inventari patrimoni al d' argentonapatrimonicultural.diba.cat/uploads/08009/memoria.pdf ·...

20 i 22 OPC resums A3-A4 7/4/08 15:09 P�gina 2

Inventari Patrimoni Cultural d' Argentona Memòria tècnica Redacció ACTIUM S.C.P. Ajuntament d' Argetona Novembre 2003

cortesem

Sello

MEMÒRIA TÈCNICA

INVENTARI DEL PATRIMONI CULTURAL I NATURAL

ARGENTONA (EL MARESME)

AUTORS MARC BOSCH DE DORIA MOISÈS GUARDIOLA I BUFÍ JORDI MONTLLÓ I BOLART ANNA SOTERAS I MARCH

DATA

16 DE NOVEMBRE DE 2003

INVENTARI DEL PATRIMONI CULTURAL I NATURAL. ARGENTONA MEMÒRIA TÈCNICA

INVENTARI DEL PATRIMONI CULTURAL I NATURAL. ARGENTONA (EL MARESME). MEMÒRIA TÈCNICA

CRÈDITS PROMOCIÓ I FINANÇAMENT Ajuntament d’Argentona

Diputació de Barcelona (Oficina del Patrimoni Cultural)

COORDINACIÓ Marc Bosch de Doria, historiador DOCUMENTACIÓ Moisès Guardiola i Bufí, biòleg

Jordi Montlló Bolart, historiador Anna Soteras i March, arquitecta

PLANIMETRIA I DIGITALITZACIÓ ACTIUM S.C.P.

1


INVENTARI DEL PATRIMONI CULTURAL I NATURAL. ARGENTONA (EL MARESME). MEMÒRIA TÈCNICA CONTINGUTS

1. PRESENTACIÓ 3 2. AGRAÏMENTS 3 3. MARC TERRITORIAL 4 3.1 MEDI FÍSIC 4 3.2 LA POBLACIÓ I LA SEVA ACTIVITAT 4 3.3 EVOLUCIÓ HISTÒRICA 5 4. METODOLOGIA 7 4.1 MARC TEÒRIC 7 4.2 PROCESSOS DE TREBALL 8 4.2.1 FASE PRÈVIA DE DOCUMENTACIÓ 8 4.2.2 TREBALL DE CAMP 9 4.2.3 TREBALL DE GABINET 9 5. RESULTATS DE L’ESTUDI 10

5.1 ELEMENTS FITXATS 11 5.1.1 PATRIMONI IMMOBLE 11 5.1.2 PATRIMONI MOBLE 16 5.1.3 PATRIMONI DOCUMENTAL 17 5.1.4 PATRIMONI IMMATERIAL 18 5.1.5 PATRIMONI NATURAL 19 5.2 ESTAT ACTUAL DELS ELEMENTS FITXATS 21 5.3 ELEMENTS NO FITXATS 23

6. BIBLIOGRAFIA 30 7.1 ALTRES FONTS 38 7. ÍNDEXS D’ELEMENTS FITXATS I 8.1 ÍNDEX ALFABÈTIC I 8.2 ÍNDEX NUMÈRIC XVI 8.1 ÍNDEX TIPOLÒGIC XXXI 8. PLANIMETRIA XLVI

2


INVENTARI DEL PATRIMONI CULTURAL I NATURAL. ARGENTONA (EL MARESME). MEMÒRIA TÈCNICA

1. PRESENTACIÓ

L’inventari del patrimoni cultural i natural del municipi d’Argentona (El Maresme), ha estat realitzat per l’empresa de serveis culturals ACTIUM, S.C.P. per encàrrec de la Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, a partir de la sol·licitud efectuada per l’Ajuntament d’Argentona a la Diputació de Barcelona.

La realització del treball ha estat executada per Moisès Guardiola i Bufí, Jordi Montlló Bolart i Anna Soteras i March sota la coordinació de Marc Bosch de Doria, entre els mesos d’agost de 2002 i juny de l’any 2003. Tot aquest treball no s’hauria pogut realitzar sense l’inestimable ajut d’un seguit de col·laboradors a qui, tot seguit, volem agrair enèrgicament.

2. AGRAÏMENTS

En primer lloc volem agrair la col·laboració de l’Ajuntament d’Argentona pel seu interès i les gestions facilitades. Però d’una manera molt específica a Margarida Colomer, regidora de Cultura fins al juny de 2003, a Oriol Calvo, director del Museu del Càntir, a Joan Pujol, tècnic de Medi Ambient i a Carme Herbàs i Montserrat Noguera, tècniques de l’Ajuntament.

Quan hem necessitat fer una consulta en un arxiu, biblioteca o centre oficial o privat, ens hem trobat una sèrie de persones que ens han atès molt professionalment. Volem agrair les atencions rebudes del Dr. Josep Maria Martí Bonet, director de l’Arxiu Diocesà de Barcelona; i dels tècnics de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

El nostre agraïment també és per la Roser Loire, biòloga, del Consorci del Parc Serralada Litoral; per mossèn Miquel Font i per Enric Subiñà, per la seva informació sobre arxius particulars; per la Roser Campeny, de l’empresa Minuartia; pels guardes del Parc Natural del Montnegre – Corredor; per l’Oriol Bassa, com a tècnic de Medi Ambient del Consell Comarcal del Maresme; i pels membres del Grup de Fonts.

Cal fer una menció especial a la gent d’Argentona que ens han obert amablement les portes de casa seva: els propietaris de Can Bramona, Can Volart, Can Pardal, Can Polseguera i Can Serra i els masovers de Can Pins i de Can Cabot, així com als membres del grup de Les Fonts d’Argentona, per la tasca divulgativa i de conservació que han anat realitzant.

3


3. MARC TERRITORIAL

3.1. MEDI FÍSIC

El municipi d’Argentona està situat a la comarca del Maresme, entre la serralada litoral i la costa central catalana. Comprèn una superfície de 25.4 km2, a la vall mitjana de la riera d’Argentona, limitant a l’E. amb Mataró, al N.E. amb Dosrius, al N.O. amb la Roca del Vallès, a l’O. amb Òrrius i al S. amb Cabrils i Cabrera de Mar.

El municipi està situat entre les serres muntanyoses de la serralada litoral i la depressió litoral, havent-hi el trencament d’aquesta serra pel curs fluvial de la riera d’Argentona, que flueix aproximadament en direcció N. a S., quedant així, dues bandes muntanyoses a l’E. i O. separades per la plana al·luvial de la riera d’Argentona. Aquesta neix a les serres del Corredor i hi van desembocant un seguit de rieres i torrents que neixen a les serres de l’E. i O.

Superfície 25’4 Km2

Altitud mitjana 88 m

Habitants 10.362

Comarca El Maresme

DADES GENERALS DEL MUNICIPI

Les serres més importants són a l’O. del terme municipal ja que s’hi concentren les muntanyes més elevades com el turó dels Oriols (322 m), el turó d’en Cirés (470 m), el turó de Matacabres (402 m), el Pujolar (359 m) i el turó d’Aquença (375 m). Mentre que a l’E hi ha el turó de can Ribot (362 m), el turó de les Rovires (253 m), el turó d’en Cabanyes (408 m) i el turó d’en Dori (359 m). Aquesta particular configuració fa que trobem una distribució de valls perpendiculars a la riera d’Argentona, drenades per cursos fluvials, com per exemple, la vall de Riudameia (amb la riera d’Ameia) i la vall de Clarà (amb la riera de Clarà) a la banda dreta de la riera.

Aquesta distribució ha determinat que els assentaments humans hagin aprofitat tant la plana al·luvial de la riera d’Argentona com la de les valls perpendiculars generades pels cursos fluvials més importants, quedant les serres muntanyoses despoblades i amb formacions boscoses importants.

Cal destacar la situació estratègica d’aquest municipi a l’estar situat entre dos espais d’interès natural (PEIN): la Conreria – Sant Mateu – Céllecs i el Montnegre – Corredor.

3.2. LA POBLACIÓ I LA SEVA ACTIVITAT

Actualment Argentona té 10.362 habitants, però els caps de setmana i a l’estiu s’incrementa notablement pel turisme de segona residència. L’ascens més significatiu de població es pot situar a partir de la dècada dels anys 1950, però sobretot en la dècada de 1960, per l’onada immigratòria del sud de la Península, i en els darrers anys, per la fixació de la seva residència de moltes famílies de Barcelona i la seva àrea metropolitana. La proximitat amb Barcelona, les bones comunicacions, que han millorat en els darrers anys, i la millora del

4


confort enfront una gran ciutat han estat factors determinants per aquest canvi que, d’altra banda, és un fet comú a bona part del Maresme.

1 pública Ajuntament d'Argentona



1 pública Ajuntament d'Argentona1 pública Ajuntament d'Argentona

1 pública

1 pública Ramon Moré Barberà

71 1 pública

EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ D'ARGENTONA (1860 - 2003)

10.362

9.896

8.676

6.515

4.058 3.522

2.889 3.064 2.615

2.014 1.901

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

1860 1900 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1996 2001 2003any

habi

tans

El mitjà de vida tradicional d’Argentona fou fins a mitjans del segle XX, l’agricultura, sector que actualment només representa un 2,2% del valor afegit brut per sectors; enfront un 49,6 % de la Indústria, un 7,8 % de la construcció i un 40,2 % dels serveis. L’increment de la població té molt a veure amb els canvis d’activitat econòmica. Les terres de conreu han donat pas a les múltiples urbanitzacions aparegudes en els darrers decennis del segle XX que s’escampen pel seu terme municipal. Avui en dia, la base de l’economia local són la indústria, el comerç i els serveis, així com la construcció. En la indústria destaquen les empreses dedicades al tèxtil (45,5%), la majoria d’elles petites empreses, excepte Velcro i DBF. D’entre els serveis, destaca el petit comerç d’aliments i altres serveis d’àmbit local que abasteixen altres municipis propers, com són els casos d’Òrrius i Dosrius.

3.3. EVOLUCIÓ HISTÒRICA

Els diferents jaciments arqueològics trobats a Argentona demostren una llarga i antiga ocupació del territori. Un territori clau, summament estratègic, amb un clima suau i unes bones terres pel conreu, que han estat la base de la seva economia des del neolític fins fa ben pocs anys. Es tracta d’un poblament dispers des de ben antic, sobretot al voltant de la Riera, que era l’eix de comunicació entre la costa i les terres de l’interior. Així ho confirma la importància de la Via de Parpers. A més hem de pensar que és un territori dins l’àrea d’influència del poblat ibèric de Burriac (Cabrera de Mar), primer; i la ciutat romana d’Iluro, més tard.

5


La referència més antiga al lloc és la de l’església de Sant Martí, prop “del riu d’Argentona”, documentada l’any 878, i confirmada el 987 al monestir de Sant Cugat del Vallès; i que a l’any 1315 ja estava derruïda. Precisament és en aquesta documentació on trobem el topònim d’Argentona, com a les dades més antigues. De totes maneres, segons Corominas (1994:237) es trata d’un nom amb arrels pre-romanes. Malgrat no tingui res a veure la mítica figura d’Arganthonios amb la fundació del municipi. L’església de Sant Julià d’Argentona és documentada des del 1023 i consta com a parròquia des del 1068. Dins el terme tenien possessions el monestir de Sant Marçal de Montseny i el priorat de Sant Pere de Clarà.

Segons Subiñà (2002:181) no trobem documentada la sagrera fins el segle XIII, però segurament existia des del segle XI. Així al segle XIV es troben diversos masos establerts, que configurarien el primer nucli del poble, al voltant de l’església i resseguint el camí que portava a la font pública i més enllà del camí ral de Granollers a Mataró. De l’època medieval, Subiñà en destaca una important indústria molinera.

Durant molts segles l’evolució històrica d’aquest territori tindrà molt a veure amb el Castell de Sant Vicenç o de Burriac (Cabrera de Mar), del qual dependran. Controlaven el castell i Argentona, primer els Santvicenç i des de l’any 1352 els Desbosc. Des de la fi de la guerra contra Joan II, el castell esdevingué centre d’una important baronia atorgada pel rei al seu fidel Pere Joan Ferrer, amb la jurisdicció civil i criminal sobre les poblacions i parròquies del voltant. En el segle XV passà a ser carrer de Barcelona, però els Desbosc recuperaren alguns dels seus drets fins que el 1660 s’aconseguí una renúncia de Frederic Desbosc dels seus drets. D’aquests forts lligams en persisteixen com a testimoni algunes rondalles i llegendes.

El segle XVI és molt important pel creixement de la vila. Baixa la mortalitat, i això permet que els fadristerns s’instal·lin pel seu compte, i que necessitin espais per construir-hi els seus habitatges. Els grans propietaris terratinents oferiren terrenys en emfiteusi. Amb aquest mètode es van formar els carrers de Lladó, de la Plaça i el camí Ral o Sant Sebastià. En la majoria de casos parlem de cases de cós o cós i mig. Aquest creixement també es reflexa en l’església, renovada entre 1515 i 1539.

Fins la segona meitat del segle XIX no es produeix un creixement significatiu, motivat per un nou centre d’interès: les aigües de fonts minerals i medicinals. Una de les conseqüències més notables d’aquest fet fou un innovador Pla d’Eixample de l’any 1874, anterior al de Mataró. Es construïren clavegueres, s’instal·là la il·luminació per gas, arribà l’aigua potable a les cases...

El desenvolupament econòmic i urbanístic a partir de la segona meitat del segle XX, és un pas enrera d’aquell Pla d’Eixample. Com ja s’ha comentat, el boom desmesurat d’urbanitzacions accelerà la pèrdua de zones agrícoles i de bosc, a favor d’una especulació creixent, sense cap pla previ d’ordenació de serveis i territori; en aquella època no es parlava de sostenibilitat.

Què ens espera en aquest nou segle XXI? Aquest inventari pot ajudar a canviar una dinàmica iniciada als anys 50-60 que, des de la perspectiva d’una cinquantena d’anys, ha fet pocs favors al municipi tal i com l’entenen i estimen els argentonins.

6


4. METODOLOGIA

4.1. MARC TEÒRIC

La finalitat d’aquest tipus de treball és la recopilació exhaustiva dels elements del patrimoni cultural i natural d’un municipi. L’eix bàsic de treball és l’inventari de tots els elements susceptibles d’ésser reconeguts com a rellevants o singulars d’aquella població pels seus valors històrics, artístics, simbòlics o identitaris, a partir d’una tipologia concreta que permet englobar-hi totes les accepcions reconegudes. De cada element es fa una fitxa amb totes les dades que s’hagin pogut recopilar d’aquell bé cultural, ja sigui a través de la documentació bibliogràfica (veure apartat corresponent), a través d’arxius o d’informació oral. Amb l’inventari fet i les dades recollides es poden fer les pertinents classificacions, anàlisi i estudis estadístics, a fi i efecte de fer-ne una valoració, tant a nivell individual de cada bé com global.

Es tracta de facilitar a l’ajuntament i a tots els ciutadans i ciutadanes d’aquell municipi una eina de coneixement de la totalitat del seu patrimoni. Un instrument que permeti l’establiment de mesures per a la seva protecció i conservació i faciliti el seu accés públic; així com la planificació de la seva rendibilització social; l’elaboració de programes de difusió (rutes didàctiques i/o turístiques, publicacions, jornades de debat, conferències,...); la presa de decisions en el planejament urbanístic, la planificació de la senyalització ....

Però es tracta d’un element viu, un instrument que pot créixer o disminuir. S’hi poden afegir nous béns per què es consideri oportú o apareguin elements desconeguts en el moment de la realització del treball (nous jaciments arqueològics, donacions de col·leccions, ....), o se’n poden haver de treure per motius diversos com el robatori, la seva destrucció (natural o antròpica) o els canvis de criteris,.... Amb aquestes premisses, cal considerar l’inventari de Patrimoni Local com una eina dinàmica i activa, que no vol quedar arraconada en una prestatgeria o armari fins que s’ompli de pols.

S’ha de tenir present, però, que no es tracta d’un treball de recerca pura i estricta. No s’ha pretès fer una història d’Argentona, ni fer un anàlisi de l’evolució del municipi, ni un estudi estadístic. No hi ha el plantejament d’una hipòtesi, ni s’han fixat uns objectius científics. Per tant no hi ha unes conclusions, ja que no es tracta d’un element clos, sinó viu, com hem dit supra. Tampoc és un catàleg del patrimoni d’Argentona, amb unes categories urbanístiques i proteccions determinades. És una base de dades al servei dels ciutadans i ciutadanes. A partir d’aquest treball es poden gestionar futures recerques d’investigació o plans de protecció urbanístic; però sempre com un punt d’inici.

Els diversos elements patrimonials inclosos en els inventaris del patrimoni local corresponen a alguna de les figures de la següent tipologia:

1.-Patrimoni immoble: 1.1.-Edificis 1.2.-Conjunts arquitectònics 1.3.-Elements arquitectònics 1.4.-Jaciments arqueològics 1.5.-Obra civil

2.-Patrimoni moble: 2.1.-Elements urbans 2.2.-Objectes 2.3.-Col·leccions

7


3.- Patrimoni documental: 3.1.-Fons d’imatges 3.2.-Fons documental 3.3.-Fons bibliogràfic

4.-Patrimoni immaterial: 4.1-Manifestacions festives 4.2.-Tècniques artesanals 4.3.-Tradició oral 4.4.-Música i dansa 4.5. Costumari

5.-Patrimoni natural: 5.1.-Zones d’interès natural 5.2.-Espècimens botànics singulars

S’ha utilitzat el model de fitxa establert per l’Oficina del Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, que comprèn els següents camps d’informació: Número de Fitxa; Codi; Àmbit; Denominació; Lloc/Adreça; Titularitat; Nom del propietari; Tipologia; Ús Actual; Descripció; Observacions; Estat de conservació; Autor; Estil/Època; Any; Segle; Emplaçament; Longitud; Latitud; Altitud; Accés; Número de negatiu; Altres; Historia; Bibliografia; Protecció; Inventari; Autor de la fitxa; Data de registre; Data de modificació; Mapa; i fins a tres fotografies.

4.2. PROCESSOS DE TREBALL

4.2.1. FASE PRÈVIA DE DOCUMENTACIÓ

La primera tasca que ens vàrem plantejar fou la recerca documental en arxius, biblioteques i serveis oficials on hi hagués la sospita de l’existència d’informació referent al municipi d’Argentona. Prèviament, acordàrem amb l’Ajuntament, com és habitual en les tasques d’inventari del patrimoni cultural local, demanar oficialment via petició escrita, la documentació pertinent al Servei d’Arqueologia i a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Ens fou tramesa la fotocopia de les fitxes corresponents a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPA) i la Carta Arqueològica.

També consultarem l’Arxiu Diocesà de Barcelona, on hi ha força documentació de la parròquia d’Argentona. Tant és així que decidírem fer-li una fitxa pròpia (veure fitxa núm. 45). Una altra font de consulta fou la seu del Consorci del Parc Serralada Litoral, ja que Argentona forma part d’aquest Consorci (veure fitxa núm. 154). A l’Arxiu Gavín hi ha fotografies fetes per Josep M. Gavín de les esglésies .

S’han consultat una sèrie d’obres bibliogràfiques, algunes de caràcter general com la Catalunya Romànica o el Costumari de Joan Amades, però d’altres ben concretes. Els temes han estat d’allò més variat, sempre que tinguessin referència amb el que buscàvem. Podeu consultar aquesta bibliografia en l’apartat setè d’aquesta memòria.

4.2.2. TREBALL DE CAMP

La tasca més ingent d’aquesta fase ha estat la de visitar les masies, fonts, jaciments arqueològics, i altres indrets de la zona. Les característiques geogràfiques del terme municipal d’Argentona no ho ha facilitat, doncs molts elements es trobaven en llocs apartats i de difícil accés sense un vehicle tot terreny o a peu. Hem comptat amb la col·laboració d’alguns veïns que han facilitat la nostra feina i ens han obert les portes d’algunes finques particulars. Amb d’altres propietaris hi hem contactat directament. En molts casos, però, no

8


ha estat possible entrar-hi, ni a dins les cases ni, en algunes ocasions, dins la finca. Les que han presentat més problemes són les que s’utilitzen com a segona o tercera residència, o les que no estan habitades.

En els jaciments arqueològics la dificultat s’ha presentat per altres motius. Algun jaciment de la Carta Arqueològica consistia en troballes superficials de ceràmica en llocs que actualment estan totalment urbanitzats, amb carrers asfaltats i torres residencials en tot l’entorn.

Moltes fonts no les hem pogut localitzar, sobretot per haver-se ensorrat o restar amagades per la vegetació, o bé trobar-se dins de finques on no ha estat possible l’accés.

Durant el treball de camp s’han fotografiat exhaustivament els elements que han estat localitzats. Excepcionalment no s’ha pogut obtenir fotografies d’alguns elements per problemes amb l’accés. S’ha utilitzat el format de diapositiva.

4.2.3. TREBALL DE GABINET

La fase final del treball ha consistit en redactar la present Memòria, amb totes les dades obtingudes i fetes les pertinents valoracions. Amb la informació documental i la informació obtinguda del treball de camp, tant gràfica com escrita o oral, s’han pogut elaborar les corresponents fitxes de cada element i fer-ne un anàlisi i diagnòstic concret sobre la rellevància, tipologia, potencialitat i possibilitats del patrimoni cultural d’Argentona, el resultat del qual és aquest inventari que presentem tot seguit.

Durant tots els processos del treball s’han anat referenciant els elements del patrimoni d’Argentona en una la base planimètrica de la Diputació de Barcelona, proporcionada per l’Ajuntament, a escala 1:5.000. El mapa han estat processat amb format d’AutoCad, versió 2000. El terme municipal ha estat imprès a escala original (veure planimetria adjunta) i el nucli urbà a 1:10.000 i escanejada a 1:10.000 per a les fitxes de l’inventari.

Durant el treball de gabinet s’ha digitalitzat el conjunt de diapositives fetes durant el treball de camp. Les imatges han estat processades amb el programa Photoshop 7.0 i han estat tractades fins a obtenir les següents característiques tècniques:

Format dels arxius: *.jpg

Mida de píxels: 307 x 205 pixels

Mida d’impressió: 9,75 x 6,51 centímetres

Resolució: 31,5 pixels/centímetre

Color: RGB 8 Bits

9


5. RESULTATS DE L’ESTUDI

ÀMBITS/TIPOLOGIES NOMBRE %

PATRIMONI IMMOBLE 235 66,20%

Edifici 147 41,41%

Conjunt arquitectònic 22 6,20%

Element arquitectònic 28 7,89%

Jaciment 37 10,42%

Obra civil 1 0,28%

PATRIMONI MOBLE 24 6,76%

Element urbà 19 5,35%

Objecte 2 0,56%

Col·lecció 3 0,85%

PATRIMONI DOCUMENTAL 11 3,10%

Fons imatges 1 0,28%

Fons documental 10 2,82%

PATRIMONI IMMATERIAL 16 4,51%

Manifestacions festives 7 1,97%

Tradició oral 6 1,69%

Música i dansa 1 0,28%

Costumari 2 0,56%

PATRIMONI NATURAL 69 19,44%

Zones d'interès 30 8,45%

Espècimens botànics 39 10,99%

TOTAL 355 100%

PERCENTATGES D’ELEMENTS FITXATS PER ÀMBIT I TIPOLOGIA

10


5.1. ELEMENTS FITXATS

S’han fitxat un total de 355 elements del patrimoni cultural i natural d’Argentona. En destaquen, per la quantitat de fitxes, els elements de patrimoni immoble, especialment els edificis:

ÀMBITS

66,20%

6,76%3,10%4,51%

19,44%

Patrimoni immoble Patrimoni moble Patrimoni documental Patrimoni immaterial Patrimoni natural

5.1.1. PATRIMONI IMMOBLE

En la selecció dels elements fitxats de patrimoni immoble, cal dir que es partia d’un important treball de fons realitzat, primer per la Generalitat, amb l’elaboració de fitxes d’alguns elements destacats del patrimoni d’Argentona, i després pel mateix Ajuntament, amb la promoció de dos estudis previs, els anys 1981 i 1987 respectivament, com a primer pas per a la realització del Pla Especial de Protecció del Patrimoni. A banda de la tasca engegada des de l’Ajuntament, també es disposava d’estudis històrics i monografies dedicades al patrimoni del municipi, així com bibliografia general que recollia aspectes determinats del patrimoni d’Argentona.

Amb tota aquesta informació a l’abast, s’han pogut concretar els criteris de selecció més adequats tenint en compte el tipus de patrimoni de què disposa el municipi. D’una forma general, podem dir que aquests criteris es basen en destacar aquells elements que representen millor i amb més qualitat els valors originals d’un estil o una època concreta, que han marcat la història general i en especial del municipi d’Argentona.

A l’hora de presentar i analitzar els resultats de la recerca, dins l’àmbit de patrimoni immoble hem establert dos grups diferenciats, que integren diferents tipologies:

11


Patrimoni arquitectònic:

Conjunt arquitectònic: format per l’agrupació física de diferents edificis i elements arquitectònics, que es poden entendre solidàriament pels seus valors formals i volumètrics.

Edifici: tipologia entesa com a construcció unitària, tant formalment com volumètrica.

Element arquitectònic: part d’un conjunt o d’un edifici que per sí mateix té prou valors com per destacar-lo.

Patrimoni arqueològic:

Jaciments: restes o vestigis del passat de qualsevol tipus i cronologia. Inclou estructures en estat de ruïna.

Obra civil: obres d´enginyeria de caràcter públic o comunal.

La tipologia més nombrosa dins l’àmbit del patrimoni immoble és la d’edificis, la següent és l’element arquitectònic, i la menys nombrosa és el conjunt arquitectònic.

PATRIMONI IMMOBLE

9,36%

62,55%

11,91%15,74%

0,43%

Conjunt arquitectònic Edifici Element arquitectònic Jaciment Obra civil

Un cop establerts aquests grups inicials, també és important entendre el patrimoni existent. Dins del patrimoni arquitectònic es poden establir dues grans categories, potser no manifestades explícitament en la realització d’un inventari, però que aporten moltes dades sobre l’evolució del municipi i que acaben configurant físicament aquest i donen les pistes per al seu futur desenvolupament: El tipus de promoció; amb l’arquitectura resultat de la promoció privada on destaquen els edificis, conjunts i elements arquitectònics; i l’arquitectura promoguda des de l’ens públic, on el principal volum l’ocupen els elements urbans i l’obra civil; i l’època de construcció d’aquest patrimoni i, en el seu cas, la seva data de destrucció o desaparició.

En el cas d’Argentona, i seguint els criteris i les categories anteriors, podem dibuixar un mapa del patrimoni, desenvolupat més endavant, on destaquen els grups següents:

Arquitectura privada i pública construïda durant els segles XVI-XVIII. Dins d’aquesta hi trobem les masies situades en els turons i conreus dels marges de la riera i, dins l’actual

12


nucli urbà, els edificis que han pogut resistir l’empenta evolutiva d’aquest, la majoria pel seu valor representatiu, tant públic com privat (edificis públics o grans casals familiars).

Arquitectura privada de finals del XIX i principis del segle XX. Hi trobem gran part dels edificis que formen part de l’Eixample antic i, després, les grans cases d’estiueig situades a fora del nucli urbà, en terrenys d’antigues finques agrícoles.

CONJUNTS ARQUITECTÒNICS

Dins la tipologia dels conjunts arquitectònics podem distingir dos grups principalment, segons la seva situació:

Conjunts en nucli urbà: ens referim, generalment, a trams de carrer que mantenen una unitat formal i un ambient uniforme, conservant les característiques originals. En són un exemple els carrers Josep Solé (237), Santa Sofia (240), Sant Genís (313), Sant Miquel (199), l’Avinguda Marina Julià (202)...

Conjunts fora del nucli urbà: en aquest cas, només es consideren com a conjunt arquitectònic la finca de Can Garí (333), que engloba l’edifici principal, la masoveria, Can Patet, l’ermita de Sant Miquel i els diversos elements de jardí i tancament de la finca, i la finca de la Baronia de Viver (229), que també inclou l’edifici principal i auxiliars i l’ermita de Santa Maria del Viver, així com els diversos elements de tancament de la finca.

EDIFICIS I ELEMENTS ARQUITECTÒNICS

Edificis anteriors al segle XVI:

Destaquen els edificis religiosos d’època romànica com Santa Maria del Viver (273), Sant Pere de Clarà (220), i les restes de Sant Jaume de Traià (22), catalogades aquestes últimes com a jaciment.

Edificis dels segles XVI-XVIII:

Una part molt important d’edificis d’aquesta cronologia l’ocupen les masies. L’inventari d’aquests edificis s’ha realitzat a partir del sistema de classificació proposat per Lluís Bonet i Garí al seu llibre “Les Masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins”. Bonet i Garí agrupa les masies segons tres tipus principals i els següents sis grups:

Grup I: Edifici de planta baixa i pis, amb coberta inclinada a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.

Grup II: Edifici de planta baixa i pis, amb coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal.

Grup III: Edifici de planta baixa, pis i golfes en la part central, aprofitant la major alçada de la coberta, de les mateixes característiques que en el grup anterior. De fet, és una variant del grup anterior.

13


Grup IV: Edifici de planta baixa, pis i golfes en la part central, però en aquest cas situades en un cos sobreelevat respecte el pla principal de la coberta, sempre a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal. Aquesta configuració els dóna un aspecte que recorda a la basílica romana, per la qual cosa també s’ha anomenat tipus basilical. També s’entén com una variant evolucionada del grup II.

Grup V: De les mateixes característiques que el grup anterior, també com a evolució del grup II, però modificant l’orientació de la coberta del cos de les golfes; en aquest cos, les aigües vessen en les dues façanes principal i posterior. Era una solució més econòmica que la del grup IV, ja que les bigues podien anar recolzades directament sobre les parets del cos central, estalviant-se la biga carenera o les encavallades.

Grup VI: Es tracta d’un edifici de planta baixa, pis i golfes en tota la superfície de la planta. La coberta es resol a quatre aigües, formant un conjunt robust i volumètric. És el tipus conegut com a “casa pairal”, essent una construcció associada a grans finques i amb bons recursos econòmics, ja que aquest tipus de coberta i la major superfície de forjat i de façanes augmenta considerablement les despeses de construcció.

A Argentona trobem representació de tots el grups descrits de masies, amb la distribució interior clàssica de tres cossos perpendiculars a façana i dos cossos posteriors paral·lels, que ocupaven els cellers. Destaca, però, el nombre de masies del grup VI, corresponents a finques importants, algunes d’elles en el nucli urbà, com Can Calopa (169), Can Ballot (178), Can Ferraters (265)... i la resta en els terrenys propers a la Riera: Can Comalada (211), Can Cabanyes (210), Can Gol (227)...

Pel que fa als antics molins, només queden dempeus el Molí de Can Misserprats (214), a la carretera que va a Dosrius, en un relatiu bon estat, i Can Coca del Molí (256), tot i que aquest últim ha estat molt modificat, només quedant el testimoni del nom.

La resta dels edificis es troba en el nucli urbà. Una part d’ells va ser construïda per respondre a les necessitats socials del creixement de la població, com ara l’església parroquial de Sant Julià (171), la Rectoria (170), l’ermita de Sant Sebastià (197) i l’edifici de l’antic Ajuntament (210). Ca l’Ametlla (195), Can Moré (192), Can Calopa (169), Can Cirés (223) i Les cases d’En Fortí (191) són, entre altres, els pocs edificis que resten de l’antic nucli

al voltant de l’església o bé properes a aquest, i que han quedat englobades en el procés d’expansió urbana.

GRUP I

GRUP II

GRUP III

GRUP IV

GRUP V

GRUP VI

Edificis dels segles XIX-XX:

Corresponen sobretot als edificis del nucli urbà, especialment de l’Eixample. Cal però diferenciar dos eixamples urbans: el situat a la banda est del Carrer Gran, que podríem considerar un creixement normal del nucli urbà(Eixample Antic), i els carrers que es van construir a les afores, al voltant del camí de Burriac, que podríem assimilar a una urbanització residencial (Eixample Nou).

14


En el primer hi trobem els trams de carrer de cases de cos entre mitgeres, realitzades amb un mateix patró constructiu i formal, que formen alguns conjunts arquitectònics de l’inventari: Carrer de Sant Genís (313) o Carrer Sant Miquel (199). També hi trobem algunes cases de cos aïllades, com Villa Mercedes (317). En general, es tracta d’edificis senzills, austers, destinats a habitatge habitual.

En el segon Eixample hi trobem els xalets d’estiueig de les classes benestants, que residien temporalment a Argentona. Es van originar a principis del segle XX, i es poden diferenciar dos tipus d’edificis: els edificis de petites dimensions, concebuts com un habitatges en filera, com per exemple el Tram del C. Narcís Monturiol (327) o Trams de l’Avinguda Marina Julià (188); els edificis de grans dimensions, amb jardí al voltant, situats principalment a les afores de l’antic nucli urbà, camí de la Font Picant, o de l’antiga Font del Mig. D’aquests destaquen la majoria d’edificis del Passeig Baró de Viver.

Aquestes residències temporals presenten multitud d’elements decoratius, d’estil modernista, de més o menys qualitat, amb reixes de ferro forjat, esgrafiats a les façanes, elements de rajola vidrada de color, treball d’obra vista... Com a exemples podem esmentar Can Baladia (186), Can Mercader (280), la Torre Blanca (257) i Villa Marina (177).

Els edificis fora del nucli urbà troben el seu màxim exponent en les grans finques realitzades durant l’esplendor de principis del segle XX, com Can Garí (228) o la Baronia del Viver (229). La resta d’edificis són cases pairals i masoveries, reconvertides també com a cases d’estiueig. Dins d’aquestes hi trobaríem Can Pins (215), Can Balançó (209), Can Bartrina (279), Can Roqueta (270), Can Navas (295)...

També d’aquesta època són diverses obres civils, com l’edifici de l’Escola Bernat Riudemeia (163) i l’Antic Escorxador (294) en el nucli urbà, i les casetes d’aigua i l’antic camí del Tramvia Mataró-Argentona (101) fora del nucli.

Edificis de mitjans del segle XX:

Es recullen algunes mostres d’arquitectura moderna, de mitjans del segle XX, representades per xalets residencials, com Can Guardiola (243) i les Cases Moragas-Spà (244) entre altres i, com a mostra d’edifici públic, La Sala (309), el teatre situat al centre del poble.

Bona part dels elements arquitectònics són conseqüència de la relació històrica del municipi amb l’aigua. La majoria d’elements són fonts de finals del XIX i principis del XX, quan Argentona es va configurar com a vila d’estiueig i es va potenciar la construcció i arranjament de nombroses fonts periurbanes, la majoria d’aquestes ja existents, tot donant servei a les masies properes; a aquestes, cal afegir les fonts urbanes, de llarga tradició, on s’han incorporat elements d’embelliment al llarg del temps. Altres elements arquitectònics, una minoria, són elements decoratius d’edificis, com ara capelles votives, al Carrer Rosers (67); o reixes de forja i portes d’entrada, la majoria corresponents a principis del segle XX; entre aquests, hi trobem els barris i l’urbanització de la Font Picant (224), el balcó de Cal Manyà (167), els barris i elements dels jardins de Can Garí (331), les glorietes de finques urbanes com la de Can Marfà (172)...

El patrimoni arquitectònic d’Argentona és el testimoni de la seva evolució històrica, primer com a vila agrícola, lligada als conreus i al curs fluvial de la Riera i dels seus afluents i, després com a vila d’estiueig, amb un important creixement de les segones residències, molt lligada, tot i que no en trobem cap exemple edificat (potser l’Hotel Solé), a la cultura dels balnearis i centres de salut de principis del segle XX. Aquest canvi de tendència, més urbà que agrari, fa que progressivament es vagin abandonant les masies més allunyades i, en els últims anys, les situades al tram baix de la Riera, on s’han construït els nous polígons industrials i eixos viaris. Recordem edificis com el molí de Les Mateves, Can Negoci, Can Portell, Ca l’Espinal, Can Misserprats... tots ells desapareguts o en vies de desaparèixer.

15


JACIMENTS ARQUEOLÒGICS I OBRA CIVIL

La Carta Arqueològica d’Argentona destaca, a priori, per la seva extensió. Però això no ens ha de resultar sorprenent si tenim en consideració l’extensió territorial del municipi i, sobretot, la seva situació geogràfica. En els capítols dedicats al medi físic i l’evolució històrica del municipi, ja s’apunten les principals característiques que ens ajuden a comprendre aquest volum de jaciments arqueològics. Volem matisar que el tractament de jaciment arqueològic, tant a nivell metodològic com legal, s’ha d’ampliar a elements que en aquest inventari estan fitxats amb d’altres categories. Els dos casos referenciats són el de la via romana de Parpers (35) i el forn de l’Espinal (65).

El patrimoni arqueològic ressegueix el perfil físic del municipi que es vertebra al voltant d’un eix principal i molt important com és la Riera d’Argentona i les petites valls perpendiculars que hi van a parar. El poblament, des d’antic, s’amotlla al medi segons les pròpies necessitats que requereixen cobrir: camps, aigua, comunicacions... És un model que no s’esgota a l’antiguitat sinó que es va adaptant amb el pas dels segles i podem observar una forta continuïtat d’establiments rurals. Són els casos de Can Tomàs (5), Can Blanch (6), Can Matavents (7), Can Bellatriu (8), Can Notxa (9), Can Comalada (12), Sant Martí del Cros (20), Can Martí de la Pujada (24), Can Cabanyes (25), Can Cabot (29), Can Riudemeia (34), Can Balençó (39), Can Portell (40) o Can Cusani (44).

Un altre fet remarcable és l’excavació d’alguns d’aquests jaciments i els resultats prou importants que han donat. Precisament, al tractar-se d’un lloc estratègic per les comunicacions, encara ara en el segle XXI, s’han hagut de construir infrastructures viàries que han promogut l’excavació prèvia d’aquests jaciments arqueològics. Les excavacions han permès confirmar la importància d’alguns assentaments com Can Balençó o Can Blanch, per posar només uns exemples.

Hi ha, però, un desequilibri entre els jaciments i les àrees que resultaven afectades per una d’aquestes infrastructures viàries i els jaciments i àrees que en restaven a part. La investigació arqueològica a Argentona es remunta a molts anys enrera, com podeu observar a la bibliografia. La sort dels jaciments ha estat diversa al llarg dels anys. Alguns han mantingut l’interès i s’ha pogut confirmar la seva autenticitat, però d’altres han quedat com a notícies bibliogràfiques de troballes superficials i/o soltes, fruit d’una troballa casual i esporàdica. És el cas de molts jaciments referenciats per Marià Ribas i que tan sols Marta Prevosti anys més tard recull, però sense una verificació sobre el terreny. Alguns d’aquests casos tenen una àrea delimitada força extensa i en l’actualitat la ceràmica superficial no s’observa. Això no vol dir, ni de bon tros, que estiguem parlant de quimeres, sinó que cal estar atents a futurs moviments i excavacions de terres. No es poden repetir els casos de Can Serra de Lledó (18) o la vil·la del veïnat de Madà (19), on s’ha urbanitzat el terreny sense fer excavacions prèvies, ni tan sols seguiments o prospeccions.

La realització d’aquest inventari també ha permès, sinó la descoberta, si l’haver pogut documentar un nou element arqueològic, si bé s’ha catalogat com a element arquitectònic: el Forn de l’Espinal (65).

5.1.2. PATRIMONI MOBLE

Dins d’aquest àmbit hem pogut classificar elements del patrimoni d’Argentona que s’adapten a les tres tipologies de patrimoni moble: elements urbans, objectes i col·leccions.

16


A més dels elements arquitectònics, podríem parlar dels elements urbans, amb la mateixa finalitat d’arranjament de la vila. Entre aquests, trobem els monuments al Tramvia Mataró-Argentona o a personatges de la vida política i cultural de Catalunya: Joan Maragall, Jacint Verdaguer...

PATRIMONI MOBLE

12,50%

79,17%

8,33%

Col.lecció Element urbà Objecte

Pel que fa als objectes, n’hem inventariat dos. Però destaca per la seva repercussió artística el càntir de Pablo Picasso (4), que es conserva al Museu del Càntir. L’altre objecte és un tapís de Grau Garriga (233), que es conserva a l’església parroquial.

Existeixen tres col·leccions prou importants a Argentona, una molt entroncada amb la tradició local, la col·lecció del Museu del Càntir (1). Les altre dues són la col·lecció de puntes Concepció Moré (3) i el fons d’art de l’Ajuntament (66).

5.1.3. PATRIMONI DOCUMENTAL

La informació dels arxius ha estat facilitada per Enric Subiñà, premi Burriac de l’any 2001. Aquest tipus de documentació resulta summament delicada de tractar ja que, en la seva majoria, parlem de fons particulars i els seus titulars no volen publicitat.

La singularitat del poblament a Argentona ha facilitat la creació de famílies importants. Aquesta importància es pot reflectir en el casal o casa (mas, masia) i/o en la perduració familiar, contribuint en molts casos a la creació d’importants arxius familiars que reflecteixen l’evolució històrica de la família i de la població.

Podem agrupar les 11 fitxes de patrimoni documental en tres tipus, segons la titularitat i el seu origen:

Fons públics: Arxiu Municipal (55), Fons d’imatges del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (42)...

Fons religiosos: Arxiu Parroquial (49), Arxiu Diocesà de Barcelona (45).

Fons privats: Arxiu de Can Pins (88), Arxiu de Can Cabanyes (89), Arxiu de Can Calopa ( 90)...

17


PATRIMONI DOCUMENTAL

90,91%

9,09%

Fons documental Fons imatges

Podríem afirmar, sense por a equivocar-nos gaire, que trobaríem molts més arxius, de major o menor importància, però per desconfiança, temença o no donar-los importància pels seus propietaris resten en l’anonimat.

5.1.4. PATRIMONI IMMATERIAL

La informació referent als elements de tradició oral s’ha obtingut, majoritàriament, per la bibliografia publicada, però s’entreveu una riquesa que resta amagada. Passa el mateix amb les manifestacions festives.

PATRIMONI IMMATERIAL

12,50%

43,75%

6,25%

37,50%

Costumari Manifestacions festives Música i dansa Tradicció oral

D’entre tots els elements de patrimoni immaterial, destaquen els relacionats amb la Festa del Càntir (2) i el miracle de les aigües i Sant Domènech. A més, gràcies a aquest fet, es relacionen elements de diferents categories: Museu del Càntir, Font de Sant Domènech o Festa de Sant Domènech...

També, com a la majoria de poblacions de Catalunya, s’han documentat manifestacions festives com la Festa dels Tres Tombs (64), la Festa Major d’hivern (71), la Diada de Corpus (77), dos aplecs (72 i 73),...

18


És destacable la pervivència d’algunes llegendes en la tradició popular, com la Llegenda dels repica truges (80) o de Bernat de Riudemeia (81), així com les tradicions com el Ball del ciri (78) o la Protecció contra les bruixes (47).

5.1.5. PATRIMONI NATURAL

Dins del Patrimoni Natural s’han diferenciat dues categories: espècimens botànics i zones d’interès natural. El primer grup engloba qualsevol individu o espècie vegetal que destaqui per les seves singularitats, ja sigui raresa o àrea de distribució, vulnerabilitat o fragilitat, singularitat o port general de l’individu; mentre que les àrees d’interès són zones d’alt valor ecològic, paisatgístic o cultural.

ESPAIS D’INTERÈS NATURAL

En aquest apartat s’han catalogat les comunitats vegetals i arbredes que destaquen per les seves característiques d’extensió o per la singularitat de la comunitat. Aquest és el cas de les comunitats vegetals citades a la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CE) presents al terme municipal d’Argentona o les grans arbredes de boscos més o menys naturals, així com l’espai d’interès natural de la Conreria – Sant Mateu – Céllecs. També hi ha incloses aquelles comunitats amb una àrea de distribució particular, elements geològics singulars i espais antròpics amb interès cultural, paisatgístic o natural.

PATRIMONI NATURAL

43,48%

56,52%

Especimens botànics Zones d'interes

Cal destacar la presència de diferents comunitats al municipi, com els alocars (comunitat arbustiva de ribera present als trams baixos de les rieres, actualment en força regressió i classificada com a hàbitat d’interès a la Directriu Hàbitats Europea), la verneda de la riera de Riudameia (159) (hàbitat de conservació prioritari de la Directiva Hàbitats Europea), la lloreda de l’Espinal (155), diferents arbredes i boscos de dimensions singulars. També són destacables els afloraments granítics de les roques d’en Vivó (158) o les de la Barca (157), i l’aqüífer de la riera d’Argentona (142).

Altres zones d’interès són aquelles lligades a l’home, com és el cas dels jardins senyorials (que alberguen una gran quantitat d’espècies foranes) o les basses (que han estat secundàriament refugi important per a la fauna i flora).

19


ESPÈCIMENS BOTÀNICS

Dins d’aquesta tipologia es pot fer una segona classificació amb criteris de gestió i conservació, atenent si el tipus d’element fitxat és un espècimen (o individu) o si per al contrari és una espècie (parlant llavors a nivell de població d’individus).

Així, el primer grup d’elements fitxats serien tots els arbres singulars per les seves dimensions. Aquests, destaquen per ser elements de gran interès popular car són fàcils d’identificar i d’incorporar-se dins la memòria o cultura popular. A més, solen estar ubicats a llocs estratègics (places, masies, camins, etc.) que són molt freqüentats, formant doncs part del paisatge o de la singularitat d’altres elements, per bé que individualment ja destaquin. Sovint però, aquests elements, biològicament no tenen massa interès ja que en molts casos es tracta d’espècies foranes (eucaliptus, noguera americana, etc.) o ubicades en zones d’escàs o nul valor ecològic. El fet que aquests arbres assoleixin aquests ports sol ser degut a que, al ser a llocs estratègics, no han estat tallats secularment com la majoria dels boscos del terme.

Dels arbres inventariats cal destacar que les espècies més freqüents són l’eucaliptus (Eucaliptus globulus), el pi pinyer (Pinus pinea), lledoner (Celtis australis) i l’alzina (Quercus ilex ssp ilex). Els perímetres dels arbres fluctuen entre els 2 i els 5 m, 3.74 m (aproximadament 1.20 m de diàmetre) de mitja. Tot i això, l’arbre de majors dimensions és l’eucaliptus de can Balançó (107) amb uns 7.84 m de perímetre i uns 2.50 m de diàmetre, seguit del lledoner de can Cabot (114) amb uns 5.80 m de perímetre i uns 1.85 m de diàmetre i de l’alzina de la plana de l’Arròs (97) amb uns 5.50 m de perímetre i uns 1.80 m de diàmetre.

Perímetre (m)

8,007,006,005,004,003,002,00

Núm

e

3

2

ro d

'i

8

5

4

0

ndiv

idus

7

6

1

st apartat cal destacar les tres singularitats vegetals trobades al terme municipal, talans. Tot i això, mentre el frare cugot

rhinum) i el Carex grioletii tenen diverses poblacions amb un

Dins d’aqueque són de distribució raríssima als Països Ca(Arisarum vulgare ssp simorestat de conservació prou bo, la viola suau (Viola suavis ssp catalonica) presenta una única població amb greus problemes de viabilitat per diferents amenaces.

20


s festives, tradició oral, música i dansa, costumari ...).

Normativa municipal

a estat redactat en conformitat amb allò que s’estableix a la Llei 12/1985, d’espais naturals.

Es potenciaran segons aquestes finalitats els usos i les activitats agrícoles, ramaderes,

aresme i el Vallès Oriental. És un dels conjunts granítics més rellevants de Catalunya. És característic de la

mb més de 1.800 espècies vegetals i unes 250 espècies d'animals vertebrats.

nicipal. Més al sud s’ajusta al límit dels sòls urbans i urbanitzables d’Argentona fins a trobar la carretera d’Òrrius (BV-5106).Voreja

Des del sector el Morro Negre d’Òrrius, el límit continua al nord pel terme municipal d’Òrrius fins a trobar la divisòria entre les zones 12 -Usos compatibles- i 8 -Zona d’interès geogràfic i

5.2. ESTAT ACTUAL DELS ELEMENTS FITXATS

Per tenir una perspectiva general dels elements de l’inventari del patrimoni local d’Argentona fitxats, adjuntem dos plànols: un que comprèn tot el terme municipal, a escala 1:10.000 i un altre del nucli urbà, a escala 1:5.000. En aquest plànol no hi figuren els elements de l’àmbit de Patrimoni immaterial (manifestacion

La situació dels 355 elements fitxats és molt heterogènia. Primerament destaquem aquells que tenen algun tipus de protecció legal com elements de patrimoni cultural o natural.

La zona inclosa dins el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN). Fitxa 154.

BCIN

Altres elements naturals

El Pla Especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria – Sant Mateu – Céllecs s’ha redactat en desenvolupament del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN), aprovat pel Decret 328/1992, de 14 de desembre, el qual, alhora, h

La Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals, crea i regula la figura del Pla d'espais d'interès natural, el qual té per objecte la delimitació i l'establiment de les determinacions necessàries per a la protecció bàsica dels espais naturals, la conservació dels quals ha d'assegurar, d'acord amb els valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals, socials, didàctics i recreatius que posseeixen.

forestals, cinegètiques, d'aqüicultura, de pesca, i de turisme rural, principals fonts de vida de la majoria d'habitants d'aquests municipis; s'impulsarà el desenvolupament dels territoris de la zona per tal d’evitar el despoblament rural, i es promouran les activitats descontaminants del medi.

El parc és un espai protegit de 4.707,8 hectàrees, repartides entre el M

zona els sòls sorrencs saulonosos, formats per la meteorització química del granit. El territori acull importants mostres de presència humana des de la prehistòria fins als nostres dies. El clima del parc és típicament mediterrani, amb una marcada influència marítima a la vessant del Maresme i una tendència continental a la vessant del Vallès. El parc s'estén al voltant de tres cims (la Conreria, Sant Mateu i Céllecs) i acull una gran biodiversitat, a

Els límits dins d’Argentona són: des del punt on conflueixen als termes municipals de Dosrius, la Roca del Vallès i d’Argentona, abandona el terme a les Malloles per descendir en carena fins a la carretera B-1415 i la C-60, travessa els vials i envolta els terrenys qualificats com a 7 -Zona de valor agrícola- en el planejament mu

aquesta carretera pel seu marge nord en direcció oest. L’abandona més endavant, coincidint amb el límit nord de la zona 12 -Usos compatibles- i arriba al terme d’Òrrius.

21


en lími ls Matxos. Des d’aquí enllaça seguint un barranc amb la pista que envolta el pla dels Alemanys.

Descendeix per aquesta pista fins trobar el límit establert entre les zones 11 i 8 del

Així mateix inclou el domini públic hidràulic del Torrent de Burriac fins a la seva confluència amb el Torrent de Cirés. A la urbanització de can Serra Lledó, el límit s’ajusta al sòl urbà i

En el moment de redacció d’aquest Inventari, no existeix cap normativa municipal específica

Pel que fa al patrimoni immoble, trobem tres elements declarats amb la màxima categoria

: R-I-51-5401)

h (164), (BIC: R-I-51-5400), aquests dos últims declarats el 15/09/1993.

Un altre element que té possibilitats d’obtenir aquesta qualificació és la Via Romana de ació obert (BCIN: R.13-1-1983. DOGC 23-2-1983).

tecció que un Bé cultural pot tenir. Els BCIN són els elements més rellevants del patrimoni cultural català, i es classifiquen en diferents categories (Monument

na d’interès etnològic, Zona arqueològica o Zona paleontològica). La declaració de BCIN està regulada per la Llei del

de 30 de setembre) en els seus articles 7 a 14.

tural és variada, tant pel que fa als elements al qual és aplicable com pel rang i institució de la que emana. Dins del municipi hi ha diversos arbres

interès local i comarcal al l’inventari del Consell Comarcal del Maresme: “Arbres i arbredes monumentals declarats d’interès monumental, comarcal i

cret 214/1987 de declaració d’arbres monumentals i al Decret 47/1998 sobre la declaració d’arbres d’interès comarcal i local. Els arbres són els següents:

Surera de ca l’Elies o can Riera (99)

Pi de Sant Crist (124)

històric- . Continua a l’est per aquesta divisòria fins el límit del sòl urbà. S’ajusta a aquest límit un petit tram, l’abandona i s’orienta al sud seguint el límit urbanístic de la zona 8. Deixa el t esmentat quan aquest es separa de la pista que porta al pla de

planejament. Segueix aquest límit en direcció sud-est fins la urbanització de Can Serra Lledó.

continua per la cota 200 fins arribar al terme municipal de Cabrera de Mar.

de protecció del patrimoni, a banda de les indicacions del Pla General vigent (aprovat definitivament el 1987). Actualment es vol realitzar un Catàleg i un Pla Especial de Protecció del Patrimoni, fins ara només existent com a proposta no consolidada. (Propostes de Plans Especials de Protecció del Patrimoni de 1981 i 1987)

de protecció: Béns culturals d’Interès Nacional (BCINs) segons la llei catalana (1993), equiparables als Béns d’Interès Cultural (BIC) de la legislació estatal (1985). Es tracta de:

Can Cabanyes (210), una casa pairal fortificada del segle XVI, en la categoria de Monument, (BIC: R-I-51-5181), segons el decret de 22 d’abril de 1949, que declarava monuments protegits tots els castells d’Espanya (BOE, 5.5.1949);

Can Garí (228), (BIC

Casa Puig i Cadafalc

Parpers (35) ja que té un expedient d’inco

Es tracta de la màxima pro

històric, Conjunt històric, Jardí històric, Lloc històric, Zo

patrimoni Cultural Català (Llei 9/1993

La normativa que afecta al patrimoni na

que han estat declarats arbres d’

local”, i que estan recollits al De

Pi de Burriac (122)

Pi de Riudemeia (123)

Alzina de ca l’Elies o can Riera (96)

22


Pins de la carretera de Mataró o del torrent de Vera (127)

Margalló de la Plaça Nova (119)

Teix de can Puig i Cadafalch (135)

Lledoner de can Cabot (114)

Olivera de can Martí (121)

L’aqüífer de la riera d’Argentona (142) està inclòs a l’annex 1 del Decret 328/1998 de la Generalitat de Catalunya de protecció dels aqüífers de Catalunya.

Respecte les comunitats vegetals, hi ha la Directiva Hàbitats europea (97/62/CE) que recull un seguit d’hàbitats que tenen interès a nivell comunitari per ser hàbitats singulars en recessió, amenaçats o rars. Estan classificats en hàbitats de conservació prioritària (com és el cas de la verneda) o hàbitats d’interès comunitari (com l’omeda i l’alocar).

80,00%

40,00%

50,00%

70,00%

60,00%

0,00%

10,00%

20,00%

30,00%

PRIVADA PÚBLICA INDETERMINADA

PROPIETAT DELS ELEMENTS

la història aquells trets característics que el feien rellevant. Dins dels elements no fitxats també hi

obem aquells edificis, avui desapareguts, que en algun moment han tingut una certa importància per al municipi; per exemple, en les fitxes del patrimoni de l’IPA, hi consten els

i ara inclosos dins els elements no fitxats.

Finalment, cal destacar que més del 70% del patrimoni d’Argentona està en mans privades, fet que pot condicionar el futur d’aquest, sobretot a nivell de gestió i recerca.

5.3. ELEMENTS NO FITXATS

En la realització de l’inventari s’ha descartat fer la fitxa d’aquells elements de patrimoni immoble poc representatius dels valors abans esmentats; bé per formar part d’un conjunt indeterminat dins del volum construït, o bé perquè ha perdut en el decurs de

tr

Xalets de la Font Picant, avui desapareguts

23


A Argentona s’han combinat una sèrie de circumstàncies, que fan que existeixi un gran omb tari només s’han fitxat aq elles que tenen

de la resta: per la seva volumetria, la tipologia constructiva i el seu valor històric, entre d’altres.

a m ja sigui com a safareigs o com a font pròpiament dita; en aquests casos, s’ha esmentat la font dins la fitxa de la masia o finca a la qual serveix.

resta el valor testimonial de que allí hi va haver una font. En la mateixa situació trobem les fonts naturals i petites fonts de vinya, la majoria de les quals no s’ha pogut localitzar, així com les que han

esap s de creixement de les urbanitzacions del munic

LIST O FITXATS

nalgun tret que les diferencia i identifica respecte

re de fonts documentades. En aquest inven u

L ajoria de les fonts estan estretament lligades a la casa propietària,

També es dona el cas de fonts abandonades que, pel seu mal estat, només els

d aregut durant el procé ipi.

L AT DELS ELEMENTS N

Patrimoni immoble: conjunts arquitectònics

1 tiga Ctra. De Mataró a Argentona (Veïnat

Patrimoni immoble: edificis

Cases situades al marge dret de l’ande Sant Jaume)

esaparegut

esaparegut

esaparegut

esaparegut

esaparegut

esaparegut

esaparegut

del Cros) t

esaparegut

me)

2 Can Doro (Nucli Urbà) Desaparegut

3 Can Domingo Coll (Nucli Urbà) Desaparegut

4 Can Fornells (Nucli Urbà) Desaparegut

5 Can Ginestà (Nucli Urbà) D

6 Can Tur (Nucli Urbà) D

7 Glorieta de Can Roure (Nucli Urbà) D

8 Xalets de la Font Picant (Nucli Urbà) D

9 El Sorrall (Veïnat del Cros) D

10 Can Diners (Veïnat del Cros) D

11 Les Mateves (Veïnat del Cros) D

12 El Molí de les Mateves (Veïnat Desaparegu

13 Can Portell (Veïnat del Cros) D

14 Can Gasarapa (Veïnat de Sant Jau

24


e)

Jaume)

ada)

de la Pujada)

da)

20 Can Boringues de Baix (Veïnat de Pins)

21 Can Rovirós (Veïnat de Pins) Abandonat

arà)

Patrimoni immoble: elements arquitectònics

15 Can Notxa (Veïnat de Sant Jaum

16 Can Dangla (Veïnat de Sant

17 Ca la Semproniana (Veïnat de la Puj

18 Can Coll de Bocs (Veïnat

19 La Caseta (Veïnat de la Puja

22 Can Calau (Veïnat de Clarà)

23 Can Casanovas (Veïnat de Cl

24 Can Tambó (Veïnat de Clarà)

25 Can Manreset (Veïnat de Clarà)

26 Can Mon (Veïnat de Clarà)

27 Ca l’Esterramanc (Veïnat de Clarà)

28 La Feu (Veïnat de Lladó)

29 Can Pata (Veïnat de Lladó)

)

)

t de la Pujada)

eïnat de la Pujada)

a)

30 Font del Manantial de Cirés (Nucli Urbà)

31 Font de la Serp (Nucli Urbà)

32 Font de l’Aixernador (Nucli Urbà)

33 Font d’en Cap de Núvol (Nucli Urbà)

34 Font d’en Bartomeu (Veïnat de la Pujada)

35 Font d’en Pitongo (Veïnat de la Pujada)

36 Font de l’Aigüerol (Veïnat de la Pujada)

37 Font d’en Vilardell (Veïnat de la Pujada

38 Font d’en Boter (Veïnat de la Pujada

39 Font dels verns d’en Cabanyes (Veïna

40 Font de la vinya d’en Mustarós (V

41 Font de Beu i Tanca (Veïnat de la Pujad

25


la Pujada)

Pujada)

(Veïnat de la Pujada)

Pins)

)

ins)

)

Pins)

ins)

eïnat de Pins)

ó (Veïnat de Pins)

larà)

42 Font d’en Xeta (Veïnat de la Pujada)

43 Font de la Puda de Sant Martí (Veïnat de

44 Font de l’Esbarzer Gran (Veïnat de la

45 Font dels Àlbers de la Preguntera

46 Font del Coll de Bocs (Veïnat de

47 Font de Vallgorguina (Veïnat de Pins

48 Font de la Fonteta (Veïnat de Pins)

49 Font de Can Rigola (Veïnat de Pins)

50 Font d’en Finu (Veïnat de Pins)

51 Font de les Vimeteres (Veïnat de P

52 Font de la Noguera (Veïnat de Pins

53 Font de les Putarrades (Veïnat de

54 Font de Sant Isidre (Veïnat de P

55 Font del Llorer (Veïnat de Pins)

56 Font Trobada (Veïnat de Pins)

57 Font d’en Rectoret (Veïnat de Pins)

58 Font de la Gallega (Veïnat de Pins)

59 Font de la Bassa de Can Roviró (V

60 Font de les Mimoses de Can Rovir

61 Font d’en Manel (Veïnat de Pins)

62 Font de la Llebre (Veïnat de Pins)

63 Font del Camp (Veïnat de Clarà)

64 Font de Bau (Veïnat de Clarà)

65 Font de Can Ribosa (Veïnat de C

66 Font de Can Raimí (Veïnat de Clarà)

67 Font de Can Fuyó (Veïnat de Clarà)

68 Font de Bon Matí (Veïnat de Clarà)

69 Font del Roure (Veïnat de Clarà)

70 Font d’en Diviu (Veïnat de Clarà)

26


rà)

75 Font d’en Pau (Veïnat de Lladó)

an Llei (Veïnat de Lladó)

t de Lladó)

ó)

Lladó)

Altres

71 Font d’en Groc (Veïnat de Clarà)

72 Font de Ca l’Ermità (Veïnat de Cla

73 Font d’en Masot (Veïnat de Clarà)

74 Font de Can Có (Veïnat de Lladó)

76 Font d’en Pau Mas (Veïnat de Lladó)

77 Font de les Vimeteres de C

78 Font de l’Hort d’en Grau (Veïna

79 Font del Gitano (Veïnat de Llad

80 Font de les Encantades (Veïnat de

81 Font dels Enamorats (Veïnat de Lladó)

82 Font del Pèsol (Veïnat de Lladó)

83 Font de l’Anguila (Veïnat del Cros)

e)

Sant Jaume)

ume)

ant Jaume)

à (Veïnat de Sant Jaume)

84 Font de Sant Sebastià de Baix (Nucli urbà) No localitzat

85 Font de Virat (Nucli urbà) No localitzat

86 Font d’en Magret (Nucli urbà) No localitzat

87 Font de Ca l’Oriol (Nucli urbà) No localitzat

88 Font de Can Llauder (Nucli urbà) No localitzat

89 Font de Sant Josep (Veïnat de Sant Jaum No localitzat

90 Font dels Garrofers (Veïnat de Sant Jaume) No localitzat

91 Font de la Companyia d’Aigües (Veïnat de No localitzat

92 Font del Carme (Veïnat de Sant Jaume) No localitzat

93 Font de Can Dangla (Veïnat de Sant Ja No localitzat

94 Font de Can Gasarapa (Veïnat de Sant Jaume) No localitzat

95 Font de Sant Francesc (Veïnat de S No localitzat

96 Font de Sant Roc (Veïnat de Sant Jaume) No localitzat

97 Font dels Avellaners de Can Marf No localitzat

27


e)

da)

a)

a)

Pujada)

ujada)

a)

ins)

ïnat de Pins)

rà)

)

rà)

98 Font del Costalaire (Veïnat de Sant Jaum No localitzat

99 Font d’en Ninus (Veïnat de Sant Jaume) No localitzat

100 Font d’en Bofarull (Veïnat de Sant Jaume) No localitzat

101 Font de la Reimina (Veïnat de la Pujada) No localitzat

102 Font de Sant Sadurní (Veïnat de la Puja No localitzat

103 Font d’en Borra (Veïnat de la Pujad No localitzat

104 Font de la Vinya d’en Manyana (Veïnat de la Pujada) No localitzat

105 Font de Faló (Veïnat de la Pujad No localitzat

106 Font d’en Vilardell Nou (Veïnat de la No localitzat

107 Font Bona (Veïnat de la Pujada) No localitzat

108 Font de l’Invernon (Veïnat de la P No localitzat

109 Font de la Vinya d’en Coca (Veïnat de la Pujad No localitzat

110 Font de la Bassa Regadora (Veïnat de Pins) No localitzat

111 Font dels Àlbers d’en Javà (Veïnat de P No localitzat

112 Font d’en Massaguer (Veïnat de Pins) No localitzat

113 Font d’en Cigala (Veïnat de Pins) No localitzat

114 Font de la Brolla de Can Riudemeia (Ve No localitzat

115 Font d’en Sila (Veïnat de Pins) No localitzat

116 Font dels tres pins (Veïnat de Pins) No localitzat

117 Font de la Figuera (Veïnat de Pins) No localitzat

118 Font de la Tria (Veïnat de Pins) No localitzat

119 Font de la Mina del Torrent (Veïnat de Clarà) No localitzat

120 Font de la Verge de Lourdes (Veïnat de Cla No localitzat

121 Font dels Llevorons (Veïnat de Clarà) No localitzat

122 Xaragall d’en Mateu (Veïnat de Clarà No localitzat

123 Font d’en Patró (Veïnat de Clarà) No localitzat

124 Font d’en Mariquildo (Veïnat de Cla No localitzat

125 Font del Sot de les Cabres (Veïnat de Clarà) No localitzat

126 Font del Pont d’en Bauxes (Veïnat de Clarà) No localitzat

28


arà)

at de Clarà)

rà)

arà)

ïnat de Clarà)

dó)

ó)

43 (Veïnat de Lladó) o localitzat

ó (Veïnat de Lladó) o localitzat

Font de la Feu (Veïnat de Lladó) No localitzat

146 Font dels Castanyers de la Feu (Veïnat de Lladó) No localitzat

147 Font del Llop (Veïnat de Lladó) No localitzat

148 Font dels Gatells (Veïnat de Lladó) No localitzat

149 Font d’en Cintet (Veïnat de Lladó) No localitzat

150 Font del Vern (Veïnat de Lladó) No localitzat

151 Font d’en Miliu (Veïnat de Lladó) No localitzat

152 Font de la Puput (Veïnat de Lladó) No localitzat

Patrimoni documental

127 Font de les Tres Mines (Veïnat de Cl No localitzat

128 Font de Can Santem (Veïnat de Clarà) No localitzat

129 Font de la Bassa de Can Jordi (Veïn No localitzat

130 Font de Can Casanovas (Veïnat de Clarà) No localitzat

131 Font de l’Esquerrà (Veïnat de Clarà) No localitzat

132 Font d’en Malanit (Veïnat de Clarà) No localitzat

133 Font de l’Abril (Veïnat de Clarà) No localitzat

134 Font de la Teula (Veïnat de Clarà) No localitzat

135 Font dels Castanyers d’en Cabot (Veïnat de Clarà) No localitzat

136 Font dels Avellaners d’en Dalipà (Veïnat de Clarà) No localitzat

137 Font de Can Mon (Veïnat de Cla No localitzat

138 Font de Can Manreset (Veïnat de Cl No localitzat

139 Font d’en Rovira (Veïnat de Clarà) No localitzat

140 Font de l’Hort de Ca l’Ermità (Ve No localitzat

141 Font de les Oliveres (Veïnat de Lla No localitzat

142 Font del Pou de Dalt (Veïnat de Llad No localitzat

1 Font de Can Cua Llarga N

144 Font d’en Bal N

145

153 Arxiu Gavin

29


6. BIBLIOGRAFIA

AA.VV (1973) Gran enciclopèdia Catalana. Vol 5. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pàg. 204.

AA.VV (1979) Guia dels museus de Catalunya. Ed. "La Caixa". Barcelona.

AA.VV (1982) Gran Geografia Comarcal de Catalunya, Vol VI. El Vallès i el Maresme. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona.

AA.VV (1995) Autopistes i arqueologia. Memòria de les excavacions en la prolongació de l'autopista A-19. Autopistas C.E.S.A i Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona.

AA.VV (2001) Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de La Conreria - Sant Mateu - Céllecs. Inèdit.

ALBERT, Esteve (1973) D'Iluro a Mataró. El Maresme dels segles V a XIII.

ALMAGRO, M; COLOMINAS, J i SERRA RÀFOLS, J de C (1945) Carta arqueológica de España, II. Barcelona-Madrid.

ALMAGRO BASCH, M (1962) La invasión céltica en España. Dins Historia de España dirigida per Menéndez Pidal.

ALMAGRO GORBEA, M (1977) El Pic dels Corbs, de Sagunto, y los campos de urnas del N.E de la Península Ibérica. Saguntum, núm. 12. Papeles del Laboratorioi de Arqueología de Valencia. Valencia.

AMADES , Joan (1982 ) Costumari català. Vol. II, pàg. 83.

ARMENGOL, F; HARO, M.A i URQUIOLA, C (1992) El tramvia Mataró- Argentona (Síntesi històrica 1928-1965). L'Aixernador Edicions. Col.lecció El Montalt, 11. Argentona.

BALIL, A (1953) Arqueologia de la Maresma. Archivo Español de Arqueologia XXVI. Madrid.

BANÚS, Joan; BOSCH, Marc; VERA, Pilar (2001) Guia Puig i Cadafalch Mataró-Argentona. Ajuntaments d'Argentona i de Mataró.

BARRAL, Xavier (1978) Les mosaïques romains et médiévals de la Regio Laietana (Barcelone et ses environs). Publicaciones eventuales, 29. Universitat de Barcelona, Instituto de Arqueología y Prehistoria. Barcelona.

BASSA, O.; FARELL, D.; PUJOL, J. (1997) Coneguem Argentona. Itineraris de natura, història i paisatge. Ajuntament d'Argentona i Diputació de Barcelona.

BASSOLS, I.; LLEONART, R. (1993) La pedra gravada de Parpers (Argentona, El Maresme). IX Sessió d'Estudis Mataronins. Museu arxiu de Santa Maria i Patronat Municipal de Cultura. Mataró.

30


BENET, C et alii (1993) La intervenció arqueològica a la variant de Mataró de la carretera N-II. Tribuna d'Arqueologia 1991-1992. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona.

BOLÒS O. DE (1956). De vegetatione notulae, II. Collect. bot., V (I): 195-268.

BOLÒS, O i VIGO, J. (1990). “Flora dels Països Catalans”, Volum II. Ed. Barcino.

BOLÒS, O. de et VIGO, J. (1998) “Flora dels Països Catalans” Vol. III. Ed. Barcino. Barcelona.

BOLÒS, O i VIGO, J. (2001) “Flora dels Països Catalans”, Volum IV. Ed. Barcino.

BONAMUSA, J (1972) Descoberta de noves vil.les romanes a la comarca del Maresme. Cingles, vol. III, núm. II. Mataró.

BONAMUSA, J. (1976) Troballa d'un jaciment arqueològic a l'Aigüeró. A Memòria d'activitats, núm. 8, S.A.M.M, pàgs. 37. Mataró.

BONAMUSA, J (1978) "La via romana de Parpers, un nou element arqueològic en risc" Secció Arqueològica del Museu Comarcal del Maresme: Memòria d'activitats.

BONET I GARÍ, LL. I col. (1983) Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins, Ed. Montblanc-Martín. C.E.C. Barcelona.

BOSCH GIMPERA, Pere (1913) "Dos vasos de la primera edat del ferro trobats a Argentona. La ceràmica de hàllsttat a Catalunya". Anuari de l'Institut d'Estudis catalans, Vol. V. Barcelona, pàgs. 816-819.

BOSCH GIMPERA, Pere (1922) "Ensayo de una reconstrucción de la Etnología Prehistórica de la Península Ibérica". Boletín de la Biblioteca Menéndez Pelayo. Santander.

BOSCH GIMPERA, Pere (1932) " Etnología de la Península Ibérica". Alpha. Barcelona.

CABANYES, J. DE (1926) La creu del Bey o de la Beya. Llegenda de Burriach. A Bloc Mataroní. Mataró, pàg 685-688.

CALVO, Oriol (2000) Museu del Càntir d'Argentona. Inauguració del nou estatge. Museu del Càntir d'Argentona. 2000.

CALVO, Oriol (2000) Reflexions entorn de la festa del càntir i la festa major. A Fonts, núm. 3, juliol de 2000. Argentona, pàgs. 16-17.

CALVO, Oriol (2001) El fons fotogràfic de l'Arxiu Històric Municipal d'Argentona. A Fonts núm.8, octubre de 2001. Argentona, pàgs. 17-18.

CALVO VERGÉS, Oriol (2002) Fa cinquanta anys: la santa Missió i la creu de terme de Moragas i Clavell. Fonts, núm. 10, abril de 2002. Argentona, pàgs. 11-13.

CAMPENY, R. (Coord.) (1992) El Maresme, en viu. Museu Comarcal del Maresme-Mataró. Secció de Ciències Naturals.

CAMPENY, R. (Coord.) (1999) Auditoria ambiental municipal d'Argentona. Minuartia, Estudis Ambientals.

31


CAMPENY, R. & MONTORI, A. (1985) Estructura de una población reproductora de Bufo bufo spinosus Daudin 1803, en el NE ibérico. P. Dept. Zool. Barcelona, 11.

CAMPENY, R. i MONTORI, A. (1988). Periode de reproduction, ponte et distribution spatiale d'une population de Bufo bufo spinosus dans le nord-est ibérique. Vie Milieu, 1988, 38 (1).

CARRERAS CANDI, F. (1891) Argentona històrica, Ed. C.E.C. Barcelona

CARRERAS CANDI, F (1893) Cabrera de Mataró.

CARRERAS CANDI, F (1904) Orígens de la Riera d'Argentona.

CARRERAS CANDI, F (?) Contestación al discurso de J. Rubió de la Serna: los primeros habitantes de España.

CARRERAS CANDI, Francesc (1980) Lo castell de Burriach o de Sant Vicents. Argentona, pàgs.275-280. Edició facsímil (1a edició de 1908).

CARRERAS, Núria i RIGO, Antoni (1994) Can Blanc (Argentona, Maresme). Una vil.la romana de mitjans del segle Id.C. A inicis del segle III d.C. A Laietania. Estudis d'història i arqueologia del Maresme, núm. 9, pàgs. 181-213. Mataró.

CASTILLO, M.J i ZAPATA, A (2002) Argentona al 1800. Cartografia històrica a partir de plànols del marquesat de Moja. Ajuntament d'Argentona.

CASTILLO Ma. Josep (2000) El Viver, Fonts, 4. Octubre, pp. 8-10

CASTILLO Ma. Josep; VILLA Cristina (2001) Can Navas, un racó de bellesa a Argentona, Fonts, 7 juliol 2001, pp. 11-17.

CATALUNYA ROMÁNICA (1993) Argentona. Sant Pere de Clarà, Sant Jaume de Treià, Santa Maria del Viver. Vol XX. Enciclopedia Catalana, Págs.. 475-478.

CIRICI, Alexandre (1979) L'art gòtic català (segles XV i XVI). Edicions 62. Barcelona.

CIRICI, Alexandre (1982) Museus d'art catalans. Ed. Destino. Barcelona.

CLAVELL, J. (1976) La xarbotada. La festa del càntir d'Argentona dins l'antic aplec de Sant Domingo. Argentona, pàgs. 87-93.

COROMINAS, Joan (1994) Onomasticon Cataloniae, vol. II A-BE. Ed. La Caixa. Barcelona.

COLL, R. i MODOLELL, J.M. (1999) Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos Tau. Vilassar de Mar, pàg. 152.

DEFAUS, J.M; MARTIN, A. (1989) Memòria de les prospeccions realitzades en l'itinerari de la futura autovia de Mataró a Palafolls (juliol-setembre1989). Dipositada al servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. Inèdit.

DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992.

ESTRADA, J (1969) Vías y poblamiento romano en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona.

32


ESTRADA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona). I.P.A Monografías XXVIII. Barcelona.

FARELL, David i LLADÓ, Francesc (2000) La via romana de Parpers. A Fonts, núm. 2, abril de 2000. Argentona, pàgs. 17-18.

FERRER i CLARIANA, Lluís (1968) Mataró a l'edat Mitjana. Analecta Sacra tarraconensia, Vol. XL. Barcelona.

FONT QUER, P. (1993) Plantas medicinales (el Dioscórides renovado). Vol. III. Ed. Labor. Barcelona.

GALVANY, J. (1964) Historietes i llegendes. A Portantveu de Cabrils, núms. 11 i 12. Cabrils, octubre i novembre de 1964, pàgs. 3 i 2 respectivament.

GAVIN, Josep Maria (1991) Inventari d’esglésies. El Maresme, Vol. 24 Editorial Pòrtic. Barcelona.

GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA. (1990) Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona.

GINESTA, S. (1968) El Maresme. Comarca privilegiada. Ed. Selecta. Barcelona, pàgs 142-143.

GOMIS, Cels (1891) Botànica popular. Ab gran nombre de confrontacions. Associació d'Excursions Catalana. Barcelona, pàg. 142.

GOMIS, Cels (1911) Geografia General de Catalunya: la província de Barcelona. Sota la direcció de Carreras Candi.

GOMIS, Cels (1987) La bruixa catalana. Aplec de casos de bruixeria, creences i supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels anys 1864 a 1915. Ed. Altafulla. Barcelona, pàgs. 168-169.

GORGES (1979) Les villes Hispano-romaines. Inventaire et problemàtique archéologique.

GUARDIOLA, M. (2003) et al.. Síntesi del projecte Boscos de Ribera. Revista l’Atzavara núm. 11. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró.

GRAUPERA, Joaquim (2002) Els molins medievals d’Argentona. A Fonts, 11. Juliol 2002, pp. 19-26.

HERNÁNDEZ, A.M. (1995). Les lloredes del Montnegre i el Corredor, fragments de la laurisilva mediterrània. II Trobada d'estudiosos del Montnegre i el Corredor. Diputació de Barcelona.

JUNYENT, Emili (1978) L'aportació continental del Bronze Final. Història de Catalunya Vol. I. Coordinada per Maluquer de Motes. Salvat. Barcelona, pàgs. 120-139.

LOIRE, R. (2001). Conservació de la diversitat biològica al parc de la Serralada Litoral. Atzavara núm. 9. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró.

LOSA, J.M. (1975). Aspectos de la vegetación del coll de Burriac. Anal. Inst. Bot. 32 (2).

33


LLADÓ PASCUAL, Josep (1992) Festes i festetes d'Argentona. Ajuntament d'Argentona.

LLEONART i CASADEVALL, Robert (1973) Una destral de mà al "Sot de l'Aigüerol". A Memòria d'activitats, núm. 5, S.A.M.M, pàgs. 57 i 58 . Mataró.

LLEONART i CASADEVALL, Robert (1977) Una destral de mà al "Sot de l'Aigüerol”. A Quaderns de prehistòria i arqueologia de Mataró i el Maresme, núm. 2, maig-setembre de 1977, pàgs. 32 i 33 . Mataró.

LLOVET i Verdura, Joaquim (1999) Mataró, Argentona, Cabrera i Vilassar 200 anys enrera. Els plànols dels dominis de Cartellà i de Moja. Patronat Municipal de Cultura. Mataró.

MALUQUER DE MOTES, J (1945) Las culturas hallstàtticas en Cataluña. Revista Ampurias Vols. VII-VIII. Barcelona, pàgs. 115-184.

MALUQUER DE MOTES, J et alii (1982) Catàleg provisional dels poblats ibèrics del Principat de Catalunya. Institut d'Arqueologia i Prehistòria. Barcelona.

MARTÍ BONET, Josep Maria (1975) Organigrama del Archivo Diocesano de Barcelona.

MARTÍ BONET, Josep Maria (1985) Archivo Diocesano de Barcelona a Guia de los archivos y las bibliotecas de la Iglesia en España. Vol. I Archivos. Asociación Española de Archiveros Eclesiásticos. León , pp151-167.

MESTRE, J.M. (1978) Un forn de ceràmica romana a Argentona. Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme, núms. 5-6, pàg. 171. Museu Municipal de Mataró.

MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998) Història i actualitat dels museus i col.leccions del Maresme. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d’Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural. Tutor: Doctor Joan Bestard. Inèdit.

MONTLLÓ BOLART, Jordi (2002) Aguas y botijos milagrosos. Turismo Rural, núm. 58, agost de 2002, pàgs. 12 i 13. Madrid.

MONTSERRAT, P. (1968) Flora de la Cordillera Litoral Catalana. Ed. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró.

NATURA (2000): Proposta de nous arbres i arbredes d'interès monumental d'Argentona.

NAVARRO, F (1978) Xerrada - col.loqui a Argentona sobre la Via romana de Parpers. A Quaderns de prehistòria i arqueologia del Maresme, núm. 4, Museu Municipal de Mataró, pàg. 123.

No consta (1974) Una nova vil.la rural iluronesa a Argentona. Memoria d'activitats de la Secció Arqueològica del Museu Comarcal del Maresme.

No consta (1978) Argentona. A Información Arqueológica.

OLESTI, Oriol (1995) El territori del Maresme en època republicana (s. III-I a.C.): estudi d'arqueomorfologia i historia. Caixa Laietana, Premi Iluro 1994. Mataró.

PELLICER , J.M (1887) Estudios histórico-arqueológicos sobre Iluro, antigua ciudad de la España Tarraconense, región Layetana. Mataró.

34


PEREZ i CONILL, Jordi (1985) Els vasos hallstàttics o urnes cineràries d'Argentona. Laietania. Estudis d'història i d'arqueologia del Maresme, 1982-83. Museu Comarcal del Maresme. Mataró.

PERICOT, Lluís (1967) Épocas primitiva y romana. Dins Historia de España. Gran historia general de los pueblos hispanos. Vol. I. Institut Gallach. Barcelona.

PETIT, M.A (1986) Contribució a l'estudi de l'Edat de Bronze a Catalunya (Barcelonès, Baix Llobregat, Vallès Oriental, Vallès Occidental, Maresme i Moianès). Tesi Doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona.

PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l’àrea rural d’Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró.

PREVOSTI, Marta (1981) Sobre una possible mensa de Sant Jaume de Traià (Argentona) . A Laietania. Estudis d'arqueologia del Maresme. 1981. Museu Comarcal del Maresme. Mataró, pàgs. 193-195.

RIBAS, Marià (1933) "La romana Iluro" a La Paraula Cristiana. Mataró.

RIBAS, Marià (1934) Orígens i fets històrics de Mataró. Impremta Minerva. Mataró.

RIBAS, Marià (1952). El Poblament d’Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d’Iluro. Institut d’Estudis Catalans. Barcelona.

RIBAS, Marià (1955) "Mataró (Barcelona) Sant Cugat" núm. 1057 del Noticiario Arqueológico Hispánico III-IV, pàg. 308. Madrid.

RIBAS, Marià (1956) Mataró. Comunicació a la VIII Reunión de la Comisaría Provincial de Excavaciones Arqueológicas de Barcelona. Informes y memorias, núm. 32, pàgs. 89-95. Madrid.

RIBAS, Marià (1964) Els orígens de Mataró. Premi Iluro 1963. Mataró.

RIBAS, Marià (1965) Ceràmica vidriada romana en Mataró. A Pyrenae, núm. I, pàg. 162.

RIBAS, Marià (1975) El Maresme en els primers segles del Cristianisme.

RIBAS, Marià (1994) Restes ibèriques en el Turó dels Oriols (Cabrera de Mar). Laietania. Estudis d'història i d'arqueologia del Maresme, núm. 9. Museu Comarcal del Maresme. Mataró, pàgs. 7-17.

RIPOLL, J. (1992) Històries, llegendes i ... De Burriac, Montcabrer i pobles de la rodalia. Argentona, pàgs.83-94.

RODRÍGUEZ ALMEIDA, E (1980) Una inscripció d'àmfora trobada en la Via Romana de Parpers (Argentona). A Quaderns de Prehistòria i arqueologia del Maresme, núm. 10, pàg. 350. Museu Municipal de Mataró.

ROQUÉ MARGENAT, Josep Ma. Desaparició de Can Riudemeia medieval. A Fonts, núm. 8. Octubre 2002, pàg. 16

SABATER, F.; AMADOR, L.; GUARDIOLA, M. (2003). Estructura i qualitat dels boscos de la conca de la riera d’Argentona, Revista l’Atzavara núm.11. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró.

35


SANABRE, Rdo. José (1947) El archivo diocesano de Barcelona. Arquebisbat de Barcelona. Barcelona.

SANMARTÍ, J (1986) La Laietània ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història. Tesi doctoral.

SERRA, Lluís (2002) Els tres tombs. A Fonts, núm. 9, gener de 2002. Argentona, pàgs. 16-17.

SERRA RÀFOLS, J de C (1928) Forma Conventus Tarraconensis I: Baetulo-Blanda.

SERRA RÀFOLS, J de C (1942) El poblamiento de la Maresma o Costa de Levante.

SUBIÑÀ i COLL, Enric (2000) La font de Sant Domingo. A Fonts, núm. 3, juliol de 2000. Argentona, pàgs. 18-19.

SUBINÀ, Enric; LLADÓ, Francesc; LLADÓ, Julià; FARELL, David. La capella de Sant Sebastià d’Argentona. A Fonts, núm. 5. Gener 2001, pp. 12-14

SUBINÀ, Enric; CALVO, Oriol; LLADÓ, Francesc; LLADÓ, Julià; FARELL, David. Les masies d’Argentona. A Fonts, núm. 8. Octubre 2001, pp. 11-15

TARRUELLA, X. (1991). Itinerari per la vall de Riudameia. Natura.

TARRUELLA, X i GUERRERO, M. (2000). Projecte flora amenaçada, memòria de l’any 2000. Parc de la Serralada Litoral.

TOBIAS, M (1962) Estudio del poblamiento layetano en el Maresme y sus estribaciones. Tesi de llicenciatura.

TOLRÀ, J. (1983) Cabrils. El poble i els homes. Cabrils, pàgs 179-182.

TRENS, Dr. (1926) Inventari del tresor de les parròquies de Barcelona. Arxiu Diocesà de Barcelona.

VERDAGUER i SANTALÓ, Mn. Jacint (1899) La creu del Montseny. Reeditat per l'Ajntament d'Argentona i l'Aixernador Edicions l'any 1995, en motiu del 150 aniversari del seu naixement.

VILLÀ, Francesc (2000) Sant Domingo de Guzman i el vot de poble. A Fonts, núm. 3, juliol de 2000. Argentona, pàgs. 14-15.

VILA IBORA, Pepi (2001) El somni d'una puntaire. Col.lecció de Puntes Amics de Concepció Moré. Argentona.

VINYALS, Josep i PADRÓS, Pep; i col. (1982) Les fonts d'Argentona. Ajuntament d'Argentona i Conselleria d'Urbanisme. Barcelona.

ZAPATA BUXENS, Ma Assumpció. Arxiu històric municipal d'Argentona. Guia. Inèdit.

36


6.1. ALTRES FONTS

Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interés Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya.

Decret 328/1988, d'11 d'octubre, pel qual s'estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya.

http://www.idescat.es

http://www.argentona.com

37

http://www.idescat.es/

http://www.argentona.com/


I

7. ÍNDEXS D’ELEMENTS FITXATS

7.1. ÍNDEX ALFABÈTIC

NÚM. FITXA

DENOMINACIÓ CODI ÀMBIT TIPOLOGIA

268 Aixopluc de la Font del Mig 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic

201 Ajuntament Vell (El Capítol) 11 Patrimoni immoble Edifici

94 Àlber de can Marfà 52 Patrimoni natural Espècimens botànics

136 Alocar de la riera de Clarà 51 Patrimoni natural Zones d’interès

137 Alocar de la riera de Riudameia o de Pins 51 Patrimoni natural Zones d’interès

138 Alocar del torrent de Madà 51 Patrimoni natural Zones d’interès

139 Alocar del torrent de Vera 51 Patrimoni natural Zones d’interès

140 Alocar dels torrents de can Martí, can Cabanyes i de la Raimina 51 Patrimoni natural Zones d’interès

286 Altar de la Mare de Déu de Montserrat 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic

95 Alzina de can Castells 52 Patrimoni natural Espècimens botànics

96 Alzina de can Riera / ca l'Elies 52 Patrimoni natural Espècimens botànics

97 Alzina de la Plana de l'Arròs 52 Patrimoni natural Espècimens botànics

98 Alzina del torrent de can Martí 52 Patrimoni natural Espècimens botànics

99 Alzina Surera de can Riera / ca l'Elies 52 Patrimoni natural Espècimens botànics


II

100 Alzines Grans del torrent de Vera 51 Patrimoni natural Zones d’interès

294 Antic escorxador 11 Patrimoni immoble Edifici

73 Aplec de Sant Pere de Clarà 41 Patrimoni immaterial Manifestacions festives

72 Aplec de Sant Sebastià 41 Patrimoni immaterial Manifestacions festives

142 Aqüífer de la riera d'Argentona 51 Patrimoni natural Zones d’interès

161 Arbreda de Plàtans del torrent de can Comalada 51 Patrimoni natural Zones d’interès

144 Arbreda del mot del Ros 51 Patrimoni natural Zones d’interès

145 Arbreda del torrent de can Caramany 51 Patrimoni natural Zones d’interès

146 Arbreda del torrent de can Martí 51 Patrimoni natural Zones d’interès

102 Arbreda dels plàtans de can Castells 51 Patrimoni natural Zones d’interès

103 Arbreda dels plàtans de la Plaça Nova 51 Patrimoni natural Zones d’interès

147 Arbreda monumental de la Brolla de l'Abril, d'en Ballot i d'en Nadal 51 Patrimoni natural Zones d’interès

91 Arxiu de Can Bellatriu 32 Patrimoni documental Fons documental

89 Arxiu de Can Cabanyes 32 Patrimoni documental Fons documental

90 Arxiu de Can Calopa 32 Patrimoni documental Fons documental

88 Arxiu de Can Pins 32 Patrimoni documental Fons documental

93 Arxiu de Can Riudemeia 32 Patrimoni documental Fons documental

92 Arxiu de Can Serra del Puig 32 Patrimoni documental Fons documental

45 Arxiu Diocesà de Barcelona 32 Patrimoni documental Fons documental

50 Arxiu Municipal 32 Patrimoni documental Fons documental

49 Arxiu Parroquial 32 Patrimoni documental Fons documental

327 Baixets de Can Roure (Xalets Roure) 12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

78 Ball del ciri 44 Patrimoni immaterial Música i dansa

70 Balls de Gitanes 41 Patrimoni immaterial Manifestacions festives

229 Baronia de Viver 11 Patrimoni immoble Edifici


III

341 Barraca de vinya 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic

148 Bassa de la font dels Plàtans de can Castells 51 Patrimoni natural Zones d’interès

295 Bell Racó (Can Navas) 11 Patrimoni immoble Edifici

141 Bosc de ca l'Altafulla 51 Patrimoni natural Zones d’interès

149 Bosc de l'obaga de can Serra Lladó 51 Patrimoni natural Zones d’interès

143 Bosc de l'obaga del Cap de la Feu - Turó de Cirés 51 Patrimoni natural Zones d’interès

150 Bosc dels veïnats de Traià i la Pujada 51 Patrimoni natural Zones d’interès

151 Brolla d'Albada del Pujolar i Rocar d'en Serra 51 Patrimoni natural Zones d’interès

198 Ca la Marí 11 Patrimoni immoble Edifici

207 Ca l'Alsina (Can Damn) 11 Patrimoni immoble Edifici

301 Ca l'Altafulla 11 Patrimoni immoble Edifici

282 Ca l'Ànima (Can Caralt) 11 Patrimoni immoble Edifici

311 Ca l'Avi 11 Patrimoni immoble Edifici

260 Ca l'Elies 11 Patrimoni immoble Edifici

299 Ca l'Espinal 11 Patrimoni immoble Edifici

13 Ca l'Estrada 14 Patrimoni immoble Jaciment

192 Cal Bolero i Can Rabassa (Can Moré) 11 Patrimoni immoble Edifici

190 Cal Carboner - Museu del Càntir 11 Patrimoni immoble Edifici

221 Cal Coix (Mas Llunell) 11 Patrimoni immoble Edifici

206 Cal Espasa 11 Patrimoni immoble Edifici

167 Cal Manyà 11 Patrimoni immoble Edifici

189 Cal Nosco 11 Patrimoni immoble Edifici

332 Cal Pitongo 11 Patrimoni immoble Edifici

101 Camí Vell del Tramvia 51 Patrimoni natural Zones d’interès

209 Can Balançó 11 Patrimoni immoble Edifici


IV

39 Can Balançó (II) 14 Patrimoni immoble Jaciment

354 Can Baletes 11 Patrimoni immoble Edifici

178 Can Ballot 11 Patrimoni immoble Edifici

184 Can Banquelles 11 Patrimoni immoble Edifici

289 Can Barrau 11 Patrimoni immoble Edifici

249 Can Barrau de la Pastanaga (Mas Moió) 11 Patrimoni immoble Edifici

293 Can Bellatriu 11 Patrimoni immoble Edifici

8 Can Bellatriu (II) 14 Patrimoni immoble Jaciment

298 Can Blanch (Can Saladriga) 11 Patrimoni immoble Edifici

6 Can Blanch (II) 14 Patrimoni immoble Jaciment

285 Can Boba de Sant Jaume (Mas Font) 11 Patrimoni immoble Edifici

279 Can Boba del Cros (Can Bartrina) 11 Patrimoni immoble Edifici

217 Can Bramona 11 Patrimoni immoble Edifici

264 Can Caballé (Mas Novell) 11 Patrimoni immoble Edifici

25 Can Cabanyes (II) 14 Patrimoni immoble Jaciment

210 Can Cabanyes (Mas Estrany i Mas Verdaguer) 11 Patrimoni immoble Edifici

251 Can Cabot 11 Patrimoni immoble Edifici

303 Can Cabot (Cal Llentisclar de Clarà) 11 Patrimoni immoble Edifici

29 Can Cabot (II) 14 Patrimoni immoble Jaciment

169 Can Calopa (Mas Batlle) 11 Patrimoni immoble Edifici

255 Can Camps 11 Patrimoni immoble Edifici

219 Can Carmany (Mas Rovira) 11 Patrimoni immoble Edifici

353 Can Castells 11 Patrimoni immoble Edifici

223 Can Cirés (Can Nadal) 11 Patrimoni immoble Edifici

256 Can Coca del Molí (Molí de Can Calopa) 11 Patrimoni immoble Edifici


V

12 Can Comalada (II) 14 Patrimoni immoble Jaciment

211 Can Comalada (Mas Polls) 11 Patrimoni immoble Edifici

225 Can Cusani (Can Ribot del Cros) 11 Patrimoni immoble Edifici

44 Can Cusani (II) 14 Patrimoni immoble Jaciment

297 Can Duran 11 Patrimoni immoble Edifici

338 Can Febrer 11 Patrimoni immoble Edifici

265 Can Ferraters 11 Patrimoni immoble Edifici

176 Can Fontdevila 11 Patrimoni immoble Edifici

245 Can Fuchs (Ca l'Alemany) 11 Patrimoni immoble Edifici

300 Can Fuyó 11 Patrimoni immoble Edifici

187 Can Gaillard 11 Patrimoni immoble Edifici

272 Can Gallifa 11 Patrimoni immoble Edifici

228 Can Garí 11 Patrimoni immoble Edifici

236 Can Gener 11 Patrimoni immoble Edifici

227 Can Gol (Can Vives) 11 Patrimoni immoble Edifici

243 Can Guardiola 11 Patrimoni immoble Edifici

248 Can Llauder (Can Sabadell, Can Sabater) 11 Patrimoni immoble Edifici

346 Can Llei 11 Patrimoni immoble Edifici

310 Can Manyana 11 Patrimoni immoble Edifici

218 Can March (Can Figueres) 11 Patrimoni immoble Edifici

172 Can Marfà 11 Patrimoni immoble Edifici

345 Can Marfà de Dalt 11 Patrimoni immoble Edifici

291 Can Martí de la Pujada 11 Patrimoni immoble Edifici

24 Can Martí de la Pujada (II) 14 Patrimoni immoble Jaciment

258 Can Massot 11 Patrimoni immoble Edifici


VI

351 Can Matas (Can Volart) 11 Patrimoni immoble Edifici

247 Can Matavents 11 Patrimoni immoble Edifici

7 Can Matavents (II) 14 Patrimoni immoble Jaciment

280 Can Mercader (Can Maragall) 11 Patrimoni immoble Edifici

287 Can Met de la Palmera 11 Patrimoni immoble Edifici

213 Can Miliu Cabanyes 11 Patrimoni immoble Edifici

186 Can Minguell (Can Baladia) 11 Patrimoni immoble Edifici

212 Can Misserprats (Can Belluguins) 11 Patrimoni immoble Edifici

290 Can Mustarós 11 Patrimoni immoble Edifici

277 Can Negoci (Mas Itxart) 11 Patrimoni immoble Edifici

9 Can Notxa 14 Patrimoni immoble Jaciment

175 Can Pagès 11 Patrimoni immoble Edifici

284 Can Pardal (Les Palmeres, Can Carreras Candi) 11 Patrimoni immoble Edifici

226 Can Patet (Can Ballot del Cros) 11 Patrimoni immoble Edifici

292 Can Pau Brut (Mas Ballot de la Pujada) 11 Patrimoni immoble Edifici

271 Can Peix (Can Jover, Mas Ribas de Lladó) 11 Patrimoni immoble Edifici

215 Can Pins 11 Patrimoni immoble Edifici

305 Can Poi (Els quatre rellotges) 11 Patrimoni immoble Edifici

283 Can Polseguera (Mas Croanyes) 11 Patrimoni immoble Edifici

40 Can Portell 14 Patrimoni immoble Jaciment

164 Can Puig i Cadafalch 11 Patrimoni immoble Edifici

302 Can Raimí 11 Patrimoni immoble Edifici

205 Can Rectoret 11 Patrimoni immoble Edifici

185 Can Rectoret Comas 11 Patrimoni immoble Edifici

330 Can Riera 11 Patrimoni immoble Edifici


VII

274 Can Riera (Mas Gili) 11 Patrimoni immoble Edifici

216 Can Riudemeia 11 Patrimoni immoble Edifici

34 Can Riudemeia (II) 14 Patrimoni immoble Jaciment

270 Can Roqueta (Can Quatrecases) 11 Patrimoni immoble Edifici

288 Can Saborit 11 Patrimoni immoble Edifici

350 Can Santiago Marfà 11 Patrimoni immoble Edifici

14 Can Serra 14 Patrimoni immoble Jaciment

222 Can Serra (Can Collet Serra, Cal Rei) 11 Patrimoni immoble Edifici

18 Can Serra de Lledó 14 Patrimoni immoble Jaciment

5 Can Tomàs (II) 14 Patrimoni immoble Jaciment

296 Can Tomàs Rajoler (Can Cabot de Pins) 11 Patrimoni immoble Edifici

242 Can Villaronga 11 Patrimoni immoble Edifici

281 Can Volart (Mas Torner) 11 Patrimoni immoble Edifici

261 Can Zacarini 11 Patrimoni immoble Edifici

4 Càntir de Picasso 22 Patrimoni moble Objecte

67 Capella de la Mare de Déu del Roser 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic

68 Capella de la Mare de Déu dels Dolors 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic

231 Capella del Sagrament 11 Patrimoni immoble Edifici

59 Capella del Sant Crist 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic

152 Carex grioletii 52 Patrimoni natural Espècimens botànics

10 Carrer del Molí 14 Patrimoni immoble Jaciment

308 Casa al C. Bernat de Riudemeia, 9 11 Patrimoni immoble Edifici

200 Casa al C. de les Pares, cantonada amb el C. Anselm Clavé 11 Patrimoni immoble Edifici

349 Casa al C. Sant Ferran, 2 11 Patrimoni immoble Edifici

352 Casa al C. Sant Jaume, 18 11 Patrimoni immoble Edifici


VIII

239 Casa al carrer Sant Domènech, 11 11 Patrimoni immoble Edifici

194 Casa al carrer Santa Sofia, 6-8 11 Patrimoni immoble Edifici

276 Casa de la Por 11 Patrimoni immoble Edifici

262 Casa d'estiueig 11 Patrimoni immoble Edifici

314 Casa estiueig reformada 11 Patrimoni immoble Edifici

195 Casa Gòtica (Ca l'Ametlla, Can Rectoret, Can Badia) 11 Patrimoni immoble Edifici

183 Casa gran del Pay-Pay 11 Patrimoni immoble Edifici

318 Casa situada al C. Sant Julià, 2 11 Patrimoni immoble Edifici

322 Casa situada al C. Sant Ramon, 1 11 Patrimoni immoble Edifici

179 Casa situada al C. Cristòfor Colom, 9 11 Patrimoni immoble Edifici


319 Casal noucentista 11 Patrimoni immoble Edifici

181 Cases de Can Quim 12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

315 Cases de cos del C. Gran 12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

191 Cases d'en Fortí 12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

244 Cases Moragas-Spà 12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

250 Cases petites del Pay-Pay 12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

336 Caseta d'aigües 11 Patrimoni immoble Edifici

334 Caseta d'aigües prop de l'antiga carretera d'Argentona 11 Patrimoni immoble Edifici

335 Caseta de la plataneda del tramvia 11 Patrimoni immoble Edifici

196 Caseta d'estiueig 11 Patrimoni immoble Edifici

312 Cementiri 12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

104 Cirerer Gros de la font del Ferro 52 Patrimoni natural Espècimens botànics

3 Col·lecció de puntes Concepció Moré 23 Patrimoni moble Col.lecció

33 Coll de Gironella 14 Patrimoni immoble Jaciment


IX

58 Creu de terme 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic

77 Diada de Corpus 41 Patrimoni immaterial Manifestacions festives

278 Dipòsit elevador de Can Garí (Torre Gutterman) 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic

83 Dona Vegetal 21 Patrimoni moble Element urbà

203 Edifici al C. Canigó, 2 11 Patrimoni immoble Edifici

193 Edifici Burgès 11 Patrimoni immoble Edifici

307 Edifici del C. Gran, 1 11 Patrimoni immoble Edifici

235 Edifici situat al C. Cristòfor Colom, 11 11 Patrimoni immoble Edifici


214 El Molí de Can Misserprats 11 Patrimoni immoble Edifici

224 Entorn de la Font Picant 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic

23 Entre el Pujolar i el Rocar d'En Serra 14 Patrimoni immoble Jaciment

163 Escoles Municipals Bernat de Riudemeia 11 Patrimoni immoble Edifici

105 Estany de Can Garí del Cros 51 Patrimoni natural Zones d’interès

106 Eucaliptus de can Baladia 52 Patrimoni natural Espècimens botànics

107 Eucaliptus de can Balançó 52 Patrimoni natural Espècimens botànics

108 Eucaliptus de can Marfà 52 Patrimoni natural Espècimens botànics

109 Eucaliptus de can Pardal 52 Patrimoni natural Espècimens botànics

110 Eucaliptus de la Caseta 52 Patrimoni natural Espècimens botànics

111 Eucaliptus del camí de can Pardal 52 Patrimoni natural Espècimens botànics

2 Festa del Càntir 41 Patrimoni immaterial Manifestacions festives

64 Festa dels Tres Tombs 41 Patrimoni immaterial Manifestacions festives

71 Festa Major d'hivern 41 Patrimoni immaterial Manifestacions festives

333 Finca de Can Garí 12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

238 Fleca Casabella 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic


X

66 Fons d'art de l'Ajuntament 23 Patrimoni moble Col.lecció

42 Fons d'imatges del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local 31 Patrimoni documental Fons imatges

15 Font Ballot 14 Patrimoni immoble Jaciment

347 Font de Ca l'Ànima 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic

344 Font de Can Cabanyes (Font del lleó) 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic

339 Font de Dalt de Can Altafulla 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic

76 Font de la família Busquets-Gallego 21 Patrimoni moble Element urbà

54 Font de la Plaça 21 Patrimoni moble Element urbà

230 Font de la plaça de l'arròs 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic

82 Font de la Plaça de Vendre 21 Patrimoni moble Element urbà

53 Font de la Plaça Mare de Déu de Montserrat 21 Patrimoni moble Element urbà

55 Font de Lladó 21 Patrimoni moble Element urbà

51 Font de Sant Domènec 21 Patrimoni moble Element urbà

348 Font de Sant Jaume 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic

52 Font de Sant Sebastià 21 Patrimoni moble Element urbà

165 Font del Ferro (Font de Dalt) 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic

340 Font del Manantial de Clarà 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic

56 Font del Molí 21 Patrimoni moble Element urbà

343 Font dels plàtans de Can Castells 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic

306 Font i elements del jardí de Can Cusani 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic

37 Forn de Can Portell 14 Patrimoni immoble Jaciment

65 Forn de l'Espinal 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic

153 Frare cugot (Arisarum vulgare ssp simorrhinum) 52 Patrimoni natural Espècimens botànics

208 Glorieta 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic

355 Glorieta de jardí 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic


XI

263 Hotel Solé 11 Patrimoni immoble Edifici

168 Hotel Colon 11 Patrimoni immoble Edifici

28 Inici de la Riera de Clarà 14 Patrimoni immoble Jaciment

27 Inici del Torrent Bo 14 Patrimoni immoble Jaciment

17 Jaciment Ibèric de Can Bartrina 14 Patrimoni immoble Jaciment

112 Jardins de can Garí del Cros 51 Patrimoni natural Zones d’interès

113 Jardins del Baró de Viver 51 Patrimoni natural Zones d’interès

79 La bruixa de la pinta d'or 43 Patrimoni immaterial Tradició oral

154 La Conreria -Sant Mateu -Céllecs / Parc Serralada Litoral 51 Patrimoni natural Zones d’interès

275 La Fabriqueta 11 Patrimoni immoble Edifici

269 La Font Picant 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic

41 La Pedra gravada de Parpers 14 Patrimoni immoble Jaciment

170 La Rectoria 11 Patrimoni immoble Edifici

309 La Sala (Sala d'espectacles) 11 Patrimoni immoble Edifici

266 Llar d'avis 11 Patrimoni immoble Edifici

114 Lledoner de can Cabot 52 Patrimoni natural Espècimens botànics

115 Lledoner de can Marfà 52 Patrimoni natural Espècimens botànics

116 Lledoner de can Raimí I 52 Patrimoni natural Espècimens botànics

117 Lledoner de can Raimí II 52 Patrimoni natural Espècimens botànics

118 Lledoner del Puig 52 Patrimoni natural Espècimens botànics

162 Lledoner del torrent de can Comalada 52 Patrimoni natural Espècimens botànics

81 Llegenda de Bernat de Riudemeia 43 Patrimoni immaterial Tradició oral

48 Llegenda de la Creu del Bey 43 Patrimoni immaterial Tradició oral

74 Llegenda de la Mare de Déu del Viver 43 Patrimoni immaterial Tradició oral

80 Llegenda dels repica truges 43 Patrimoni immaterial Tradició oral


XII

155 Lloreda de l'Espinal 51 Patrimoni natural Zones d’interès

119 Margalló de Plaça Nova 52 Patrimoni natural Espècimens botànics

304 Mas Vinyals 11 Patrimoni immoble Edifici

254 Masoveria de Can Gaillard 11 Patrimoni immoble Edifici

324 Masoveria de Can Garí 11 Patrimoni immoble Edifici

86 Monument a Blas Infante 21 Patrimoni moble Element urbà

75 Monument a Joan Maragall 21 Patrimoni moble Element urbà

84 Monument a la Santa Missió 21 Patrimoni moble Element urbà

63 Monument a la Trobada Gegantera 21 Patrimoni moble Element urbà

61 Monument a Lluís Companys 21 Patrimoni moble Element urbà

62 Monument a Montserrat 21 Patrimoni moble Element urbà

60 Monument a Rafael de Casanovas 21 Patrimoni moble Element urbà

69 Monument Guerra Civil 21 Patrimoni moble Element urbà

337 Mur de contenció de Can Pins 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic

1 Museu del Càntir 23 Patrimoni moble Col.lecció

120 Noguera Americana de can Met 52 Patrimoni natural Espècimens botànics

31 Nord d'Argentona 14 Patrimoni immoble Jaciment

32 Nord-Oest de Burriac 14 Patrimoni immoble Jaciment

342 Nou Can Comalada 11 Patrimoni immoble Edifici

121 Olivera de can Martí de la Pujada 52 Patrimoni natural Espècimens botànics

85 Paret de les mentides 43 Patrimoni immaterial Tradició oral

30 Part Baixa d'Argentona 14 Patrimoni immoble Jaciment

122 Pi de Burriac 52 Patrimoni natural Espècimens botànics

123 Pi de can Riudameia 52 Patrimoni natural Espècimens botànics

124 Pi Gros de Sant Crist 52 Patrimoni natural Espècimens botànics


XIII

125 Pi pinyoner de Ca l’Espinal 52 Patrimoni natural Espècimens botànics

126 Pins d'Argentona 52 Patrimoni natural Espècimens botànics

127 Pins Grans del torrent de Vera / Pins de la carretera de Mataró 52 Patrimoni natural Espècimens botànics

21 Pla dels Matxos 14 Patrimoni immoble Jaciment

87 Placa a Mn. Jacint Verdaguer 21 Patrimoni moble Element urbà

43 Plànols dels Dominis de Cartellà i de Moja 32 Patrimoni documental Fons documental

128 Pollancre del mot del Ros 52 Patrimoni natural Espècimens botànics

47 Protecció contra les bruixes 45 Patrimoni immaterial Costumari

234 Rellotge de Sol de Ca la Reina 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic

156 Riera de Riudameia 51 Patrimoni natural Zones d’interès

157 Roques de la Barca 51 Patrimoni natural Zones d’interès

158 Roques d'en Vivó 51 Patrimoni natural Zones d’interès

129 Roure africà de can Castells 52 Patrimoni natural Espècimens botànics

130 Roure de can Quatrecases 52 Patrimoni natural Espècimens botànics

131 Roure del torrent de Madà 52 Patrimoni natural Espècimens botànics

132 Roure martinenc del mot del Ros 52 Patrimoni natural Espècimens botànics

133 Roure reboll del mot del Ros 52 Patrimoni natural Espècimens botànics

134 Roures africans del torrent de can Martí 52 Patrimoni natural Espècimens botànics

22 Sant Jaume de Traià 14 Patrimoni immoble Jaciment

171 Sant Julià 11 Patrimoni immoble Edifici

328 Sant Miquel del Cros (I) 11 Patrimoni immoble Edifici

20 Sant Miquel del Cros (II) 14 Patrimoni immoble Jaciment

220 Sant Pere de Clarà 11 Patrimoni immoble Edifici

16 Sant Pere de Clarà (II) 14 Patrimoni immoble Jaciment

197 Sant Sebastià 11 Patrimoni immoble Edifici


XIV

11 Sant Sebastià (II) 14 Patrimoni immoble Jaciment

273 Santa Maria del Viver 11 Patrimoni immoble Edifici

38 Sitges de la Por 14 Patrimoni immoble Jaciment

46 Solució Remeiera 45 Patrimoni immaterial Costumari

26 Sot de l'Aigüeró 14 Patrimoni immoble Jaciment

331 Tanques i elements de jardí de Can Garí 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic

233 Tapissos de Grau Garriga 22 Patrimoni moble Objecte

135 Teix de can Puig i Cadafalch 52 Patrimoni natural Espècimens botànics

257 Torre Blanca 11 Patrimoni immoble Edifici

329 Torre de l'església parroquial de Sant Julià 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic

267 Torre del Pi 11 Patrimoni immoble Edifici

182 Torre Mercader (Casa Mora) 11 Patrimoni immoble Edifici

320 Torre residencial 11 Patrimoni immoble Edifici

202 Tram de carrer Marina Julià 12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

326 Tram de carrer Marina Julià, 14-22 12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

188 Tram de l'Av. Marina Júlia. (Cases d'en Vergés) 12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

253 Tram del C. Baró de Viver 12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

237 Tram del C. Josep Solé 12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

241 Tram del C. Sant Domènec 12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

313 Tram del C. Sant Genís 12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

316 Tram del C. Sant Julià 12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

240 Tram del C. Santa Sofia 12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

199 Tram del C. Sant Miquel 12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

57 Tramvia Mataró-Argentona 21 Patrimoni moble Element urbà

36 Turó dels Oriols 14 Patrimoni immoble Jaciment


XV

159 Verneda de Riudameia 51 Patrimoni natural Zones d’interès

35 Via romana de Parpers 15 Patrimoni immoble Obra civil

19 Vil·la del Veïnat de Madà 14 Patrimoni immoble Jaciment

204 Villa Josefina 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic

173 Villa Maricel (Ca la Rosa, Cal Ferrero) 11 Patrimoni immoble Edifici

177 Villa Marina 11 Patrimoni immoble Edifici

317 Villa Mercedes 11 Patrimoni immoble Edifici

321 Villa Teresa 11 Patrimoni immoble Edifici

160 Viola suau (Viola suavis ssp catalonica) 52 Patrimoni natural Espècimens botànics

246 Xalet (Can Gustà?) 11 Patrimoni immoble Edifici

252 Xalet d'estueig 11 Patrimoni immoble Edifici

323 Xalet residencial 11 Patrimoni immoble Edifici

325 Xalets Balansó (Can Cusachs i Can Brullet) 12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

259 Xalets d'estiueig 12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

174 Xalets Julià Madó 12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

180 Xalets populars 12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic


XVI

7.2. ÍNDEX NUMÈRIC

NUM. FITXA

DENOMINACIO CODI AMBIT TIPOLOGIA

1 Museu del Càntir 23 Patrimoni moble Col.lecció

2 Festa del Càntir 41 Patrimoni immaterial

Manifestacions festives

3 Col·lecció de puntes Concepció Moré 23 Patrimoni moble Col.lecció

4 Càntir de Picasso 22 Patrimoni moble Objecte

5 Can Tomàs (II) 14 Patrimoni immoble Jaciment

6 Can Blanch (II) 14 Patrimoni immoble Jaciment

7 Can Matavents (II) 14 Patrimoni immoble Jaciment

8 Can Bellatriu (II) 14 Patrimoni immoble Jaciment

9 Can Notxa 14 Patrimoni immoble Jaciment

10 Carrer del Molí 14 Patrimoni immoble Jaciment

11 Sant Sebastià (II) 14 Patrimoni immoble Jaciment

12 Can Comalada (II) 14 Patrimoni immoble Jaciment

13 Ca l'Estrada 14 Patrimoni immoble Jaciment

14 Can Serra 14 Patrimoni immoble Jaciment

15 Font Ballot 14 Patrimoni immoble Jaciment

16 Sant Pere de Clarà (II) 14 Patrimoni immoble Jaciment

17 Jaciment Ibèric de Can Bartrina 14 Patrimoni immoble Jaciment


XVII

18 Can Serra de Lledó 14 Patrimoni immoble Jaciment

19 Vil·la del Veïnat de Madà 14 Patrimoni immoble Jaciment

20 Sant Miquel del Cros (II) 14 Patrimoni immoble Jaciment

21 Pla dels Matxos 14 Patrimoni immoble Jaciment

22 Sant Jaume de Traià 14 Patrimoni immoble Jaciment

23 Entre el Pujolar i el Rocar d'En Serra 14 Patrimoni immoble Jaciment

24 Can Martí de la Pujada (II) 14 Patrimoni immoble Jaciment

25 Can Cabanyes (II) 14 Patrimoni immoble Jaciment

26 Sot de l'Aigüeró 14 Patrimoni immoble Jaciment

27 Inici del Torrent Bo 14 Patrimoni immoble Jaciment

28 Inici de la Riera de Clarà 14 Patrimoni immoble Jaciment

29 Can Cabot (II) 14 Patrimoni immoble Jaciment

30 Part Baixa d'Argentona 14 Patrimoni immoble Jaciment

31 Nord d'Argentona 14 Patrimoni immoble Jaciment

32 Nord-Oest de Burriac 14 Patrimoni immoble Jaciment

33 Coll de Gironella 14 Patrimoni immoble Jaciment

34 Can Riudemeia (II) 14 Patrimoni immoble Jaciment

35 Via romana de Parpers 15 Patrimoni immoble Obra civil

36 Turó dels Oriols 14 Patrimoni immoble Jaciment

37 Forn de Can Portell 14 Patrimoni immoble Jaciment

38 Sitges de la Por 14 Patrimoni immoble Jaciment

39 Can Balançó (II) 14 Patrimoni immoble Jaciment

40 Can Portell 14 Patrimoni immoble Jaciment

41 La Pedra gravada de Parpers 14 Patrimoni immoble Jaciment

42 Fons d'imatges del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local 31 Patrimoni documental Fons imatges


XVIII

43 Plànols dels Dominis de Cartellà i de Moja 32 Patrimoni documental Fons documental

44 Can Cusani (II) 14 Patrimoni immoble Jaciment

45 Arxiu Diocesà de Barcelona 32 Patrimoni documental Fons documental

46 Solució Remeiera 45 Patrimoni immaterial Costumari

47 Protecció contra les bruixes 45 Patrimoni immaterial Costumari

48 Llegenda de la Creu del Bey 43 Patrimoni immaterial Tradició oral

49 Arxiu Parroquial 32 Patrimoni documental Fons documental

50 Arxiu Municipal 32 Patrimoni documental Fons documental

51 Font de Sant Domènec 21 Patrimoni moble Element urbà

52 Font de Sant Sebastià 21 Patrimoni moble Element urbà

53 Font de la Plaça Mare de Déu de Montserrat 21 Patrimoni moble Element urbà

54 Font de la Plaça 21 Patrimoni moble Element urbà

55 Font de Lladó 21 Patrimoni moble Element urbà

56 Font del Molí 21 Patrimoni moble Element urbà

57 Tramvia Mataró-Argentona 21 Patrimoni moble Element urbà

58 Creu de terme 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic

59 Capella del Sant Crist 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic

60 Monument a Rafael de Casanovas 21 Patrimoni moble Element urbà

61 Monument a Lluís Companys 21 Patrimoni moble Element urbà

62 Monument a Montserrat 21 Patrimoni moble Element urbà

63 Monument a la Trobada Gegantera 21 Patrimoni moble Element urbà

64 Festa dels Tres Tombs 41 Patrimoni immaterial Manifestacions festives

65 Forn de l'Espinal 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic

66 Fons d'art de l'Ajuntament 23 Patrimoni moble Col.lecció

67 Capella de la Mare de Déu del Roser 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic


XIX

68 Capella de la Mare de Déu dels Dolors 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic

69 Monument Guerra Civil 21 Patrimoni moble Element urbà

70 Balls de Gitanes 41 Patrimoni immaterial Manifestacions festives

71 Festa Major d'hivern 41 Patrimoni immaterial Manifestacions festives

72 Aplec de Sant Sebastià 41 Patrimoni immaterial Manifestacions festives

73 Aplec de Sant Pere de Clarà 41 Patrimoni immaterial Manifestacions festives

74 Llegenda de la Mare de Déu del Viver 43 Patrimoni immaterial Tradició oral

75 Monument a Joan Maragall 21 Patrimoni moble Element urbà

76 Font de la família Busquets-Gallego 21 Patrimoni moble Element urbà

77 Diada de Corpus 41 Patrimoni immaterial Manifestacions festives

78 Ball del ciri 44 Patrimoni immaterial Música i dansa

79 La bruixa de la pinta d'or 43 Patrimoni immaterial Tradició oral

80 Llegenda dels repica truges 43 Patrimoni immaterial Tradició oral

81 Llegenda de Bernat de Riudemeia 43 Patrimoni immaterial Tradició oral

82 Font de la Plaça de Vendre 21 Patrimoni moble Element urbà

83 Dona Vegetal 21 Patrimoni moble Element urbà

84 Monument a la Santa Missió 21 Patrimoni moble Element urbà

85 Paret de les mentides 43 Patrimoni immaterial Tradició oral

86 Monument a Blas Infante 21 Patrimoni moble Element urbà

87 Placa a Mn. Jacint Verdaguer 21 Patrimoni moble Element urbà

88 Arxiu de Can Pins 32 Patrimoni documental Fons documental

89 Arxiu de Can Cabanyes 32 Patrimoni documental Fons documental

90 Arxiu de Can Calopa 32 Patrimoni documental Fons documental

91 Arxiu de Can Bellatriu 32 Patrimoni documental Fons documental

92 Arxiu de Can Serra del Puig 32 Patrimoni documental Fons documental


XX

93 Arxiu de Can Riudemeia 32 Patrimoni documental Fons documental

94 Àlber de can Marfà 52 Patrimoni natural Espècimens botànics

95 Alzina de can Castells 52 Patrimoni natural Espècimens botànics

96 Alzina de can Riera / ca l'Elies 52 Patrimoni natural Espècimens botànics

97 Alzina de la Plana de l'Arròs 52 Patrimoni natural Espècimens botànics

98 Alzina del torrent de can Martí 52 Patrimoni natural Espècimens botànics

99 Alzina Surera de can Riera / ca l'Elies 52 Patrimoni natural Espècimens botànics

100 Alzines Grans del torrent de Vera 51 Patrimoni natural Zones d’interès

101 Camí Vell del Tramvia 51 Patrimoni natural Zones d’interès

102 Arbreda dels plàtans de can Castells 51 Patrimoni natural Zones d’interès

103 Arbreda dels plàtans de la Plaça Nova 51 Patrimoni natural Zones d’interès

104 Cirerer Gros de la font del Ferro 52 Patrimoni natural Espècimens botànics

105 Estany de Can Garí del Cros 51 Patrimoni natural Zones d’interès

106 Eucaliptus de can Baladia 52 Patrimoni natural Espècimens botànics

107 Eucaliptus de can Balançó 52 Patrimoni natural Espècimens botànics

108 Eucaliptus de can Marfà 52 Patrimoni natural Espècimens botànics

109 Eucaliptus de can Pardal 52 Patrimoni natural Espècimens botànics

110 Eucaliptus de la Caseta 52 Patrimoni natural Espècimens botànics

111 Eucaliptus del camí de can Pardal 52 Patrimoni natural Espècimens botànics

112 Jardins de can Garí del Cros 51 Patrimoni natural Zones d’interès

113 Jardins del Baró de Viver 51 Patrimoni natural Zones d’interès

114 Lledoner de can Cabot 52 Patrimoni natural Espècimens botànics

115 Lledoner de can Marfà 52 Patrimoni natural Espècimens botànics

116 Lledoner de can Raimí I 52 Patrimoni natural Espècimens botànics

117 Lledoner de can Raimí II 52 Patrimoni natural Espècimens botànics


XXI

118 Lledoner del Puig 52 Patrimoni natural Espècimens botànics

119 Margalló de Plaça Nova 52 Patrimoni natural Espècimens botànics

120 Noguera Americana de can Met 52 Patrimoni natural Espècimens botànics

121 Olivera de can Martí de la Pujada 52 Patrimoni natural Espècimens botànics

122 Pi de Burriac 52 Patrimoni natural Espècimens botànics

123 Pi de can Riudameia 52 Patrimoni natural Espècimens botànics

124 Pi Gros de Sant Crist 52 Patrimoni natural Espècimens botànics

125 Pi pinyoner de Ca l’Espinal 52 Patrimoni natural Espècimens botànics

126 Pins d'Argentona 52 Patrimoni natural Espècimens botànics

127 Pins Grans del torrent de Vera / Pins de la carretera de Mataró 52 Patrimoni natural Espècimens botànics

128 Pollancre del mot del Ros 52 Patrimoni natural Espècimens botànics

129 Roure africà de can Castells 52 Patrimoni natural Espècimens botànics

130 Roure de can Quatrecases 52 Patrimoni natural Espècimens botànics

131 Roure del torrent de Madà 52 Patrimoni natural Espècimens botànics

132 Roure martinenc del mot del Ros 52 Patrimoni natural Espècimens botànics

133 Roure reboll del mot del Ros 52 Patrimoni natural Espècimens botànics

134 Roures africans del torrent de can Martí 52 Patrimoni natural Espècimens botànics

135 Teix de can Puig i Cadafalch 52 Patrimoni natural Espècimens botànics

136 Alocar de la riera de Clarà 51 Patrimoni natural Zones d’interès

137 Alocar de la riera de Riudameia o de Pins 51 Patrimoni natural Zones d’interès

138 Alocar del torrent de Madà 51 Patrimoni natural Zones d’interès

139 Alocar del torrent de Vera 51 Patrimoni natural Zones d’interès

140 Alocar dels torrents de can Martí, can Cabanyes i de la Raimina 51 Patrimoni natural Zones d’interès

141 Bosc de ca l'Altafulla 51 Patrimoni natural Zones d’interès

142 Aqüífer de la riera d'Argentona 51 Patrimoni natural Zones d’interès


XXII

143 Bosc de l'obaga del Cap de la Feu - Turó de Cirés 51 Patrimoni natural Zones d’interès

144 Arbreda del mot del Ros 51 Patrimoni natural Zones d’interès

145 Arbreda del torrent de can Caramany 51 Patrimoni natural Zones d’interès

146 Arbreda del torrent de can Martí 51 Patrimoni natural Zones d’interès

147 Arbreda monumental de la Brolla de l'Abril, d'en Ballot i d'en Nadal 51 Patrimoni natural Zones d’interès

148 Bassa de la font dels Plàtans de can Castells 51 Patrimoni natural Zones d’interès

149 Bosc de l'obaga de can Serra Lladó 51 Patrimoni natural Zones d’interès

150 Bosc dels veïnats de Traià i la Pujada 51 Patrimoni natural Zones d’interès

151 Brolla d’Albada del Pujolar i Rocar d’en Serra 51 Patrimoni natural Zones d’interès

152 Carex grioletii 52 Patrimoni natural Espècimens botànics

153 Frare cugot (Arisarum vulgare ssp simorrhinum) 52 Patrimoni natural Espècimens botànics

154 La Conreria -Sant Mateu -Céllecs / Parc Serralada Litoral 51 Patrimoni natural Zones d’interès

155 Lloreda de l'Espinal 51 Patrimoni natural Zones d’interès

156 Riera de Riudameia 51 Patrimoni natural Zones d’interès

157 Roques de la Barca 51 Patrimoni natural Zones d’interès

158 Roques d'en Vivó 51 Patrimoni natural Zones d’interès

159 Verneda de Riudameia 51 Patrimoni natural Zones d’interès

160 Viola suau (Viola suavis ssp catalonica) 52 Patrimoni natural Espècimens botànics

161 Arbreda de Plàtans del torrent de can Comalada 51 Patrimoni natural Zones d’interès

162 Lledoner del torrent de can Comalada 52 Patrimoni natural Espècimens botànics

163 Escoles Municipals Bernat de Riudemeia 11 Patrimoni immoble Edifici

164 Can Puig i Cadafalch 11 Patrimoni immoble Edifici

165 Font del Ferro (Font de Dalt) 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic


167 Cal Manyà 11 Patrimoni immoble Edifici


XXIII

168 Hotel Colon 11 Patrimoni immoble Edifici

169 Can Calopa (Mas Batlle) 11 Patrimoni immoble Edifici

170 La Rectoria 11 Patrimoni immoble Edifici

171 Sant Julià 11 Patrimoni immoble Edifici

172 Can Marfà 11 Patrimoni immoble Edifici

173 Villa Maricel (Ca la Rosa, Cal Ferrero) 11 Patrimoni immoble Edifici

174 Xalets Julià Madó 12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

175 Can Pagès 11 Patrimoni immoble Edifici

176 Can Fontdevila 11 Patrimoni immoble Edifici

177 Villa Marina 11 Patrimoni immoble Edifici

178 Can Ballot 11 Patrimoni immoble Edifici


180 Xalets populars 12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

181 Cases de Can Quim 12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

182 Torre Mercader (Casa Mora) 11 Patrimoni immoble Edifici

183 Casa gran del Pay-Pay 11 Patrimoni immoble Edifici

184 Can Banquelles 11 Patrimoni immoble Edifici

185 Can Rectoret Comas 11 Patrimoni immoble Edifici

186 Can Minguell (Can Baladia) 11 Patrimoni immoble Edifici

187 Can Gaillard 11 Patrimoni immoble Edifici

188 Tram de l'Av. Marina Júlia. (Cases d'en Vergés) 12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

189 Cal Nosco 11 Patrimoni immoble Edifici

190 Cal Carboner - Museu del Càntir 11 Patrimoni immoble Edifici

191 Cases d'en Fortí 12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

192 Cal Bolero i Can Rabassa (Can Moré) 11 Patrimoni immoble Edifici


XXIV

193 Edifici Burgès 11 Patrimoni immoble Edifici

194 Casa al carrer Santa Sofia, 6-8 11 Patrimoni immoble Edifici

195 Casa Gòtica (Ca l'Ametlla, Can Rectoret, Can Badia) 11 Patrimoni immoble Edifici

196 Caseta d'estiueig 11 Patrimoni immoble Edifici

197 Sant Sebastià 11 Patrimoni immoble Edifici

198 Ca la Marí 11 Patrimoni immoble Edifici

199 Tram del C. Sant Miquel 12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

200 Casa al C. de les Pares, cantonada amb el C. Anselm Clavé 11 Patrimoni immoble Edifici

201 Ajuntament Vell (El Capítol) 11 Patrimoni immoble Edifici

202 Tram de carrer Marina Julià 12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

203 Edifici al C. Canigó, 2 11 Patrimoni immoble Edifici

204 Villa Josefina 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic

205 Can Rectoret 11 Patrimoni immoble Edifici

206 Cal Espasa 11 Patrimoni immoble Edifici

207 Ca l'Alsina (Can Damn) 11 Patrimoni immoble Edifici

208 Glorieta 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic

209 Can Balançó 11 Patrimoni immoble Edifici

210 Can Cabanyes (Mas Estrany i Mas Verdaguer) 11 Patrimoni immoble Edifici

211 Can Comalada (Mas Polls) 11 Patrimoni immoble Edifici

212 Can Misserprats (Can Belluguins) 11 Patrimoni immoble Edifici

213 Can Miliu Cabanyes 11 Patrimoni immoble Edifici

214 El Molí de Can Misserprats 11 Patrimoni immoble Edifici

215 Can Pins 11 Patrimoni immoble Edifici

216 Can Riudemeia 11 Patrimoni immoble Edifici

217 Can Bramona 11 Patrimoni immoble Edifici


XXV

218 Can March (Can Figueres) 11 Patrimoni immoble Edifici

219 Can Carmany (Mas Rovira) 11 Patrimoni immoble Edifici

220 Sant Pere de Clarà 11 Patrimoni immoble Edifici

221 Cal Coix (Mas Llunell) 11 Patrimoni immoble Edifici

222 Can Serra (Can Collet Serra, Cal Rei) 11 Patrimoni immoble Edifici

223 Can Cirés (Can Nadal) 11 Patrimoni immoble Edifici

224 Entorn de la Font Picant 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic

225 Can Cusani (Can Ribot del Cros) 11 Patrimoni immoble Edifici

226 Can Patet (Can Ballot del Cros) 11 Patrimoni immoble Edifici

227 Can Gol (Can Vives) 11 Patrimoni immoble Edifici

228 Can Garí 11 Patrimoni immoble Edifici

229 Baronia de Viver 11 Patrimoni immoble Edifici

230 Font de la plaça de l'arròs 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic

231 Capella del Sagrament 11 Patrimoni immoble Edifici


233 Tapissos de Grau Garriga 22 Patrimoni moble Objecte

234 Rellotge de Sol de Ca la Reina 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic


236 Can Gener 11 Patrimoni immoble Edifici

237 Tram del C. Josep Solé 12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

238 Fleca Casabella 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic

239 Casa al carrer Sant Domènech, 11 11 Patrimoni immoble Edifici

240 Tram del C. Santa Sofia 12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

241 Tram del C. Sant Domènec 12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

242 Can Villaronga 11 Patrimoni immoble Edifici


XXVI

243 Can Guardiola 11 Patrimoni immoble Edifici

244 Cases Moragas-Spà 12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

245 Can Fuchs (Ca l'Alemany) 11 Patrimoni immoble Edifici

246 Xalet (Can Gustà?) 11 Patrimoni immoble Edifici

247 Can Matavents 11 Patrimoni immoble Edifici

248 Can Llauder (Can Sabadell, Can Sabater) 11 Patrimoni immoble Edifici

249 Can Barrau de la Pastanaga (Mas Moió) 11 Patrimoni immoble Edifici

250 Cases petites del Pay-Pay 12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

251 Can Cabot 11 Patrimoni immoble Edifici

252 Xalet d'estueig 11 Patrimoni immoble Edifici

253 Tram del C. Baró de Viver 12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

254 Masoveria de Can Gaillard 11 Patrimoni immoble Edifici

255 Can Camps 11 Patrimoni immoble Edifici

256 Can Coca del Molí (Molí de Can Calopa) 11 Patrimoni immoble Edifici

257 Torre Blanca 11 Patrimoni immoble Edifici

258 Can Massot 11 Patrimoni immoble Edifici

259 Xalets d'estiueig 12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

260 Ca l'Elies 11 Patrimoni immoble Edifici

261 Can Zacarini 11 Patrimoni immoble Edifici

262 Casa d'estiueig 11 Patrimoni immoble Edifici

263 Hotel Solé 11 Patrimoni immoble Edifici

264 Can Caballé (Mas Novell) 11 Patrimoni immoble Edifici

265 Can Ferraters 11 Patrimoni immoble Edifici

266 Llar d'avis 11 Patrimoni immoble Edifici

267 Torre del Pi 11 Patrimoni immoble Edifici


XXVII

268 Aixopluc de la Font del Mig 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic

269 La Font Picant 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic

270 Can Roqueta (Can Quatrecases) 11 Patrimoni immoble Edifici

271 Can Peix (Can Jover, Mas Ribas de Lladó) 11 Patrimoni immoble Edifici

272 Can Gallifa 11 Patrimoni immoble Edifici

273 Santa Maria del Viver 11 Patrimoni immoble Edifici

274 Can Riera (Mas Gili) 11 Patrimoni immoble Edifici

275 La Fabriqueta 11 Patrimoni immoble Edifici

276 Casa de la Por 11 Patrimoni immoble Edifici

277 Can Negoci (Mas Itxart) 11 Patrimoni immoble Edifici

278 Dipòsit elevador de Can Garí (Torre Gutterman) 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic

279 Can Boba del Cros (Can Bartrina) 11 Patrimoni immoble Edifici

280 Can Mercader (Can Maragall) 11 Patrimoni immoble Edifici

281 Can Volart (Mas Torner) 11 Patrimoni immoble Edifici

282 Ca l'Ànima (Can Caralt) 11 Patrimoni immoble Edifici

283 Can Polseguera (Mas Croanyes) 11 Patrimoni immoble Edifici

284 Can Pardal (Les Palmeres, Can Carreras Candi) 11 Patrimoni immoble Edifici

285 Can Boba de Sant Jaume (Mas Font) 11 Patrimoni immoble Edifici

286 Altar de la Mare de Déu de Montserrat 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic

287 Can Met de la Palmera 11 Patrimoni immoble Edifici

288 Can Saborit 11 Patrimoni immoble Edifici

289 Can Barrau 11 Patrimoni immoble Edifici

290 Can Mustarós 11 Patrimoni immoble Edifici

291 Can Martí de la Pujada 11 Patrimoni immoble Edifici

292 Can Pau Brut (Mas Ballot de la Pujada) 11 Patrimoni immoble Edifici


XXVIII

293 Can Bellatriu 11 Patrimoni immoble Edifici

294 Antic escorxador 11 Patrimoni immoble Edifici

295 Bell Racó (Can Navas) 11 Patrimoni immoble Edifici

296 Can Tomàs Rajoler (Can Cabot de Pins) 11 Patrimoni immoble Edifici

297 Can Duran 11 Patrimoni immoble Edifici

298 Can Blanch (Can Saladriga) 11 Patrimoni immoble Edifici

299 Ca l'Espinal 11 Patrimoni immoble Edifici

300 Can Fuyó 11 Patrimoni immoble Edifici

301 Ca l'Altafulla 11 Patrimoni immoble Edifici

302 Can Raimí 11 Patrimoni immoble Edifici

303 Can Cabot (Cal Llentisclar de Clarà) 11 Patrimoni immoble Edifici

304 Mas Vinyals 11 Patrimoni immoble Edifici

305 Can Poi (Els quatre rellotges) 11 Patrimoni immoble Edifici

306 Font i elements del jardí de Can Cusani 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic

307 Edifici del C. Gran, 1 11 Patrimoni immoble Edifici

308 Casa al C. Bernat de Riudemeia, 9 11 Patrimoni immoble Edifici

309 La Sala (Sala d'espectacles) 11 Patrimoni immoble Edifici

310 Can Manyana 11 Patrimoni immoble Edifici

311 Ca l'Avi 11 Patrimoni immoble Edifici

312 Cementiri 12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

313 Tram del C. Sant Genís 12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

314 Casa estiueig reformada 11 Patrimoni immoble Edifici

315 Cases de cos del C. Gran 12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

316 Tram del C. Sant Julià 12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

317 Villa Mercedes 11 Patrimoni immoble Edifici


XXIX

318 Casa situada al C. Sant Julià, 2 11 Patrimoni immoble Edifici

319 Casal noucentista 11 Patrimoni immoble Edifici

320 Torre residencial 11 Patrimoni immoble Edifici

321 Villa Teresa 11 Patrimoni immoble Edifici

322 Casa situada al C. Sant Ramon, 1 11 Patrimoni immoble Edifici

323 Xalet residencial 11 Patrimoni immoble Edifici

324 Masoveria de Can Garí 11 Patrimoni immoble Edifici

325 Xalets Balansó (Can Cusachs i Can Brullet) 12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

326 Tram de carrer Marina Julià, 14-22 12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

327 Baixets de Can Roure (Xalets Roure) 12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

328 Sant Miquel del Cros (I) 11 Patrimoni immoble Edifici

329 Torre de l'església parroquial de Sant Julià 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic

330 Can Riera 11 Patrimoni immoble Edifici

331 Tanques i elements de jardí de Can Garí 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic

332 Cal Pitongo 11 Patrimoni immoble Edifici

333 Finca de Can Garí 12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic

334 Caseta d'aigües prop de l'antiga carretera d'Argentona 11 Patrimoni immoble Edifici

335 Caseta de la plataneda del tramvia 11 Patrimoni immoble Edifici

336 Caseta d'aigües 11 Patrimoni immoble Edifici

337 Mur de contenció de Can Pins 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic

338 Can Febrer 11 Patrimoni immoble Edifici

339 Font de Dalt de Can Altafulla 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic

340 Font del Manantial de Clarà 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic

341 Barraca de vinya 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic

342 Nou Can Comalada 11 Patrimoni immoble Edifici


XXX

343 Font dels plàtans de Can Castells 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic

344 Font de Can Cabanyes (Font del lleó) 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic

345 Can Marfà de Dalt 11 Patrimoni immoble Edifici

346 Can Llei 11 Patrimoni immoble Edifici

347 Font de Ca l'Ànima 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic

348 Font de Sant Jaume 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic

349 Casa al C. Sant Ferran, 2 11 Patrimoni immoble Edifici

350 Can Santiago Marfà 11 Patrimoni immoble Edifici

351 Can Matas (Can Volart) 11 Patrimoni immoble Edifici

352 Casa al C. Sant Jaume, 18 11 Patrimoni immoble Edifici

353 Can Castells 11 Patrimoni immoble Edifici

354 Can Baletes 11 Patrimoni immoble Edifici

355 Glorieta de jardí 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic


XXXI

7.3. ÍNDEX TIPOLÒGIC

CODI AMBIT TIPOLOGIA NUM. FITXA

DENOMINACIO

11

Patrimoni immoble Edifici 163 Escoles Municipals Bernat de Riudemeia

11 Patrimoni immoble Edifici 164 Can Puig i Cadafalch

11 Patrimoni immoble Edifici 166 Casa situada al C. Cristòfor Colom, 10

11 Patrimoni immoble Edifici 167 Cal Manyà

11 Patrimoni immoble Edifici 168 Hotel Colon

11 Patrimoni immoble Edifici 169 Can Calopa (Mas Batlle)

11 Patrimoni immoble Edifici 170 La Rectoria

11 Patrimoni immoble Edifici 171 Sant Julià

11 Patrimoni immoble Edifici 172 Can Marfà

11 Patrimoni immoble Edifici 173 Villa Maricel (Ca la Rosa, Cal Ferrero)

11 Patrimoni immoble Edifici 175 Can Pagès

11 Patrimoni immoble Edifici 176 Can Fontdevila

11 Patrimoni immoble Edifici 177 Villa Marina

11 Patrimoni immoble Edifici 178 Can Ballot

11 Patrimoni immoble Edifici 179 Casa situada al C. Cristòfor Colom, 9

11 Patrimoni immoble Edifici 182 Torre Mercader (Casa Mora)

11 Patrimoni immoble Edifici 183 Casa gran del Pay-Pay

11 Patrimoni immoble Edifici 184 Can Banquelles

11 Patrimoni immoble Edifici 185 Can Rectoret Comas

11 Patrimoni immoble Edifici 186 Can Minguell (Can Baladia)


XXXII

Caseta d'estiueig

Ca la Marí

Ajuntament Vell (El Capítol)

Can Rectoret

Ca l'Alsina (Can Damn)

Can Cabanyes (Mas Estrany i Mas Verdaguer)

Can Misserprats (Can Belluguins)

El Molí de Can Misserprats

Can Riudemeia

11 Patrimoni immoble Edifici 187 Can Gaillard

11 Patrimoni immoble Edifici 189 Cal Nosco

11 Patrimoni immoble Edifici 190 Cal Carboner - Museu del Càntir

11 Patrimoni immoble Edifici 192 Cal Bolero i Can Rabassa (Can Moré)

11 Patrimoni immoble Edifici 193 Edifici Burgès

11 Patrimoni immoble Edifici 194 Casa al carrer Santa Sofia, 6-8

11 Patrimoni immoble Edifici 195 Casa Gòtica (Ca l'Ametlla, Can Rectoret, Can Badia)

11 Patrimoni immoble Edifici 196

11 Patrimoni immoble Edifici 197 Sant Sebastià


11 Patrimoni immoble Edifici 200 Casa al C. de les Pares, cantonada amb el C. Anselm Clavé


11 Patrimoni immoble Edifici 203 Edifici al C. Canigó, 2


11 Patrimoni immoble Edifici 206 Cal Espasa


11 Patrimoni immoble Edifici 209 Can Balançó


11 Patrimoni immoble Edifici 211 Can Comalada (Mas Polls)


11 Patrimoni immoble Edifici 213 Can Miliu Cabanyes


11 Patrimoni immoble Edifici 215 Can Pins


11 Patrimoni immoble Edifici 217 Can Bramona


XXXIII

Can March (Can Figueres)

235


11 Patrimoni immoble Edifici 219 Can Carmany (Mas Rovira)

11 Patrimoni immoble Edifici 220 Sant Pere de Clarà

11 Patrimoni immoble Edifici 221 Cal Coix (Mas Llunell)

11 Patrimoni immoble Edifici 222 Can Serra (Can Collet Serra, Cal Rei)

11 Patrimoni immoble Edifici 223 Can Cirés (Can Nadal)

11 Patrimoni immoble Edifici 225 Can Cusani (Can Ribot del Cros)

11 Patrimoni immoble Edifici 226 Can Patet (Can Ballot del Cros)

11 Patrimoni immoble Edifici 227 Can Gol (Can Vives)

11 Patrimoni immoble Edifici 228 Can Garí

11 Patrimoni immoble Edifici 229 Baronia de Viver

11 Patrimoni immoble Edifici 231 Capella del Sagrament

11 Patrimoni immoble Edifici 232 Edifici situat al C. Cristòfor Colom, 13

11 Patrimoni immoble Edifici Edifici situat al C. Cristòfor Colom, 11

11 Patrimoni immoble Edifici 236 Can Gener

11 Patrimoni immoble Edifici 239 Casa al carrer Sant Domènech, 11

11 Patrimoni immoble Edifici 242 Can Villaronga

11 Patrimoni immoble Edifici 243 Can Guardiola

11 Patrimoni immoble Edifici 245 Can Fuchs (Ca l'Alemany)

11 Patrimoni immoble Edifici 246 Xalet (Can Gustà?)

11 Patrimoni immoble Edifici 247 Can Matavents

11 Patrimoni immoble Edifici 248 Can Llauder (Can Sabadell, Can Sabater)

11 Patrimoni immoble Edifici 249 Can Barrau de la Pastanaga (Mas Moió)

11 Patrimoni immoble Edifici 251 Can Cabot

11 Patrimoni immoble Edifici 252 Xalet d'estueig


XXXIV

11 Patrimoni immoble Edifici 254 Masoveria de Can Gaillard

11 Patrimoni immoble Edifici 255 Can Camps

11 Patrimoni immoble Edifici 256 Can Coca del Molí (Molí de Can Calopa)

11 Patrimoni immoble Edifici 257 Torre Blanca

11 Patrimoni immoble Edifici 258 Can Massot

11 Patrimoni immoble Edifici 260 Ca l'Elies

11 Patrimoni immoble Edifici 261 Can Zacarini

11 Patrimoni immoble Edifici 262 Casa d'estiueig

11 Patrimoni immoble Edifici 263 Hotel Solé

11 Patrimoni immoble Edifici 264 Can Caballé (Mas Novell)

11 Patrimoni immoble Edifici 265 Can Ferraters

11 Patrimoni immoble Edifici 266 Llar d'avis

11 Patrimoni immoble Edifici 267 Torre del Pi

11 Patrimoni immoble Edifici 270 Can Roqueta (Can Quatrecases)

11 Patrimoni immoble Edifici 271 Can Peix (Can Jover, Mas Ribas de Lladó)

11 Patrimoni immoble Edifici 272 Can Gallifa

11 Patrimoni immoble Edifici 273 Santa Maria del Viver

11 Patrimoni immoble Edifici 274 Can Riera (Mas Gili)

11 Patrimoni immoble Edifici 275 La Fabriqueta

11 Patrimoni immoble Edifici 276 Casa de la Por

11 Patrimoni immoble Edifici 277 Can Negoci (Mas Itxart)

11 Patrimoni immoble Edifici 279 Can Boba del Cros (Can Bartrina)

11 Patrimoni immoble Edifici 280 Can Mercader (Can Maragall)

11 Patrimoni immoble Edifici 281 Can Volart (Mas Torner)

11 Patrimoni immoble Edifici 282 Ca l'Ànima (Can Caralt)


XXXV

Mas Vinyals

Edifici del C. Gran, 1

11 Patrimoni immoble Edifici 283 Can Polseguera (Mas Croanyes)

11 Patrimoni immoble Edifici 284 Can Pardal (Les Palmeres, Can Carreras Candi)

11 Patrimoni immoble Edifici 285 Can Boba de Sant Jaume (Mas Font)

11 Patrimoni immoble Edifici 287 Can Met de la Palmera

11 Patrimoni immoble Edifici 288 Can Saborit

11 Patrimoni immoble Edifici 289 Can Barrau

11 Patrimoni immoble Edifici 290 Can Mustarós

11 Patrimoni immoble Edifici 291 Can Martí de la Pujada

11 Patrimoni immoble Edifici 292 Can Pau Brut (Mas Ballot de la Pujada)

11 Patrimoni immoble Edifici 293 Can Bellatriu

11 Patrimoni immoble Edifici 294 Antic escorxador

11 Patrimoni immoble Edifici 295 Bell Racó (Can Navas)

11 Patrimoni immoble Edifici 296 Can Tomàs Rajoler (Can Cabot de Pins)

11 Patrimoni immoble Edifici 297 Can Duran

11 Patrimoni immoble Edifici 298 Can Blanch (Can Saladriga)

11 Patrimoni immoble Edifici 299 Ca l'Espinal

11 Patrimoni immoble Edifici 300 Can Fuyó

11 Patrimoni immoble Edifici 301 Ca l'Altafulla

11 Patrimoni immoble Edifici 302 Can Raimí

11 Patrimoni immoble Edifici 303 Can Cabot (Cal Llentisclar de Clarà)


11 Patrimoni immoble Edifici 305 Can Poi (Els quatre rellotges)


11 Patrimoni immoble Edifici 308 Casa al C. Bernat de Riudemeia, 9

11 Patrimoni immoble Edifici 309 La Sala (Sala d'espectacles)


XXXVI

11 Patrimoni immoble Edifici 310 Can Manyana

11 Patrimoni immoble Edifici 311 Ca l'Avi

11 Patrimoni immoble Edifici 314 Casa estiueig reformada

11 Patrimoni immoble Edifici 317 Villa Mercedes

11 Patrimoni immoble Edifici 318 Casa situada al C. Sant Julià, 2

11 Patrimoni immoble Edifici 319 Casal noucentista

11 Patrimoni immoble Edifici 320 Torre residencial

11 Patrimoni immoble Edifici 321 Villa Teresa

11 Patrimoni immoble Edifici 322 Casa situada al C. Sant Ramon, 1

11 Patrimoni immoble Edifici 323 Xalet residencial

11 Patrimoni immoble Edifici 324 Masoveria de Can Garí

11 Patrimoni immoble Edifici 328 Sant Miquel del Cros (I)

11 Patrimoni immoble Edifici 330 Can Riera

11 Patrimoni immoble Edifici 332 Cal Pitongo

11 Patrimoni immoble Edifici 334 Caseta d'aigües prop de l'antiga carretera d'Argentona

11 Patrimoni immoble Edifici 335 Caseta de la plataneda del tramvia

11 Patrimoni immoble Edifici 336 Caseta d'aigües

11 Patrimoni immoble Edifici 338 Can Febrer

11 Patrimoni immoble Edifici 342 Nou Can Comalada

11 Patrimoni immoble Edifici 345 Can Marfà de Dalt

11 Patrimoni immoble Edifici 346 Can Llei

11 Patrimoni immoble Edifici 349 Casa al C. Sant Ferran, 2

11 Patrimoni immoble Edifici 350 Can Santiago Marfà

11 Patrimoni immoble Edifici 351 Can Matas (Can Volart)

11 Patrimoni immoble Edifici 352 Casa al C. Sant Jaume, 18


XXXVII

11 Patrimoni immoble Edifici 353 Can Castells

11 Patrimoni immoble Edifici 354 Can Baletes

12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 174 Xalets Julià Madó

12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 180 Xalets populars

12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 181 Cases de Can Quim

12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 188 Tram de l'Av. Marina Júlia. (Cases d'en Vergés)

12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 191 Cases d'en Fortí

12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 199 Tram del C. Sant Miquel

12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 202 Tram de carrer Marina Julià

12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 237 Tram del C. Josep Solé

12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 240 Tram del C. Santa Sofia

12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 241 Tram del C. Sant Domènec

12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 244 Cases Moragas-Spà

12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 250 Cases petites del Pay-Pay

12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 253 Tram del C. Baró de Viver

12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 259 Xalets d'estiueig

12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 312 Cementiri

12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 313 Tram del C. Sant Genís

12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 315 Cases de cos del C. Gran

12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 316 Tram del C. Sant Julià

12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 325 Xalets Balansó (Can Cusachs i Can Brullet)

12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 326 Tram de carrer Marina Julià, 14-22

12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 327 Baixets de Can Roure (Xalets Roure)

12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 333 Finca de Can Garí

13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 58 Creu de terme


XXXVIII

13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 59 Capella del Sant Crist

13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 65 Forn de l'Espinal

13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 67 Capella de la Mare de Déu del Roser

13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 68 Capella de la Mare de Déu dels Dolors

13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 165 Font del Ferro (Font de Dalt)

13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 204 Villa Josefina

13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 208 Glorieta

13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 224 Entorn de la Font Picant

13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 230 Font de la plaça de l'arròs

13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 234 Rellotge de Sol de Ca la Reina

13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 238 Fleca Casabella

13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 268 Aixopluc de la Font del Mig

13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 269 La Font Picant

13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 278 Dipòsit elevador de Can Garí (Torre Gutterman)

13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 286 Altar de la Mare de Déu de Montserrat

13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 306 Font i elements del jardí de Can Cusani

13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 329 Torre de l'església parroquial de Sant Julià

13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 331 Tanques i elements de jardí de Can Garí

13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 337 Mur de contenció de Can Pins

13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 339 Font de Dalt de Can Altafulla

13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 340 Font del Manantial de Clarà

13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 341 Barraca de vinya

13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 343 Font dels plàtans de Can Castells

13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 344 Font de Can Cabanyes (Font del lleó)

13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 347 Font de Ca l'Ànima


XXXIX

13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 348 Font de Sant Jaume

13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 355 Glorieta de jardí

14 Patrimoni immoble Jaciment 5 Can Tomàs (II)

14 Patrimoni immoble Jaciment 6 Can Blanch (II)

14 Patrimoni immoble Jaciment 7 Can Matavents (II)

14 Patrimoni immoble Jaciment 8 Can Bellatriu (II)

14 Patrimoni immoble Jaciment 9 Can Notxa

14 Patrimoni immoble Jaciment 10 Carrer del Molí

14 Patrimoni immoble Jaciment 11 Sant Sebastià (II)

14 Patrimoni immoble Jaciment 12 Can Comalada (II)

14 Patrimoni immoble Jaciment 13 Ca l'Estrada

14 Patrimoni immoble Jaciment 14 Can Serra

14 Patrimoni immoble Jaciment 15 Font Ballot

14 Patrimoni immoble Jaciment 16 Sant Pere de Clarà (II)

14 Patrimoni immoble Jaciment 17 Jaciment Ibèric de Can Bartrina

14 Patrimoni immoble Jaciment 18 Can Serra de Lledó

14 Patrimoni immoble Jaciment 19 Vil·la del Veïnat de Madà

14 Patrimoni immoble Jaciment 20 Sant Miquel del Cros (II)

14 Patrimoni immoble Jaciment 21 Pla dels Matxos

14 Patrimoni immoble Jaciment 22 Sant Jaume de Traià

14 Patrimoni immoble Jaciment 23 Entre el Pujolar i el Rocar d'En Serra

14 Patrimoni immoble Jaciment 24 Can Martí de la Pujada (II)

14 Patrimoni immoble Jaciment 25 Can Cabanyes (II)

14 Patrimoni immoble Jaciment 26 Sot de l'Aigüeró

14 Patrimoni immoble Jaciment 27 Inici del Torrent Bo


XL

14 Patrimoni immoble Jaciment 28 Inici de la Riera de Clarà

14 Patrimoni immoble Jaciment 29 Can Cabot (II)

14 Patrimoni immoble Jaciment 30 Part Baixa d'Argentona

14 Patrimoni immoble Jaciment 31 Nord d'Argentona

14 Patrimoni immoble Jaciment 32 Nord-Oest de Burriac

14 Patrimoni immoble Jaciment 33 Coll de Gironella

14 Patrimoni immoble Jaciment 34 Can Riudemeia (II)

14 Patrimoni immoble Jaciment 36 Turó dels Oriols

14 Patrimoni immoble Jaciment 37 Forn de Can Portell

14 Patrimoni immoble Jaciment 38 Sitges de la Por

14 Patrimoni immoble Jaciment 39 Can Balançó (II)

14 Patrimoni immoble Jaciment 40 Can Portell

14 Patrimoni immoble Jaciment 41 La Pedra gravada de Parpers

14 Patrimoni immoble Jaciment 44 Can Cusani (II)

15 Patrimoni immoble Obra civil 35 Via romana de Parpers

21 Patrimoni moble Element urbà 51 Font de Sant Domènec

21 Patrimoni moble Element urbà 52 Font de Sant Sebastià

21 Patrimoni moble Element urbà 53 Font de la Plaça Mare de Déu de Montserrat

21 Patrimoni moble Element urbà 54 Font de la Plaça

21 Patrimoni moble Element urbà 55 Font de Lladó

21 Patrimoni moble Element urbà 56 Font del Molí

21 Patrimoni moble Element urbà 57 Tramvia Mataró-Argentona

21 Patrimoni moble Element urbà 60 Monument a Rafael de Casanovas

21 Patrimoni moble Element urbà 61 Monument a Lluís Companys

21 Patrimoni moble Element urbà 62 Monument a Montserrat


XLI

21 Patrimoni moble Element urbà 63 Monument a la Trobada Gegantera

21 Patrimoni moble Element urbà 69 Monument Guerra Civil

21 Patrimoni moble Element urbà 75 Monument a Joan Maragall

21 Patrimoni moble Element urbà 76 Font de la família Busquets-Gallego

21 Patrimoni moble Element urbà 82 Font de la Plaça de Vendre

21 Patrimoni moble Element urbà 83 Dona Vegetal

21 Patrimoni moble Element urbà 84 Monument a la Santa Missió

21 Patrimoni moble Element urbà 86 Monument a Blas Infante

21 Patrimoni moble Element urbà 87 Placa a Mn. Jacint Verdaguer

22 Patrimoni moble Objecte 4 Càntir de Picasso

22 Patrimoni moble Objecte 233 Tapissos de Grau Garriga

23 Patrimoni moble Col.lecció 1 Museu del Càntir

23 Patrimoni moble Col.lecció 3 Col·lecció de puntes Concepció Moré

23 Patrimoni moble Col.lecció 66 Fons d'art de l'Ajuntament

31 Patrimoni documental Fons imatges 42 Fons d'imatges del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local

32 Patrimoni documental Fons documental 43 Plànols dels Dominis de Cartellà i de Moja

32 Patrimoni documental Fons documental 45 Arxiu Diocesà de Barcelona

32 Patrimoni documental Fons documental 49 Arxiu Parroquial

32 Patrimoni documental Fons documental 50 Arxiu Municipal

32 Patrimoni documental Fons documental 88 Arxiu de Can Pins

32 Patrimoni documental Fons documental 89 Arxiu de Can Cabanyes

32 Patrimoni documental Fons documental 90 Arxiu de Can Calopa

32 Patrimoni documental Fons documental 91 Arxiu de Can Bellatriu

32 Patrimoni documental Fons documental 92 Arxiu de Can Serra del Puig

32 Patrimoni documental Fons documental 93 Arxiu de Can Riudemeia


XLII

41 Patrimoni immaterial Manifestacions festives 2 Festa del Càntir

41 Patrimoni immaterial Manifestacions festives 64 Festa dels Tres Tombs

41 Patrimoni immaterial Manifestacions festives 70 Balls de Gitanes

41 Patrimoni immaterial Manifestacions festives 71 Festa Major d'hivern

41 Patrimoni immaterial Manifestacions festives 72 Aplec de Sant Sebastià

41 Patrimoni immaterial Manifestacions festives 73 Aplec de Sant Pere de Clarà

41 Patrimoni immaterial Manifestacions festives 77 Diada de Corpus

43 Patrimoni immaterial Tradició oral 48 Llegenda de la Creu del Bey

43 Patrimoni immaterial Tradició oral 74 Llegenda de la Mare de Déu del Viver

43 Patrimoni immaterial Tradició oral 79 La bruixa de la pinta d'or

43 Patrimoni immaterial Tradició oral 80 Llegenda dels repica truges

43 Patrimoni immaterial Tradició oral 81 Llegenda de Bernat de Riudemeia

43 Patrimoni immaterial Tradició oral 85 Paret de les mentides

44 Patrimoni immaterial Música i dansa 78 Ball del ciri

45 Patrimoni immaterial Costumari 46 Solució Remeiera

45 Patrimoni immaterial Costumari 47 Protecció contra les bruixes

51 Patrimoni natural Zones d’interès 100 Alzines Grans del torrent de Vera

51 Patrimoni natural Zones d’interès 101 Camí Vell del Tramvia

51 Patrimoni natural Zones d’interès 102 Arbreda dels plàtans de can Castells

51 Patrimoni natural Zones d’interès 103 Arbreda dels plàtans de la Plaça Nova

51 Patrimoni natural Zones d’interès 105 Estany de Can Garí del Cros

51 Patrimoni natural Zones d’interès 112 Jardins de can Garí del Cros

51 Patrimoni natural Zones d’interès 113 Jardins del Baró de Viver

51 Patrimoni natural Zones d’interès 136 Alocar de la riera de Clarà

51 Patrimoni natural Zones d’interès 137 Alocar de la riera de Riudameia o de Pins


XLIII

51 Patrimoni natural Zones d’interès 138 Alocar del torrent de Madà

51 Patrimoni natural Zones d’interès 139 Alocar del torrent de Vera

51 Patrimoni natural Zones d’interès 140 Alocar dels torrents de can Martí, can Cabanyes i de la Raimina

51 Patrimoni natural Zones d’interès 141 Bosc de ca l'Altafulla

51 Patrimoni natural Zones d’interès 142 Aqüífer de la riera d'Argentona

51 Patrimoni natural Zones d’interès 143 Bosc de l'obaga del Cap de la Feu - Turó de Cirés

51 Patrimoni natural Zones d’interès 144 Arbreda del mot del Ros

51 Patrimoni natural Zones d’interès 145 Arbreda del torrent de can Caramany

51 Patrimoni natural Zones d’interès 146 Arbreda del torrent de can Martí

51 Patrimoni natural Zones d’interès 147 Arbreda monumental de la Brolla de l'Abril, d'en Ballot i d'en Nadal

51 Patrimoni natural Zones d’interès 148 Bassa de la font dels Plàtans de can Castells

51 Patrimoni natural Zones d’interès 149 Bosc de l'obaga de can Serra Lladó

51 Patrimoni natural Zones d’interès 150 Bosc dels veïnats de Traià i la Pujada

51 Patrimoni natural Zones d’interès 151 Brolla d’Albada del Pujolar i Rocar d’en Serra

51 Patrimoni natural Zones d’interès 154 La Conreria -Sant Mateu -Céllecs / Parc Serralada Litoral

51 Patrimoni natural Zones d’interès 155 Lloreda de l'Espinal

51 Patrimoni natural Zones d’interès 156 Riera de Riudameia

51 Patrimoni natural Zones d’interès 157 Roques de la Barca

51 Patrimoni natural Zones d’interès 158 Roques d'en Vivó

51 Patrimoni natural Zones d’interès 159 Verneda de Riudameia

51 Patrimoni natural Zones d’interès 161 Arbreda de Plàtans del torrent de can Comalada

52 Patrimoni natural Espècimens botànics 94 Àlber de can Marfà

52 Patrimoni natural Espècimens botànics 95 Alzina de can Castells

52 Patrimoni natural Espècimens botànics 96 Alzina de can Riera / ca l'Elies

52 Patrimoni natural Espècimens botànics 97 Alzina de la Plana de l'Arròs


XLIV

52 Patrimoni natural Espècimens botànics 98 Alzina del torrent de can Martí

52 Patrimoni natural Espècimens botànics 99 Alzina Surera de can Riera / ca l'Elies

52 Patrimoni natural Espècimens botànics 104 Cirerer Gros de la font del Ferro

52 Patrimoni natural Espècimens botànics 106 Eucaliptus de can Baladia

52 Patrimoni natural Espècimens botànics 107 Eucaliptus de can Balançó

52 Patrimoni natural Espècimens botànics 108 Eucaliptus de can Marfà

52 Patrimoni natural Espècimens botànics 109 Eucaliptus de can Pardal

52 Patrimoni natural Espècimens botànics 110 Eucaliptus de la Caseta

52 Patrimoni natural Espècimens botànics 111 Eucaliptus del camí de can Pardal

52 Patrimoni natural Espècimens botànics 114 Lledoner de can Cabot

52 Patrimoni natural Espècimens botànics 115 Lledoner de can Marfà

52 Patrimoni natural Espècimens botànics 116 Lledoner de can Raimí I

52 Patrimoni natural Espècimens botànics 117 Lledoner de can Raimí II

52 Patrimoni natural Espècimens botànics 118 Lledoner del Puig

52 Patrimoni natural Espècimens botànics 119 Margalló de Plaça Nova

52 Patrimoni natural Espècimens botànics 120 Noguera Americana de can Met

52 Patrimoni natural Espècimens botànics 121 Olivera de can Martí de la Pujada

52 Patrimoni natural Espècimens botànics 122 Pi de Burriac

52 Patrimoni natural Espècimens botànics 123 Pi de can Riudameia

52 Patrimoni natural Espècimens botànics 124 Pi Gros de Sant Crist

52 Patrimoni natural Espècimens botànics 125 Pi pinyoner de Ca l’Espinal

52 Patrimoni natural Espècimens botànics 126 Pins d'Argentona

52 Patrimoni natural Espècimens botànics 127 Pins Grans del torrent de Vera / Pins de la carretera de Mataró

52 Patrimoni natural Espècimens botànics 128 Pollancre del mot del Ros

52 Patrimoni natural Espècimens botànics 129 Roure africà de can Castells


XLV

52 Patrimoni natural Espècimens botànics 130 Roure de can Quatrecases

52 Patrimoni natural Espècimens botànics 131 Roure del torrent de Madà

52 Patrimoni natural Espècimens botànics 132 Roure martinenc del mot del Ros

52 Patrimoni natural Espècimens botànics 133 Roure reboll del mot del Ros

52 Patrimoni natural Espècimens botànics 134 Roures africans del torrent de can Martí

52 Patrimoni natural Espècimens botànics 135 Teix de can Puig i Cadafalch

52 Patrimoni natural Espècimens botànics 152 Carex grioletii

52 Patrimoni natural Espècimens botànics 153 Frare cugot (Arisarum vulgare ssp simorrhinum)

52 Patrimoni natural Espècimens botànics 160 Viola suau (Viola suavis ssp catalonica)

52 Patrimoni natural Espècimens botànics 162 Lledoner del torrent de can Comalada


XLVI

8. PLANIMETRIA

FOTOGRAFIES AÈRIES DEL TERME MUNICIPAL I EL NUCLI URBÀ D’ARENTONA

FONT: DIPUTACIÓ DE BARCELONA / INSTITUT CARTOGRÀFIC DE CATALUNYA

20 i 22 OPC resums A3-A4 7/4/08 15:09 P�gina 3

inventari patrimoni al d' argentonapatrimonicultural.diba.cat/uploads/08009/memoria.pdf ·...

Documents