la autobiografa como gnero renovador de la novela lazarillo guzmn robinson moll flanders marianne y...
TRANSCRIPT
-
7/26/2019 La Autobiografa Como Gnero Renovador de La Novela Lazarillo Guzmn Robinson Moll Flanders Marianne y Manon 0
1/39
ALI CI A YLLERA
TANTO
LA
. MENTI RA
ES MEJ OR
CUANTO MAS
PARECE
VERDADERA
LA
AUTOBI OGRAF A
COMO
GNERO
RENOVADOR
DE
LA
NOVELA
:
LAZARI LLO
GUZMN,
ROBI NSON MOLL
FLANDERS
MARI ANNE Y MANON
I .
I NTRODUCCI N
La novel a -dec a
Ortega-
es el gnero que mayor
cant i dad de el ementos
aj enos
al
arte
puede
contener
t
Mucho
se
ha habl ado de
l a
f l exi bi l i dad
de
l a
no-
vel a y
de
su
capaci dad para i ncl ui r el ementos
procedentes de
otros
gneros
l i tera-
r ios novel as
poemt i cas de Prez de Ayal a, novel as
di al ogadas a l o Real i dad de
Gal ds, etc
.
o
exteri ores al arte i nf l uenci a del l enguaj e
peri od sti co con sus anun-
ci os t i t ul ares etc
.
en l a
t r i l og a U S A de
Dos
Passos, en
Rayuel a
de Cort-
zar
etc
En
equi tat i vo
i ntercambi o,
l
novel a
ha i nf l ui do
sobre
otros
gneros,
i ncl uso
sobre gneros que aspi ran a ser
ver di cos como muest ran l as
bi ograf as no-
vel adas
de
A Mauroi s
En moment os de
part i cul ar rechazo de l f i cci n l
novel a
pudo
buscar
su renovaci n en gneros ver di cos
- l as memor i as, l a autobi ograf a,
l as
cartas-
Atenderemos
esenci almente
a l
adopci n
de l a
f orma autobi ogrf i ca
en
l os
or genes
de
l a
novel a
moder na,
aunque
se al udi r
previ amente
al
f ci l i nt er -
cambi o entre
gneros ver di cos
y f i c t i c ios
No si empre es f ci l di sti ngui r
gneros
tan
prxi mos como l as
memor i as, l a
bi ograf a
l a autobi ograf a o el
dia r io
nt i mo
Todos
el l os
se def i nen por
su carcter
de
veraci dad
reproducen l a vi da real y pueden
someterse a pruebas
documental es
que l os
di sti ngue
de
l a
f i c t i c i a
y
engaosa
novel a
. Como no es nuestro
obj eto
anal i zar estos gneros,
nos
conf ormaremos
con una di sti nci n
somera
entre l a auto-
bi ograf a o narraci n
2
que at i ende
esenci almente a l a vi da
personal del
narrador y
Mguel de
Cervantes, Don
Qui j ote de l a Mancha
ed
i nt r
y
notas de Mart n de
Ri quer,
Barcel ona, Pl anet a 1975, I
47,
pg
518
I deas sobre
l a
novel a,
en
Medi t aci ones sobre
el
Qui j ote
I deas
sobre
l a
novel a,
Madr i d,
Espasa-Cal pe,
Austral ,
19763 pg
213
2 Como observa J
Starobi nsky,
l a
autobi ograf a
es
narraci n
y no
descri pci n No
es
un
retrato
Requi ere
una
cont i nui dad temporal
suf i ci ente
como
para que aparezcan
l as
huel l as de
una vi da
La
rel aci n
c r t i ca
[Psi coanl i si s y l i teratura]
Vers
esp
Madr i d, Taurus, 1970,
p-
gi na
65 .
163
-
7/26/2019 La Autobiografa Como Gnero Renovador de La Novela Lazarillo Guzmn Robinson Moll Flanders Marianne y Manon 0
2/39
l as memor i as,
rel ato
personal de l os
aconteci mentos
pbl i cos que el narrador
pre-
senci o
ej ecut
s
. El trmno
autobi ograf a
es de ori gen reci ente
4
Durant e
mucho
t i empo
vi da o memor i as
se empl earon en el sent i do de l a
moderna autobi ograf a ,
gnero que
ha despert ado gran i nt ers entre
l a
c r t i c a
en
l os l t i mos
aos
6,
aunque
t odav a
ha reci bi do escasa at enci n en
Espaa
I I
DI F CI LES L M TES NTR LA
AUTOBI OGRAF A
Y LA NOV L
pr i mera
vi sta no parece of recer
di f i cul tad l a di sti nci n entre l a autobi ograf a
real y
f i c t i c i a o novel a
autobi ogrf i ca
Si n
embar go,
del i mt aci n se
compl i ca
al observar l a parte de
i magi naci n
que conl l eva t oda autobi ograf a
y l a parte de
La
bi ograf a
es,
por
su parte,
el
rel ato
de
l a
vi da
de un
personaj e
r eal i zado
por
un
autor
di st i nto
del protagoni sta y
presentado
como
t al
El
diar io
nt i mo
coi nci de
con l a autobi ograf a
en su
rel ato personal pero
se
di sti ngue
de l
por recoger l os aconteci mentos a
medi da
que
van
ocurri endo,
i ncl uyendo
una
r el aci n d a
a
d a
En
el
terreno
de
l a f i cci n,
l a
bi ogr af a se
corresponde
con
l a
novel a de
personaj e
con narrador en tercera persona
La
t cni ca
del
diar io
nt i mo
ha si do t ambi n
uti l i zada
en
novel as como
en el
Wer t ber
de
Goethe, etc
Es
evi dente
que
l a ant er i or def i ni ci n de l a autobi ograf a
y
de
l as memor i as
di s ta mucho de
desl i ndar
perf ectament e
ambos gneros
Ej empl o
de
esta di f i cul tad
es l a
di scusi n acerca
del carcter
autobi ogrf i co de
l as Mmoi r es
del
Cardenal
de Retz
o
de
La
Rochefoucaul d -estas l t i mas
en su segunda parte escri t as en
tercera persona- ,
negado por Ph Lej eune pero
aceptado por
otr os autores Vase
Yves
Coi raul t, Aut obi ographi e et
Mmoi r es
[xvn - XVI I I `
si cl es]
ou
exi stence
et
nai ssance
de 1 aut obi ogr aphi e, en
R H
L
F
. 75
[ 1975] , pgs
937-953 .
4 Federi co
Schl egel
parece haber
si do el
pr i mero en
uti l izar
el
trmno autobi ograf a en 1798
Georges Gusdorf ,
De
l autobi ographi e
in i t iat ique
1 autobi ographi e
gente
l i tt rai re,
en
R
L
F
75
[1975] ,
pgs 957-994,
pg
963,
n 6)
En
i ngl s
se empl ea haci a
1800
y
pos-
teri ormente
en otras
l enguas occi dent al es La r eci ent e apari ci n
del
trmno
es
uno
de
l os
ar gument os pri nci pal es esgri mdos por
Phi l i ppe
Lej eune
L autobi ograpbi e
en
France, Par s,
Col i n, 1971, pg
106,
etc . para
si tuar
en l a segunda mt ad
del
x v i i i
el
ori gen de
l a
autobi ograf a
con l as Conl essi ons
publ i caci n
pst uma, 1782, l ibros I-VI
;
1789, l i bros
VI I -XI I )
de Rousseau
Pero el
gnero
exista mucho
antes, desi gnado
baj o
l os trmnos
de Memori as,
Vi da escri ta
por
l msmo,
De
Vi ta
sua,
etc
Cf r
Gusdorf , l oc ci t . pgs 961-964)
Es
ci ert o,
si n embar go,
que
el xi to de l a
obra
de
Rousseau provocar una seri e
de i mtaci ones
y que l os
hombr es
de l etr as
comenzar n
a escri bi r su autobi ograf a
Rousseau
no cre
el gnero
de l a
autobi ograf a
pero
s
l a
autobi ograf a escri ta
por
el
hombre
de
l etr as
poeta,
novel i st a)
Tambi n l a
cor rel aci n que observa
Ph
Lej eune entre el desarr ol l o de l a
l i teratura
autobi ogr-
f i c a
y
l a
ascensi n
de l a
burgues a
requi ere una
demostraci n
ms detal l ada
Aut obi ographi e
et
histoire
l i tt rai re,
en
R
H
L
F
75 [ 1975] ,
pgs
903-930,
pg
929
; reproduci do en
Le Pacte
autobi ographi que,
Par s, Seui l , 1975)
Georges
May
pi ensa que l a vocaci n
autobi o-
grfi ca responde ms a l as condi ci ones cul t ur al es e
hi stri cas
que a l as par t i cul ares i ndi vi dua-
l es L Autobi ograpbi e, Par s, P U F
1979,
pg 27)
5 El trmno
memor i as
l l eg
a
tener un
senti do tan
vago y
ampl i o
que di ver sos
autores
l o
empl earon para t i tular obras que
muy poco
ten an que
ver
con l as memor i as
e
i ncl uso
l a
aut obi ogr af a,
como l as Mmoi r es d un
touri ste
1838)
de
Stendhal o l os breves cuadros pari -
si nos, publ i cados
i ni ci al ment e
en l a prensa, que Verl ai ne recogi baj o
el
nombr e
de
Mmoi r es
d un
veuf 1886) G May,
op,
ci t . pgs
117- 118) Podemos aadi r que Mme de La Fayet te
pens por un momento subti t ul ar Mmoi r es su
Pri ncesse
de Cl bves, convenci da de que l a
pi ntura que
en su
novel a
pl asma
de
l a
corte de
l os Val oi s
pi nt ura
que no
es
tanto
de
l a
corte de
l os
Val oi s
como
de l a corte de
Lui s XI V
merec a
tal
t t u l o
6 El
i nters
por
el
estudi o de
l a
autobi ograf a
se
expl i ca,
al
menos parci al mente, por
l a
aceptaci n
de
que
estas
obras
gozan
entre
el
pbl i co
En
Franci a
l as
estad sti cas
de
l ib r e r a
l as
col ocan
a l a cabeza de ventas
de
l ibros
j unt o
a
l as novel as
Vassi l i s
Al exaki s,
Les succs de
1 anne, en Le
Monde,
24 de
j uni o
de
1977, pg
21
;
ci t ado
por
May,
op
ci t . pg
92)
En
ocasi ones
l a autobi ograf a es l a
obra ms
l e da de
un autor
del pasado
Rousseau,
Cha-
teaubri and) o bi en se
consi dera
l a
obra maest ra de un autor
cont emporneo
Sartre, M chel
Leir is)
6
-
7/26/2019 La Autobiografa Como Gnero Renovador de La Novela Lazarillo Guzmn Robinson Moll Flanders Marianne y Manon 0
3/39
conf esi n personal que
puede
encerrar l a novel a Ya Poui l l on ve a que l a auto-
bi ograf a se
const ruye
sobre el recuerdo en
cuanto a
l os
hechos
materi al es
pero
que l os hechos ps qui cos se
rei nventan
con l a i magi naci n
.
El
acto
el
aconteci -
mento, pueden reconstrui rse a
travs
del
recuerdo
(o
del
documento
de l a
poca),
pero l os
sent i mentos
entonces exper i mentados son i rreconstrui bl es Sl o pueden
ser de
nuevo i magi nados
o
deduci dos
La
si nceri dad de
l a
autobi ograf a
es si empre
i mperf ecta l os recuerdos ant i guos son recubi ertos por l os modernos El yo actual
del autor
se vuel ve sobre su pasado en un
qui mri co
esf uerzo
por
reencontrar al
yo j uveni l .
Pero
si empre - como seal
Al onso -
l a vi si n del
mundo
del
momento
de l a escri t ura se entrecruza
con
l a
del
pasado
Al
i ntensi f i carse
el
an-
l i s i s
i nterno en
l
autobi ograf a moderna
se
ha tomado ms
conci enci a
de esta
l i mtaci n En ocasi ones se ha part i do i ncl uso de esta i mposi bi l i dad de
reconstrui r
pl enamente
l as i mpresi ones del pasado y de
l
necesari a sel ecci n que de l os
aconteci mentos
de su vi da hace el autor, para uti l izarlas como pri nci pi os construc-
t i vos
de l a
autobi ograf a
Es
as
s i gni f i cat i va l a dobl e autobi ograf a de M chel
Lei r i s
L Age
d homme
1946)
y
La
Rgl e
du
j eu
I
Bi
f f
ures
1948)
Ambas,
radi calmente di sti ntas
recogen l os msmos aos de l a vi da del autor si n que
pueda
habl arse
de
fal si f i caci n (o tergi versaci n) en sent i do propi o El autor se l imta
a practi car una sel ecci n dis t in ta y
part i endo
de pri nci pi os di sti ntos- en su
pasado
.
Si l a reconst rucci n del yo pasado es i mposi bl e, otro obstcul o para l a
captaci n
f ie l de
aconteci mentos
anteri ores es
l
e s t i l o
:
el
autor
adul to presta
sus pal abras al yo j uveni l ocul tando su real i dad
Nadi e
duda
en
l a
actual i dad
de que
tambi n
l a
engaosa novel a
- pura f ic -
ci n-
enci erra
su parte
de
veraci dad
. Presci ndi endo
de l a parte del
yo
profundo
del
autor
que
pueda
ref l ej ar Toynbee
dec a
que el drama y l a novel a
no
presentan
sl o
f i cci ones
puras,
pues de
ser
as
no
ser an si no
f ant as as
absurdas
e
i ntol erabl es
.
Sl o el pri mer
pl ano
personal es f i c t i c i o
mentras
que el
f ondo
est
compuest o
de hechos soci al es autnt i cos . Para
Al ai n
l a
f i cc in muest ra
l a cara ocul ta del
hombre
.
Su agrado e
i nt er s
radi ca
en reproduci r aspectos
verdaderos
de l a
hu-
mani dad Forster,
l
el aborar l a pr i mera
teor a
de
l a
novel a
moder na, sosten a
que
l a f i cc in es
ms verdadera que
l a
hi stori a
pues l l ega ms le jos
que l as
evi -
denci as,
nos
permte comprender y conocer a l as personas a l a perf ecci n men-
tras que en l a vi da real sl o de
modo aproxi mado podemos conocer
y
comprender
a l os ot ros e i ncl uso a nosot ros msmos
` .
El autor no era
tal
vez consci ente de
Buenos
Ai res
Pai ds, 1970, pgs 46-47
i ntenta
reconstr ui r
una
ci vi l i zaci n
perdi da
J ean Poui l l on, Ti empo y
novel a t r ad
cast .
Aade
que
l o
msmo
ocurre
con
el
hi stori ador
que
a
part i r
de unos
hechos
mater i al es
8 En l as Memor i as
se superponen
obl i gatori amente a l os sucesos y a l as reacci ones
an m-
cas
que
en su
momento provocaron
en
el
actor
l as
que ahora
provocan en
el
autor l a
evocaci n
de aquel l os hechos l ej anos
: ahora
c on
t
emp
1
a
m
s
l o
que entonces
v
i
v
i
mo s
(Ama-
do Al onso,
Un
probl ema
esti l st ico de Don
Segundo
Sombra, en
Mater i a y Forma
en
Poes a,
Madr i d, Gredos, 19693 pgs
355-363,
pg
356)
9
Ot ros
autores han
i nt ent ado no ya
evi t ar esta
l im tac i n
del
recuerdo,
si no al
menos
most rar su
ambi gedad Carl os
Saura en su pel cul a
La
pri ma
Angl i ca, acompaa
el
recuerdo
i nfanti l
pl asmado
en l a pant al l a de l a i magen del adul to que recuerda su i nf anci a
Esto ocasi on
cierta i ncomprensi n
en
algunos espectadores
debi do
a
l a
novedad del procedi mento
Cf r
Bruno
Verci er
Le myt he du
premer
souveni r :
Pi er r e Lot i Mchel
Lei ri s
en R
L F
75
[19751, pgs
1029-1040,
pg
1039
.
1
Starobi nsky,
op
ci t
pgs
66- 67
11
Estudi os
de l a hi stori a ci t ado por
Mar i ano Baquero
Goyanes, Qu
es
l a novel a? Buenos
Ai res
Col umba,
1966
2
pgs
11-12
2
Systme
des Beaux
Arts pgs
314-315
;
ci t ado
por
E
Forster
Aspectos
de
l a
novel a,
trad
esp
Mxi co, Uni v
Veracruzana,
1961, pgs
66-67
3
Op
ci t
pg
87
6
5
-
7/26/2019 La Autobiografa Como Gnero Renovador de La Novela Lazarillo Guzmn Robinson Moll Flanders Marianne y Manon 0
4/39
que l o que pod a parecer
una soberbi a paradoj a no era si no l a
reel aboraci n moder -
na de l a vi ej a t eor a de
l a superi or i dad de l a f i cci n sobre l a hi stori a por su val or
general
frente
al
hum l de caso part i cul ar rel atado por esta l t i ma Ari sttel es
l
hab a
el aborado
14
y hab an recurri do a e l l a todos
l os precept stas 15
que, a part i r
del
Renaci ment o, deseaban
def ender l a l i teratura contra moral i stas
i nt ransi gentes
y di sc pul os
de
Pl atn en
su
deseo
de
expul sar
a
l os
poetas
de
l a
Repbl i ca
`
Aut or es de
todas
l as pocas se
han compl aci do desdi buj ando an ms l os
i n-
ci er t os l m t es entre f i cc in y
verdad,
ocul t ando
el carcter autobi ogrf i co de sus
rel at os o af i rmando l a
veraci dad
de
sus
f i cci ones y presentndol as de manera que
pudi eran ser f ci l mente
conf undi das
con hi stori as
verdaderas .
veces el l ector
i ngenuo
cay en
l engao
e i ncl uso el
c r t i co
de si gl os posteri ores . Exi sten as
autobi ograf as que adopt an l a f orma novel esca al dar
l
protagoni st a un nombre
dis t in to
de
l
del autor, como l as de J ohann
Hei nr i ch
J ung
el
protagoni st a reci be
el nombre
de
Henr i ch
St i l l ing
pero el autor
tom
l uego el nombre de
J ung- Sti l l i ng)
y l a de Karl Phi l i pp Mori t , en el l t i mo
terci o
del
s ig lo
xvrri ` o l a
mucho
ms
cl ebre
Vi e
de Henri
Brul ard
de
Stendhal
compuest a
en
1835- 1836) ,
en
l a
que
l os l mtes
entre
autobi ograf a y
novel a se desdi buj an an ms
al
ser el
autor nove-
l i s t a Exi sten novel as
que t ransponen una experi enci a personal con mayor omenor
f i del i dad,
como
Las Rel aci ones de l a Vi da del
escudero
Marcos de
Obregn
1616)
de
Vi cent e Espi nel , el dol phe 1816) de Benj am n Const ant , etc veces
l
esf uerzo del
escr i t or
se
ha di ri gi do
l i mar esta
apari enci a
de autobi ograf a
l as
Mmoi res d un f ou redactadas en
1838) ,
pr i mera versi n de l a Educat i on sent i -
ment al e
versi n
def i ni ti va
publ i cada
en
1869) de Fl aubert f ueron
escri tas en
pr i mer a persona El aut or
adopt
def i ni t i vamente
l a
f orma i l
para ocul tar
l
ca-
rcter
autobi ogrf i co de su obra, aspecto si n duda ms
percept i bl e
para el l ector
del
s ig lo xx,
tras
l os trabaj os
de
Grard- Gai l l y, que para l os cont emporneos
1s
El
esf uerzo
de
Fl aubert f ue
aqu
opuest o
l
de
Proust
que
sust i tu a
el
i l
de J ean
Santeui l por el j e de l a Recherche,
acent uando l
aspecto de veraci dad de l a
versi n
def i ni ti va
de su novel a
uando Don Qui j ote toma l a
representaci n
de
l os t teres
por l a
real i dad
en
el
14 Pot i ca ed
t r i l inge por
Val ent n
Garc a
Yebra,
Madr i d, Gredos, 1974, 9 1451a 36- 38-
b
1-11
pgs
.
156-159
15
As por ej empl o,
El
Pi nci ano que
recoge l a
af i rmaci n
ari stotl i ca
Al onso
Lpez
Pi n-
ci ano
Phi l osophi a anti gua poet i ca ed
de
Carbal l o Pi cazo 3
vol
Madr i d,
S I
1973
2
pgs
265-268
.
16
Cf r
La
Repbl i ca,
ed
bi l i nge t rad
notas y
estudi o
prel i mnar
por J os
Manuel
Pabn
y
Fernndez Gal i ano, 3 vol s . Madr i d,
I nst
de Estudi os
Pol ti cos
1969, Li bro 11 t I
377
a-38 c pgs
91- 104 Li bro
I I I
t
I I
386
a- 401 d
pgs 1-31; Li bro
X,
t I I I 599
d p
gi na 149
605
b
pg 160 Sl o
tol era
en
l a
ci udad
l os hi mnos que
cel ebran
a l os di oses
y
l os
encomos
a l os hroes Li bro
X,
t
I I I
607
a
pg
163)
En
otros
di l ogos
si n
embar go,
se muest ra
ms condescendi ente
con l a
l i teratura
. Bernard
Wei nberg
ha
estudi ado cmo
el
descubri mento
de
l a
Poti ca ari stotl i ca
en l a I tal i a de f i nes
del xv y sobre
t odo
del
xvi
permt i
el aborar
unas
precept i vas
que
rehabi l i t asen
a l a f i cc in AH story
ol Li t er ar y
Cri -
t i c i sm i n
the I t a l i an
Renai ssance, vol s The Uni v of Chi cago
Press
19632
Preocup
a
teri cos y l i teratos
r enacent i st as y cl si cos
refutar
l os
argumentos
pl atni cos
ya
que t ambi n
san Pabl o y san
Agust n
desterr aban l as
f bul as As
el
Pi nci ano
just i f i ca
estas condenas di -
ci endo
que Pl atn,
san
Pabl o y
san
Agust n escri ben
pensando en una humani dad
i deal
que
no
necesi t ar a
f bul as
pero
que
teni endo
en cuenta
l a
mal dad
humana,
l a
poes a
es
til
para
ensear del ei tando
op
ci t
.
t omo
1 pgs
143-186)
17
Gusdorf , l oc ci t . pgs 990-992
1s
Grard- Gai l l y estudi l os aspectos
autobi ogrf i cos de l a
obra,
l os recuerdos
del
amor
de
Fl aubert por E l i sa Schl esi nger
Fl aubert
et l es
Fant mes
de Trouvi l l e
Par s
1930
L uni que
passi on
de Fl auber t
Madame Ar noux,
Par s
1932
; Le grand amour
de Fl auber t
Par s 1944)
166
-
7/26/2019 La Autobiografa Como Gnero Renovador de La Novela Lazarillo Guzmn Robinson Moll Flanders Marianne y Manon 0
5/39
epi sodi o de
El Ret abl o de Maese Pedro y arremete
contra el l os, representa
a
tantos
l ectores
i ngenuos
conf undi dos por
l
aparente
veraci dad
a
veces uni da
a l as
decl araci ones de l os autores de l a novel a o de l a l i teratura en general
Menndez
Pel ayo seal aba esta
conf usi n
en
el
si gl o, xvr
2
y est o l l ev a prohi bi r
l a
i mporta-
ci n de
l ib ros
de cabal l er as a
l as I ndi as para
no
entorpecer
l a
evangel i zaci n de
l os
i nd genas,
aunque
estas sucesi vas
prohi bi ci ones
no
pasasen
de
ser
papel
mo-
j ado
21
Los autores msmos
han
f avoreci do
este
error j ugando
en
sus
obras
con
l a
conf usi n
de l a
i magi naci n
con
l a real i dad Un
ej empl o
t p i co es M seri cor-
di a 1897) de
Gal ds, donde el
personaj e
de don Romual do i nvent ado por
l
cri ada aparece poco
despus
en escena aunque es ci ert o
que
no es
exactamente
l
msmo D versas obras de Azor n, N ebl a de Unamuno
y
l
msmo
Qui j ot e,
etctera
nos
proporci onan abundantes ej empl os
22
Las novel as escri tas en pr i mera persona
que rel atan
aventuras
veros ml es se
prestan part i cul armente a
l l evar a engao a l os l ectores e i ncl uso a l os cr t i cos
En
el
s ig lo
pasado
N Bernard n reconstruy l a bi ograf a del poet a f rancs
Tri stan
1 Hermt e
a
part i r
de
l os
datos
de su
novel i ta
escri ta
en
pr i mera
persona,
Le Page desgr aci
1642) , que narraba
l as aventuras
j uveni l es de un paj e
hui do
de
l
corte f rancesa creyendo haber dado muert e a un guardi n, compuest a segn
l a tradi ci n
del
Lazari l l 021
aunque con
recuerdos
autobi ogrf i cos, y posteri orment e
Serrano y Sanz consi der el
Vi aj e
de
Turqu a
como
l a hi stor i a
de
l a vi da
de
Vi l l a-
l n
24
A
veces
se ha
conf undi do, al contrari o, una
hi stor i a
verdadera con un
rel ato
novel esco
el xi to
de
l a novel a pi caresca en Franci a y sobre t odo del Guzmn
de Al farache
f avoreci
si n duda que
l as
Mmoi res de
Pont i s,
vi ej o
m l i t a r ret i rado
en
l a
abad a
j anseni sta de Port - Royal , di ctadas como ej empl o de desengao ante
l
9
Qui j ote, 26; ed ci t pgs
778-788 Ya en el
Exempl o
XI
del Conde Lucanor de
don J uan Manuel De l o que
cont esci a un den de Sanct i ago con Don Yl l n, el grand
Maest ro de Tol edo ; ed J Bl ecua, Madri d
Castal i a,
19712
pgs
93- 99)
exi ste
tambi n el
j uego de conf undi r, dentr o del rel at o
f ic t ic io fi cci n
y real i dad
2
Or genes de
l a novel a,
ed
preparada
por E Snchez Reyes, Madri d C S I C 1943,
tomo
cap
I V,
pg 441; i ncl uye una al usi n de Mel chor Cano a l a exi stenci a de un
sacerdote
que
cre a
que
l as hi stori as de
Amad s
y de
don
Cl ari n
eran
rel atos
verdaderos ya
que
pensaba que
obr as i mpresas
con aut ori zaci n y
pri vi l egi o
real no pod an
ser
meros
cuen-
tos embust eros
21
I rvi ng A Leonar d, Romances of Chi val ry i n t he Spani sh I ndi es Wth some
Regi st ros
of Shi pments of Books t o t he
Spani sh
Col oni es, Berkel ey,
Uni v
of Cal i f orni a
Press,
1933
22
Cf r
Leon
Li vi ngst one,
Dupl i caci n
i nteri or
y probl emas de
l a
f orma en
l a
novel a,
repr oduci do
en Germn y
Agns Gul l n,
Teor a
de l a
novel a Aproxi maci ones
hi spni cas) ,
Madri d Taur us, 1974, pgs
163-198
23 N Bernardi n,
Un prcurseur de Raci ne:
Tri stan
l Herm t e si eur du Sol i er 1601- 1655)
Sa faml l e, sa vi e
ses oeuvres
Thse), Par s, Pi card,
1895,
XI I -632
pgs
Exi ste ed mod
del
Page desgraci , Pref de Marcel Arl and, Par s, Stock, 1946
24
De este modo
l o
publ i c
en su
edi ci n
de Aut obi ograf as y Memori as Madr i d, Bai l l y,
Ba i l l i re
e hi j os,
1905,
Nueva Bi bl de Autores
Esp
nm 2)
Si n embar go, en
al gn
moment o
l e asal t l a duda del carcter f i c t i c i o de l a obra: Una sospecha pudi era ocurr i r, y es l a de
que el Vi aj e
de
Turqu a f uera
t an
sl o
una especi e de novel a
di al ogada, si n
f undamento
al guno
en l a real i dad I nt roducci n,
pg CXV Pero
pr ont o
l a desech, basndose en l as decl araci o-
nes del aut or en su
dedi cat or i a
de l a obra al rey - donde af i rma pi ntar
al vi vo cuanto
vi o- y en el
profundo conoci ment o de l a l engua y
l i teratura turcas que
demuestra No
pret endemos,
si n
embar go,
af i rmar
con
esto
que sea ci er t o
cuanto
en
l
se
refi ere
;
qui z
el
amor pr opi o
del
aut or
l e l l evara
exager ar al go sus
avent uras,
pero, en
general ,
debe
ser
consi derado
como
una
aut obi ograf a
di gna
de crdi t o pg CXVI Acerca
del
problema
del
verdadero aut or del Vi aj e
de Turqu a, cf r Mar cel Batai l l on,
Erasmo
y Espaa Est udi os sobre
l a hi stori a
espi ri tual
del
si gl o
XVI , trad esp
Mxi co F C E
19792
pgs
655- 684,
aunque
su
atr i buci n al doct or Andrs de
Laguna
tampoco
es segura
167
-
7/26/2019 La Autobiografa Como Gnero Renovador de La Novela Lazarillo Guzmn Robinson Moll Flanders Marianne y Manon 0
6/39
vanagl ori a
mundana
y l a i nuti l i dad del servi ci o a seores
t er r enal es, f uesen l e das
como
una novel a
Si en
l mundo
moderno
se
acepta
con toda
natural i dad el carcter
engaoso
de
l a
novel a
- aunque
ha
podi do
establ ecerse que l os
l ectores de
ms
edad
suel en
desentenderse
progresi vamente de
l novel a
26
preferi r l os rel atos hi stri cos, bi o
graf as,
memor i as,
ere
. -
han
exi sti do
pocas
en
l as
que
l a
desconf i anza
por l
novel a ha l l evado a l os autores a enmascarar su
f orma
presentndol as
como rel ato
autnt i co Es
una
de l as razones que expl i can
l
xi to de l a novel a de f orma auto-
bi ogrf i ca en
ci ert as
pocas o de l a
novel a
epi stol ar
No
cabe duda de que a
l
l arga estas
nuevas f ormas
se
si nt i eron tan convenci onal es o ms que
l as
anteri ores
y perdi eron
l a
apari enci a de
veraci dad
que hab a l l evado a empl ear l as . Para
l
l ector moderno
no
exi ste probabl emente f orma ms
art i f ic ia l
que l a novel a epi s-
t ol ar
Un
c r t i co angl osaj n l
seal a
como
one of t he strangest aberrat i ons i n
the
hi story of narrat i ve l i terature
28
Si n embar go, el gnero hi zo furor, en I ngl aterra
y Franc a pr i nci pal mente, durante el
s ig lo
xvi i 1, con obras
tan di versas
como Les
Lettres persanes
1721)
de
Montesqui eu,
l as
obras
de
Ri chardson
29,
La
Nouvel l e
Hl oi se 1761) o Les Li ai sons
dangereuses
1782),
por
ci tar ni camente l as
ms
conoci das
Entre
1740
y 1790 casi un terci o de l as novel as publ i cadas en I ngl aterr a
adoptan esta f orma El
xi to
de Pamel a
1740-1741)
y Cl ari ssa
Harl owe
1747-
1748),
de
Ri chardson,
i nf l uy deci si vamente, pero no basta para expl i car
l
f e-
nmeno
l a
novel a epi stol ar
enun
momento
en que l a
carta ocupaba
un
gran
papel en l a vi da soci al y
era
muchas veces l e da en pbl i co- aparec a
como
una
f orma muy prxi ma
l a real i dad, sobre
todo
si
el autor
decl araba
publ i car
una
correspondenci a
encontrada
;
era
una
f orma
adecuada para el anl i si s de l os ms
ni mos
pensamentos
y
sent i mentos,
pues
se pensaba
que
sl o
podemos
conocer
l o que nosotros msmos senti mos ; permt a captar cada
estado
de
ni mo
ni co e
i rrepeti bl e y,
por l t i mo, proporci onaba
al
pbl i co
el pl acer
morboso de
echar un
vi stazo en l a vi da pr i vada de l os dems
s
Preci samente en este gnero de l a novel a
epi stol ar se ha dado el caso ms tenaz de
conf usi n
entre f i cc in y
verdad
Cuando
apareci
l a pr i mera novel a
epi stol ar
de
l as
l etr as f rancesas, Les
Lettres
Portugai -
ses 1669)
de
Gui l l eragues,
el pbl i co crey, sal vo raras excepci ones , en
l as
25
Y
Coi r aul t , l oc
ci t . pg
940
26 Georges
J ean, Le
Roman, Par s,
Seui l , 1971, pg
29
A A Mendi l ow seal aba que l os novel i st as crean
nuevas convenci ones para exi gi r me-
nos a
l a
credul i dad
de
l os
l ectores
segn el l os
pi ensan
Se
el aboran as
nuevas
convenci ones,
no para
reproduci r
l a
r eal i dad,
l o
que
es
i mposi bl e, si no para produci r ms sat i sf actor i ament e
l a
i l u s in
de
r eal i dad,
pues
es
i mposi bl e
el i mnar
l as
convenci ones
de
l a
novel a
;
todo
l o
que
puede
hacer
el autor es hacerl as menos
arbi tr ari as
Ti me
and
the Novel , Nueva York,
Huma-
nities Press,
1972
2 pg
36)
2s
Davi d
Gol dknopf ,
The
Li l e of The Novel ,
The
Uni v
of Chi cago
Press, 1972, pg
61
Mendi l ow recoge l a opi ni n
de Whatel y, para qui en l a novel a epi stol ar est condenada a ser
t edi osa,
pues
para
dar
a l as cartas
apar i enci a
de
real i dad
debe
contener
muchas
cosas
si n
val or
para
l a
historia
Ri chardson j us t i f i ca
as
l a l ent i tud de l os
dos pri meros
l i bros de su
Cl ari ssa
op ci t . pg
93)
29
Ri chardson consi deraba i ncl uso ms
i nverosml es
l as novel as escri t as
en tercera persona
que
l as
epi st ol ares,
pues
o
bi en
supon an un i ns l i to
esfuerzo
de
memor i a
en
l os
protagoni stas
o ms
i mprobabl emente una conf i denci a y f aml i ari dad entre personaje y autor
cf r
Mendi l ow
op ci t . pg
108
3
Gol dknopf , op
ci t . pg
61
31
Evi dentemente,
el
gnero
es
muy
ant er i or
al
s ig lo
xv i i r ,
aunque
en
esta
poca
consi ga
su
mayor
xi to
Se ha
seal ado
como pri mera
novel a
epi stol ar europea el
Proceso de
carta
de amores 1548)
de
J uan
de
Segura
Exi sten obras
post er i ores
al
siglo
xvi n: Pepi t a J i mnez
de Val era, etc
32
As Guret l o apunta en su
Promenade de Sai nt - Cl oud, escri ta en 1669 pero
publ i cada
en
1888, etc
Cf r
Frdri c Del of f re
y J acques Rougeot,
ed
de Chansons et bons mots Val en-
168
-
7/26/2019 La Autobiografa Como Gnero Renovador de La Novela Lazarillo Guzmn Robinson Moll Flanders Marianne y Manon 0
7/39
decl ar aci ones iniciales
del
supuesto
edi t or que af i rmaba haberse
l i m t a d o
a tradu-
ci r l as
cartas
escri tas
por
una
rel i gi osa
portuguesa
a
su
infiel amant e f r ancs Al -
gunas
de
sus cartas
f ueron a
parar
a
ant ol og as dest i nadas
a ensear el buen arte
de l a correspondenci a
amorosa
Se
publ i caron
en
col ecci ones
de
ep stol as cl ebr es
de
amant es del
pasado,
j unt o a
l as
Cartas
de
Abel ardo
y
El o sa
Los erudi t os rebus-
caron en
ar chi vos y creyeron encontrar a
l a
autora
de esta
pequea
obra
maest ra
Como
l t i mo
avat ar
de
esta
cl ebr e
supercher a
encontramos
l a
traducci n espaol a
publ i cada por Gri j al bo
Barcel ona)
en
1975
con Mari ana
de
Al cof orado como
autora
El
error
resul t a
sorprendente, pues
hace aos
que F C
Gr een hab a
de-
most rado que
se
trataba
de
una obra
l i terar ia
compuesta por
Gui l l eragues
El
anoni mato de l a
obra f avor eci
l a
super cher a
que
expl i ca part e
de su
xi t o
pero
que tambi n
es
responsabl e de
su
escasa
i nci denci a
sobre
l a
evol uci n del gnero
novel esco
Si n pretender en modo al guno dar una
expl i caci n
ni ca y def i ni ti va del
yo
del
Lazari l lo
y del
Guzmn, por
una
parte,
y
de
l as
obras de
Dani el
Def oe
y
de
Mari vaux
y Prvost, por otra, creemos que es
posi bl e
que en un
momento
de total
despr eci o
por
l a
novel a,
l os
autores
r ecur r i er an
a
l a
f orma
aut obi ogr f i ca
en
busca
de una mayor i mpresi n de veraci dad , al msmo t i empo que
i ntroduc an
un con-
teni do
nuevo en
sus obras que presentan como rasgo comn
el
ser
l a
ms
baj a
o
trivial
real i dad
De este
modo
l a f orma
aut obi ogr f i ca
contri buy deci si vamente
a
l a
creaci n
de l a
novel a moder na
La
f orma
el egi da conf er a a estas
obras una
mayor i mpresi n de r eal i dad,
aunque
hoy
l a opi ni n pueda ser
otra
Al gunas
de
estas
novel as
f ueron
consi deradas
por parte
de
l os
l ectores
como rel at os verdade-
r os
:
es el
caso
de Robi nson
Crusoe En cuanto a Manon Lescaut, desde el
j oven
Goethe
a crt icos
de
nuestra
poca, pasando por
Sai nte-Beuve,
han cre do que
se
trataba de l a
aut obi ogr af a
del i nqui eto autor
tins
Lettres
Por t ugai ses
de Gui l l eragues,
G nebra, Droz, 1972, pgs
61- 88 ; reconstruyen toda
l a hi stori a de esta
supercher a
Encont r
en el
Regi stro
de
Pri vi l egi os
de l a Bi bl i oteca
Naci onal
de Par s
el priv i legio
ori gi nal
de 28 de octubre de
1668, obt eni do por el l ib rero Barbi n, para publ i car Les Val en-
t ns
Lett res port ugai ses,
Epi grammes
et
Mari vaux en
el
que
f i gura
el
nombre
del autor
Las
Lettres
port ugai ses
apareci eron,
si n embar go, i ndependi entemente
de
l os restantes textos y si n
nombre
de autor
Cf r
Del of f re
y Rougeot , ed
ci t
La t raducci n
castel l ana de Gri j al bo,
hecha
por
Pedr o
Gonzl ez-Bl anco, qui en prol oga
l a obra,
reproduce
el
texto publ i cado
en 1951 en
Mxi co En
el pr l ogo,
que ref le ja
el
estado
de l a i nvesti gaci n de
f i nes
del
s ig lo pasado,
se
defi ende l a atr i buci n de l as
cartas
a
Mari ana
de Al cof orado, segn l as hi pt esi s
antao
es-
t abl eci da
por
l os
er udi t os
portugueses y hoy total mente abandonadas
34
La
preocupaci n
por
hacer
creer
en
l a
veraci dad
del
texto
no
es excl usi va
de
l a l i t er a-
tura
de esta poca
Badel observa l as f recuentes decl araci ones de
veraci dad
del
rel ato
que
f i guran
en l os t ext os
medi eval es
f r anceses
y consi dera que busca esenci al mente
rendre l gi t i me
l a l ecture du toman Rhtori que et pol mque dans
l es prol ogues
de toman du
Moyen
Age,
en
Li tt rature, V,
20
[19751, pgs
81- 94
35
Enr i que
Anderson
I mbert ,
por ej empl o, di scute esta
opi ni n Consi dera
que aunque
se
di ga en
general que
l a
pr i mera persona
proporci ona
mayor verosi ml i tud
al
rel at o, este a r t i f i c i o
sl o
no
t i ene l a
vi rt ud
de
convencer nos Teor a y t cni ca del
cuent o,
Buenos
Ai r es,
Mar ymar ,
1979,
pg 76)
El autor t i ene,
si n duda, razn pero
adems l o que en
este caso
nos i nt er esa
no
es
tanto
l a
i mpresi n que pueda causar
al
l ector
moder no
como a l os cont emporneos y
el
ej empl o
de
l a
novel a epi stol ar
muest ra
que sta
puede
ser
muy
di versa
36
Hay que atr i bui r, al menos en
parte,
el haber
si do consi derada un
rel ato
autnti co por
parte
del
pbl i co a
l a apar i ci n unos
aos
ant es de tres
rel atos basados
en l a
est anci a durante
ms
de
cuatro
aos
de 1704
a
1709) en
una
i s l a
desi ert a
del
mari nero
escocs
Al exander
Sel ki rk
37
Fr
Del of f re y
Fr
Del of f re y Pi card,
en ed
de
Abb Prvost,
Hi stoi re
du cheval i er
des Gri eux
et de Manon Lescaut, Par s,
Garni er,
1965,
pgs
I I I - I V y CLXXVI CLXXVI I
16
9
-
7/26/2019 La Autobiografa Como Gnero Renovador de La Novela Lazarillo Guzmn Robinson Moll Flanders Marianne y Manon 0
8/39
I I I
R ZONES
DEL EMPLEO EL
YO
El Lazari l lo
e
i ncl uso
el
Guzmn,
l as novel as de
Def oe
o de Prvost y Mari vaux
surgen en un momento de
despreci o y
cr t i ca
a
l a
novel a
Los
autores
recurren
l
pr i mera persona
como
f orma
aparentemente ms ver di ca y adecuada
al conteni do
nuevo
que
enci erran
cada
una
de
estas
obras
Como tantas
veces
se ha di cho, con
el yo del Lazari l l o se i naugura
l
novel a
moderna por vez
pr i mera
en l a h is to r ia de
l a novel a occi dental se presenta
un
rel ato en el que l as acci ones no son externas al
personaj e como en l a
novel a
an
t eri or
y tambi n
en l a novel a
barroca
f rancesa posteri or
que
tanto se
l eer a
en
otros
pa ses
como
en I ngl aterr a- , si no que su
actuaci n
en
el
mundo
va conf i gu-
rando su
personal i dad
Adems por su
conteni do
supone una
total
ruptura con
l a
pi ca
pri nci pi os del
xvri i
Dani el
Def oe 1660-1731)
en
I ngl aterr a y Mari vaux
1688-1763) y el abate
Prvost 1697-1763) en Franci a recurren
de nuevo
l
yo
Con Defoe l a novel a bri tni ca se separa
def i ni t i vamente del vi ej o
romance
ss
Sus
coetneos
f ranceses
marcan
un
paso
deci si vo
en
l a
consti tuci n
de
l a
novel a
mo
derna
de este pa s
39
.
En este
s ig lo Espaa
queda
l
margen de una evol uci n que
e l l a
msma
hab a i ni ci ado Es ci ert o que estas obras
no surgen con total i ndepen-
denci a entre s
La novel a que desde
Forster
suel e
consi derarse l a obra maest ra
de Def oe, The Fortunes
and
Msfortunes of the
Famous
Mol l
Fl anders 1722),
denota un recuerdo de l a pi caresca
espaol a i ncl uso
en
l t t u l o
que se i nspi ra en
l
del Lazari l l o
Exi ste
t ambi n por
esos aos un ci ert o renacer
de l a pi caresca
en Franci a
El G l
Bl as
de Sant i l l ane
de Le Sage 1715,
Li bros
1-VI ;
1724,
VI I - I X;
1735, X- XI I )
conoci
momentos
de gran
xi to no sl o en su pa s y
en
1872,
un
ao
despus
del comenzo de
l
publ i caci n
de La Vi e de
Mari anne
de
Mari vaux
y de
l
apari ci n
de
Manon
Lescaut, Le Sage daba
una
nueva
versi n
del
Guzmn
de Al farache
de Mateo
Al emn, aunque
expurgado
de sus prraf os doctr i nal es
La
Manon
del abate
Prvost t i ene si n duda recuerdos de l a Mol l
i ngl esa
4
Pero l o
38
Se ha
sealado cmo
Defoe
y Ri chardson f ueron l os
pri meros novel i stas que tomaron
sus
temas f uera de l a
mt ol og a,
l a
hi stori a, l a
l eyenda o
l a
l i teratura
ant er i or
Cf r
Mr iam
Al l ot t ,
Los
novel i stas y l a novel a, trad
esp
Barcel ona, Sei x
Bar ral ,
1966, pg
34
39
Podr a
deci rse tambi n que con Prvost y Mari vaux
se
i naugura
l a
novel a
francesa
mo
derna
y
de hecho se ha
reconoci do
l a
deuda
de
este
gnero
para
con
el s ig lo xv i i i
Pero parte
de
l a
cr t ica
f r ancesa
t i ende a consi derar
como
pri mera novela
moderna
La
Pr i ncesse de
Cl ves
1678)
de
Mme
d
e
La
Fayette Si n
embargo,
pese
al
i nters
de esta obra,
Mme de
La Fayet te
pertenece
a ot ra poca
No sl o porque su
novel a
ant eri or,
Zai de,
es
cl aro ej empl o todav a de
l a
l l amada
novel a barroca,
si no
porque
an
pers i sten en sus
obras
l as
vi ej as exi genci as an-
teri ores
personajes
nobl es
para novel as
ser i as,
etc
Sobre
t odo si gue
aferrada
a l a
casu sti ca
amorosa
de
l a
que era
ndi ce l a
Carte
du Tendre
de
l a
Cl l i e
de M l e
de Scudry
El pro-
bl ema
que
se
debate
en
esta
novel a no di f iere
sensi bl emente
de l os t r at ados en
l as vi ej as
di scusi ones
amorosas de l os pastores
de l a
novel a
pastori l o de l os
pl at ni cos amantes de l a
novel a heroi ca:
puede
una
muj er
ser
f e l i z
despus
de
haber causado
i nvol untari amente
l a
muerte de su mari do?
La
renunci a
de l a
pri ncesa
al matr i moni o
con
Nemours una vez
vi uda
se expl i ca por
el
t emor a
l a
i nf i del i dad
del
cabal l ero,
por
l a
desconf i anza
en
l a duraci n
de
su
amor , etc
pero
todo esto
no
son
probabl emente
si no
j usti f i caci ones
con
l as
que
l a
protago-
ni sta
se ocul t a a
s msma l os
verdaderos
moti vos
de este
rechazo
en
l os
que si n
duda exi ste
ci erto
autocasti go
por
l a acci n
no sl o
i nvol untari amente
cometi da,
si no i ncl uso
real i zada cor-
recta i ntenci n No
si n
razn
se ha
di cho
que
l a
pri ncesa
de Cl ves
es
una
cornel i ana
4
Op ci t . pgs . 87-87
Si n
afi rmar que sea
su mej or novel a, Forster
destaca
esta obra
Otros
autores
han resal tado
l a
i mport anci a
histrica
de
su
Robi nson
Vase tambi n
el
anl i si s
real i zado,
desde
pl anteamentos
psi coanal t i cos,
por
Marthe
Robert ,
que
compara l os dos
t i pos
novel escos
i naugurados
respecti vamente por Don
Qui j ote
y Robi nson
Roman des ori gi nes et
ori gi ne
du
roman, Par s, Gal l i mard,
1977
2 exi ste
trad
cast
Madr i d,
Taurus
41
Fr
Del of f re,
In t r
a l a ed
de Manon Lescaut , pg
LXXV
17
-
7/26/2019 La Autobiografa Como Gnero Renovador de La Novela Lazarillo Guzmn Robinson Moll Flanders Marianne y Manon 0
9/39
que
nos
i nteresa en este caso no es anal i zar unas f uentes comunes, si no consi derai
cmo,
en
pocas
y pa ses
di sti nt os l
yo aparece
cuando
se establ ece una ruptura
con
l a novel a el evada, seri a y
nobl e
del momento, en un
t i empo
de desconf i anza
ante l a f i cci n y de
cr is is
de l as f ormas novel escas predomnantes
A
Cr ti cas
contra
l a
f i cci n
Suel e deci rse que l a novel a fue despreci ada hasta
l
Romant i ci smo Es evi dente
que el gnero no ten a
cabi da
dent ro del precept i smo
cl si co
y que
carec a
de
i lus-
tres precedentes en
l
Anti gedad Sl o una obra hal l graci a a l os oj os de
huma
ni stas
erudi tos y
erasmstas
l a Hi stori a Et i pi ca
de l os Amor es de
Tegenes
y
Cari cl ea,
de l a que
Amyot
di o una t raducci n f rancesa en
1547
4z .
Por desgraci a
de poco
s i rv i
esta
admraci n
para rehabi l i tar a l a novel a
porque
l os precepti stas
pref i ri eron inc luir
l
Hi stori a Et i pi ca dentro del gnero de
l
pi ca en prosa antes
que catal ogarl a con l as engaosas
i ncul tas
novel as
4s .
El presti gi o de Hel i odoro
i n c i t
a
i ntentar
susti tui r
l a
novel a
cabal l eresca
por
l a
novel a
b zanti na,
como
pretendi
Cervantes - entre otros-
con
su
Persi l es
1617) y
t ras l l os autores
de
l as
pobres
e i nsul sas novel as barrocas o heroi ca f rancesas que poco pudi eron
hacer para
revi tal i zar
el gnero
Gran
nmero de
poetas
romnt i cos (sobre t odo al emanes y f ranceses)
escri -
bi eron
novel as,
l o que si n
duda supone una nueva val oraci n
del gnero
En
real i dad
l
rehabi l i taci n moderna de
l
novel a se i n i c i a en Franci a e I ngl aterr a
en
l
s ig lo xvi u Pero a pri nci pi os del
s ig lo xx
l a
novel a
encuent ra
en Val ry
y
sobre t odo en l os
surr eal i stas
nuevos
adversari os
4s
Por otra part e,
f i nes
del
s ig lo
pasado,
el
nort eameri cano
Henry J ames se
l amentaba
de
l os
resabi os peyorat i vos
que todav a pesaban sobre l a
novel a
En
el
s ig lo
xvi
l as cr t icas
contra
l a
novel a
parten
tanto
de
l os
cul t os
como
de l os
moral i stas
En Espaa
l os
erasmstas
ms severos,
como
Lui s
Vi ves, conde-
nan toda obra de f i cc in ; otros, de act i tud ms moder ada, como J uan de Val ds,
se conf orman con reprobar
l as
novel as de
cabal l er as
contra l as
que
t ambi n
se
pronunci aron l as
Cortes de Val l adol i d de 1555 Es ci erto
que
l as
novel as de
ca-
bal l er as no suf ri eron una
autnt i ca persecuci n puesto que
nunca f i guraron
en el
ndi ce
,
pero
cayeron
en descrdi to a l os oj os de l os cul tos y l os erasmstas
42
Acerca
de l a
rel aci n
de
esta novel a con
el
erasmsmo
espaol
Bat ai l l on
Erasmo
y
Espaa,
pgs
620-622
43
As para
el Pi nci ano,
l a
H stor i a Et i pi ca
es
un poema
muy
l oado pero compuest o en
prosa
(op
ci t t
I
pg 206;
pg
278)
; l a hi st or i a
de Hel i odoro
pi ca
es
( i b d
t I I
pgi na
85; t
I I I pg
155 ;
pg
165
44 J ean
op ci t pgs
23
y
93
4s
El
surreal i smo
condena
toda novel a, especi almente l a novel a real i sta con
l a
excepci n
de l a
novel a
negra
el Monj e de
Lew s,
etc
(Cfr
Mchel
Rai mond,
La
cri se
du
roman
des
l endemai ns du natural i sme
aux annes
vi ngt, Par s J Cort i 1968, pg
115
; J ean,
op
ci t p-
gi na 120
;
Rol and Bourneuf
y
Ral Ouel l et La novel a, trad
cast
Barcel ona,
Ari el 1975,
pgi na
20)
Mchel Butor anal i za l as
causas de esta
oposi ci n
de Breton a
l a
novel a (Essai s
sur
l e roman Par s Gal l i mard, 1972, pgs 25-26)
46 El futuro de l a novel a, trad
esp
Madr i d, Taurus, 1975,
pgs
16-17
47
Menndez
Pel ayo, Or genes, t
I
pgs 440-447
4
Menndez
Pel ayo
seal a
que
sl o se l l egar on
a
prohi bi r
El
Cabal l ero
Cel esti al ,
al egor a
msti ca pero por razones
t eol gi cas
y Peregr i no y
G nebra, t raduci do del
i ta l iano y que segn
el
autor no puede
consi derarse
obra
de
cabal l er a
si no
novel a erti ca y por
eso fue
mandada
recoger (Or genes, t
I pg
446, n
2
-
7/26/2019 La Autobiografa Como Gnero Renovador de La Novela Lazarillo Guzmn Robinson Moll Flanders Marianne y Manon 0
10/39
i ntentaron sust i tui r l as
por
otro ti po de l i teratura
hi stori a, bi ograf a,
tratados mo-
ral es, di l ogos, etc .
Este despreci o y condena es comn a
t odos l os
pa ses
europeos
dur ant e l os
si gl os renacenti stas y cl si cos
5
En el xvi r
f rancs
l as
gentes seri as
despreci an
l a
novel a pese a todas
l as decl araci ones
de ut i l i dad
que
f i guran en numer osos prl ogos
de novel as barrocas de
l a poca
s
Los autores ms
exi gentes
e i nnovadores
- especi al ment e
a
part i r
de
l a
mtad
del
si gl o-
i ntent an
aproxi marse
a
l a
hi st or i a
para
revi tal i zar
el gnero y sobre t odo escri ben hi stoi res o nouvel l es,
mucho
ms
breves que
l os
romans y ms cercanas
l
model o cervant i no de
l as Novel as Ej em
pl ares que al i t a l iano i naugurado por el
Decamern
sz
part i r
de
1660
el des-
crdi to de
l
gran novel a es tal que
l os
autores evi tan
i ncl uso el
trmno
de r o-
man
ss
La
msma act i tud pervi ve en
l a pr i mera
mtad
del
XVI I I
: l a rel i gi osa
que
54
cuenta su vi da a
Mari anne empl ea
roman
en el senti do de ment i ra, engao
En 1737
el
Garde des
Sceaux
Mnistro de
Just ic ia)
deci de
negar
l
pri vi l egi o de
i mpr esi n
l as novel as, con l o que Mari vaux se ve f orzado a publ i car l a VI I I par-
t e de
La
Vi e de
Mari anne en
Hol anda
Aunque
l a
medi da f uera de corta
dura-
ci n,
r e f le ja
el
esp r i t u
de
l a
poca
.
Anl oga
si tuaci n
conoce
I ngl aterr a
en
estos
si gl os
As
Def oe,
como
t ambi n Mari vaux, ni ega
i nsi st entement e que
sus
obras
sean novel as Entre l os grupos
rel i gi osos
i ngl eses, l os pur i t anos eran l os mayor es
adversari os
del
engao
de
l a
f i c c i n
y a
el l os pertenece
preci sament e el i ni ci ador
de
l
novel a i ngl esa moder na, Dani el
Def oe
En estos
momentos
de descrdi to de
l a
novel a, otros
gneros
ms prxi mos
a l a
real i dad o
de mayor uti l i dad
mor al
49
Batai l l on, Erasmo y Espaa, pgs
622-691
Al gunos
moral i st as
deci di eron
val erse de
este
gust o popul ar para presentar sus
enseanzas
componi endo, con mej or
vol untad que
fortuna,
l os l i bros de cabal l er a a l o di vi no
Cf r
Menndez Pel ayo, Or genes, t
I
pgs 447-452)
5
Adems de
l as
condenas
moral es,
se d i j o que
el
gust o por l a
novel a
hab a
l l evado al
despreci o
de
l as
Bel l as
Artes V tor Manuel
de Agui ar
e Si l va,
Teor a
de l a l i teratura, trad
esp
Madr i d,
Gredos,
1972,
pgs
201- 203)
51
Los autores afi rman que
cont i enen enseanzas
moral es,
i nspi rando
el
horror al
v ic io y
el
amor a
l a
vi rt ud,
i ndi caci ones
sobre
cmo
conduci rse adecuadament e
en
l as reuni ones
mun-
danas, muestran el
l enguaj e
habl ado en l a buena
soci edad, cont i enen conoci mentos general es
de geograf a e hi stori a, consej os
prcti cos,
etc
Cf r
Boi sr ober t ,
Avi s
au l ecteur de l a
H stoi re
i ndi enne
d Anaxandre
et d Orazi e .
Par s,
1929
;
M l e
.
de
Scudry, Conversat i ons sur di vers
suj ets, Lyon, Amaul ry, 1680, t
I I , pg
27; Gerzan,
Prface
a l a H stoi re af r i quai ne de
Cl omede et de
Sophoni sbe,
Par s, 1627, t I ; etc I ncl uso Pi erre- Dani el
Huet
pi ensa que
en-
sean el arte
de v i v i r
y
l a mor al Trai t de
l ori gi ne
des
r omans, Par s,
1799 [ rei mpr
G nebra,
Sl at ki ne,
19701,
pg 127)
52
Cf r
Fr
Del of f re, La
nouvel l e en France l dge cl assi que, Par s,
Di di er,
1967, especi al -
mente cap I I ,
pgs
17- 32
53 As
l l aman nouvel l es a obras que son real mente romans o, comparadas con l os extensos
r omans
barrocos,
peti ts
romans
Cf r
Ren
Godenne,
L associ ati on
nouvel l e- pet i t roman
en-
t re 1650
et
1750,
en
Cahi ers
de l Ass Int, des tudes f ran~ai ses, nm 18 [19661, pgs 67- 71,
e
H stoi re de l a nouvel l e
f rangai se
au XVI I ` et
XVI I I
si cl es, G nebra, 1970)
Anteri orment e
Frdri c Del of f re
apuntaba que
de
unas
250
obras
de
f i cci n
apareci das
entre 1700 y 1715
ni nguna
l l evaba en
el
t t u l o o subt tul o
l a
denomnaci n
de
roman :
69 se l l amaban
hi stoi re,
unas
40
nouvel l e
o
nouvel l e hi stori que,
unas 30
aventure, unas
20
mmoi res
y
l as restantes
voyage,
rel at i on, l ett res,
entret i ens, anecdotes,
annal es
e
i ncl uso
vri ts
Le
probl me
de
1 i l l u -
si on
romanesque
et l e
renouvel l ement
des
techni ques nar r at i ves
de
1700
1715,
en
La l i t t -
rature
narr at i ve
Xi magi nat i on,
Par s,
P U
F.
pgs 115-129,
pg
115.
54
I l
ne fa l la i t
pas
moi ns
que
ce pet i t
roman- l , aj ust comme
vous l e
voyez, pour engager
Mme Dursan
l a prendre
Mari vaux,
La
Vi e de Mari anne,
ed
de Fr
Del of f r e,
Par s, Garni er,
1963,
pg
513)
55
Fr
Del of f re,
I ntroducti on
a La Vi e de Mari anne pg XXX X
Se
En el
pref aci o
de
Mol l
Fl ander s
di sti ngue
l a
pr i vat e
H story
gnero
al
que
corresponde
su obra) de l as novel s o romances The Worl d
i s
so t aken
up
of late
w th Novel s and Roman-
ces, that
i t
w l l
be hard
f or
a pri vate
H story
t o be
t aken
f or
Genui ne
.
Oxf ord, Brackwel l ,
2 vol s 1927, t
I
pg
VI I )
172
-
7/26/2019 La Autobiografa Como Gnero Renovador de La Novela Lazarillo Guzmn Robinson Moll Flanders Marianne y Manon 0
11/39
i nt ent an sustituirla al
menos
entre l os autores
y
l ectores ms
cul tos- se ha
al udi do
a
l a
l iteratura propugnada por
l os
erasmstas
en l a Espaa del xvi ;
se
i nt ent tambi n acl i mat ar
l a
novel a
bi zant i na
consi derada
ms cul t a;
en
Franci a
en
el
l t i mo terci o del
xvi i y
pri nci pi os
del xvi r i
el
pbl i co
se i ncl i na pr ef erent e-
ment e por
l as Memor i as
real es o
f icticias
que
l e
sumni stra Court i l z
de Sandras
y
tantos
otros
Defoe acl i mat a en su pa s
el
r epor t aj e peri od sti co
di rect o
con
La
Tempestad
1704 ,
etc
.
En un momento de
rechazo
y
desprest i gi o
del
gnero,
l os
autores
recurren a
narrar una materi a
nueva
ms prxi ma a
l a
real i dad coti di ana) y a
procedi men-
tos que permten conservar l a i lus in de que no es
novel a,
si no r el at o ver di co
correspondenci a
encontrada, memori as,
aut obi ograf as,
cartas
j usti f i cati vas, etc.
El model o aut obi ogrf i co fue en
un pri nci pi o uno de l os pr i nci pal es medi os em
pl eados
:
de
este modo
l a
aut obi ograf a
se
convi rt i
en
pr i nci pi o renovador
de l a
novel a
.
Pero
el empl eo del yo en obras tan di versas como el
Guzmn
o La
Vi e
de
Mari anne
responde tambi n a
razones di sti ntas
.
B Af n de
verosi ml i tud
La novel a
en
pri mera
persona ha conoci do
di ver sos avat ar es
a l o
l argo
de l a
hi stori a
de l a
l i teratura
occi dent al
Si n entrar en
l a
cuest i n de l os
precedentes
di rectos
del
yo
del Lazari l l o,
muy
estudi ada
en
l os l ti mos
aos ,
podemos
deci r
que
en l a
Ant i gedad no f ue
nunca
f orma
pref eri da para
el
rel ato heroi co
sal vo
cuando el
pr ot agoni st a contaba
su
historia ant er i or como
en l a
Odi sea
o l a
Enei da) ,
pero aparece en al gn
rel ato
i rni co o
satrico
como el Asno de oro de Apul eyo
La
Edad
Medi a
prefi ere l a
f orma
l
excepto
en el rel ato
al egr i co
en
general en-
marcado baj o
l a
f icc in de un sueo a
l a
manera del Roman de l a Rose o de
l a
D vi na
Comedi a
que
es
consi derada
como
l a
f orma
ms
obvi a
por
su
proximdad
con
el
rel ato pi co o hi stri co, aunque
el
yo f i gura en
l a
obra
de J uan Rui z
s9
pr i nci pi os del
xvi l a
novel a adopta
en
general
l a f orma
propi a
de
l a
crni ca
pero el yo aparece en rel at os
i nt er cal ados
narrados
por su
protagoni sta
part i r
de esta
poca dos
gneros
adoptan i ndefecti bl emente
l a
pri mera persona
l a novel a
ut pi ca
quesurge con Toms
Moro presci ndi endo
de sus precedentes
pl atni -
cos)
y que durante si gl os
ser el
sueo
de reformadores pol t i cos-
y
l a
novel a
pi caresca El yo es una
constante
de l a novel a pi caresca sl o conozco
una excep-
ci n a
este pri nci pi o,
l as
l t i mas
partes
de l a
Hi stoi re
comque de
Franci on de
57 Ren Dmor i s,
Le
roman
l a
premre
personne,
Par s,
Col i n,
1975,
especi almente
pginas
177-292
sa
Vase,
pri nci palmente,
F
Lzaro Car reter , Lazar i l l o de Tomes en
l a
pi caresca,
Barce-
l ona, Ari el , 1972, pgs 11-57 ; F
Ri co,
La novel a
pi car esca
y
el
punto
de vi sta,
Barcel ona,
Sei x
Barr al , 1973
3
pgs 13- 55, y
su
Apndi ce a
l a
nueva ed
del
Lazar i l lo
de
Tor mes
Bar-
cel ona, Pl aneta,
1980 , n 9 y 10,
pgs
86-87
59 Mar a Rosa Li da anal i z
l os precedentes del
yo del
Li bro
de
Buen mor y
recogi endo
i ndi caci ones anteri ores
vi o
su model o en l a
l i teratura
semta,
pero
no
en El Col l ar
de
l a
Pal oma como
cre a
Cast r o, si no en
l as magmt
hi spanohebreas
y
especi almente
en el
Li bro
de
l as del i ci as
del mdi co
barcel ons Yosef ben Mei r i bn Sabarra ca
1140
?
J uan
Rui z.
Sel ecci n
del Li bro
de Buen mory
estudi os
cr ti cos,
Buenos Ai r es,
Eudeba,
1973,
Apndi -
ces B,
pgs
208-218, y
Apndi ce
C,
pgs . 292-306
.
Posteri ormente
Fr
Ri co
di scuti
esta tesi s,
def endi endo el ent ronque de l a f orma aut obi ogr f i ca de J uan Rui z con l a tr adi ci n latina y
medi eval con rel atos
en
pri mera persona
at ri bui dos
a Ovi di o,
especi almente con
el
poema
De Vetul a Sobre
el
ori gen
de
l a
autobi ograf a
en
el
Li bro
de
Buen
Amor ,
en
Anuar i o
de
Estudi os Medi eval es, [19671, pgs
301-325 Es obvi o que
el
Li bro de Buen
mor
es mer o
precedente
del Lazari l l o, si n i nf l uenci a di recta,
ya
que
l a
obra
de J uan Rui z
f ue
desconoci da
en
el
Si gl o
de Oro
Mar a Rosa
Li da,
op ci t
. pg
292
173
-
7/26/2019 La Autobiografa Como Gnero Renovador de La Novela Lazarillo Guzmn Robinson Moll Flanders Marianne y Manon 0
12/39
Charl es
Sorel ,
pero el yo se
abandona cuando l a
obra
cambi a de
rumbo
y se
apro-
xi ma a
l a novel a
sent i mental
pri nci pi os
del xvi r i
Mari vaux
y sobre todo Pr-
vost i nauguran
l a
novel a en
pri mera
persona de
anl i si s
de l a pasi n que se
prol ongo
con
l a
novel a
en pri mera persona del Romanti ci smo Aos despus
el
yo
vol vi
a
sent i rse
convenci onal y,
tras
un l igero
ecl i pse, surgi
de nuevo
a pri nci -
pi os de
nuestro
siglo
aparece
en obras tan di sti ntas como l os rel at os de aven-
turas
de
J oseph
Conrad
y
l os anl i si s
psi col gi cos
de
Proust,
por
ci tar
ni camente
autores
muy conoci dos
Es
si n
duda
excesi vo
af i rmar ,
como
se ha hecho
el
que
el
Renaci mento
des-
cubre
el yo, proceso que
cul mnar a
con el
cogi t o, ergo
sum car t esi ano,
pero
es
ci ert o que
l e
conf i r i
un nuevo
auge
Al
i nt roduci rse
en l a
f i cci n,
se abandona l a
f orma de l a
crni ca
para adoptar l a del rel ato de l a vi da
propi a,
empl eando l a
f rmul a ms
f r ecuent e
bz
en l a
aut obi ograf a y l as
memor i as
El yo
contri buye
a l a
mayor
verosi ml i tud
de
estos rel atos,
puesto que permte
narrar acontecimentos
que
sl o
el pr ot agoni st a
podr a
conocer si n recurr i r a
un
aut or
omni sci ente
j uz-
gado
poco
veros ml
y
descubr i r
sus
ms nt i mos sent i ment os,
sl o a l ase-
qui bl es
Preocupaba
sobremanera
a
l os ms cul tos autores renacent i st as
y
cl si cos
no
f al tar
al gran
pri nci pi o
ari stotl i co
de l a
verosi ml i tud
del
rel ato
y
ste
inclua
el no
narrar
al go que
f uese
i nasequi bl e
a
un
croni sta, pues por
tal
se
t en a
el
aut or
que uti l i zaba
l a
tercera
persona
Esto
expl i ca
l os numerosos di l ogos
de
l os
personaj es
con
sus conf i dentes
para dar
a
conocer
sus ms nt i mos
pensamentos Se negaban
al
novel i sta
el
pri vi l egi o
de l a
omni sci enci a
que t an
generosamente
l e
conceder a
Bal zac y tantos escri t ores real i stas,
aunque a
f i nes del
xi x
Fl aubert
y J ames
l a
pondr an en tela de
j u i c io
y Gal ds
en
ocasi ones i nt ent ar a justificar sus
conoci -
mentos Los
autores y l ectores ms
cul t os de l a
poca eran poco
menos
severos
60
Charl es
Sorel
publ i c
en
1623
l os
VI I
pri meros
l ibros del
Franci on
;
en 1626 aadi
tres
l ibros nuevos y di vi di
el
qui nto
en dos
Supri m en esta edi ci n
opi ni ones
excesi vamente
at revi das,
al gunos detal l es escandal osos y acentu
el
aspecto novel esco
de
l a hi stori a
n
1633
apareci
el
XI I
libro, en
un
pri nci pi o publ i cado i ndependi entemente con el t t u l o de
Concl u-
si on de PH stoi re comque de Franci on La novel a
de
1623
es
esenci almente
una autobi ograf a
compuest a
en pri mera
persona
i ncrustada dentro
de
un rel ato mentras que l as
partes
poster i o-
res,
l as
ms
convenci onal es,
estn
escri t as
en tercera persona
Los cambi os se
deben
en
buena
medi da a l as
ci r cunst anci as
del
pa s
cuando
Sorel compone
su
pri mera versi n exi ste una
mayor l i bert ad
de
expresi n
que pronto desaparece,
como muest ran l as persecuci ones
suf ri das
por
el
poeta Thophi l e de Vi au
61
Gol dknopf , op
ci t pgs
3-4
62 No es,
si n embargo, l a ni ca,
aunque
l os
ej empl os
cont rari os
son
poco
f recuentes
Se
c i ta si empre el
l
de
Csar
que,
como
di ce
Butor,
ti ene
un al cance
pol t ico : Csar
consi dera
def i ni t i va su
versi n
de
l a
historia
op
ci t
pg
83 ,
y
permte
tambi n
engrandecer
l a
f i gura
del narrador ocul to
t ras l a
anni ma tercera
persona
La segunda parte de l as
Mmoi res
de La
Rochefoucaul d estn escri t as
en tercera
persona Exi sten
autobi ograf as compuest as
por una
persona
di st i nta
del protagoni sta
muchas
aut obi ograf as
modernas
de
personas pbl i cas
redac-
tadas
por escri t ores
prof esi onal es ,
pero en
general tambi n estn escri tas
en
pri mera
per-
sona
63
As dward
Ri l ey
ha most rado l os es fuerzos de
Cervantes
para justi f icar un
rel ato
que
pod a parecer i ncre bl e, como
el Col oqui o
de Perros, o l os
aspect os
ms f abul osos del Per
s i les
Teor a
de l a
novel a
en Cervantes,
trad
esp
Madr i d, Taurus,
1971, pgs 278-307)
Era
muy grande
l a
preocupaci n
en
l a
poca por no presentar nada que pudi era ser
consi derado
i ncre bl e y dentro
de
e l l o
se
inc lu a
l o
que
el
autor
no
hubi era
podi do conocer
Evi dentemente
Gal ds
usa
con
f recuenci a
l a
t cni ca del
autor
omni sci ente
aunque
en
ocasi ones
recurre
a
procedi mentos
opuestos, como
es el de l a
novela
di al ogada
n
el
pri mer
caso,
con
f r ecuenci a se di vi ert e
di ci ndonos
cmo
conoci
l os
detal l es
de
l a
hi stori a
que
nos
narra
As , por ej empl o, en La Fontana de Oro As
me
l o
ha contado Bozmedi ano, de qui en
reci b t ambi n not i ci as
muy
i nt eresant es
de
l os dems personajes
de est a
hi stori a
Madr i d,
Al i anza d
1980
4
pg
390),
etc
7
-
7/26/2019 La Autobiografa Como Gnero Renovador de La Novela Lazarillo Guzmn Robinson Moll Flanders Marianne y Manon 0
13/39
que Sartre al
cr it icar
Fr
Maur i ac
e
Qui n,
sal vo el msmo Lzaro, pod a
co-
nocer l os pequeos ardi des que
i dea el mozuel o para sustraer
l as
pri meras porci o-
nes de
pan
del arca
del cl r i go de
Maqueda?
Un l ector avi spado - segn
l os
escrpul os
de l a
poca-
pod a pregunt ar de
dnde
proced a l a i nf ormaci n
del
autor y sl o era posi bl e i magi nar un rel ato personal del
protagoni sta, por
l o que
l o ms senci l l o era
hacer
que ste habl ase di rectament e
Pues Lzaro,
como
Ro-
bi nson
o
Mari anne,
son
personaj es
sol i tar i os
no
t i enen escuderos
que
presenci en
sus hazaas Car ecen de t esti gos que
puedan narrarl as
Un narrador omni sci ent e
parecer a
i nveros ml ,
pues
vendr a a destrui r l a total sol edad hasta l a apari ci n
de Vi ernes) de
Robi nson
en
su i s l a
Los
numer osos
hurtos de
Mol l
que quedan
si n cast i go sl o pod an ser conoci dos por e l l a y por Di os
Tambi n
su dobl ez,
su
actuaci n
cal cul ada
sl o el l a l a conoce
En
cuant o a Mari anne sl o e l l a sabe
l a
vani dad
que producen en e l l a sus acci ones aparent ement e
ms generosas,
como
su renunci a
Val vi l l e
l
enterarse de que es
h i j o
de
su
protectora Nadi e
ms que
e l l a puede desvel arnos l a mezcl a de
amor
propi o, vani dad, i nt ers y bondad que
def i nen
l f ondo
de su
carcter
Lo
msmo cabr a deci r de
des
Gri eux, cuya con-
duct a nos
resul tar a
i ncomprensi bl e
e
i naceptabl e
cont ada
por
otro
que
por
l
msmo
Tal vez exi sta una rel aci n entre el
empl eo
del yo a f i nes del xvri y en
el xvi i i
y
l a
apari ci n de f i l sof os
que af i rman que el hombre nada ve
f uera
de
s msmo
aunque l a i dea no era t otal mente
nueva
Mont ai gne part a de un pri nci pi o anl ogo
al
anal i zar
su vi da
y
su
pensament o
y San Agust n
hab a
di cho
que
ni nguno de
l os hombres
puede
l l egar a saber l o que pasa en
l
i nter i or de otro hombr e, si no
l esp r i tu que
est
en
cada
uno de el l os
e
As
l a
novel a autobi ogrf i ca
pudo
sent i rse como
l f orma
ms adecuada para prof undi zar en l a
psi que
humana como
t ambi n
l a
novel a epi stol ar y
narrar l os
conf usos e i nexpresabl es sent i mentos
e
i mpresi ones del hombre Es, si n duda, una de l as razones pri nci pal es
que i mpul sa-
r on
a
Rober t
Chal l es
pr i mero
y
ms
tarde
Mari vaux
y
Prvost
a
uti l izar
esta
f orma
Es caracter sti ca de l a autobi ograf a - sea
real o
f ict ic ia- l
compl ai sance
so e i ncl uso l a autof asci naci n
Pocos narradores
podr an
reci bi r este reproche
con ms razn
que
l
Mari anne de Mari vaux Est a compl acenci a en
l
anl i si s del
yo,
si n
otra f i nal i dad
que
el anl i si s m smo, es si n duda l a gran novedad del autor
y su
contri buci n
a l a
novel a
posteri or
Antes,
el rel ato
autobi ogrf i co - l a
exal -
taci n del yo se j ust i f i caba por su
f i n
di dcti co o el autor se aten a
excl usi vament e
a
l as
acci ones del
personaj e
En
cambi o
en
Mari anne
no
exi ste
preocupaci n por
just i f icar su l ocuaci dad ni su
compl acenci a narci s i sta
`
Mari vaux est muy le jos
del
cl asi ci smo
ms
austero
y
pr i nci pal ment e del pensament o j anseni sta que hab a
denunci ado
el
narci si smo
del
yo
Pascal
er a su
port avoz
l
condenar
el
proyecto
6s
L
e reprocha
muy severamente uti l izar
l a
omni sci enci a
J ean- Paul Sartre,
Cri t i ques
Li tt rai res Si t uat i on I ] , Par s,
Gal l i mard,
1947, pgs 54- 69)
66 J ean Rousset,
L empl oi de l a premre
personne chez
Chasl es
et Mari vaux, en
Cahi ers
de l Ass
I nt
des
tudes f ranj ai ses,
19
[19671,
pgs
. 101-114, pgs 113-114
67
En
real i dad l a i dea de
San
Agust n es
que
no
sl o
no
conocemos
en
profundi dad
a l os
dems,
si no ni si qui er a a nosotros msmos, pues
al
prraf o
ci tado s igue l o si gui ent e
:
hay, no
obst ante, al gunas
cosas en el
hombr e que an
el
msmo espr itu que
l e
ani ma
no
l as sabe
cabal y
perf ectamente
Conf esi ones, trad
por el
P
Fr
Eugeni o Cebal l os,
presentaci n
por
I smael Qui l es, Madr i d,
Espasa- Cal pe, Austral ,
1973
7
X,
V,
pg
203)
No
es, pues,
afortunada
l a
i nt erpretaci n
que
de sus i deas
hace
J
Rousset
l oc
ci t
pg
104)
m
Coi raul t,
l oc
ci t . pg
950
69
El mot i vo de
escri bi r para di vert i r a
su
amga, desti nat ari a
de
sus cartas,
sl o
aparece
al
i n i c i o
de l a parte
VI
y en el
i nteri or
de l a parte VI I
ed
ci t
pgs
269 y
345)
175
-
7/26/2019 La Autobiografa Como Gnero Renovador de La Novela Lazarillo Guzmn Robinson Moll Flanders Marianne y Manon 0
14/39
de Montai gne:
i l parl ai t
trop
de
soi -di r- , o
bi en
Le sot
proj et
qu i l
a
de se
pei ndre et
cel a non
pas en
passant
et
contae
ses maxi mes,
comme
i l arr i ve
tout l e
monde
de
f a i l l i r , mai s
par
ses
propres
maxi mes
et par un
dessei n
premer
et
pr i nci pal Car de
dire
des sot t i ses par hasard
et
par
f ai bl esse
c est
un
mal
ordi nai re, mai s
d en di re par
dessei n c est
ce qui
n est
pas supportabl e et
d en
di re
de
telles