REGNAT DE CARLES IV REGNAT DE CARLES IV (1788-1808)(1788-1808)1789. Revolució Francesa por al contagi d’1 revolta popular

fre a les reformes iniciades pel despotisme il·lustrat de Carles III. canvi de ministres, fora els il·lustrats (Floridablanca,

Jovellanos…)

1792: primer ministre: MANUEL GODOY (jove militar, plebeu)

1793: execució Lluís XVI de França declaració de guerra contra França (Espanya + altres països)

Guerra Gran (1793-1795)

1795: derrota d’Espanya Pau de Basilea (1795)- retirada tropes franceses territori català (invasió Urgell, Cerdanya, Empordà…)- subordinació d’Espanya a França- conflicte continua entre França – G.Bret. control marítim

1805: batalla de Trafalgar- derrota armada francoespanyola desastre naval- victòria almirall Nelson

-Desastre naval paralitza el comerç colonialconseq. - ingressos hisenda reial

- comerç de teixits catalans per la pèrdua de mercatsCRISI

solucions-Endeutament- contribucions malestar popular- reformes desamortització i venda de terres eclesiàstiques

OPOSICIÓ noblesa i Església ( favor de Ferran VII)- contra reformes- contra Godoy (origen plebeu!)

*malestar popular entre la pagesia + epidèmies (fam i carestia) = mortalitat

REVOLTES POPULARS CONTRA GODOY (responsable de la crisi)

1807. Tractat de Fontainebleau (Godoy – Napoleó)- autoritza exèrcits francesos a entrar Espanya- excusa: atac a Portugal (aliat de G.Bret. conflicte per control marítim)- tracte: repartir Portugal i crear Principat per Godoy

1808. Entrada tropes franceses- acceptació autoritats borbòniques- rebuig de la població- situació de tropes en zones estratègiques (BCN, Vitòria, Madrid….)

objectiu: desplegar-se per tot el territori

REVOLTES contra: Motí d’Aranjuez (1808)- ocupació francesa- actitud rei + Godoy- nobles i clero: NO reformes, SÍ retorn Ferran VII- classes populars (malestar)

-Carles IV demana ajuda a NAPOLEÓ per lluitar contra el seu fill, Ferran VII conscient debilitat monarquia espanyola

- invasió d’Espanya: annexionar el país a l’imperi- nou rei: Josep I (Pepe Botella)

1808: abdicació a Baiona- Napoleó obliga a Carles IV i Ferran VII que abdiquin a favor de Napoleó.- nomena 1 nou rei: el seu germà: Josep I

JOSEP I codi de Baiona- igualtat davant la llei, impostos i accés als càrrecs públics.

TRENCA AMB L’A.R.- + reformes: - abolició règim senyorial

- desamortització de terres Església- desvinculació de les primogenitures i de les terres de mans mortes.

Poc suport social. Per què?- govern considerat il·legítim, foraster, posat per les armes.- + actuacions violentes dels soldats.

INSURRECCIÓ població contra el nou monarca

GUERRA DEL FRANCÈS GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)(1808-1814)Febrer 1808. Tropes franceses a BCN

- ocupació de punts estratègics (Castell St Ferran, Figueres.

Maig 1808. Madrid. Revolta popular contra tropes franceses per impedir la marxa de la família reial a Baiona.

- es creia que estaven segrestats per Napoleó- forta repressió general Murat

Ànims per revoltar-se contra la invasió!- També contra autoritats tolerants amb l’invasor.

-Organització de JUNTES D’ARMAMENT I DEFENSA- buit de poder per abdicació a Baiona- alternativa de poder al nou monarca

-Juntes - 1r eren locals- dirigides per partidaris de Ferran VII (clergues, militars, nobles…)- objectiu: canalitzar l’agitació popular.

- + tard es creen Juntes superiors per coordinar actuacions. En total 18, també a CAT

Juntes: - assumeixen la sobirania ( tenen el poder)- declaren la guerra a Napoleó- busquen suport a G.Bret.

Setembre 1808 Junta Suprema Central nova forma de govern- dirigir el país- coordinar la lluita - membres. Floridablanca, Jovellanos… (Il·lustrats)- reconeix a Ferran VII com a rei legítim- assumeix l’autoritat reial fins retorn rei.

Trenca institucions monarquia

1810. Trasllat Junta a Cadis (ciutat ajudada pels britànics)

LLUITA ARMADALLUITA ARMADA

Tardor 1808. Avenç exèrcit napoleònic. RESISTÈNCIA A L’INVASOR: GUERRILLESGUERRILLES- escamots locals de 30/50 persones.- membres: advocats, pagesos, artesants, estudiants,

advocats….- direcció: èlits cultes: militars i clergues.- feien actes de sabotatge: destrucció d’instal·lacions, interferir moviments de tropes, assalt a combois d’aprovisionament.

Pressió pels exèrcits francesosDificulta el control del país i manté viu el sentiment antifrancès.

CATALUNYA. OCUPACIÓ I ANNEXIÓCATALUNYA. OCUPACIÓ I ANNEXIÓ

1808-1809. Principats ciutats catalanes ocupades.1811. Tot el territori ocupat (resistència amb atacs de la guerrilla)

-Intent de Napoleó d’apropar-se als catalans:- llengua catalana oficial- gener 1812 annexió a l’imperi- creació de 4 departaments i arribada de molts funcionaris per organitzar el país segons el model francès.- intent de fer reformes i millores. Col·laboració il·lustrats catalans.

-Continua resistència popular atacs guerrilla frena intents de reformes.

1812 canvi de rumb en la guerra a Europa- difícil campanya de Rússia (trasllat de tropes)- forces espanyoles + guerrilles + tropes angleses (general Wellington)

victòria d’Arapiles (Salamanca)

- Josep I abandona Madrid, ciutat a mans angleses agost 1812

-Napoleó canvi de plans: Tractat de Valençay (1813)- reconeix Ferran VII- retira exèrcits

ACTITUDS DAVANT LA INVASIÓACTITUDS DAVANT LA INVASIÓ

- afrancesatsafrancesats-intel·lectuals- alts funcionaris- part alta noblesa

Col·laboren amb la nova monarquia

- Vinculats al despostisme il·lustrat-Volien reformes sense revoltes- van ser perseguits per Ferran VII

-Front patriòtic (gruix població)

-Clero i noblesa retorn absolutisme amb Ferran VII defensa tradició + religió catòlica- NO canvis socials

-Il·lustrats reformes i modernitzar el país en el marc de l’A.R.

- liberals: burgesos i professionals canvi en el sistema polític- volen eliminar privilegis gremials i drets senyorials- llibertat de propietat, comerç i indústria

Liberalisme basat en:-1 constitució- sobirania nacional- divisió de poders- institucions representatives- abolició privilegis estamentals

- Majoria població-La guerra com un moviment de defensa i resistència invasor.

- defensa de retorn de Ferran VII + prerrogatives Esgl. Catòlica

LES CORTS DE CADIS I LA LES CORTS DE CADIS I LA CONSTITUCIÓ DE 1812CONSTITUCIÓ DE 1812Gener 1810 dissolució Junta Suprema Central

no pot dirigir la guerra-abans de la dissolució s’havia iniciat 1 procés de convocatòria de corts.

- objectiu: que els representants de la nació decidissin sobre l’organització de la nació

-Mentre s’elegien els diputats es crea una regència 5 membres-Juntes provincials organitzen consulta sobre les reformes necessàries a fer.

- conclusions: es demanen garanties contra el poder absolut del monarca

CONSTITUCIÓ DE 1812CONSTITUCIÓ DE 1812

Setembre 1810 obertura de corts-Formació d’1 cambra única- Aprovació de principi de sobirania nacional

reconeix el poder resideix en els ciutadans, representats a les corts.

19 març 1812 promulgació de la constitució“la Pepa”

Constitució de 1812- declaració de drets del ciutadà:

- llibertat de pensament i opinió- igualtat davant la llei- dret de petició- llibertat civil- dret de propietat- reconeixement de tots els drets legítims dels individus- definició de NACIÓ

- conjunt de tots els ciutadans de tots 2 hemisferis: península i colònies.

-Estructura de l’Estat:- monarquia limitada divisió de poders- poder legislatiu corts unicamerals

*Corts - representaven voluntat nacional- elaboració de lleis- aprovació dels pressupostos- tractats internacionals- comandament sobre l’exèrcit- diputats: càrrec per 2 anys i inviolables- sufragi universal masculí i indirecte (p.36 “per saber-ne més”)

-poder executiu monarca era el cap direcció govern- intervenció en l’elaboració de lleis- decisions refrendades pels ministres ( responsabilitat penal)

-poder judicial poder independent: tribunals- principis bàsics de l’Estat de dret:

- codis únics en matèria civil, criminal i comerical.- inamovilitat de jutges- garanties dels processos

-La constitució també plantejava:

- reforma impostos i hisenda- creació exèrcit nacional- servei militar obligatori- implantació d’1 ensenyament primari, públic i obligatori- territori dividit en províncies diputacions provincials per al govern- formació d’ajuntaments amb càrrecs electius per al govern- creació Milícia Nacional (àmbit local i provincial) policia de l’època- mantenir la confessionalitat catòlica de l’Estat

ACCIÓ LEGISLATIVA DE LES CORTSACCIÓ LEGISLATIVA DE LES CORTS

-Lleis i decrets per eliminar legalment l’A.R. i crear un règim liberal.- supressió senyories jurisdiccionals (les territorials passen a ser propietat privada dels senyors)

reforma agrària que liquida el règim senyorial- PERÒ: propietaris de la terra els antics senyors, NO els pagesos.

- eliminació de les primogenitures

- desamortització de terres comunals necessitat recaptar diners per amortitzar el deute

-Abolició de la Inquisició oposició absolutistes i clero.

- llibertat d’impremta (tot i que hi ha juntes de censura i l’Església controlava tot el referent a la religió)

- llibertat de contractació, anul·lació gremis i unificació del mercat.

Marc legislatiu molt avançat per l’època. Possible gràcies a la situació revolucionària.PROBLEMES: situació de guerra impedeix la seva aplicació + retorn de Ferran VII frena les reformes liberals i es retorna a l’absolutisme.

EL REGNAT DE FERRAN VII EL REGNAT DE FERRAN VII (1814-1833)(1814-1833)Retorn absolutisme (1814-1820)Retorn absolutisme (1814-1820)

-Desconfiança dels liberals en el rei

- Ferran VII acata les condicions dels liberals:- viatjar a Madrid per jurar la Constitució.

-Absolutistes (noblesa i clero) volent tornar a l’A.R.- demanen restauració absolutisme (Manifest de los Persas)- mobilitzen la població (tenien el rei desitjat!)

Maig 1814 reial decret que anul·lar la Constitució i les lleis de Cadis.

- retorn a l’absolutisme- detenció, assassinat o exili de dirigents liberals

-Context internacional: Napoleó derrotat (batalla Waterloo, 1815)- creació Santa Aliança en el congrés de Viena (restablir el vell ordre a Europa)

Conseqüències guerra:- molts morts- destrosses de béns materials- pèrdues al camp ruïna pagesia- paralitzat el comerç + producció manufacturera a les ciutats

++ - moviments d’independència a les colònies americanes

- canvi de mentalitat en grups socials:

- pagesia ja no pagava rendes senyorials protestes pel retorn dels vells tributs.

- burgesia tenia llibertat de fabricació (fora gremis) i mercat (llibertat comerç) desenvolupament empreses i negocis.

NO volen un retorn a la rígida reglamentació gremial.

FAM

Enfortiment oposició liberal.-Societats secretes i maçòniques- Caps de guerrilla ara formen part de l’exèrcit.

Volen reformes

Pronunciaments militars1814-1819: diversos aixecaments armats pq Ferran VII jurés la Constitució

EL TRIENNI LIBERAL (1820-1823)EL TRIENNI LIBERAL (1820-1823)

1 gener 1820: coronel Rafael de Riego revolta pendent d’embarcar per combatre a les colònies americanes.- lloc: Cabezas de San Juan (Sevilla)- proclama Constitució 1812- passivitat exèrcit + acció liberals i neutralitat de pagesos

Març 1820: Ferran VII accepta la Constitució es forma un nou govern que va proclamar amnistia i convocar eleccions a corts.

-Govern liberal: - restauren reformes de Cadis- llibertat indústria- liberalització dels intercanvis comercials- abolició dels gremis- supressió de les senyories jurisdiccionals i de les primogenitures- venda de terres dels monestirs- disminució del delme - reformes sistema fiscal, codi penal i exèrcit.- es van formar ajuntaments i diputacions i també la Milícia Nacional (policia)

- objectiu: liberalitzar la indústria i el comerç,i ajudar al desenvolupament de la de la burgesia comercial i industrial.

OPOSICIÓ al nou govern Ferran VII- intent de paralitzar les lleis emparant-se amb el dret de vet de la Constitució.- busca ajuda en la intervenció de les potències absolutistes d’Europa..

-Descontentament dels pagesos pq l’abolició de les senyories jurisdiccionals no els facilitava l’accés a la terra.

- antics senyors ara propietaris

- pagesos ara arrendataris, poden ser expulsats de les terres si no paguen. Pagament en metàl·lic. Díficil aconseguir diners.

- continua agricultura subsistència! Difícil vendre a bon preu els productes. -Pagesos pobres i indefensos contra les reformes liberals.

- Noblesa i Església perjudicats per supressió delme i venda de béns monacals.

1822. Partides absolutistes a CAT, Navarra, Galícia i el Maestrat. exèrcit. guerraguerra contra l’exèrcit liberal.

+ PROBLEMES: divisió entre els liberals. 2 faccions:1. moderats partidaris de reformes limitades que no perjudiquessin les elits socials (noblesa, burgesia propietària).2. exaltats reformes més radicals i favorables a les classes mitjana i

popular.

LA DÈCADA OMINOSA (1823-1833)LA DÈCADA OMINOSA (1823-1833)

1823 intervenció de la SANTA ALIANÇA en resposta a la crida de Ferran VII per recuperar el poder.

-Encarregar intervenció militar de França Cent Mil Fills de Sant Lluís

Recuperació absolutisme- forta oposició de la població.- les potències restauradores (Sta Aliança) demanen algunes r

eformes per frenar agitació popular:- proclamació amnistia- organització administració eficaç per donar estabilitat a la monarquia.

Ferran VII NO ACCEPTA AQUESTES PROPOSTES- forta repressió contra els liberals (exili, mort o presó)- depuració administració i exèrcit

-Resoldre problema econòmica:- dificultats hisenda- pèrdua de les colònies americanes Fort control de la despesa pública.

-Inici col·laboració del sector moderat de la burgesia financera i industrial de Madrid i BCN.- mesures proteccionistes per a les manufactures catalanes.

Opositors dins els absolutistes. No accepten l’entrada de la burgesia. descontents amb el monarca:

- No restabliment Inquisició- No actua de manera més contundent contra els liberals- agitació guerra dels Malcontents guerra dels Malcontents o agraviats a CAT (1827)

-Dirigents nobiliaris i clericals + pagesos descontents per la crisi al camp (volen costums tradicionals)- Exèrcit Ferran VII acaba amb la revolta.

CONFLICTE DINÀSTICCONFLICTE DINÀSTIC

1827: rei sense descendència successor el germà: Carles Maria Isidre

té el suport del sector + conservador i tradicionalista.

1830: naixement d’1 filla: Isabel problema successori

LLEI SÀLICA implantada per Felip V impedia l’accés de les dones al tro.

- Ferran VII promulga la PRAGMÀTICA SANCIÓ que derogava la llei i convertia a Isabel en hereva al tro.

-Partidaris de Carles Maria Isidre NO ACCEPTEN el canvi!!!! CARLINS.- 1832: aconsegueixen que el rei restauriï la llei sàlica.

MARIA CRISTINA (mare Isabel, menor d’edat) busca recolzament als liberals moderats per salvar el tron per a la seva filla.-Ferran VII emmalalteix i Maria Cristina és nomenada REGENTREGENT

forma 1 nou govern de caràcter reformista- amnistia pels liberals- substitució d’alguns capitans generals, que

tots siguin fidels al nou govern.

1833. Mort de Ferran VII- testament: reina Isabel, i la reina Maria Cristina era regent fins a la majoria d’edat.

PROBLEMA: Carles Maria Isidre es proclama rei i comença 1 insurrecció absolutista al nord d’Espanya, i després a CAT. 1ª guerra carlina

LA INDEPENDÈNCIA DE L’AMÈRICA LA INDEPENDÈNCIA DE L’AMÈRICA HISPÀNICAHISPÀNICA-Segle XVIII etapa de prosperitat

- reformisme borbònic reactiva el comerç i posa en marxa noves explotacions (plantació mà d’obra esclava – comerç triangular)

- Creixement econòmic desenvolupament burgesia criolla (blancs nascuts a Amèrica)

-Coneix el pensament il·lustrat- Adopta idees liberals (difoses durant Guerra Francès)- Elabora programes per aconseguir la independència

Pq volien la independència?-Tractament discriminatori dels criolls en els càrrecs colonials.- submissió a forts impostos + control economia (COMERÇ)

Bon exemple d’independència: Estats Units d’Amèrica (1776)- és possible enfrontar-se i guanyar a la metròpoli.

Ajuda externa Gran Bretanya vol el control del mercat americà- dóna suport als moviments secessionistes- objectiu: dominar el mercat de les noves nacions.

EL PROCÉS D’INDEPENDÈNCIAEL PROCÉS D’INDEPENDÈNCIA

-1808. Criolls NO accepten autoriat de Josep Bonaparte- creació de Juntes (= península), assumeixen el poder als seus territoris.- en teoria eren FIDELS a Ferran VII- en realitat NO accepten autoritat de Junta Suprema Central

-1810. Algunes juntes que es declaren autònomes en relació amb la metròpoli.

- Virregnat del Río de la Plata José de San Martín va proclamar la independència de la República d’Argentina a Buenos Aires. (1810)

- Virregnat de Nueva Granada i Venezuela Simón Bolívar.

- México Miguel Hidalgo i José María Morelos.

- Corts de Cadis reconeixen:- les colònies com a territori espanyol.- drets dels criolls

NO intervenen en el procés d’indep. NO controlaven el territori peninsular!

-1814. Fi de la Guerra del Francès + retorn Ferran VII- NO vol acord amb les colònies.- enviament d’1 exèrcit per pacificar els territoris.- resultat:

- es pacifica la zona del Virregnat de Nueva Granada + México- independència del Virregnat del Río de la Plata:

- Paraguai (1811)- Argentina (1816)

Expansió del moviment d’alliberament:- 1817. Independència de Xile. San Martín derrota els espanyols a Chacabuco.- Simón Bolívar venç els espanyols i posa les bases per la formació de la Gran Colombia (Venezuela, Colombia, Equador, Panamá)- 1821. Independència de México. Líder: Agústín de Iturbide- 1821. Perú- 1824. Bolívia (nom en honor de Simón Bolivar)

NO ES SOLUCIONEN TOTS ELS PROBLEMES AMB LA INDEPENDÈNCIA- moltes guerres per interessos de grans terratinents i burgesia comercial.- reforçament dels exèrcits i dels cabdills militars.

CONSEQÜÈNCIES DE LA INDEPENDÈNCIA DE LES COLÒNIESCONSEQÜÈNCIES DE LA INDEPENDÈNCIA DE LES COLÒNIES- Espanya perd pes en la política internacional- Ja només queden les colònies de Puerto Rico i Cuba a les Antilles i Filipines al Pacífic.- Catalunya comericalitzava amb les colònies (indians)

- retorn de catalans i repatriació de capitals.- Cuba serà la principal destinació de les exportacions catalanes.

Impuls al desenvolupament econòmic de Catalunya.

Inversions en negocis industrials, en terres (desamortització!) i impulsen la modernització del camp.