

Negrín i les últimes ofensives a l'Espanya del Nord, finalment es crea

la Lley de Responsabilitats Politiques amb la finalitat d'evitar

continuar la guerra o participació d'Europa en el conflicte. Les tropes

de Franco finalment va aconseguir entrar a Madrid el 28 de març.

Pel que respecta a la evolució política de les dues zones durant “La

Guerra civil” en la zona republicana es va establir al 1936 un govern

d’unitat presidit pel socialista Largo Caballero. La missió d’aquest govern era mantindre el control de la situació i fer front al problema

que plantejava la guerra.

En el bándol republicá es varen enfrontar dos moviments ideologics

que varen ser promoguts per la CNT-FAI i POUM per una banda,

proclamant la revolució i la guerra a la mateixa vegada i per altra

banda el PSOE i el PCE que pensaben que el primer era la guerra i

després la revolució.

La crisi que va sorgir a maig de 1937 va provocar la dimissió de Largo

Caballero i va sorgir un nou govern presidit per Negrín recolçat pel

PSOE i PCE.

En el bàndol nacionalista predominaba un govern provisional al

principi de la guerra que estava format per la Junta de Defensa

Nacional que el seu funcionament es basaba en estructurar als

moviments militars. Es van disoldre tots el partits i es van suprimir

totes les llibertats en les parts nacionalistes.

En quant a les reformes republicanes es van disoldre també i es va

tornar els dominis agraris als seus propietaris. També es varen

implantar totes les mesures feixistes. Principalment seguía el model

feixista Italià i Alemà.

A la fi de la guerra es va impossar la Dictadura que va acabar amb el

govern republicà com el model provisional al territori republicà.

Per concloure el tema que hem estat analitzant podem observar que

l'etapa que vetjem reflexada és la Guerra Civil de 1936-1939, que va

sorgir desprès de la 2a Repùblica .

Primerament podem dir que, la Guerra Civil , va ser un conflicte

social, polític i militar que va desencadenar en Espanya desprès de

fracassar el colp d’ estat de 17 i 18 de Juliol de 1936 a Melilla,

portada a cap per una part del exèrcit contra el gobern vigent de la

2a República i que es declararía per acabada l’ 1 d’ Abril de 1939. La

caracteristica més important d'aquest període podem dir que van ser clarament les graus conseqüències que van sofrir dins del nostre país,

unes conseqüències que van marcar en gran mesura la història

posterior de España, exepcionalment dramátiques i duraderes.

L’historia d’Espanya va cambiar a partir de 1975 amb la mort del

general Franco, va entrar al poder Joan Carles de Borbó, que amb

Adolfo Suarez van fer possible un Estat democratic, amb una nova

Constitució que sería aprovada en 1978.

El Sistema Liberal va ser uns dels primers pasos per tal d’anar

conseguint aquesta democràcia. Aquesta democràcia estava

protegida per una Constitució, on l'Estat es podía organitzar en dos

tipus de govern totalment diferents , com eren la monarquia

parlamentària o una república. També podiem apreciar en la

Constitució, la divisió de poders en diferents institución que hi havien; Poder legislatiu residia en les mans del Parlament o les Corts,

el poder executiu es trobava en el Govern i per últim el poder judicial

tenia correspondència en els Tribunals de Justícia. Amb aquesta

separació va haver un grau major d’ imparcialitat , justícia i així

mateix d’ objectivitat.

Tot seguit, en el Sistema Liberal, podem dir que les Corts no eren

solament consultives, sinó que la sobirania, ja nacional o popular, es

podia compratir entre el moncarca o Cap de l’ Estat i les Corts, sobre

les que recau el poder de la nació. En aquesta Constitució s’afixen

drets individuals i col·lectius de tots els ciutadans i l’ igualtat davant

la llei de tots els ciutadans. Gràcies al Sistema Liberal, el cos electoral

es va ampliar en funció de la voluntatdel govern, provocant una participació més gran de barons en les eleccions.

Cap a l'Antic Règim, el model d'Estat practicat era un model ,

de monarquia absoluta, en que tots els poders de l’Estat (legislatiu,

executiu i judicial) residien en el rei. La societat era teocèntrica,es a

dir, una doctrina on el rei era el centre de tot l’univers, aquesta raó

acceptava la teoria de l'origen diví del poder, on es reflexava que per

el rei sols havia responía dels seus actes davant de Déu. Tot i això,

les institucions existents , tenien un paper solament consultiu, com

les Corts, que elles tenien un objectiu d’ orientació cap al rei, però al

fi i al cap, el rei era qui prenia totes les decicions. En l’ època , la situació política que hi havia, va dur a una nul.la

participació dels súbdits, donat que el moncarca tenia una actuació

per tal de guanyar beneficis per a ell mateixa, sense prestar atenció a

l’ opinió del poble, encara que foren els tercer estament, el menys

beneficiat.

Anteriorment a la República, Miguel Primo de Rivera, amb el suport

del Rei Alfons XIII, va establir, una dictadura pròpia , amb certs

aspectes que tenien algunes semblançes amb l’ Antic Règim i

també característiques paregudes al franquisme. Es més, José

Antonio, el fill de Primo de Rivera, es va posar al cárrec d’un partit

polític anomenat ‘Falange Espanyola' que amb la mort de aquest, es

va convertir en l’ unic partit establert durant la dictadura Franquista, que a més a més, es va cambiar el nom, la FET de les JONS.

Respecte a les reformes polítiques que es varen implantar durant la

2a República van ser eliminades a causa de la victòria del bàndol

nacional en la Guerra Civil i també del posterior règim Franquista. En

els anys de postguerra ,la fam i l'extrema necessitat que va afectar la

majoria de la població espanyola, van ser trets característics, mentre

que una minoria es tenía un benefici de la política econòmica

intervencionista del règim de l’època. Encara que el protagonisme va

tornar a recaure en el sector militar, la situació de penúria general va

reflectir l'ambient que es va viure en els antics règims autoritaris i

absolutistes, própia de l'Antic Règim.

Com a causa de la fi de la dictadura i l’ aprovada Constitució de 1978,

es va instaurar a Espanya, un Sistema Democràtic. Aquest període, fou el més llarg de democràcia sofrit en Espanya en tota la història.