la guerra civil espanyola (1936 39)
TRANSCRIPT
T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
1. Les causes2. L’esclat de la Guerra Civil
1. El fracàs del cop d’estat.2. La consolidació dels bàndols
3. La internacionalització de la Guerra Civil.4. L’ajuda exterior.
1. Les Causes
T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).Causes remotes
Causes pròximes
3. La
Internacionalització
del conflicte
Què és?
Els dos bàndols
Les primeres 48 hores.
2. Alguns
aspectes
importants
4. Fases
militars de la
guerra.
5. Zona
republicana
7. Epíleg
6. Zona
Nacional
A favor En contra
• Règims democràtics i progressistes• Organitzacions obreres
• Unió Soviètica• Brigades Internacionals
• Règim feixista italià• L’alemanya nazi
• El catolicisme més tradicional• El règim dictatorial de Portugal
Comitè de No-intervenció
c)Tercera fase. Nov37-juny 38
Arribada al mediterrani
b)La segona fase.Abril 37 - oct37Ocupació del
nord
a)Primers mesos.Juliol 36-març 37
La lluita per Madrid.
La revolució social• Milícies populars
• Les col·lectivitzacions• Anticlericalisme
• Repressió contra burgesos i classes benestants.
Els fets de maig del 37• Enfrontament i divisió
entre forces republicanes.
Govern de Negrín• Centralització política i militar
• Exèrcit Popular• Programa dels Tretze Punts.
Construcció d’un nou estat totalitari
• Junta de Defensa Nacional• Decret d’unificació-Partit únic (FET-JONS)
• Fuero del Trabajo (Lleis fonamentals)• Violència extrema
Un balançExili, pobresa i mort.
Cap a la dictadura del general Franco, el franquisme.
La dèbil revolució liberal, la mentalitat de l’exèrcit i l’endarreriment ideològic i econòmic.
L’equilibri d’incapacitats i els motius internacionals (simpaties cap als règims feixistes).
Conflicte bèl·lic causat per un cop d'estat des de la dreta il’exèrcit contra el govern del Front Popular d’esquerreselegit democràticament el febrer d'aquell mateix any, i queva donar lloc a una guerra sagnant.
d) Quarta fase.Jul 38-febrer 39
Ocupació de Catalunya
e) Abril 39
Final de la
Guerra.
T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
1. Les causes2. L’esclat de la Guerra Civil
1. El fracàs del cop d’estat.2. La consolidació dels bàndols
Causes remotes Causes pròximes
• La dèbil revolució liberal.• La mentalitat de l’exèrcit.• L’endarreriment ideològic
i econòmic.
• L’equilibri d’incapacitats.• Els motius internacionals
(simpaties cap als règims feixistes).
T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
1. Les causes2. L’esclat de la Guerra Civil
1. El fracàs del cop d’estat.2. La consolidació dels bàndols
Les tensions acumulades durant anys, bipolaritzades en les forces de dreta id'esquerra, van esclatar violentament pel juliol de 1936. Un cop d'estatorquestrat des de la dreta contra el govern del Front Popular esquerrà, elegitdemocràticament el febrer d'aquell mateix any, va donar lloc a una guerrasagnant d'àmplies conseqüències.
Desgraciadament la Guerra Civil espanyola fou d’una crueltat extrema.
T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
1. Les causes
2. L’esclat de la Guerra Civil1. El fracàs del cop d’estat.2. La consolidació dels bàndols
Triomf electoral del Front PopularDestacats militars tramen una
conspiració militar.
El Front Popular va canviar de destinació alguns generals
sospitosos. Mai els va destituir.
La conspiració militar comptavaamb el suport de les forcespolítiques més de dretes (sobretotmonàrquics, carlins i falangistes).
Contactes previs entrela Itàlia feixista i elsgenerals colpistes.
FrancoIlles
Canàries
Mola Navarra
Goded Illes Balears
Assassinat de Calvo Sotelo enmans de grups d’esquerra (14de juliol).
Assassinat del tinent Castilloque col·laborava amb els grupsd’esquerres (12 de juliol).
Clima de violència previ al cop d’estat.
T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
1. Les causes
2. L’esclat de la Guerra Civil1. El fracàs del cop d’estat.2. La consolidació dels bàndols
El Coronel Yagüe, cap de la Legió, inicia el cop d’estat a Melilla.
17 de juliol de 1936.
El cop d’estat s’estén per tot el protectorat marroquí.
Franco s’uneix a l’alçament des de les Canàries cap al Marroc per
posar-se al front de l’exèrcit d’Àfrica.
La majoria de guarnicions militars de la península s’uneixen al cop
d’estat. També s’afegeixen sectors civils (falangistes i/o requetès).
La República tardà dos dies en reaccionar. Destitució de Casares
Quiroga per José Giral.
T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
1. Les causes
2. L’esclat de la Guerra Civil.
1.El fracàs del cop d’estat.2. La consolidació dels bàndols
Divisió d’Espanya després de la insurrecció (juliol de 1936).
T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
1. Les causes
2. L’esclat de la Guerra Civil.
1.El fracàs del cop d’estat.2. La consolidació dels bàndols
Divisió d’Espanya després de la insurrecció (juliol de 1936).
L'Espanya Nacional.Liderada pel general Franco, que vaimposar un règim feixista i vareprimir durament tots els sectors
republicans. Des de Galícia,passant pel nordd’Extremadura, Castella iLleó, parts d’Andalusia, iels dos arxipèlags.D’alguna manera era l’Espanya mésrural i menys desenvolupada. Aquellaque estava sota el domini dels granslatifundistes.
T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
1. Les causes
2. L’esclat de la Guerra Civil.
1.El fracàs del cop d’estat.2. La consolidació dels bàndols
Divisió d’Espanya després de la insurrecció (juliol de 1936).
L'Espanya republicana.Es mantenia fidel a les institucions dela República, dirigides per les forcesdemocràtiques del Front Popular quehavien guanyat unes eleccions.
Tot l’arc mediterrani es vamantenir fidel a laRepública, tot el centre deMadrid, part de Castella ila Manxa, la cornisacantàbrica i gairebé totAndalusia.D’alguna manera eren les grans zonesindustrialitzades i els grans nuclisurbans d’Espanya.
T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
L’eficàcia de l’acció de govern de laGeneralitat que va dirigir les forcespolicials en contra dels insurrectes.
La mobilització al carrer dels partitsi els sindicats d’esquerra, varen serdecisius per aturar el cop d’estat.
El cop d’estat fracassa a Barcelona
1. Les causes
2. L’esclat de la Guerra Civil.
1.El fracàs del cop d’estat.2. La consolidació dels bàndols
Catalunya
Revolució Social
T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
Els insurrectes, a la ciutat de Barcelona, es van aixecar el 19 de juliol de1936. La revolta militar, però, es va veure frustrada per la resistència de laguàrdia d’assalt, els Mossos d’Esquadra, els elements civils armats(moviment obrer) i la intervenció posterior de quatre-cents guàrdies civils.El fracàs del cop d’estat va provocar que els obrers s’apropiessin de trentamil fusells, metralladores i munició a la Mestrança de Sant Andreu, un fetque va marcar decisivament el signe de la revolució emergent. Elsenfrontaments del 19 i el 20 de juliol van suposar la mort d’unes quatre-centes cinquanta persones i un miler de baixes.
1. Les causes
2. L’esclat de la Guerra Civil.
1.El fracàs del cop d’estat.2. La consolidació dels bàndols
Catalunya
Revolució Social
El general Goded fou jutjat i executat per un consell de Guerra.
T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
1. Les causes
2. L’esclat de la Guerra Civil.2.1 El fracàs del cop d’estat.
2.2 La consolidació dels bàndols
Nacionals Militars
Sectors monàrquics
Catòlics
Falangistes
Tradicionalistes
Classes altes Burgesia
Església espanyola
Terratinents
Tots ells estaven contra les reformes de la República. Contra la Revolució de la zona republicana.
Alguns militars implicats: Franco(Canàries), Queipo de Llano(Sevilla), el General Mola (Navarra),Goded (Catalunya), el GeneralSanjurjo.
T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
1. Les causes
2. L’esclat de la Guerra Civil.2.1 El fracàs del cop d’estat.
2.2 La consolidació dels bàndols
Republicans
Classes populars
Moviment obrer
Nacionalisme català, basc i gallec
Republicans progressistes
Republicans conservadors
Classes mitjanes i urbanes Petita Burgesia
Pagesia mitjana i/o pobre
La gran majoria estava a favor de la victòria del Front Popular
anarcosindicalistes Socialistes/comunistes
F. Garcia Lorca (1898-1936)
L ’intel·lectualitat
A nivell polític, les lluites internesentre les forces d’esquerra, partits isindicats, van fer inviable trobar unpoder unificat a la zona republicana.
E. Hemingway visiten el front republicà.
T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
3. La internacionalització de la Guerra Civil.4. L’ajuda exterior.
El pavelló de la repúblicaa París (1937). JM Sert
Des del primer moment la Guerra d’Espanya (nom pel qual era
coneguda la guerra a nivell internacional) va tenir una gran
repercussió a nivell internacional. L’esclat bèl·lic va ser vist com
una lluita entre les forces democràtiques i en part
revolucionàries (socialistes i comunistes) en contra dels
règims feixistes alemany i italià.
Caravana de Hollywood a favor de la causa republicana.
Robert Capa (1913-1954) George Orwell (1903-1950)Quadre del Gernika de Picasso exposat
per primera vegada a París (1937).
T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
3. La internacionalització de la Guerra Civil.4. L’ajuda exterior.
A FAVOR DE LA
REPÚBLICA
EN CONTRA DE LA
REPÚBLICA
En general l’opinió democràtica i
progressista.
Les organitzacions obreres d’arreu del
món. La intel·lectualitat d’esquerres.
La URSS.
El règim feixista italià. El règim de
l’Alemanya nazi. Règim dictatorial del
portuguès. El Catolicisme més
tradicional. La Santa Seu (Roma).
Portugal.
El pavelló de la repúblicaa París (1937). JM Sert
T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
3. La internacionalització de la Guerra Civil.
4. L’ajuda exterior.
A favor dels Nacionals. El règim feixista italià.
Soldats,
aeronaus i
equipament
bèl·lic.
Corpo Truppe Volontaire (CTV), fou una força italiana de combat
d'uns 50.000 soldats.
El règim de l’Alemanya nazi.
La flota alemanya (bloqueig dels ports),
material bèl·lic, i sobretot va enviar avions
dirigits per la Legió Còndor. Nom que va rebre la forçad'intervenció aèria de
l’Alemanya nazi.
La dictadura del portuguès Oliveira Salazar. Uns 20.000 soldats
voluntaris.
El règim de Salazar tenia moltes simpaties cap els moviments
feixistes.
T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
3. La internacionalització de la Guerra Civil.
4. L’ajuda exterior.
A favor de la República.
França i Anglaterra van defensar una política
de contenció, de neutralitat.
Comitè de No intervenció. Agost 1936.
URSS va donar suport a la República.
Adhesió de 27 països.
Organització tàctica de
la guerra i compra
d’armament.
L'objectiu era evitar la internacionalització de la Guerracivil espanyola tot seguint el Principi de no-intervenció.
Mirar el quadre de la pàgina 275.
Llibre Vicens Vives.
T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
3. La internacionalització de la Guerra Civil.
4. L’ajuda exterior.
A favor de la República.
Brigades Internacionals
Moviment de solidaritat antifeixista d’arreu del món.
Es calculen que foren
uns 60.000 soldats.
L’última acció de combat fou a Corbera
d’Ebre el 1938.
El 24 de setembre de 1938 van retirar-se de
la guerra.
T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
3. La internacionalització de la Guerra Civil.4. L’ajuda exterior.
T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
3. La internacionalització de la Guerra Civil.4. L’ajuda exterior.
T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
3. La internacionalització de la Guerra Civil.4. L’ajuda exterior.
T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
3. La internacionalització de la Guerra Civil.4. L’ajuda exterior.
T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
3. La internacionalització de la Guerra Civil.4. L’ajuda exterior.
T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
3. La internacionalització de la Guerra Civil.4. L’ajuda exterior.
T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
La propaganda política
Treball va ser un diari nascut el 21 de juliol del1936, tot just començada la Guerra CivilEspanyola i editat pel Partit Socialista Unificatde Catalunya (PSUC), els comunistes catalans.
Comitè Central de Milícies Antifeixistes (CCMAA), format percinc membres de la CNT-FAI, tres d’ERC i la UGT i un del PSUC,Unió de Rabassaires, POUM i Acció Catalana, foren el noupoder executiu a Catalunya durant la Guerra Civil.
T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
La propaganda política
T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
La propaganda política
T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
5. La zona republicana.5.1 La revolució social.5.2 Els fets de maig del 37.5.3 El govern de Negrín.
6. La zona nacional.
Mirar la fotocòpia. Pàgines 276 a 281 del llibre de Vicens Vives.
T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
7. Les fases militars del conflicte.
7.1. Primera fase (juliol del 36 al març del 37).
Objectiuexèrcit
Nacional:Ocupar Madrid
Zones en conflicte:
Badajoz, Guipúscoa, Toledo, Màlaga, Front
d’Aragó.
PrincipalsBatalles:B. del Jarama.
B. de Guadalajara.
T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
7. Les fases militars del conflicte.
7.2. L’ocupació del nord (abril 37 al octubre del 37).
Objectiuexèrcit
Nacional: Ocupar el nord.
Zones en conflicte:
Astúries, Cantàbria i Biscaia.
PrincipalsBatalles:
B. de Belchite.B. de Brunete
T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
7. Les fases militars del conflicte.
7.3.L’arribada al mediterrani (novembre 37 al juny del 38).
Objectiuexèrcit
Nacional: Separar Catalunya i
Madrid.
Zones en conflicte.
Aragó, Catalunya.
PrincipalsBatalles:
B. de Terol.La Campanya d’Aragó.
T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
7. Les fases militars del conflicte.
7.4.L’ocupació de Catalunya (juliol del 38 al febrer del 39).
Objectiuexèrcit
Nacional:Ocupar Catalunya.
Zones en conflicte:
El sud-oest de Catalunya
PrincipalsBatalles
Batalla de l’Ebre.
T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
7. Les fases militars del conflicte.
7.5.La fi de la guerra (abril del 39).
Objectiuexèrcit
Nacional:Ocupar el centre.
Zones en conflicte:
Madrid i València.
PrincipalsBatalles
T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
Refugi 307 de Barcelona. El Refugi 307 és un dels refugis antiaeris construïtsdurant la Guerra Civil amb l’objectiu de protegir lapoblació dels bombardejos indiscriminats que va patirBarcelona. El refugi va ser excavat gràcies al treball demolts veïns al barri del Poble Sec.
c/ Nou de la Rambla, 17508004 Barcelona
T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
Conseqüències Humanes
Malgrat que les xifres són molt dispars es calcula que van morir unes 500.000 persones.
Aproximadament unes 400.000 persones abandonen Espanya per temor a la repressió.
El destí d’aquests exiliats fou terrible, alguns d’ells van lluitar en contra del feixisme europeu durant la Segona
Guerra Mundial (alguns van morir als camps de concentració) d’altres van fugir a Mèxic, la URSS,
Veneçuela...
En aquest exili Espanya i Catalunya van perdre un capital humà fonamental.
8. Les conseqüències del conflicte.
T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
Conseqüències econòmiques
Destrucció d’infraestructures, d’habitatges, de fàbriques.
Inici de penalitats econòmiques: racionament a la dècada dels 40 i 50. Inici d’una política econòmica
autàrquica.
Pèrdua de les reserves del Banc d’Espanya(totes lliurades a la URSS).
Espanya quedarà fora de la reconstrucció europea després de la Segona Guerra Mundial
(Pla Marshall).
8. Les conseqüències del conflicte.
T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
Conseqüències ideològiques i de repressió.
La dictadura suposà l’inici d’una implacable repressió en contra dels vençuts.
Prop de 270.000 persones foren internades en presons i camps de concentració i de treball.
Foren prohibides tot tipus d’activitats polítiques i sindicals. Totes les reivindicacions catalanistes
foren prohibides.
8. Les conseqüències del conflicte.