Va néixer a Sabadell al 1899 a una família burgesa industrial essent el quart d’onze germans (va esser l’únic supervivent d’ells), d’on li prové el seu pseudònim de Pere Quart.

Va estudiar Dret i Filosofia, va crear el Grup de Sabadell. Tingué influència avantguardista amb un toc d’humorisme local i la perfecció dels noucentistes.

Entre les seves obres destaquen Bestiari, Terra de naufragis i Vacances Pagades.

No es va donar a conèixer com a poeta fins al 1934.Va escriure el seu primer llibre al 1928.

Durant el transcurs de la guerra civil es va unir al bàndol republicà. Va ser nomenat president de l’Associació d’ Escriptors Catalans i cap de

publicacions de la Conselleria de Cultura de la Generalitat. Creà l’himne del cos militar català, diverses obres de caràcter

revolucionari. Després d’acabar la guerra passà per França i Buenos Aires abans de

establir-se a Santiago de Xile exiliat. Durant els vuit anys d’exili va participar en diverses revistes catalanes

editades a Xile i Argentina. A més de crear una col·lecció amb Xavier Benguerel.

Poc després de tornar a Barcelona al 1948 va ser empresonat durant 3 mesos, a causa de la repressió franquista.

Tres anys més tard rebré el premi als jocs florals francesos per la traducció d’El misantrop de Molière a París.

Es dedicà a la traducció d’obres literàries i al 1960 va escriure la seva obra més emblemàtica, Vacances pagades, obra escèptica i sarcàstica on ens mostra el seu gran compromís amb la realitat sociopolítica del país.

A la seva obra Joan Oliver fa una crítica al capitalisme, a la societat del consum i al règim franquista.

Dates importants posteriors:1. 1982 - Joan rebutja la Creu de Sant Jordi, amb la qual cosa

esdevé un personatge incòmode pels polítics, malgrat això es considerat un dels millors poetes del segle XX.

2. 1986 - Mor a Barcelona però és enterrat a Sabadell.

Durant tota la seva vida Joan Oliver escrigué una gran quantitat d’obres en tots els àmbits literaris, menys la narrativa. Va destacar en la poesia i en les traduccions d’autors estrangers.

Gairebé un acte o Joan, Joana i Joanet (1929)

Cataclisme (1935)

El 30 d'abril (1935)

Allò que tal vegada s'esdevingué(1936)

Cambrera nova. (1937)

La fam (1938, estrenada al Teatre Poliorama de Barcelona)

L'amor deixa el camí ral (1947)

Quasi un paradís (1951)

La barca d'Amílcar (1958)

Ball robat (1958)

Primera representació (1959)

Una tragèdia a Lil·liput. Bestiari (1937) "Oda a Barcelona" (1936) Saló de tardor (1947) Terra de naufragis (1956) La gran pietat (1960) Vacances pagades (1960) Circumstanciès (1968) Quatre mil mots (1977) Poesia empírica (1981) Tirallonga de Monosil·labs Refugi de versos (1987, obra pòstuma) Corrandes de l’exili

Una nit de llunaplenatramuntàrem la carena,lentament, sense dir re ...Si la lluna feia el pletambéel féu la nostra pena.L'estimada m'acompanyadepell bruna i aire greu(comuna Mare de Déuque han trobat a la muntanya.)Perquè ens perdoni la guerra,que l'ensagna, que l'esguerra,abans de passar la ratlla,m'ajec i beso la terrail'acarono amb l'espatlla.

Corrandes d’exiliQuan jo m'esmerço en una causa justa com mon Tell sóc adusta i arrogant : prou, s'ha acabat! Aneu al botavantvós i galleda i tamboret de fusta.

La meva sang no peix la noia flacani s'amistança amb el cafè pudent.Vós no sou qui per grapejar una vaca,ni un àngel que baixés expressament.

Encara us resta la indefensa cabra,que sempre ha tingut l'ànima d'esclau.A mi no em muny ni qui s'acosti amb sabre! Tinc banyes i escometo com un brau.

La vaca suïssa

Pigmalió, de Bernard Shaw. Tot esperant Godot. De Samuel Beckett. El criat de dos amos. De Carlo Goldoni. L'opera de tres rals. De Bertolt Brecht. Un barret de palla d'Itàlia. D'Eugène Labiche. Anònim venecià. de Giuseppe Berto. Ubú, rei. d'Alfred Jarry. El Misantrop. de Molière. El Tartuf. de Molière. El banyut imaginari. de Molière. L'hort dels cirerers. d'Anton Txèkhov

http://www.youtube.com/watch?v=eQdztvjIOGU&feature=related En aquest video podrem llegir la lletra del poema amb imatges de fons que ens tranquil·litzaran.

http://www.youtube.com/watch?v=bWvPZVYiHRo Ball on es plasma

la dinàmica del poema.