FFiittxxeess ddee ll’’aalluummnnee

PPrriimmeerr cciiccllee dd’’EESSOO

IIttiinneerraarriiss PPeeddaaggòòggiiccss ppeerr llaa MMuunnttaannyyaa ddee MMoonnttsseerrrraatt

Primer Cicle d'ESO

L’observació de les fulles fitxa 1

Per diferenciar plantes o animals s’utilitzen diferents claus dicotòmiques. Et proposem un exemple fet.

Exemple

Intenta fer una clau dicotòmica de les fulles de les espècies següents : Alzina, pi, marfull i cirerer d’arboç Compara-la després amb els teus companys. Us ha sortit la mateixa ? La meva clau dicotòmica

1. FULLES AMB UN NERVI PRINCIPAL 1.1 En forma d’AGULLA

1.1.1 agrupades de dues en dues 1.1.2 fulles lineals

2. FULLES AMB MÉS D’UN NERVI PRINCIPAL 2.1 Amb fruits grans 2.2 Amb fruits petits 2.3 Amb fruits amb ales per facilitar la dispersió

1. Forma del limbe… 2. Vora del limbe… 3. Disposició dels nervis…

Els arbres i les plantes tenen fulles diferents, però totes tenen una mateixa funció: fabriquen l'aliment necessari per a que les espècies vegetals puguin viure. Aquest procés s’anomena _________________.

Primer Cicle d'ESO

L’observació d’una flor fitxa 2

Observa la vegetació que sobresurt dels marges del camí o bé endinsa’t pel bosc. Seguidament, escull una planta o arbre amb flor que et cridi l’atenció i fes-ne un estudi, tot anotant les següents observacions:

Cada arbre o planta té una flor diferent, però totes tenen una mateixa funció, fabriquen el _________ per a que les espècies vegetals puguin reproduir-se a partir de les llavors. Per a nosaltres és important estudiar les flors, ja que a partir d'elles reconeixerem l'arbre o planta.

� Dibuix de la flor

� Assenyala (si és possible)

-pètal -pistil (òrgan femení) -estams (òrgan masculí) -sèpal

� Mida de la flor: � Color de la flor: � Es tracta d’una flor vistosa o poc vistosa? � Hi ha un sol tipus de flor o dos tipus (femella i mascle), al mateix arbre o

planta? � Com es troben les flors? � solitàries � en grup (inflorescència) � Quants pètals té la flor? � Comprova que:

-Si té 3 pètals o un múltiple de 3, les fulles són variades i les vores dentades, lobulades, etc.

-Si té 4 o 5 o múltiple d’aquests són plantes amb de fulles llargues i vores llises.

A partir de les anotacions podries dir de quina planta es tracta? Nom de l'espècie: _________________________________

Primer Cicle d'ESO

L’observació dels fruits fitxa 3

Observa la vegetació que sobresurt dels marges del camí o bé endinsa’t pel bosc. Seguidament, escull una o varies plantes i un o varis arbres que contingui fruits que et cridin l’atenció i fes-ne un estudi, tot anotant les següents observacions:

Cada arbre o planta té un tipus de fruit diferent, però tots tenen una mateixa funció, produeixen les llavors per a què les espècies vegetals puguin reproduir-se. Cada llavor conté una petita planta que s’anomena __________, el qual queda protegit per la llavor i aquesta pel fruit.

� Dibuix del fruit

� Assenyala les llavors

(si es veuen)

� El fruit que observes és sec o carnós?

� Es tracta d’un fruit simple (individual) o compost (conjunt)?

� Com es disseminen les diferents llavors? � Se les emporta el vent � Esclata el fruit i les llença � S’enganxen a la roba o pèl d’animals � Cauen sota l’arbre o planta

� Quin tipus de planta és? � angiosperma (llavor protegida)

� gimnosperma (llavor nua)

A partir de les anotacions podries dir de quina planta es tracta? Nom de l'espècie: _________________________________

Primer Cicle d'ESO

Investigant el bosc fitxa 4

Al llarg d’un recorregut per la natura, un investigador s’ha d’anar fixant en un munt de detalls que de vegades poden passar desapercebuts. La vostra feina és posar els cinc sentits en tot allò que descobriu dins el bosc i anotar-ho. Procediment

1. Dividiu-vos per grups i delimiteu una parcel·la de 10 x 10 metres. Intenteu trobar una zona que tingui força varietat d’espècies vegetals i que tingui poc pendent perquè us serà més fàcil i còmode l’observació.

2. Seguiu el model de les fitxes que us proposem per fer l’estudi. 3. Cada grup ha de tenir una persona que anota mentre els altres observen i prenen mesures. 4. Teniu una pauta per fer les vostres investigacions sobre les plantes i els rastres. Ajudeu-vos d’aquestes. 5. Recordeu que a l’hora de fer l’estudi heu de respectar l’entorn i no malmetre l’ecosistema que esteu investigant.

Un ecosistema és un conjunt

d’éssers vius que habiten en

un lloc determinat.

Primer Cicle d'ESO

Investigant el bosc fitxa 5 Dades del grup Dades ambientals de la parcel·la

Nom del grup: _______________________________________ Noms dels investigadors:________________________________ __________________________________________________ Portaveu del grup: ____________________________________ Lloc on es fa l’estudi del bosc: ___________________________ Superfície total de la parcel·la: __________________________ Data: Hora: Escola:

DADES AMBIENTALS

Alçada: Temperatura: Climatologia : � Ennuvolat Lluminositat: � molta

� Sol � mitjana � Vent � poca � Pluja � Fred

Tipus de bosc: � Fageda Tipus de sotabosc : � Molt abundant

� Alzinar � Abundant � Pineda � Escàs � Bosc de ribera � Inexistent � Roureda

Primer Cicle d'ESO

Investiguem el bosc fitxa 6 Anota i estudia totes les espècies arbòries i algunes arbustives a partir del següent quadre :

Nom espècie

Dibuix de la fulla

Forma del limbe i la vora

Dibuix del fruit (si en té)

Arbre/arbust

Abundant/escàs

Primer Cicle d'ESO

Investiguem el bosc fitxa 7 Observa de prop el sòl de la parcel·la i completa la següent taula

Estat de descomposició

Fullaraca

Materials

Tipus de sòl � Sorrenc � Argilós � Granític Color Humus Gruix Espècies

Cobertura vegetal Quantitat � Sol nu � Poc cobert � Força cobert � Molt cobert

Estudia l’estructura del sòl i interpreta el resultat

EXPERIMENT

a) Agafa una petita mostra de terra i mulleu-la fins a fer-ne una pasta. b) Frega-la entre les mans fins aconseguir la forma d’un macarró. c) Si us ha sortit el macarró doblegueu-lo fins a fer una anella. d) Comenteu els resultats obtinguts.

Hem aconseguit fer l’anella. Estem davant d’un sòl que conté argila i per tant és del tipus ____________. La conclusió a la que arribem es que aquest sòl reté aigua i es manté humit. És un sòl típic de la banda d’ _____________. No hem aconseguit fer el macarró. Estem davant d’un sòl que conté __________ i per tant és del tipus sorrenc. La conclusió a la que arribem és que aquest sòl no reté l’aigua i és sec. És un sòl típic de la banda de _____________.

Primer Cicle d'ESO

Investiguem el bosc fitxa 8 Qui viu amagat? Degut a la nostra presència els animals han fugit. Tot i així hem d’investigar tots aquells rastres que poden haver deixat i així identificar-los. Penseu que els petits insectes als què sovint no prestem atenció també formen part de la vida del bosc.

Rastres trobats

Animal/s

A partir de dels diferents animals, insectes i plantes que heu investigat, intenteu elaborar una cadena alimentària entre ells. Anoteu quins són productors i quins són consumidors.

Primer Cicle d'ESO

Les comunitats vegetals fitxa 9 Aquí tens il·lustrada la distribució de la vegetació que configuren el paisatge de Montserrat segons l’altitud i la vessant en què es troben. Relaciona les comunitats vegetals amb la llegenda i identifica quina és la banda de solana i la d’obaga.

Pi Arbres caducifolis (roure, avellaner, etc.) Esbarzer Alzina Alzina muntanyenca Comunitat arbustiva (bruc, brolla, etc.)

Perquè varien les comunitats de la banda d’obaga i de solell? A quina et trobes tu?

Primer Cicle d’ESO

Els efectes d’un incendi fitxa 10

Els boscos que pateixen incendis, amb el temps, s’han de regenerar i esdevenen boscos alterats. Fixa’t en la següent seqüència de regeneració d’un bosc d’alzines i omple els espais buits a partir del què observes al llarg del recorregut. Pins, arbustiva, ràpid, a poc a poc, vegetació, alzines

Bosc cremat, sense ____________.

Germinen les llavors de les espècies més ben adaptades: __________ i estepes. Rebroten les ___________, brucs i garrics.

Es forma una comunitat __________, un matollar.

La comunitat de pins creix molt ________, deixant un bosc esclarissat i plens d’arbusts.

Les alzines han crescut més _____________ que els pins, però l’alzinar guanya amb densitat i impedeix que germinin nous pins, estepes i brucs amb el temps. Apareix doncs, l’alzinar.

Primer Cicle d’ESO

El relleu de Montserrat 1 fitxa 11

Per explicar quin procés de dissolució ha sofert Montserrat al llarg del temps, fes l’experiment de l’ àcid clorhídric, per tal de comprovar la composició de la roca

1.Trieu un tros de roca que sigui net o bé passeu una mica d’aigua per sobre, per tal de netejar les impureses o brutícia que pugui tenir. 2. Agafeu l’ampolleta amb comptagotes i tireu 3 o 4 gotes sobre la MATRIU i el CIMENT del conglomerat. La matriu és aquella massa que aguanta els còdols i el ciment es troba al voltant dels còdols i entre la matriu. 3. Tanqueu ràpidament l’ampolleta i assegureu-vos de que està ben tancada i guardeu-la dins d’una bosseta. 4 .Anoteu què passa. Quina reacció ha tingut lloc?

Vigila amb l’àcid clorhídric, ja que és una substància perillosa

per tu i pel medi. Feu l’experiment només una

persona del grup.

Sobre la roca s’ha produït una efervescència, fruit de la reacció de l’àcid clorhídric amb el ______________ que conté la roca. Aquest experiment ens demostra que la roca conté ________________ . Per tant, quan plou sobre la Muntanya de Montserrat, l’aigua dissol amb facilitat el ciment calcari del conglomerat, tot erosionant-lo ràpidament.

Primer Cicle d’ESO

El relleu de Montserrat 2 fitxa 12

Ara que ja saps quin material conté la roca. Així que intenta descriure els diferents estadis que ha sofert la Muntanya de Montserrat per tenir avui aquest relleu tant peculiar.

Segons aquest procés erosiu, anomenat carstificació,

podríem trobar coves i avencs dins de la Muntanya?

Primer Cicle d’ESO

El conglomerat fitxa 13 Busca un bon aflorament al marge del camí, on puguis observar detingudament la roca que constitueix Montserrat. Elabora un dibuix on puguis observar el conglomerat i omple la següent fitxa

NOM DE LA ROCA: _____________________________________ Dibuix de la roca (posa una escala) Assenyala:

-els còdols -el ciment -les pedres més

petites (matriu)

Lloc on s’ha trobat: ________________________________________________ Reacciona amb l’àcid clorhídric? _______________________________________ Mida del còdol més gran: ____________________________________________ Quins còdols predominen més, els grans o petits? __________________________ Per a què utilitzaries aquesta roca? ____________________________________ Has trobat algun altre tipus de roca? Quina o quines? ______________________

Recorda que estem en un Parc Natural i no podem picar la roca ni endur-nos cap mostra.

Primer Cicle d’ESO

Orientem-nos a la Creu de Sant Miquel fitxa 14 Completa les dades que t’ajudaran a esbrinar on ens trobem

Des del mirador de la Creu de Sant Miquel, intenta identificar els següents elements que configuren el paisatge. I digues a quina unitat de relleu pertany.

1.Sant Llorenç del Munt i l’Obac, que pertany a la serralada ______________________

2.Montseny, que pertany a la serralada ______________________________________

3.Serra del Cadí, que pertany a la serralada ___________________ _______________

4.Collserola, que pertany a la serralada ______________________________________

5.La Mola, que pertany a la serralada _______________________________________

6.El riu Llobregat, que travessa les serralades_________________________________

• Vessant: (obaga, solell)

• Orientació : (N-S-E-O) • Alçada : • Temperatura : • Climatologia :

Primer Cicle d’ESO

Orientem-nos al Coll de Guirló fitxa 15

Completa les dades que t’ajudaran a esbrinar on ens trobem

Abans d’ arribar al Coll de Guirló intenta identificar els següents monòlits que configuren la zona de les Agulles de Montserrat. Ajuda’t per les diferents formes que tenen les agulles i deixa’t portar per la imaginació.

• La cadireta � L’Agulla de l’arbret • La Portella Gran � La Foradada • L’Escorpí � La Portella Petita

• Comarca: • Orientació : (N-S-E-O) • Vessant: (obaga, solell) • Alçada : • Direcció dels Pirineus :

Primer Cicle d’ESO

Cuidem el Parc Natural fitxa 16

Observa el teu comportament, el del teu grup i el dels visitants del parc i reflexiona sobre el compliment de les normes del parc. A partir del que has observat , quines es compleixen?

• � No està permès arrencar o malmetre cap vegetal ni mineral. Respecte de les flors i bolets.

• � No està permès la pesca ni la caça. • � No és permès el destorb de cap animal • � Està prohibit encendre foc. • � No es poden llençar deixalles, s’han de dipositar en contenidors destinats a

aquest fi. • � No està permès acampar lliurement. Pernocteu preferentment fora del Parc. • � El trànsit de vehicles i bicicletes està limitat. Pot haver-hi zones de reserva on

l’accés de persones és restringit. • � No pertorbar la tranquil·litat del lloc. No fer soroll amb màquines o

instruments que espantin els animals. • � És convenient que els animals de companyia entrin subjectats per la persona

que els porta. Quines altres mesures proposaries per fomentar la conservació del parc? Ordena les que et semblin més importants i proposa’n alguna. _________ Posar mitjans per afavorir la investigació _________ Controlar la tala d’arbres _________ Posar més contenidors d’escombraries _________ Informar de la televisió i la radio de com no malmetre la natura _________ Construir centres d’interpretació del medi _________ Augmentar el nombre de guardes del parc perquè vigilin més _________ Estudiar-ho al institut i a l’escola

Primer Cicle d’ESO

Qui o què provoca incendis? fitxa 17

L’any 1986 i 1994, Montserrat va patir dos grans incendis, cremant un 40% de la superfície del Parc. El clima càlid i sec i la fàcil combustió dels boscos mediterranis, fa que a Catalunya cada estiu es cremin grans extensions de bosc. Quines són les causes dels incendis? Informa’t i completa les principals causes dels incendis.

Naturals

1.

Negligents

1. . Fogueres mal apagades

2.

3. Cremada de rostolls

4.

Accidental

1. Avaria en la línia elèctrica 2.

Intencionada

1.

Primer Cicle d’ESO

Turisme a Montserrat fitxa 18

Fixa’t en els visitants del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. L’entorn de Montserrat propicia que vinguin molts visitants en grup i amb diferents interessos. Observa i omple el quadre següent:

Perquè venen a

Montserrat? Què

els interessa?

Amb quin

transport

venen?

Què hi fan? Què necessiten

per fer-ho?

Natural o

artificial?

El Monestir

Preguen i visiten

Santuari

A

Escalar

Cotxe

Roca

N

Creus que fa cent anys trobaríem el mateix tipus de visitant? Creus que amb el pas dels anys s’han creat nous interessos entorn de la Muntanya? Quins? Creus que els visitants venen perquè hi ha oferta turística variada o la oferta turística ha cobert les necessitats dels visitants?