itineraris tarragona

ITIN

ERARISTA

RRAGONA

4

5

6

7

8

1

2

3

Platja LLarga -Bosc de la Marquesa

Arrabassada - Savinosa

Comellar -Font del Garrot

Parc ecohistòric del Pont del Diable

Camp de Mart. Muralles

Parc del Miracle

Llera del riu Francolí

Parc de la Ciutat - Quinta de St. Rafael

1

2

3

4

5

6

7 8

Els vuit itineraris autoguiats, quatre d’ur-bans i quatre de periurbans, que us ofe-rim en aquest quadern, tenen un doble objectiu: que pugueu conèixer i alhora gaudir dels valors del nostre patrimoni històric i natural més immediat que, pel mateix fet de la seva proximitat, moltes vegades ens passen desapercebuts.

Es fa difícil, i fins i tot pot ser contrapro-duent, deslligar la nostra història dels valors naturals d’un paisatge. Les belles i singulars fotografies i els breus però interessants textos aconsegueixen una síntesi perfecta entre història i paisatge, entre els valors patrimonials i els natu-rals del municipi de Tarragona.

Des de la Conselleria de Sostenibilitat, Medi Ambient i Salut de l’Ajuntament

de Tarragona, seguint les directrius de l’Agenda 21 i conscients de la interde-pendència entre transport, medi ambi-ent i salut, volem promoure un model de mobilitat sostenible i, per això, us oferim el valor afegit de poder arribar a l’inici de cada itinerari en transport públic i fer a peu tot el seu recorregut que, pel seu traçat breu i sense dificul-tats, és accessible per a la major part de la població.

Espero que pugueu gaudir de forma saludable de la riquesa natural de la nostra ciutat.

Carme CrespoConsellera de Sostenibilitat, Medi Ambient i Salut

Edita

Realització Medigraphic

Webs d’interès Ajuntament de Tarragona www.tarragona.cat

Agenda 21 Local http://agenda21.tarragona.cat

Empresa Municipal de Transports http://emt.tarragona.cat

Sostenibilitat, Medi Ambient i Salut

1Platja Llarga - Bosc de la Marquesa

Nivell: Per a totes les edats

Distància: 3,8 Km

Temps: 2,5 – 3 h

Recomanacions:Porteu calçat còmode i recordeu que sou en un espai natural protegit i cal respectar l’entorn.

Autobús:Línies 1, 9 i 97


MAS GRIMAU

PUNTA DE LA CREUETA

TORRE DELSESCIPIONS

CALAFONDA

Platja Llarga - Bosc de la Marquesa

Inici de l’itinerari: Parada de bus

1

1

ZONA FORATS

A

B

C

Melgó marí

Passem per l’entrada del càmping Las Palmeras en direcció a la platja Llarga. En aquest punt seguim per la platja en direcció al bosc de la Marquesa.

Veurem les petites dunes que ressegueixen la platja, en les quals podem observar algunes plantes lligades als ambients sorrencs com el lliri de mar, que floreix a l’agost; el melgó marí, una lleguminosa de flors grogues, o la raríssima estepa de duna, que té aquí una de les últimes localitzacions a Catalunya. Fotografia A

Als sorrals, que ocupen una part important del bosc de la Marquesa, s’ha trobat una espècie única de bolet al món, l’Entoloma pseudodysthales. Fotografia B

Al final de la platja topem amb les roques i la pineda litoral de pins pinyoners. Si seguim les roques, ens trobarem una pedrera romana, plena de punts d’extracció de carreus (Opus quadratum), blocs de pedra calcària que s’utilitzaven per a les bases de les construccions romanes. Fotografia C

Amagades entre les esquerdes i als forats, trobem grans acumulacions de petxines de diferents espècies. Algunes d’elles amb un petit forat a la base de la closca. Aquest orifici esta provocat per les mandíbules del cargol lluna. Aquest cargol molt actiu les nits d’estiu, forada amb moviments circulars i constants fins que arriba a l’interior d’ella. Fotografia D

A prop d’aquest dipòsit de closques, veurem un accés al sender principal. En aquest punt ja comencem a gaudir dels magnífics pins pinyoners i de l’olor de la reïna de les savines.

Si parem atenció, podem observar la ràpida sargantana cua-roja o el silenciós esquirol. Fotografia E

Entre la frescor dels pins i la marinada, ens trobem els penya-segats calcaris de la platja de la Cala Fonda. Si ens hi apropem, descobrirem que la roca calcària és el fruit de la sedimentació de milers de restes de petxines, coralls i eriçons. Fotografia F

Al voltant d’aquest punt veurem camps de conreu de garrofers i la part superior la torre de vigilància del Mas d’en Grimau, del segle XV. Fotografia G

Aquí finalitza la nostra passejada. Després de descansar retornarem al punt de partida de l’itinerari pel mateix camí.


www.tarragona.cat

D

F G

E

E

ZONA FORATS

2Arrabassada - Savinosa

Nivell:Per adults

Distància: 3 Km

Temps: 2 h

Recomanacions:Porteu calçat còmode i per la vostra seguretat tingueu cura en passejar a la vora del mar i de les roques. Cal respectar l’entorn.

Autobús:Fins a la Savinosa: línies 1, 9 i 97

Fins a l’Arrabassada: línies 1, 3, 9, 16, 61 i 97

Les línies 3, 9, 16, 61 passen a peu de platja.

2Arrabassada - Savinosa

PLATJASAVINOSA

PLATJA ARRABASSADA

Resseguim la platja de l’Arrabassada en direcció cap a l’antic sanatori. Pugem per les roques tot seguint la tanca i, amb cura, anem caminant per aquestes roques erosionades per la força del vent i el mar. Fotografia A

Si les mirem detalladament, veurem que estan constituïdes per fòssils que tenen una antiguitat de més de 15 milions d’anys. Això és perquè en l’era terciària, el Mediterrani era un mar molt càlid ple de petxines, eriçons i taurons gegantins. Si mirem amb cura, i amb una mica de sort, podrem veure alguna resta d’aquests antics animals. Fotografia B

Per damunt d’aquestes roques s’alça un petit búnquer de la Guerra Civil. En aquest punt és fàcil que trobem algun pescador de canya perquè, de fet, és un lloc on tradicionalment s’hi pesca el llobarro. Fotografia C

Amb molta cura seguirem un estret corriol. En aquest tram del camí gaudirem de les vistes i de la costa. Moltes de les plantes que viuen en aquests indrets estan ben especialitzades per suportar la sal. Fotografia D

Aquest és el cas de l’ensopeguera, amb minúscules flors liles; el fonoll marí, de fulles suculentes i flors grogues, i de l’abundós margalló. Fotografia E

Sempre a la nostra esquerra, ens queden els edificis de l ’antic sanatori marítim. L’any 1927 la Mancomunitat de Catalunya cedí la f inca de la Savinosa a la Diputació de Tarragona, que hi féu un complex que funcionà com a sanatori antituberculós fins a l ’any 1929. Durant la Guerra Civil va reconvertir-se en hospital de campanya.

L’any 1945 es crea a Espanya el Patronat Antituberculós i per aquest motiu el centre torna a util itzar-se fins que tanca, l ’any 1969, perquè la malaltia deixa de ser una plaga. L’any 1971 torna a ser propietat de la Diputació de Tarragona. Fotografia F

Arrabassada - Savinosa


2

1

ZONA FORATS

B

A

C

D

Entre els marges de pedra de la finca de la Savinosa hi viu un rèptil força curiós: el dragonet rosat. Aquest petit sauri nocturn és originari de Turquia i va ocupar tota la costa mediterrània perquè viatjava de polissó als vaixells grecs i romans. Fotografia G

Al voltant del camí i encarats al mar, trobem els espectaculars bufadors molt a prop de la platja Savinosa. En aquest punt d’interès botànic, podem veure la bufalaga, un petit arbust de fulles imbricades com les escates d’una serp; les savines, i alguns margallons d’una mida espectacular. Fotografia H

Aquest punt també és un bon lloc per observar ocells marins, com les gavines, les baldrigues i els corbs marins. Tots són molt abundants durant els temporals d’hivern.

Aquí acaba la nostra passe-jada. Després de descansar retornarem pel mateix camí.

2 Arrabassada - Savinosa

www.tarragona.cat

E

F

G

H

ZONA FORATS

3 Comellar - Font del Garrot


Distància: 3 Km

Temps: 2,5 – 3 h

Recomanacions:Porteu calçat còmode i recordeu que sou en un espai natural i cal respectar l’entorn.

Autobús:Línies 5 i 85

Baixem a la parada del Comellar a Sant Ramon (Sant Salvador) i ens dirigim a una gran avinguda en direcció a la urbanització. Al costat dret d’aquesta avinguda trobem un pont de fusta que creua la riera del Comellar, on hi ha el senyal d’inici de l’itinerari Fotografia A

Un cop passat el pont, seguim per la pista que ens queda a l’esquerra. Passem entre uns antics camps d’avellaners, ara ocupats per pins blancs. Al final d’aquesta pineda creuem la pista del gasoducte i seguim recte. Just passat aquest punt, trobarem més camps d’avellaners, també abandonats.

Si ens hi fixem, veurem que entre els vells avellaners surten una gran quantitat d’alzines. Això és degut al comportament d’un ocell poc conegut, el gaig. Aquest amaga sistemàticament aglans pels camps com a reser-vori per a l’hivern, però, a causa de la falta de memòria, en recu-pera pocs, i així es converteix en el millor repoblador d’arbres. Fotografia B

En aquests prats podem trobar-hi fins a cinc espècies d’orquídies (només durant els mesos de març a juny, ja que tenen una vida molt efímera). Fotografia C

On s’acaben els prats, trobem a l’esquerra l’alzina del Mas d’en Garrot, un arbre d’unes dimensions gegantines. Un indret ideal per descansar i per observar l’enorme capçada, d’uns 15 metres de diàmetre. Fotografia D

Resseguim pel camí de la dreta, i a l’esquerra ens queda el Mas d’en Pastor i cultius de cereals.

Ens trobem a l’esquerra el Mas d’en Garrot, restaurat amb un estil particular, semblant a una casa del Pirineu. Deixem aquest mas a l’esquerra i seguim per un estret corriol fins a tocar un marge de pedra que ens portarà fins uns antics rentadors, una bassa i, finalment, la font d’en Garrot. Fotografia E

A prop de la font contemplem el pas del temps i la força dels arbres com l’ullastre, pare de l’olivera, el lledoner i la figuera, que busquen desesperada-ment l’aigua de la font, cavant la roca calcària fins a trobar la mina d’aigua. Fotografia F

Comellar - Font del Garrot

Inici de l’itinerari: Parada de bus (Línia 5)

A

CB

D

3

1

ZONA FORATS

Cal destacar els magnífics pins blancs de més de 20 metres que sobresurten entre la resta d’arbres del voltant. Cal dir que, en els últims 30 anys, l’abandonament del terreny agrícola n’ha provocat la invasió per masses forestals. L’indret és un exemple d’aquest procés de retrocés de l’agricultura.

Antigament era el punt de trobada de molts tarragonins i tarragonines, especialment per l’1 de Maig, per commemorar el Dia del Treball. D’aquí la poesia de l’1 de Maig, extreta d’un llibre de Pere Camarasa, que diu:

Toquen sardanes…Al final tots demanen,aleshores prohibidala nostra santa espina.Força, valor i seny,per ballar-la sense estar permès

Visca Catalunya!I en silenci i l’ànima encesarecollim paelles, estris i trastosI pleguem poc a poc,sabem que el secret guardala petita Font d’en Garrot.

Aquí acaba la nostra passejada. Després de descansar, retor-narem al punt de partida de l’itinerari pel mateix camí, de tal manera que podem tornar en bus a la parada de Sant Salvador.

E

F

G


www.tarragona.cat

ZONA FORATS

4Parc ecohistòric del Pont del Diable


Distància: 0,8 Km

Temps: 1,5 h

Recomanacions:Porteu calçat còmode i recordeu que sou en un espai natural protegit i cal respectar l’entorn.

Autobús:Línies 5 i 85

Itinerari audioguiat:Envieu un SMS a 977 144 444 amb el següent text: tgna pd1 i rebreu un missatge amb el qual podreu descarregar l’arxiu de l’audioguia del Pont del Diable. També us el podeu descarregar de la pàgina web de l’Ajuntament de Tarragona.

4 Parc ecohistòric del Pont del Diable

1

4Parc ecohistòric del Pont del Diable

Pugem per la carretera d’accés al pont del Diable, fins a l’antiga porta de la finca, situada a la vora de l’aparcament. Aquesta entrada de pedra va ser traslladada per l’ampliació de la N-240. Passem a l’interior, resseguim la pista i ja trobem les primeres pinzellades dels jardins romàntics amb una petita placeta i un monòlit on llegim una inscripció. Fotografia A

Aquesta finca, coneguda com la del Mas dels Arcs, va ser propietat dels germans Puig i Valls. Un dels germans, Rafael, fou un gran enginyer forestal reconegut. Va escriure llibres i articles sobre natura i fou constantment guardonat. Fou l’instaurador de la Festa de l’Arbre a Catalunya i més tard, després de insistir-hi molt, a l’Estat espanyol. Aquesta idea de la festa, la va portar de la seva estada als EUA: concretament, de quan anà a Chicago, l’any 1893. Es feia amb la idea d’aconseguir una regeneració del país. Entre tots dos creen en la finca del Mas dels Arcs, un espai estable i curós.

Seguim sempre per la pista principal, on veurem a la nostra esquerra altres espais restaurats del mateix jardí i un dibuix d’un caragol construït amb petits teixos.

Si mirem a les capçades dels pins, trobarem una massa rodona de pi semblant a un gran niu. Es tracta d’una malaltia parasitària del pi, el qual crea una massa de branques més densa amb un aspecte rodó, que té la funció de protegir-lo.

En aquesta mateixa zona trobem uns bancs de fusta i una font per refrescar-se i gaudir de l’entorn.

A pocs metres, resseguint el camí, trobem la caseta del guarda, restaurada fa pocs anys per l’escola taller del Pont del Diable. L’objectiu és informar el visitant i vigilar l’espai.

Tot seguit, en sortir de la caseta del guarda, enfilarem una recta, on ja veurem les arcades de l’aqüeducte.

A l’època romana fou una peça de la xarxa de conducció de l’aigua a la ciutat. Es va construir al marge esquerre del riu Francolí i permetia salvar el desnivell més important de la canalització que portava l’aigua des del Francolí, a l’alçada del Rourell.

Parc ecohistòric del Pont del Diable


4

1

ZONA FORATS

A

B

A

L’abastament d’aigua a la Tarragona romana estava cobert per tres conduccions. La més llarga recollia l’aigua del Gaià (45 km) i unes altres dues la del Francolí. Altres estudis que s’han fet hi afegeixen una quarta via, procedent de la font de les Morisques (Llorito).

El pont del Diable té una doble filada d’arcades superposades, una alçada total de 26 m i una longitud de 217 m. Està compost de carreus encoixinats (Opus quadratum) units en sec. L’amplada i l’alçada dels arcs té poca variació, el nombre de dovelles varia entre 19 i 21 i els pilars de la planta baixa són escalonats i els de la part alta, rectes.

Aquí acaba la nostra passejada. Després de descansar, retornarem al punt de partida de l’itinerari pel mateix camí. Podem tornar en bus des de la mateixa parada del pont del Diable.

G

4 Parc ecohistòric del Pont del Diable

www.tarragona.cat

C

D

E

F

ZONA FORATS

5Camp de Mart. Muralles


Distància: 1 Km

Temps: 1,5 h

Recomanacions:Porteu calçat còmode i recordeu que sou en un jardí pùblic i cal respectar l’entorn.

Autobús:Línies 2

Camp de Mart. Muralles 5

Camp de Mart. Muralles


A

5

1

ZONA FORATS

B

Podem començar l’itinerari pujant pel passeig de l’Imperi, resseguint les muralles i arribant a l’entrada del Camp de Mart. Fotografia A

Es tracta d’un itinerari pausat, on podem descobrir racons d’interès arqueològic i també gaudir de la gran quantitat de plantes que trobem durant el recorregut.

Al començament veiem les parets de la Falsa Braga, una construcció austriacista del segle XVIII, i just a la vora trobem uns pins d’unes característiques peculiars. La forma de la capçada i l’elegància de les acícules (fulles en forma d’agulla) ens indiquen que no som davant del pi blanc, espècie pròpia de les nostres contrades. Es tracta del pi canari, espècie al·lòctona plantada en parcs i jardins. Una característica d’aquesta espècie és la capacitat per resistir els incendis i les sequeres. Fotografia B

Més endavant, a la nostra esquerra, trobem el monument dedicat al Dr. Ferran, és obra de Lluís Maria Saumells, i fou inaugurat el 1971, i a la vora trobem un arbre de l’Amèrica del Sud: es tracta de l’araucària. S’anomena així perquè els indígenes d’Arauco (maputxes) del Xile central l’incorporen com a aliment, denominat pehuén. Fotografia C

Seguidament trobem un monument que presenta la base en pedra de la que neixen sis braços metàl·lics. Es tracta del monument anomenat l’Amical de Mathausen, monument dissenyat per José Calatrava, que fou inaugurat el 1984. És una escultura dedicada a les persones mortes en aquest camp d’extermini nazi

Entre xiprers i cedres, ens trobem amb l’auditori i, a l’esquerra, el monument a Richard Wagner, dedicada a l’autor José Antonio, autor de l’escultura original. Aquesta peça que observem fou inaugurada l’any 1969 en el 50 aniversari de la mort d’aquest destacat escultor. Seguirem a l’esquerra per un baixant d’escales fins a una plaça de terra.

En aquesta zona veurem pinedes de pi blanc, amb zones de flors i arbustos de marfulls i llorers.

Entre la vegetació i els espais enjardinats amb gespa, podem sentir el melòdic cant de la merla, molt abundant en aquest jardí. Fotografia D

5 Camp de Mart. Muralles

www.tarragona.cat

C D

E F

Entre la fauna que hi trobem, cal destacar el mussol banyut. Amb una mica de sort, a les nits d’estiu es pot observar aquest rar rapinyaire nocturn, que nia en antics nius de garses. Fotografia E

Seguint pel camí, trobem una bassa circular, fem la volta i pugem pel mateix camí que hem baixat. Seguim per la dreta i trobem les restes d’un monument funerari turriforme trobat al carrer de Rovira i Virgili i traslladat al jardí del Camp de Mart. Fotografia F

Ens dirigirem a la sortida i aquí acaba la nostra passejada.

ZONA FORATS

6Parc del Miracle


Distància: 1 Km

Temps: 1,5 h

Recomanacions:Porteu calçat còmode i recordeu que sou en un jardí pùblic i cal respectar l’entorn.

Autobús:Línies 1, 3, 9, 10, 16, 61 i 97 parada a Via Augusta

Línia 10 passa a peu de platja.

5 Camp de Mart. Muralles

1

6Parc del Miracle

Recorregut per les tres zones enjardinades del Miracle.

L’itinerari comença pel Fortí de Sant Jordi. Aquest fortí que és una de les millors construccions castrenses. Fou portada a terme per les tropes austriacistes que s’establiren a la ciutat en el segle XVIII. Juntament amb el fortí de la Reina tenia per missió protegir la platja del Miracle davant un possible desembarcament enemic.

Fins al segle XX va ser utilitzat per carabiners per vigilar el contraban. Els primers anys de la postguerra va servir de base per a les pràctiques de tir que realitzaven les forces de guarnició. Això va durar fins que l’any 1946 s’inauguraren les noves casernes d’infanteria al centre de la ciutat. Fotografia A

En les esquerdes de les parets nia un ocell molt singular, el falciot. Aquest ocell ens pot recordar a una oreneta pel color fosc, però el seu vol és més ràpid i sorollós. Té una vida totalment aèria, ja que dorm i s’aparella en vol. Fotografia B

El Fortí està envoltat de plantes aromàtiques com l’espígol i la sàlvia. Cal destacar les plantaci-ons d’una varietat d’àloe vera, que durant el mes de maig flo-reix amb unes inflorescències de color carabassa de molta alçada. Fotografia C

Seguirem pel voltant en direcció a la pineda. Aquí creurem una zona peculiar força arbrada. Pins blancs, margallons i palmeres donen ombra i refresquen l’entorn. Si caminen pels camins trobarem unes escultures de pedra que representen cares, totes elles d’unes grans dimensions. Fotografia D

Sortim a zones menys arbrades. Aquí ja podem sentir la remor del mar i l’olor de sal. Cal observar que la vegetació és més petita i escanyolida, a causa de l’efecte del vent i del salnitre.

A la dreta trobem el Fortí de la Reina. Aquest fortí de construcció militar del segle XVIII fou edificat durant la Guerra de Successió. Cal destacar-ne les parets exteriors i la porta d’entrada, que tenen una vàlua patrimonial monumental. Fotografia E

Parc del Miracle


6

1

ZONA FORATS

A

B

C

D

6 Parc del Miracle

www.tarragona.cat

E

ECreuant amb molta cura la carretera, arribarem a l’última glorieta enjardinada. Aquest jardí té un disseny força acurat, un camí recobert amb pedres d’Alcover, una zona de rocams i una bassa d’aigua. Aquests blocs de pedra eren utilitzats com un punt d’entrenament dels escaladors del Centre Excursionista de Tarragona.

Cal visitar uns porxos orientats al mar. Un espai fantàstic per veure la platja del Miracle i la façana litoral. Just en aquest punt ens sorprendrà la quantitat de palmeres canàries i els fruits, els dàtils, agrupats en raïms. Fotografia F

Aquí acaba la nostra passejada. Després de descansar retornarem al punt de partida de l’itinerari pel mateix camí.

F

ZONA FORATS

7Llera del riu Francolí


Distància: 3 Km

Temps: 2 h

Recomanacions:Porteu calçat còmode. Molt apropiat per fer-lo en bicicleta. Re-cordeu que sou en un jardí fluvial i cal respectar l’entorn.

Autobús:Línies 3, 5, 6, 7, 11 i 35

Línia 2 parada Torres Jordi

Línia 4 parada Parc

Línia 61 parada Par Només estiu, per Via Roma.

7Llera del riu Francolí

Comencem pel parc del Francolí, pel carrer de Pau Claris. Aquest parc de nova creació se situa a l’alçada de Joan XIII, en una zona d’antigues hortes.

Cal destacar les zones de lleure i esportives, d’unes 12,7 ha, envoltades per la llera del riu i per un recull de 70 espècies d’arbres, alguns dels quals formaven part d’aquestes hortes. Fotografia A

També podem destacar els lledoners, figueres, pollancres, freixes, oms i plataners.

Seguirem pel camí assenyalat per baranes de fusta en direcció al port i en busca de la llera del riu pels quatre baixants que queden al marge esquerre.

En l’últim tram del riu Francolí es poden observar una gran varietat d’ocells migratoris que visiten aquesta àrea fluvial: s’hi han descrit fins a 240 espècies d’ocells diferents.

Aquest espai ofereix un ventall d’activitats relacionades amb la natura i el lleure a la vora de Tarragona.

Les espècies més abundants són els limícoles, ocells petits i mitjans lligats a ambients humits, plens de llims i fang; els ardeids, ocells de mida mitjana especialitzats en la pesca de peixos, i els fringíl·lids, de la família de les caderneres i els verdums.

Les espècies més representatives són el camallarga, la xivitona, el corriol petit, el martinet blanc i el blauet.

Camallarga

És un ocell limícola molt esvelt i amb potes extremadament llargues, i el dors i les ales negres, que contrasten amb el cap i la panxa blancs. El seu hàbitat són les llacunes, els aiguamolls i els prats inundats. Durant els anys 90, la desembocadura del Francolí va ser la tercera població més important de Catalunya, amb més de 70 parelles reproductores. Fotografia B

Corriol petit

Aquest petit i rabassut ocell té el bec més curt i els ulls més grans de la família dels tèrrits. Una curiositat és que nia a terra i utilitza pedretes i petxines per camuflar el niu. Fotografia C

Llera del riu Francolí


A

7

1

ZONA FORATS

B

C

Martinet blanc

Aquest elegant ocell té el bec en forma d’espasa i les potes llargues amb els dits de color groc.

S’alimenta especialment de petits peixos, que espanta fent un ball acrobàtic amb les ales obertes i disparant el bec esmolat. Fotografia D

La chivitona

És petita i té les potes curtes. Fa un vol intermitent. És de color marró oliva per damunt i blanc per sota i té les potes d’un color verdós. S’alimenta bàsicament de cucs filtradors, que detecta pel moviments dels llims. Fotografia E

Blauet

Inconfusible i força petit. Sembla una mica rabassut quan no vola, però en vol té forma de fletxa. El bec li fa forma de daga i té el plomatge de color blau elèctric per damunt i taronja per sota. Es posa sobre les branques de la vegetació i fa picats a l’aigua en persecució de petits peixos que agafa amb una precisió extraordi-nària. Durant els mesos de setem-bre i octubre són molt abundants per tots el trams del riu. Fotografia F

També se’n poden observar d’altres com ara gavines, ànecs i polles d’aigua.

Aquí acaba la nostra passejada. Després de descansar, retornarem per la sortida de la Tabacalera. Fotografia G

7 Llera del riu Francolí

www.tarragona.cat

D

E

F

G

ZONA FORATS

8Parc de la Ciutat - Quinta de St. Rafael


Distància: 1,5 Km

Temps: 1,5 h

Recomanacions:porteu calçat còmode i recordeu que sou en un jardí pùblic i cal respectar l’entorn.

Autobús:Línies 3, 35, 11, 5, 6, 7 i 97

Línia 61 parada Parc Només estiu, per Via Roma.

Línies 4, 5, 6, 8, 9, 10, 16, 85, 86, 97 parada Pere Martell Per Pere Martell.

AVINGUDA ROMA

AVINGUDA DE RAMÓN Y CAJAL

CARR

ER V

IDAL

I BA

RRAQ

UER

CARRER DE BATTESTINI


1


Entrem al parc pel carrer de Pere Martell baixant per unes escales de fusta, fins a una glorieta que va donar la família Sellart San Juan, i que va ser restaurada per la Brigada Municipal.

Seguirem pel camí de l’esquerra, un senderó farcit de palmeres i margallons que recorden als antics jardins romàntics. A la dreta veurem una plaça de magnòlies i a l’esquerra un altra plaça, aquesta plena de tamarius.

Aquesta senda és la preferida per les tórtores turques, molt abundants al parc. Aquest ocell no és propi del nostre país, sinó que prové de l’Àsia. A Europa, se’n capturen els primers exemplars el 1944. Fotografia A

Seguim fins a arribar a la vora de l’edifici. Si girem a l’esquerra veurem un gran lledoner, un arbre molt valorat com a ornamental. El nom del fruit, el lledó, és l’origen de topònims com Lledó d’Algars o d’antropònims com el cognom Lledó. Tot i que possiblement és d’origen oriental, la seva presència a les nostres terres és ben antiga i per això es troba sovint plantat a les vores de pobles i de masies. Fotografia B

Arribem a la Quinta de sant Rafael, un edifici modernista dissenyat per l’arquitecte Julian María Fossas a l’any 1912.

És un edifici de planta baixa, una planta i dues torres desiguals. Les dues cúpules estan revestides de ceràmica de color, rica en detalls. La torre que s’eleva al nord està rematada per una cúpula que forma arestes de racó de claustre i està folrada de ceràmica vidrada de color blau i blanc. Fotografia C

Cal destacar les dues palmeres washingtònia monumentals, de més de 20 metres, situades a l’entrada principal de l’edifici.

Parc de la Ciutat - Quinta de St. Rafael


8

1

ZONA FORATS

B

C

A

A

Si resseguim l’edifici per la

part esquerra, veurem l’antic

pou i, just davant, un arbre

amb una capçada curiosa: es

tracta del ginkgo, un arbre

considerat un fòssil vivent.

Pot viure fins a mil anys i

cal destacar-ne l’extrema

resistència, ja que va ser dels

pocs arbres que van resistir a

prop de l’epicentre de la bomba

atòmica d’Hiroshima.

Fotografia D

Si seguim per la part esquerra

del parc, ens adonarem que és

la zona més fresca. Durant el

recorregut veurem les restes

d’una vil·la romana, amb

un petita necròpolis. Per la

disposició de les habitacions

en bateria, se suposa que es

tractava d’una casa que podria

tenir funcions d’alberg.

Fotografia E

Seguim per aquesta zona més

fresca i ombrívola a causa

de l’efecte de les alzines i els

roures, que produeixen un

efecte microclimàtic típic

del bosc mediterrani, tan

beneficiós per a la prevenció

dels incendis forestals.

Fotografia F

Passarem per una zona de

gronxadors i retornarem al

punt d’inici de l’itinerari.


www.tarragona.cat

E

F

C D

ZONA FORATS

itineraris tarragona

Documents