La crisi de l'antic regim

Download La crisi de l'antic regim

Post on 29-Jun-2015

155 views

Category:

Education

5 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Presentaci sobre el primer tema de 4t ESO d'histria.

TRANSCRIPT

  • 1. LA CRISI DE LANTIC RGIMSegle XVIII

2. IntroducciConcepte dAntic Rgim: sistema econmic, social ipoltic present a Europa entre els segles XVI i XIX (etapafinal del feudalisme) i que es caracteritza pel rgimeconmic senyorial amb una agricultura de subsistncia,una societat estamental i labsolutisme monrquic.Caracterstiques: Rgim econmic senyorial (naixent ja el capitalisme comercial) Societat estamental Poblaci estancada: natalitat i mortalitat altes Monarquia absoluta 3. LEuropa del segle XVIIIUna agricultura senyorial Lagricultura era lactivitat principal. Era una agricultura desubsistncia, basada en 4 caracterstiques principals: La rotaci triennal i el guaret. Els rendiments eren molt baixos i sorientaven a lautoconsum. No hi havia especialitzaci. Els intercanvis eren escassos i es feien en mercats locals oregionals. Les collites marcaven el ritme duna economia colpejadaperidicament per les crisis de subsistncia, que eren perodesdescassetat daliments i de puges de preus. Generaven fam imisria, i, sovint, revoltes populars. La terra pertanyia als nobles i al clergat, les grans propietats delsquals es transmetien de generaci en generaci. La majoria de lapoblaci eren pagesos, sotmesos a un rgim senyorial, quetreballaven les terres dels seus senyors a canvi de pagar impostos. 4. LEuropa del segle XVIIIUna monarquia absoluta La monarquia dorigen div concentrava els trespoders en la persona del rei que, quan ho demanava,estava assessorat pels Consells dEstat i un Parlamentdorigen medieval composat per representants delstres estaments (noblesa, clergat i poble o tercerestat) que, en el passat, havia tingut latribucidaprovar nous impostos. 5. LEuropa del segle XVIIILexpansi econmica La firma del Tractat dUtrecht (1713), a banda de posarfi a la Guerra de Successi mentre implantava laMonarquia Absoluta a Espanya, va aportar un llargtemps de pau degut a cert equilibri internacional que,a la vegada, tingu com a conseqncia directalaugment demogrfic a tota Europa (passat de 100milions en 1650 als 200 milions dhabitants del 1800)que va fer crixer la demanda de productes i, pertant, lexpansi econmica. Les monarquies vanpotenciar la installaci de manufactures i vanprotegir les companyies martimes que incrementarennotablement els intercanvis comercials amb lescolnies i els territoris extraeuropeus. 6. La societat estamentalEls no privilegiats Lestat popular constitua el sector dels noprivilegiats. Eren la immensa majoria de la poblaci iagrupava persones molt diferents, econmicament isocialment. La burgesia incloa els grans artesans,comerciants i banquers. Era el grup ms actiueconmicament i la seva riquesa havia augmentat.Les classes populars urbanes agrupaven elstreballadors manuals de les ciutats. Els pagesosconstituen el grup ms nombrs de la poblaci.Estaven obligats a treballar les terres dels grupsprivilegiats, als quals pagaven impostos elevats. 7. El pensament illustratQu s la Illustraci? Un moviment intellectual que va qestionar tots elsprincipis de labsolutisme, tot collocant la ra com labase principal del coneixement, potenciantloptimisme sobre la capacitat de lsser hum ambuna confiana desmesurada en el progrs constant dela humanitat, posant en prctica els descobrimentscientfics i aplicant les aportacions dels filsofs en lasocietat i en la poltica perqu consideravenleducaci com el millor mitj per a difondre la ra. 8. El pensament illustrat Els precedents foren: John Locke que crtica a lAnticRgim i demanda de divisi de poders, igualtat legal idrets bsics de lindividu i Isaac Newton I el seumtode cientfic. 9. El pensament illustratEls filsofs del Segle de les Llums Els orgens de la Illustraci es troben al segle XVII, enel racionalisme de Descartes. Les figures msdestacades de la Illustraci van ser Diderot,Montesquieu, Rousseau, Voltaire i DAlembert. Lanova ideologia es va difondre al marge dels centresoficials, com les universitats o les acadmies, perquen gran part continuaven controlats per lesglsia. Elsmitjans de difusi utilitzats per la Illustraci van serprincipalment els salons, la maoneria,la premsa i tottipus de publicacions. 10. El pensament illustratEl pensament econmic: La Fisiocrcia En oposici al mercantilisme, defensaven elpredomini de lagricultura coma base de la riquesadun pas, aix com la propietat privada i la llibertat decomer tot oposant-se a la intervenci de lEstat enleconomia. 11. El pensament illustratEn un Estat en qu un home sols o una sola corporaci de prcers, denobles, o de poble, administrar els tres poders i tindr la facultat de ferles lleis, dexecutar les resolucions pbliques i de jutjar els crims i lesdisputes dels particulars, tot es perdria completament. (...) Els prncepsque volen ser dspotes sempre comencen reunint totes les magistraturesen ells mateixos: alguns reis dEuropa acaparen tots els grans crrecs delEstat.MONTESQUIEU: Lesperit de les lleis, 1748.El pensament poltic: El liberalisme Els pensadors illustrats no elaboraren una doctrinapoltica homognia ni van aconseguir eliminar elsfonaments de labsolutisme. En canvi, destacaren tresautors per la influncia dels seus textos poltics:Montesquieu que va desenvolupar el principi de laseparaci de poders (executiu, legislatiu i judicial),Rousseau que va elaborar la base terica de lademocrcia segons la qual la sobirania (el poder)resideix en el poble o tercer estat (i no en el monarcacom als temps de labsolutisme) i Voltaire que vacriticar els prejudicis religiosos de lAntic Rgim i vaproposar el sistema parlamentari per limitar lesatribucions del monarca. 12. El pensament illustratLEnciclopdia Fou la primera gran obraimpresa que reunia totsels coneixements delpoca fonamentats en lara i en lestudi de lanaturalesa. Es vacomenar a publicar el1751 i comprenia un totalde 35 volums, on vancollaborar els principalsintellectuals del momentper difondre les principalsidees de la Illustraci. 13. La fallida de labsolutismeLes revolucions angleses Al segle XVII es va produir una guerra civil entre elsdefensors del Parlament i els de la monarquiaabsoluta. El 1649, el rei Carles I va ser ajusticiat i es vaproclamar la repblica. Oliver Cromwell, el principalimpulsor del canvi poltic, va acabar transformant larepblica en una dictadura militar. El 1660, desprs dela mort de Cromwell, es va restablir la monarquia. El1689, una segona revoluci va acabar amb lamonarquia absoluta dels Stuart i el Parlament vaoferir la corona a Guillem dOrange. Aix, Anglaterrafou el primer pas que va tenir una monarquia depoder limitat. Es va instaurar una monarquiaparlamentria. 14. La fallida de labsolutismeEl Despotisme illustrat Malgrat lexemple angls, la majoria dels monarqueseuropeus seguien exercint un poder absolut. No obstantaix, alguns monarques com Frederic II de Prssia, M.Teresa dustria, Caterina de Rssia i Carles III dEspanyavan intentar fer compatibles el principi dautoritat delabsolutisme amb la idea de progrs, racionalitzaci imodernitat de la Illustraci. Els dspotes illustrats i elsseus ministres van promoure un cert reformisme peractuar a favor del b del poble, per reservant-se lacapacitat de decisi. La seva poltica reformista es vacaracteritzar per la racionalitzaci de ladministraci delEstat, la reforma de lensenyament, la modernitzaci delagricultura, etc. 15. La revoluci americanaEls Estats Units dAmrica Les tretze colnies angleses van protagonitzar alsegle XVIII la primera insurrecci colonial contra unametrpoli, seguint les idees digualtat, llibertat itolerncia de lEuropa illustrada. Els colons americansno estaven dacord amb les taxes i impostos, aix comtampoc amb el monopoli comercial que GranBretanya exercia sobre el seu territori. El 4 de juliol de1776, les tretze colnies van redactar la DeclaracidIndependncia dels Estats Units dAmrica. Aquestadeclaraci expressava el dret de totes les persones ala llibertat i a la recerca de la felicitat, i el deure delsgovernants de respectar els drets inalienables delpoble.Sostenim com a evidents per si mateixes les segent veritats, que tots els homes sn creats iguals, que sndotats pel seu Creador de certs Drets inalienables, entre els quals hi ha el dret a la Vida, a la Llibertat i a larecerca de la Felicitat. Que per garantir aquests drets, s'institueixen els Governs entre els Homes, els qualsobtenen els seus poders legtims del consentiment dels governats, Que quan s'esdevingui que qualsevol Formade Govern es faci destructora d'aquestes finalitats, s el Dret del Poble reformar-la o abolir-la, i instituir un nouGovern que es fonamenti en els esmentats principis, tot organitzant els seus poders de la forma que segons elseu judici ofereixi les ms grans possibilitats d'aconseguir la seva Seguretat i Felicitat. (...) Per quan una llargasrie d'abusos i usurpacions, dirigida invariablement al mateix Objectiu, demostra el designi de sotmetre al poblea un Despotisme absolut, s el seu dret, s el seu deure, derrocar aquest Govern i establir nous Resguards per laseva futura seguretat. (...)Per tant, els Representants dels Estats Units d'Amrica, convocats en Congrs General, Reunits en Assemblea,apellant al Jutge Suprem del mn per la rectitud de les nostres intencions, en Nom i per l'Autoritat del bon Pobled'aquestes Colnies, solemnement fem pblic i declarem: Que aquestes Colnies Unides sn, i han de ser perDret, Estats Lliures i Independents; que queden Absoltes de tota Lleialtat a la Corona Britnica.We hold these truths to be self-evident, that all men are created equal, that they are endowed by their Creator withcertain unalienable Rights, that among these are Life, Liberty and the pursuit of Happiness.--That to secure theserights, Governments are instituted among Men, deriving their just powers from the consent of the governed, --Thatwhenever any Form of Government becomes destructive of these ends, it is the Right of the People to alter or toabolish it, and to institute new Government, laying its foundation on such principles and organizing its powers insuch form, as to them shall seem most likely to effect their Safety and Happiness. () But when a long train ofabuses and usurpations, pursuing invariably the same Object evinces a design to reduce them under absoluteDespotism, it is their right, it is their duty, to throw off such Government, and to provide new Guards for their futuresecurity.()We, therefore, the Representatives of the united States of America, in General Congress, Assembled, appealingto the Supreme Judge of the world for the rectitude of our intentions, do, in the Name, and by Authority of the goodPeople of these Colonies, solemnly publish and declare, That these United Colonies are, and of Right ought to beFree and Independent States; that they are Absolved from all Allegiance to the British Crown.Declaraci dIndependncia Declaration of dels Independence Estats Units (Philadelphia, (Filadlfia, 4 de 4th juliol of July de 1776). 16. La revoluci americanaLa Constituci dels Estats Units La guerra contra la metrpoli va ser llarga. GranBretanya va reconixer la independncia del territoriameric el 1783, desprs de la derrota de Yorktown. El1787, es va redactar la primera Constituci de lahistria. El text assegurava la separaci i lequilibri depoders, establia un govern republic i una estructurafederal. Per sobre dels estats, se situava el governfederal, responsable dels assumptes exteriors, de ladefensa, de les finances i de la moneda del nou pas.La Constituci es completava amb una Declaraci deDrets. 17. El segle XVIII a Espanya: els BorbLa Guerra de Successi (1701-1714) La Guerra de Successi es va produir desprs de lamort de Carles II dustria, en proclamar-se Felip V reidEspanya. La proclamaci de Felip V de Borbsignificava per a les potncies europees unenfortiment dels Borb (francesos) a Europa. GranBretanya, Holanda, Portugal i lImperi austrac vandeclarar la guerra a Frana i a Espanya i van proposarun altre candidat a la corona, larxiduc Carlesdustria. El 1713, larxiduc Carles heret la Coronadustria i temorosos de lexcessiu poder delsHabsburg, les potncies europees van firmar elTractat dUtrecht que pos fi al conflicte i vareconixer Felip V com a rei dEspanya. 18. El segle XVIII a Espanya: els BorbLa resistncia catalana Un cop signada la pau entre els contendents, nomsBarcelona i algunes ciutats de Catalunya vancontinuar oposant-se a Felip V. Ocupat gaireb tot elterritori catal, Barcelona va ser assetjada durantcatorze mesos. La ciutat fou defensada sota elcomandament de Rafael Casanova i Antoni deVillarroel. L11 de setembre de 1714 les tropes de Felip V vanocupar Barcelona. Una setmana desprs tamb vacapitular Cardona i tota Catalunya va quedar sotmesaa lautoritat dels Borb. 19. El segle XVIII a Espanya: els BorbLa resistncia catalana Un cop signada la pau entre els contendents, nomsBarcelona i algunes ciutats de Catalunya vancontinuar oposant-se a Felip V. Ocupat gaireb tot elterritori catal, Barcelona va ser assetjada durantcatorze mesos. La ciutat fou defensada sota elcomandament de Rafael Casanova i Antoni deVillarroel. L11 de setembre de 1714 les tropes de Felip V vanocupar Barcelona. Una setmana desprs tamb vacapitular Cardona i tota Catalunya va quedar sotmesaa lautoritat dels Borb. 20. El segle XVIII a Espanya: els BorbLabsolutisme borbnic Els primers Borb espanyols (Felip V i Ferran VI) vanimplantar el model dabsolutisme centralista francs.Tots els poders residien en el monarca i les Corts vanquedar quasi anullades. Per a governar, el reisajudava duns assessors o secretaris, i es reunien alGabinet, antecedent del Consell de Ministres. LesCorts van desaparixer, excepte les castellanes, i latasca legislativa depenia noms de les institucionsdirectament controlades pel monarca. Els Consells esvan mantenir. 21. El segle XVIII a Espanya: els BorbLuniformisme territorial Els Borb van unificar tot el territori, imposant uneslleis niques, una idntica administraci ilhomogenetzaci de totes les seues institucions.Felip V va anullar tots els furs i institucions de laCorona dArag, i amb els Decrets de Nova Planta esva imposar el sistema administratiu castell a lesterres de la Corona. El territori va quedar dividit enprovncies, al front de les quals el rei va collocar uncapit general amb poder militar i administratiu, queexercia com a governador. A cada provncia es vancrear audincies per a ladministraci de justcia i esvan implantar corregidors i intendents. 22. El creixement econmic i elreformisme illustratEl creixement econmic de Catalunya El S. XVIII fou una etapa de creixement econmic idemogrfic per a Catalunya. Entre 1717 i 1797 lapoblaci es va doblar, fins gaireb el milidhabitants. Catalunya no havia patit de forma tangreu els efectes de la crisi del XVII com Castella. Lesreformes fiscals dels Borb van beneficiar Catalunya.Lagricultura es modernitz i sespecialitz(viticultura) augmentant els rendiments. Els censosemfitutics, contractes agraris estables, estimulavenals pagesos a millorar .Tamb hi ha creixement de lesmanufactures cotoneres (indianes). La liberalitzacidel comer va permetre l'expansi de companyesco...