kant i la il·lustració

Download Kant i la Il·lustració

Post on 02-Nov-2015

15 views

Category:

Documents

0 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Comentaris i anotacions sobre el "pròleg a la segona edició" de la "CRÍTICA DE LA RAÓ PURA"

TRANSCRIPT

  • JOSEP ANTONI BERMDEZ ROSES.

    KANT

    I LA ILLUSTRACI.

    COMENTARIS I ANOTACIONS SOBRE EL

    Prleg a la segona edici de la CRTICA DE LA RA PURA".

  • Josep Antoni Bermdez i Roses

    Material elaborat per a s de les seues classes.

    Edici mar de 2014

    Aquesta obra est subjecta a una llicncia de

    Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons

  • INDEX

    1.- CONTEXT HISTRIC. ........................................................................................ 5

    1.-1 El context cientfic. .................................................................................................................. 5

    1.-2 El context scio-poltic. ........................................................................................................... 6

    2.- LA ILLUSTRACI: UN CANVI DE MENTALITAT. .................................... 7

    2.-1 Per qu illustraci?. ............................................................................................................... 7

    2.-2 La nova relaci passat-present-futur: ledat moderna. ...................................................... 10

    3.- LARTICLE SOBRE LA ILLUSTRACI. ..................................................... 11

    3.-1 La illustraci com a majoria dedat. ............................................................................... 11

    3.-2 poca dillustraci, que no illustrada. .............................................................................. 12

    4.- KANT I LA SEU OBRA. ..................................................................................... 13

    4.-1 Les etapes de lobra de Kant. ............................................................................................... 13

    4.-2 La Ra com a centre de la seua reflexi. ............................................................................. 14

    5.- QU PODEM CONIXER? ............................................................................... 17

    5.-1 El descrdit de la filosofia. .................................................................................................... 17

    5.-2 La metafsica com a problema. ............................................................................................. 18

    5.-3 Un examen a la situaci de les cincies. ............................................................................... 20

    6.- DISTINCI A PRIORI - A POSTERIORI. ........................................................ 21

    6.-1 Tipus de judicis segons la seua relaci amb lexperincia: a priori i a posteriori. .......... 21

    6.-2 El judicis a priori: independncia lgica, que no temporal de lexperincia. ................... 23

    6.-3 Caracterstiques dels judicis a priori. .................................................................................. 26

    7.- COM S POSSIBLE EL CONEIXEMENT? .................................................... 26

    7.-1 Els judicis a priori com a base del coneixement: el cas de la matemtica i la fsica. ........ 26

    7.-1.1 Les facultats cognoscitives en Kant. ................................................................................... 29

    8.- EL PROBLEMA A LA METAFSICA .............................................................. 34

    8.-1 Per qu la metafsica s diferent? ......................................................................................... 34

    8.-2 El gir copernic: la soluci per a la metafsica. ................................................................... 35

    8.-3 La distinci FENOMEN-NOMEN. ................................................................................... 38

    8.-4 L'nic coneixement possible s de fenmens. (Problema per a la metafsica). ................. 39

    9.- LA METAFSICA PER A KANT. ...................................................................... 40

    9.-1 La metafsica com a crtica de la ra. .................................................................................. 40

    9.-2 La utilitat de la metafsica: de la ra especulativa a la prctica. ....................................... 41

    9.-3 La tasca crtica front al dogmatisme. .................................................................................. 46

    9.-4 La crtica com arquitectnica. .............................................................................................. 47

    10.- LESTUDI DE LA INTRODUCCI. ............................................................. 50

    10.-1 La distinci sinttic-analtic: una nova forma de classificar els judicis. ........................... 50

    10.-2 Un pas ms: judicis SINTTICS a priori per a les cincies. .............................................. 51

    11.- CONCLUSIONS DEL PRLEG I LA INTRODUCCI. ........................... 55

    12.- PREGUNTES SOBRE ELS TEXTOS DE KANT. ....................................... 59

    13.- BIBLIOGRAFIA. ............................................................................................. 67

  • KANT I LA ILLUSTRACI. Pg. 5

    KANT I LA ILLUSTRACI.

    1.- CONTEXT HISTRIC.

    Kant (1724-1804) comena a desenvolupar la part ms important de la seua

    filosofia als darrers anys de la seua vida - a partir de 1781, quan ja tenia cinquanta-set

    anys -, s a dir, a les darreries del segle XVIII. Aquest segle, que ha estat batejat com el

    Segle de les Llums, s principalment important per a la nostra histria, per haver-se

    produt a Europa - Frana, Anglaterra i Alemanya principalment - un moviment

    intellectual (cultural, cientfic, poltic, social, filosfic...) sense precedents: la

    Illustraci. 1 La Illustraci, per, no s un fet histric que aparega de sobte, sin que

    com s natural t una srie de precedents que li van preparant el cam, tal com pot ser

    el Renaixement (S. XV), la Reforma Luterana (S: XVI), i el triomf del racionalisme

    (Descartes, S. XVII).

    Aix doncs, caldria que abans daprofundir en les disquisicions filosfiques de

    Kant conegurem una mica ms quin s el context on es desenvolupa la seua filosofia, i

    quins sn aquells fets ms rellevants que ens poden a ajudar a entendre la seua obra i el

    seu pensament.

    1.-1 El context cientfic.

    Pel que fa a la vessant cientfica, o del coneixement de la naturalesa, en aquesta

    poca es dna un gran desenvolupament del coneixement matemtic de la naturalesa i es

    produeix una gran eclosi de la cincia natural. s per aix que aquest segle XVIII s

    considerat com a decisiu en les cincies, ja que s el segle on apareix la teoria de la

    gravetat de Newton, que significa, a ms dun gran descobriment, la confirmaci

    definitiva del la inducci i de lobservaci com a la base de la cincia, cincia que

    notes 1 s enganys parlar en general de la Illustraci com si aquesta fos un moviment organitzat i

    unitari; tot el contrari, aquest corrent de pensament, per qualificar-la dalguna forma, va tenir les seues caracterstiques diferents i diferenciades depenent del pas a que ens referim; aix doncs, caldria parlar

    duna illustraci anglesa, duna illustraci francesa i duna illustraci alemanya. No obstant, pel que a nosaltres respecta, i en especial en all que expliquem sobre la Illustraci a lapartat LA ILLUSTRACI: UN CANVI DE MENTALITAT., anem a considerar-la com un moviment unitari, ja que les caracterstiques que

    nosaltres anem a destacar, en tant que sn els punts ms bsics i comuns de la Illustraci, sn compartides

    per les diferents illustracions nacionals. Una visi una mica ms extensa de les caracterstiques i peculiaritats

    del segle XVIII i la Illustraci ens ho pot proporcionar la lectura, per exemple, de lentrada Ilustracin en CORTS MORAT: Jordi | MARTNEZ RIU, Antoni: Diccionario de filosofa en CD-ROM. Barcelona: Empresa

    Editorial Herder S.A (endavant citat com Diccionario de filosofa en CD-ROM- Herder), i la del text de CASSIRER, les pgines de lapartat La forma de pensamiento de la poca de la Ilustracin del llibre La

    filosofa de la Ilustracin. Mxico: FCE , Serie Breviarios.

    (Dara endavant, la cita de la bibliografia, una vegada feta la primera, es realitzar si no sindica altra cosa citant sols el cognom de lautor i la pgina esmentada; a la pgina 67 es troba tota la relaci bibliogrfica).

  • JOSEP A. BERMDEZ ROSES

    KANT I LA ILLUSTRACI. Pg. 6

    necessita tamb dun mtode hipottico-deductiu com a mtode propi de raonament.

    El mtode esdev doncs factor determinant a lhora de lavan cientfic, en basar-se en

    una observaci directa i detallada del fenomen, i sobretot aquest s la mostra del gran

    xit de laplicaci de les matemtiques a lestudi de lunivers.

    En aquest segle fa per tant aparici una nova forma de coneixement, ja totalment

    separada de lespeculaci filosfica, i que comenava a donar grans resultats. En

    definitiva, en la cincia es produeix una sntesi dels aspectes ms rellevants de les dues

    concepcions anteriors filosfiques: lempirisme i el racionalisme. (De fet, lintent de

    Kant ser fer el mateix en lmbit de la filosofia). Aquestes dues concepcions, que

    havien estat en pugna entre elles al segle passat com a concepcions oposades del fet

    epistemolgic, no obstant, tenien una mateixa base que a partir del triomf d'aquest

    mtode hipottico-deductiu queda ratificada: les dues, volien doncs, demostrar i

    fonamentar la possibilitat d'un coneixement de la natura que partia i s'originava

    exclusivament en les facultats humanes (b les sensibles o les intelligibles). I s que de

    cap manera aquest coneixement depenia, com en els temps anteriors de la