l' espai urbà. procés d'urbanització i creixement de les ciutats

L’ ESPAI URBÀ

Geografia d’ Espanya

Empar Gallego. Professora d’Història i Geografia

https://.iacare.blogspot.com.es

L’espai urbà

- Esquema

- El procés d’urbanització

- Les etapes del creixement de les ciutats

- L’estructura urbana actual

Geografia d’Espanya

EL PROCÉS D’ URBANITZACIÓ S.XX EN ESPANYA

INDUSTRIALITZACIÓ

DESENVOLUPAMENTDEL TURISME,

SERVEIS

POLÍTIQUESDE LOCALITZACIÓDE LA INDÚSTRIA

ETAPES HISTÒRIQUES DEL CREIXEMENTDE LES CIUTATS

ETAPA PREINDUSTRIAL

ETAPA INDUSTRIAL

ETAPA POSTINDUSTRIAL

L’ESTRUCTURA URBANA ACTUAL

Geografia d’Espanya. L’espai urbà. Esquema

1. El procés d’urbanització -L’evolució de la població rural i urbana al segle

XX

-La distribució espacial de les principals zones urbanes

-Els factors del procés d’ urbanització al segleXX

Geografia d’Espanya. L’espai urbà. Procés d’urbanització


Evolució població rural i urbana

Evolució població rural i urbana

kalipedia

A Espanya, la població urbana comença a ser superior a la rural en la segona meitat del segle XX

A l’inici del segle XXI, el 78 % de la població espanyola viu en les ciutats. Però, dels 8.109 municipis, tan sols 681 superen els 10.000 habitants, és a dir, poc més del 8% poden ser considerades com ciutats.


ACTIVITAT: representa gràficament la informació dels anys 1900 i 1991. Quins canvis s’han produit?

Porcentaje de población residente en municipios de

Menos de 10.000 hab

De 10.000 a 20.000 hab.

De 20.000 a 100.000 hab

Más de 100.000 hab

1900 67,9 10,7 12,4 9,0

1930 57,3 12,0 15,7 15,0

1950 48,3 9,8 17,9 24,0

1970 33,9 10,8 18,6 36,7

1991 25,0 10,7 22,2 42,1

1900

1991


Àrees urbanes en 1900

Àrees urbanes en 2008

Geografia d’Espanya. L’espai urbà. La distribució espacial de les àrees urbanes

La distribució de les principals àrees urbanes

La desigual distribució espacial de les ciutats


Font:http://www.all-rankings.com/social-science-sociology-and-demography/r-aceab2ed3c/las-30-ciudades-mas-grandes-de-espana-por-numero-de-habitantes-2008


Les ciutats més poblades en 2006

• Procés que ha produït un creixement del número i tamany de les ciutats. En Espanya, a partir de la dècada de 1960, les ciutats s’han consolidat com nuclis bàsics de poblament, amb una forta concentració de població. Aquest procés està relacionat amb l’arrancada industrial i la terciarització econòmica, i amb l’èxode rural. Així, a principi de segle la població que vivia en les ciutats era tan sols el 32% del total, el 1950 augmentava el 52%, i actualment més del 78% de la població és urbana

Procés d’urbanització: el concepte

Geografia d’Espanya. L’espai urbà. Factors del procés d’urbanització al segle XX

A mesura que una societat va desenvolupant-se, disminueix progressivamente la proporció de treballadors actius del sector primari (agricultura, ramaderia i pesca) en benefici del sector secundari (indústria i construcció) i terciari (serveis)…

La dinàmica dels sectors econòmics marca dues fases clarament diferenciades. En la primera, es dona un transvasament de població activa de la agricultura a la indústria i, en la segona fase, disminueix de manera progresiva el sector secundari degut, entre altres causes, a la automatització dels procesos industrials; per això s’incrementa de manera significativa el sector terciari.


… de manera que un factor important de la urbanització està relacionat amb la industrialització, el desenvolupament del turisme, serveis, les polítiques de localització de la indústria… són procesos interrelacionats.


“Polos de desarrollo” Política industrial franquista dels anys 60

Eixos de desenvolupament econòmic en l’actualitat. També s’indiquen les zones en decliu (afectades per la crisi de finals dels 70 i la consegüent reconversió industrial)

Les polítiques de localització industrial també han contribuit a la desigual distribució espacial de les grans ciutats


2. Les etapes del creixement de les ciutats

• L’etapa preindustrial Edat Moderna, segles XVII, XVIII i

principi del XIX La ciutat moderna. Es remodela.Places Majors. Ornamentacions.Nous edificis…

Edat medievalCarrers irregulars i estrets, formaciódels barris gremials. És la morfologia delsnuclis antics (intramurs)

Geografia d’Espanya. L’espai urbà. Etapes històriques del creixement de les ciutats

Traçat de les tres muralles de València: la romana, l’àrab i la cristiana

Font: http://unvistazoavalencia.blogspot.com.es/2011/03/murallas-de-valencia.html


• L’etapa preindustrial

Plànol de València de Vicent Toscà, l’únic del segle XVIII (1709)

Torres de Quart. És una de les portes d’entrada a València que formaven part de la muralla.

Fotografia de principi de segle XX. Observeu les cases amb teulada en primer pla.

Els barris del casc antic de València.



Plaça Major, Madrid

Construïda a principi de segle XVII





Edifici de la Duana de València, construida en la segona meitat del segle XVIII per ordre de Carles IIII. Posteriorment convertida en la Fàbrica de Tabacs i després en Palau de Justicia

La Plaça de Bous, València. (1860). En primer pla s’observa encara la muralla medieval, que comença a enderrocar-se en 1865

• La ciutat industrial (I)

Segona meitat del s.XIX i primer terç del segle XXLes principals transformacions de les ciutats espanyoles han estat en els dos darrers segles, al compàs del desenvolupament econòmic. En la segona meitat de segle XIX es produiex una important industrialització a Espanya i el creixement de les ciutats. Les muralles medievals seran enderrocades en la majoria de ciutats.

Projectes urbanístics (els eixamples), paradigmes de la ciutat burgesa. Modernisme. Infraestructures.


La ciutat creix en els nous espais guanyats en extramurs, una vegada enderrocades les muralles

L’ eixample

Grans vies

Gran Via Marqués del Túria, anys 20

Edificació en altura


Barris obrers


L’ eixample

Barcelona





L’ eixample

Barcelona. Maqueta

Font: CCBC. Exposició del projecte Cerdà.


Mercat Central

Edificis d’estil modernista als eixamples, principi del segle XX

Estació del Nord


Edificacions civils

Geografia d’Espanya. L’espai urbà. Etapes històriques de creixement de les ciutats

Edifici modernista, carrer La Pau


Geografia d’Espanya. L’espai urbà. Etapes històriques de creixement de les ciutats


La Glorieta, València, principi segle XX

alguns barris del centre es proletaritzen.


S’obren grans espais públics

Plaça d’Emilio Castelar, anys 30 (actual Plaça de l’Ajuntament)

tranvies, anys cinquanta


Segona meitat del segle XXRàpid creixement urbà per augment demogràfic, la indústria i serveis

• La ciutat industrial (II)

Boom immobiliari, especulacióabsència de planificació i previsió

gran abisme entre la ciutat projectada i la ciutat real


La crisi econòmica internacional de finals dels setanta frenà l’impuls urbanístic

Benidorm, anys 50…. i 2008.

Exemple de densificació urbanística pel turisme



La ciutat a finals del S. XIX

Expansió urbana fins 1950

Expansió urbana entre 1950-1978

Plànol de València en 2005



Geografia d’Espanya. L’espai urbà. Etapes del creixement de les ciutats. La ciutat actual

• L’etapa postindustrial. La ciutat actual

En les ciutats actuals predominen les

activitats relacionades amb el sector terciari

a partir dels vuitanta: creixement per expansió de baixa densitat

gran expansió: aglomeracions urbanes,

conurbacions

ÉS LA CIUTAT DIFUSA


Boom immobiliari, darrera dècada del segle XX i primera del XXI




Boom immobiliari, darrera dècada del segle XX i primera del XXI

especulació

extensió, dispersió, especialitzacióEn l’ actualitat, la tendència és la desconcentració de la població i de l’ actividad econòmica urbana cap a les perifèries. Açò genera la creixent extensió de la ciutat pel territori (ciutat difusa), que es manifesta en:

- sorgimient d’ àreas periurbanes o suburbanes que envolten una gran ciutat, de límits imprecisos entre el camp i la ciutat. - constitució de diversos tipus d’ aglomeracions urbanes (conurbacions, megalópolis...).



Mapa de la contaminació lumínica ens permet visualitzar les zones periurbanes



extensió, dispersió, especialització

En les zones periurbanes es barregen els usos industrials (polígons), residencials (vivendes), serveis (centres comercials) i agropecuaris (cultius…) S’organitzen al voltant de vies de comunicació.

3. L’estructura urbana actual

Els diferents usos del sòl permeten delimitar vàrios sectors de la ciutat, la distribució espacial dels quals

configura una determinada estructura urbana

Geografia d’Espanya. L’espai urbà. Estructura urbana actual

- El centre de les ciutats. City o CBDÀrea central d’una ciutat, on es concentren les activitats

financeres i administratives, comerços.Convivint amb el centre històric

contrast urbanístic

vivendes humils i apartaments de luxe

vida dïurnacert despoblament


- Els barris obrers. Ciutats dormitoris. Degradació i massificació.


- La perifèria: urbanitzacions residencials, blocs de poca alçada…



… i en altura

- La perifèria: zones industrials, parcs tecnològics


- Zones periurbanes i rururbanes: grans àrees comercials i d’oci, activitat econòmica en zones rurals. És l’avanç de la ciutat sobre el medi rural

Diversos usos tradicionalment urbans se situen sobre sòl rural

Projecte de Nou Mil.leni, que suposarà la requalificació de 1.500.000 de metres quadrats d’horta per a la construcció de 11.500 vivendes que duplicarà la població de Catarroja (València). Actualment paralitzat per la crisi


l' espai urbà. procés d'urbanització i creixement de les ciutats

Education