la guerra civil espanyola
TRANSCRIPT
La guerra civil espanyola
Lourdes Escobar. 4t d’ ESO. Institut Escola Turó de Roquetes.
La possibilitat de convivència democràtica que va representar el règim republicà es va trencar per la sublevació d’ un sector de l’ exèrcit al juliol de 1936. Les armes van substituir el diàleg. L’èxit parcial de la sublevació contra el govern constitucional va donar pas a la Guerra Civil espanyola.
Durant tres anys, Espanya va viure un dels capítols més tràgics de la seva història.
1. Els orígens de la guerra
"Las causas de la guerra y de la revolución que han asolado a España durante treinta y dos meses, son de dos órdenes: de política interior española, de política internacional. Ambas series se sostienen mutuamente, de suerte que faltando una, la otra no habría sido bastante para desencadenar tanta calamidad."
Manuel Azaña. Causas de la guerra de España. Barcelona, Crítica, 1986, p. 21.
Causes internes
Resistència a les reformes republicanes dels grups socials i corporatius als que les reformes afectaven:
-Propietat de la terra i reforma agrària
-Les nacionalitats
-El paper de l’ Església catòlica
-L’ educació
-L’ exèrcit
-La presència de sectors populars a la vida política
Causes externes. Conjuntura internacional crítica a causa de:
-Expansionisme d’ Itàlia i Alemanya que posen en perill la pau mundial. -La política permissiva de Gran Bretanya i França amb Alemanya i Itàlia per tal d’ evitar una confrontació militar.-La presència més activa de la Unió Soviètica en la política europea.
Després de la victòria del Frente Popular al febrer del 36
Temor a més canvis. Reacció de
Exèrcit
Forces polítiques més conservadores i reaccionàries.
Inici dels preparatius de la sublevació militar
Mola, Goded, Orgaz, Varela, Yagüe, Queipo de Llano ...recolzament dels monàrquics, Falange, els carlins (requetès) i membres de la CEDA. Franco, va ser un dels últims a incorporar-se
Causes immediates
Clima polític crispat
Assassinat del tinent de la Guàrdia d’ Assalt José del Castillo, perpetrat per falangistes
Assassinat de José Calvo Sotelo, líder de la dreta espanyola, perpetrat per guàrdies d’ assalt.
Emilio Mola
Franco amb Sanjurjo
Queipo de Llano
Luis Orgaz amb Himmler
Varela amb Franco
La insurrecció s’ inicia a Melilla el 17 de juliol.
http://recursostic.educacion.es/kairos/web/mediateca/cartoteca/pagsmapas/sublevacion.html
El 18 de juliol la sublevació arriba a la Península, les Canàries i les Balears.
2. L’ esclat del conflicte
Document públic signat per Franco en nom del “Alzamiento”, conegut com manifest de Las Palmas -redactat a Tenerife e imprès a Melilla.
José Giral com a cap del govern distribueix armes entre les organitzacions obreres. Amb membres de la Guardia Civil i la d’ Assalt desarticulen als insurrectes a les principals ciutats.
El govern de Casares Quirogaactua amb indecisió. Això fa que el cop es consolidi en algunes zones.
Espanya queda partida en dos. Per un cantó els partidaris de la República, per l’ altre els militars revoltats i els seus seguidors.
Guardies d’ assalt al c. Diputació de Barcelona . Agustí Centelles. 19 juliol 1936
Espanya queda divididaEspanya queda dividida
Fidels a la RepúblicaFidels a la República
En mans dels revoltatsEn mans dels revoltats
CatalunyaPaís ValenciàMadridCastella-La ManxaExtremaduraPaís BascAstúriesCantàbriaPart d’Andalusia
CatalunyaPaís ValenciàMadridCastella-La ManxaExtremaduraPaís BascAstúriesCantàbriaPart d’Andalusia
Marroc (potent exèrcit)Part d’Andalusia (mines de Huelva)NavarraCastella i Lleó (agricultura)Galícia (pesca)AragóRiojaIlles Balears (sense Menorca)
Marroc (potent exèrcit)Part d’Andalusia (mines de Huelva)NavarraCastella i Lleó (agricultura)Galícia (pesca)AragóRiojaIlles Balears (sense Menorca)
«Se ha frustrado un nuevo intento criminal contra la República. El Gobierno no ha querido dirigirse al país hasta tener conocimiento exacto de lo sucedido y poner las medidas para combatirlo. Una parte del Ejército que representa a España en Marruecos se ha levantado en armas contra la República, sublevándose contra su propia Patria, realizando actos vergonzosos contra el Poder nacional. El Gobierno declara que el movimiento está circunscrito a determinadas ciudades de la zona del Protectorado, y que nadie, absolutamente nadie, se ha sumado en la Península a tan absurdo intento. Por el contrario, los españoles han reaccionado unánimemente y con la más profunda indignación contra esta tentativa frustrada en manifestar que varios grupos de elementos leales resisten frente a la sedición en las plazas del Protectorado, defendiendo con sus prestigio el Ejército y la autoridad de la República. En este momento, las fuerzas del aire, mar y tierra, salvo la triste excepción señalada, permanecen fieles en el cumplimiento de su deber. Se dirigen contra los sediciosos para reducir este movimiento insensato y vergonzoso. El Gobierno de la República domina la situación y afirma que no tardará muchas horas en dar cuenta al país de estar normalizada la situación».
18/07/1936Periódico ABC
La República controlà les grans ciutats i les zones industrials, així com les reserves d’ or del Banc d’ Espanya. Contràriament es va quedar sense Estat Major i gairebé sense oficials, només un 20% dels oficials van restar fidels a la República.
3. La sublevació militar a Catalunya 3. La sublevació militar a Catalunya
La sublevació militar va començar el 19 de juliol
Obrers armats
La GeneralitatLa Generalitat
Guàrdia CivilGuàrdia d’Assalt
Amb el suport de
És derrotada per la
Es crea el Comitè Central de Milícies AntifeixistesEs crea el Comitè Central de Milícies Antifeixistes
Encarrilar el procés. Primer calia derrotar l’ enemic. Les forces obreres col·laboraran amb la Generalitat i organitzen columnes de milicians. Aquestes no disposaven de gaire material però van aconseguir estabilitzar el front.
CNT-FAI, POUM, PSUC, ERC, Unió de Rabassaires, Acció Catalana, UGT,
S’instal·la el desordre i la revolució violenta.
La sublevació fracasa a tota Catalunya
Reunió del comité de milícies antifeixistes agost del 36. Presideix Joan Garcia Oliver ( anarcosindicalista) , futur ministre de justícia del govern de Largo Caballero.
Columna Durruti
Milicians del POUM
Les col·lectivitzacions
Els treballadors assumeixen el control de moltes empreses i reprenen la producció després dels primers dies de conflicte.
El procés revolucionari s’ havia iniciat !!!
La Generalitat vol ordenar i reconduir el procés
Decret de col·lectivitzacions 24 d’ octubre de 1936, que es va acompanyar d’ entitats de crèdit per tal de finançar el procés.
Al camp, les experiències més importants es van produir a les zones de control anarquista.
4. Les implicacions internacionals
Gran ressò internacional de la guerra civil
Confrontació ideològica i política
L’Eix Roma-Berlín (Alemanya nazi i Itàlia feixista)
Les democràcies parlamentàries (França i Gran Bretanya)
El règim comunista (URSS)
entre
Enmig d’una
Es crea una divisió internacional entreEls que veuen els rebels uns lluitadors contra el comunisme o els que volen defensar la República contra el feixisme
Els règims feixistes van donar suport diplomàtic, polític i militar als insurrectes.
Hitler i Mussolini van facilitar al bàndol nacional:-Avions,tancs-Milers de soldats-Tot tipus de material militar
Franco amb la Legió Còndor
Comiat a la Legió Còndor a Lleó. 1939
Corpo di Truppe Volontarie
El règim autoritari de Portugal d’ Oliveira Salazar:- Soldats-Via lliure per circular per territori portuguès.
Es van reclutar soldats de l’ antic protectorat marroquí
També van ajudar als revoltats la brigada irlandesa del general Eoin O’ Duffy
Os viriatos
França (malgrat el govern del Front Popular de Léon Blum) i Gran Bretanya es decideixen per una política de neutralitat
Es crea el Comitè de No-intervenció amb l’ objectiu d’ evitar interferències en la guerra civil espanyola i allunyar així la possibilitat d’ una conflagració de gran abast europeu.
Es crea el Comitè de No-intervenció amb l’ objectiu d’ evitar interferències en la guerra civil espanyola i allunyar així la possibilitat d’ una conflagració de gran abast europeu.
França, que inicialment havia venut armes a la República, participa desprésen el decret de prohibició d’ enviar armament a Espanya, fet que perjudicaa la República.
Alemanya, Itàlia i l’ URRSS s’ hi van adherí, però no van respectar els acords.
La Unió Soviètica va donar suport a la República. Va enviar tancs, avions, material bèl·lic, assessors i pilots. Part d’ aquest material es va finançar amb l’ or del Banc d’ Espanya que es va dipositar a Moscou.
Jānis Bērziņš,responsable de les operacions soviètiques a Espanya.
Porta d’ Alcalà a Madrid
EEUU va vendre avions a la República i benzina a Franco.
Mèxic va donar suport a la República. Va enviar armament i aliments i va oferir asil a milers d’ espanyols republicans que fugien de la persecució.
President Lozano Càrdenas amb nens espanyols exiliats
Argentina també va cooperaramb l’ evacuació d’ exiliats, oferint vaixells.
Ajuda militar estrangera durant la Guerra Civil
Les brigades internacionals
Van haver-hi uns 59.380 voluntaris procedents de 54 països d'arreu del món.Formaven unitats de xoc i van participar en les més cruentes batalles de la guerra, moltes vegades en pèssimes condicions . A diferència dels exèrcits regulars marroquins, italians i alemanys que ajudaren Franco, els brigadistes internacionals generalment no foren soldats, sinó treballadors i idealistes d'esquerra reclutats sobretot pels partits comunistes i en alguns casos veterans de la Primera Guerra Mundial.Fins que el 23 de setembre del 1938 es retiraren del conflicte a causa de la pressió de la comunitat internacional a través del Comitè de No-intervenció, després d'haver patit enormes baixes.
Batalló Lincoln
Joris Ivens i Ernest Hemingway amb Ludwig Renn, comandant de l'XI Brigada Internacional, tot preparant el rodatge del documental The Spanish Earth
Voluntaris polonesos de la Brigada Dabrowski
Acomiadament dels brigadistes
5- Evolució política a la zona republicana5- Evolució política a la zona republicana
Procès revolucionari Procès revolucionariJuntes, comitès, milícies, consells...Juntes, comitès, milícies, consells...
Suplantació del govern centralSuplantació del govern central
significa
crea
Dispersió organitzativa (debilitat militar, desordre i repressió)Dispersió organitzativa (debilitat militar, desordre i repressió)
provoca
En els primers mesos...En els primers mesos...
8.360 assassinats a Catalunya
Un govern d’ unitat sembla la solució. Largo Caballero presideix l’ executiu. Unificació de les milícies.
A Catalunya un nou govern on estan representades pràcticament totes les forces polítiques i obreres presidit per Josep Tarradelles, assumeix competències no contemplades a l’ Estatut.
Les discrepàncies internes i els fets del 37 obliguen a Largo Caballero a dimitir. Negrín ocupa el poder que es reforça i centralitza. Fi a les colectivitzacions i nacionalització de l’ economia.
Uns volen aprofundir en el procés revolucionari
Mantenir l’ ordre, controlar la situació i guanyar la guerra
Comunistes, republicans, regionalistes i socialistes
Comunistes, republicans, regionalistes i socialistes
CNT-FAI, POUM, i alguns polítics com Largo CaballeroCNT-FAI, POUM, i alguns polítics com Largo Caballero
Joan Negrin
Els fets de Maig de 1937 a Catalunya
Tensió
CNT-FAI, POUM
ERC, PSUC
El Comissari d’ ordre públic, el comunista Rodríguez Sala, intenta desallotjar l’ edifici de la Telefònica, ocupat pels anarquistes de la CNT_FAI.
Els acusa d’ interferir en les comunicacions entre la Generalitat i el govern de la República.
Anarquistes i militants del POUM es revolten contra la Generalitat. El govern envia 5000 guàrdies d’ assalt per tal de restablir l’ ordre.
Conseqüències
Disminució de la presència anarquista, que és feta fora del nou govern presidit per CompanysAugment de la influència comunistaPOUM es declarat il·legal i els seus dirigents perseguits i detinguts
Andreu Nin va ser assassinat per agents soviètics el juny de 1937
6.- La consolidació del bloc sublevat6.- La consolidació del bloc sublevat
L’exèrcit és l’eix vertebrador de l’Estat. Ordre i disciplina. L’exèrcit és l’eix vertebrador de l’Estat. Ordre i disciplina.
La Junta de Defensa Nacional (Burgos) i els generals permeten la concentració de poder militar i polític en Franco: GENERALÍSIMOLa Junta de Defensa Nacional (Burgos) i els generals permeten la concentració de poder militar i polític en Franco: GENERALÍSIMO
posteriorment
Movimiento Nacional
Amb el suport de l’Església. L’ alçament i la guerra eren necessaris. CREUADA
Nacionalcatolicisme
-Junta Técnica del Estado-Es sotmet a les milícies de requetès i falangistes a l’ autoritat militar.-Neix Falange Española Tradicionalista y de las Jons (unificació de les diferents forces polítiques). Decret d’ unificació.
S’ instaura una dictadura militar de caràcter feixista. Al capdavant : El Caudillo. Política de repressió i persecució contra les persones vinculades a la República.
El nou model d’ EstatEl nou model d’ Estat
Gener de 1938
Llei d’Administració Central de l’Estat
Derogació de tota la legislació republicana (matrimoni civil, divorci...)
Fuero del Trabajo(Sindicalisme vertical, paternalisme, prohibició de vagues...)
Llei de Premsa i Impremta (Censura)
Llei de Responsabilitats polítiques (repressió)
Abolició de les autonomies
Concentració de poders en una sola personaDictadura feixista autoritàriaPolítica econòmica intervencionista
Es caracteritza per
La legislació franquista durant la guerraLa legislació franquista durant la guerra
Discurs de Queipo de Llano
Instrucció reservada nº 1, firmada per Mola, Madrid el 25 de maig de 1936Se tendrá en cuenta que la acción ha de ser en extremo violenta para reducir lo antes posible al enemigo, que es fuerte y bien organizado. Desde luego, serán encarcelados todos los directivos de los partidos políticos, sociedades o sindicatos no afectos al movimiento, aplicándoles castigos ejemplares a dichos individuos para estrangular los movimientos de rebeldía o huelgas. Instrucció reservada del General Mola, 19 de juliol de 1936Hay que sembrar el terror…hay que dejar la sensación de dominio eliminando sin escrúpulos ni vacilación a todos los que no piensen como nosotros
Presos republicans
Arquebisbe de Santiago de Compostela.
La Batalla de l’Ebre i la caiguda de Catalunya
Els primers combats (guerra de columnes) i la batalla de Madrid
La guerra al nord
L’avanç cap a la Mediterrània
La fi de la guerra
Abril de 1939
1936
1939
3.- L’evolució del conflicte3.- L’evolució del conflicte
Abril 1937
Agost 1936
Desembre 1937
Desembre 1938
Agost 1936 Els primers combats (guerra de columnes) i la batalla de Madrid
Els primers combats (guerra de columnes) i la batalla de Madrid
Desembarcament exèrcit africàDesembarcament exèrcit africà
Ocupació frontera Irun (Mola)Ocupació frontera Irun (Mola) Ofensiva republicana des de CatalunyaRecuperar Aragò i Mallorca (fracàs)
Ofensiva republicana des de CatalunyaRecuperar Aragò i Mallorca (fracàs)
De Sevilla a Badajoz (Franco)De Sevilla a Badajoz (Franco)
“L’Alliberament de l’Alcàsser” (Toledo)“L’Alliberament de l’Alcàsser” (Toledo)
Batalla de Madrid
Mola pel nord (Somosierra)Franco pel sud
Mola pel nord (Somosierra)Franco pel sud
Novembre 1936
Intent d’encerclar MadridJarama i Guadalajara(no s’aconsegueix)
Intent d’encerclar MadridJarama i Guadalajara(no s’aconsegueix)
Junta de defensaOrganitza la resistènciaMilícies popularsBrigades Internacionals“No passaran”
Junta de defensaOrganitza la resistènciaMilícies popularsBrigades Internacionals“No passaran”
Febrer 1937
Els republicans van respondre amb
Comença la
Abril 1937 La guerra al nordLa guerra al nord
Davant la resistència a MadridDavant la resistència a Madrid
Franco decideix ocupar el NordFranco decideix ocupar el Nord
Control dels recursos miners i siderometal·lúrgicsControl dels recursos miners i siderometal·lúrgics
Ofensiva del nordOfensiva del nord
Ofensiva contra el País Basc. A l’ abril:Bombardeig de Gernika
Ofensiva contra el País Basc. A l’ abril:Bombardeig de Gernika
Bilbao (juny 37)Santander (agost 37)Gijón (octubre 37)
Bilbao (juny 37)Santander (agost 37)Gijón (octubre 37)
Per frenar l’ofensiva del nordPer frenar l’ofensiva del nord
OfensivesOfensives
Brunete (Madrid) JuliolBrunete (Madrid) Juliol
Belchite (Aragó). Agost-Setembre. Belchite (Aragó). Agost-Setembre.
Es busca el
La RepúblicaLa República
inicia
FracassenFracassen
Octubre 1937
Guernica
Brunete
Entrada a Santander
Desembre 1937
S’inicia ofensiva republicana sobreTerolS’inicia ofensiva republicana sobreTerol
L’avanç cap a la MediterràniaL’avanç cap a la Mediterrània
Ocupació de Terol (gener 38)Ocupació de Terol (gener 38)Recuperació nacional de Terol (febrer)Recuperació nacional de Terol (febrer)
Avenç nacional cap a la Mediterrània per Castellò. A l’ abril Catalunya queda separada de la resta de La zona republicana. Avenç nacional cap a la Mediterrània per Castellò. A l’ abril Catalunya queda separada de la resta de La zona republicana.
Divisió del territori republicàDivisió del territori republicà
L’ exèrcit republicà queda molt desgastat. Els nacionals ocupen Lleida a l’ abril. S’inicia
S’aconsegueix
Març 1938
Trece puntos de Negrínhttp://es.wikipedia.org/wiki/Trece_puntos_de_Negr%C3%ADn
Trece puntos del gobierno de Negrín son el primer acto político del gobierno socialista de Juan Negrín durante la Guerra Civil Española. Fueron publicados el 30 de abril de 1938,1 y eran una exposición de su programa político.
Los puntos son:1. La independencia de España.2. Liberarla de militares extranjeros invasores.3. República democrática con un gobierno de plena autoridad.4. Plebiscito para determinar la estructuración jurídica y social de la República Española.5. Libertades regionales sin menoscabo de la unidad española.6. Conciencia ciudadana garantizada por el Estado.7. Garantía de la propiedad legítima y protección al elemento productor.8. Democracia campesina y liquidación de la propiedad semifeudal.9. Legislación social que garantice los derechos del trabajador.10. Mejoramiento cultural, físico y moral de la raza.11. Ejército al servicio de la Nación, estando libre de tendencias y partidos.12. Renuncia a la guerra como instrumento de política nacional.13. Amplia amnistía para los españoles que quieran reconstruir y engrandecer España.
Se trata de un programa propagandístico y estratégico, que por su moderación trataba de buscar apoyos internacionales,2 y, en última instancia, finalizar la Guerra Civil Española 1 , mediante una paz negociada entre los bandos en pugna. Sin embargo, este programa conciliador fue rechazado porFrancisco Franco, que tras la severa derrota republicana en la reciente Ofensiva de Aragón se sabía próximo a ganar la guerra e imponer sus condiciones.Los gobiernos de Francia y Gran Bretaña, deseosos de mantener el apaciguamiento ante nazis y fascistas, y recelando que el programa de Negrín sea presentado en un momento de gran dificultad militar para la República, ignoraron los Trece Puntos.La Unión Soviética, impactada por el triunfo de los franquistas en Aragón, interpretó la presentación de los Trece Puntos como una señal de debilidad del gobierno republicano. El posterior rechazo de Francia y Gran Bretaña a los Trece Puntos fue observado por la URSS como prueba que las democracias capitalistas no apoyarían bélicamente la causa republicana contra Alemania e Italia; en consecuencia Stalin empezó a reducir progresivamente los suministros de ayuda soviética a la República y el gobierno de Moscú comenzó a insinuar la posibilidad de un triunfo final del franquismo.
Juliol 1938 Comença la Batalla de l’EbreComença la Batalla de l’Ebre
Gran ofensiva republicana a l’EbreGran ofensiva republicana a l’Ebre
Novembre 1938Derrota republicana i contraofensiva nacionalista.Les tropes republicanes quedaven desorganitzades iDebilitades.
Derrota republicana i contraofensiva nacionalista.Les tropes republicanes quedaven desorganitzades iDebilitades.
Desembre 1938Retirada de les brigades internacionals. Retirada de les brigades internacionals.
Bombardeig i ocupació de BarcelonaBombardeig i ocupació de BarcelonaGener 1939
Madrid . Cop d’Estat de CasadoMadrid . Cop d’Estat de Casado
Es rendeix a Franco, que ha rebut De França i Gran Bretanya el reconeixementEs rendeix a Franco, que ha rebut De França i Gran Bretanya el reconeixement
1 d’abril 1939 Comunicat de Franco : VictòriaComunicat de Franco : Victòria
Comunicat emès pel “Cuartel General “del “Generalísimo” anunciant la fi de la guerra
http://iris.cnice.mec.es/kairos/ensenanzas/bachillerato/espana/guerracivil_06_00.html
Els càlculs parlen de més de 500.000 morts i 450.000 exiliat (població jove, activa i bona part de l’ elit científica, literària i artística)
El govern mai va buscar la reconciliació i va perseguir i repremir als vençuts
L’ oligarquia recupera l’ hegemonia econòmica i social i els drets que havien adquirir els treballadors es perden.
La renta nacional i per càpita no recupera el nivell de 1936 fins a la dècada dels 50
El 9 de febrer de 1939 va entrar en vigor la Llei de responsabilitats polítiques que pretenia acabar amb tots aquells que havien forjat i mantingut la subversió roja. No va ser la primera llei de tipus repressiu promulgada ni tampoc la última.