introducció: el sector i les seves empreses guillem miralles

Àrea de Desenvolupament Econòmic i OcupacióServei de Teixit Productiu

1

Introducció: el sector i les seves empresesGuillem Miralles

Sessió formativa Orientacions per a la gestió de empreses de productes alimentaris locals i de

qualitat

21 de juny del 2012


2

El sector agroalimentari a Catalunya - Tendències

Les vendes de productes agroalimentaris se situen al voltant del 16% del total de vendes del sector industrial i genera el 13,1% de l’ocupació industrial catalana.

Catalunya és la comunitat autònoma líder pel que fa a vendes (21,77%) i població ocupada (20,43%) en el sector agroalimentari a Espanya sector productiu capdavanter.

Catalunya és, juntament amb el País Basc, la principal demandant de productes alimentaris en termes de despesa per capita.

Les micro i petites empreses agroalimentàries representen el 75% del total d’empreses i generen el 17,8% de l’ocupació industrial en el sector. Les indústries de 100 ocupats o més, amb un escàs 5% dels establiments, generen aprox. el 52’3% d’ocupació.

* Informació amb dades del 2009 extreta del primer capítol del Manual de gestió

Unes quantes dades macroeconòmiques del sector


3

El sector agroalimentari a Catalunya - Tendències

Els productes alimentaris locals i de qualitat gaudeixen de renovat prestigiHi ha demanda, hi ha voluntat de protegir-los, formen part d’estratègies promocionals i han entrat a formar part de la

categoria gastronòmica.

Allò que pertany a la terra atrauLa garantia d’origen inspira confiança. Es desitja allò que hi ha poc, la vida urbana ha allunyat el ciutadà de la terra.

Els productes de la terra tenen presència destacada a l’imaginari col·lectiu del consumidor català.

Productes de la terra a la restauració de qualitat El producte amb nom i cognoms afegeix valor a l’oferta culinària. Neixen nombrosos col·lectius de cuiners vinculats a

un territori concret (Vallès, Osona, Ripollès, Garrotxa, etc).

Del colmado gourmet als Mercats de la terraL’oferta de productes locals s’escampa per tots els sectors del petit comerç; va de la botiga de delicatessen al Mercat

de productors, passant per l’agrobotiga, el mercat setmanal, el mercat municipal o la Fira sectorial.

Productes locals a la gran distribucióLa gran distribució està incorporant amb força els productes locals als seus lineals. Però: els volums de producció,

l’estucatge, el packaging, l’etiquetat, la logística de servei, els marges comercials, són esculls sovint insuperables per al petit productor.

* Extret de la ponència introductòria de Pep Palau a la taula rodona del Getting Contacts de la Xarxa Productes de la terra

Tendències del sector agroalimentari local i de qualitat


4

Marc reglamentari

• Es considera artesania alimentària l'activitat d'elaboració de productes alimentaris, que complint els requisits assenyalats per aquesta matèria, estan subjectes a unes condicions durant tot el seu procés productiu que garanteixen als consumidors un producte final individualitzat, de bona qualitat i amb característiques diferencials, obtingudes gràcies a les petites produccions controlades per la intervenció personal de l'artesà/ana.

• Decret 285/2006 , de 4 de juliol, pel qual es desenvolupa la Llei 14/2003, de 13 de juny, de qualitat agroalimentària. (DOGC núm. 4670, 6.7.2006) (Vegeu el títol 5, pàgina 30121).

• L'atorgament es fa a proposta de les entitats de representació i defensa dels artesans/es o bé del DAAM, amb l'informe previ de la Comisssió d'Artesania Alimentària.

• El Diploma de Mestre artesà té validesa indefinida.

Els oficis regulats d'artesania alimentària es podem dividir en dos:

Vinculats al lloc de treball-Melmelades i conserves de fruites-Formatgers

Vinculats al lloc de venda-Cansaladeria i xarcuteria-Forn de pa-Forners-Torrefactor de cafè-Xurrers

L’artesania alimentària


5

Marc reglamentari

• El Consell Català de la Producció Agrària Ecològica és l’Autoritat de control i certificació de la producció agrària ecològica de Catalunya

• La garantia de la certificació

La certificació ecològica garanteix que els productes han estat produïts o elaborats seguint les normes de l’agricultura ecològica, i que han estat controlats en tot el seu procés de producció, elaboració, envasat i comercialització.

• El Sistema de producció agrícola que produeix aliments frescos, saborosos i autèntics, al mateix temps que respecta els cicles vitals dels sistemes naturals(Definició de la Comissió Europea)

• Es prohibeix l’ús dels Organismes Genèticament Modificats (O.G.M)

• Es limita i reglamenta l’ús dels pesticides i fertilitzants sintètics

• Per aconseguir la certificació del CCPAE cal estar inscrit al registre corresponent

La producció ecològica


6

• El CCPAE té 24.243 productes agroalimentaris ecològics autoritzats, 3.162 dels quals corresponen al 2011, l qual cosa constata la solidesa del sector ecològic català, que està resistint aquests anys de crisi gràcies a un consum fidel i creixent.

• En volum de facturació, el sector va créixer un +23,53% del 2009 al 2010, passant de 85 milions d’euros a 105 milions d’euros; i els subsectors amb més volum de facturació el 2010 són la vinya i l’elaboració de vins, caves, sidres i altres begudes alcohòliques (18%); la comercialització i distribució (14%); i en tercer lloc, cereals i manipulació, envasament i transformació de grans (12%). El volum de facturació creix en gairebé tots els sectors, llevat del de i fruiters i cítrics, i que el de fruits secs es recupera de la forta baixada de l’any anterior.

Marc reglamentari

La producció ecològica

Dades: CCPAE 2010


7

Delimitació d’empresa de productes de la terra

Definició elaborada en els Tallers per a la Realització de Censos Locals, del 2007 en el

marc del treball del projecte pilot Productes de la terra

‘L’empresa de productes alimentaris locals i de qualitat és la que

produeix i/o elabora productes alimentaris que per ells mateixos tenen

un valor afegit lligat al territori i a qualitat, formant part de la

conservació i el manteniment d’un patrimoni i valors culturals, i

contribuint-hi amb processos de producció vinculats a uns

coneixements o habilitats personals i respectuosos amb el medi

ambient’

Aquesta definició és el punt de partida per tal que cada ens local realitzi el cens territorial considerant quines empreses formaran part d’aquest cens

Xarxa Productes de la terra


88

El “sector” a la província de Barcelona

Distribució territorial d’empreses (segons el cens provincial 2011)

Berguedà(85

empreses)(10,5%)

Osona(101empreses

)(17%)

Vallès Oriental(59 empreses)

(8%)

Maresme(87 empreses)

(10,3%)

Vallès Occidental

(45 empreses)(6,1%)

Baix Llobregat(27 empreses)

(2,5%)

Garraf(17

empreses)(3,6%)

Alt Penedès(156

empreses)(16,5%)

Anoia(68

empreses)(7,4%)

Bages(34

empreses)(10,6%)

Moianès(60

empreses)(7,7%)

+ 10% empreses

Entre 5 % i 10% empreses

- 5% empreses

Cens provincial 2011: 924 empreses i 1.550 productes

• El 80% són microempreses (d’1 a 5 treballadors)

• El perfil d’empresa és familiar, el titular de la qual és un home entre 35 i 50 anys que no té garantit el relleu del seu negoci i pertany a algun gremi o associació.

• Un 41% de les empreses tenen la voluntat d’ampliar la comercialització i distribució dels seus productes.

• Només un 17% d’empreses han sol·licitat un ajut a l’administració

• Com necessitats formatives, destaquen les de marqueting, producció i noves tecnologies.

• La meitat dels productes tenen pla de traçabilitat

• La majoria de productes tenen sortida tot l’any.

• L’habitual proedència de les matèries primeres és de l’àmbit comarcal.

• L’ús de les noves tecnologies com a eina de treball és aprofitada per un 50% de les empreses

• Els principals canals de venda directa són la botiga, l’explotació, i a través de fires i mercats, mentre que l’agrobotiga és un canal poc explotat.

• La majoria de productes es venen en l’àmbit local, seguit del comarcal i català, mentre que la venda a

l’estat i a l’estranger és molt reduïda.

Actualització Diagnosi 2011


99

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

Elaborador Productor Productor+Elaborador Nc

2008

2010

Percentatge d’empreses per tipologia

Tipologia d’empresesUn 65% d’empreses del cens són elaboradors

Augmenta el nombre d’empreses

productores del Cens




1010


Ajuts sol·licitats administració

Possessió acreditatiu activitat artesana

0%10%20%30%40%50%60%70%80%90%

Ajuts sol·licitats a l'Administració

Local

Ajuts sol·licitats a l'Administració

Autonòmica

No ha sol·licitat ajuts a

l'administració

2008

2010

0%

2%

4%

6%

8%

10%

12%

Explotació Comercialització Màrqueting Cultius

10,3

%

2,1%

0,9%

3,9%

8,8%

1,9%

0,9%

3,0% 2008

2010

Destí ajuts administració

Augmenta el % d’empreses de

Producció Ecològica

Més d’un 80% de les empreses no ha sol·licitat ajuts a l’administració



1111


Ús de les noves tecnologies Motius ús noves tecnologies

0%

5%

10%

15%

20%

Manca de relleu generacional

Manca de formació

Manca d'assessorament

Manca de recolzament de l'administració

pública

Legislació poc flexible

Altres mancances

2008

2010

Mancances del sector

El percentatge d’ús de les noves tecnologies

passa del 30% al gairebé 50%, sobretot utilitzades per gestió i

comercialització



12

L’empresa de productes alimentaris i els factors clau del negoci

VISIÓTenir clar el paper que juga el negoci en l’activitat econòmica personal/familiar. És fonamental per donar una dimensió

adequada al negoci i per aconseguir el posicionament del producte.

CONEIXEMENT DEL SECTORCal conèixer el procés productiu artesanal però també altres aspectes com les condicions d’oferta i demanda, els

potencials competidors, les característiques del mercat, els canals de comercialització i altres variables.

PROFESSIONALITZACIÓL’experiència és un punt important però el responsable de l’empresa ha de saber transmetre el producte als clients a

través dels mitjans adequats, amb una perspectiva i implicació professional

GESTIÓ EMPRESARIALÉs essencial per garantir la supervivència en un entorn altament competitiu. La qualitat del producte no és condició

suficient sinó que cal incorporar elements de gestió i innovació al negoci

DIFERENCIACIÓResulta fonamental en un sector en què l’èxit comercial depèn molt de les característiques de la matèria primera però

també del tractament i de la seva imatge.

OFERIR I TRANSMETRE QUALITATLa producció a petita escala no és una condició suficient de qualitat (terme difícil de definit). Per oferir un producte de

qualitat, cal elements intangibles (experiència, interès per fer coses ben fetes) i tangibles (sistemes de traçabilitat, certificacions concretes)

introducció: el sector i les seves empreses guillem miralles

Documents