LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM

Download LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM

Post on 16-Jan-2015

1.632 views

Category:

Documents

2 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

LA CRISI DE LANTIC RGIM

TRANSCRIPT

<ul><li> 1. </li></ul><p> 2. 3. REGNAT DE CARLES IV (1788-1808) 1789. Revoluci Francesapor al contagi d1 revolta popular fre a les reformes iniciades pel despotisme illustrat deCarles III. canvi de ministres, fora els illustrats (Floridablanca,Jovellanos) 1792:primer ministre: MANUEL GODOY (jove militar, plebeu) 1793: execuci Llus XVI de Frana declaraci de guerra contra Frana (Espanya + altres pasos) Guerra Gran (1793-1795) 1795: derrota dEspanyaPau de Basilea (1795) - retirada tropes franceses territori catal (invasi Urgell, Cerdanya,Empord) - subordinaci dEspanya a Frana - conflicte continua entre Frana G.Bret.control martim 1805: batalla de Trafalgar - derrota armada francoespanyoladesastre naval - victria almirall Nelson 4. 5. </p> <ul><li>Desastre navalparalitza el comer colonial </li></ul><ul><li>conseq. -ingressos hisenda reial </li></ul><ul><li>-comer de teixits catalans per la prdua demercats </li></ul><p>CRISI solucions </p> <ul><li>Endeutament </li></ul><ul><li> contribucionsmalestar popular </li></ul><ul><li>reformesdesamortitzaci i venda de terres eclesistiques </li></ul><ul><li> OPOSICI noblesa i Esglsia ( favor de Ferran VII) </li></ul><ul><li>- contra reformes </li></ul><ul><li>- contra Godoy (origen plebeu!) </li></ul><p>*malestar popular entre la pagesia + epidmies (fam i carestia) =mortalitatREVOLTES POPULARS CONTRA GODOY(responsable de la crisi) 6. 1807. Tractat de Fontainebleau (Godoy Napole) - autoritza exrcits francesos a entrar Espanya - excusa: atac a Portugal (aliat de G.Bret.conflicte per control martim) - tracte: repartir Portugal i crear Principat per Godoy 1808. Entrada tropes franceses - acceptaci autoritats borbniques - rebuig de la poblaci - situaci de tropes en zones estratgiques (BCN, Vitria, Madrid.) objectiu: desplegar-se per tot el territori REVOLTES contra: Mot dAranjuez (1808) - ocupaci francesa - actitud rei + Godoy - nobles i clero: NO reformes, S retorn Ferran VII - classes populars (malestar) </p> <ul><li>Carles IV demana ajuda a NAPOLE per lluitar contra el seu fill, Ferran VII </li></ul><ul><li> conscient debilitat monarquia espanyola </li></ul><ul><li>- invasi dEspanya: annexionar el pas a limperi </li></ul><ul><li>- nou rei: Josep I (Pepe Botella) </li></ul><p> 7. 1808: abdicaci a Baiona - Napole obliga a Carles IV i Ferran VII que abdiquin a favor de Napole. - nomena 1 nou rei: el seu germ: Josep I JOSEP Icodi de Baiona - igualtat davant la llei, impostos i accs als crrecs pblics. TRENCA AMB LA.R. - + reformes: - abolici rgim senyorial - desamortitzaci de terres Esglsia - desvinculaci de les primogenitures i de les terres de mansmortes. Poc suport social. Per qu? - govern considerat illegtim, foraster, posat per les armes. - + actuacions violentes dels soldats. INSURRECCIpoblaci contra el nou monarca 8. GUERRA DEL FRANCS (1808-1814) Febrer 1808. Tropes franceses a BCN - ocupaci de punts estratgics (Castell St Ferran, Figueres. Maig 1808. Madrid.Revolta popular contra tropes franceses per impedir la marxa de la famlia reial a Baiona. - es creia que estaven segrestats per Napole - forta repressi general Murat nims per revoltar-se contra la invasi! - Tamb contra autoritats tolerants amb linvasor. </p> <ul><li>Organitzaci de JUNTES DARMAMENT I DEFENSA </li></ul><ul><li><ul><li>buit de poder per abdicaci a Baiona </li></ul></li></ul><ul><li><ul><li>alternativa de poder al nou monarca </li></ul></li></ul><ul><li>Juntes - 1r eren locals </li></ul><ul><li><ul><li><ul><li>dirigides per partidaris de Ferran VII (clergues, militars, nobles) </li></ul></li></ul></li></ul><ul><li><ul><li><ul><li>objectiu: canalitzar lagitaci popular. </li></ul></li></ul></li></ul><p>- + tard es creen Juntes superiors per coordinar actuacions. En total 18, tamb a CAT 9. Juntes: - assumeixen la sobirania ( tenen el poder) - declaren la guerra a Napole - busquen suport a G.Bret. Setembre 1808Junta Suprema Central nova forma de govern - dirigir el pas - coordinar la lluita- membres. Floridablanca, Jovellanos (Illustrats) - reconeix a Ferran VII com a rei legtim - assumeix lautoritat reial fins retorn rei. Trenca institucions monarquia 1810. Trasllat Junta a Cadis (ciutat ajudada pels britnics) LLUITA ARMADA 10. Tardor 1808. Aven exrcit napolenic. RESISTNCIA A LINVASOR:GUERRILLES - escamots locals de 30/50 persones. - membres: advocats, pagesos, artesants, estudiants,advocats. - direcci: lits cultes: militars i clergues. - feien actes de sabotatge: destrucci dinstallacions, interferirmoviments de tropes, assalt a combois daprovisionament. Pressi pels exrcits francesos Dificulta el control del pas i mant viu el sentiment antifrancs. CATALUNYA. OCUPACI I ANNEXI </p> <ul><li>1808-1809. Principats ciutats catalanes ocupades. </li></ul><ul><li>1811. Tot el territori ocupat (resistncia amb atacs de la guerrilla) </li></ul><ul><li>Intent de Napole dapropar-se als catalans: </li></ul><ul><li><ul><li>llengua catalana oficial </li></ul></li></ul><ul><li><ul><li>gener 1812annexi a limperi </li></ul></li></ul><ul><li><ul><li>creaci de 4 departaments i arribada de molts funcionaris per organitzar el pas segons el model francs. </li></ul></li></ul><ul><li><ul><li>intent de fer reformes i millores. Collaboraci illustrats catalans. </li></ul></li></ul><p> 11. 12. </p> <ul><li>Continua resistncia popularatacs guerrilla </li></ul><ul><li> frena intents de reformes. </li></ul><ul><li>1812canvi de rumb en la guerra a Europa </li></ul><ul><li>- difcil campanya de Rssia (trasllat de tropes) </li></ul><ul><li>- forces espanyoles + guerrilles + tropes angleses (general Wellington) </li></ul><ul><li> victria dArapiles (Salamanca) </li></ul><p>- Josep Iabandona Madrid, ciutat a mans angleses agost 1812 </p> <ul><li>Napolecanvi de plans: Tractat de Valenay (1813) </li></ul><ul><li><ul><li><ul><li><ul><li>reconeix Ferran VII </li></ul></li></ul></li></ul></li></ul><ul><li><ul><li><ul><li><ul><li>retira exrcits </li></ul></li></ul></li></ul></li></ul><p>ACTITUDS DAVANT LA INVASI -afrancesats </p> <ul><li>intellectuals </li></ul><ul><li>alts funcionaris </li></ul><ul><li>part alta noblesa </li></ul><p>Collaboren amb la nova monarquia </p> <ul><li>- Vinculats al despostisme illustrat </li></ul><ul><li>Volien reformes sense revoltes </li></ul><ul><li>van ser perseguits per Ferran VII </li></ul><p> 13. </p> <ul><li>Front patritic</li></ul><ul><li>(gruix poblaci) </li></ul><ul><li>Clero i noblesa retorn absolutisme amb Ferran VII </li></ul><ul><li> defensa tradici + religi catlica </li></ul><ul><li>- NO canvis socials </li></ul><ul><li>Illustratsreformes i modernitzar el pas en el marc de lA.R. </li></ul><ul><li>liberals: burgesos i professionalscanvi en el sistema poltic </li></ul><ul><li><ul><li>volen eliminar privilegis gremials i drets senyorials </li></ul></li></ul><ul><li><ul><li>llibertat de propietat, comer i indstria </li></ul></li></ul><p>Liberalisme basat en: </p> <ul><li>1 constituci </li></ul><ul><li>sobirania nacional </li></ul><ul><li>divisi de poders </li></ul><ul><li>institucions representatives </li></ul><ul><li>abolici privilegis estamentals </li></ul><p>- Majoria poblaci </p> <ul><li>La guerra com un moviment de defensa i resistncia invasor. </li></ul><ul><li>defensa de retorn de Ferran VII + prerrogatives Esgl. Catlica </li></ul><p> 14. 15. LES CORTS DE CADIS I LA CONSTITUCI DE 1812 </p> <ul><li>Gener 1810dissoluci Junta Suprema Central </li></ul><ul><li> no pot dirigir la guerra </li></ul><ul><li>abans de la dissoluci shavia iniciat 1 procs de convocatria de corts. </li></ul><ul><li>- objectiu: que els representants de la nacidecidissin sobre lorganitzaci de la naci </li></ul><ul><li>Mentre selegien els diputats es crea unaregncia 5 membres </li></ul><ul><li>Juntes provincials organitzen consulta sobre les reformes necessries a fer. </li></ul><ul><li>- conclusions:es demanen garanties contra el poder absolut del monarca </li></ul><p>CONSTITUCI DE 1812 </p> <ul><li>Setembre 1810obertura de corts </li></ul><ul><li>Formaci d1 cambra nica </li></ul><ul><li>Aprovaci de principi desobirania nacional </li></ul><ul><li> reconeix el poder resideix en els ciutadans,</li></ul><ul><li>representats a les corts. </li></ul><p>19 mar 1812 promulgaci de la constituci la Pepa 16. Constituci de 1812 - declaraci de drets del ciutad: - llibertat de pensament i opini - igualtat davant la llei - dret de petici - llibertat civil - dret de propietat - reconeixement de tots els drets legtims dels individus - definici de NACI - conjunt de tots els ciutadans de tots 2 hemisferis:pennsula i colnies. </p> <ul><li>Estructura de lEstat: </li></ul><ul><li><ul><li>monarquia limitadadivisi de poders </li></ul></li></ul><ul><li><ul><li>poder legislatiucorts unicamerals </li></ul></li></ul><ul><li><ul><li>*Corts - representaven voluntat nacional </li></ul></li></ul><ul><li><ul><li>- elaboraci de lleis </li></ul></li></ul><ul><li><ul><li>- aprovaci dels pressupostos </li></ul></li></ul><ul><li><ul><li>- tractats internacionals </li></ul></li></ul><ul><li><ul><li>- comandament sobre lexrcit </li></ul></li></ul><ul><li><ul><li>- diputats:crrec per 2 anys i inviolables </li></ul></li></ul><ul><li><ul><li>- sufragi universal mascul i indirecte (p.36 per saber-ne ms) </li></ul></li></ul><p> 17. </p> <ul><li>poder executiumonarca era el cap </li></ul><ul><li> direcci govern </li></ul><ul><li>- intervenci en lelaboraci de lleis </li></ul><ul><li>- decisions refrendades pels ministres ( responsabilitat penal) </li></ul><ul><li>poder judicialpoder independent: tribunals </li></ul><ul><li><ul><li>principis bsics de lEstat de dret: </li></ul></li></ul><ul><li><ul><li><ul><li>codis nics en matria civil, criminal i comerical. </li></ul></li></ul></li></ul><ul><li><ul><li><ul><li>inamovilitat de jutges </li></ul></li></ul></li></ul><ul><li><ul><li><ul><li>garanties dels processos </li></ul></li></ul></li></ul><ul><li>La constituci tamb plantejava: </li></ul><ul><li><ul><li>reforma impostos i hisenda </li></ul></li></ul><ul><li><ul><li>creaci exrcit nacional </li></ul></li></ul><ul><li><ul><li>servei militar obligatori </li></ul></li></ul><ul><li><ul><li>implantaci d1 ensenyament primari, pblic i obligatori </li></ul></li></ul><ul><li><ul><li>territori dividit en provnciesdiputacions provincials per al govern </li></ul></li></ul><ul><li><ul><li>formaci dajuntaments amb crrecs electius per al govern </li></ul></li></ul><ul><li><ul><li>creaci Milcia Nacional (mbit local i provincial)policia de lpoca </li></ul></li></ul><ul><li><ul><li>mantenir la confessionalitat catlica de lEstat </li></ul></li></ul><p> 18. ACCI LEGISLATIVA DE LES CORTS </p> <ul><li>Lleis i decrets per eliminar legalment lA.R. i crear un rgim liberal. </li></ul><ul><li><ul><li>supressi senyories jurisdiccionals</li></ul></li></ul><ul><li><ul><li>(les territorials passen a ser propietat privada dels senyors) </li></ul></li></ul><ul><li><ul><li> reforma agrria que liquida el rgim senyorial </li></ul></li></ul><ul><li><ul><li>- PER: propietaris de la terra els antics senyors, NO els pagesos. </li></ul></li></ul><ul><li><ul><li>eliminaci de les primogenitures</li></ul></li></ul><ul><li><ul><li>desamortitzaci de terres comunals</li></ul></li></ul><ul><li><ul><li> necessitat recaptar diners per amortitzar el deute </li></ul></li></ul><ul><li><ul><li>Abolici de la Inquisicioposici absolutistes i clero. </li></ul></li></ul><ul><li><ul><li>llibertat dimpremta (tot i que hi ha juntes de censura i lEsglsia controlava tot el referent a la religi) </li></ul></li></ul><ul><li><ul><li>llibertat de contractaci, anullaci gremis i unificaci del mercat. </li></ul></li></ul><p>Marc legislatiu molt avanat per lpoca. Possible grcies a la situaci revolucionria. PROBLEMES: situaci de guerra impedeix la seva aplicaci + retorn de Ferran VII frena les reformes liberals i es retorna a labsolutisme. 19. EL REGNAT DE FERRAN VII (1814-1833) Retorn absolutisme (1814-1820) </p> <ul><li>Desconfiana dels liberals en el rei </li></ul><ul><li>Ferran VII acata les condicions dels liberals: </li></ul><ul><li><ul><li>viatjar a Madrid per jurar la Constituci. </li></ul></li></ul><ul><li>Absolutistes (noblesa i clero) volent tornar a lA.R. </li></ul><ul><li><ul><li>demanen restauraci absolutisme (Manifest de los Persas) </li></ul></li></ul><ul><li><ul><li>mobilitzen la poblaci (tenien el rei desitjat!) </li></ul></li></ul><p>Maig 1814reial decret que anullar la Constituci i les lleis de Cadis. - retorn a labsolutisme - detenci, assassinat o exili de dirigents liberals </p> <ul><li>Context internacional: Napole derrotat (batalla Waterloo, 1815) </li></ul><ul><li><ul><li>creaci Santa Aliana en el congrs de Viena (restablir el vell ordre a Europa) </li></ul></li></ul><p> 20. Conseqncies guerra: - molts morts - destrosses de bns materials - prdues al camp runa pagesia - paralitzat el comer +producci manufacturera a les ciutats + - moviments dindependncia a les colnies americanes - canvi de mentalitat en grups socials: - pagesia ja no pagava rendes senyorials protestes pel retorn dels vells tributs. - burgesia tenia llibertat de fabricaci (fora gremis) i mercat (llibertatcomer)desenvolupament empreses i negocis. NO volen un retorn a la rgida reglamentaci gremial. FAM </p> <ul><li>Enfortiment oposici liberal. </li></ul><ul><li>Societats secretes i maniques </li></ul><ul><li>Caps de guerrilla ara formen part de lexrcit. </li></ul><p>Volen reformes Pronunciaments militars 1814-1819: diversos aixecaments armats pq Ferran VII jurs la Constituci 21. EL TRIENNI LIBERAL (1820-1823) 1 gener 1820: coronel Rafael de Riegorevolta pendent dembarcar per combatre a les colnies americanes. - lloc: Cabezas de San Juan (Sevilla) - proclama Constituci 1812 - passivitat exrcit + acci liberals i neutralitat de pagesos </p> <ul><li>Mar 1820: Ferran VII accepta la Constituci </li></ul><ul><li> es forma un nou govern que va proclamar amnistia iconvocar eleccions a corts. </li></ul><ul><li>Govern liberal: - restauren reformes de Cadis </li></ul><ul><li><ul><li>llibertat indstria </li></ul></li></ul><ul><li><ul><li>liberalitzaci dels intercanvis comercials </li></ul></li></ul><ul><li><ul><li>abolici dels gremis </li></ul></li></ul><ul><li><ul><li>supressi de les senyories jurisdiccionals i de les primogenitures </li></ul></li></ul><ul><li><ul><li>venda de terres dels monestirs </li></ul></li></ul><ul><li><ul><li>disminuci del delme</li></ul></li></ul><ul><li><ul><li>reformes sistema fiscal, codi penal i exrcit. </li></ul></li></ul><ul><li><ul><li>es van formar ajuntaments i diputacions i tamb la Milcia Nacional (policia) </li></ul></li></ul><p>- objectiu: liberalitzar la indstria i el comer,i ajudar al desenvolupament de la de la burgesia comercial i industrial. 22. OPOSICI al nou governFerran VII - intent de paralitzar les lleis emparant-se amb el dret de vet de la Constituci. - busca ajuda en la intervenci de les potncies absolutistes dEuropa.. </p> <ul><li>Descontentament dels pagesospq labolici de les senyories jurisdiccionals no els facilitava laccs a la terra. </li></ul><ul><li><ul><li>antics senyors ara propietaris </li></ul></li></ul><ul><li><ul><li>pagesos ara arrendataris, poden ser expulsats de les terres si no paguen. Pagament en metllic. Dficil aconseguir diners. </li></ul></li></ul><ul><li><ul><li>continua agricultura subsistncia! Difcil vendre a bon preu els productes. </li></ul></li></ul><ul><li>Pagesos pobres i indefensos contra les reformes liberals. </li></ul><ul><li>Noblesa i Esglsiaperjudicats per supressi delme i venda de bns monacals. </li></ul><p>1822. Partides absolutistes a CAT, Navarra, Galcia i el Maestrat.exrcit. guerracontra lexrcit liberal. + PROBLEMES: divisi entre els liberals. 2 faccions: 1.moderats partidaris de reformes limitades que no perjudiquessin leselits socials (noblesa, burgesia propietria). 2 . exaltatsreformes ms radicals i favorables a les classes mitjana ipopular. 23. LA DCADA OMINOSA (1823-1833) 1823intervenci de laSANTA ALIANAen resposta a la crida de Ferran VII per recuperar el poder. </p> <ul><li>Encarregar intervenci militar de Frana</li></ul><ul><li> Cent Mil Fills de Sant Llus </li></ul><p>Recuperaci absolutisme - forta oposici de la poblaci. - les potncies restauradores (Sta Aliana) demanen algunes r eformes per frenar agitaci popular: - proclamaci amnistia - organitzaci administraci efica per donar estabilitat a lamonarquia. Ferran VII NO ACCEPTA AQUESTES PROPOSTES - forta repressi contra els liberals (exili, mort o pres) - depuraci administraci i exrcit 24. </p> <ul><li>Resoldre problema econmica: </li></ul><ul><li><ul><li>dificultats hisenda </li></ul></li></ul><ul><li><ul><li>prdua de les colnies americanes </li></ul></li></ul><p>Fort control de la despesa pblica. </p> <ul><li>Inici collaboraci del sector moderat de la burgesia financera i industrial de Madrid i BCN. </li></ul><ul><li>mesures proteccionistes per a les manufactures catalanes. </li></ul><p>Opositors dins els absolutistes. No accepten lentrada de la burgesia.descontents amb el monarca: - No restabliment Inquisici - No actua de manera ms contundent contra els liberals - agitaci guerra dels Malcontentso agraviats a CAT (1827) </p> <ul><li>Dirigents nobiliaris i clericals + pagesos descontents per la crisi al camp (volen costums tradicionals) </li></ul><ul><li>Exrcit Ferran VII acaba amb la revolta. </li></ul><p> 25. CONFLICTE DINSTIC 1827:rei sense descendncia successor el germ: Carles Maria Isidre t el suport del sector + conservador itradicionalista . 1830: naixement d1 filla:Isabel problema successori LLEI SLICA implantada per Felip V impedia laccs de les dones al tro. - Ferran VII promulga laPRAGMTICA SANCIque derogava la llei i convertia a Isabel en hereva al tro. </p> <ul><li>Partidaris de Carles Maria Isidre NO ACCEPTEN el canvi!!!! CARLINS . </li></ul><ul><li>1832: aconsegueixen que el rei restauri la llei slica. </li></ul><ul><li>MARIA CRISTINA (mare Isabel, menor dedat) busca recolzament als liberals moderats per salvar el tron per a la seva filla. </li></ul><ul><li>Ferran VII emmalalteix i Maria Cristina s nomenadaREGENT </li></ul><ul><li><ul><li> forma 1 nou govern de carcter reformista </li></ul></li></ul><ul><li><ul><li>- amnistia pels liberals </li></ul></li></ul><ul><li><ul><li>- substituci dalguns capitans generals, que totssiguin fidels al nou govern. </li></ul></li></ul><p> 26. 1833. Mort de Ferran VII - testament: reina Isabel, i la reina Maria Cristina era regent fins a la majoria dedat. PROBLEMA: Carles Maria Isidre es proclama rei i comena 1 insurrecci absolutista al nord dEspanya, i desprs a CAT. 1 guerra carlina 27. LA INDEPENDNCIA DE LAMRICA HISPNICA </p> <ul><li>Segle XVIIIetapa de prosperitat </li></ul><ul><li><ul><li>reformisme borbnic reactiva el comer i posa en marxa noves explotacions (plantacim dobra esclava comer triangular) </li></ul></li></ul><p>- Creixement econmicdesenvolupamentburgesia criolla(blancs nascuts a Amrica) </p> <ul><li>Coneix el pensament illustrat </li></ul><ul><li>Adopta idees liberals(difoses durant Guerra Francs) </li></ul><ul><li>Elabora programe...</li></ul>