la comissió informa: octubre-desembre 2016 // núm. 80 ... · 9 de desembre “canovelles aprova...

www.lacomi.org

La Comissió informa: Activitats de tardorOctubre-Desembre 2016 // Núm. 80 // Any XXI

La jornada més solidàriaActivitats per la Marató de TV3

PortadaPublicitat

SumariPublicitatEditorial

PublicitatLa Comissió Informa

PublicitatNotícies de Canovelles

PublicitatCanovelles és notícia

PublicitatCoses del camp

PublicitatAstronomia a l’abast

PublicitatEspurnes d’una vida

Publicitat Secció d’estudis

MeteorologiaPublicitat

PlantesPublicitat

CuriositatsPublicitat

Fisioteràpia al teu abastPublicitat

Natura i bellesaPublicitat

Per pixar-se de riurePublicitat

La cuina de l’àviaPublicitat

Moments dolçosPublicitat

Calaix de la CiènciaPublicitat

Seccions de l’entitatPublicitat

AgendaPublicitat

1 2 345 6 7-1112131415 16 1718192021222324-252627282930-323334 35 363738 39 40 41 42 43 44 4546 47 48

Comissió sant antoni abat JaViER gaRCía

imma lloREt

JosEP many

anna aguayo

XaViER alonso

maRina CastEllà

laia CaldERon

toni CaldERon

GLÒRIA Cot gEmma duRan

Pau gaRCía

Eulàlia gisPERt

tEREsa gomà

Rosa gRataCós JoRdi lloREda

anita miRallEs

m.glÒRia Puig

XaViER PuJadas

EstER PuJol

maRia sánChEz

ERiC REsina

anna fonoyEt

EditaDirector

Publicitat

Col.laboradors

Disseny gràfic

Sumari 3

Si deSitja donar a conèixerel Seu comerç o la Seva empreSa:

GENT de Canovelles tel. publicitat: 696 21 69 22

apartat correuS 196 - 08420 [email protected]

diStribució gratuïta a SociS i anunciantS Dipòsit Legal: B-5365/96

GENT de Canovelles i la Comissió Sant Antoni Abat no es fa responsable del contingut dels articles, opinions o missatges comercials inclosos en la revista.

Tanquem l’any amb aquest número de la revista “Gent de Canovelles” i, des de la Junta de la Comissió, donem a conèixer quina es l’estructura i forma de treballar, perquè l’entitat tingui els millors resultats.

Per una banda, tenim una estructura de seccions que permet una organització acurada i que disposa de la seva pròpia autonomia, que li possibilita agilitzar totes les seves actuacions. La Junta només supervisa i col·labora en el bon compliment de les normes que tenim establertes i que estan basades en els nostres estatuts.

Un altre fet destacable són les “Festes Genuïnes” que, en aquest cas i per la seva casuística, la Junta li dedica tots els esforços personals, tot el material, temps i dedicació per aconseguir un bon desenvolupament de l’activitat. Perquè és el “pal de paller” de l’entitat, perquè implica un treball també dels nostres socis col·laboradors, perquè donen sentit a la nostra entitat i perquè la seva importància també afecta fora de la nostra entitat.

Per tant, aquesta estructura que tenim funciona. I el que funciona cal mantenir-ho i potenciar-ho. Però si volem aplicar els paràmetres de qualitat-quantitat, es necessiten eines per aconseguir-ho.

La Junta va començar l’any amb 10 membres i l’acaba amb 7. Estem fent gestions per sumar noves persones a la Junta Directiva que ens permetin continuar aquesta línia, però també fem una crida als nostres associats, que també poden entrar a la Junta. Només demanem “il·lusió”.

Per acabar, aquest any l’hem dedicat a “L’any de Bellulla”, doncs celebràvem el 800è aniversari de la troballa de la Mare de Déu de Bellulla. Hem sigut l’única entitat del poble que ha organitzat actes per aquesta efemèride.

Aquest any 2017 el dedicarem al 10è aniversari de la colla de Gitanes i volem fer un pas endavant. Us anirem informant.

https://twitter.com/gentlacomi

5Editorial

Teatre

La Comissió Sant Antoni ha viscut un novembre teatral amb les representacions de les obres Bang! i 2 homes i un tacó. Ambdues sota la direcció del jove canovellí Eric Resina que, a més de dirigir, també va actuar. La primera en estrenar-se va ser l’obra del teatre l’Aplec, Bang! el dia 6 de novembre. Només dues setmanes més tard, el 20 de novembre, la Cia Cumulonimbus va presentar 2 homes i un tacó. Totes dues obres, de gènere de comèdia, van ser rebudes amb molt bona entrada a l’Auditori Can Palots i amb molts riures per part dels assistents.

La Castanyada

El dilluns 31 d’octubre la Comissió va celebrar la Castanyada al Campanar. Els 90 assistents van poder gaudir d’una nit molt entretinguda, amb espectacle de playback, sopar, bingotina i sorteig de premis. Canovelles

Canovelles

Bang!

2 homes i un tacó

7La Comissió informa || Text: Javier García

8

La Carnada de germanor

El passat diumenge 16 d’octubre es va celebrar la Carnada, en honor a Sant Galderic, patró dels pagesos catalans. Aquesta fita va es va celebrar a Can Duran i va ser tot un èxit, amb una assistència d’unes 110 persones, que van gaudir de bon menjar i beguda. A més, es van sortejar molts premis entre els assistents, un d’ells va ser un pernil. Curiosament, a la Carnada va ser quan el nou alcalde de Canovelles, l’Emilio Cordero, va realitzar el seu primer discurs com a màxim representant del municipi vallesà.

Ball de Bastons

El dia 2 d’octubre, per celebrar el 10è aniversari de la Colla Bastonera de Cardedeu, va donar lloc una trobada bastonera a la Plaça de l’Església de Cardedeu. El públic va poder gaudir de les actuacions de les colles bastoneres de Canovelles, Cànoves, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Celoni i les quatre colles

amfitriones (petits, mitjans, joves i grans de Cardedeu).

Secció Excursionista

El 18 de setembre es va fer una travessa des de Mollet del Vallès a Montgat, tot travessant la Serralada Litorial i arribant a la platja.

Durant la ruta vam poder descobrir diversos punts d’interès, com el cementiri pels morts en l’epidèmia de còlera que va patir Barcelona al 1870; La Cartoixa de Santa Maria de Montalegre que actualment encara segueix en funcionament; Els cascos antics dels

Mollet-Montgat / Anna Fonoyet

Cardedeu / Mònica Vey

La Comissió informa

pobles de Santa Maria de Martorelles i Tiana que encara conserven un aire rural i acollidor; I finalment, les bateries antiaèries que encara es conserven arran de mar al poble de Montgat i des d’on es pot gaudir d’unes vistes panoràmiques de Barcelona i l’àrea del Besòs.

La caminada que acabava a la platja, va permetre que els van voler es fessin un bany recomfortant. La tornada en tren va servir per tornar a buscar els cotxes.

El 2 d’octubre es va poder realitzar la travessa Núria-Thuès que el passat mes de juny haviem hagut de modificar per causes alienes a la nostra voluntat.

En aquesta ocasió i amb la meteorologia molt favorable vam realitzar una de les caminades més belles del Pirineu Oriental.

La sortida des de Núria ràpidament s’enfilava fins al coll de Noucreus i posteriorment al coll de Carançà on començava el llarg descens cap a la

Travessa Núria-Thuès / Anna Fonoyet

Mollet-Montgat / Anna Fonoyet



9La Comissió informa

10

vall que acull els llacs Negre, Blau i de les Truites. Durant tot el camí ens van acompanyar muflons, marmotes i una gran quantitat d’isards que també gaudien d’aquest entorn únic i ple d’aigua a l’espera de les primeres nevades.

Vam dinar i reposar al costat del refugi de Carançà, vora el riu. A partir d’aquí la vall que s’estreny, ens va guiar resseguint el riu entre boscos amb els primers colors de la tardor. I de cop van aparèixer les famoses passarel·les i ponts sobre el riu, un atractiu més d’aquesta travessa bella i variada.

Una última pujada i baixada ens va portar al petit poble de Thuès on ens esperava amb una mica de retard l’autocar per retornar a casa cansats però molt contents per la jornada viscuda.

El 6 de novembre vam fer una circular per la Serra de Finestres des de bucòlic poble de Santa Pau.

Les previsions de pluja per la tarda es van avançar i, tot i començar amb només boira, la humitat de l’aire aviat es va deixar notar.



Serra de Finestres / Anna Fonoyet

Serra de Finestres / Anna Fonoyet



La ruta estava atapaïda d’un bosc tacat de centenars de colors per la tardor que ens feia de paraigües de les gotetes d’aigua que s’anaven precipitant suaument.

Vam esmorzar a Santa Maria de Finestres on la pluja ens va donar una treva. D’aquí ja vam escurçar la caminada retornant a Santa Pau i aturant-nos a collir les últimes castanyes de la temporada.

Marató TV3

El 18 de desembre, dia en que es realizava la 25a Marató de TV3, la Comissió Sant Antoni Abat va oferir tres activitats per recaptar diners.

La principal era una caminada, preparada per la Secció Excursionista, de 11 quilòmetres pels voltants de Canovelles. La 60a de caminaires van poder gaudir d’algunes explicacions d’en Pere Julià i de diferents punts d’interès del poble i les rodalies. La marxa finalitzava on començava la segona activitat, al costat de la fira de nadal. Allà s’hi va instal·lar una carpa on es repartia xocolata desfeta i

melindros o tots aquells que feien un donatiu per la Marató de TV3. I poca estona més tard, la Secció de Ball de Bastons va oferir una ballada per tancar aquesta jornada solidària.

Finalment, es van recaptar 520€ que, juntament amb els 150€ que aporta la Comissió, sumen 670€ que es van fer com a donatiu per la Marató de TV3 d’enguany, tot un èxit. Gràcies a tots!

Caminada per la Marató TV3 / Anna Fonoyet

Ballada per la Marató TV3 / Anna Fonoyet

Donatius per la Marató TV3 / Anna Fonoyet

11

A continuació teniu el recull de notícies de Canovelles del darrer trimestre que han estat publicades als mitjans de comunicació més destacats de la nostra comarca.

Vallès Oriental Televisió (votv.cat)

9 de desembre “Canovelles aprova dues mocions en matèria d’habitatge.”

2 de desembre “Canovelles vol engegar un pla director del patrimoni pel 2017.”

30 de novembre “Canovelles celebra el dia internacional de les ciutats educadores.”

25 de novembre “751 persones a l’homenatge a la vellesa de Canovelles”.

24 de novembre “Més d’un miler de participants a la Cursa-Marxa solidària Candela a Canovelles.”

El 9 nou (el9nou.cat)

17 de novembre “KH Lloreda construirà una nova planta a Canovelles.”

16 de novembre “Obres de repavimentació de la carretera de Caldes a Canovelles.”

7 de novembre “Canovelles fa un tractament als pins per evitar la plaga de la processionària.”

30 de setembre “L’alcalde de Canovelles, José Orive, deixa el càrrec.”

Notícies de Canovelles || Gemma Duran

QUÈ HAN DIT DE NOSALTRES13

La formatgeria canovellina La Cleda torna dels World Cheese Awards amb dos dels seus formatges premiats. “Aquest premi representa un reconeixement a la feina que hem fet durant molts anys. I a més aquest premi, que és un reconeixement a nivell internacional”. Explica la Dolors Calmet, de La Cleda.

Els World Cheese Awards són els premis més importants del sector formatger a tot el món. Aquest any s’han celebrat a Sant Sebastià els dies 16, 17 i 18 de novembre.

En aquesta 29a edició del certamen un jurat format per 260 experts ha valorat els 3.061 formatges participants, procedents de 35 països diferents.

És el primer cop que La Cleda es presenta a aquest concurs i els resultats han estat immillorables. “Aquest any ha sigut la primera vegada que ens hi hem presentat, de quatre formatges que hem presentat, 2 han guanyat. És un reconeixement molt gran per nosaltres”, comenta la Dolors.

Els formatges premiats han sigut el tendre, que s’ha emportat la medalla de plata, i l’àvid, guardonat amb la medalla de bronze. Ambdós formatges han estat premiats a les seves respectives categories.

El tendre és un clàssic de La Cleda, es presenta en un format de 250 grams i està fet amb llet d’ovella pasteuritzada. Per la seva banda, el format del formatge àvid ha anat canviant amb el temps: “Això passa molt al món formatger. Un dia se t’ha pujat un grau més la temperatura i veus que allò ha quedat de forma diferent. Un altre dia dius, ostres! avui provaré d’escórrer més la quallada i veus que funciona millor. Són petites coses que al final acaben fent un gran formatge com és l’àvid”.

La Cleda no viu del passat i segueix innovant. Actualment està treballant en un nou formatge però la Dolors afirma que encara no és el moment de treure’l: “abans de treure’l volem estar molt segurs. De la majoria de coses que provem, un percentatge molt elevat no surt al mercat, es queda en proves. Però de vegades d’una cosa en surt una altra i ara sí que tenim un nou projecte, però fins que no surti al mercat prefereixo no dir-ho”.

De cara a l’any vinent, la intenció de La Cleda és tornar-se a presentar als World Cheese Awards. Esperem que tingui, com a mínim, el mateix èxit.

Canovelles és notícia || Javier García

ELS FORMATGES DE LA CLEDA SURTEN GUANYADORS DEL WORLD CHEESE AWARDS

15

El Servei de Nutrició i Dietètica de l’Hospital Universitari de la Ribera ofereix consells per a sortejar la crisi en les celebracions culinàries nadalenques i augmentar el guany en salut. En aquest sentit, el cap del Servici de Nutrició i Dietètica de l’Hospital, Dra. Pilar Luna, ha destacat que “menjar bé, barat i equilibradament és un plaer a què no cal renunciar tampoc en Nadal”.

Així, la Dra. Luna recomana fixar amb antelació els dies que seran festejats amb un menú especial, per a evitar passar totes les festes menjant i bevent en excés i “evitant prolongacions de més de 15 dies, que perjudiquen tant l’economia domèstica com a la salut”. De la mateixa manera, és aconsellable no acudir a les menjars o sopars en dejú, ja que, d’aquesta manera, resulta més fàcil controlar la gana.

Segons el cap del Servici de Nutrició i Dietètica de l’Hospital Universitari de La Ribera, “el Nadal és una excel·lent ocasió per a recuperar els plats tradicionals (olla nadalenca, tot tipus d’arrossos), que són més saludables i econòmics.

Així mateix, cal tindre en compte que l’alcohol, els dolços i els fruites seques han de consumir-se “de forma molt moderada”, ja que es tracta de productes que contenen una elevada

quantitat de calories. “A més d’evitar accidents, diabetis i risc vascular, es disminuirà també el cost dels menjars nadalencs”, ha assenyalat la Dra. Luna.

En aquest sentit, “es pot prendre quelcom d’alcohol en les menjars, però no cal barrejar els diferents tipus de begudes”, ha afirmat la Dra. Lluna, qui ha puntualitzat que “hem de ser conscients que la set se sacia amb aigua, mentre que el vi és per a delectar-se”.

Per a les postres, l’Hospital recomana les fruites naturals (taronja, per exemple), així com el moniato i la carabassa torrada, “excel·lents postres dins de la nostra tradició”.

En cas de realitzar una menja copiosa, es recomana realitzar un sopar lleuger, basat en caldo de verdures, fruita i algun lacti, “i compensar els excessos alimentaris amb una major exercici físic, aprofitant per a caminar, la qual cosa no comporta cap despesa extra”.

L’Hospital recorda la importància d’integrar als majors en les celebracions i compartir amb ells els seus records. “Recordar la dieta que ells tenien i l’activitat física que realitzaven i comparar-la amb la realitzada avui en dia, pot ajudar a disminuir els errors actuals.

Font: Hospital de la Ribera, Dra. Luna

ELS MENJARS NADALENCS 17Coses del camp || Xavier Pujadas

LES NITS DE L’HIVERN

Aquest trimestre tornarem a parlar dels meteors, i ho faré fent un breu resum d’una conferencia que va fer el passat mes d’abril del 2016 a la Agrupació Astronòmica de Sabadell, el professor Armand Oliva, ell està especialitzat en l’observació de meteors. Comencem fen una mica d’història, Giovanni Virginio Schiaparelli (1835-1910), va ser el primer en relacionar els radiants meteòrics amb els cometes. Abans que ell, es creia que aquestes pedres eren de la pròpia terra, ell va ser el primer en afirmar que procedien de l’espai. El pas d’un cometa deixa una zona de l’espai plena de petits residus: pedretes i petites partícules. Si la terra travessa aquesta zona, les partícules xoquen amb la terra i veiem una pluja d’estrelles.

Està clar que a molta gent li agrada mirar el cel de nit, ho troba espectacular i queda meravellat. A més a més, l’observació de meteors és la part més social de l’astronomia, doncs sempre és millor fer-ho en grup. Es pot participar en campanyes d’observació i permet conèixer el cel.

Hi ha tres noms per designar el mateix astre: meteoroide, meteor i meteorit.

Meteoroide: és la roca quan està a l’espai.

Meteor: és la llum que veiem quan la roca entra a l’atmosfera terrestre.

Meteorit: és la roca quan ha arribat a la superfície terrestre.

L’equip ideal per fer una sessió d’observació de meteors és, a més a més de la càmera fotogràfica i un trípode, una “tumbona”, sac de dormir o mantes, roba d’abric ( gorra, guants, mitjons gruixuts, botes o sabates per tenir els peus calents, a l’hivern, insecticida a l’estiu, menjar i beguda, calenta o freda, segons l’època de l’any, cartes estel·lars, fulls per escriure, llapis o bolígraf. Abans però, cal haver preparat la sessió, tenint un mínim coneixement del cel, algunes estrelles de referència, per poder comparar la magnitud, calcular la qualitat del cel (cartes MALE), etc. Les cartes MALE, son unes cartes estel·lars que serveixen per calcular la magnitud límit del que podem observar en el cel de nit. I que s’ha de fer per veure molts meteors? S’ha de mirar en alguna direcció concreta del cel? Doncs la millor estratègia és mirar a uns 20 graus al voltant del centre del radiant. Pels més interessats hi ha una aplicació de mòbil gratuïta: Meteor Showers. Dóna molta informació sobre les diferents pluja d’estrelles, els radiants, la il·luminació de la lluna, etc.

Un altre cosa que podem fer, és fotografiar o filmar meteors. Normalment enfocaríem el cel amb una exposició llarga, entre 5 i 15 minuts i s’espera a que passi un bòlid. Una formula que podem utilitzar si anem en grup, ens podem estirar a terra, de cara al cel, de tres en tres, amb el caps junts i els cossos separats per un angle de 120º. Així, es pot veure tot el cel.

Astronomia a l’abast || Jordi Lloreda 19

DESTRUIR FA EL MÓN MILLOR?

Em descentra, em descol·loca. Voler anular, esborrar el fet històric. No em mereix reconeixement. Avui dia ens vanagloriem de la llibertat d’expressió i ens aferrissem en esmicolar-la. Hi ha problemes importants a resoldre que fer córrer el mall a tort i a dret?

Observa la desfeta d’un senzill rètol per a mi, ignorant protagonista, em produeix esgarrifança, em sembla una barbaritat, no cal dir un monument, estàtua, plaça. Admiri o detesti el que representa, és història a imitar o referent del què mai hagués d’haver succeït. Duem segles i segles reincidint en destruir, pot el rancor, l’enveja, ràbia, que el seny i l’empatia no reporten el més mínim benefici.

La història s’alimenta d’escollides ideologies aplicades o no, models patriòtics dels vencedors i vençuts. Enaltits o degradats segons l’escriguin partidaris o detractors.

Ignorar, desconèixer, aïllar, mirar cap a un altra banda, no millora el país. Aquest avançarà si pot discernir en llibertat, aprendre, escollir. No hi ha futur si no es conserva el passat, sigui quin sigui. Es

construeix no retallant la història, sinó ampliant-la.

Democràcia en tots àmbits,el contrari és dictadura com una casa de pagès. Imposar un frau a la llibertat. De la dictadura no hem après a desfer-nos-en, l’onada de modernitat, alguns semblen més aviat fills del poder i la tirania. Ser demòcrata no vol dir anar a no amb corbata, amb cartera o motxilla, enravenat o posat desmanegat. Sí ho és tenir un gran respecte pel que pensa diferent, evidentment net de sang i tortures.

Crec en la democràcia, no en la fal·làcia que veiem en els mitjans de comunicació. Quelcom s’ha avançat, el llistó de la llibertat mai havia assolit aquesta alçada.

VISCA LA DEMOCRÂCIA

Si agafes distància i observes l’entramat és tan ridícul que ofèn pensar que et vinguin a fer creure tot allò. I t’entristeix saber que s’hi dóna prioritat, que s’hi dedica esforços i temps, amb la feinada que hi ha.

CARLES CAPDEVILA.

Espurnes d’una vida || Glòria Puig 21

23

EL MONESTIR DE PEDRALBES (VI):L’ACABAMENT DE LA GUERRA CIVIL

L’entrada de les tropes franquistes per l’avinguda Diagonal va representar la capitulació de Barcelona i el símbol definitiu de l’acabament de la Guerra a la capital catalana. L’endemà mateix de l’ocupació per part del règim franquista, els agents del SDPAN (Servei de Defensa del Patrimoni Artístic Nacional) –el nou servei depenent del govern franquista- van començar a inspeccionar diversos edificis de la ciutat sospitosos d’haver estat al servei de la Generalitat de Catalunya i/o del Govern de la República i, també, altres immobles de particulars i de diverses institucions on confiaven trobar informació i béns de valuosa importància per al nou règim que s’imposava al país.

El monestir de Pedralbes va ser una de les primeres institucions que es van inspeccionar. Des del 27 de Gener de 1939, el règim franquista a Barcelona va utilitzar el monestir de Pedralbes com a dipòsit central a partir del qual el SDPAN realitzava les devolucions del patrimoni artístic i documental que havia estat salvaguardat per institucions del Govern de la República. Aquest, funcionava mitjançant comissaries de zona i agents de recuperació artística, que eren persones amb formació militar que informaven de l’estat del patrimoni artístic de la zona on actuaven. S’encarregaven de retornar els béns patrimonials tant documentals com artístics als seus propietaris.

Aquesta doncs, era la situació de Pedralbes quan les monges hi van voler retornar un cop finalitzada la Guerra. Eren els primers dies de Febrer i algunes germanes de la comunitat, les que es trobaven a Barcelona i voltants, van prendre la decisió d’anar al monestir amb el ferm desig de reprendre la vida religiosa en comunitat. En un primer

moment es trobaren que no les deixaren aposentar doncs tot estava ple d’arxius, llibres i obres de tota mena. Aviat però i davant la impossibilitat d’establir-se al recinte monàstic, les monges es van instal·lar al pis del capellà de la comunitat, atès que ell residia en un altre immoble de la família. En aquell pis es va començar la vida comunitària: es va improvisar un oratori amb un altar dedicat a la Verge de la Mercè i un petit sagrari, ambdós objectes donats per coneguts de la comunitat ja que a elles els mancava tot, també el menjar. Havien de viure de la caritat de coneguts, familiars i de l’auxili social. S’organitzaren la vida poc a poc mentre esperaven el moment d’instal·lar-se de nou al monestir.

Entretant, s’inicià una correspondència amb l’abadessa Carme Nadal, refugiada al monestir de Santa Rosa de Viterbo (Itàlia) des del 1939, que restava a l’espera dels permisos per poder retornar al país. Una de les missions encomanades a les monges de Barcelona va ser la de contactar amb les altres germanes de fora de Barcelona i del país per anar preparant el retorn a Pedralbes quan es considerés el moment oportú.

El 25 de Març es van poder habilitar les primeres dependències del monestir amb la majoria de la comunitat ja al complert. De mica en mica la vida comunitària s’anava refent i les últimes germanes en tornar a Pedralbes, el 31 de Maig, van ser precisament les que eren a Itàlia, entre elles, l’abadessa. Feia just tres dies que les germanes reunides al monestir havien pogut vestir l’hàbit.

Fragments extrets de: AIXALÀ, C. i RAMOS, J. Monestir de Pedralbes. República, guerra i patrimoni. Ajuntament de Barcelona, 2015.

Secció d’estudis || Marina Castellà

24

Tardor meteorològic 2016 Setembre, octubre i novembre

SETEMBRE SEC (65 mm) i CÀLID (1,57 ºC)

La situació meteorològica del mes de setembre va estar marcada per un predomini de les altes pressions, que s’estenien des de l’Atlàntic abraçant bona part d’Europa occidental. Amb aquesta configuració, les pertorbacions atlàntiques amb una direcció nord-oest a sud-est es van aprofundir a la Mediterrània occidental provocant juntament amb la temperatura alta de l’aigua una inestabilització de l’atmosfera en aquesta àrea.

Si analitzem la pluja caiguda en aquest període veiem que vam tenir 7 dies de pluja, concentrats entre els dies 9 i 27, amb un pic màxim el dia 9 amb 15 mm.

Pel que respecte a les temperatures, cal destacar una massa d’aire càlid provinent del nord d’Àfrica que va afectar-nos entre els dies 4 i 7 provocant un episodi de temperatura excepcionalment alta en un mes de setembre; concretament el dia 4 assolírem els 36,9 ºC, la qual és la més alta del 2016 i, evidentment, la més elevada en un setembre, des

del 1995. Aquesta situació provocà que la primera quinzena del setembre mostrés una anomalia tèrmica de 2,76 ºC.

Aquesta tardor meteorològica ha recuperat la normalitat pluviomètrica i ha plogut exactament el mateix que la mitjana història: 207 mm; ara bé, segueix el dèficit en aquest 2016, amb un 14% acumulat.

Pel que respecte a les temperatures, aquesta tardor ha estat càlida, amb una anomalia de 0,83 ºC.

PLUJA NORMAL, INSUFICIENT PELS AQÜÍFERS

DEL SETEMBRE A LA TARDOR, TORNA LA CALOR

Meteorologia || Toni Calderon

25Meteorologia || Toni Calderon (Observatori meteorològic de Can Pastor)

OCTUBRE NORMAL (81 mm) i NORMAL (0,06 ºC)

La situació meteorològica del mes d’octubre estigué marcada per un progressiu desplaçament de l’anticicló atlàntic cap al nord de la seva posició habitual per acabar ubicant-se a final de mes al mar del Nord, provocant un final d’octubre amb una temperatura alta per l’època de l’any. Aquest bloqueig anticiclònic propicià que les pertorbacions atlàntiques tingueren un moviment nord-sud amb flux humit i càlid del sud-est causant valors tèrmics elevats per l’època de l’any, abundant nuvolositat i precipitacions.

L’episodi de pluges més destacable de la tardor es va produir entre els dies 12 i 13, on vam recollir 59 mm i concretament el dia 13 vam comptabilitzar 38 mm que a la fi han esdevingut el pic màxim del període i de l’any

NOVEMBRE PLUJÓS (61 mm) i CÀLID (0,87 ºC)

La situació meteorològica del mes de novembre va estar caracteritzada per una marcada ondulació del corrent en jet (vent de l’oest) en altura. Aquesta configuració provocà que la temperatura mitjana mensual estigués per sobre de la mitjana climàtica com a conseqüència del bloqueig de les masses fredes procedents d’altes latituds.

Entre el 20 i el 22 una baixa impulsà vent del sud i posteriorment del sud-est càlid i relativament humit a les capes baixes de l’atmosfera; dues conseqüències: en tres dies vam recollir 58 mm i les temperatures de la segona quinzena de novembre van manifestar una anomalia tèrmica de 1,97 ºC.

26 Publireportatge

Plantes || Rosa Gratacòs

CROSANDRA JUSTICIA

La crosandra és de les poques plantes d’interior amb flor que suporten força bé estar dintre de casa. La seva floració es produeix des de la tardor fins l’hivern. Si tens la sort de disposar d’un hivernacle amb molta llum, pots fer que floreixi a qualssevol època de l’any. Les seves necessitats, com quasi totes les plantes, són la claredat, un lloc súper lluminós sense sol directe. El sol directe no li agrada gens, tampoc les temperatures de menys de 16 graus. Necessita poca aigua, s’ha de regar solament quan la terra està bastant seca, ja que massa reg pot podrir les arrels i desprès sí que ja no es pot recuperar. S’ha d’adobar cada 15 o 20 dies, la seva terra es terra àcida, (com la de les hortènsies,

ho les azalees) . Cada 2 o 3 anys és bo canviar-li el test per un una mica més gran i la terra, per poder créixer correctament.

Un cop que la planta ha florit s’ha de tallar les puntes de les tiges per afavorir la floració.

La crosandra és un petit arbust, de fulles lluentes d’un color verd intens, les flors són de color carbassa i salmó, per tant, el resultat es molt bonic.

27

Curiositats || Glòria Cot

Tesla Motors : Califòrnia (EU). Destaca pel seu poder en bateries elèctriques per a automòbils, enguany va anunciar la producció i venda de bateries residencials de baix cost. Xiaomi : Xina. Mentre Apple i Samsung es barallen pel pastís dels smartphones, un nou gegant emergeix des d’Orient. L’últim valor en borsa que va tenir registre va ser de 45,000 milions de dòlars (més que Twitter o LinkedIn, per exemple). Illumina : Califòrnia (EU). Innovadors equips de lectura ràpida d’ADN per a aplicacions de recerca en hospitals i clíniques especialitzades en càncer. Els experts calculen que el 90% de totes les dades d’ADN al món provenen d’un equip Illumina. Alibaba : Hangzhou (Xina). El més gran detallista online del món realitza més de la meitat de les seves transaccions diàries a través del seu servei de cartera i banca digitals. Counsyl : Califòrnia (EU). Tecnologia mèdica que ofereix interpretació d’ADN per als homes i dones que planegen ser pares, amb la finalitat d’oferir un ràpid panorama d’alguna malaltia que pogués ser previnguda en el seu futur fill.

SunEdison : Missouri (EU). Productes d’energies renovables en EU i altres països d’Amèrica, Europa i Àsia. També construeix un negoci per proveir electricitat en països en desenvolupament. 1,100 milions de persones al món manquen d’accés a una xarxa elèctrica. Tencent : Xina. És el portal de serveis d’internet més utilitzat a Xina i ara busca expandir els seus horitzons mitjançant les inversions realitzades en empreses dins i fora del seu mercat local. Juno Therapeutic : Washington (EU). Està provant tractaments per al càncer que utilitzen cèl·lules immunològiques del propi pacient. SolarCity : Califòrnia (EU). Panells solars de silici. Actualment construeix una planta que segons fonts de la mateixa empresa, els convertirà en el fabricant més gran de panells solars al món. Netflix : Califòrnia (EU). Produeix un innovador contingut original i té importants tractes de distribució amb empreses de televisió per cable. Va obtenir 31 nominacions als premis Emmy en 2014 gràcies a la seva programació original.

Segons Forbes, aquesta és la llista de les 10 empreses amb més Innovació al món The World’s Most Innovative Companies 2016

Font : Forbes.com. (2016) -http://www.forbes.com/innovative-companies/list.

29

La fàscia és una membrana fibrosa de teixit connectiu que envolta la musculatura, els tendons, els ossos, els nervis, els vasos sanguinis i limfàtics, les vísceres... És com una segona pell: tot el cos està envoltat per teixit fascial i, per tant, tot l’organisme està interconnectat; proporcionant-li suport, protecció i forma.

El sistema fascial es caracteritza per la gran capacitat de lliscament i desplaçament, fent possible els petits moviments fisiològics, com el batec del cor, i els moviments més visibles com l’elevació una extremitat.

També participa en el procés de la sudoració, mantenint la temperatura corporal; indueix a la cicatrització de

les ferides, gràcies a la producció de col·lagen; i facilita el retorn venós i limfàtic, afavorint la contracció d’aquests vasos.

Quan hi ha una alteració en l’alineació de les fibres de col·lagen i/o elastina o es perd la integritat del teixit fascial, és quan apareixen les restriccions: reduint-ne la mobilitat i generant alteracions viscerals, nervioses, vasculars, limfàtiques i/o musculoesquelètiques.

Per tal de restablir la funcionalitat de les fàscies, els fisioterapeutes, utilitzem la Teràpia Miofascial, que consisteix en realitzar un conjunt de maniobres superficials i profundes que permeten alliberar-les d’una manera molt efectiva i, alhora, molt agradable per al Client.

Imatge: www.integrazionefasciale.it Imatge: www.myotherapies.co.uk

LES FASCIESFisioteràpia al teu abast || Maria Sánchez (Fisioterapeuta acupuntora) 33

EL COLESTEROLNatura i Bellesa || Glòria Cot

D’on ve el colesterol i on va?: Prové de l’alimentació i del fetge. Com més greix mengem, més colesterol fabrica el nostre fetge, que després ha d’eliminar.

El colesterol dolent i el colesterol bo: El colesterol és una substància grassa indispensable per la vida. Contribueix a la flexibilitat de les membranes cel·lulars i intervé en la fabricació de les hormones sexuals, de la cortisona, de la vitamina D que necessita el nostre organisme. Com que no és soluble, el colesterol utilitza lipoproteïnes (transportadors HDL i LDL) per passar a la sang.

Les lipoproteïnes de baixa densitat (Light density lipoproteine “LDL”) transporten el colesterol del fetge cap als teixits, que el capten, Si aquests LDL son massa nombrosos, tot el colesterol aportat no pot ser utilitzat per les cèl·lules i acaba per apilar-se sobre les parets arterials. Aquest és el que s’anomena “colesterol dolent”.

Les lipoproteïnes d’alta densitat (Hight density lipoproteine “HDL”) tornen a portar el colesterol excedent cap al fetge, on és eliminat. Aquest és el que s’anomena “colesterol bo”.

La hipercolesterolèmia, un mal silenciós: L’excés de colesterol és una de les quatre causes més freqüents d’ infart de miocardi i en general, de les malalties vasculars, que son responsables del 30% del conjunt de defuncions. No prendre-ho en serio pot costar molt car... Al depositar-se sobre les parets de les artèries, les del cor en particular, redueix el seu calibre i forma plaques de greix que s’espesseixen amb el temps, La sang circula cada cop més dificultosament i es poden formar trombus. Quan la sang ja no passa, les cèl·lules privades d’oxigen moren.

Prevenir el colesterol: Seguir una dieta sana i equilibrada, baixa en greixos saturats, rica en fruites, hortalisses, cereals i fibra. Fer exercici regular, deixar de fumar i reduir el consum d’alcohol també és recomanable.

Cal evitar els aliments rics en greixos saturats: Embotits, talls greixosos de carn, mantega, llards, formatges, pastissos i galetes. Consumir una petita quantitat de greixos insaturats pot ser beneficiós. Els trobem al peix blau (verat, salmó, tonyina), alvocats, nous, oli d’oliva.

Font: Top Santé

35

Crec que puc resumir amb dues paraules com em sento després d’haver presentat les dues obres i és “molt satisfet”. Per una banda, “Bang!” va ser tot un èxit, no només per la gentada que va venir (250 persones aprox.) sinó pels riures i els aplaudiments. Una passada.

Per altra banda, “2x1, Dos Homes & Un Tacó”, quant a assistents, no va ser tan espectacular com l’anterior, però era molt més del que esperava. La gent que va venir s’ho va passar d’allò més bé. De fet, aquells i

aquelles que repetien com a públic van dir que era molt potent, fins i tot més que “Bang!”.

Crec que ser dos actors ens ha jugat a favor i en contra a parts iguals. Però em quedo amb els riures, els aplaudiments, les hores dedicades, els nervis... Tot forma part del que un sent quan és dalt l’escenari. Em quedo sobretot amb les emocions viscudes. Molt i molt satisfet. L’any vinent més i millor!

Per pixar-se de riure || Eric Resina 37

ÀNEC A LA TARONJA

Ingredients per a 4 persones:· 4 cuixes d’Ànec· 4 pastanagues· 4 porros· 1 cabeça d’alls· 1 copa de conyac· 1 copa de cointreau· 1 cullerada canyella en pols· 1 cullerada pebre vermell· 1 cullerada mantega· 100g farina· 2l. d’aigua· Picada (all, julivert, uns brins de

safrà i uns carquinyolis)· La pell de 6 taronges· Llorer· Herbes provençals· El suc de 6 taronges· Llar de porc

Elaboració:

Barregeu la farina amb els 2l d’aigua, una cullerada de pebre vermell i una culleradeta de canyella en pols.

En una cassola poseu a coure les cuixes d’ànec amb llar de porc, quan hagin agafat color, afegiu-hi les pastanagues, els porros, la cabeça d’alls i les herbes provençals. Ho flamegeu amb el conyac i hi afegiu el suc de taronja i la barreja d’aigua. Ho deixeu coure unes 2h.

A part, bulliu les pells de les taronges, tallades a tires fines.

Una vegada acabada la cocció, aparteu les cuixes del suc i aquest el passeu per un colador xinès, aprofitant bé totes les verdures.

Una vegada colat, afegiu-hi les cuixes i la picada catalana, el cointreau, i les pells de taronges, i ho poseu al foc 15 minuts més.

Us llepareu els dits!!!!!!!!!

La cuina de l’àvia || Teresa Gomà 39

ESTRELLA DE NADAL

Ingredients: (És aconsellable que els ingredients estiguin a temperatura ambient)

· 3 làmines de pasta de full (recomanable Buitoni)

· Crema de xocolata (Nutella, nocilla)

· 1 ou· Sucre glacé

Elaboració:Obrim la primera pasta de full estirant-la bé, que no quedin arrugues. A sobre de la massa untem la crema de xocolata, ben escampada i que quedi tota la massa ben coberta. Tot seguit obrim la segona pasta de full i fem el mateix procediment, l’estirem bé i la col·loquem a sobre, tapant la xocolata (com si fossin capes) i a sobre i tornem a untar la crema de xocolata. Finalment obrim la tercera pasta de full i la col·loquem a sobre tapant la crema.

Un cop tinguem les capes muntades, col·loquem en el centre de la pasta un got del reves, aquest en servirà de guia per a fer els talls. Seguidament amb el ganivet realitzem quatre talls (com si talléssim una pizza), d’aquest quatre talls els partim per la meitat, el que significa que ens quedaran 8 talls i per últim els tornem a tallar per la meitat, en

total ens ha de sortir 16 porcions.

Seguidament agafem dues porcions i les girem sobre si mateixes (cap a dins) amb molt de compte que no es trenqui, com si cargoléssim la massa. Realitzem la mateixa tasca en les 16 porcions. Un cop fet mirar de que les cantonades hagin quedat ben girades i ben posades.

Posteriorment, ho posem al forn a 160ºC durant uns 20min, vigilant que no es cremi ni s’infli massa. Després, un cop freda, escampar una mica de sucre glacé per sobre, perquè li doni un toc més nadalenc. L’hem de servir freda.

Nota: És una recepta molt fàcil i ideal per aquestes èpoques, agrada a tothom i fa bona presència, el pots portar en algun dinar dels molts que es tenen aquests dies.

Bon profit!

Moments dolços || Laia Calderón 41

43

ROMANÍCalaix de la ciència || Anita Miralles

Català: Romaní

Castellà: Romero

Científic: Rosmarinus officinalis (rosada de mar)

FAMÍLIA: Labiades o lamiàcies

ECOSISTEMA: Pineda

ASPECTES FÍSICS

És un arbust perennifoli i aromàtic, dens, molt ramificat, que pot arribar a 3 m. d’alçada i té la facultat d’atreure les abelles. És oriünd de les regions mediterrànies.

Tija: Són llenyoses i trencadisses sempre verdes. Quan són joves són prismàtiques, quadrades en la base, tendres amb una mica de borrissó.

Fulles: Són lineals (agulla) de 2 a 3 cm. de llarg amb les vores cap a baix, d’un color verd fosc a l’anvers i blanquinoses al revers. Contenen una resina que se’n diu taní (amarga).

Flors: Les flors petites, pedunculades, agrupades en inflorescències d’un color blavós o blau pàl·lid amb taques violàcies allargades. Floreix pràcticament tot l’any.

Fruit: És monosperm (amb una sola llavor) i que li costa molt obrir-se.

UTILITAT

Indústria alimentària és bo per als dolços (gelees) i els sucs de fruites.

Alimentació humana: s’utilitza en rostits, estofats de carn, escabetxos, etc i per aromatitzar les salses.

Medicinal: Infusions amb les flors seques que es poden utilitzar

interiorment (dolors articulars...) i exteriorment (rentar plagues...). Es fa l’alcohol de romaní.

Cosmètica: S’utilitza l’oli aromàtic que s’extreu de les fulles.

CURIOSITATS

Els grecs l’utilitzaven com ornamentació en els seus jardins.

Els romans en feien corones. També en cremaven com a encens.

A l’Edat Mitjana en feien un elixir que creien els donava força i salut.

Don Quixot anomenava el romaní “bálsamo de fierabrás”.

Arnau de Vilanova a l’any 1.300 va obtenir la seva essència .

Al s. XVI es va començar a preparar “l’aigua de la reina d’ Hongria” destil·lant amb alcohol les flors de romaní.

REFRANYS

De flors de romaní i noies per casar, tot l’any n’hi ha.

No hi ha dissabte sense Sol , ni romaní sense flor.

secció excursionista

www.lacomi.org [email protected]

facebook.com/comissiosantantoniabattwitter.com/lacomi

ball de gitanes

LA DANSA DEL VALLÈS, TAMBÉ ÉS LA DE CANOVELLES

VOLEM REOBRIR LA COLLA INFANTIL (ENTRE 8 I 12 ANYS)

info: [email protected]

relacions ciutadanes

ET NECESSITEM PER TREBALLAR AMB EL MOVIMENT ASSOCIATIU DE

CANOVELLES, PERQUÈ TAMBÉ ÉS EL NOSTRE OBJECTIU

VINE AMB NOSALTRES...info: [email protected]

teatre

El teatre amateur, amb direcció professional

GRUP CUMULONIMBUSGRUP L’APLEC


secció d’estudis

WWW.FACEBOOK.COM/SECCIOEXCURSIONISTA2002SEGUEIX-NOS VIA: TWITTER.COM/CEXCURSIONISTA


SI T’AGRADA LA NOSTRA HISTÒRIA, EL NOSTRE PATRIMONI I TENS VOCACIÓ D’HISTORIADOR,

TENS UN LLOC AMB NOSALTRES


el ball de bastons es recuPera

VOLS FORMAR PART DE LA COLLA? CAMINAR MÉS ENLLÀ DE MONTSERRAT


45Seccions de l’entitat

Dilluns 21-22.30Dimecres 21-22

Assaig BALL de GITANES

Dimarts 20-21 Assaig Gralla (Colla Bastonera)

Dimarts 21-22 Assaig BALL de BASTONS

Dijous 21-23 Assaig grup teatre L’Aplec

Diumenge 16-19 Assaig grup teatre Cumulonimbus

Diumenge 19 7:00h Caminada Viladrau

Diumenge 12 7:00h Trobada de Gitanes

Diumenge 19 7:00h 1r entreno CM - El Brull

Diumenge 26 7:00h 2n entreno CM - Savassona

Diumenge 15 7:00h Caminada Cingles de Bertí

Dissabte 28 Diada Sant Antoni Abat

FEBRER

MARÇ

GENER

HIVERN

Us hi esperem ! D’aquestes i d’altres activitats rebreu puntual informació.

MAIPA PERRUQUERS 93 846 64 31 c/Centelles 3

NADEK PELUQUERIA UNISEX 93 846 61 86 c/Industria 31 local 3

MARCHAN JOYERIA RELOGERIA 93 846 54 77 c/Riera 18

DELFHOS CENTRE NATURÓPATA 93 844 31 98 c/Isidre Duran 2-4 local

MANUALITATS 93 849 76 97 c/ Rec, 30

ANUNCIA’T AQUÍ [email protected]

Comerços col·laboradors

47Agenda

la comissió informa: octubre-desembre 2016 // núm. 80 ... · 9 de desembre “canovelles aprova...

Documents