jornades ub

41
Utilitat de les wikis per al treball cooperatiu i col.laboratiu Rosa Maria Torrens Guerrini Universitat de Barcelona Facultat de Filologia Dept. de Filologia Romànica [email protected]

Upload: rmtorrens

Post on 03-Jun-2015

240 views

Category:

Education


5 download

TRANSCRIPT

Page 1: Jornades ub

Utilitat de les wikis per al treball cooperatiu i col.laboratiu

Rosa Maria Torrens GuerriniUniversitat de Barcelona

Facultat de FilologiaDept. de Filologia Romànica

[email protected]

Page 2: Jornades ub

Què són les wikis

Una wiki (del hawaià, 'ràpid'): un lloc web on les pàgines poden ser editades per diferents usuaris a través del navegador web. Els usuaris poden crear, modificar o esborrar el mateix text compartit.

Estructura hipertextual (enfront de l'estructura lineal). Autoria social (creació col.laborativa en què desapareix l'autor de parts separades)Historial del procés de creació i transformació Document dinàmic, canvia continuament Ús del llenguatge wikitext Ús limitat de html (fulls d'estil, JavaScript ...)

Page 3: Jornades ub

Perquè les wikis•Docència: desde del 1996 metodologia work- based (basada en projectes)

•Assignatures de Didàctica de la llengua estrangera (Facultat de Filologia) •Assignatures de Llengua aplicada a l’empresa i al comerç (Facultat d’Economia i Empresa)

•Wikis per a Llengua aplicada a l’empresa i al comerç•Hi ha molta bibliografia on-line sobre la seva utilització a totes les disciplines

Page 4: Jornades ub

Perquè les wikis

Gairebé la meitat del curriculum d’algunes assignatures és negociat i el seu output pot ser un treball de grup

•Per la Llengua aplicada a l’empresa i al comerç:Simulació d’una operació de comerç exterior (canvis amb l’entrada al Grau)

•Per la Metodologia de l’italià com a llengua estrangera: preparació d’una classe que després tenen la possibilitat d’impartir a un centre educatiu (prèviament: observacions de classe). És un document molt susceptible de ser redactat en format Wiki

Page 5: Jornades ub

Perquè les wikisLlengua aplicada a l’empresa i al comerç: amb els primers navegadors (Netscape Navigator Gold)

•Resultats altament satisfactoris: bones qualificacions, arquitectura del coneixement, hipertextualitat, etc•Desaventatges:Temps per aprendre a utilitzar el software, modificacions document per document que s’havien de penjar al servidor

•Treballs fins a 2001 perfeccionats:visibles per tota la comunitat (http://www.ub.edu/lfe/italiano)•Funció: exemples on-line, reflexió sobre usabilitat, etc•Alta motivació: possibilitat de crear algunes seccions en format hipermedia (sobretot màrqueting, eines per a la penetració del mercat)

Page 6: Jornades ub

Estructura dels continguts i del coneixement Ortega Santamaría (2004)

Page 7: Jornades ub

Italiano de especialidad On-Line

Page 8: Jornades ub

Italiano de especialidad On-Line

Page 9: Jornades ub

Italiano de especialidad On-Line

Page 10: Jornades ub

Italiano de especialidad On-Line

Page 11: Jornades ub

Fodie (Formación Italiano de Especialidad)

Page 12: Jornades ub

Fodie (Formación Italiano de Especialidad)

Page 13: Jornades ub

Fodie (Formación Italiano de Especialidad)

Page 14: Jornades ub

Perquè les wikis

Posteriorment ens vam plantejar utilitzar procediments més àgils (web 2.0), com ara Google Sites Però el treball amb wikis permet alhora seguir fidelment les traces del treball col.laboratiu

Web 2.0. + Treball col.laboratiu “amb alta traçabilitat”

Page 15: Jornades ub

Google Sites

Page 16: Jornades ub

Web 2.0.• Tots els instruments que no depenen del software i que

funcionen on-line. Instruments que…

Utilitzen la web com a plataformaLa programació és lleugera i fàcil d'usar

No hi ha necessitat d'actualitzar el programariAprofiten la intel.ligència col lectiva

La competència fonamental és la de gestió de bases de dades

Hi ha una enorme varietat d'eines

Page 17: Jornades ub

Pedagogia centrada en l’estudiant Els entorns virtuals i la metodologia grupal permeten als alumnes

-Compartir els seus mapes mentals, la seva manera d’estructurar el coneixement-Explorar en les seves idees i el significat d'un tema, a través de la teoria i de la pràctica-Compartir el seu treball i les seves experiències acadèmiques amb els altres

Cal crear entorns virtuals centrats en l'aprenent, integrats i col.laboratius Nelson (1999).

Centrats en el tutor, aïllats i centrat en la competicióPer això parlem d'entorns d'aprenentatge virtual i no d’entorns d’ensenyament.

Per això es distingeix entre les tecnologies que informen (transmeten coneixements) o que formen (permeten als estudiants a aprendre col.laborativament i de manera activa)

Page 18: Jornades ub

• Disseny d'activitats per aprendre a col.laborar utilitzant Internet a l'aula

• Informació que ha de tenir l’alumne: Els objectius d'aprenentatge generals Les competències col.laboratives objectiu Una descripció clara de l’output (treball) Les etapes de desenvolupament de les activitats.

• Cada etapa ha d'incloure:1. Nombre de participants i els tipus de grups2. Recursos per a obtenir continguts3. Tipus d’accions d'aprenentatge sobre el contingut

(seleccionar, sintetitzar, produir, presentar...)4. Recursos tecnològics disponibles per a la comunicació5. Activitats d'aprenentatge relacionades amb les accions de

col.laboració (enviar o rebre missatges, planificar objectius o accions, comentar, negociar, posar-se d’acord, etc.)

6. Ajuda facilitada per part del professor, de manera presencial o virtual7. Indicacions sobre com serà avaluada la tasca

Competències comunicatives en l’aprenentatge collaboratiu: els rols del tutor i dels alumnes

Page 19: Jornades ub

Rols en l’aprenentatge collaboratiu

Els rols/les funcions típiques del professor són:Planificar• 1) Esbrinar o reflexionar...

Esbrinar de quines opcions tècniques disposa el centre Reflexionar sobre quin serà el paper de les TIC/TAC en

cada fase del curriculum o dins del projecte Reflexionar sobre les modalitats d’interacció social

-Entre estudiants, entre estudiants i professors -Entre professors en els casos d’interdisciplinaritat

(AICLE/CLIL) -Entre alumnes, professors i experts externs (community of practice)

Com aconseguir que els estudiants desenvolupin la competència d’ aprendre a col.laborar (a més de col.laborar per a aprendre)

Page 20: Jornades ub

Rols en l’aprenentatge collaboratiu• 2) Planificar les activitats de grup

Formar grups i decidir-ne el nombre (o que es formin de manera autònoma)assignar rols (o que s’assignin de manera autònoma)

Els rols dels diferents participants han d’estar clars per evitar que algú quedi aïllat

Indicar els objectius i continguts d’aprenentatge principals i complementaris

Indicar el timing Indicar els criteris d'avaluació Assegurar que el grup tingui a disposició tots els

recursos que pugui necessitar

Page 21: Jornades ub

Rols en l’aprenentatge collaboratiu

Implementar• 3) Gestionar la interacció dins del grup Negociació sobre els continguts de la tasca per part dels

alumnes Afavorir la interdependència positiva entre els participants Ajustar les ajudes en funció del desenvolupament de la

tasca i del tipus d'interacció asincrònica entre els membres del grup

Avaluar (avaluació formativa i sumativa)• 4) Avaluar tant el procés d'aprenentatge (qualitat) com

l'aprenentatge en si (quantitat). Comprovar la qualitat de la interacció virtual entre els

membres del grup Afegir activitats formatives quan sigui necessari

Page 22: Jornades ub

Eines per crear wikis

Wikimedia

Wikispaces

Entorn Moodle

Altres (plantilles aplicades a projectes precedents, com Google sites)

Page 23: Jornades ub

Perquè…

☻És un entorn Web 2.0 gratuït

☻Fàcil d’utilitzar

☻No necessita servidor (no cal manteniment del mateix per part

nostra o d’una empresa externa)

☻Bons tutorials

☻Seminaris de formació gratuïts on line

a plataformes col.laboratives

Page 24: Jornades ub

Perquè…

Espai disponible 2 GB i 10 Mg per arxiu de pujada (ampliable pagant un import molt reduït)

Eines☞Editor sencill de pàgines on line(Possibilitat de veure el codi font)

☞Wiki Públic o Protegit (visible però no modificable)☞Eines per convidar els editors

(Organitzador editor o només editor)☞Bones eines de protecció de les diferentes versions

(Historial, Paperera de reciclatge, Còpies de seguretat,etc)

☞Eines d’exportació (en Html, Pdf o format wiki)☞Estadístiques de visites i d’edició

Page 25: Jornades ub

Perquè…Escriptura col.laborativa:

(eines d’avaluació de continguts)☻ Canvis recents per data☻ History de cada plana per usuaris i per dies (versions comparables)☻ Notify me> “Page Rss Feeds”

(tots els canvis, per data per document o per autor)☻ Notify me> E-mail notifications☻ Incrustar l’historial de revisió per cada pàgina

(pot interaccionar amb altres instruments avaluatius al campus)

Espai col.laboratiu:☻ eines de discussió sobre cadascuna de les planes (pestanya “discussió” o

bé espai incrustat com a widget dins de la mateixa plana), ☻ instruments de notificació a la bústia: sobre les edicions de les planes,

sobre la discussió, sobre cada acció portada a terme (per exemple backups),

☻ possibilitat d’insertar un botó de Skype

Bústia:☻ notificacions al teu email i a l’espai personal de Wikispaces (bústia virtual)

Page 26: Jornades ub

Perquè Wikispaces

Page 27: Jornades ub

Perquè Wikispaces

Page 28: Jornades ub

Perquè Wikispaces• Eines d’edició global:1. Diferents Fulls d’estil 2. Colors 3. Espai per insertar un Logo

• Possibilitar d’insertar:1. Taules 2. Paleta de colors completa3. Links interns i externs4. Fotografies5. Videos o arxius de so incrustats6. Powerpoints incrustats7. Fulls de càlcul8. Codi html incrustat (presentacions a Slideshare, etc)9. Mapes de Google Maps10. Altres widgets (calendari, etc)11. Codi font12. Caràcters especials13. Sindicacions RSS

Page 29: Jornades ub

Exemples de Wikispaceshttp://italianoaziendale2.wikispaces.com

Page 30: Jornades ub

Exemples de Wikispaceshttp://italianoaziendale21.wikispaces.com

Page 31: Jornades ub

Exemples de Wikispaceshttp://italianoaziendale22.wikispaces.com

Page 32: Jornades ub

Exemples de Wikispaceshttp://italianoaziendale23.wikispaces.com

Page 33: Jornades ub

Bibliografia• Adell, J. (2004) Internet en el aula: las WebQuests. Edutec, Revista

electrónica de Tecnología Educativa, 17.• Alexander, J.O. (1999)Collaborative Design, constructivist Learnng.

Information-Technology Immersion an Electronic Communities, http://www.emoderators.com/ipct-j/1999/n1-2/alexander.html

• Allan, Barbara (2007) Blended learning. Tools for teaching and training. Facet Publishing, London

• Badia, Antonio (2005) Aprender a colaborar con internet en el aula. En Carles Monereo et alii (2005) Internet y competencias básicas. Aprender a colaborar, a comunicarse, a participar, a aprender.

• Badia, Antonio y Monereo, Carles (2005) Aprender a aprender a través de internet. En Monereo et alii (2005)

• Bartolomé, Antonio (2008) El professor cibernauta. Ens posem les piles?, Graó, Barcelona.

• Bartolomé, Antonio, materiales para el curso sobre web 2.0. http://www.lmi.ub.es/cursos/web20/2009ub/

• Calvani, Antonio (2005) Rete, comunità e conoscenza. Erickson, Trento.• Collins, A., Brown, J. S., & Newman, S. E. (1989). Cognitive apprenticeship:

Teaching the crafts of reading, writing, and mathematics. In L. B. Resnick (Ed.), Knowing, learning, and instruction: Essays in honor of Robert Glaser (pp. 453-494). Hillsdale, NJ: Lawrence Erlbaum Associates.

Page 34: Jornades ub

Bibliografia

• Crispiani, Piero (2006) E-learning. Formazione, modelli, proposte. Armando editore, Roma.

• Escofet, a. et alii. (2005) Aprender a comunicarse a través de internet. En Monereo et alii (2005)

• Galliani, Luciano e Costa, Rossana (2005) E-learning nella didattica universitaria. Modelli, ricerche ed esperienze della Facoltà di Scienze della Formazione dell’università di Padova. Edizione Scientifiche Italiane, Padova.

• Goodyear, P. (2000) Effective Networked Learning in Higher Edcation: notes and guidelines, Metworked Learning in Higuer Education (JISC/CALT), http://csalt.lancs.ac.uk/jisc/

• Gubern, R. (1992) La mirada opulenta. Exploración de la iconosfera contemporánea. Gustavo Gili, Barcelona.

• Darrouzet, C. e Lynn, C. (1999) Creating a New Architecture for Learning, Summary of the outcomes of the Asian Bank Capability Workshop 9-10, August, Tokyo, Japan 674-81

• Hislop, G. (2000)Working professionals as Part-time On-line Learners. http://www.aln.org/publications/jaln/v4n2/v4n2_hislop.asp

• Jonassen, D.H. (1999) Designing constructivist learning environments, A Reigeluth, CH (ed.).

• Koschmann, T. (ed.) (1996) CSCL: Theory and practice of an emerging paradigm, Lawrence Erlbaum, Mahwah, NJ.

• Littlejohn, A. e Pegler, C (2007)Prepared for Blended E-learning. Routledge, London.

Page 35: Jornades ub

Bibliografia• Pagès, Anna (2003) Fundamentos del e-learning. UOC, Barcelona.• Parmigiani, Davide (2009) Tecnologie di gruppo. Collaborare in classe con i

media. Erickson, Trento.• Nelson, l.M. (1999) Collaborative Problem Solving, a Reigeluth, CH (ed.)

Instructional – Design theories and models. A new paradigm of Instructional Theory. Lawrence Erlbaum, Mahwah, NJ.

• Ortega Santamaría, Sergio (2004) Multimedia, hipermedia y aprendizaje. Construcción de espacios interactivos. Publicaciones de la Universidad Pontificia de Salamanca, Salamanca

• Landow, G.P. (1997) Teoría del hipertexto. Paidós, Barcelona.• Lewis, R. (1998) Trabajo y aprendizaje en comunidades distribuidas, En

Vizcarro, C. e León, J.A. nuevas tecnologías para el aprendizaje. Piramide, Madrid.

• Merlini, Fabio (2005) Nuove tecnologie e nuove sensibilità. Comunicazione, identità, formazione. Franco Angeli, Milano.

• Meyen, E. L., Aust, R., Gauch, J. M., Hinton, H. S., Isaacson, R. E., Smith, S. J., et al. (2002). E-learning: A programmatic research construct for the future. Journal of Special Education Technology, 17(3), 37-46.

• O’Reilly (2005) What is Web 2.0.http://oreilly.com/web2/archive/what-is-web-20.html• O’Reilly (2005) Che cos’è Web 2.0. http://www.awaredesign.eu/articles/14-Cos-Web-2-0

Page 36: Jornades ub

Bibliografia• Ramón y Muñoz, Manel et alii (2003) Introducción al e-learning. UOC,

Barcelona.• Ranieri, María (2005) E-learning: modelli e strategie didattiche. Erickson,

Trento.• Revans, R.W. (1980) The ABC of Action Learning. Chartwell-Bratt, Bromley.• Rivoltella, Pier Cesare (2003) Costruttivismo e pragmatica della

comunicazione on line. Erickson, Trento.• Salomon, G. et alii (1992) Coparticipando en el conocimiento: la ampliación

de la inteligencia humana con las tecnología inteligentes. A Comunicación, Lenguaje, Educación, 13, pp. 6-22.

• Sharpe, R. et alii (2006) The Undergraduate Experience of Blended E-learning: a review of UK literature and practice. Higher Education Academy, York.

• Schon, D. (1991) The Reflective Practioner. Jossey-Bass, San Francisco.• Torrens, Guerrini, R. (1999) La Sfida di Angel Papaflor o la Sfida del

vincolo. [Vincolare frammenti, linguaggi, ambiti del sapere e ruoli sbilanciati] En http://www.ub.edu/lfe/italiano/, num 2. “La Sfida”

• Torrens Guerrini, R. (2000) “Los vínculos transversales del currículum en las Lenguas de Especialidad: el Formato Hipertexto, o la visión panorámica del proceso”. En Actes de les IIIes Jornades de Llengües Estrangeres. Departament d'Ensenyament, Tarragona. Pp. 159-16

• Vygotski, L.S. [1978] (2000) El desarrollo de los procesos psicológicos superiores. Crítica, Barcelona.

Page 37: Jornades ub

Attività pratiche. Web 2.0 .• Esempi di oggetti di apprendimento da Moodle o da programmi Web

2.0.

• Condivisione di bookmarkhttp://www.delicious.com/• Darsi appuntamentohttp://www.doodle.com/ • Condividere powerpointhttp://www.slideshare.net/  • Crea la tua pagina di partenza propria su internethttp://www.google.es/ig (su Firefox) http://ww.netvibes.com

• Spazi di lavoro in gruppo. (Google groups).  Google docs

http://docs.google.com/

• Immagazzinare e condividere RSS (Really Simple Syndication)http://www.google.es/reader (lettore di feed)http://www.rssitalia.it (pagine gialle dei feed italiani)

Page 38: Jornades ub

Esempi di oggetti di apprendimento da Moodle o da programmi Web 2.0.

Fare pagine web con software on line (Google sites)http://sites.google.com/

• Fare un blog (Blogger, collegato a Google docs)http://www.blogger.com/

• Come fare un wiki con software on line. Esempi di wiki su italiano aziendale.http://www.wikispaces.com/ http://italianoaziendale2.wikispaces.com

• http://italianoaziendale21.wikispaces.com • http://italianoaziendale22.wikispaces.com• http://italianoaziendale23.wikispaces.com

• Iscrizione a podcast (multicast)http://www.audiocast.it/podlist

• Lavagna cooperativaHttp://vyew.com

•  Streaming su un canale proprio (broadcast)http://www.ustream.tv/ -http://www.ustream.tv/channel/italiano • Moodle: mailing list, chat, forumhttp://campusvirtual.ub.edu -http://moodle.org

Attività pratiche. Web 2.0 .

Page 39: Jornades ub

Web Quests. Ambienti virtuali di apprendimento.

Esempio per la pianificazione di attività con Tic: le webquests.

• Web quest su cucina italianahttp://www.xtec.cat/~jserarol/cucina/  Ambienti virtuali cooperativi e collaborativi.

• Moodle nella pratica.http://campusvirtual.ub.edu/ http://moodle.org/

Page 40: Jornades ub

Produzione di materiali. Struttura.

Struttura e usabilità. • R. Torrens Guerrini (2002) Progetti di

commercio estero. Rivista Itals http://www.ub.edu/lfe/italiano/

• R. Torrens Guerrini (2009) Formazione a distanza di italiano aziendale (Fodie).

http://www.ub.edu/fodie/fodie/

Page 41: Jornades ub

Wikis sobre Wikis i Web 2.0.Wikishttp://www.wikispaces.com/content/wiki-tour http://help.wikispaces.com/Wikitexthttp://aprendices.wikispaces.com/Wiki http://www.wikispaces.com/help indexhttp://www.wikispaces.com/wikitips. http://aulablog21.wikispaces.com/Tu+Wiki+en+Wikispaces.comhttp://aulablog21.wikispaces.com/Articulos+acerca+de+los+wikis (Wikispaces webminar private label)

http://wikispaceswebinar20110215.wikispaces.com/.(To try private label)

http://www.wikispaces.com/t/x/pl-try/webinar20110215 Web 2.0.http://tictacdiversitat.wikispaces.com/http://plataformes.wikispaces.com/http://aprentic.wikispaces.com/http://aprentic.wikispaces.com/Utilitats+i+recursos Aprenentatge collaboratiuhttp://es.wikibooks.org/wiki/Aprendizaje_colaborativo