Kant i la Il·lustració

Download Kant i la Il·lustració

Post on 02-Nov-2015

12 views

Category:

Documents

0 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Comentaris i anotacions sobre el "prleg a la segona edici" de la "CRTICA DE LA RA PURA"

TRANSCRIPT

  • JOSEP ANTONI BERMDEZ ROSES.

    KANT

    I LA ILLUSTRACI.

    COMENTARIS I ANOTACIONS SOBRE EL

    Prleg a la segona edici de la CRTICA DE LA RA PURA".

  • Josep Antoni Bermdez i Roses

    Material elaborat per a s de les seues classes.

    Edici mar de 2014

    Aquesta obra est subjecta a una llicncia de

    Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons

  • INDEX

    1.- CONTEXT HISTRIC. ........................................................................................ 5

    1.-1 El context cientfic. .................................................................................................................. 5

    1.-2 El context scio-poltic. ........................................................................................................... 6

    2.- LA ILLUSTRACI: UN CANVI DE MENTALITAT. .................................... 7

    2.-1 Per qu illustraci?. ............................................................................................................... 7

    2.-2 La nova relaci passat-present-futur: ledat moderna. ...................................................... 10

    3.- LARTICLE SOBRE LA ILLUSTRACI. ..................................................... 11

    3.-1 La illustraci com a majoria dedat. ............................................................................... 11

    3.-2 poca dillustraci, que no illustrada. .............................................................................. 12

    4.- KANT I LA SEU OBRA. ..................................................................................... 13

    4.-1 Les etapes de lobra de Kant. ............................................................................................... 13

    4.-2 La Ra com a centre de la seua reflexi. ............................................................................. 14

    5.- QU PODEM CONIXER? ............................................................................... 17

    5.-1 El descrdit de la filosofia. .................................................................................................... 17

    5.-2 La metafsica com a problema. ............................................................................................. 18

    5.-3 Un examen a la situaci de les cincies. ............................................................................... 20

    6.- DISTINCI A PRIORI - A POSTERIORI. ........................................................ 21

    6.-1 Tipus de judicis segons la seua relaci amb lexperincia: a priori i a posteriori. .......... 21

    6.-2 El judicis a priori: independncia lgica, que no temporal de lexperincia. ................... 23

    6.-3 Caracterstiques dels judicis a priori. .................................................................................. 26

    7.- COM S POSSIBLE EL CONEIXEMENT? .................................................... 26

    7.-1 Els judicis a priori com a base del coneixement: el cas de la matemtica i la fsica. ........ 26

    7.-1.1 Les facultats cognoscitives en Kant. ................................................................................... 29

    8.- EL PROBLEMA A LA METAFSICA .............................................................. 34

    8.-1 Per qu la metafsica s diferent? ......................................................................................... 34

    8.-2 El gir copernic: la soluci per a la metafsica. ................................................................... 35

    8.-3 La distinci FENOMEN-NOMEN. ................................................................................... 38

    8.-4 L'nic coneixement possible s de fenmens. (Problema per a la metafsica). ................. 39

    9.- LA METAFSICA PER A KANT. ...................................................................... 40

    9.-1 La metafsica com a crtica de la ra. .................................................................................. 40

    9.-2 La utilitat de la metafsica: de la ra especulativa a la prctica. ....................................... 41

    9.-3 La tasca crtica front al dogmatisme. .................................................................................. 46

    9.-4 La crtica com arquitectnica. .............................................................................................. 47

    10.- LESTUDI DE LA INTRODUCCI. ............................................................. 50

    10.-1 La distinci sinttic-analtic: una nova forma de classificar els judicis. ........................... 50

    10.-2 Un pas ms: judicis SINTTICS a priori per a les cincies. .............................................. 51

    11.- CONCLUSIONS DEL PRLEG I LA INTRODUCCI. ........................... 55

    12.- PREGUNTES SOBRE ELS TEXTOS DE KANT. ....................................... 59

    13.- BIBLIOGRAFIA. ............................................................................................. 67

  • KANT I LA ILLUSTRACI. Pg. 5

    KANT I LA ILLUSTRACI.

    1.- CONTEXT HISTRIC.

    Kant (1724-1804) comena a desenvolupar la part ms important de la seua

    filosofia als darrers anys de la seua vida - a partir de 1781, quan ja tenia cinquanta-set

    anys -, s a dir, a les darreries del segle XVIII. Aquest segle, que ha estat batejat com el

    Segle de les Llums, s principalment important per a la nostra histria, per haver-se

    produt a Europa - Frana, Anglaterra i Alemanya principalment - un moviment

    intellectual (cultural, cientfic, poltic, social, filosfic...) sense precedents: la

    Illustraci. 1 La Illustraci, per, no s un fet histric que aparega de sobte, sin que

    com s natural t una srie de precedents que li van preparant el cam, tal com pot ser

    el Renaixement (S. XV), la Reforma Luterana (S: XVI), i el triomf del racionalisme

    (Descartes, S. XVII).

    Aix doncs, caldria que abans daprofundir en les disquisicions filosfiques de

    Kant conegurem una mica ms quin s el context on es desenvolupa la seua filosofia, i

    quins sn aquells fets ms rellevants que ens poden a ajudar a entendre la seua obra i el

    seu pensament.

    1.-1 El context cientfic.

    Pel que fa a la vessant cientfica, o del coneixement de la naturalesa, en aquesta

    poca es dna un gran desenvolupament del coneixement matemtic de la naturalesa i es

    produeix una gran eclosi de la cincia natural. s per aix que aquest segle XVIII s

    considerat com a decisiu en les cincies, ja que s el segle on apareix la teoria de la

    gravetat de Newton, que significa, a ms dun gran descobriment, la confirmaci

    definitiva del la inducci i de lobservaci com a la base de la cincia, cincia que

    notes 1 s enganys parlar en general de la Illustraci com si aquesta fos un moviment organitzat i

    unitari; tot el contrari, aquest corrent de pensament, per qualificar-la dalguna forma, va tenir les seues caracterstiques diferents i diferenciades depenent del pas a que ens referim; aix doncs, caldria parlar

    duna illustraci anglesa, duna illustraci francesa i duna illustraci alemanya. No obstant, pel que a nosaltres respecta, i en especial en all que expliquem sobre la Illustraci a lapartat LA ILLUSTRACI: UN CANVI DE MENTALITAT., anem a considerar-la com un moviment unitari, ja que les caracterstiques que

    nosaltres anem a destacar, en tant que sn els punts ms bsics i comuns de la Illustraci, sn compartides

    per les diferents illustracions nacionals. Una visi una mica ms extensa de les caracterstiques i peculiaritats

    del segle XVIII i la Illustraci ens ho pot proporcionar la lectura, per exemple, de lentrada Ilustracin en CORTS MORAT: Jordi | MARTNEZ RIU, Antoni: Diccionario de filosofa en CD-ROM. Barcelona: Empresa

    Editorial Herder S.A (endavant citat com Diccionario de filosofa en CD-ROM- Herder), i la del text de CASSIRER, les pgines de lapartat La forma de pensamiento de la poca de la Ilustracin del llibre La

    filosofa de la Ilustracin. Mxico: FCE , Serie Breviarios.

    (Dara endavant, la cita de la bibliografia, una vegada feta la primera, es realitzar si no sindica altra cosa citant sols el cognom de lautor i la pgina esmentada; a la pgina 67 es troba tota la relaci bibliogrfica).

  • JOSEP A. BERMDEZ ROSES

    KANT I LA ILLUSTRACI. Pg. 6

    necessita tamb dun mtode hipottico-deductiu com a mtode propi de raonament.

    El mtode esdev doncs factor determinant a lhora de lavan cientfic, en basar-se en

    una observaci directa i detallada del fenomen, i sobretot aquest s la mostra del gran

    xit de laplicaci de les matemtiques a lestudi de lunivers.

    En aquest segle fa per tant aparici una nova forma de coneixement, ja totalment

    separada de lespeculaci filosfica, i que comenava a donar grans resultats. En

    definitiva, en la cincia es produeix una sntesi dels aspectes ms rellevants de les dues

    concepcions anteriors filosfiques: lempirisme i el racionalisme. (De fet, lintent de

    Kant ser fer el mateix en lmbit de la filosofia). Aquestes dues concepcions, que

    havien estat en pugna entre elles al segle passat com a concepcions oposades del fet

    epistemolgic, no obstant, tenien una mateixa base que a partir del triomf d'aquest

    mtode hipottico-deductiu queda ratificada: les dues, volien doncs, demostrar i

    fonamentar la possibilitat d'un coneixement de la natura que partia i s'originava

    exclusivament en les facultats humanes (b les sensibles o les intelligibles). I s que de

    cap manera aquest coneixement depenia, com en els temps anteriors de la Revelaci, de

    la intervenci divina, del dogma, de les Sagrades Escriptures. Lxit doncs de la teoria

    de Newton representa en definitiva lxit de la ra humana com a facultat

    capacitada per a conixer i explicar la naturalesa.

    1.-2 El context scio-poltic.

    Per un altra part, en aquesta poca tamb es viu amb entusiasme i efervescncia

    els esdeveniments poltico-socials. Es viu i es veu a la Illustraci com un canvi didees

    que promet encara ms avanos, ms novetats. Tots els principis que regien abans sn

    qestionats i revisats. Pensem, per exemple, que en aquest segle es produeix la

    REVOLUCI FRANCESA, amb lenderrocament de l'Antic Rgim (lAncien Regim),

    s a dir la Monarquia Absoluta, que significa un canvi radical en la forma dentendre la poltica i la societat en general. La Revoluci Francesa podrem entendre-la com a

    lesdeveniment histric principal de la Illustraci, i en ella es dna un canvi important

    en el pensament poltic i social de lpoca: s passa de concebre a lindividu dintre de la

    societat com un sbdit s a dir com aquell que est a les ordres dun poder superior a

    sser ciutad aquell que t uns drets i deures amb igualtats de condicions amb

    tothom. En altres paraules, fa aparici al camp del pensament poltic i social la nova

    concepci del fet que s al poble on rau la sobirania.2

    A partir dac es comena per tant a concebre a lindividu, a lhome, com

    lagent, com el constructor duna societat basada en principis racionals (justcia,

    igualtat, llibertat...); es creu per tant que la persona pot conscientment elegir els seus

    fins i treballar per aconseguir-los.

    notes 2 Un paper important en la denncia de les desigualtats entre els homes que la Illustraci realitz,

    fou el que desenvolup Rousseau, que influ notablement en el projecte de Kant. (De fet ell batej a

    Rousseau com el Newton de les cincies morals).

  • JOSEP A. BERMDEZ ROSES

    KANT I LA ILLUSTRACI. Pg. 7

    2.- LA ILLUSTRACI: UN CANVI DE MENTALITAT.

    2.-1 Per qu illustraci?.

    s interessant anar a la paraula en alemany, per entendre millor el seu significat.

    Illustraci en alemany s Aufklrung, i s una paraula composta per una arrel -

    klrung- i per un sufix -auf-. Klrung, significa literalment clarificaci, i b de Klar,

    que s la paraula que significa, claredat, transparncia, intelligibilitat; per un altra part

    auf s la preposici sobre, en, o lexpressi damunt de.3

    En definitiva, la traducci literal dAufklrung, seria equivalent a aclarir, s

    dir, fer clara, ntida, transparent una cosa, en posar llum sobre quelcom. Aix, els

    Illustrats, entenien que all que heretaven del passat eren coses poc ntides, poc clares, i

    la seua tasca era illustrar-les, aclarir. El pensament, s a dir, la ra, s all que ens

    alliberar de tots aquests obstacles, i ens deslliurar de tota autoritat.4

    La Illustraci pretn per tant introduir i instaurar un nou estil de pensar i

    concebre les coses, a travs duna nova llum5, amb la qual es pretn moure el mn: la RA.

    Aquesta s doncs el nou instrument de treball. La ra passa a ocupar un lloc

    principal en la filosofia, i en general en tot el pensament. De fet tal com indica,

    Cassirer, filsof estudis de la Illustraci6, si hi ha una paraula que resumeix les

    notes 3 Hem agafat el terme en alemany, per qu s al capdavall el que utilitzava Kant, per el mateix

    es pot observar en el terme angls enlightenment o el terme francs Lumire, tots dos relacionats amb la metfora lumnica. s ms b en catal i en castell on el mot per designar aquest moviment ha

    adoptat el sentit menys lumnic i ms grfic dIllustraci.

    4 En aquest sentit cal entendre precisament un esdeveniment que cap ressenyar, per la seua

    importncia, com s l'aparici a meitat del segle, de l'Enciclopdia (1751-1771) de Diderot i D'Alembert,

    que tenia com a objectiu no sols recopilar i sistematitzar els sabers existents, sin sobretot donar-los a

    conixer i posar-los al servei de tothom i aix construir una societat humana ms lliure, ms racional i ms

    autnoma. En definitiva el seu objectiu era illuminar el coneixement que havia estat enfosquit pel

    dogmatisme.

    No obstant tamb cal deixar ben clar que aquesta actitud de desconfiana envers el passat ja

    est clarament en els inicis de la filosofia moderna, s a dir, en Descartes (DESCARTES, R.:Discurso del

    mtodo ; Madrid: Alianza Editorial, El libro de bolsillo, 736, setena edici, 1984; vegeu la primer part, i en

    especial la pgina 75); ara b, en Descartes aquesta actitud no s tant general com en la Illustraci, on no

    afecta sols a lesfera del coneixement, sin tamb a la poltica, moral, religiosa

    5 Destacar la importncia que durant tota la histria de la filosofia t l's de la metfora o les

    metfores lumniques. De fet cal recordar que quan comenrem a veure el mite de la caverna de Plat,

    mite en gran part inicitic de l'actitud filosfica occidental, aquest girava principalment al voltat de la

    distinci foscor/ombres - llum, claredat; igualment Descartes, amb qui comena l' poca Moderna, torna a

    utilitzar la metfora lumnica, en identificar la ra com a la llum natural. En aquest sentit es pot dir que la

    Illustraci, tan preocupada per la novetat, torna a repetir aquesta operaci.

    s per aix que s important deixar ben clar, que si b es cert el que hem dit abans respecte a

    que la Illustraci, o millor dit, l'Edat Moderna, refusa tot all provinent del passat, cal matisar que es

    refereix sols al passat ms immediat, s a dir, a l'Edat Mitjana. De fet el passat ms lluny, el passat de la

    Grcia Clssica, no sols no s refusat, sin que en algun moment s posat com a model. Aix, si e...