IV JORNADES DE NORMALITACIÓ LINGÜÍSTICA DE

MENORCA. FIDELITAT I ACTITUDS LINGÜÍSTIQUES

2 d’octubre de 2010

Població 1991 - 2009

IB: Illes Balears en conjunt. MN: Menorca.A: Població nascuda en territori de parla catalana (Illes Balears, Catalunya i “Comunitat valenciana”I1: Població nascuda a Espanya, fora del territori de parla catalana.I2. Població estrangera.

2

Origen de la població i llengua pròpia (IB)

IB: Illes Balears en conjunt. MN: Menorca.A: Població nascuda en territori de parla catalana (Illes Balears, Catalunya i “Comunitat valenciana”I1: Població nascuda a Espanya, fora del territori de parla catalana.I2. Població estrangera.A la columna LP (Llengua pròpia, “la seva llengua”). Són dades de l’enquesta del 2003. A: Català; I1: Castellà; I2: Una altra llengua; Cat-Cast: Català i castellà

Origen de la població i llengua pròpia (Menorca)

IB: Illes Balears en conjunt. MN: Menorca.A: Població nascuda en territori de parla catalana (Illes Balears, Catalunya i “Comunitat valenciana”I1: Població nascuda a Espanya, fora del territori de parla catalana.I2. Població estrangera.A la columna LP (Llengua pròpia, “la seva llengua”). Són dades de l’enquesta del 2003. A: Català; I1: Castellà; I2: Una altra llengua; Cat-Cast: Català i castellà

Origen de la població i llengua pròpia (IB i Menorca; 2003)

IB: Illes Balears en conjunt. MN: Menorca.A: Població nascuda en territori de parla catalana (Illes Balears, Catalunya i “Comunitat valenciana”I1: Població nascuda a Espanya, fora del territori de parla catalana.I2. Població estrangera.A les columnes LP (Llengua pròpia, “la seva llengua”). Són dades de l’enquesta del 2003. A: Català; I1: Castellà; I2: Una altra llengua; Cat-Cast: Català i castellà

6

Català: L1, Lpròpia, Lhabitual (2003) Valors globals i de Menorca

L1. La seva primera llengua: “En quina llengua van començar a parlar”

Lpròpia: La seva llengua pròpia: “Quina és la vostra llengua”

Lhabitual: La seva llengua habitual: “En quina llengua soleu parlar habitualment”

LES LLENGÜES A LES ILLES BALEARS

(2009-2010)• ~ 160 llengües identificades• ~ 130 L1• 25 tenen més de 1.000 parlants• ~ 42 es parlen a la feina• ~ 67 es transmeten als fills• N’hi ha que tenen una L1 de menys de

100.000 parlants (anglès crioll de Nicaragua, bubi, duala, duungooma, ika, kesen, tarahumara)

Dades extretes de l’estudi “Les llengües de les Illes Balears”, promogut per Linguamón – La casa de les llengües i la Universitat de les Illes Balears. Dirigit per Joan Melià i coordinat per Caterina Canyelles (2010). A part del català i el castellà.130 L1 (Llengües que els enquestats tenen com a llengua primera)Crioll (30.000), bubi (50.000 Guinea Eq), duala (87.700 Camerun), duungooma(70.000 Mali), ika (22.800 Nigèria), kesen (74.000 Japó), tarahumara (95.200 Mèxic). Hi ha també parlants de llengües apreses de comunitats de menys de 25.000 membres.

7

LES 10 LLENGÜES AMB MÉS PRESÈNCIA A CADA ILLA (2009-

2010)MALLORCA MENORCA EIVISSA FORMENTERA

ALEMANY ANGLÈS ALEMANY ALEMANY

ANGLÈS ÀRAB ANGLÈS ITALIÀ

ÀRAB GALLEC ROMANÈS ÀRAB

FRANCÈS ALEMANY ÀRAB ROMANÈS

GALLEC PORTUGUÈS FRANCÈS FRANCÈS

BÚLGAR FRANCÈS ITALIÀ GALLEC

ROMANÈS ITALIÀ PORTUGUÈS ANGLÈS

ITALIÀ ROMANÈS GALLEC AMAZIC

AMAZIC AMAZIC AMAZIC PORTUGUÈS

PORTUGUÈS WÒLOF NEERLANDÈS NEERLANDÈS

Les 10 llengües amb més parlants a cada illa. A part del català i el castellà.Wòlof: Senegal i Mauritània (reconeixement de llengua nacional) i Gàmbia (sense reconeixement oficial)

8

Coneixements de català(ESTUDI “LES LLENGÜES A LES BALEARS 2009-2010)

Proporció d’enquestats, classificats en grups d’edat, que diuen tenir coneixements de català.

Nombre de llengües que parlen els immigrants

(Estudi “Les llengües de les Balears”)

Proporció d’immigrants que diuen quines llengües saben parlar (ells no en donaven la quantitat, sinó que les anomenaven)

Condicions de tria lingCondicions de tria lingüíüísticastica• Monolingües castellanoparlants

– La comunitat lingüística castellana produeix monolingües; la catalana, no.– Estudi Linguamón (2009-2010): pràcticament tots els monolingües són

castellanoparlants – Melià-Mestre (2006): tots els monolingües són castellanoparlants

• Aportació de la immigració hispanoamericana– 31,0% (IB, 2009)– 34 ,7% (Menorca 2009)

• Llengua majoritària– Immigració: permanència transitòria

• Desconeixement de l’existència del català– Melià-Mestre (2006): 66% després d’arribar a les IB

• Oficialitat i cooficialitat• Tendències d’ús en les relacions interpersonals

– Heterolingües– Desconeguts– Catalanoparlants

• Marca ideològica, en determinats entorns, de la pràctica del bilingüisme passiu

12

Llengua en què continuen parlant quan

s’adrecen a qualcú en català que els contesta

en castellà (2003)

12,3 13,1 10,4

18,1

3,4

71,474,1

70,7 70,1

8,410,5

1,24,4

0,4

25,1

72,4

67,110,99

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Global Menorca Palma LpròpiaCt LpròpiaCst

Català Castellà Demanen: Cat? Mai

Valors globals, segons el lloc de residència i segons quina llengua pròpia diuen tenir (Ct: Català; Cst: Castellà)

13

Llengua que parlen quan s’adrecen pel carrer a

una persona desconeguda (els qui saben

català). 2003

35

49

26

51

710

13 13

35

810

2220

73

910

9

46

39

0

10

20

30

40

50

60

70

80

Global Menorca Palma LpròpiaCt LpròpiaCst

N+cat +cat +cast N+cast

14

USOS COMERCIALSCala Millor, Sa Coma i S’Illot (2009)

Ningú de l’establiment entén (C) o sap parlar (E) en...

Proporció d’establiments en què cap empleat entén (C) les llengües indicades o que no hi saben parlar (E). Classificació segons el tipus d’establiment (restauració i turisme, sense hotels) i altres establiments comercials.