la castanyera larreula ap

11
LA CASTANYERA 2008 ADAPTACIÓ DEL CONTE D'EN E. LARREULA PELS ALUMNES DE 1r DE L'AULA PRÀCTICA IES EL CAIRAT – ESPARREGUERA DEPARETAMENT DE PSICOPEDAGOGIA I D'ORIENTACIÓ 1r CICLE D'ESO AULA PRÀCTICA -

Upload: trock

Post on 10-Jul-2015

1.142 views

Category:

Education


1 download

TRANSCRIPT

Page 1: La Castanyera Larreula Ap

LA CASTANYERA 2008

ADAPTACIÓ DEL CONTE D'EN E. LARREULA

PELS

ALUMNES DE 1r DE L'AULA PRÀCTICA

IES EL CAIRAT – ESPARREGUERADEPARETAMENT DE PSICOPEDAGOGIA I D'ORIENTACIÓ

1r CICLE D'ESOAULA PRÀCTICA -

Page 2: La Castanyera Larreula Ap

La cantonada del Carrer de l’Om amb la Plaça de les Olles

A la cantonada del carrer de l‘Om amb la Plaça de les Olles; pixarada de gos, rebufada de vent. Era una cantonada freda, perquè a l´ hivern el vent s'acanalava carrer del l‘Om avall i en arribar a la plaça formava un remoli glaçat.

Aquell dia de tador, per allà, hi va passar una dona..

Page 3: La Castanyera Larreula Ap

La Joana

Era un dona gran que portava una mantellina a les espatlles, un davantal molt gros, una faldilla molt ample i el cabell recollit en “moño”.

Es va quedar mirant una bona estona la cantonada i va pensar que allà seria un bon lloc per posar-hi un paradeta.

Va decidir de demanar permís a l’Ajuntament.

Page 4: La Castanyera Larreula Ap

Reunió a l'ajuntament

El consistori, que estava molt enfeinat en reunions, no va dir ni que sí, ni que no. Va autoritzar la paradeta sense pensar–s’ho... Tant li feia. Tenien altres problemes que atendre. La qüestió es que ho van aprovar.

Page 5: La Castanyera Larreula Ap

LA PARADETA

Així doncs, la Joana va muntar la paradeta de castanyes a la cantonada del Carrer de l’Om amb la plaça de les Olles. Pixarada de vent i bufarada de gos.

Era petita i molt senzilla. Quan la va obrir venia la gent, no solament hi anava per l’escalfor, sinó per les paraules tant dolces de la Joana. Sempre escoltava a tothom.

Page 6: La Castanyera Larreula Ap

Al caliu del foc de la Joana

Mica a mica va a començar a venir gent. Allà es trobaven molt a gust, gràcies a l’escalfor i l’olor de les castanyes torrades. La gent que esperava el bus s’escalfava l’esquena; la senyora Carmeta vigilava la nena a la plaça; el senyor Narcís que era l’escombraire treballava molt poc a poc; La Miquelina que vivia sola i cada dia treia a passejar al seu gos d’aigües; en Pere, el dels diaris, que tenia molts problemes; en Quim, el carter, que va resultar que era del mateix poble que la Joana i la Pepeta ,que venia una loteria pels carrers; també en Tomàs, el guàrdia municipal,que s’estava tantes horas a la plaça; la Mercè que tenia una botiga al davant, i com que li entrava poca gent...I la Carmelina, que era tan xerraire, que sempre que tornava de comprar s’ entretenia a la paradeta...

Page 7: La Castanyera Larreula Ap

Males notícies

Un bon dia en Tomàs, el policia local, va dur una mala notícia. La Joana tenia que treure la paradeta de castanyes. Tothom es va enfadar molt. Ja no podrien trobar-se per fer la xerrada vora el foc, ni escoltar els bons consells de la Joana. Estaven molt indignats. Van convenir que calia fer alguna cosa per evitar-ho.

Page 8: La Castanyera Larreula Ap

La manifestació Van decidir de fer una manifestació. Tothom va anar a la manifestació.

Volien que la paradeta de la Joana tornés a vendre castanyes. Tots cridaven: VOLEM CASTANYES¡¡¡

Page 9: La Castanyera Larreula Ap

QUE VENEN ELECCIONS!!!!

Els crits del poble contra la decisió de treure la paradeta de castanyes van arribar fins l‘Ajuntament. El batlle es va preocupar perquè tenia por de que la gent no el votarien a les eleccions que ja s’acostaven. Y després de pensar-s’ho i de discutir-ho, el batlle va deixar que es posés la paradeta. Això, que ni coneixia aquella dona, la castanyera, ni que es deia Joana. El que era important era que la gent no s’enfadés i aconseguir els vots per guanyar les eleccions. Així van aprovar la reforma de la plaça.

Page 10: La Castanyera Larreula Ap

Plaça nova i parada nova La plaça nova seria una plaça que tindria faroles negres i

boniques. Les rajoles serien de terrissa i brillants. Fins hi tot hav ien pensat de fer-li una parada nova a la Joana. Seria una de les mes grans. De fusta i d’obra. Amb una cassola molt gran i un gran foc que allà estria la gent que volgués escalfant-se.

I així va ser. Va tenir molt i molt d’èxit. Va vindre casi tot el poble a comprar castanyes i, fins i tot a l’estiu es van vendre gelats.

Page 11: La Castanyera Larreula Ap

FTXA TÈCNICA PERSONAL

(1992), que obté el premi Lola Anglada del 1991, Terres verges (1997) o La transformació (2007). Simultàniament publica poesia, teatre, assaig, narrativa curta i narrativa satírica amb títols com La propina (1990) o La dutxa (2000), ambdòs premiats amb el premi Pere Quart d’humor i sàtira del 1990 i del 2000 respectivament, o Dolor de llengua (2002), un assaig on l'autor repassa la situació de la llengua catalana en l'actualitat.