la crisi a espanya

Mireia Rubio Escrivà.2on BACHS

1. INTRODUCCIÓ...................................................................................................................2

2. I LA BOMBOLLA INMOBILIARIA VA ESCLATAR: La estadounidenca en la titulació de les hipoteques subprime i la española del sector inmobiliari............................................................2

3. II LA CRISIS ECONÒMICA A ESPANYA................................................................................5

4. IV CONSEQÜÈNCIES DEL NIVELL D’AUSTERITAT IMPOSAT A ESPANYA PER PART DEL GOVERN PER ACONSEGUIR EL NIVELL DE DÈFICIT IMPOSAT PER PART DE LA UE A ESPANYA.. . .6

5. L’IMPACTE DE LA CRISI EN LA SALUD D’HÒMENS I DÒNES...............................................7

6. Niños españoles, afectados por la austeridad..................................................................9

7. LOS RECORTES EN EDUCACIÓN "SOCAVAN LA IGUALDAD DE OPORTUNIDADES".........10

8. IMPACTO DE LAS POLÍTICAS DE AUSTERIDAD EN EDUCACIÓN.......................................16

PÁG. Nº1

LA CRISIS ESPANYOLA


1. INTRODUCCIÓ

La crisis económica española té com a principal componenta l’esclafit de la bombolla inmobiliaria, que ha actuat ampliant els efectes dectructius en la economía española de la crisis financera mundial.

L’endeutament: El nostre model de creixement ha utilitzat com a recurs l’endeutament, un percentatge que rondaba el 355% del PIB L’ANY 2010, sistema de financiació utilitzat per totes les economies capitalistes per a poder financiar els desequilibris i donar ixida a la totalitat de producción de béns i servicis realitzats per les empreses, pensant que el propi mercat es regularía.

L’elevat endeutament eleva la inestabilitat del sistema econòmic, i crea inestabilitat en els mercats financers capitalistes que experimenten procesos de inflación o deflació potencialment perillosos.

Així, l’endeutament és utilitzat com a motor de la economía.

L’economia española ha fundamentat en el crèdit el creiximent del mercat inmobiliari. El crèdit de les empreses constructores e inmobiliares suposava el 50% del crèdit de tots els sectors productius. TOT AIXÒ DAVANT LA INACTIVITAT DE SUPERVISIÓ I CONTROL PER PART DEL BANC DE ESPANYA. LA MAJORIA DELs CRÈDITs ES CONCENTRAVEN EL SECTOR IMMOBILIARI, crèdit dirigit a la construcción.

2. LA BOMBOLLA INMOBILIARIA VA ESCLATAR:

PÁG. Nº2


La estadounidenca en la titulació de les hipoteques subprime i la española del sector inmobiliari.

Crisis subprime

Crisis Subprime es la denominación de la crisis financiera que tuvo su inicio en septiembre de 2008.

Los orígenes de la crisis se encuentran en una burbuja, en la sobrevaloración de unos activos, en este caso inmobiliarios, los precios de la vivienda en Estados Unidos. Esto vino a sumarse a un entorno de muy bajos tipos de interés, que incentivó de alguna forma el endeudamiento de las familias y la concesión rápida y fácil, no prudente, de préstamos y créditos por parte de las entidades financieras norteamericanas. Tan fácil era obtener préstamos para adquirir bienes inmuebles que se concedieron al segmento denominado “subprime”, que no es otro que los clientes de escasa solvencia y, por tanto, mucho riesgo de impago. Estos activos con tan alto nivel de riesgo, una vez que resultaban impagados y entraban en el balance de las entidades financieras como pago de la deuda, a un valor bastante por debajo de la misma, se les llamó “activos tóxicos”.

Las malas prácticas bancarias, el empleo de vehículos “fuera de balance” y otros complejos entramados financieros generaron un volumen de activos tóxicos que se extendieron a los balances de entidades financieras de todo el mundo a través de procesos de titulización, bendecidos por unas calificaciones extremadamente benévolas por parte de las agencias de rating y garantizados por entidades que ahora mismo se encuentran en quiebra o cercanas a esa situación.

Adicionalmente, los organismos reguladores han fallado estrepitosamente en su función de controladores y supervisores de las prácticas empleadas por parte de los agentes financieros.

LAS CONSECUENCIAS INMEDIATAS fueron el incremento de las tensiones en todos los mercados financieros, una reducción drástica de la liquidez y una contracción del crédito.

Independientemente de cuestiones, actuaciones y decisiones concretas, en el fondo de esta situación subyace una falta de ética en su comportamiento por parte de todos los actores del sistema financiero, cuestión imprescindible para generar confianza a los ahorradores e inversores.

PÁG. Nº3


La crisis del sector immobiliari espanyol:

A Espanya,la primera década del sXXI ha seguit un model de creiximent econòmic insostingut, basat en el crèdit desaforat dirigit a la construcción. Y la bombolla inmobiliaria va esclatar, tenint en els immobles els seus “actius tòxics”.

A Espanya la bombolla immobiliaria s’ha format:

Model de creiximent econòmic basat en el sector immobiliari i de la construcció

El 50% del crèdit del mercat financer estaba en mans del sector de la construcción i immobiliari

La sobrevaloració dels actius immobiliaris per part de les entitats financeres, junt a un baix tipus d’interes, va provocar(o animar) a que les famílies s’endeutaren.

Les entitats financeres concedien els crèdits de forma rápida i no procedent,

Elevat endeutament del nostre país per a finançar eixe tipo de creiximent.

Tot això, juntament amb la inacció, o falta de supervisió del banc d’Espanya i la falta de ètica per part de tots els actors del sistema financer, juntament amb la falta de reglamentació i liberalització del mercat fiancer.

Al esclatar la bombolla immobiliaria, s’incrementa la morositat hipotecaria, les entats financeres incrementen l’stock de vivendes (sujetes estes a fluctuacions), el preu de la vvivenda és inferior i s’incrementa l’endeutament real.

A Espanya els origens de la crisis bancaria provenen de la alta proporció de prèstcs incobrables en les carteres de les entitats financieres, acompanyats per la fluctuació de preu d’eixos actius immobiliaris, ACTIUS TÒXICS que han entrar en els balansos de les entitats financeres com a pagament del deute de les famílies a un valor molt interior al deute que tenien en la entitat.

3. LA CRISIS ECONÒMICA A ESPANYA.

PÁG. Nº4


Aquesta té el seu origen en la crisis del sistema financer, o siga, no té els seus origens en la economía real.

Però la desaceleració de la nostra economía (reducció sustancial en el creiximent de un país, vam pasar d’un creiximent del 3,7% al 2007 a crèixer només el 1,2% al 2008),

La recessió (tasa de creiximent negativa durant al menys dos trimestres consecutius) que vam experimentar al quart trimestre del 2008(-0,7%) i el primer del 2009(-0,3%),

TOT AIXÒ, va afectar a la nostra economía de manera generalitzada, provocant una CAIGUDA DEL PIB, FORTS CAIGUDES DEL MERCAT DE TREBALL, I REDUCCIONS EN EL CONSUM DE LES FAMÍLIES.

Les famílies, davant el deteriorament del mercat de treball i la incerteza en el mercat de treball reduixen el seu consum més enllà de la caiguda de renta que están experimentat, axò provoca un efecte multiplicador de la crisis.

EL RESCAT BANCARI ESPANYOL

TOT AIXÒ VA PROVOCAR LA CRISIS FINANCERA, I PER A EVITAR LA SEUA QUEBRA, EL GOVERN ESPANYOL VA DECIDIR REESTRUCTURAR LES ENTITATS, REPERACUTINT ELS COSTOS DE LA REESTRUCCTURACIÓ BANCARIA als clients, treballadors, ciutatans i a tota la societat.

PER A EVITAR EL COLAPSO DEL NOSTRE SISTEMA CAPITALISTA, el govern decideix injectar grans quantitats de diners públics per a mantener el sistema financer( RESCAT BANCARI).

PÁG. Nº5

ESCLAFIT BOMBOLLA IMMOBILIARIA

CRISIS FINANCERA

DESTRUCCIÓ MAXIVA D’OCUPACIÓ

DISMINUCIÓ D’INGRESSOS EN EL SECTOR PÚBLIC.


Sistema que no ha ACTUAT AMB RESPONSABILITAT EN LA GESTACIÓ DE LA CRISIS, NI COOPERA EN LA IXIDA DE LA MATEIXA JA QUE NO canalitza els diners que ha recibit cap a la financiació de activitats productives en la societat española.

A Espanya, la única responsabilitat de la quebra bancaria ha recaigut, en contra de tota llògica contra els contribuents,clients i accionistas, en lloc de en els dirigents de les entitats.

A Espanya no s’ha deixat quebrar cap banc, han creat el BANCO MALO que és Bankia, i és el que té tots els actius tòxics, BANKIA, ha recibit casi 24.000 millones i ara sols té un valor en bolsa de 8.000 euros, pèrdues que hem d’afrontar tots els espanyols.

Dels 100.000 millons d’euros del rescat bancari, Espanya ha utilitzat 41.300 millons.

4. CONSEQÜÈNCIES DEL NIVELL D’AUSTERITAT IMPOSAT A ESPANYA PER PART DEL GOVERN PER ACONSEGUIR EL NIVELL DE DÈFICIT IMPOSAT PER PART DE LA UE A ESPANYA.

La crisi económica ha afectat més a les rentes més baixes i les polítiques d’austeritat contribuixen a ampliar les desigualtats socials.

Després de 5 anys de crisis económica el poder adquisitiu dels espanyols ha caigut per davall del que disfrutavem en 2001.

El paro, les reduccions salarials y els retalls en servicis i subvencions públiques han afonat els ingresos de les rentes més baixes. Ja que afegir un aument dels preus dels productes que castiga en major proporció als que menys tenen

ONZE MILLONS D’ESPANYOLS es troben baix L’UMBRALL DE LA (ingresSos inferiores al 60% de la renda mitja),

PÁG. Nº6


TRES MILLONES VIUEN EN CONDICIONS DE POBREA EXTREMA (menos de 3.650 euros de ingressos al año) y

EL NOMBRE DE FAMÍLIES AMB TOTS ELS SEUS MEMBRES EN L’ATUR ARRIVA FINS ALS 1,8 MILLIONS.

Aquesta brecha social de desigualtat , no és sols consequència de la recessió económica i crisi, també per les políques d’austeritat aplicades pel govern.

Hi ha hagut sempre rics i sempre hi ha hagut pobres d'Espanya. Però mai en els darrers anys, la distància entre els dos era tan gran.

La taxa d'atur ha pres el seu peatge sobre les rendes de les famílies. Llars espanyoles més de 1,7 milions, segons l'última enquesta de població activa, tenen tots els aturats de membres. I només el 67 per cent dels inscrits a les oficines d'ocupació reben alguna ajuda o prestació de l'estat. Com a resultat, Espanya ocupa una de les posicions més preocupants en les estadístiques de mesurament de la desigualtat social i ha esdevingut, per primera vegada al país dels 27 Estats membres amb una major distància entre rendes de baixes i alts.

Però, el més preocupant és el desastre que pot arribar en uns pocs anys. Veurem l’efecte de l’actual i enorme atur juvenil actual enorme i els problemes de formació que arrossega Espanya.

5.L’IMPACTE DE LA CRISI EN LA SALUD D’HÒMENS I DÒNES.

La tasa d’ocupació és menor en dones que en homens, elles recibixen un salari inferior als homens pel mateix treball, dediquen més temps a les gtasques domèstiques, i són les principals cuidadores dels fills i persones depenents en les llars.

Sobre esta situación de desigualdad de género, las repercusiones de la crisis sobre los determinantes sociales de la salud serán diferentes en hombres y en mujeres. Alguns efectes de la crisis econòmica, com l’atur o

PÁG. Nº7


precarietat, pobrea o retalls en els sistemes de protecció social (educació, guarderías, sanitat, atenció a depenents, pensions), afecten de manera desigual a hòmens i dònes.

L'última enquesta Nacional de dades sanitàries (2011-2012) indiquen que les dones perceben pitjor salut que els homes, pateixen malalties més cròniques i cada vegada més han limitat l'autonomia per a les activitats de la vida diària. També van anar més a l'atenció primària de consultes mèdiques i consumeixen més medicaments.

Si elles pateixen més malalties més i discapacitats i consumeixen més medicaments, es veuran més afectadess per les mesures de copagament farmacèutiques i altres beneficis, com el orthoprosthetic. Si teniu més atenció a la seva salut reproductiva necessita, es veuran més afectats pels talls en la contracepció o l'embaràs cartera de serveis de terminació. En definitiva, no solidaritat sanitaris, dones pagar més per a la seva salut.

Encara hi ha una important desigualtat en l'Assumpció de responsabilitats domèstiques i familiars entre homes i dones a Espanya: 92% de les dones passen temps en la cura de la llar i la família, amb una mitjana de 4 hores i 29 minuts al dia, mentre que fer 75% d'homes i passen 2 hores 32 minuts. I segons l'enquesta Nacional de salut, 49% de les dones que es preocupen per persones amb limitació de la seva autonomia aborda aquest solo. En aquest context, retallades en serveis públics per a les persones dependents i dels seus cuidadors, afectarà molt desigual a homes i dones, amb l'impacte diferencial a la teva salut.

Impacto de los recortes y reacción a los mismos

Només l'impacte de les retallades en salut ha estat estudiat. Un estudi comparatiu dels pacients que van arribar als centres d'atenció primària al 2006-2007 (n = 7.940) i després la crisi esclatà, 2010-2011 (n = 5.876), detecta forts augments estadísticament significatives en pacients que pateixen depressió (19,4 per cent) i altres trastorns mentals, incloent-hi l'ansietat i trastorns relacionats amb l'alcohol. Atur individual o familiar va ser el causant factor en el 23% del risc atribuïble a la població d'una depressió major en 2010-2011, que el retard en el pagament dels pagaments d'hipoteca afegit 11% més/17. Un estudi Interdepartamental de gairebé 20.000 persones dóna resultats similars, mostrant un augment del 17,5% dels símptomes depressius en la població adulta entre les dues dates de l'enquesta en 2006 i 2010/18.

PÁG. Nº8


MESURES D’AUSTERITAT QUE CANVIEN ELS PRINCIPIS DE LA SANITAT ESPANYOLA

Retalls a Catalunya i Madrid.

El 2011, el govern de la convergència del partit nacionalista catalana siguec reduït en un 10% el pressupost de salut/48 i el 2012 aplicat més reducció de gairebé el 5% / 49, quina despesa per habitant disminuït 1.292 euros el 2011 a 1,128 d'euros en 2012/50. Segons la premsa, el govern planeja retallar més del 15% en 2013/51, encara que aquesta figura no ha estat confirmat. Professionals de la salut va patir una retallada del 5% dels seus salaris pel govern central en 2010 i 3% addicional al català govern el 2011. Des de llavors han tret aproximadament un terç dels llits d'hospital i tancat una de cada tres quiròfans, departaments d'emergència s'ha reduït a la nit en molts centres d'atenció primària, nombrosos departaments han anat propers a les tardes i certs casos/48 operacions s'han cancel·lat. Una de les mesures més polèmics català govern és la taxa de 1 € per cada recepta....

6.Niños españoles, afectados por la austeridad.La infancia i la austeritat

Consell d'Europa, l'òrgan que vetlla pels drets humans en el continent, ha advertit d'Espanya que el seu programa d'austeritat pot tenir devastadors efectes en nens. La pobresa infantil arribat a 30% el 2011 i retallades en les prestacions socials, salut i educació va deixar diversos fills sense llar i desnodrits. Les persones amb discapacitat cara també la pobresa i la marginació augment, mentre que l'ajuda estatal ha retirat-los. No obstant això, el govern espanyol parla de la major inversió en el sector educatiu. Justificar el seu compromís per defensar els drets humans, insisteix també augment de subvencions per a persones amb discapacitat. La crisi

PÁG. Nº9


econòmica a Espanya, l'any 2008, ha donat lloc a pactes d'austeritat (impostos pel govern de problemes financers), desigualtat, forçat desnonaments, atur i, per tant, la indignació de la població.

Aquest és un dels països europeus més afectats per la recessió i la crisi econòmica, i un dels seus punts febles és l'Ocupació juvenil; Així que en els últims set anys, el vol dels joves a la recerca de noves oportunitats s'ha multiplicat per cinc.

Las medidas de austeridad debilitan la protección de DDHH en España

Mesures d'austeritat han minat la protecció dels drets humans a Espanya, segons el Comissionat de drets humans del Consell d'Europa adverteix en el seu últim informe. En particular, el text adverteix que "retallades en els pressupostos socials, Sanitat i educació han propiciat un creixement preocupant en la pobresa de les famílies". Així, el Comissionat de drets humans del Consell d'Europa, Nils Muiznieks, ha insistit que aquestes mesures són "un impacte especialment negatives" sobre nens i persones amb discapacitat. Per tant, reclama a les autoritats espanyoles que "tots els esforços per assegurar-se que es respecten els drets humans de col·lectius vulnerables". En un informe seguint la seva visita a Espanya - realitzada entre el 3 i el 7 de juny de 2013-, Muiznieks diu que "la pobresa, malnutrició i manca d'habitatge són greu preocupació" per l'impacte a llarg termini, «potencialment devastador», principalment s...

7.LOS RECORTES EN EDUCACIÓN "SOCAVAN LA IGUALDAD DE OPORTUNIDADES"

D'altra banda, l'informe denuncia que talla en pressupostos d'educació en els darrers tres anys "estan soscavant la igualtat d'oportunitats dels nens", que "dificulti l accés a una educació de qualitat en un entorn inclusiva" per als nens que tenen dificultats o desavantatges específics. També adverteix que "mesures d'austeritat també empitjoren les condicions de vida i les oportunitats d'inclusió social de les persones amb discapacitat". "Les autoritats espanyoles cal realitzar una avaluació de l'impacte de les retallades pressupostàries i ajustar les polítiques per garantir que els recursos adequats estan disponibles per a l'educació i la promoció d'ocupació per a aquest grup," té una postil·la. Finalment, el Comissionat assegura per ser «preocupats per la conducta de les autoritats de policia"a Espanya i va denunciar"desproporcionada ús de la força durant les manifestacions de funcionaris per fer complir...

PÁG. Nº10


La austeridad en educación: cuidado con morder la mano que nos da de comer

En un artículo previo presenté el demoledor panorama del mercado laboral español. Alto desempleo, baja formación, y jóvenes con contratos temporales representan prácticamente la mayor parte del empeoramiento del mercado laboral de España.

En aquella radiografía se proponía un plan de choque formativo : más educación y más capital humano, utilizando otras formas de enseñar. Mi argumento era que no podíamos dejar de invertir en las personas porque aún nos queda un largo recorrido para mejorar nuestros estándares formativos y sólo las personas con sus habilidades y conocimientos pueden transformar nuestro tejido productivo.

Meses después de aquellas reflexiones, aún está más de moda la austeridad. Austeridad es la palabra estrella, más incluso que el crecimiento económico, y es posible que esté llegando a las aulas: la educación está en el punto de mira en las Comunidades Autónomas. De producirse una bajada real (¡adicional!) de la calidad educativa, el error podría traernos consecuencias catastróficas a medio y largo plazo .

No valorar la posibilidad de hacer una inmersión absoluta para dotarse de recursos, aunque sea a través del endeudamiento -tan denostado últimamente-, y destinarlos a reformular y mejorar nuestro sistema educativo y, más bien lo contrario, valorar medidas para que “cueste menos”, tendrá un impacto en nuestra capacidad de crecimiento.

Hagamos un ejercicio de agudeza visual, como le gusta al gran Forges. Veamos los siguientes gráficos.

El primero de ellos muestra el número de personas en España que están “activas” en el mercado laboral. Esto significa que o bien están ocupadas o bien no lo están pero buscan un empleo. Además de distribuir esas personas por rango de edades, propongo hacer un análisis de su formación.

Tomo como formación media y alta aquellas personas con estudios a escala de FP hasta el doctorado, mientras denominamos baja formación al resto.

Personas activas en el mercado laboral según formación

PÁG. Nº11


(Fuente: INE)

En primer lugar, ¿hay más rojos o más azules? En todos los estratos de edad hay más azules que rojos. Esto quiere decir que hay menos personas de media y alta formación que de baja. Esto no es necesariamente bueno ni malo, es un dato objetivo.

El problema aparece cuando analizamos cuántas de esas personas activas están desempleadas. Aspecto que se analiza en la siguiente ilustración. Una vez más, ¿qué hay más azules o rojos? Y la respuesta es la misma, hay más personas en desempleo con baja cualificación que con alta.

Parados según formación

PÁG. Nº12

http://www.sintetia.com/wp-content/uploads/2011/10/Activos_formacion-1.png


(Fuente: INE)

Esto parece una obviedad, si hay más activos de baja cualificación también habrá más parados. Bien, pero dentro de estos colectivos de edades, ¿influye la formación en la probabilidad de encontrar empleo? Veamos la respuesta en el siguiente gráfico:

Tasa de paro según formación

PÁG. Nº13

http://www.sintetia.com/wp-content/uploads/2011/10/parados2.png


(Fuente: INE)

Una vez más, ¿hay más proporción de color azul o de color rojo? En todos los estratos de edad hay más azul que rojo: es menos probable, independientemente de tu edad, que estés en paro si tu formación es mejor.

La formación está valorada en el mercado laboral, hasta el punto de que las personas menos formadas tienen 2,14 veces mayor probabilidad de estar en desempleo que las más formadas.

¿Se resuelve el problema del desempleo de España llevando a las aulas de la FP y la universidad a todos los desempleados de baja cualificación? La respuesta para el corto plazo es seguramente un no. El actual mercado laboral de España no crea nuevos empleos, e incluso los más formados tienen tasas de paro de dos dígitos.

Pero el problema es que, de los 4,8 millones de parados, 3,9 millones no tienen una formación elevada. El problema que es que hay 1,6 millones de jóvenes desempleados con menos de 30 años, personas que quieren trabajar pero que no han acabado los estudios secundarios.

La situación en la que estamos me conduce a varias reflexiones:

..: Durante el boom, se generaron los incentivos para que los jóvenes se fueran de los “institutos a las obras”; jóvenes sin formación atraídos por los sueldos relativamente elevados en sectores que no demandaban una elevada cualificación. Consecuencia: una parte de nuestro capital humano se ha dejado de formar y de mejorar en términos de conocimientos académicos.

PÁG. Nº14

http://www.sintetia.com/wp-content/uploads/2011/10/tasa_paro3.png


..: Tras la crisis, el descalabro laboral ha afectado de forma directa los menores de 30 años sin formación elevada, con contratos temporales en la construcción, los servicios (turismo, fundamentalmente) y la industria, en este orden. El capital humano de esas personas, que ya partía de niveles relativamente bajos, se deteriora aún más sin su uso productivo, porque ya se están convirtiendo en parados de larga duración.

..: El mercado no absorbe esta tipología de empleo en la actualidad. Eso ha llevado a que más de 935.000 jóvenes hayan dejado de ser “activos” en el mercado laboral. En 2007 había casi 5,6 millones menores de 30 años que o bien trabajaban o bien no lo hacían pero buscaban empleo. Hoy son un 17% menos. De no ser por dicha salida de la actividad, España tendría hoy un número de parados superior a los 5,5 millones de personas.

..: ¿Por qué hay menos jóvenes “activos” en el mercado laboral? Porque la crisis se ha cebado con ellos. Hoy un joven entre 16 y 19 años que quiere trabajar tiene una probabilidad de casi el 70% de no poder hacerlo. En general, si tienes menos de 30 años, la probabilidad de estar en paro es del 43%. En cambio, una cualificación elevada reduce esa probabilidad en 10 puntos, una cantidad que, aunque importante, solo reduce a un tercio la probabilidad de estar en el paro.

En la investigación académica existe un consenso bastante amplio de que un mayor gasto en educación tiene como consecuencia un mayor crecimiento incluso con lo difícil que es establecer consensos en los trabajos empíricos de crecimiento! Y es que:

..: sólo con conocimiento puedes adaptarte al medio

..: sólo con conocimiento puedes explorar nuevas oportunidades y crear donde antes nadie lo ha hecho

..: sólo con conocimiento puedes obtener productividad a los recursos

..: sólo con el conocimiento se puede crear una economía de las ideas

La austeridad educativa puede ser un lastre importante para la economía española. Una economía que no se ha caracterizado por tener un sistema público educativo relativamente grande en inversión. Países como Estados Unidos, Reino Unido, los países de la Zona Euro y de la OCDE en general tienen un gasto público en educación, según los datos de la UNESCO, superiores al 5,4% del PIB. En cambio, en España, ese gasto es del 4,6%.

Gastar más no es una garantía, pero sí muestra una preferencia de los países a destinar una cantidad importante de sus recursos públicos a la calidad educativa, así como también destinan más que España a Investigación, Desarrollo e Innovación. ¿Es esto casualidad? Precisamente es el conocimiento el que dota de productividad al resto de inversiones que existen en un país (son más productivas las carreteras si quien viaja por ellas realiza trabajos de alto valor añadido y también los aeropuertos, las escuelas o los hospitales). “No muerdas la mano de quien te da de comer, pues quizás deje de hacerlo” , es un viejo dicho que deberíamos considerar mientras el sector público busca recortar gastos incluso en educación.

PÁG. Nº15


8. IMPACTO DE LAS POLÍTICAS DE AUSTERIDAD EN EDUCACIÓN

1. Estratègies d'austeritat econòmica acordat en el si de les europees econòmic agències estan sent implementats queden pels diferents estats membres. Així, per exemple, segons un estudi realitzat per experts de la Universitat de Jaén i la Universitat de València, 35 000 estudiants han perdut seva erudició com a resultat els ajustaments pressupostaris durs imposada pel govern d'Espanya, un augment de 85 000 estudiants en el curs següent l'estimació. Qual cosa significa que hi haurà una cobertura de beques només el 16%. Tot això està produint una elevació de mantequero Universitat que ha arribat a 30%. Un altre aspecte dur és l'acomiadament de milers de professors (la proporció per alumne ja era inferior a la mitjana europea), l'abolició de programes de reforç i classes i, en definitiva, l'empitjorament de la qualitat de l'educació pública. A principis del 2011, en el marc del semestre europeu, ja una recomanació especificacions referit a Espanya...

PÁG. Nº16

la crisi a espanya

Documents