Xim-xim JOANA RASPALL Cau la pluja, fina, fina, com si el cel no s’atrevís a mullar la rosa blanca que és tot just a mig obrir. I la rosa li diu: “Gràcies, dolça plugeta d’abril! La neu de l’hivern m’espanta; amb tu, fa de bon florir.”

La porta oberta JOANA RASPALL L’abril ens obre la porta d’on té guardades les flors; ha florit la tarongina i les roses s’han desclòs. Una rosa per a tu, una rosa per a mi, una rosa per al núvol que ens ha regat el jardí.́ RASPALL, Joana (2000): Serpentines de versos. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.