Impresionisme Monet . The Stroller

Post.Impressionisme Van Gogh .

The Olive Trees

Fauvisme André Derain . El pont de

Londres

Expressionisme Vasili Kandinski . Groc-

mermell-blau

L' Impressionisme neix com a evolució del Realisme i de l’escola

paisatgista francesa de finals del segle XIX, era ja un art estancat i

sense originalitat. L' Impressionisme es correspon a una

transformació social i filosòfica: "el creixement de la

burgesia", aquesta comença a introduir els seus costums a la

societat, hi ha un canvi important, el camp passa de ser un lloc de

treball a ser un espai d’oci: es comencen a fer excursions campestres

Altres canvis que influeixen a l’estil impressionista són:

Canvi de l’ideal de bellesa pel de llibertat.

Impacte del ferrocarril, s’experimenta el concepte de velocitat, la

retina capta una realitat distorsionada.

Més us del color i menys importància del dibuix

Pintura a l’oli en tub, els pintors surten del taller, a “plain air”.

Contacte amb la natura, més us de la llum.

Pinzellada ràpida i hàbil.

Cap pintor del grup és tan purament impressionista com

Claude Monet (1840-1926). En la seva obra el factor

dominant és un clar esforç per incorporar el nou mode de

visió, sobretot el caràcter de la llum, mentre que la

composició de grans masses i superfícies serveix únicament

per a establir certa coherència.

He escollit aquesta pintura de Monet perquèm’hi identifico

molt doncs hem transmet una sensació de relax i

frescor, una sensació de felicitat i despreniment, sensacions

que m’agraden molt. Em transmet això principalment pels

colors freds, blaus i verds, colors pacífics i naturals, pel

blanc que és el color de la puresa i pel contrast del groc que

transmet moviment, felicitat i llum, també per el tipus de

pinzellada ràpida i lleugera que dona la sensació de

moviment, que et fa situar en un indret on hi bufa el vent i

tot es portat per la seva frescor, dinàmica i llibertat. A més a

més vist de lluny dona la sensació de transparència

El terme Post-impressionisme s'aplica als estils pictòrics de finals del

segle XIX i principis del XX , que apareixen després de l'

ImpressionismeEl Post-impressionisme va ser tant una extensió de

l’Impressionisme com un rebuig a les seves limitacions. S'agrupen

les més diverses tendències, moltes de les quals són difícils de

classificar cronològicament, ja que es corresponen amb artistes

concrets i les seves inquietuds.

Colors vius, aplicació compacta de la pintura, pinzellades distingibles

i temes de la vida real. Més emoció i expressió

Visió personal de l’artista

Experimenten diferents formes de pintar: puntillisme, grans àrees

de color.

Pintura amb contingut comunicatiu i importància del seu efecte a

l’espectador.

Interès per la construcció de la forma, el dibuix i l’expressivitat dels

objectes i figures humanes.

Temes de la vida real i altres.

Pintor postimpressionista holandès. Va viure la major part de

la seva vida a França i la seva obra va influir de manera decisiva

en el moviment expressionista. Van Gogh (1853-1890) fill d'un

pastor protestant holandès. Des de la seva joventut va

demostrar tenir un temperament fort i un caràcter difícil que

hauria de frustrar tot obstinació que emprenia.

He escollit aquesta pintura de Van Gogh perquè està

protagonitzada per unes oliveres, un dels arbres més presents a

Catalunya. Aquesta pintura m’està dient que s’apropa tempesta

perquè les línies corbes i allargades em diuen que el vent és fort

i l’espès núvol que s’apropa m’ho confirma. A més a més, de nou

el verd i el blau m’estan indicant moltes coses. El blau indica

que és vespre, quasi de nit i que fa fred i el verd m’indica que no

és ni hivern ni tardor, deduiria que és primavera. Penso que la

llum juga molt en fer-me creure que s’apropa la tempesta,

perquè com més al front més llum hi ha.

El Fauvisme és un moviment pictòric de principis del segle

XX sorgit a París durant un breu període (1904-1907), entorn

dels artistes Henri Matisse, André Derain i Maurice Vlamink.

Va aparèixer cronològicament amb l'expressionisme

alemany, amb una base de protesta oposat al naturalisme, a

l’impressionisme i a les rígides maneres del Post-

impressionisme de Seurat i Signac.

Utilització del color pur. Colors estridents i agressius. Acolorit

i atrevit: colors violents i arbitraris.

La forma és més expressiva que fidel a la realitat.

Expressió, no composició i ordre.

Reacció emotiva del pintor.

Llibertat total de la natura.

Pretén realçar el valor del color i l’expressió personal.

Figures planes, lineals i contorns gruixuts.

Exageració del dibuix i perspectives forçades.

Tracten els temes de sempre: retrat, paisatge...

Gust i forta influència per l’art africà-negre.

André Derain (1880- 1954) fou un pintor i il·lustrador francès. Va destacar en el

Fauvisme i La seva pintura està tocada de cert intel·lectualisme. Li va influir el

Cubisme i el primitivisme.

He escollit aquesta obra

d’André Derain perquè m’ha

cridat l’atenció la varietat i

contrast de colors.

Els contorns són gruixuts i les

pinzellades denses, el

moviment es molt més

reduït, tan sols és visible en

l’aigua gràcies a les pinzellades

més petites i el joc de colors.

Els colors són agressius i

irreals. Les formes no estan tan

ben definides i les perspectives

estan forçades. És una imatge

molt impactant.

L'expressionisme és un moviment artístic

sorgit a Alemanya a principis del segle XX,

en el mateix moment que el fauvisme

francès. L'expressionisme s'entén com una

accentuació o deformació de la realitat per

a aconseguir expressar adequadament els

valors que es pretén posar en evidència, i

es va manifestar com una reacció parcial a

l' impressionisme.

L’objectiu és expressar l’interior de l’ésser

humà.

No requereix una gran tècnica, el més

important és transmetre el sentiment i la

subjectivitat.

Potència l’impacte emocional a través del

color, la composició agressiva, les formes

retorçades...

Vasili Vasílievitx Kandinski (1866-1944) Les seves

abstraccions es van tornar cada vegada més

geomètriques, són un conjunt de

línies, cercles, arcs i altres formes geomètriques.

En obres molt posteriors, assoleix un bellíssim

equilibri. Va tenir una forta influència en el

desenvolupament de l’art del segle XX.

He escollit aquesta obra però en podia haver

escollit qualsevol altra perquè totes m’encanten

(he estat mitja hora intentant decidir). Trobo que

es una obra fascinant, a mi m’atrapa. Hi veig una

cara, figures geomètriques que em transmeten

equilibri, punts línies... Hi ha un joc de colors

molt important, doncs ara fixant-m’hi destaquen

el groc, el vermell i el blau que combinant-se

formen nous valors i colors. Taronja i

blau, magenta i verd, groc i lila... Es formen

colors complementaris. i Tot hi haver-hi línies

rectes és present cert dinamisme. És un treball

estètic i elegant,m’agradamolt

Treball de dibuix realitzat per Alba Cirera

3rA, IES Baix Penedès

27-5-09