la guerra civil espanyola (1936 39)
TRANSCRIPT
T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
1. Les causes2. L’esclat de la Guerra Civil
1. El fracàs del cop d’estat.2. La consolidació dels bàndols
3. La internacionalització de la Guerra Civil.4. L’ajuda exterior.
1. Les Causes
T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).Causes remotes
Causes pròximes
3. La Internacionalitzaci
ó del conflicte
Què és?
Els dos bàndols
Les primeres 48 hores.
2. Alguns aspectes
importants
4. Fases militars de la
guerra.
5. Zona republicana
7. Epíleg
6. Zona Nacional
A favor En contra
• Règims democràtics i progressistes• Organitzacions obreres
• Unió Soviètica• Brigades Internacionals
• Règim feixista italià• L’alemanya nazi
• El catolicisme més tradicional• El règim dictatorial de Portugal
Comitè de No-intervenció
c)Tercera fase. Nov37-juny 38
Arribada al mediterrani
b)La segona fase.Abril 37 - oct37Ocupació del
nord
a)Primers mesos.Juliol 36-març 37La lluita per Madrid.
La revolució social• Milícies populars
• Les col·lectivitzacions• Anticlericalisme
• Repressió contra burgesos i classes benestants.
Els fets de maig del 37• Enfrontament i divisió
entre forces republicanes.
Govern de Negrín• Centralització política i militar
• Exèrcit Popular• Programa dels Tretze Punts.
Construcció d’un nou estat totalitari• Junta de Defensa Nacional
• Decret d’unificació-Partit únic (FET-JONS)• Fuero del Trabajo (Lleis fonamentals)
• Violència extrema
Un balançExili, pobresa i mort.
Cap a la dictadura del general Franco, el franquisme.
La dèbil revolució liberal, la mentalitat de l’exèrcit i l’endarreriment ideològic i econòmic.
L’equilibri d’incapacitats i els motius internacionals (simpaties cap als règims feixistes).
Conflicte bèl·lic causat per un cop d'estat des de la dreta i l’exèrcit contra el govern del Front Popular d’esquerres elegit democràticament el febrer d'aquell mateix any, i que va donar lloc a una guerra sagnant.
d) Quarta fase.Jul 38-febrer 39
Ocupació de Catalunya
e) Abril 39 Final de la
Guerra.
T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
1. Les causes2. L’esclat de la Guerra Civil
1. El fracàs del cop d’estat.2. La consolidació dels bàndols
Causes estructurals Causes conjunturals
• La dèbil revolució liberal. • La mentalitat de l’exèrcit.• L’endarreriment ideològic
i econòmic.
• L’equilibri d’incapacitats. Cap grup polític fou
hegemònic.• Els motius internacionals
(simpaties cap als règims feixistes i soviètic).
T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
1. Les causes2. L’esclat de la Guerra Civil
1. El fracàs del cop d’estat.2. La consolidació dels bàndols
Les tensions acumulades durant anys, bipolaritzades en les forces de dreta i d'esquerra, van esclatar violentament pel juliol de 1936. Un cop d'estat orquestrat des de la dreta contra el govern del Front Popular esquerrà, elegit democràticament el febrer d'aquell mateix any, va donar lloc a una guerra sagnant d'àmplies conseqüències.
Desgraciadament la Guerra Civil espanyola fou d’una crueltat extrema.
T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
1. Les causes
2. L’esclat de la Guerra Civil1. El fracàs del cop d’estat.2. La consolidació dels bàndols
Triomf electoral del Front PopularDestacats militars tramen una
conspiració militar.
El Front Popular va canviar de destinació alguns generals
sospitosos. Mai els va destituir.
La conspiració militar comptava amb el suport de les forces polítiques més de dretes (sobretot monàrquics, carlins i falangistes).
Contactes previs entre la Itàlia feixista i els generals colpistes.
Franco Illes Canàries
Mola Navarra
Goded Illes Balears
Assassinat de Calvo Sotelo en mans de grups d’esquerra (14 de juliol).
Assassinat del tinent Castillo que col·laborava amb els grups d’esquerres (12 de juliol).
Clima de violència previ al cop d’estat.
T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
1. Les causes
2. L’esclat de la Guerra Civil1. El fracàs del cop d’estat.2. La consolidació dels bàndols
El Coronel Yagüe, cap de la Legió, inicia el cop d’estat a Melilla. 17 de juliol de 1936.
El cop d’estat s’estén per tot el protectorat marroquí.
Franco s’uneix a l’alçament des de les Canàries cap al Marroc per posar-se al front de l’exèrcit d’Àfrica.
La majoria de guarnicions militars de la península s’uneixen al cop d’estat. També s’afegeixen sectors civils (falangistes i/o requetès).
La República tardà dos dies en reaccionar. Destitució de Casares Quiroga per José Giral.
T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
1. Les causes2. L’esclat de la Guerra Civil.
1.El fracàs del cop d’estat.2. La consolidació dels bàndols
Divisió d’Espanya després de la insurrecció (juliol de 1936).
T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
1. Les causes2. L’esclat de la Guerra Civil.
1.El fracàs del cop d’estat.2. La consolidació dels bàndols
Divisió d’Espanya després de la insurrecció (juliol de 1936).
L'Espanya Nacional.Liderada pel general Franco, que va imposar un règim feixista i va reprimir durament tots els sectors
republicans. Des de Galícia, passant pel nord d’Extremadura, Castella i Lleó, parts d’Andalusia, i els dos arxipèlags.D’alguna manera era l’Espanya més rural i menys desenvolupada. Aquella que estava sota el domini dels grans latifundistes.
T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
1. Les causes2. L’esclat de la Guerra Civil.
1.El fracàs del cop d’estat.2. La consolidació dels bàndols
Divisió d’Espanya després de la insurrecció (juliol de 1936).
L'Espanya republicana.Es mantenia fidel a les institucions de la República, dirigides per les forces democràtiques del Front Popular que havien guanyat unes eleccions.
Tot l’arc mediterrani es va mantenir fidel a la República, tot el centre de Madrid, part de Castella i la Manxa, la cornisa cantàbrica i gairebé tot Andalusia. D’alguna manera eren les grans zones industrialitzades i els grans nuclis urbans d’Espanya.
T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
L’eficàcia de l’acció de govern de la Generalitat que va dirigir les forces policials en contra dels insurrectes.
La mobilització al carrer dels partits i els sindicats d’esquerra, varen ser decisius per aturar el cop d’estat.
El cop d’estat fracassa a Barcelona
1. Les causes2. L’esclat de la Guerra Civil.
1.El fracàs del cop d’estat.2. La consolidació dels bàndols
Catalunya
Revolució Social
T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
Els insurrectes, a la ciutat de Barcelona, es van aixecar el 19 de juliol de 1936. La revolta militar, però, es va veure frustrada per la resistència de la guàrdia d’assalt, els Mossos d’Esquadra, els elements civils armats (moviment obrer) i la intervenció posterior de quatre-cents guàrdies civils. El fracàs del cop d’estat va provocar que els obrers s’apropiessin de trenta mil fusells, metralladores i munició a la Mestrança de Sant Andreu, un fet que va marcar decisivament el signe de la revolució emergent. Els enfrontaments del 19 i el 20 de juliol van suposar la mort d’unes quatre-centes cinquanta persones i un miler de baixes.
1. Les causes2. L’esclat de la Guerra Civil.
1.El fracàs del cop d’estat.2. La consolidació dels bàndols
Catalunya
Revolució Social
El general Goded fou jutjat i executat per un consell de Guerra.
T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
1. Les causes2. L’esclat de la Guerra Civil.
2.1 El fracàs del cop d’estat.2.2 La consolidació dels bàndols
Nacionals Militars
Sectors monàrquics
Catòlics
Falangistes
Tradicionalistes
Classes altes Burgesia
Església espanyola
Terratinents
Tots ells estaven contra les reformes de la República. Contra la Revolució de la zona republicana.
Alguns militars implicats: Franco (Canàries), Queipo de Llano (Sevilla), el General Mola (Navarra), Goded (Catalunya), el General Sanjurjo.
T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
1. Les causes2. L’esclat de la Guerra Civil.
2.1 El fracàs del cop d’estat.2.2 La consolidació dels bàndols
Republicans
Classes populars
Moviment obrer
Nacionalisme català, basc i gallec
Republicans progressistes
Republicans conservadors
Classes mitjanes i urbanes Petita Burgesia
Pagesia mitjana i/o pobre
La gran majoria estava a favor de la victòria del Front Popular
anarcosindicalistes Socialistes/comunistes
F. Garcia Lorca (1898-1936)
L ’intel·lectualitat
A nivell polític, les lluites internes entre les forces d’esquerra, partits i sindicats, van fer inviable trobar un poder unificat a la zona republicana.
E. Hemingway visiten el front republicà.
T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
3. La internacionalització de la Guerra Civil.4. L’ajuda exterior.
El pavelló de la república a París (1937). JM Sert
Des del primer moment la Guerra d’Espanya (nom pel qual era coneguda la guerra a nivell internacional) va tenir una gran repercussió a nivell internacional. L’esclat bèl·lic va ser vist com
una lluita entre les forces democràtiques i en part revolucionàries (socialistes i comunistes) en contra dels règims feixistes alemany i italià.
Caravana de Hollywood a favor de la causa republicana.
Robert Capa (1913-1954) George Orwell (1903-1950) Quadre del Gernika de Picasso exposat per primera vegada a París (1937).
T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
3. La internacionalització de la Guerra Civil.4. L’ajuda exterior.
A FAVOR DE LA REPÚBLICA
EN CONTRA DE LA REPÚBLICA
En general l’opinió democràtica i progressista.
Les organitzacions obreres d’arreu del món. La intel·lectualitat d’esquerres.
La URSS.
El règim feixista italià. El règim de l’Alemanya nazi. Règim dictatorial
portuguès. El Catolicisme més tradicional. La Santa Seu (Roma).
El pavelló de la república a París (1937). JM Sert
T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
3. La internacionalització de la Guerra Civil.
4. L’ajuda exterior.
A favor dels Nacionals. El règim feixista italià.
Soldats, aeronaus i
equipament bèl·lic.
Corpo Truppe Volontaire (CTV), fou una força italiana de combat
d'uns 50.000 soldats.
El règim de l’Alemanya nazi.
La flota alemanya (bloqueig dels ports), material bèl·lic, i sobretot va enviar avions
dirigits per la Legió Còndor. Nom que va rebre la força d'intervenció aèria de
l’Alemanya nazi.
La dictadura del portuguès Oliveira Salazar. Uns 20.000 soldats voluntaris.
El règim de Salazar tenia moltes simpaties cap els moviments
feixistes.
T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
3. La internacionalització de la Guerra Civil.
4. L’ajuda exterior.
A favor de la República (?)
França i Anglaterra van defensar una política de contenció, de neutralitat.
Comitè de No intervenció. Agost 1936.
URSS va donar suport a la República.
Adhesió de 27 països.
Organització tàctica de la guerra i compra
d’armament.
L'objectiu era evitar la internacionalització de la Guerra civil espanyola tot seguint el Principi de no-intervenció.
Mirar el quadre de la pàgina 275. Llibre Vicens Vives.
T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
3. La internacionalització de la Guerra Civil.
4. L’ajuda exterior.
A favor de la República. Brigades Internacionals
Moviment de solidaritat antifeixista d’arreu del món.
Es calculen que foren uns 60.000 soldats.
L’última acció de combat fou a Corbera d’Ebre el 1938. El 24 de setembre de 1938 van retirar-se de la guerra.
T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
3. La internacionalització de la Guerra Civil.4. L’ajuda exterior.
T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
3. La internacionalització de la Guerra Civil.4. L’ajuda exterior.
T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
3. La internacionalització de la Guerra Civil.4. L’ajuda exterior.
T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
3. La internacionalització de la Guerra Civil.4. L’ajuda exterior.
T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
3. La internacionalització de la Guerra Civil.4. L’ajuda exterior.
T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
3. La internacionalització de la Guerra Civil.4. L’ajuda exterior.
T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
La propaganda política
Treball va ser un diari nascut el 21 de juliol del 1936, tot just començada la Guerra Civil Espanyola i editat pel Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), els comunistes catalans.
Comitè Central de Milícies Antifeixistes (CCMAA), format per cinc membres de la CNT-FAI, tres d’ERC i la UGT i un del PSUC, Unió de Rabassaires, POUM i Acció Catalana, foren el nou poder executiu a Catalunya durant la Guerra Civil.
T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
La propaganda política
T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
La propaganda política
T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
5. La zona republicana.5.1 La revolució social.5.2 Els fets de maig del 37.5.3 El govern de Negrín.6. La zona nacional.
Mirar la fotocòpia. Pàgines 276 a 281 del llibre de Vicens Vives.
T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
5. La zona republicana.5.1 La revolució social.
Govern Giral (juliol - setembre de 1936). Revolució Social
El Govern Giral es va veure desbordat per aquesta situació i per l’avanç dels rebels, i caigué el setembre de 1936.
• Col·lectivització de les empreses i indústries.
• Col·lectivització i formació de Comunes de jornalers.
L’aixecament militar provocà al territori fidel a la República una revolució social de caire col·lectivista.
• Persecució ideològica de les dretes i de l’Església.
• Formació de comitès i milícies populars.
Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya, Consell d’Aragó, Junta de Defensa de Madrid...
Les Rereguardes.
El poder de l’estat republicà: institucions i
forces d’ordre públic.
El poder revolucionari controlat per les organitzacions obreres (milícies i comitès).
T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
5. La zona republicana.5.2 Els fets de maig del 37.
Govern Largo Caballero (setembre 1936-maig 1937). Revolució SocialLes Rereguardes.
Es plantejà un govern d’unitat
antifeixista.
Federica Montseny (1905-1994) CNT
Es proposà la necessitat d’acabar amb els poders paral·lels (juntes i comitès) existents dins la zona republicana.
Joan Peiró (1887-1942) CNT
Joan Garcia Oliver(1901-1980) CNT
Fer la revolució (CNT i POUM). Continuaren les tensions. Centrar-se en la guerra (Govern, PSOE i PCE).
València
Largo Caballero(1869-1946) PSOE
Ministres
Nom de l'Exèrcit republicà, en el que s'integraren també milicians.
T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
5. La zona republicana.5.2 Els fets de maig del 37.
Govern Largo Caballero (setembre 1936-maig 1937).
Revolució SocialLes Rereguardes.
Els fets de maig del 37
València
Enfrontament pel control de Telefònica entre CNT+POUM contra la Generalitat i el PSUC al centre de Barcelona. Derrota d’anarquistes i POUM, amb més de 200 morts. Participació de la Guàrdia d’Assalt. Profunda crisis de govern.
Caiguda del govern de Largo Caballero.
La divisió dins de les forces republicanes.
T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
5. La zona republicana.5.3 El govern de Negrín.
Govern Negrín (maig 1937-març 1939).Les Rereguardes.
Objectius:
Sense anarquistes.
Febrer de 1939, amb la caiguda de Catalunya, Azaña va dimitir com a President de la República.
Amb comunistes. Enfortiment de l’estat: restablir l’ordre i acabar amb el procés revolucionari.
• Reforçar l’exèrcit popular republicà amb el nomenament del general V. Rojo.
• Resistència fins al final Esperant un conflicte internacional contra el feixisme. Forçar una negociació de Pau acceptable.• El govern de Negín elaborà un programa de tretze punts per intentar un armistici.
Juan Negrín (1892-1956)Juan Negrín a la Societat de
Nacions.
T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
6. La zona nacional.
Diversitat d’objectius.
Juliol de 1936Règim feixista.
Monarquia tradicional i conservadora.
Dictadura militar autoritària.
Diversitat de suports Militars
Carlins
Catòlics conservadors
Monàrquics borbònics
Falangistes.
Alguns regionalistes catalans i republicans de dretes.
T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
6. La zona nacional.
Línia política del bàndol Nacional.1. Autoritarisme totalitari.
Assumpció del principis feixistes.
Franco presideix una desfilada militar durant els anys 40. Tots els elements de la fotografia són feixistes.
Franco i Hitler varen reunir-se a Hendaia l’any 1940. Les complicitats eren màximes.
T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
6. La zona nacional.
Línia política del bàndol Nacional. 2. Anticomunisme visceral.Menyspreu cap als sistemes
democràtics.
T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
6. La zona nacional.
Línia política del bàndol Nacional.3. Centralisme. Derogació dels
estatuts.Control ideològic (censura i repressió
ferotge).
“Venceréis, porque tenéis sobrada fuerza bruta. Pero no convenceréis” Miguel de Unamuno (rector de la Universitat de Salamanca). 12 octubre de 1936
T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
6. La zona nacional.
Línia política del bàndol Nacional. 4. Economia autàrquica.
La política autàrquica d’inspiració feixista, va aïllar el país, va contreure notablement la seva economia i provocà la misèria de milions d’espanyols.
T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
6. La zona nacional.
Línia política del bàndol Nacional. 5. Nacionalcatolicisme.
Franco sortint sota pal·li d’una església acompanyat de les autoritats eclesiàstiques.
Denominació amb la qual es coneix un dels senyals d'identitat ideològica clericalista del franquisme.
T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
6. La zona nacional.
Línia política del bàndol Nacional. 5. Nacionalcatolicisme.
• S’alineà amb el bàndol franquista (excepte algun bisbe del País Basc i de Catalunya).
• Atorgà a l’alçament el caràcter de “Croada”.
• Els bisbes espanyols (Monsenyor Gomá) signaren una carta col·lectiva d’adhesió (1937).
ESGLÉSIA
Isidro Gomá Tomás (1869-1940)
Valle de los Caídos (1940-1958)
T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
7. Les fases militars del conflicte.
7.1. Primera fase (juliol del 36 al març del 37).
Objectiu exèrcit
Nacional:Ocupar Madrid
Zones en conflicte:
Badajoz, Guipúscoa, Toledo, Màlaga, Front
d’Aragó.
Principals Batalles:B. del Jarama.
B. de Guadalajara.
T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
7. Les fases militars del conflicte.
7.2. L’ocupació del nord (abril 37 al octubre del 37).
Objectiu exèrcit
Nacional: Ocupar el nord.
Zones en conflicte:
Astúries, Cantàbria i Biscaia.
Principals Batalles:
B. de Belchite.B. de Brunete
T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
7. Les fases militars del conflicte.
7.3.L’arribada al mediterrani (novembre 37 al juny del 38).
Objectiu exèrcit
Nacional: Separar Catalunya i
Madrid.
Zones en conflicte.
Aragó, Catalunya.
Principals Batalles:
B. de Terol.La Campanya d’Aragó.
T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
7. Les fases militars del conflicte.
7.4.L’ocupació de Catalunya (juliol del 38 al febrer del 39).
Objectiu exèrcit
Nacional:Ocupar Catalunya.
Zones en conflicte:
El sud-oest de Catalunya
Principals Batalles
Batalla de l’Ebre.
T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
7. Les fases militars del conflicte.
7.5.La fi de la guerra (abril del 39).
Objectiu exèrcit
Nacional:Ocupar el centre.
Zones en conflicte:
Madrid i València.
Principals Batalles
T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
Refugi 307 de Barcelona. El Refugi 307 és un dels refugis antiaeris construïts durant la Guerra Civil amb l’objectiu de protegir la població dels bombardejos indiscriminats que va patir Barcelona. El refugi va ser excavat gràcies al treball de molts veïns al barri del Poble Sec.
c/ Nou de la Rambla, 17508004 Barcelona
T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
Conseqüències HumanesMalgrat que les xifres són molt dispars es calcula que van
morir unes 500.000 persones.
Aproximadament unes 400.000 persones abandonen Espanya per temor a la repressió.
El destí d’aquests exiliats fou terrible, alguns d’ells van lluitar en contra del feixisme europeu durant la Segona
Guerra Mundial (alguns van morir als camps de concentració) d’altres van fugir a Mèxic, la URSS,
Veneçuela...
En aquest exili Espanya i Catalunya van perdre un capital humà fonamental.
8. Les conseqüències del conflicte.
T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
Conseqüències econòmiquesDestrucció d’infraestructures, d’habitatges, de
fàbriques.
Inici de penalitats econòmiques: racionament a la dècada dels 40 i 50. Inici d’una política econòmica
autàrquica.
Pèrdua de les reserves del Banc d’Espanya (totes lliurades a la URSS).
Espanya quedarà fora de la reconstrucció europea després de la Segona Guerra Mundial
(Pla Marshall).
8. Les conseqüències del conflicte.
T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
Conseqüències ideològiques i de repressió.
La dictadura suposà l’inici d’una implacable repressió en contra dels vençuts.
Prop de 270.000 persones foren internades en presons i camps de concentració i de treball.
Foren prohibides tot tipus d’activitats polítiques i sindicals. Totes les reivindicacions catalanistes
foren prohibides.
8. Les conseqüències del conflicte.
T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939).
Per què es va perdre la guerra?
?