la derivaciÓ i la composiciÓ file• sufixos. se situen darrere l’arrel i aporten un nou...

Curs de català C2 La derivació i la composició

Lèxic (teoria)

UdG Servei de Llengües Modernes

Font: Dept. Justícia Roser Taulé

1

LA DERIVACIÓ I LA COMPOSICIÓ

LA DERIVACIÓ

Les paraules d’una mateixa família tenen un element comú, que anomenem arrel o lexema.

enfortir, fortesa, fortitud, fortificar, fortalesa, fort D’aquesta manera, obtenim paraules noves afegint unes determinades partícules a l’arrel. Aquest procediment s’anomena derivació i els mots que en resulten són els mots derivats. De vegades, com en l’exemple anterior, l’arrel coincideix amb un mot, que serveix per crear els derivats: és el mot primitiu. Però no sempre és així:

gàstric, gastritis, gastronomia, gastrònom, gastroenteritis Anomenem afixos les partícules que s’annexen a l’arrel, les quals podem classificar segons la seva posició:

• Prefixos. Se situen davant de l’arrel i sovint atorguen un significat diferent al mot.

• Sufixos. Se situen darrere l’arrel i aporten un nou significat al mot.

• Infixos. S’intercalen entre l’arrel i el sufix i sovint no aporten un nou significat al mot.

Quan unim aquests afixos a l’arrel, de vegades es produeixen canvis ortogràfics o fonètics.

c qu: sec sequedat c g: foc foguera ç c: caça cacera ig g: assaig assagista s ss: espès espesseir ig tg: lleig lletgesa gu gü: aigua aigüeta u v: neu nevada j g: granja granger t ç: curt escurçar

D’altra banda, també hi ha paraules que entre elles tenen molta semblança però una arrel diferent. Són els pseudoderivats o falsos derivats, que es formen a partir d’una arrel llatina diferent de l’arrel del mot primitiu català.

MOT PRIMITIU DERIVATS PSEDODERIVATS

cadira corb llac

cadiram, cadireta, cadiraire corbesa, corbador, encorbar, encorbit llacuna, llacós, llacor

càtedra curvatura lacustre


Lèxic (teoria)



2

Prefixos Mitjançant la prefixació adjuntem un prefix a l’arrel del mot, generalment sense canviar-ne la categoria gramatical i atorgant-li un significat diferent.

heroi (substantiu) antiheroi (substantiu) legal (adjectiu) il·legal (adjectiu) carregar (verb) descarregar (verb)

No obstant això, hi ha prefixos que sí que imposen una categoria gramatical al mot. En la majoria de casos, es tracta de prefixos verbalitzadors: a-, en- (variant em-), es-, per-, etc. Aquests prefixos tenen la particularitat de no aportar cap nou significat i de necessitar sovint l’addició simultània de determinats sufixos per poder formar el nou mot.

bony (substantiu) abonyegar (verb) groc (adjectiu) esgrogueir (verb) dins (adverbi) endinsar (verb)

Pel que fa als que aporten un significat o matís diferent al mot, que són la immensa majoria, podríem establir-ne una classificació genèrica. a) Valor negatiu o contrari

PREFIX SIGNIFICAT EXEMPLE a-, an- anti- contra- in-, im-, il-, ir- no- des-, dis-

valor negatiu sentit contrari oposat valor negatiu negació oposat o contrari

asimètric, amoral, analfabet antihigiènic, antisèptic contraindicació innat, immòbil, il·legible, irregular no-bel·licisme, no-violència desintoxicació, disgustar

b) Valor local o situacional

PREFIX SIGNIFICAT EXEMPLE ante-, avant- circum- entre-, inter- euro- extra- infra-, sota-, sub-, hipo- sobre-, hiper- rere- intra- super-, supra- tele- trans-, tras- ultra- ex-

davant de a l’entorn de al mig de, reciprocitat europeu fora de en menys quantitat, per sota de per damunt de, ultra mesura per darrere dintre de per damunt de lluny d’una banda a l’altra, a través de més enllà de de dins a rora

antesala, avantpassat circumferència, circumval·lació entreacte, entrelligar,, interlineat eurodiputat, euroregió extraordinari, extrajudicial sotabarba, subsòl, hipotonia sobresou, hipermercat rerepaís, rereguarda intravenós, intramuscular superhome, supraterrenal teletext, televisió transsiberià,, trasplantar ultrapassar, ultratomba exportar, extreure


Lèxic (teoria)



3

juxta-, para- al costat de, gairebé juxtaposició, paranormal

c) Valor temporal

PREFIX SIGNIFICAT EXEMPLE pre- post-, pos- ex- neo-

amb antelació posterioritat antic càrrec o condició nou, recent

preacord, preromà, prenatal posterioritat, postoperatori, posposar exmarit, expresident neoclàssic, neocapitalista

d) Valor dimensional/quantitatiu

PREFIX SIGNIFICAT EXEMPLE macro-, mega- micro- semi- bes-, bi- re-

gran mini, petit la meitat de duplicació repetició, intensificació

macroeconomia, megàlit microscopi, miniestadi semivocal, semicercle besnét, bisexual reeditar, reconstruir

e) Valor modal

Sufixos Els sufixos se situen darrere l’arrel i aporten un nou significat al mot. N’hi ha de diferents tipus: a) Sufixos lèxics Determinen el gènere i el nombre en el cas dels noms i dels adjectius i, en el cas dels verbs, la persona, el temps, el nombre, el mode i l’aspecte. En aquest tipus de sufixos no parlem pròpiament de derivació, sinó de flexió:

llop, lloba, llops, llobes canto, cantes, canta, cantem, canteu, canten

b) Sufixos valoratius

PREFIX SIGNIFICAT EXEMPLE ben- mal- pseudo- co-, col-, com-, con-

dóna sentit positiu dóna sentit negatiu condició no genuïna companyia i participació

benvolgut, benestant malpensat, malcarat pseudònim, pseudoderivat cohabitar, col·laboració, commoure, convivència

SUFIX SIGNIFICAT EXEMPLE -et, -ó, -illa, -ell -às, -arro, -al, -ós

diminutius augmentatius

pinyonet, finestró, sabatilla, cubell homenàs, peuarro, finestral, verdós


Lèxic (teoria)



4

c) Sufixos classificadors Per expressar professions, afinitats ideològiques o qualitats: Per expressar noms abstractes: Per expressar un conjunt, col·lectiu o lloc: Per expressar relació o pertinença:

-ot, -astre, -ús, -um, -ol, -íssim, -èrrim

pejoratius superlatius

casalot, padrastre, gentussa, pixum, bestiola tendríssim, paupèrrim

SUFIX EXEMPLE -ista -ari/ària -aire -à/ana -or/ora -er/era -iu/iva/iua -ívol/ívola

violinista, dentista, idealista, comunista notari, solitari, secretària, parlamentària boletaire, dansaire, rondinaire, xerraire cirurgià, llunyà, provinciana actor, director, negror, conductora forner, confiter, ploranera, carnissera actriu, agressiu, fugitiva, geliua planyívol, jovenívola

SUFIX EXEMPLE -esa -ícia -itat -itud -ud

tristesa, invalidesa, riquesa brutícia, avarícia humilitat, frivolitat solitud, lentitud quietud, mansuetud

SUFIX EXEMPLE -menta -eda -am -all/alla -ada -at -atge

ossamenta, cornamenta, vestimenta arbreda, fageda, sureda eixam, costellam, paperam rocall, jovenalla, cosinalla gentada, nuvolada professorat, alumnat, ramat equipatge, arbratge, moblatge

SUFIX EXEMPLE -aci/àcia -ari/ària -esc/esca -i/ia -ià/iana -íac/íaca -ífic/ífica -ístic/ística

coriaci, berbenàcia sedentari, alimentària carnavalesc, cavalleresca aeri, lacti, arbòria cristià, virgilià, cartesiana policíac, afrodisíaca magnífic, científica artístic, novel·lística


Lèxic (teoria)



5

Per expressar accions:

Per expressar acció i efecte:

Infixos Els infixos són el tipus d’afixos que se situen entre l’arrel i el sufix. En general no tenen cap valor semàntic, però en alguns casos serveixen per distingir entre dos derivats amb el mateix sufix (ferrer i ferreter), i en els verbs sobretot afegeixen una idea de petitesa (menjucar), d’insuficiència (endormiscar-se) o d’intensitat (allargassar).

Remarques Quan formem mots nous a partir del procés de derivació sovint afegim a l’arrel o mot primitiu afixos propis de la llengua castellana quan en català el mot es forma amb un

SUFIX EXEMPLE -egar -ejar -ificar -ir -itar -itzar

esbufegar, mossegar, pedregar blanquejar, somiquejar tipificar, pacificar, dosificar afavorir, atemorir, avergonyir debilitar, facilitar, habilitar autoritzar, harmonitzar, analitzar

SUFIX EXEMPLE -ada -ança -atge -dissa -era -ment -ori/òria

xerrada, rentada venjança, enyorança homenatge, espionatge corredissa, trencadissa polseguera, xerrera, pedrera pagament, alliberament, cobrament robatori, cridòria, dedicatòria

INFIX EXEMPLE -al-, -ol- -all-, -ell-, -ill-, -oll- -an-, -en-, -in-, -on- -ar-, -arr-, -er- -ass-, -iss-, -oss-, -uss- -at-, -et-, -ot- -atx-, -itx-, -itj-, -ij- -eg-, -ic-, -uc- -isc-, -isqu-, -usc-

apegalós, rajolí ceballut, gotellada, branquilló, potollar cridaner, nomenar, blanquinós, sangonent llargarut, pontarró, camperol eugassada, borrissol, picossada, cantussar peixater, ferreter, parlotejar esprimatxar, magritxol, ferritja, ventijol lladregot, porticó, menjucar endormiscat, plovisquejar, pedruscall


Lèxic (teoria)



6

afix diferent o fins i tot sense. És el cas de mots com ara botonar, enjardinar, raval, condicionat, moblar, col·lidir o garantir, que per influència del castellà formem com a *abotonar, *ajardinar, *arraval, *acondicionat, *amoblar, *col·lisionar i *garantitzar.

LA COMPOSICIÓ La composició és un procediment que ens permet formar mots de manera diferent de com ho fem per la derivació, ja que no formem un mot nou mitjançant un afix, sinó que ho fem unint dues o més paraules que ja existeixen. Amb la composició podem obtenir mots de diferents categories gramaticals: substantius, adjectius, verbs i partícules. a) Substantius compostos

FORMACIÓ EXEMPLE Verb + substantiu pelacanyes, guarda-roba

Substantiu + adjectiu o participi o adjectiu + substantiu

celobert, cama-roja, curtcircuit guàrdia civil, baix relleu

Substantiu + substantiu: – Compostos sintètics. Es formen violentant la sintaxi i elidint elements que se sobreentenen. – Compostos coordinats. Són els que tenen un significat que és la suma dels significats dels dos elements. – Altres casos: compostos formats per juxtaposició o subordinació, enllaçats amb la conjunció i o la preposició de i compostos sintagmàtics

aiguaneu, ferrocarril museu arxiu, autor editor, comte rei, ciutat estat decret llei, camió cisterna, paper moneda, allioli, capicua, maldecap, cuc de seda, esperit de vi

Formació del plural

• Si el compost s’escriu amb guionet o amb els dos elements soldats, afegim la marca de plural al segon element:

curtcircuits, pèl-rojos, ferrocarrils, alliolis, maldecaps

• Si els dos elements s’escriuen separats: substantiu + adjectiu o participi i adjectiu + substantiu Farem el plural de tots dos elements: policies locals, baixos relleus. substantiu + substantiu Afegirem la marca de plural solament al primer element: camions cisterna, vagons restaurant, cucs de seda, hores punta.

b) Adjectius compostos

FORMACIÓ EXEMPLE Substantiu + adjectiu o participi panxacontent, collverd

Adjectiu + adjectiu anglosaxó, sordmut, grecollatí, indoxinès

Formació del plural Sempre afegirem la marca de plural al segon element: bocamolls, capficats, poca-soltes, grecollatins, sordmuts.

c) Verbs compostos


Lèxic (teoria)



7

d) Partícules compostes

FORMACIÓ EXEMPLE Substantiu + verb corglaçar-se, capficar-se, capgirar

Adjectiu + verb primfilar, migpartir

FORMACIÓ EXEMPLE Adverbis amunt, avall, enlaire, daltabaix, sobretot, pertot,

gairebé, alhora, tanmateix, nogensmenys

Preposicions i conjuncions malgrat, sinó, perquè

la derivaciÓ i la composiciÓ file• sufixos. se situen darrere l’arrel i aporten un nou...

Documents