La ciutat digitalLes tecnologies al servei de les personesCurs 2012/2013

VII Audiència Pública als nois i noies del districte

de Nou Barris

Durant el curs 2012-2013, 136 nens i nenes de Nou Barris hem participat en el projecte de l’Audiència Pública BARCELONA I LES TECNOLOGIES!

Els nens i nenes de Nou Barris, ciutadans i ciutadanes de la ciutat de Barcelona hem treballat la “xarxa de xarxes”, més coneguda com a Internet.

Hem après que és una infraestructura de maquinari i programari, des de la qual es pot accedir a informació de tot el món des de qualsevol lloc del món. Hem après que la prehistòria d’Internet es basa en una xarxa de caràcter militar creada pel Departament de Defensa dels Estats Units cap als anys seixanta del segle vint. Aquella xarxa, coneguda com a Arpanet, amb el pas del temps, i la millora del seu funcionament, es va obrir a l’ús des dels àmbits científic i universitari, i més endavant com a espai comercial. També hem après que Internet, en quatre anys, va aconseguir els seus primers 50 milions de seguidors, cosa que la ràdio va aconseguir en 38 anys i la televisió en 13 anys. Han contribuït totes les eines i recursos que faciliten i potencien la participació dels usuaris: Google, Wikipedia, Gmail, Facebook, Twitter, etc.

Per aprendre sobre aquest tema, que ens ha semblat molt interessant, hem vist pel·lícules, vídeos, hem creat trivials, hem treballat la informació en les diferents matèries dels nostres cursos de 5è i 6è de primària (com a plàstica, lectura, escriptura, etc.), hem creat un Power Point sobre la creació d’un mural dels logos més coneguts de les aplicacions a Internet, hem fet mapes de les distribucions dels recursos per tot el món, resums i fitxes, hem utilitzat les aplicacions, com crear un compte a Skype, etc.

Hem après que les xarxes socials d’Internet posen en contacte a persones d’arreu del món.

Són serveis dirigits a les persones, que els permeten relacionar-se amb d’altres persones de qualsevol lloc del món, creant cercles d’amistat i/o d’interessos dins d’un entorn virtual, i proporcionen l’avantatge de multiplicació dels contactes amb gran rapidesa. Les xarxes socials es van crear per tal d’aprofitar els avantatges en la comunicació que proporciona Internet.

Les més conegudes xarxes socials d’Internet són:

Facebook, creada a la Universitat de Harvard el 2004, originalment per a utilització dels estudiants, després s’expandeix per tota l’àrea de Boston i actualment la formen més de 400 milions d’usuaris. Està bloquejat en alguns països com la Xina, el Pakistan, el Vietnam o l’Iran. Segons alguns estudis és la xarxa més usada a Internet. Twitter, xarxa social creada el 2006, que permet enviar missatges de text amb un màxim de 140 caràcters anomenats piulades o tuits.

Tuenti, creada al 2006, dedicada al públic jove espanyol, seguint un format similar a Facebook.

Altre eines serien:

YouTube: un lloc web per compartir i veure vídeos, creat al 2005.Mail: és un servei de correu electrònic gratuït.Skype: xarxa de telefonia per Internet per fer videoconferències

...I també que els mals usos són perillosos:

Accedir a xarxes socials que són per a adults. Omplir qüestionaris sense consultar-ho als pares. Donar-se d’alta a serveis sense consultar-ho als pares.Navegar per pàgines no segures.No tenir instal·lat un programa antivirus.No tenir actualitzats els programes de l’ordinador.Perdre la privacitat.

Canviar-nos l’edat a Internet és il·legal i ens pot arribar, a través del Facebook, publicitat que no ens correspon rebre per edat.

No obris correus enviats per desconeguts. Elimina’ls.No acceptis, a Internet, l’amistat de desconeguts, ni parlis amb ells. Inventa contrasenyes difícils i no les donis a ningú. Assegura’t que tens un antivirus instal·lat i actualitzat. No et creguis tot allò que trobis o llegeixis a Internet. No comparteixis les teves dades personals. Pensa dues vegades el que publicaràs a Internet. Desenvolupa un sentit crític. Protegeix les relacions reals. Sigues respectuós amb qui coneixes i amb tu mateix

Hem après que hem d’aprendre a conviure entre un món físic i un món virtual.

L’alumnat de les escoles de Nou Barris pensem que els dispositius mòbils ens poden ser molt útils.

Per comprovar-ho, hem fet, per exemple, graelles comparatives de la seva utilització en els diferents moments del dia per part dels infants, i hem vist que els fem servir en molts moments: per aixecar-nos al matí (el mòbil com a despertador), per estudiar, per fer els deures (l’ordinador), per jugar, etc. Hem esbrinat, també, la quantitat d’estris que teníem cada alumne de cada classe a casa, i hem vist grans diferències entre nosaltres. Alguns hem treballat amb les noves tecnologies per elaborar Powers Points informatius de cada un dels dispositius mòbils. Amb la nostra feina, hem arribat a la conclusió que tots son útils i, en general, adaptats a la nostra edat, però el més útil per a nosaltres és l’ordinador, perquè ens permet treballar amb el programa Word, buscar informació o utilitzar el diccionari d’internet, per fer els nostres deures.

Pensem que els dispositius mòbils:

Faciliten molt les relacions de famílies allunyades per l’emigració.Necessiten haver desenvolupat un esperit crític, creat amb l’ajuda de l’escola i els adults, que ens permeti estar ben informats. Poden donar problemes si no s’utilitzen correctament, per la qual cosa reivindiquem conèixer els inconvenients de cada un d’ells i de les seves aplicacions.

Nosaltres ens comprometem a:

1. No fer dues coses alhora, com per exemple: dinar i utilitzar un dispositiu mòbil.2. Tenir una limitació (per temps, per espais) en la utilització dels dispositius mòbils per mantenir la nostra salut i fer-ne un bon ús de cadascun d’ells.A més a més , existeixen petits programes pensats per funcionar als dispositius mòbils que permeten accedir a jocs, llibres, música, informacions de l’Ajuntament, etc., de pagament o gratuïts, però sempre tenint connexió a Internet.

...I volem demanar a l’Ajuntament algunes aplicacions útils per a nosaltres:

Poder tenir una enciclopèdia, tipus Wikipedia, amb la informació adaptada als coneixements que hem de tenir com a alumnes de primària, que encara no som adults però tampoc uns nens de bolquers.Poder conèixer les noves edificacions de la ciutat (pisos, equipaments, etc.), així com les noves botigues.Poder saber les biblioteques properes i si estan obertes.Poder tenir informació sobre el contenidor on depositar per reciclar un objecte determinat, i on està el més proper, posant-nos davant d’un altre contenidor diferent amb un dispositiu mòbil.

Facilitar algun suport i aplicació que pugui permetre als infants malalts saber els deures que posa l’escola.

Hem après que els videojocs són un producte d’oci interactiu.

No són una joguina. Els hem pogut revisar en la nostra recerca. Posteriorment ens hem centrat a pensar unes recomanacions d’ús, així com a l’hora de comprar-ne.

Recomanacions d’ús dels videojocs:

Jugar després de berenar i fer els deures.És preferible jugar els caps de setmana.Seria molt adequat jugar una hora i fer un descans de trenta minuts.Jugar preferentment amb familiars i/o amicsJugar preferentment amb jocs educatiusNo jugar en-línia.

Recomanacions a l’hora de comprar un videojoc:

Prestar atenció i reconèixer les icones informatives indicatives de l’edat recomanada, de les característiques concretes (violència, llenguatge groller, por, etc.).Anar acompanyats dels nostres pares.

Quant als videojocs, presentem una sèrie de peticions a l’Ajuntament que ens semblen que poden millorar l’oferta que hi ha:

Un joc per pensar i aprendre de forma divertida, però adequada a l’edat que tenim, no tant simplificats que acaben per avorrir.Un joc de càlcul divertit.Un joc en què es pugui veure quin és el preu de substituir o netejar mobiliari urbà fet malbé o destruït per un malvat.Un joc sobre dades històriques de monuments de la ciutat, com la construcció del temple de la Sagrada Família, per exemple.Un joc sobre com buscar la pau al món.

Hem treballat, sobre els sensors que fan possible serveis intel·ligents per als ciutadans.

Un sensor és un dispositiu, un mecanisme, un aparell que recull informació i la fa arribar a una mena de cervell, un ordinador, que pren decisions de com reaccionar. Pensem que al nostre organisme també tenim sensors, que correspondrien als

òrgans dels sentits que fan que el cervell tingui informació, i que, per tant, es correspongui als ulls, la vista; al nas, l’olfacte; a l’orella, l’oïda; a la pell, el tacte; a la llengua, l’olfacte.

Hem detectat a l’escola i a la ciutat sensors que estan presents cada dia, com el detector de fums connectat a l’alarma d’incendis, els que faciliten l’encesa i apagada de l’enllumenat públic, per a l’automatització de les línies del transport públic, etc.

Formen part del que coneixem com a ciutat digital. La ciutat digital o smart city és la que incorpora a la seva vida quotidiana tecnologies d’informació i de comunicació per millorar tant la qualitat de vida, com les capacitats de desenvolupament, incorpora canals d’innovació, i enforteix les infraestructures. També es pot definir com aquella que té per objectiu prestar més serveis amb menys cost. Amb Internet i el mòbil es recull tota la informació per millorar els serveis de la mobilitat o l’enllumenat, per exemple.

Els alumnes de les escoles de Nou Barris hem treballat creant un joc de dominó o Power Points per abastar el tema exposat, així com per conèixer les aplicacions que existeixen a Barcelona (Bicing, les imatges en directe del trànsit, etc.), o vocabulari vinculat a les noves tecnologies: banda ampla, fibra òptica, districte 22@, etc.

Hem revisat les aplicacions i sensors que tenen ja algunes ciutats:

Bicing familiar, bicing per a nois/noies de 10 a 16 anys. Detectors d’aparcaments lliures al carrer. Fanals intel·ligents que sols s’encenen quan passa algú. Sensors de reg, que sols reguen quan la terra està seca.Contenidors d’escombraries que avisen per què passi el camió quan estan plens.

I hem pensat en sensors i aplicacions que ens semblen que poden ser útils en el nostre món escolar, com per exemple:

Si un alumne ha fet absentisme, es podria generar, des d’una aplicació, un missatge adreçat directament a la família.

Que quan falti material escolar es generi una comanda automàtica.

Fora bo que els nens experimentessin amb sensors digitals i aplicacions per tal de desenvolupar l’esperit innovador i fomentar futures vocacions tècniques.

Els nois i noies que hem participat a l’Audiència Pública hem treballat , també, el teletreball i la fractura digital.

Hem debatut els inconvenients i els avantatges que pot generar el teletreball, com poder estar amb la família quan es

vulgui, i alhora treballar sol i no tenir un horari reglat.

La fractura digital la veiem a dos nivells:

Entre les noves generacions i les persones de més edat. Es dóna molt el fet que nosaltres ensenyem els que ens precedeixen per edat, encara que sempre hi ha l’avi que ha pogut i/o ha volgut aprendre per valer-se sol amb les noves tecnologies. En molts casos passa que els avis i àvies hereten els estris tecnològics més antics, com nosaltres heretem la roba dels germans més grans.Existeix un primer món, un segon i un tercer món, i no sols en països més pobres que nosaltres, sinó a la nostra mateixa societat.

Finalment, els nens i nenes de Nou Barris proposem a l’Ajuntament:

Facilitar l’accés a Internet a tots els ciutadans.Poder tenir aplicacions tipus Vikipèdia infantil, informació sobre biblioteques obertes, edificis nous, etc.Poder tenir un joc per pensar i aprendre de forma divertida, o de càlcul divertit, entre d’altres.Poder participar en la selecció dels canvis que es plantegen a la ciutat, poder consensuar i donar idees respecte a aquest tema.Tenir aplicacions accessibles econòmicament, que els serveis que presti l’Ajuntament no serveixin per enriquir a l’empresa privada, o que, com a mínim, les empreses no tinguin ànim de lucre.Serveis útils, no de lluïment.Poder tenir alguna aplicació útil i efectiva per poder cercar feina.Fer possible que les aplicacions de la ciutat digital arribin a tots els barris de Barcelona, com per exemple els pàrquings intel·ligents, i altres que ara per ara en els nostres barris no coneixem, per la qual cosa no hem pogut visitar cap d’aquests serveis que centralitzen la informació dels sensors.De tota manera, tenim inquietud respecte del futur, ja que pensem que és prioritari que la gent pugui accedir a qüestions bàsiques, com tenir feina, una de les eines que pot evitar la fractura social, abans que tenir mòbil o una connexió a Internet.

Escoles que han participat en l’Audiència Pública de nens i nenes de Nou Barris: Àgora, Elisenda de Montcada i Víctor Català.

www.bcn.cat/

twitter: BcnNouBarrisfacebook: districtenoubarris

noubarris

Institut d’Educació de l’Ajuntament de BarcelonaPlaça d’Espanya 5, 08014. BarcelonaTel. 93 402 36 63imebatencio@bcncatwww.bcn.cat/educacio

Districte de Nou Barris Pl. Major de Nou Barris, 108042 BarcelonaTel. 93 402 70 00 www.bcn.cat/noubarris