L’ ANTIGA GRÈCIA - blocs.xtec. ?· L'Antiga Grècia o Grècia Clàssica és el període de la història…

Download L’ ANTIGA GRÈCIA - blocs.xtec. ?· L'Antiga Grècia o Grècia Clàssica és el període de la història…

Post on 27-Sep-2018

212 views

Category:

Documents

0 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

<ul><li><p>L ANTIGA GRCIA </p><p>FONT: VIQUIPDIA </p></li><li><p>L'Antiga Grcia o Grcia Clssica s el perode de la histria de Grcia, que abasta gaireb un millenni, fins a la mort d'Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el comenament del perode hellenstic subsegent. L'Antiga Grcia s considerada pels historiadors com el fonament de la cultura occidental. La cultura grega va tenir una poderosa influncia en l'imperi Rom, el qual en portaria la seva versi a diverses parts d'Europa. La cultura grega s la base de la cultura occidental, sobre la qual ha influt i continua influint, fins i tot en la llengua, la poltica, els sistemes educatius, lafilosofia, la cincia, l'art i l'arquitectura del mn modern, estimulant el Renaixement de l'Europa Occidental i durant els ressorgiments neoclssics dels segles XVIII i XIX a Europa i a Amrica. </p><p>L'Antiga Grcia s un terme utilitzat per referir-se al mn de parla grega de l'antiguitat. Es </p><p>refereix no noms a la pennsula geogrfica de la Grciamoderna, sin tamb a totes les rees </p><p>de la cultura grega que foren colonitzades pels grecs: </p><p> Xipre, Creta i les illes de la mar Egea, la costa occidental d'Anatlia (anomenada Jnia) la costa sud de la Mar Negra (anomenada Pont Eux) Siclia i el sud d'Itlia (regi coneguda com la Magna Grcia), a ms de diversos assentaments i colnies dels actuals estats d'Albnia, Bulgria, Egipte, les Illes Balears, la costa mediterrnia de l'actual Frana, Lbia, La costa mediterrnia de la Pennsula Ibrica Ucrana (la pennsula de Crimea) i l'Imperi Persa d'aleshores, desprs de les conquestes d'Alexandre el Gran. </p><p>Aix doncs la historiografia divideix la Histria de l'Antiga Grcia en els segents perodes: </p><p> Perode arcaic: des de la fundaci dels primers estats grecs. Al principi hi ha l'edat heroica que coneixem per la mitologia grega, desprs un perode del qual en sabem </p><p>molt poc i finalment l'poca prpiament histrica. </p><p> L'poca arcaica va del segle VII aC al segle VI aC. L'poca arcaica es caracteritza per l'aparici de ciutats-estats o polis. </p><p> Perode clssic: des de les Guerres Mdiques. Hi destaquen les Guerres Mdiques, la Guerra del Pelopons i les Guerres Macedniques (dirigides primer per Filip II de </p><p>Macednia i desprs pel seu fill Alexandre el Gran). </p><p> Perode hellenstic: des de la mort d'Alexandre el Gran fins a la conquesta de Grcia per part de Roma. </p><p>L ART DE LANTIGA GRCIA </p></li><li><p>L'art de l'antiga Grcia s l'estil elaborat pels antics artistes grecs, caracteritzat per la recerca </p><p>de la bellesa ideal, recreant el mn ideal del model platnic, o mitjanant la imitaci de </p><p>la natura en el sentit de la mimesi aristotlica. </p><p>La cultura desenvolupada pels antics grecs estableix els fonaments de la cultura occidental. </p><p>D'ella van sorgir els conceptes i principis de l'art, la filosofia i el saber posterior. L'art grec </p><p>s'inicia de manera autnoma al final de la civilitzaci micnica, prop del 1100 aC.[1] </p><p>Els historiadors d'art defineixen en general l'art grec antic com l'art produt a la regi </p><p>de llengua grega entre el segle X aC i el segle I dC i n'exclouen, en general, l'art de </p><p>les civilitzacions minoica i micnica, que existia entre el segle XV aC i el segle XII aC; encara que </p><p>s'hagi tractat de cultures que parlaven el grec, no existeix continutat o n'existeix molt </p><p>poca entre l'art d'aquestes civilitzacions i l'art grec posterior. En lloc de les representacions </p><p>vegetals naturalistes de l'poca micnica apareixen els dissenys amb lnies geomtriques i </p><p>noms ms tard es torna a la representaci d'animals i persones amb formes esquemtiques. </p><p>Es va passar per diversos perodes, copiant-se d'anteriors civilitzacions </p><p>d'Egipte i Mesopotmia per sempre amb creacions noves.[2] </p><p>L'Acrpoli d'Atenes s l'acrpoli grega ms important. Una gran part dels edificis </p><p>arquitectnics de qu consta es van edificar durant l'poca de Pricles (499-429 aC).[3] </p><p>Els pintors i els escultors grecs van adquirir la seva tcnica per l'aprenentatge, sovint iniciats </p><p>pel seu pare i protegits per rics mecenes. Encara que alguns es van tornar coneguts i admirats, </p><p>no tenien el mateix estatut social que els poetes o els dramaturgs de la mateixa poca. Noms </p><p>des del perode hellenstic, desprs del 320 aC, va ser quan els artistes van comenar a ser </p><p>reconeguts com una categoria social de ple dret.[4] </p><p>Detall de l'Auriga de Delfos, escultura de bronze c. 474 aC </p><p>L'arquitectura de l'antiga Grcia va fixar les bases de l'arquitectura del mn occidental durant </p><p>segles. A grans trets, l'art grec represent una sntesi transformadora, innovadora dels corrents </p></li><li><p>artstics de la cultura egpcia, del prxim orient i de l'Egeu. Es tracta d'una cultura </p><p>antropocntrica que es preocupa per la creaci d'un art a la mida de l'home ("l'home es la </p><p>mesura de totes les coses". Protgores). </p><p>La sto d'tal restaurada, Atenes. </p><p>L'arquitectura grega mostra molt poc inters per l'espai interior. Els edificis ms importants, </p><p>els temples, es caracteritzen per la seva gran simplicitat amb noms una sala allargada i </p><p>un prtic. Aquesta senzillesa es veu tamb reflectida en la seva estructura que ser </p><p>arquitravada sobre columnes. </p><p>Els grecs donen un tractament harmnic a tots els seus edificis basat amb la repetici </p><p>sistemtica d'uns elements: la columna i l'entaulament. La forma i disposici d'aquests </p><p>elements presenta un repertori limitat de variants que sn els anomenats ordres </p><p>arquitectnics. Aix, doncs, ordre s el conjunt de columna (element sustentador) i </p><p>superestructura (element sostingut). Els ordres es diferencien entre ells per la forma de la </p><p>columna i el seu capitell, per la disposici de les parts de l'entaulament i les proporcions entre </p><p>les mides de tots els elements. </p><p>Escultura grega L'escultura grega s una manifestaci artstica que reflecteix els ideals de la civilitzaci grega: </p><p>importncia de l'home com a centre de l'univers i recerca d'un ideal de bellesa basat en l'equilibri i </p><p>la proporci. El tema central s la figura humana. Es busca un model de bellesa, el cnon, les </p><p>proporcions perfectes. La figura en l'escultura clssica grega s una referncia a la condici o el </p><p>paper de la persona representada. Els atletes, sacerdotesses i dus poden ser identificats per les </p><p>seves vestimentes i aformaments o per la falta dels mateixos. Posteriorment, nus en l'escultura i la </p><p>pintura han representat una forma d'ideal, ja es tracti d'innocncia, l'obertura o la puresa. Els </p><p>materials ms utilitzats sn el marbre policromat, el bronze i les criselefantines (esttues d'or i </p><p>d'ivori). </p><p>L'escultura de l'antiga Grcia posteriorment va marcar les caracterstiques singulars de la tradici </p><p>europea clssica: </p><p> Creaci de figures humanes, amb homes de cos atltic i nus femenins. </p></li><li><p> Creaci de busts on es mostraven signes de l'edat i del carcter. </p><p>Cermica grega </p><p>Lutrfor atenenc de cap al 680 aC </p><p>La cermica grega s el conjunt de recipients i altres objectes de cermica que es van fer a l'antiga </p><p>Grcia, que van rebre diferents tipus de decoraci pintada i que, en ser un material que resisteix el </p><p>pas del temps, forneix una gran quantitat de material i informaci al registre arqueolgic. </p><p>Literatura grega antiga Poesia pica </p><p>Les primeres obres destacables, que seran el model de tota la literatura grega posterior, sn els dos poemes pics d'Homer, La Ilada i l'Odissea. En ells es narren episodis de la Guerra de </p><p>Troiai la tornada dels herois a casa, usant part dels mites de l'poca arcaics i forjant eptets i </p><p>frmules que esdevindran clssics. D'una poca similar s Hesode, que tamb barreja pica i </p><p>mitologia, per amb una presncia ms clara de l'autor. </p></li><li><p> Bust d'Homer </p><p>Poesia lrica </p><p>L'elegia s el primer gnere del qual es conserven obres, com les d'Arquloc de Paros, que </p><p>canta a la seva ptria destruda per la guerra. Dins el perode preclssic va florir l'oda com a </p><p>can amorosa, que va dotar a la lrica de l'intimisme que l'acompanyaria en segles posteriors. </p><p>Els autors ms destacats sn Safo, Anacreont o Alceu de Mitilene. </p><p>Anacreont </p><p>A la Grcia Antiga part de la poesia estava destinada a ser cantada en cor a festivals i </p><p>concursos, com els versos de Pndar, que lloava els vencedors als Jocs Olmpics inserint </p><p>descripcions sobre llinatges, ptries i pregries als dus. </p><p>Ja al perode hellenstic, Callmac va compondre himnes als dus on els retrata com a gaireb </p><p>humans, lluny de la solemnitat i la mgia homriques. Aquest model va inspirar les </p><p>representacions artstiques posteriors, plenes d'escenes domstiques.[2] Teofrast, per la seva </p><p>banda, va ser el principal poeta pastoral. </p><p>Poesia dramtica </p><p>A Grcia van sorgir els dos grans gneres teatrals: la tragdia i la comdia. La primera tractava </p><p>de temes nobles i passions complexes, mentre que la segona tenia un final feli, un to ms </p><p>lleuger i predominaven els embolics de trama amorosa. Els trgics ms destacats componien </p><p>cicles de rerefons mtic i llegendari: squil, Sfocles iEurpides. El comedigraf de ms xit va </p><p>ser Aristfanes i a la segona poca (l'anomenada comdia nova), Menandre. </p><p>Prosa </p><p>Dins la prosa, composta per ser llegida, el gnere per excellncia va ser la histria, </p><p>amb Herdot i Tucdides, que se centren en el perode de conflicte entre Grcia i Prsia. El </p><p>primer s ms imparcial i t una vocaci etnogrfica, mentre que el segon dna ms </p><p>importncia als discursos i als personatges. </p><p>La faula va ser un gnere breu que buscava l'allionament moral a travs de narracions on els </p><p>protagonistes sovint eren animals. El principal impulsor va ser Isop, el model del qual va triomfar a Europa durant l'Edat Mitjana (amb els exempla) i a les faules neoclssiques. </p><p>L'oratria va lligar-se a la democrcia atenenca, on els discursos poltics servien per persuadir </p><p>els partidaris i ridiculitzar els adversaris. L'orador ms brillant fou Demstenes de Penia, que </p><p>amb la seva passi va fer carrera malgrat les seves dificultats inicials. </p></li><li><p>Demstenes, en una pintura de Jean Lecomte du Nou </p><p>Per la influncia que va tenir posteriorment cal destacar l'obra de Teofrast, qui va descriure </p><p>breument, com apunts entre narratius i enciclopdics, els carcters ms usuals de la literatura. </p><p>Els seus arquetips es poden rastrejar als personatges de drames i novelles de tota Europa. </p><p>La filosofia tamb t un carcter literari, com els dilegs de Plat, els mites que usa per explicar </p><p>el seu missatge o els tractats d'Aristtil, precedents de l'assaig modern. Aquests dos pensadors </p><p>marquen dos pols oposats, idealisme i realisme, que perduraran en la tradici occidental. </p><p>Llengua </p><p>El grec antic s el grec que es parlava a la Grcia Antiga i a les seves colnies (segles 11 </p><p>aC a 3 aC). s l'antecessor del grec hellenstic o grec koin (segles 3 aC a 3 dC). </p><p>El grec pertany a la gran famlia de llenges derivades d'una llengua avantpassada </p><p>comuna coneguda com a indoeuropeu. </p><p>La llengua grega de l'antiguitat es parlava no noms a l'Antiga Grcia peninsular, sin tamb a les colnies, cosa que va donar lloc als distints dialectes que en coneixem. </p><p>La llengua grega tal com la coneixem actualment t el seu origen en aquesta poca, </p><p>encara que ha sofert grans transformacions en els seus ms de tres mil anys d'histria, des </p><p>del grec micnicde l'edat del bronze fins al grec demtic contemporani, passant pel grec </p><p>hellenstic i pel grec bizant. </p><p>Societat </p><p>Les caracterstiques niques de la divisi social de l'Antiga Grcia eren la divisi entre l'home </p><p>lliure i l'esclau, els papers diferenciats de l'home i la dona, la importncia de la religi, i la poca </p><p>importncia del naixement per a basar l'estatus social. La forma de vida dels atenesos era </p><p>comuna a tot el mn grec, a diferncia del sistema espart. </p><p>Estructura social[modifica | modifica la font] </p><p>Noms els homes lliures podien ser ciutadans i rebre la protecci completa de la llei a </p><p>qualsevol ciutat-estat. A la majoria de les ciutats estats, a diferncia de Roma, la prominncia </p><p>social no conferia cap dret especial. Per exemple, nixer en una famlia en particular no portava </p><p>cap privilegi especial. De vegades, eren les unitats familiars les que controlaven les funcions </p><p>religioses pbliques, per, aix no els donava poder de govern. A Atenes la poblaci es dividia </p><p>en quatre classes socials basades en llur riquesa; les persones podien canviar de classe social </p><p>si tenien ms diners. A Esparta, tots els ciutadans rebien el ttol "d'igual" si acabaven llur </p><p>educaci. No obstant aix, els reis espartans, caps militars i religiosos, provenien noms de </p><p>dues famlies. </p></li><li><p>Els esclaus no tenien cap poder ni estatus social. Tenien el dret de tenir una famlia i comprar </p><p>propietats, per, no tenien cap dret poltic. El 600 aC el concepte d'esclavatge va incloure el </p><p>concepte de propietat; s a dir, els esclaus podien ser venuts i comprats. Al segle V aC, un ter </p><p>de la poblaci d'algunes ciutats-estat eren esclaus. </p><p>La majoria de les famlies tenien esclaus com a servents o agricultors, fins i tot les famlies </p><p>pobres en tenien un o dos. Els amos no podien copejar ni matar els seus esclaus. Els amos </p><p>sovint els prometien la llibertat per fer que treballessin ms. A diferncia de Roma, els esclaus </p><p>que eren alliberats no podien ser ciutadans sin que es mesclaven amb la poblaci </p><p>d'estrangers. </p><p>Les ciutats-estats podien tenir esclaus pblics, amb ms independncia que no pas els esclaus </p><p>particulars. A Atenes, els esclaus pblics s'encarregaven de buscar monedes falses, i els </p><p>esclaus dels temples eren els servent de les detats. </p><p>Educaci </p><p>Gimns de Pompeia </p><p>Per a estar preparats pel servei militar, els homes practicaven l'exercici fsic tots els dies. </p><p>Totes les ciutats-estats tenien, almenys, un gimns, un edifici per a practicar l'exercici fsic, </p><p>una pista per crrer, banys pblics, una sala de lectura i un parc. A la majoria de les ciutats </p><p>(tret d'Esparta) els gimnasos eren exclusius per als homes, i els exercicis, els practicaven </p><p>sense roba. Els festivals eren un esdeveniment d'entreteniment i cultura. Els dus eren </p><p>honrats amb msica, teatre i poesia. Els atenesos deien tenir una festivitat cada dos dies. </p><p>Els esdeveniments panhellnics es realitzaven aOlmpia, Delfi, Nema i stmia. </p><p>Per a la majoria dels grecs d'aleshores l'educaci era privada, tret d'Esparta. (No obstant </p><p>aix, durant el perode hellenstic algunes ciutats-estat van establir escoles pbliques). </p><p>Noms les famlies riques podien pagar un mestre. Els nens aprenien a llegir, a escriure i a </p><p>memoritzar les obres literries. Tamb aprenien a cantar i a tocar un instrument musical; </p><p>tamb eren entrenats com a atletes i soldats. No estudiaven per a aconseguir una feina, </p><p>sin per a ser ciutadans eficaos. Les nenes tamb aprenien a llegir, escriure i a realitzar </p><p>operacions aritmtiques simples, per a administrar llurs llars. Desprs de la infantesa, per, </p><p>ja no rebien educaci. </p><p>Un petit nombre de nens continuaven amb llur educaci desprs de la infantesa. En </p><p>l'adolescncia estudiaven filosofia com a guia moral i la retrica per a fer discursos </p><p>persuasius en les corts de l'assemblea pblica. Durant el perode clssic, aquest tipus </p><p>d'entrenament era indispensable per a tots els joves. Un element important de l'educaci </p><p>dels adolescents era la relaci amorosa que mantenien amb un home major, llur mentor. </p><p>L'adolescent aprenia del mentor, observant les seves activ...</p></li></ul>