la crisi de l’antic rÈgim

Download LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM

If you can't read please download the document

Post on 16-Jan-2015

1.632 views

Category:

Documents

2 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM

TRANSCRIPT

  • 1.

2. 3. REGNAT DE CARLES IV (1788-1808) 1789. Revoluci Francesapor al contagi d1 revolta popular fre a les reformes iniciades pel despotisme illustrat deCarles III. canvi de ministres, fora els illustrats (Floridablanca,Jovellanos) 1792:primer ministre: MANUEL GODOY (jove militar, plebeu) 1793: execuci Llus XVI de Frana declaraci de guerra contra Frana (Espanya + altres pasos) Guerra Gran (1793-1795) 1795: derrota dEspanyaPau de Basilea (1795) - retirada tropes franceses territori catal (invasi Urgell, Cerdanya,Empord) - subordinaci dEspanya a Frana - conflicte continua entre Frana G.Bret.control martim 1805: batalla de Trafalgar - derrota armada francoespanyoladesastre naval - victria almirall Nelson 4. 5.

  • Desastre navalparalitza el comer colonial
  • conseq. -ingressos hisenda reial
  • -comer de teixits catalans per la prdua demercats

CRISI solucions

  • Endeutament
  • contribucionsmalestar popular
  • reformesdesamortitzaci i venda de terres eclesistiques
  • OPOSICI noblesa i Esglsia ( favor de Ferran VII)
  • - contra reformes
  • - contra Godoy (origen plebeu!)

*malestar popular entre la pagesia + epidmies (fam i carestia) =mortalitatREVOLTES POPULARS CONTRA GODOY(responsable de la crisi) 6. 1807. Tractat de Fontainebleau (Godoy Napole) - autoritza exrcits francesos a entrar Espanya - excusa: atac a Portugal (aliat de G.Bret.conflicte per control martim) - tracte: repartir Portugal i crear Principat per Godoy 1808. Entrada tropes franceses - acceptaci autoritats borbniques - rebuig de la poblaci - situaci de tropes en zones estratgiques (BCN, Vitria, Madrid.) objectiu: desplegar-se per tot el territori REVOLTES contra: Mot dAranjuez (1808) - ocupaci francesa - actitud rei + Godoy - nobles i clero: NO reformes, S retorn Ferran VII - classes populars (malestar)

  • Carles IV demana ajuda a NAPOLE per lluitar contra el seu fill, Ferran VII
  • conscient debilitat monarquia espanyola
  • - invasi dEspanya: annexionar el pas a limperi
  • - nou rei: Josep I (Pepe Botella)

7. 1808: abdicaci a Baiona - Napole obliga a Carles IV i Ferran VII que abdiquin a favor de Napole. - nomena 1 nou rei: el seu germ: Josep I JOSEP Icodi de Baiona - igualtat davant la llei, impostos i accs als crrecs pblics. TRENCA AMB LA.R. - + reformes: - abolici rgim senyorial - desamortitzaci de terres Esglsia - desvinculaci de les primogenitures i de les terres de mansmortes. Poc suport social. Per qu? - govern considerat illegtim, foraster, posat per les armes. - + actuacions violentes dels soldats. INSURRECCIpoblaci contra el nou monarca 8. GUERRA DEL FRANCS (1808-1814) Febrer 1808. Tropes franceses a BCN - ocupaci de punts estratgics (Castell St Ferran, Figueres. Maig 1808. Madrid.Revolta popular contra tropes franceses per impedir la marxa de la famlia reial a Baiona. - es creia que estaven segrestats per Napole - forta repressi general Murat nims per revoltar-se contra la invasi! - Tamb contra autoritats tolerants amb linvasor.

  • Organitzaci de JUNTES DARMAMENT I DEFENSA
    • buit de poder per abdicaci a Baiona
    • alternativa de poder al nou monarca
  • Juntes - 1r eren locals
      • dirigides per partidaris de Ferran VII (clergues, militars, nobles)
      • objectiu: canalitzar lagitaci popular.

- + tard es creen Juntes superiors per coordinar actuacions. En total 18, tamb a CAT 9. Juntes: - assumeixen la sobirania ( tenen el poder) - declaren la guerra a Napole - busquen suport a G.Bret. Setembre 1808Junta Suprema Central nova forma de govern - dirigir el pas - coordinar la lluita- membres. Floridablanca, Jovellanos (Illustrats) - reconeix a Ferran VII com a rei legtim - assumeix lautoritat reial fins retorn rei. Trenca institucions monarquia 1810. Trasllat Junta a Cadis (ciutat ajudada pels britnics) LLUITA ARMADA 10. Tardor 1808. Aven exrcit napolenic. RESISTNCIA A LINVASOR:GUERRILLES - escamots locals de 30/50 persones. - membres: advocats, pagesos, artesants, estudiants,advocats. - direcci: lits cultes: militars i clergues. - feien actes de sabotatge: destrucci dinstallacions, interferirmoviments de tropes, assalt a combois daprovisionament. Pressi pels exrcits francesos Dificulta el control del pas i mant viu el sentiment antifrancs. CATALUNYA. OCUPACI I ANNEXI

  • 1808-1809. Principats ciutats catalanes ocupades.
  • 1811. Tot el territori ocupat (resistncia amb atacs de la guerrilla)
  • Intent de Napole dapropar-se als catalans:
    • llengua catalana oficial
    • gener 1812annexi a limperi
    • creaci de 4 departaments i arribada de molts funcionaris per organitzar el pas segons el model francs.
    • intent de fer reformes i millores. Collaboraci illustrats catalans.

11. 12.

  • Continua resistncia popularatacs guerrilla
  • frena intents de reformes.
  • 1812canvi de rumb en la guerra a Europa
  • - difcil campanya de Rssia (trasllat de tropes)
  • - forces espanyoles + guerrilles + tropes angleses (general Wellington)
  • victria dArapiles (Salamanca)

- Josep Iabandona Madrid, ciutat a mans angleses agost 1812

  • Napolecanvi de plans: Tractat de Valenay (1813)
        • reconeix Ferran VII
        • retira exrcits

ACTITUDS DAVANT LA INVASI -afrancesats

  • intellectuals
  • alts funcionaris
  • part alta noblesa

Collaboren amb la nova monarquia

  • - Vinculats al despostisme illustrat
  • Volien reformes sense revoltes
  • van ser perseguits per Ferran VII

13.

  • Front patritic
  • (gruix poblaci)
  • Clero i noblesa retorn absolutisme amb Ferran VII
  • defensa tradici + religi catlica
  • - NO canvis socials
  • Illustratsreformes i modernitzar el pas en el marc de lA.R.
  • liberals: burgesos i professionalscanvi en el sistema poltic
    • volen eliminar privilegis gremials i drets senyorials
    • llibertat de propietat, comer i indstria

Liberalisme basat en:

  • 1 constituci
  • sobirania nacional
  • divisi de poders
  • institucions representatives
  • abolici privilegis estamentals

- Majoria poblaci

  • La guerra com un moviment de defensa i resistncia invasor.
  • defensa de retorn de Ferran VII + prerrogatives Esgl. Catlica

14. 15. LES CORTS DE CADIS I LA CONSTITUCI DE 1812

  • Gener 1810dissoluci Junta Suprema Central
  • no pot dirigir la guerra
  • abans de la dissoluci shavia iniciat 1 procs de convocatria de corts.
  • - objectiu: que els representants de la nacidecidissin sobre lorganitzaci de la naci
  • Mentre selegien els diputats es crea unaregncia 5 membres
  • Juntes provincials organitzen consulta sobre les reformes necessries a fer.
  • - conclusions:es demanen garanties contra el poder absolut del monarca

CONSTITUCI DE 1812

  • Setembre 1810obertura de corts
  • Formaci d1 cambra nica
  • Aprovaci de principi desobirania nacional
  • reconeix el poder resideix en els ciutadans,
  • representats a les corts.

19 mar 1812 promulgaci de la constituci la Pepa 16. Constituci de 1812 - declaraci de drets del ciutad: - llibertat de pensament i opini - igualtat davant la llei - dret de petici - llibertat civil - dret de propietat - reconeixement de tots els drets legtims dels individus - definici de NACI - conjunt de tots els ciutadans de tots 2 hemisferis:pennsula i colnies.

  • Estructura de lEstat:
    • monarquia limitadadivisi de poders
    • poder legislatiucorts unicamerals
    • *Corts - representaven voluntat nacional
    • - elaboraci de lleis
    • - aprovaci dels pressupostos
    • - tractats internacionals
    • - comandament sobre lexrcit
    • - diputats:crrec per 2 anys i inviolables
    • - sufragi universal mascul i indirecte (p.36 per saber-ne ms)

17.

  • poder executiumonarca era el cap
  • direcci govern
  • - intervenci en lelaboraci de lleis
  • - decisions refrendades pels ministres ( responsabilitat penal)
  • poder judicialpoder independent: tribunals
    • principis bsics de lEstat de dret:
      • codis nics en matria civil, criminal i comerical.
      • inamovilitat de jutges