1. LA SUBLEVACIÓ MILITAR “EL ALZAMIENTO NACIONAL” (18 Jul. 1936)

Des de la victòria del Front Popular el 16 de febrer de 1936...

Dirigida per...

Unión Militar Española (una part de ‘exèrcit molt contrària a la República)(Franco,Sanjurjo, Goded, Mola i altres generals)

Instigada per...

Monàrquics

Falangistes

Carlins (milícies armades)

Sectors de la CEDA (suport econòmic)

Es prepara la

Conspiració

L’assassinat de José Calvo Sotelo (13 de juliol 1936)

- 17 de juliol esclata la sublevació al Protectorat marroquí.

- 18 de juliol: El cop d’estat s'estén per la Península.

El govern actua amb indecisió a l’inici i...Permet ...

La consolidació del cop en alguns llocs de l’Estat

El repartiment d’armes a les organitzacions obreres

Davant del cop militar

El govern decideix...

Espanya queda divididaFidel a la

RepúblicaEn mans dels

sublevats

ALZAMIENTO NACIONAL18 Jul. 1936

MarrocPart d’AndalusiaNavarraCastella i LleóGalíciaAragóRiojaIlles Balears (sense Menorca)

Zones que NO van votar al Front Popular

CatalunyaPaís ValenciàMadridCastella-La ManxaExtremaduraPaís BascAstúriesCantàbriaPart d’Andalusia

Zones que van votar al Front Popular

La sublevació

fracassa a tota Catalunya

La sublevació militar va començar el 19 de juliol

És derrotada per La Generalitat Amb el suport de les forces de l’ordre a Catalunya,

Com el Mossos d’Esquadra o la Guàrdia Civil, i lamobilització dels anarquistes armats (CNT-AIT), iPartidaris dels partits d’esquerra.

S’instal·la el desordre i la revolució violenta fins a mitjans del 1937

Representen a tots elssectors que recolzaven lalegítima República. Són lesclasses treballadores, i elspartidaris dels partitsd’Esquerra.Valors de Llibertat,democràcia i antifeixisme.

El fet que “el alzamiento Nacional” no triomfés a tot arrreu de la península provocarà el que ha estat anomentat amb el nom de Guerra Civil Espanyola

Es tracta d’un enfrontament armat entre els

partidaris de continuar amb la legítima repúblicacontra els sublevats, contraris a la república.

Els dos bàndols enfrontats…Repúblicans

Altres noms: Rojos

Representenals diferents sectorscontraris a la República,propietaris agraris, esglésiacatòlica, empresarisindustrial, i els partidaris departits de dretes.

Altres noms: falangistes, feixistes o franquistes

Nacionals

2. AJUDES INTERNACIONALS

El conflicte bèl·lic espanyol va tenir una gran repercussió internacional,sobretot a Europa.

Confrontacióideològica i política

Els que volen defensar la República

contra el feixismeEls que veuen els rebels sublevats uns

lliutadors

contra el comunisme

A favor dels Republicans

Països neutrals

Els països prenen tres postures...

A favor dels Nacionals

A favor dels Nacionals

L’Alemanya de Hitler

L’Itàlia de Musolini

Els països europeus on s’havia imposat una dictaduratotalitària feixista van ajudar al bàndol franquista.

Material militarAviació (Legió Còndor)

- Menys important tècnica.- Més nombrosa amb soldats.- Suport aeri, naval i equipament bèl·lic

- Subministraments.- 20 000 voluntaris.

Exèrcit d’Àfrica portat per FrancoCal afegir

Portugal

A favor dels Republicans

El bàndol republicà va tenir menys suports oficials, però moltíssims més de personesanònimes que creien en la llibertat i la democràcia i en contra del feixisme.

Unió Soviètica - Armes i aliments (avions, tancs...).-Pilots, instructors i tècnics.- Stalin no va enviar tropes.

Brigades Internacionals - Gran valor moral.- 40 000 voluntaris fins el desembre de 1938.

Es tracta de persones voluntàriesanònimes de més de 50 païsosdel món de partits i sindicats

d’esquerres en defensa dela llibertat davant el feixisme

que s’apoderava cada vegada mésd’Europa.

A favor de la Neutralitat

Els països democràtics d’Europa com ara França o la Gran Bretanya defensaren una políticade no intervenció, pensant en endarrerir la guerra imminent a Europa contral’expansionisme feixista i nazi.

Es decreta l’embargament d’armament però...Perjudica a la República (Malgrat l’ajuda soviètica)

Beneficia els rebels franquistes (Alemanya i Itàlia ajudenamb armament i homes)

Malgrat la posició neutrals d’aquestspaïsos i institucions, molts ciutadans iorganitzacions públiques o privadesd’aquests mateixos països van fer unacrida a favor de la llibertat i en contradel feixisme.

La societat de nacions (precedent de l’ONU abans de la segona guerra mundila ) també vadefensar una política de no intervenció. La SdN va ser incapaç de mantenir la pau mundialdurant el període entreguerres, essent aquest el principal objectiu de la seva fundació.

2. EVOLUCIÓ DEL CONFLICTE BÈL·LIC.

La caiguda de Catalunya.

L’avenç cap a la Mediterrània. La Batalla de l’Ebre.

La fi de la guerra a Burgos.

Els primers combats i batalles per aaconseguir Madrid per part dels nacionals

Agost 1936

“Alzamiento Nacional”. Espanyaqueda dividida en dos sectors: republicans inacionals.

La guerra al nord

17 i 18 Juliol 1936

Abril 1937

Desembre 1937

Desembre 1938

Abril de 1939

Agost 1936

Desembarcament exèrcit africà

Ocupació frontera Irun.

- Ofensiva republicana des de Catalunya.- Intent de recuperar Aragò i Mallorca.

Ocupació de Sevilla a Badajoz

“L’Alliberament de l’Alcàsser” (Toledo)

- Intent d’encerclarMadrid, amb les…-Batalles de Jaramai Guadalajara.

Milícies populars i lesBrigades Internacionalsevitaran l’ocupació deMadrid.

Nov 1936 - Febrer 1937

2.1 Primera fase ( Jul. 1936 – Abr. 1937)

Comença la batalla perl’ocupació de Madrid.

FRACÀS

Agost 1936

Nov 1936 - Febrer 1937

FRACÀS

“NO PASSARAN”

Abril 1937 Abril 1937

2.2 Segona fase ( Abr. 1937 – Des. 1937)

Abril 1937 Abril 1937

Davant la resistència a Madrid…

Franco decideix ocupar el Nord.

Busca el Control dels recursosminers i siderometal·lúrgics.

Per frenar l’ofensiva del nord, els republicansfan dues ofensives, amb la intenció derecuperar terreny perdut a la primera fase.

Desembre 1937

Ofensiva dels Nacionals

Ocupacio de…- Bilbao (juny 37)- Santander (agost 37)- Gijón (octubre 37)

Desembre 1937

Ofensives dels Republicans

Brunete (Madrid)

Belchite (Saragossa)

FRACÀS

Fí de la resistència republicana al nord

Bombardeig de Gernika

Fetsde Maig

Maig 1937

Enfrontament armatintern entre diferentspartits polítics isindicats.

2.3 Tercera fase ( Des. 1937 – Des. 1938)

Desembre 1937 Desembre 1937

Desembre 1938

S’inicia ofensiva republicana a Terol

Ocupació de Terol (gener 38)Recuperació nacional de Terol (febrer)

Avenç nacional cap a la Mediterrània (març)

Divisió del territori republicà

Batalla de l’Ebre

Juliol 1938Batalla de l’Ebre

Juliol 1938

Desembre 1938

Els republicans, en unesforç final per aguanyar la guerra, totsunits, intentaranrecuperar el territoriperdut

Després d’uns mesos decombat, en els qualsinicialment, els republicansanaven guanyant, finalmentl’exèrcit franquista acabaguanyant la batalla decisiva.

2.4 Quarta fase ( Des. 1938 – Abr. 1939)

Desembre 1938 Desembre 1938

Abril 1939

Bombardeig i ocupació de Barcelona

Gener 1939Les tropes republicanes ja no poden suportar la força militar franquista.

Comença l’èxode de milersde ciutadans partidaris dela República.

Catalunya és ocupada

Ocupació de Madrid, iposteriorment tota la zonarepublicana.

Comunicat de Franco de Victòria final.

Abril 1939

1 min

3. EL CONFLICTE BÈL·LIC EN LA ZONA REPUBLICANA.GUERRA

I REVOLUCIÓ

Manca d’Unitat

Maig 1937

Juliol 1936

En un inici, per lluitar contra els rebels falangistes, a totala zona republicana es crearan uns “comités de milíciesantifeixistes”. Cada milícia estava formada per voluntaris i també

voluntàries, organitzada pels propis partits i sindicats.

Davant les primeres derrotes contra els nacionals es va crear l’exèrcit popular que fusionava atotes les milícies antifeixistes, sota la direcció principals dels anarquistes de la CNT.

També es va desenvolupar al mateix temps REVOLUCIÓ SOCIAL ambcol·lectivitzacions de les fàbriques i de les terres.

Però...

Igualment es va donar un fort anticlericalisme fentculpable l’església de l’aixecament franquista.

FETS DE MAIG Maig del 1937

Del 4 al 7 de Maig del 1937 es va produir un fet decisiu pel devenir de la guerra a lazona republicana. Enfrontaments armats entre els partidaris dels partits polítics i

sindicats del bàndol republicà.

Divisió a les forces republicanes

Partidaris decongelar la revolució social i centrar-seen guanyar el conflicte bèl·lic contraFranco.

El govern republicà, socialistes i comunistes Partidaris

de continuar la revolució social.

Anarquistes i trostkistes(POUM)

Aquests dies se salden amb el resultatd’entre 500 i 1000 milicians morts i amés...

Derrota dels anarquites i POUMDebilitat de les forces republicanes

davant l’avenç militar dels nacionals

Abril 1939

Maig 1937

Els fets de Maig provocaran l’expulsió dels anarquistes del govern de la República, ia més s’abandona la revolució social per a centrar-se en guanyar la guerra.

A partir d’ara l’únic que continuarà als fronts de batalla contra els rebels nacionalsserà l’exèrcit popular.

3.1 La vida en la zona republicana

A la zona republicana va començar molt aviat a escassejaraliments bàsics per menjar. La població va viure en la misèria i amb fam durant elconflicte bèl·lic.

Fam

Por en la Població civil Els bombardejos per part dels nacionals (“legió Còndor” nazi) van atemorir

durant tot el conflicte a la població civil republicana. Dels 12000 morts civilsper bombardeig durant tota la guerra, 11000 seran republicans.

A les ciutats de la zonarepublicana es van construir refugis antiaeris subterranis que s’utilitzaven en elmoments dels bombardejos, previ avís de sirenes.

Refugis antiaeris

El metro també es va utilitzarcom a refugi en cas d’atac.

4. EL CONFLICTE BÈL·LIC EN LA ZONA NACIONAL.DICTADURA

MILITARUnitat

Abril 1939

Juliol 1936

Tots els esforços es van dirigir exclusivament a guanyar la

guerra contra la República, sota un únic i fort líder: Franco

Caudillo

Generalísimo

Tota l’oposició contrra la República es va unir en un partitúnit, liderat per Franco, la Falange EspanyolaTradicionalista y de las Juntas de ofensiva NacionalSindicalista (FET y de las JONS).

La capital de la zona sublevada franquista va serBurgos.

Utilització del terror i la repressió sistemàtica

contra organitzacions i partidaris de la república.

Es van practicar detencions,empresonaments, afusellament...contra republicans i familiars amb l’únic

objectiu d’atemorir a la població.

FedericoGarcía Lorca

El nombre de morts s’ha xifrat en unes 300.000 persones, entresoldats d'ambdós bàndols i la forta repressió feixista contra partidaris de la República i partits isindicats d’esquerra; així com també la forta repressió republicana contra religiosos ipersonatges destacats dels partits de dreta.

Pèrdues Humanes

5. LES CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA CIVIL.

Desplaçament de milers d’espanyols republicans un cop acabada laguerra cap a l’estranger per por a les terribles repressions franquistes, uns 400000. Lasort d’aquesta gent va ser diversa. Inicialment van anar a camps de refugiats prop de lafrontera catalana, però posteriorment alguns van acabar essent presoners nazis i morts acamps de concentració. Altres, en canvi van lluitar al bàndol aliat contra els nazis.

Exili a l’estranger

La major part dela cultura espanyola del moment (escriptors, artistes, científics...) s’havien posicionat a favor deles llibertats que representava la República. La major part es van exiliar a l’estranger un copconfirmada la victòria dels nacionals franquistes.

Exili de la major part dels intel·lectuals espanyols

Després de la guerra civil, vaquedar destruït gran part del parc ferroviari, la majoriadel ponts de la xarxa viària i molts pobles, sobretot enles zones on van haver les batalles principals.

Pèrdues Materials